OpoCast / Bombers Generalitat 81/26 / T12 / Preguntes

Les 293 preguntes del tema 12

Manual operatiu bàsic sobre instal·lacions. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 12

Introducció i objectius del manual

6 preguntes
  1. Quines tres instal·lacions d'un edifici ha de conèixer el bomber per intervenir-hi?

    Electricitat, aigua i gas

    Instal·lacions elèctriques, instal·lacions d'aigua i instal·lacions de gas.

  2. Una dotació ha de justificar al comandament en què millora l'actuació conèixer les instal·lacions de l'edifici. Què vol dir optimitzar l'operativa en presència d'instal·lacions?

    Facilitar l'accés segur a la zona i minimitzar l'impacte sobre les instal·lacions no afectades

    El manual ho defineix exactament com facilitar l'accés segur a la zona d'intervenció i minimitzar l'impacte sobre les instal·lacions no afectades.

  3. Com pot afectar l'estratègia operativa d'una intervenció la presència d'instal·lacions d'electricitat, aigua o gas?

    La pot modificar completament

    Durant una intervenció, la presència d'instal·lacions d'electricitat, aigua o gas pot modificar completament l'estratègia operativa.

  4. Quina d'aquestes NO és una de les capacitats que dona el coneixement bàsic d'instal·lacions?

    Redactar l'informe tècnic de l'incident

    Les quatre són avaluar riscos, prendre decisions informades, protegir vides i béns, i optimitzar l'operativa.

  5. Les instal·lacions d'electricitat, aigua i gas són a la majoria d'edificis i rarament es noten. Què tenen en comú, des del punt de vista de qui hi ha d'intervenir?

    Que passen desapercebudes fins que hi ha una avaria, una fuita o un funcionament anòmal

    La majoria de vegades passen desapercebudes fins que presenten una avaria, una fuita o un funcionament anòmal, i és aleshores quan cal actuar amb criteri i seguretat.

  6. Un comandament explica a una dotació acabada d'incorporar per què el manual bàsic sobre instal·lacions entra a la formació d'ingrés al cos: l'objectiu és actuar amb eficiència minimitzant riscos. Riscos per a qui, exactament?

    Per als intervinents, per a les persones afectades i per a les instal·lacions

    L'objectiu és que el personal operatiu pugui actuar amb eficiència, minimitzant els riscos tant per als intervinents com per a les persones afectades i les instal·lacions.

Tipus d'instal·lacions elèctriques i instal·lacions aïllades

17 preguntes
  1. Quines quatre tipologies d'instal·lacions elèctriques cal saber reconèixer en un servei?

    La xarxa elèctrica, les aïllades, les d'autoconsum i altres com els ferrocarrils

    Podem trobar-nos diferents tipologies de xarxes que cal saber reconèixer: la xarxa elèctrica, les instal·lacions aïllades, les d'autoconsum i altres instal·lacions com els ferrocarrils.

  2. Quin tipus de corrent s'utilitza majoritàriament en la generació, el transport i la distribució?

    Corrent altern trifàsic

    El manual indica que és majoritàriament corrent altern trifàsic en les tres etapes.

  3. Què s'exigeix per a qualsevol intervenció en línies d'alta tensió, subestacions o centres de transformació?

    Anar sempre acompanyat de personal de la companyia elèctrica

    La presència de personal de la companyia és indispensable per garantir la seguretat i fer les maniobres de tall de manera controlada.

  4. Quines tensions trobem habitualment en les instal·lacions finals de consum?

    230 V en monofàsica i 400 V en trifàsica

    Són les tensions d'ús final: 230 V monofàsica i 400 V trifàsica.

  5. Quins són exemples típics d'instal·lacions fotovoltaiques aïllades amb acumulació?

    Habitatges aïllats, autocaravanes i vaixells

    Habitatges aïllats, autocaravanes i vaixells. Obres, fires i esdeveniments són exemples de generadors sense acumulació.

  6. En un escenari amb risc elèctric, què és sempre la màxima prioritat?

    La protecció pròpia i la dels companys

    Comprendre el funcionament de les instal·lacions és essencial per actuar amb eficàcia i seguretat: la protecció pròpia i la dels companys és sempre la màxima prioritat.

  7. A quina tensió poden arribar les etapes de generació, transport i distribució?

    400.000 V

    El manual xifra en 400.000 V el màxim que poden gestionar aquestes etapes.

  8. En quines instal·lacions es poden fer talls de subministrament de forma autònoma, seguint els procediments de seguretat?

    A les instal·lacions finals de consum

    Només a les instal·lacions finals de consum. A la xarxa cal sempre la companyia.

  9. Com es classifiquen les instal·lacions aïllades?

    Segons la font de generació i si inclouen o no acumulació d'energia

    El manual les classifica per font de generació i per la presència o no de sistema d'acumulació.

  10. Quins són exemples típics d'instal·lacions aïllades amb generadors sense acumulació?

    Obres, fires i esdeveniments

    Són sistemes basats en grups electrògens que produeixen corrent altern sota demanda, sense bateries d'ús diari.

  11. En el reconeixement d'una nau industrial, una dotació ha de descriure al comandament de què està feta la instal·lació elèctrica que hi troba, i comença per la definició general. Quines quatre coses permet fer una instal·lació elèctrica, per definició?

    Generar, transportar, distribuir i utilitzar l'energia elèctrica

    Les instal·lacions elèctriques són el conjunt d'elements i sistemes que permeten generar, transportar, distribuir i utilitzar l'energia elèctrica en edificis, infraestructures i equips.

  12. La dotació arriba a un centre de transformació amb un incendi a l'interior i el cap d'intervenció espera la companyia abans d'entrar-hi. Per què la seva presència és indispensable?

    Per garantir la seguretat i fer les maniobres de tall de manera controlada

    La presència de personal de la companyia elèctrica és indispensable per garantir la seguretat de l'actuació i dur a terme les maniobres de tall de subministrament de manera controlada.

  13. Una instal·lació fotovoltaica aïllada amb acumulació pot no ser només fotovoltaica. Quines altres fonts de generació hi pot incorporar?

    Grups electrògens, mini-eòlica o mini-hidràulica

    Poden incorporar grups electrògens o altres fonts de generació, com la mini-eòlica o la mini-hidràulica.

  14. Com pot aparèixer el risc elèctric en una intervenció?

    De manera immediata, mentre evoluciona l'incident, o per les accions dels equips

    El manual adverteix explícitament que el risc el poden generar també les accions dels mateixos equips d'intervenció.

  15. Quina excepció hi ha en les instal·lacions finals de consum?

    Algunes indústries amb consums molt elevats reben tensió més alta i tenen centre de transformació propi

    El manual preveu que indústries de consum molt elevat rebin l'electricitat a tensió més alta i disposin de centre de transformació propi.

  16. Al quadre d'una indústria la dotació hi troba molts més elements que cables i interruptors. Quins set tipus d'element inclou una instal·lació elèctrica?

    Fonts de generació, cablejat, quadres, interruptors, preses, proteccions i aparells de consum

    Inclouen fonts de generació, cablejat, quadres elèctrics, interruptors, preses de corrent, sistemes de protecció i aparells de consum.

  17. Una dotació intervé en una masia aïllada de la xarxa elèctrica, que funciona amb plaques solars a la coberta, un banc de bateries al soterrani i un inversor entremig. Abans de tocar res, ha de saber quina part del sistema porta quin tipus de corrent. Com es reparteix?

    Panells i bateries en continu, i la sortida de l'inversor en altern

    Les instal·lacions fotovoltaiques aïllades amb acumulació inclouen una part en corrent continu, els panells i les bateries, i una en corrent altern generada per un inversor.

Les instal·lacions d'autoconsum

11 preguntes
  1. En una nau amb plaques a la coberta, el comandament vol saber de quina tipologia es tracta. Què caracteritza una instal·lació d'autoconsum?

    Que combina generació pròpia amb connexió a la xarxa

    Primer s'utilitza l'energia produïda in situ i, si no n'hi ha prou, es complementa amb la de la xarxa.

  2. Què fa la protecció anti-illa en una instal·lació d'autoconsum sense acumulació?

    Atura l'inversor quan hi ha un tall de subministrament a la xarxa

    En cas de tall de xarxa, l'inversor s'atura i no dona electricitat a la instal·lació.

  3. Quina tensió solen tenir les bateries domèstiques d'autoconsum amb acumulació?

    48 V DC

    El manual indica 48 V DC en l'àmbit domèstic.

  4. Fins a quina tensió poden arribar les bateries d'autoconsum en l'àmbit industrial?

    800 V DC

    En indústries hi pot haver bateries d'alta tensió de fins a 800 V DC.

  5. Què passa amb les càrregues d'una instal·lació híbrida quan falla la xarxa?

    Es mantenen les essencials i es desconnecten les no essencials

    Les bateries poden mantenir en funcionament les càrregues essencials; les no essencials es desconnecten.

  6. Quin és el risc característic dels grups electrògens portàtils?

    Que tenen proteccions molt limitades i sovint no disposen de diferencial

    Sovint només tenen protecció contra sobrecàrregues i, en cas d'avaria, poden provocar descàrregues molt greus.

  7. Quin és el risc característic dels grups electrògens fixos?

    Que poden arrencar automàticament quan falla la tensió de la xarxa

    Encara que desconnectem l'alimentació principal, la instal·lació pot tornar a quedar en tensió sense avís.

  8. Davant d'un habitatge amb una instal·lació d'autoconsum, la dotació ha d'entendre d'on surt l'energia que consumeix en cada moment. Quin és l'ordre?

    Primer la produïda in situ i, si no n'hi ha prou, la de la xarxa

    Primer s'utilitza l'energia produïda in situ i, si no és suficient, es complementa amb la de la xarxa.

  9. En una instal·lació d'autoconsum on-grid, quina part continua en tensió encara que caigui la xarxa i s'aturi l'inversor?

    El tram de corrent continu: plaques i cables fins a l'inversor, mentre hi hagi llum

    És un dels avisos clau del manual: la part de DC sempre està en tensió mentre hi hagi llum, encara que sigui poca.

  10. Què cal perquè les proteccions d'un grup electrogen de més potència funcionin correctament?

    Que estigui ben instal·lat i connectat a terra

    El manual precisa que han d'estar ben instal·lats i connectats a terra perquè els diferencials o la detecció de fuites actuïn.

  11. Les instal·lacions d'autoconsum s'han multiplicat en pocs anys, i això canvia el que una dotació es troba en una coberta. A què es deu aquest creixement?

    A les polítiques de transició energètica, les ajudes i els costos més baixos

    El seu creixement recent es deu a polítiques de transició energètica, ajudes econòmiques i la reducció de costos tecnològics.

Els ferrocarrils: catenària, pantògraf i feeder

9 preguntes
  1. Davant d'un atropellament a la via del tramvia, la dotació ha de fixar distàncies segons la tensió de la catenària. A quina tensió funcionen els tramvies?

    750 V DC

    El manual fixa els tramvies (TRAM) en 750 V DC.

  2. A quina tensió funcionen el metro i els Ferrocarrils de la Generalitat?

    1.500 V DC

    Metro i FGC: 1.500 V en corrent continu.

  3. Un servei en una línia d'alta velocitat obliga a adaptar distàncies i equips a la tensió de la catenària. A quina tensió funciona l'alta velocitat (AVE)?

    25.000 V AC

    L'alta velocitat és l'única que funciona en corrent altern: 25.000 V AC.

  4. A quina tensió funciona la xarxa convencional d'ADIF?

    3.000 V DC

    ADIF convencional: 3.000 V en corrent continu.

  5. Un comboi ha quedat aturat dins d'un túnel i el comandament demana en quin estat hi ha un element del sostre del tren. Què és el pantògraf?

    L'aparell amb què el tren capta el corrent elèctric de la catenària

    Tot tren amb algun pantògraf aixecat té instal·lacions a alta tensió i suposa un risc.

  6. Recorrent un tram de via electrificada, la dotació veu un segon cable de potència que va paral·lel a la catenària. Quan s'acostuma a instal·lar un feeder?

    En línies amb molta demanda o trams llargs sense subestacions

    No sempre hi és: s'hi posa en línies de molta demanda o amb trams llargs sense subestacions.

  7. Quin dels sistemes ferroviaris esmentats pel manual funciona en corrent ALTERN?

    Alta velocitat (AVE)

    Els tres primers són corrent continu; només l'alta velocitat és corrent altern.

  8. Com es reconeix la línia d'alimentació (feeder) d'una catenària?

    Perquè porta aïlladors en la subjecció al pal de la catenària

    Si el cable no té aïlladors, pot ser un cable de terra o de comunicacions.

  9. Quin ferrocarril proper funciona amb el sistema de tercer carril?

    El Tren Groc de la Catalunya Nord

    El Tren Groc rep l'electricitat per un carril addicional col·locat al costat de la via.

La generació i l'equilibri entre generació i demanda

16 preguntes
  1. Quin és el principal exemple de central amb màquines no rotatives?

    La fotovoltaica

    La fotovoltaica converteix la llum en electricitat (DC) i la transforma a AC amb inversors. També s'hi desenvolupen les piles d'hidrogen.

  2. Quin tipus de central cobreix actualment, sobretot, el paper de central de fons?

    Les nuclears

    Les centrals de fons funcionen de manera contínua per cobrir la demanda mínima: molt estables però poc flexibles.

  3. Preparant una fitxa de les centrals del territori, la dotació parteix de la classificació més general. Com es divideixen les centrals de generació?

    En centrals amb màquines rotatives i centrals no rotatives

    La divisió principal del manual és entre centrals amb màquines rotatives (alternadors) i centrals no rotatives.

  4. Durant una formació al parc es repassa la classificació de les centrals de generació que hi ha al territori. Quina d'aquestes centrals NO és tèrmica?

    Eòlica

    Les eòliques i les hidràuliques són no tèrmiques: aprofiten directament l'energia mecànica.

  5. En una fitxa dels tipus particulars de centrals de generació, la dotació n'ha de completar la definició. Què caracteritza una central de cicle combinat?

    Que combina una turbina de gas i una de vapor aprofitant la calor residual

    Aprofitar la calor residual de la turbina de gas en una de vapor millora l'eficiència.

  6. En una visita de reconeixement a una central hidràulica, la dotació anota que és d'un tipus particular. Què fan les centrals hidràuliques reversibles?

    Generen i bomben aigua entre dos embassaments, com una bateria a gran escala

    Funcionen com un emmagatzematge d'energia a gran escala.

  7. Quines centrals fan el paper de centrals de regulació?

    Hidràuliques i de cicle combinat

    Poden ajustar la potència segons les variacions previstes de la demanda.

  8. Quines centrals fan el paper de centrals de punta?

    Algunes hidràuliques i les de motors de combustió interna

    S'activen i s'aturen ràpidament per respondre a pics sobtats de consum.

  9. Les centrals solar-tèrmiques no són fotovoltaiques, i una dotació que n'hagi de reconèixer el funcionament ho ha de tenir clar. Com generen electricitat?

    La calor concentrada del sol escalfa un fluid que produeix vapor per moure turbines

    A les solar-tèrmiques, la calor concentrada del sol escalfa un fluid que produeix vapor per fer girar turbines.

  10. En una jornada de formació al parc es repassa com funciona el sistema elèctric molt per sobre del que una dotació veu al carrer: l'operador del sistema ha de casar la generació i la demanda en temps real, instant a instant, i no pot fer-ho d'una altra manera. Per què?

    Perquè l'energia elèctrica és difícil d'emmagatzemar a gran escala

    Com que l'energia elèctrica és difícil d'emmagatzemar a gran escala, la generació ha d'igualar la demanda en tot moment.

  11. Les centrals de fons cobreixen la demanda mínima durant tot el dia. Quina és la seva limitació?

    Que són molt estables però poc flexibles

    Les centrals de fons funcionen de manera contínua per cobrir la demanda mínima: són molt estables però poc flexibles.

  12. En la cogeneració, on es consumeix l'electricitat produïda?

    Es consumeix a la mateixa planta i els excedents s'aboquen a la xarxa

    Són principalment turbines de gas que aprofiten la calor per a processos industrials.

  13. Per què s'eleva el voltatge a la sortida de les centrals de generació?

    Per minimitzar les pèrdues en el transport

    Es passa d'unes desenes de kV a centenars de kV precisament per reduir pèrdues.

  14. Quina és la situació de les grans bateries (BESS) a Catalunya?

    Encara no n'hi ha, però hi ha projectes previstos

    A Austràlia o els EUA ja en funcionen; a Catalunya hi ha projectes previstos que poden ser nous reptes per als serveis d'emergència.

  15. En un simulacre en una central de generació, el comandament vol comprovar que la dotació no confon dues centrals tèrmiques que no funcionen igual per dins. Què distingeix una turbina de gas d'una turbina de vapor, pel que fa a què fa girar la turbina?

    A la de gas la fan girar directament els gasos calents de la combustió

    En les turbines de gas, la combustió del gas produeix gasos calents que fan girar directament la turbina, sense passar per un circuit de vapor.

  16. En una visita a una central de generació, la dotació veu que entre els alternadors i la línia que surt del recinte hi ha tot un parc de transformadors que el comandament li demana descriure. Entre quins ordres de magnitud de tensió treballen?

    Eleven les desenes de kV dels generadors a centenars de kV de transport

    A la sortida de les centrals els transformadors eleven el voltatge de sortida dels generadors, d'unes desenes de kV, al necessari per connectar a la línia de transport, normalment centenars de kV.

Transport i distribució: nivells de tensió i funcions

13 preguntes
  1. On comença i on acaba la xarxa de transport i distribució?

    De la sortida dels centres de transformació de les centrals fins a les CGP

    Acaba a les CGP, on es connecten les instal·lacions dels consumidors.

  2. A quines tensions funciona principalment la xarxa de transport a la Península?

    220 kV i 400 kV

    La xarxa de transport peninsular funciona principalment a 220 kV i 400 kV.

  3. Amb un incendi de vegetació sota una línia de transport, la sala ha de trucar a l'operador de la xarxa. Qui opera en exclusiva la xarxa de transport?

    Red Elèctrica de España

    La xarxa de transport és operada en exclusiva per Red Elèctrica de España.

  4. Segons el REBT, quin és el límit de baixa tensió en corrent altern i en corrent continu?

    1.000 V AC i 1.500 V DC

    El Reglament electrotècnic per a baixa tensió fixa 1.000 V en AC i 1.500 V en DC.

  5. Quin és el rang habitual de la mitja tensió en l'àmbit de les xarxes de distribució?

    Entre 1 kV i 36 kV

    El límit superior pot variar segons el criteri o l'empresa distribuïdora: la mitja tensió és una denominació convencional.

  6. Amb quins països es fan les interconnexions de la xarxa de transport?

    França, Portugal i el Marroc

    El manual cita França, Portugal i el Marroc.

  7. Quins consumidors es connecten a la xarxa de mitja tensió?

    Consumidors mitjans com el ferrocarril i les grans indústries

    També s'hi connecten les centrals de generació mitjanes i petites.

  8. Quina empresa opera majoritàriament la distribució a Catalunya?

    e-distribución

    e-distribución (grup Endesa). Peusa, Bassols, Electra Caldense i Electra del Cardener tenen un abast molt localitzat.

  9. Què diferencia realment la xarxa de transport de la de distribució?

    La seva funció

    El manual és explícit: el que les diferencia no és tant la tensió, sinó la funció.

  10. Quina d'aquestes NO és una de les distribuïdores petites que operen a Catalunya?

    Hidrocantábrico

    Les quatre petites citades són Peusa, Bassols, Electra Caldense i Electra del Cardener.

  11. A quins grans consumidors pot connectar-se excepcionalment la xarxa de transport?

    Indústries metal·lúrgiques, químiques i refineries

    El manual cita expressament indústries metal·lúrgiques, químiques i refineries.

  12. Una dotació arriba a un incident amb una línia aèria que no sap identificar: la torre no porta placa i la sala no en té el traçat al visor. Per adaptar distàncies i equips cal saber si és d'alta o de mitja tensió, i això no sempre es pot respondre amb una xifra exacta. Per què el voltatge frontera entre les dues és difús?

    Perquè la mitja tensió és una denominació convencional

    El voltatge frontera entre l'alta i la mitja és difús, perquè la mitja tensió és una denominació convencional.

  13. En l'àmbit tècnic de les xarxes, la baixa i la mitja tensió tenen cada una el seu nom com a xarxa de distribució. Quins són?

    La baixa és la secundària o local, i la mitja la primària o regional

    La baixa tensió és la xarxa de distribució secundària o local, i la mitja tensió la xarxa de distribució primària o regional.

Línies i subestacions d'alta i mitja tensió

14 preguntes
  1. Quin d'aquests NO és un dels trucs per distingir alta de mitja tensió?

    El color dels conductors

    Els sis són: alçada de la torre, separació entre cables, llargada dels aïlladors, cables de guarda, plaques d'identificació i disposició en l'espai.

  2. Quants cables conductors té sempre una línia aèria de transport o de distribució en mitja tensió?

    Tres, o sis si la torre porta dos circuits

    És corrent alterna trifàsica sense neutre: tres conductors, o sis si hi ha dos circuits.

  3. Un aïllador de 20 peces correspon aproximadament a quina tensió?

    220 kV

    20 peces × 11 kV ≈ 220 kV.

  4. Què són els cables de guarda situats a la part superior de les torres?

    Cables a terra que protegeixen de descàrregues atmosfèriques

    Les línies de transport en tenen un o dos; les de distribució en mitja tensió normalment cap.

  5. Quan es creuen, quina línia discorre sempre per sobre?

    La de transport

    En els encreuaments, les línies de transport sempre discorren per sobre de les de distribució.

  6. Com és la topologia de la xarxa de transport i distribució?

    Molt mallada: l'energia pot arribar per diversos camins

    La malla garanteix fiabilitat, flexibilitat i seguretat del subministrament.

  7. Quina és la funció principal d'una subestació de transformació?

    Adaptar el voltatge entre les línies que entren i les que surten

    A més té interruptors i seccionadors per interconnectar circuits, i aparells de mesura i protecció.

  8. Com es connecta el neutre dels transformadors d'una subestació?

    Es connecta a terra

    El neutre dels transformadors es connecta a terra: és la base del funcionament dels diferencials.

  9. Dues torres elèctriques properes tenen alçades molt diferents, i la dotació ha de decidir distàncies de seguretat. Què indica una torre més alta?

    Que transporta més tensió, perquè cal més distància al terra

    Com més alta sigui la torre, major és la tensió que transporta: a més tensió, és necessària més distància al terra.

  10. Les subestacions de transformació no són totes iguals ni estan sempre al mateix lloc. Quins dos tipus hi ha i on es poden trobar?

    Elevadores i reductores, a l'aire lliure, dins d'edificis o soterrades

    Tenim les subestacions elevadores i les reductores, i tant poden estar a l'aire lliure com dins d'edificis o soterrades.

  11. Una subestació fa molt més que canviar la tensió entre les línies que hi entren i les que en surten. Quins altres elements hi trobem?

    Interruptors i seccionadors, i aparells de mesura i de protecció

    A més dels transformadors, hi ha interruptors i seccionadors per fer la interconnexió de circuits, i aparells de mesura i de protecció contra sobretensions i sobrecorrents.

  12. Quina regla mnemotècnica permet estimar la tensió a partir dels aïlladors de vidre o ceràmica?

    11 kV per peça o disc

    Aproximadament 11 kV per peça: un aïllador de 20 peces indica una línia de 220 kV.

  13. Per què les línies de distribució de mitja tensió normalment no porten cables de guarda?

    Per raons econòmiques: menys afectació i molts més quilòmetres

    Protegir el transport compensa pel cost i l'afectació d'usuaris; en distribució l'afectació és menor i hi ha molts més km.

  14. Quina particularitat té una de les interconnexions amb França a l'Empordà?

    És soterrada i funciona en corrent contínua a molt alt voltatge

    El manual la cita com a curiositat: soterrada i en HVDC.

Centres de transformació i cablejat de baixa tensió

10 preguntes
  1. On comença la xarxa de distribució de baixa tensió?

    Als centres de transformació

    Als centres de transformació es redueix el voltatge d'alta tensió als 400 V trifàsica d'ús final.

  2. Quants cables es distribueixen a la xarxa de baixa tensió?

    Quatre: tres fases més neutre

    Sempre quatre cables; només dos (fase i neutre) si ja s'ha separat a monofàsica.

  3. La dotació localitza la CGP d'un edifici i ha d'explicar al comandament quin paper hi fa aquest element. Què marca la caixa general de protecció (CGP)?

    El punt frontera entre la distribució i el client

    És on acaba l'escomesa i comença el que és propietat de l'usuari.

  4. Què identifica un centre de transformació quan hi arribes en un servei?

    Una placa amb un codi d'identificació

    La placa amb codi és el que et permet donar la referència exacta a la companyia.

  5. Com es distingeixen els cables elèctrics dels de comunicacions en una façana o en un pal?

    Pel comptatge: quatre, o dos si ja és monofàsica

    El manual demana explícitament saber-los distingir pel nombre de conductors.

  6. Què són els armaris de distribució urbana (ADU)?

    Armaris que reparteixen circuits amb els seus fusibles

    Es troben entremig dels centres de transformació i les caixes generals de protecció.

  7. Un centre de transformació de barri rep una línia d'alta tensió i n'entrega la que arriba als edificis. A quina tensió la redueix?

    A 400 V trifàsica d'ús final

    Als centres de transformació es redueix el voltatge que arriba d'una línia d'alta tensió als 400 V trifàsica d'ús final.

  8. Quina conseqüència té que el neutre es connecti a terra al centre de transformació?

    Que el terra és un camí de retorn del corrent cap al transformador

    Per això una persona que toca una fase estant en contacte amb terra tanca el circuit.

  9. Com s'anomenen popularment les instal·lacions antigues amb cables aeris nus de baixa tensió?

    Guitarra

    La normativa exigeix cables aïllats en aèries, però encara se'n troben de nus en instal·lacions antigues, les anomenades 'guitarra'.

  10. Una avaria deixa diversos carrers sense subministrament i la companyia demana a la dotació que localitzi el centre de transformació de la zona. Abans de sortir a buscar-lo, cal saber quina forma pot tenir. Quines ubicacions pot tenir?

    En edificis, soterrat, en caseta aïllada o a la intempèrie en la pròpia torre

    Poden estar en edificis, soterrats o a l'exterior, en casetes aïllades i fins i tot a la intempèrie en la pròpia torre elèctrica.

Les instal·lacions d'enllaç

10 preguntes
  1. De qui són propietat les instal·lacions d'enllaç?

    De l'usuari o abonat, que les ha de conservar i mantenir

    El manual és explícit: pertanyen a l'usuari o abonat, responsables de conservar-les i mantenir-les.

  2. Quin tipus d'alimentació solen tenir els habitatges?

    Monofàsica

    Els edificis, locals o instal·lacions amb més demanda de potència poden disposar d'alimentació trifàsica.

  3. Amb un incendi a la planta baixa d'un edifici plurifamiliar, la dotació obre l'armari de la CGP del vestíbul. Què conté la caixa general de protecció?

    Els fusibles que protegeixen la línia general d'alimentació

    A més, assenyala l'inici de la instal·lació propietat dels usuaris.

  4. La dotació ha d'explicar al comandament l'esquema d'enllaç d'un edifici plurifamiliar element per element. Què uneix la línia general d'alimentació (LGA)?

    La CGP amb la centralització de comptadors

    D'una mateixa LGA es poden fer derivacions per alimentar diferents centralitzacions de comptadors.

  5. En un edifici de vuit habitatges la dotació ha de deixar sense tensió un sol pis des del recinte de comptadors. On s'inicien les derivacions individuals?

    A l'embarrat general, a través dels fusibles de seguretat

    La derivació individual va de l'embarrat general fins als dispositius generals de comandament i protecció de l'usuari.

  6. Què NO hi ha en una configuració amb caixa de protecció i mesura (CPM)?

    Línia general d'alimentació ni centralització de comptadors

    La CPM agrupa CGP i equip de mesura en subministraments d'un únic usuari; la derivació individual surt directament de la CPM.

  7. En un edifici plurifamiliar la dotació ha de trobar el recinte on es concentren els comptadors. Quines tres funcions hi agrupa la centralització?

    La protecció, la mesura i la distribució dels subministraments

    La centralització de comptadors agrupa les diferents unitats funcionals necessàries per a la protecció, la mesura i la distribució dels subministraments.

  8. Quan és obligatori l'interruptor general de maniobra (IGM)?

    En centralitzacions de més de dos usuaris

    És obligatori en centralitzacions de més de dos usuaris i se situa entre la LGA i l'embarrat general.

  9. On se situa exactament l'interruptor general de maniobra?

    Entre la línia general d'alimentació i l'embarrat general

    És una unitat funcional de la centralització que permet deixar-la fora de servei.

  10. Quin és l'ordre correcte dels elements d'una instal·lació d'enllaç amb comptadors centralitzats?

    CGP, LGA, centralització, IGM, embarrat general, derivació individual

    És l'ordre en què l'electricitat recorre la instal·lació d'enllaç.

Instal·lacions interiors: el quadre de l'usuari

10 preguntes
  1. En un plurifamiliar la dotació segueix el cable que alimenta un pis i ha de saber on acaba aquest tram. On finalitza la derivació individual?

    Al quadre general de comandament i protecció

    Aquest quadre permet tallar i protegir el conjunt de la instal·lació i els circuits interiors.

  2. De què protegeixen els petits interruptors automàtics (PIA)?

    De sobrecàrregues i curtcircuits de cada circuit

    Protegeixen individualment els diferents circuits interiors.

  3. En una caixa de derivació hi ha cables de colors i la dotació n'ha d'identificar un sense mesurar res. De quin color és el conductor de terra?

    Groc i verd

    El conductor de protecció (PE) connecta les superfícies metàl·liques dels aparells a la presa de terra de l'edifici.

  4. Quina d'aquestes es considera instal·lació receptora?

    L'enllumenat públic i els semàfors

    També ho són habitatges unifamiliars, habitatges i locals d'edificis plurifamiliars, instal·lacions comunitàries i indústries.

  5. Qui gestiona les instal·lacions receptores d'enllumenat públic i semàfors?

    Els ajuntaments o altres administracions

    Tenen els seus comptadors, quadres i dispositius d'encesa i regulació, resguardats dins d'armaris a l'exterior.

  6. Quina funció té l'interruptor de control de potència (ICP)?

    Limitar la potència demandada a la contractada

    En moltes instal·lacions actuals aquesta funció està integrada en el comptador digital, per això el manual diu 'quan n'hi hagi'.

  7. Quin és l'ordre dels dispositius dins del quadre general, seguint l'alimentació?

    ICP, IGA, sobretensions, diferencials, PIA

    El manual recorda que la disposició concreta pot variar segons el disseny de la instal·lació.

  8. Per què la normativa exigeix una estructura de circuits independents?

    Per aïllar un circuit avariat sense tocar la resta

    El manual ho exemplifica amb la campana extractora cremada: només cal baixar el magnetotèrmic del circuit afectat.

  9. Repicant un envà en un servei per fuita d'aigua, la dotació deixa el cablejat a la vista i hi troba un conductor que no és fase ni neutre i que no alimenta res. Com s'anomena tècnicament i per a què hi és?

    Conductor de protecció o PE: desvia cap a terra el corrent de defecte

    El conductor de terra és el conductor de protecció, PE (Protective Earth). La seva funció és garantir que, en cas de fallada de l'aïllament o contacte accidental, el corrent de defecte es desviï cap a terra.

  10. En un habitatge antic les carcasses dels aparells no arriben a la presa de terra de l'edifici. Per què és imprescindible la connexió a terra?

    Per al funcionament dels interruptors diferencials

    Sense presa de terra el diferencial no té referència per detectar la fuita abans que hi hagi una persona implicada.

Proteccions: fusibles i magnetotèrmics

17 preguntes
  1. Per quin efecte es fon el fil conductor d'un fusible?

    Efecte Joule

    Es fon quan el corrent supera el seu valor nominal, obrint el circuit.

  2. En un armari de distribució la dotació troba un fusible que ja ha fet la seva funció. Què passa amb un fusible després d'actuar?

    Queda inutilitzat i s'ha de substituir

    És la diferència essencial amb el magnetotèrmic, que és reutilitzable.

  3. La dotació ha d'entendre el funcionament intern del magnetotèrmic que ha saltat en un habitatge. Quins dos mecanismes combina un magnetotèrmic?

    Tèrmic bimetàl·lic i magnètic per electroimant

    El tèrmic actua davant de sobrecàrregues amb temps; el magnètic, de manera gairebé instantània en curtcircuit.

  4. Després d'un dispar, algú rearma el magnetotèrmic del circuit afectat sense haver trobat la causa. Què passarà?

    Tornarà a desconnectar, perquè l'avaria continua

    Si l'avaria continua, el magnetotèrmic tornarà a desconnectar en rearmar-lo.

  5. A la placa d'un portafusibles industrial hi consta el poder de tall, que la dotació ha de saber llegir. Què és el poder de tall d'un fusible?

    El corrent màxim que pot interrompre de manera segura

    És una de les quatre dades principals, amb tensió i corrent nominals, tipus d'ús i si és per a AC o DC.

  6. Quin avantatge té el fusible de ganiveta de tipus BUC?

    Que la tapa fa d'extractor i es manipula amb més seguretat

    Alguns models incorporen a més un visor que indica si el fusible està fos.

  7. Buscant fusibles en una instal·lació, la dotació ha de saber en quin lloc dels que li sonen no els trobarà. On NO és habitual trobar fusibles?

    Al quadre general d'un habitatge modern

    El manual els situa a les xarxes de distribució de BT (CGP i ADU), en maquinària industrial i en fotovoltaica i bateries.

  8. Davant d'un curtcircuit, com actua el mecanisme magnètic d'un magnetotèrmic?

    Gairebé de manera instantània

    El mecanisme magnètic, per electroimant, actua gairebé de manera instantània en cas de curtcircuit.

  9. Què permet al magnetotèrmic obrir circuits sota càrrega amb seguretat?

    La cambra d'extinció d'arc

    És la diferència amb el fusible, que no s'ha de manipular sota càrrega.

  10. Al quadre d'un habitatge la dotació troba un aparell retolat IGA i ha de saber què té al davant abans de maniobrar-hi. Què és l'IGA?

    Un magnetotèrmic de capçalera que protegeix tota la instal·lació

    Antigament es coneixia com a ICP, que a més limitava la potència contractada; avui això ho fa el comptador intel·ligent.

  11. Les proteccions elèctriques tenen una funció que es pot dir en una frase, i l'ordre de prioritat dins d'aquesta frase importa. Què protegeixen?

    Els equips, els cables i, sobretot, les persones

    La funció principal de les proteccions és detectar fallades i interrompre el circuit per protegir els equips, els cables i, sobretot, les persones.

  12. Davant d'un armari de distribució urbana la dotació es planteja retirar un fusible de ganiveta amb el circuit alimentant càrrega. Per què no s'ha de fer?

    Perquè en retirar-lo es pot generar un arc elèctric

    És important no manipular un fusible sota càrrega, ja que en retirar-lo es pot generar un arc elèctric, més fàcil d'extingir en AC i més perillós en DC i a tensions elevades.

  13. Alguns portafusibles porten una finestreta i d'altres no, i això canvia la manera de comprovar-los. Què indica aquest visor?

    Si el fusible està fos; sense visor cal un equip de mesura

    Alguns models incorporen un visor que indica si el fusible està fos; en els altres cal verificar-ho amb un equip de mesura.

  14. Un magnetotèrmic de 25 A no salta exactament en arribar als 25 A, i això desconcerta qui mira el quadre esperant que actuï. Com es comporta?

    Pot tolerar lleus excessos de corrent durant un temps

    Els magnetotèrmics no desconnecten exactament al corrent nominal: poden tolerar lleus excessos durant un temps.

  15. Per què l'arc elèctric és més fàcil d'extingir en corrent altern que en continu?

    Perquè el corrent passa per zero cada semicicle

    En corrent continu l'arc no s'apaga sol, i per això és més perillós, sobretot a tensions elevades.

  16. Què indica la nomenclatura 'C25 1P+N' d'un magnetotèrmic?

    25 A, corba C, un pol protegit i tall de fase i neutre

    Lletra igual a corba, número igual a amperatge, i la indicació de pols diu com talla.

  17. Què passa si algú bloqueja la palanca d'un magnetotèrmic?

    La protecció interna actuarà igualment

    I si l'avaria continua, tornarà a desconnectar en rearmar-lo.

Els diferencials

15 preguntes
  1. Al quadre d'un habitatge la dotació identifica un diferencial i ha de saber què el fa desconnectar. Què detecten els interruptors diferencials?

    Fuites de corrent a terra

    Són la protecció més important per a la seguretat de les persones.

  2. Quina sensibilitat de diferencial és obligatòria als habitatges?

    30 mA

    És el nivell de protecció per a persones.

  3. Quina és la diferència essencial entre magnetotèrmic i diferencial?

    El magnetotèrmic protegeix la instal·lació i el diferencial les persones

    Magnetotèrmic: sobrecàrregues i curtcircuits. Diferencial: fuites a terra.

  4. Quina part del circuit protegeix un diferencial?

    Només el que hi ha aigües avall, el que alimenta

    No detecta res del que hi ha abans del propi diferencial.

  5. Utilitza diferencials la xarxa de distribució?

    No, la xarxa de distribució no en porta

    És una afirmació directa del manual: la xarxa de distribució no utilitza diferencials.

  6. Quina sensibilitat s'utilitza en ambients especialment humits o de risc alt?

    10 mA

    A menys mil·liamperes, més sensibilitat.

  7. Per què en indústries i enllumenat públic s'utilitzen diferencials de 100 o 300 mA?

    Perquè un de 30 mA provocaria dispars massa freqüents

    És la raó que dona el manual per a aquestes sensibilitats més altes.

  8. Per a què serveix el botó de test (T) d'un diferencial?

    Provocar una fuita interna i comprovar que funciona

    És la comprovació periòdica de funcionament del dispositiu.

  9. En una intervenció, la diferència entre contacte directe i indirecte canvia el que es pot tocar. Què és un contacte indirecte?

    Tocar una carcassa posada en tensió per un defecte

    El contacte directe és el contacte amb una part activa del circuit, és a dir, amb la fase.

  10. En un defecte d'aïllament AMB bona connexió a terra, què passa?

    El corrent va a terra, el diferencial dispara i no hi ha risc

    El circuit es talla abans que ningú toqui la carcassa.

  11. Algú toca directament la fase d'un cable pelat en un habitatge amb diferencial. Què passa, segons l'escenari del manual?

    El cos tanca el circuit cap a terra i el diferencial dispara

    En un contacte directe, el cos tanca el circuit cap a terra i el diferencial dispara: hi ha xoc elèctric, però el diferencial en redueix la durada i la intensitat.

  12. Quins tres elements formen el conjunt que protegeix les persones?

    Neutre connectat a terra, diferencial i presa de terra de les masses

    Si en falta un, el sistema no protegeix correctament.

  13. Com s'identifiquen els diferencials d'autorearmament?

    Perquè són més grans i diferenciats

    Tenen un mecanisme motoritzat que intenta reconnectar-los: poden tornar a donar tensió sols.

  14. En un defecte d'aïllament SENSE bona presa de terra, quan actua el diferencial?

    Quan la persona toca la carcassa i fa de camí a terra

    Hi ha xoc elèctric, però limitat a uns 30 mA durant un instant, considerat no letal.

  15. La dotació arriba al pis per una olor de cremat, amb el quadre alimentat. Una rentadora deixa en tensió la seva carcassa metàl·lica sense que ningú la toqui encara. Com s'anomena aquesta situació i què l'ha provocat?

    Un defecte d'aïllament: l'aïllament s'ha deteriorat i la part metàl·lica té tensió

    El defecte d'aïllament és quan l'aïllament d'un conductor o aparell es deteriora i parts metàl·liques que no haurien de tenir tensió n'acaben tenint. El contacte indirecte és quan una persona la toca.

Sobretensions i esquema del quadre elèctric

9 preguntes
  1. On s'instal·len els dispositius de protecció contra sobretensions?

    A l'entrada del quadre, al costat de l'IGA

    Així protegeixen tota la instal·lació. Alguns models fan d'IGA i protecció de sobretensions alhora.

  2. Què ha d'haver-hi com a mínim en qualsevol quadre elèctric?

    L'IGA i un diferencial

    És la regla de mínims que fixa el manual.

  3. En un servei per aparells cremats, cal distingir dos fenòmens. Quina diferència hi ha entre sobretensions transitòries i permanents?

    Les transitòries són pics de mil·lisegons derivats a terra; les permanents són sostingudes i obren el circuit

    Les transitòries les causen llamps o maniobres a la xarxa; les permanents, problemes sostinguts de la xarxa.

  4. Com s'obre el circuit davant d'una sobretensió permanent?

    Normalment amb un magnetotèrmic associat

    Actuen quan la tensió supera un llindar determinat.

  5. Com sabem que un dispositiu de sobretensions transitòries s'ha de substituir?

    Per un indicador visual

    Tenen una vida limitada i disposen d'un indicador visual.

  6. Protegeixen els dispositius de sobretensions d'un impacte directe de llamp?

    No: per a això calen parallamps específics

    Els parallamps són molt més complexos i costosos. És una confusió habitual en els tests.

  7. Per què s'instal·len sobretensions transitòries en DC en una instal·lació fotovoltaica?

    Per protegir l'inversor dels pics induïts pels llamps

    Es col·loquen als cables procedents de les plaques.

  8. Què canvia en el quadre d'una indústria respecte al d'un habitatge?

    Només la mida i el format; funcions i topologia iguals

    El manual insisteix que el que has après en un quadre domèstic et serveix per llegir-ne un d'industrial.

  9. En un servei per un llamp caigut prop d'un xalet, la dotació obre el quadre per veure quines proteccions hi ha. Mirant la capçalera d'un quadre, la dotació no sempre trobarà un aparell per a cada funció. Què poden fer alguns models de protecció de sobretensions?

    Incloure el magnetotèrmic i actuar com a IGA i protecció alhora

    Alguns models inclouen el magnetotèrmic i actuen com a IGA més protecció de sobretensions.

Els cinc aparells de mesura

19 preguntes
  1. Què podem concloure si un detector sense contacte NO pita?

    Res de concloent: cal confirmar-ho amb un voltímetre

    Per posició o distància pot no detectar el camp elèctric. Si pita, en canvi, podem estar raonablement segurs que hi ha tensió.

  2. Quin aparell de mesura proporciona un valor precís de la magnitud mesurada?

    El voltímetre, multímetre o tester

    És la diferència essencial respecte de la resta d'aparells, que només donen alerta o rang.

  3. Davant d'un quadre elèctric desconegut, el primer aparell que surt de la butxaca és el més simple de tots. Com es fa servir un detector sense contacte?

    Apropant-lo, sense necessitat de tocar el conductor nu

    El detector sense contacte detecta si hi ha tensió en un cable o en un quadre només apropant-lo, sense necessitat de tocar el conductor nu. Si hi ha tensió, s'il·lumina i emet un so.

  4. Quina és la prioritat dels bombers amb els aparells de mesura?

    Detectar presència de tensió i verificar-ne l'absència

    El manual ho contraposa explícitament a la mesura acurada, que no és el nostre objectiu.

  5. Per a quina tensió està dissenyat el tornavís buscapols?

    Per a les tensions usuals de xarxa, 230 V entre fase i terra

    Fora d'aquest rang no és útil ni segur.

  6. Què permet comprovar un discriminador de tensió?

    La diferència de potencial entre dos punts, tocant-los amb les puntes de prova

    Entre dues fases, entre fase i neutre, o entre fase i terra. Indica el nivell sobre una escala lluminosa.

  7. Com mesura la intensitat una pinça amperimètrica?

    Abraçant el cable, sense necessitat de tallar-lo

    La majoria mesuren corrent altern; algunes més avançades també contínua, útil en fotovoltaica.

  8. En un soterrani a fosques la dotació no sap què està alimentat. L'electricitat és l'únic risc d'un servei que no es pot percebre amb els sentits. Quines tres coses no fa, i quina conseqüència en treu el procediment?

    No es veu, no s'olora i no se sent: només la podem detectar amb aparells

    Com que l'electricitat no es veu, no s'olora i no se sent, només la podem detectar amb aparells de mesura.

  9. El detector sense contacte no serveix per decidir que es pot treballar en una instal·lació. Quina és, doncs, la seva funció?

    Purament d'alerta: confirmar si un circuit està amb tensió

    La seva funció és purament d'alerta: serveix per confirmar si un circuit està amb tensió. Si no pita, no es pot assegurar que no hi hagi tensió.

  10. El tornavís buscapols és un clàssic dels electricistes i té una manera d'agafar-se que no és evident. Com s'utilitza?

    Tocant el metall del mànec amb el dit i el conductor amb la punta

    Es toca la part metàl·lica del mànec amb el dit i amb la punta del tornavís es toca el conductor que volem comprovar: el circuit es tanca a través del nostre cos.

  11. El discriminador de tensió no dona una xifra com un multímetre, i qui l'utilitza ha de saber què està llegint. Com indica el resultat?

    Amb una escala lluminosa que situa el voltatge aproximat

    Sobre una escala lluminosa indica al voltant de quins nivells de voltatge ens trobem; per a valors alts també pot emetre un avís acústic.

  12. Al multímetre cal triar l'escala abans de mesurar, i la regla no és agafar la que més s'assembli al valor esperat. Quina és?

    Triar un rang d'escala superior al valor que esperem mesurar

    Cal seleccionar el tipus de mesura, el tipus de corrent present (AC o DC) i un rang d'escala superior. Alguns multímetres el detecten automàticament.

  13. Per comprovar la tensió d'un quadre d'habitatge amb un multímetre analògic, la posició de la rodeta no és indiferent. Quina es tria?

    500 V en corrent altern

    Per mesurar tensions de xarxa es tria la posició 500 V AC.

  14. La pinça amperimètrica mesura la intensitat d'una manera que els altres aparells de la llista no permeten, tot i que no es porta a les dotacions. Quin corrent mesura la majoria?

    Corrent altern; només algunes més avançades mesuren continu

    La majoria de pinces mesuren corrent altern (AC); algunes més avançades també mesuren corrent continu (DC).

  15. En quin tipus d'instal·lació resulta especialment útil una pinça amperimètrica que mesuri corrent continu?

    A les instal·lacions fotovoltaiques

    Les pinces que també mesuren corrent continu (DC) són útils, per exemple, en instal·lacions fotovoltaiques.

  16. Per què el tornavís buscapols no dona descàrrega encara que el circuit es tanqui pel nostre cos?

    Perquè té una gran resistència en sèrie que limita el corrent

    El corrent és prou alt per fer lluir el llumet i prou baix perquè el cos ni el noti.

  17. Quina posició triarem per mesurar la tensió de les bateries d'un camió?

    200 V DC

    La de 20 V DC es queda curta. Per a tensions de xarxa, en canvi, es tria 500 V AC.

  18. Amb el buscapols el corrent passa pel nostre cos i no el notem, cosa que costa de creure la primera vegada. De quin ordre de corrent parlem?

    De dècimes de mil·liampere

    La resistència molt gran en sèrie del buscapols limita el corrent a dècimes de mA: prou per fer lluir el llumet i prou baix perquè el cos no el noti.

  19. A més de la diferència de potencial entre dos punts, el discriminador de tensió acostuma a fer dues coses més. Quines?

    Detectar corrent continu amb indicació de polaritat, i continuïtat

    Habitualment també poden detectar corrent continu, amb indicació de polaritat, i continuïtat.

Les cinc regles d'or

12 preguntes
  1. En un local on caldrà treballar en una línia, la dotació té davant el quadre i el procediment. Quina és la primera de les cinc regles d'or?

    Desconnectar la font d'alimentació

    S'han de desconnectar totes les possibles fonts d'alimentació de la línia, la màquina o el quadre.

  2. Per tallar una reixa enganxada a un quadre elèctric, la dotació ha de preparar la instal·lació abans de començar. Quina és la tercera regla d'or?

    Verificar l'absència de tensió

    El manual la qualifica d'importantíssima.

  3. Amb quins aparells s'ha de verificar l'absència de tensió?

    Amb un discriminador de tensió o un voltímetre

    I s'ha de fer en tots els conductors (fases i neutre) i respecte a terra.

  4. Al quadre d'un local la dotació va completant les cinc regles d'or i li queda l'última del procediment. Quina és la cinquena regla d'or?

    Protegir i senyalitzar la zona de treball

    Amb tanques, cintes i senyals de perill i prohibició, per impedir accessos accidentals.

  5. A què cal parar especial atenció en la primera regla d'or?

    Als elements que poden emmagatzemar energia, com bateries i condensadors

    El manual ho adverteix expressament en la regla de desconnexió.

  6. La segona regla d'or no es compleix només baixant l'interruptor: el que s'ha obert es pot tornar a tancar. Com s'asseguren els dispositius?

    Amb cadenats o bloquejos, i senyalitzant els treballs en curs

    Els dispositius s'han d'assegurar contra qualsevol reconnexió amb cadenats o bloquejos, i cal senyalitzar els treballs («Treballs en curs», «No connectar») per evitar rearmats.

  7. Què cal fer abans de mesurar per verificar l'absència de tensió?

    Verificar que l'aparell de mesura funciona i és l'adequat a la tensió i al tipus de corrent

    És una exigència expressa de la tercera regla d'or.

  8. A qui correspon posar a terra i en curtcircuit la instal·lació?

    A personal qualificat i autoritzat

    El manual ho atribueix a personal qualificat i autoritzat.

  9. Quan es pot considerar que una instal·lació és segura per treballar-hi?

    Quan s'han aplicat les cinc regles en l'ordre correcte

    L'ordre és essencial: el manual hi insisteix.

  10. Prevenint la realimentació hi ha dues coses que no depenen de ningú que sigui al lloc i que per això es destaquen. Quines?

    Les realimentacions automàtiques i les maniobres telecomandades

    Especialment, cal tenir en compte les possibles realimentacions automàtiques i les maniobres telecomandades.

  11. Verificant l'absència de tensió, comprovar un sol punt no val. On s'ha de mesurar exactament?

    En tots els conductors, fases i neutre, i respecte a terra

    La comprovació s'ha de fer en tots els conductors (fases i neutre) i respecte a terra.

  12. La quarta regla d'or sembla contraintuïtiva: es connecta a terra i es curtcircuita a posta una instal·lació que ja s'ha deixat sense tensió. Per què?

    Perquè una realimentació accidental descarregui a terra i saltin les proteccions

    Cal curtcircuitar i connectar a terra perquè, en cas de realimentació accidental, la descàrrega es produeixi a terra i no arribi al personal, i saltin els dispositius de protecció.

Protecció personal: barreres i distàncies

5 preguntes
  1. Com es pot estimar visualment el nivell de tensió abans d'intervenir?

    Observant el tipus de cablejat, l'entorn i les plaques informatives

    Si és aeri o soterrat, si és una subestació o un quadre de comptadors, i les plaques.

  2. Per què cal mantenir distàncies de seguretat encara que no toquem res?

    Perquè a altes tensions el corrent pot saltar per l'aire en forma d'arc voltaic

    No sempre cal tocar una línia per electrocutar-se.

  3. Quin risc específic té el material que es mou a la zona d'intervenció?

    Que escales i eines llargues podrien entrar a la zona de perill

    Cal estar atents als moviments del personal i del material.

  4. En un rescat amb una víctima en contacte amb un conductor no hi ha temps de tallar el corrent. Hi ha emergències en què les cinc regles d'or no es poden aplicar i cal intervenir amb elements en tensió. Què diu el manual sobre la seguretat en aquest cas?

    Que cal extremar les precaucions, perquè el risc zero no existeix

    Quan cal intervenir amb elements amb tensió és imperatiu extremar al màxim les precaucions i prendre mesures de protecció addicionals per minimitzar el risc al màxim: el risc zero no existeix.

  5. En un servei per un conductor de baixa tensió caigut sobre la calçada, cal donar la primera ordre. Davant d'un element en tensió, abans dels guants i de les eines dielèctriques hi ha una acció que té prioritat sobre totes. Quina és i com s'aconsegueix?

    Evitar el contacte, i s'aconsegueix mantenint-nos a distància

    La primera acció en presència d'electricitat és evitar el contacte, i això s'aconsegueix mantenint-nos a distància.

Eines i equips de protecció dielèctrics

11 preguntes
  1. En un servei amb tensió, un bomber amb els guants d'intervenció de cuir es planteja si li valen. Aïllen els guants d'intervenció de cuir?

    No són aïllants, i menys encara si estan mullats

    Per a treballs amb tensió calen guants dielèctrics de la classe adequada, verificats visualment abans d'usar-los.

  2. Què caracteritza les escales de fibra d'intervenció?

    Que són dielèctriques i estan certificades com a tals

    El manual cita l'escala colissa i l'escala de ganxos de fibra.

  3. Què cal fer si la tensió de la instal·lació supera la capacitat dielèctrica dels nostres equips?

    Abstenir-nos d'actuar

    El manual és taxatiu: la seguretat no és negociable.

  4. Les eines normals amb mànec de goma o plàstic de color es poden fer servir amb presència de tensió?

    No: no tenen la consideració de dielèctriques

    Les dielèctriques van degudament marcades amb els símbols d'aïllament, voltatge màxim i normativa.

  5. Fins a quina tensió està certificat com a aïllant el casc d'intervenció pesant?

    440 V

    El casc d'intervenció pesant està certificat com a aïllant fins a 440 V. És la xifra que cal retenir: per sobre d'aquesta tensió el casc ja no es pot considerar protecció elèctrica.

  6. Què cal comprovar als guants dielèctrics abans d'utilitzar-los?

    Que no hi hagi esquerdes, talls ni deformacions

    A més, han de ser revisats periòdicament per garantir que mantenen les propietats aïllants.

  7. Quina altra utilitat té l'estora aïllant, a més de trepitjar-hi a sobre?

    Cobrir cables o parts metàl·liques que estan en tensió

    La banqueta i l'estora són equips de minimització del risc per a treballs en tensió.

  8. La pantalla facial no protegeix de la mateixa cosa que el casc, i en un curtcircuit la diferència es nota. De què protegeix?

    De l'arc elèctric i de les projeccions de materials fosos

    La pantalla facial protegeix la cara i els ulls d'un arc elèctric i de les projeccions de materials fosos, en cas de produir-se un curtcircuit.

  9. En què es fonamenta la nostra seguretat si hem de manipular elements amb tensió?

    A augmentar la resistència en sèrie que fa el nostre cos

    Les eines i equips dielèctrics estan dissenyats, fabricats i testats amb aquesta finalitat.

  10. Per què no s'ha d'agafar la perxa de salvament fora del mànec?

    Perquè reduïm la distància i la resistència que ens dona

    El mànec està delimitat amb un anell de guarda; fora d'ell sortim de les condicions de disseny i assaig.

  11. Cal preparar la bossa per a un servei en un element que no es podrà deixar sense tensió. Al magatzem hi ha dos jocs de tornavisos de mànec de color i només un és vàlid amb presència de tensió. Com s'identifica una eina dielèctrica de debò?

    Pel marcatge amb els símbols d'aïllament, el voltatge màxim i la normativa

    Solen tenir el mànec recobert d'un material plàstic vermell, taronja o groc, però el que les identifica és que van degudament marcades amb els símbols d'aïllament, el voltatge màxim i la normativa. Les eines normals amb mànecs de colors semblants no tenen la consideració de dielèctriques.

Instal·lacions d'aigua: de l'escomesa al comptador

9 preguntes
  1. Quines dues xarxes es distingeixen en les instal·lacions d'aigua?

    La d'aigua sanitària (potable) i la de sanejament

    La de sanejament recull les aigües residuals i les pluvials.

  2. Per què és fonamental identificar i manipular correctament les instal·lacions d'aigua en una emergència?

    Perquè un trencament, una fuita o una sobrepressió poden causar danys importants

    Un trencament, una fuita o una sobrepressió poden provocar danys materials importants i condicions de risc.

  3. Quins tres elements inclou l'escomesa d'aigua?

    Clau o collet de presa, tub d'escomesa i clau de tall exterior

    La clau de tall exterior és accessible des de fora de la propietat.

  4. On ha d'estar situada la clau de tall general d'un edifici?

    En una zona d'ús comú i ben identificada

    Si hi ha armari amb el comptador, s'hi col·loca a dins.

  5. On se situa el filtre de la instal·lació general?

    Després de la clau general, preferentment dins l'armari del comptador

    Reté impureses que podrien provocar corrosió.

  6. Quina funció té la clau de sortida de l'armari del comptador?

    Tallar l'edifici i facilitar el muntatge del comptador

    És l'últim dels sis elements de l'armari.

  7. Quin grau de filtrat ha de tenir el filtre de la instal·lació general?

    25–50 μm

    Ha de ser tipus Y, amb malla inoxidable, tractament antibacterià i sistema d'autoneteja.

  8. Quin tipus de filtre s'exigeix a la instal·lació general d'aigua?

    Tipus Y

    A més, ha de permetre el manteniment sense tallar el subministrament.

  9. Quin és l'ordre correcte dels elements dins l'armari del comptador general?

    Clau general, filtre, comptador, aixeta de prova, retenció, sortida

    Són sis elements en aquest ordre exacte.

La instal·lació d'aigua: del distribuïdor a l'habitatge

11 preguntes
  1. Què ha de tenir cada aparell (aixetes, dipòsits, escalfadors, calderes) de la instal·lació particular?

    Una clau de tall individual

    La instal·lació particular inclou també clau de pas interior i derivacions d'aigua freda i calenta amb claus pròpies.

  2. Què han d'incloure els tubs d'alimentació si van encastats?

    Registres d'inspecció als extrems i als canvis de direcció

    A més, han d'anar per zones comunitàries.

  3. Quins tres elements ha d'incloure la base d'un muntant?

    Vàlvula de retenció, clau de tall i clau amb buidatge

    A la part superior del muntant s'hi instal·len dispositius de purga automàtics o manuals.

  4. Repassant la xarxa d'aigua d'un edifici alt, la dotació ha d'anotar els elements del muntant planta per planta. Què s'instal·la a la part superior?

    Dispositius de purga automàtics o manuals

    A la base hi van la retenció, la clau de tall de manteniment i la clau de pas amb buidatge.

  5. Què ha d'haver-hi davant i darrere de cada comptador divisionari?

    Una clau de tall davant i una vàlvula de retenció després

    A més, han de ser accessibles i permetre la lectura a distància.

  6. Els tubs d'alimentació d'aigua porten l'aigua fins al distribuïdor principal, i el seu recorregut no és lliure. Per on han d'anar?

    Per zones comunitàries de l'edifici

    Els tubs d'alimentació han d'anar per zones comunitàries i, si són encastats, han d'incloure registres d'inspecció als extrems i als canvis de direcció.

  7. Preparant la fitxa d'un edifici plurifamiliar, la dotació ha d'anotar què exigeix la normativa al recinte on hi ha el comptador de cada habitatge. Els comptadors divisionaris d'aigua es troben en zones comunes, i la normativa els exigeix dues condicions d'ús. Quines?

    Que siguin accessibles i que permetin la lectura a distància

    Els comptadors divisionaris, situats en zones comunes, han de ser accessibles i permetre la lectura a distància.

  8. Dins d'un habitatge, abans d'arribar a les aixetes, la instal·lació particular d'aigua es divideix. Com?

    En derivacions d'aigua freda i calenta, cada una amb la seva clau

    La instal·lació particular inclou la clau de pas interior, les derivacions per aigua freda i calenta amb claus pròpies, les conduccions fins als punts de consum i una clau de tall individual per a cada aparell.

  9. Quan ha de ser en anell el distribuïdor principal?

    En edificis on cal garantir el servei, com els sanitaris

    Amb claus de tall a totes les derivacions, per no deixar l'edifici sense aigua en cas d'avaria.

  10. Amb quines instal·lacions poden compartir recinte els muntants d'aigua?

    Només amb altres instal·lacions d'aigua

    Han d'anar en recintes o buits accessibles compartits només amb altres instal·lacions d'aigua.

  11. En un hospital el distribuïdor principal d'aigua ha de ser en anell, i aquesta disposició no serveix de res sense un segon requisit. Quin és?

    Claus de tall a totes les derivacions

    En edificis que requereixen garantir el servei, el distribuïdor ha de ser en anell, amb claus de tall a totes les derivacions per evitar deixar l'edifici sense aigua en cas d'avaria.

Recollida d'aigües residuals i pluvials

5 preguntes
  1. Davant d'una fuita en un baixant, la dotació ha de saber quin tipus d'aigua transporta el tub. D'on procedeixen les aigües negres?

    Dels vàters

    Les grises venen de piques, dutxes, banyeres, cuines, rentadores i rentavaixelles.

  2. En un edifici amb reutilització d'aigua cal separar els desguassos segons el tipus d'aigua que porten. D'on procedeixen les aigües pluvials?

    De cobertes, terrasses, patis o carrers

    Les aigües pluvials procedeixen de cobertes, terrasses, patis o carrers.

  3. Quins tres tipus de xarxa de sanejament pot haver-hi segons el municipi?

    Separatives, unitàries, o només de negres i grises

    Separatives: una per a negres i grises i una altra per a pluvials. Unitàries: totes juntes.

  4. Com es fa principalment l'evacuació d'aigües en un edifici?

    Per gravetat, amb baixants i desguassos

    Les canonades són habitualment de PVC gris. El bombeig només cal per salvar diferències de nivell.

  5. On poden evacuar-se les aigües residuals quan no hi ha clavegueram?

    A una fossa sèptica

    La fossa sèptica és l'alternativa que cita el manual quan no hi ha xarxa municipal.

Components de les instal·lacions d'evacuació

16 preguntes
  1. Com ha de ser l'alineació de la claveguera entre cada dos pous de registre?

    Forçosament recta, tant en planta com en alçat

    Les corbes dificulten la neteja. A més, cal un pou de registre en els canvis de pendent.

  2. Fent el reconeixement d'un vial, la dotació ha d'anotar quina funció fa cada element del clavegueram. Quina és la finalitat dels embornals?

    Recollir l'aigua de calçades i voreres i dur-la a la claveguera

    Són elements del clavegueram situats a la via pública.

  3. Per buidar un dipòsit situat en un soterrani, la dotació improvisa un sifó amb una mànega i l'ha de col·locar bé. Quina forma té un sifó?

    De U invertida

    Necessita estar ple perquè la columna de líquid d'una branca arrossegui la de l'altra.

  4. Què genera la ventilació contínua dels col·lectors?

    La diferència de temperatura entre l'interior i l'exterior

    L'interior del col·lector és més estable tèrmicament que l'exterior, i això crea corrents d'aire.

  5. Cada quants metres s'han de situar les sortides de ventilació de les clavegueres?

    Cada 250 m

    Amb una alçada mínima de 9 m i un diàmetre inferior a 20 cm.

  6. Respecte de la xarxa d'aigua potable, on s'han de col·locar els col·lectors soterrats?

    Sempre per sota

    En rases de dimensions adequades i amb un pendent mínim del 2%.

  7. Quin és el pendent mínim dels col·lectors soterrats?

    2 %

    Garanteix una evacuació eficient i autonetejable, evitant estancaments.

  8. Cada quants metres s'han de preveure registres en els col·lectors soterrats?

    Cada 15 m

    Per facilitar les tasques d'inspecció i manteniment.

  9. Obrint una rasa en una vorera, la dotació ha de preveure amb què es trobarà en arribar a una arqueta. De quins materials poden ser les arquetes?

    De maó, ciment, o prefabricades de formigó o plàstic

    Serveixen per rebre, enllaçar i distribuir canalitzacions, amb tapa superior per permetre l'accés.

  10. Repassant amb la brigada municipal els elements del clavegueram d'un carrer, la dotació n'ha de saber la funció. Per a què serveix una càmera de neteja?

    Acumular aigua i alliberar-la de cop per netejar canonades

    El buidatge ràpid, manual o mecànic, és el que arrossega la brutícia.

  11. Amb la brigada de via pública, la dotació anota quina funció fa cada element del col·lector d'un municipi. Quina diferència hi ha entre un sobreeixidor i un ràpid?

    El sobreeixidor deriva l'excés de pluja; el ràpid controla la velocitat en pendents pronunciats

    Els sobreeixidors s'instal·len en xarxes unitàries quan la topografia ho permet.

  12. Quina condició ha de complir el nivell de sortida perquè un sifó funcioni?

    Ha d'estar per sota de la superfície lliure del dipòsit

    A més, el sifó ha d'estar ple per poder desguassar per gravetat.

  13. Quina alçada mínima i quin diàmetre han de tenir les sortides de ventilació de les clavegueres?

    9 m d'alçada i menys de 20 cm

    Poden integrar-se a façanes o a elements decoratius com columnes.

  14. En quins espais és imprescindible la ventilació relacionada amb aigües residuals?

    Dipòsits de bombeig, entrades a depuradores i dipòsits de llots

    Són espais confinats amb risc d'acumulació de gasos.

  15. Com s'ha de fer l'escomesa dels baixants i la connexió dels manegots a la xarxa?

    Amb una arqueta de peu de baixant NO sifònica

    El manual especifica expressament que l'arqueta de peu de baixant és no sifònica.

  16. Quantes connexions pot rebre una arqueta per cada cara i quin angle hi ha d'haver entre entrada i sortida?

    Un col·lector per cara i un angle superior a 90°

    Les arquetes es col·loquen sobre base de formigó i amb tapa practicable.

Instal·lacions de gas: GLP i gas natural

13 preguntes
  1. En una casa de muntanya sense gas canalitzat, la dotació ha d'identificar el combustible abans d'actuar. Quins són els gasos liquats del petroli (GLP)?

    El propà i el butà

    Es distribueixen en estat líquid i s'emmagatzemen en bombones o dipòsits.

  2. Quin percentatge de metà conté majoritàriament el gas natural?

    90–95 %

    També pot contenir petites quantitats de nitrogen, CO₂ i altres gasos.

  3. El gas natural és més dens o menys dens que l'aire?

    Menys dens

    Per això en una fuita tendeix a pujar, al contrari que el butà i el propà.

  4. Quins són els tres elements principals d'una instal·lació de gas butà?

    Bombona, regulador de pressió i tub flexible

    El regulador subministra el combustible a pressió baixa i constant i duu clau de pas incorporada.

  5. Quina càrrega de butà conté la bombona UD-125 d'ús domèstic?

    12,5 kg

    És un recipient d'acer que emmagatzema el gas a pressió però en estat líquid.

  6. De quin material estan fabricats els tubs flexibles homologats de connexió de la bombona?

    Elastòmers

    Són els tubs flexibles homologats per a la connexió de la bombona a la instal·lació.

  7. Com s'anomena el gas obtingut per descomposició anaeròbia de matèria orgànica?

    Biogàs

    S'obté en plantes de tractament de residus.

  8. Per què s'afegeix un component químic al gas natural?

    Perquè és inodor i cal detectar-ne les fuites

    El gas natural no és tòxic, però pot causar asfíxia si desplaça l'oxigen de l'ambient.

  9. Revisant una instal·lació antiga amb el titular, la dotació li ha d'explicar per què el que acaba de detectar no es pot deixar per a un altre dia. Una fuita, una mala combustió o un defecte de ventilació en una instal·lació de gas poden acabar de tres maneres greus. Quines?

    Explosions, incendis o intoxicacions per monòxid de carboni

    Una fuita, una mala combustió o un defecte en la ventilació poden generar riscos molt greus, com explosions, incendis o intoxicacions per monòxid de carboni.

  10. La dotació intervé en una urbanització aïllada on no arriba el gas canalitzat i cada casa es proveeix per la seva banda. En quin estat es distribueixen els gasos liquats del petroli i on s'emmagatzemen?

    En estat líquid, en bombones o en dipòsits de més capacitat

    Els GLP es distribueixen en estat líquid i s'han d'emmagatzemar en recipients adequats: bombones quan s'utilitzen al mateix lloc de consum, o dipòsits de més capacitat en subministrament centralitzat.

  11. Entre la bombona i el tub flexible hi ha el regulador, i la dotació ha de saber què fa abans de manipular-lo. Quina és la seva funció?

    Subministrar el combustible a una pressió baixa i constant

    El regulador de pressió té la funció de subministrar el combustible a una pressió baixa i constant.

  12. Durant un servei per fuita, un veí de l'escala pregunta a la dotació si el gas acumulat al pis de sota és verinós. És tòxic el gas natural?

    No, però pot asfixiar si desplaça l'oxigen

    És un dels combustibles fòssils més nets i menys contaminants.

  13. En una xerrada de prevenció, un veí pregunta per què tota l'escala de casa seva cuina amb gas. El gas combustible s'ha generalitzat als habitatges per quatre raons que el fan preferible a altres fonts d'energia tèrmica. Quines?

    És còmode, de combustió neta, d'alt poder calorífic i relativament econòmic

    El gas combustible és un recurs còmode d'utilitzar, de combustió neta, d'alt poder calorífic i relativament econòmic.

La xarxa de gas i els materials de les canonades

11 preguntes
  1. Quina és la pressió d'utilització habitual en els aparells domèstics de gas natural?

    Al voltant de 20 mbar

    20 mbar equivalen a 0,020 bar, tot i que depèn del tipus de gas, l'aparell i la instal·lació.

  2. Quin material és el més habitual en instal·lacions interiors domèstiques de gas?

    Coure

    És fàcil de manipular i adequat per a baixa pressió; les unions es fan per soldadura o accessoris homologats.

  3. A quina pressió transporta el gas la xarxa bàsica?

    Superior a 60 bar

    Inclou els grans gasoductes de transport primari i les plantes de regasificació de GNL.

  4. A quina pressió treballa la xarxa de transport secundari de gas?

    Entre 16 i 60 bar

    La xarxa bàsica va per sobre de 60 bar i la de distribució fins a 16 bar en trams principals.

  5. On comença i on acaba la xarxa de distribució de gas?

    A les estacions de regulació i mesura, i a la clau d'escomesa

    A les estacions de regulació i mesura es redueix i es controla la pressió procedent del transport.

  6. Preparant la fitxa d'un barri, la dotació anota com està muntada la xarxa de distribució de gas del sector i hi troba els dos noms que fa servir la companyia. Quina diferència hi ha entre una xarxa de distribució ramificada i una de mallada?

    En la ramificada el gas arriba per un sol camí; en la mallada, per diversos

    La mallada millora la continuïtat del servei i redueix els talls.

  7. Quin material s'utilitza principalment en xarxes de distribució de gas enterrades i escomeses?

    Polietilè

    Com a criteri general, el polietilè no s'instal·la en els trams interiors dels edificis.

  8. En quines instal·lacions es troba encara l'acer galvanitzat?

    En instal·lacions antigues o en circuits de GLP

    Està en desús per a gas natural i les unions solen ser roscades.

  9. El gas natural que arriba a la xarxa no sempre ve d'un jaciment propi. On se solen ubicar les plantes de regasificació des d'on també entra?

    Als ports

    Des dels jaciments o les plantes de regasificació, normalment ubicades en ports, el gas s'ha de transportar fins als consumidors amb la pressió i la qualitat adequades.

  10. El gas natural es troba de manera natural al subsòl, i rarament hi apareix sol. A què sol estar associat?

    A jaciments de petroli o a gasificacions de carbó

    El gas natural sol aparèixer associat a jaciments de petroli o gasificacions de carbó.

  11. Com es fan les unions del polietilè en les canonades de gas?

    Per electrofusió o termofusió

    Les de l'acer són soldades o embridades; les del galvanitzat, roscades; les del coure, soldades o amb accessoris mecànics.

Instal·lació de gas domèstica i graus d'accessibilitat

6 preguntes
  1. Com s'instal·len habitualment les canonades de gas dins d'un habitatge?

    Vistes i fixades a les parets

    Habitualment són de coure, i s'adapten als canvis de direcció amb colzes i maneguets.

  2. Què cal fer quan una canonada de gas travessa un espai tancat com un fals sostre o un mur?

    Embeinar-la dins un tub d'acer

    La beina dona protecció mecànica i permet ventilar o controlar possibles fuites.

  3. Revisant una reforma mal acabada en un pis, la dotació veu la canonada de gas passant arran d'altres serveis de l'habitatge, sense gaire separació. De quines instal·lacions cal mantenir una distància mínima de seguretat en les canonades de gas?

    De les conduccions d'aigua calenta i les instal·lacions elèctriques

    És una exigència expressa del manual per a les canonades interiors.

  4. Què caracteritza una clau de pas d'accessibilitat de grau 1?

    L'accés és directe, sense panys ni escales

    El grau 2 implica armari, registre practicable o porta amb pany normalitzat, però sense escala.

  5. Quina longitud màxima pot tenir un tub flexible de seguretat per a aparells mòbils de gas?

    1,5 metres

    Incorporen sistemes d'autotall en cas de despreniment.

  6. Què caracteritza una clau de pas d'accessibilitat de grau 3?

    Calen escales o mitjans mecànics especials, o accés per zona privada o d'ús privat

    És el grau menys accessible dels tres que defineix el manual.

Les sis claus de pas

7 preguntes
  1. Fent la fitxa d'un xalet, la dotació ha d'anotar el punt de tall de gas que podria fer servir en un servei nocturn. On se situa la clau d'escomesa de gas?

    Al límit de propietat, accessible des de l'exterior

    Ha de ser clarament identificable i permet interrompre el pas de gas a la instal·lació receptora.

  2. Per què sovint no es col·loca la clau d'edifici en instal·lacions domèstiques?

    Perquè aquesta funció ja la fa la clau d'escomesa

    Quan existeix, la seva accessibilitat és habitualment de grau 2 o 3 per a la subministradora.

  3. Fent la fitxa de gas d'un edifici, la dotació no hi troba cap clau de muntant col·lectiu i vol saber si hi hauria de ser. Quan s'instal·la aquesta clau?

    Quan hi ha més d'un muntant col·lectiu

    Ha de ser accessible de grau 2 o 3 des de zones comunes o públiques.

  4. Preparant la fitxa de gas d'un edifici plurifamiliar, la dotació ha d'anotar quina frontera marca cada clau de pas. Què separa la clau d'usuari?

    La instal·lació comuna de la individual

    Permet interrompre el pas de gas només a aquell abonat; ha de ser accessible de grau 2 per a la subministradora.

  5. Amb què no s'ha de confondre la clau de connexió d'aparell?

    Amb la vàlvula que molts aparells porten incorporada

    Ha de ser accessible de grau 1 per a l'usuari i s'instal·la el més a prop possible de l'aparell.

  6. Quin grau d'accessibilitat ha de tenir la clau d'escomesa, també per als serveis d'emergència?

    Grau 1 o 2 des de zona pública

    El manual esmenta expressament els serveis d'emergència en aquest punt.

  7. Amb quina clau pot coincidir la clau de comptador en algunes instal·lacions?

    Amb la clau d'usuari

    La clau de comptador se situa immediatament a l'entrada del comptador o del regulador.

Comptador, reguladors, ventilació i gasodomèstics

11 preguntes
  1. En un pis petit, la dotació troba les dues reixetes de la cuina tapades amb cinta i una caldera de gas encesa, i vol explicar al llogater per què hi són. Quina és la funció de les reixetes de ventilació en un local amb aparells de gas?

    Entrada i renovació d'aire, per evitar el monòxid de carboni

    Els conductes d'evacuació són els que treuen els gasos de combustió cap a l'exterior.

  2. A partir de quina potència són obligatoris els conductes d'evacuació en els aparells de gas?

    4,7 kW

    Igual o superior a 4,7 kW, i també en escalfadors i calderes.

  3. Què caracteritza un aparell de gas de circuit obert?

    Capta l'aire de combustió de l'ambient del recinte

    Per això requereixen ventilació adequada i evacuació correcta dels productes de combustió.

  4. Què acostuma a incorporar el comptador de gas d'un habitatge?

    Una clau de pas i, de vegades, un regulador de cabal

    En edificis plurifamiliars els comptadors poden estar centralitzats en un local específic.

  5. Fins a quina pressió pot arribar el gas que entra a la instal·lació d'un edifici, motiu pel qual calen reguladors?

    Fins a 4 bar

    A l'entrada de la instal·lació el gas pot arribar fins a 4 bar, i el regulador el redueix fins a la pressió de servei dels aparells de consum. No s'ha de confondre amb la pressió de la xarxa de distribució, que en trams principals pot operar fins a 16 bar i que es va reduint a mesura que s'apropa als usuaris finals.

  6. Quin és l'element distintiu dels aparells gasodomèstics?

    El cremador

    És el mecanisme que barreja el gas amb l'aire (comburent) per garantir una combustió correcta.

  7. Quin és el tipus de cremador més habitual en l'àmbit domèstic?

    El cremador atmosfèric de flama blava

    Es caracteritza per una flama curta de color blau, típica de les cuines de gas.

  8. Inventariant els aparells de gas d'un habitatge, la dotació els ha de classificar pel tipus de circuit. Quins són exemples d'aparells de circuit obert?

    Cuines de gas i estufes mòbils

    Són de circuit estanc algunes calderes de calefacció, escalfadors d'aigua i diversos tipus de radiadors murals.

  9. En un habitatge amb dues calderes de models diferents, la dotació ha de distingir de quin tipus és cada una. Què caracteritza un aparell de circuit estanc?

    L'aire d'entrada i els fums no es barregen amb l'ambient

    Aquesta configuració millora la seguretat i l'eficiència.

  10. Tots els aparells gasodomèstics tenen un element que els distingeix i que fa la feina clau abans que hi hagi flama. Què fa exactament?

    Barreja el gas amb l'aire, que és el comburent

    El cremador és el mecanisme que barreja el gas amb l'aire, el comburent, per garantir una combustió correcta.

  11. Arribant a un servei per olor de gas, la dotació vol aïllar el regulador abans que arribi la companyia i ha de saber per on comença a buscar. On ha d'estar la clau de pas pròpia d'un regulador i quin grau d'accessibilitat ha de tenir?

    Just abans del dispositiu, al mateix recinte, grau 1 o 2

    Ha de ser accessible tant per a l'usuari com per a la companyia subministradora.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 11 Preguntes del tema 13 →

Àudio, làmines i test del tema 12 · Tots els temes · Generador de tests