Les 135 preguntes del tema 23

Prevenció d'incendis bàsica. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 23

Presentació del tema i estructura

4 preguntes

Quina finalitat té la prevenció d'incendis?
Evitar les causes que puguin originar un incendi.
La prevenció d'incendis té per finalitat evitar les causes que puguin originar un incendi, cosa diferent de reduir els danys un cop l'incendi s'ha produït.
Quina finalitat té la seguretat en cas d'incendi?
La reducció, a límits acceptables, del risc que els usuaris pateixin danys per causa d'incendi.
La seguretat en cas d'incendi té per finalitat la reducció, a límits acceptables, del risc que els usuaris d'un establiment, edifici o activitat pateixin danys per causa d'incendi.
Quin caràcter tenen les mesures de seguretat en cas d'incendi que la legislació d'edificació estableix per a tot edifici?
Són les mesures mínimes que ha de disposar l'edifici.
La legislació d'edificació i les normes, codis i reglaments que se'n deriven estableixen les mesures de seguretat mínimes que ha de disposar tot edifici.
Quines dues coses garanteixen les mesures de seguretat mínimes que la legislació d'edificació exigeix a tot edifici?
La seguretat dels ocupants en cas d'incendi i la intervenció dels bombers.
La legislació d'edificació i les normes que se'n deriven estableixen les mesures de seguretat mínimes que ha de disposar tot edifici per garantir la seguretat dels seus ocupants en cas d'incendi, així com garantir-hi també la intervenció dels bombers.

Introducció, exigències i protecció activa/passiva

9 preguntes

Entre les exigències bàsiques de seguretat en cas d'incendi, què demana la de propagació exterior?
Limitar el risc de propagació per l'exterior, tant a l'edifici considerat com a d'altres edificis.
L'exigència de propagació exterior demana limitar el risc de propagació de l'incendi per l'exterior, tant a l'edifici considerat com a d'altres edificis.
Què ha de permetre fer la instal·lació de protecció contra incendis d'un edifici, a banda de transmetre l'alarma als ocupants?
La detecció, el control i l'extinció de l'incendi.
L'edifici ha de disposar dels equips i instal·lacions adequats per fer possible la detecció, el control i l'extinció de l'incendi, així com la transmissió de l'alarma als ocupants.
Segons quin criteri es classifiquen les mesures de seguretat en cas d'incendi en protecció activa i protecció passiva?
Segons la funció prevista.
Les mesures de seguretat en cas d'incendi es classifiquen en dues, protecció activa i protecció passiva, segons la funció prevista.
A què van encaminades les mesures de protecció activa?
A detectar l'incendi, transmetre l'alarma als ocupants i extingir-lo o limitar-ne la propagació.
Les mesures de protecció activa estan encaminades a detectar l'incendi, transmetre l'alarma als ocupants de l'edifici i extingir l'incendi o limitar-ne la propagació.
Quina d'aquestes és una mesura de protecció passiva?
La sectorització mitjançant elements compartimentadors resistents al foc
La sectorització mitjançant elements compartimentadors resistents al foc és una mesura de protecció passiva. Els extintors, els ruixadors i els polsadors són mesures de protecció activa.
Què caracteritza les mesures de protecció activa?
Que precisen de la interacció dels ocupants o dels equips intervinents
Les mesures de protecció activa actuen de forma activa a l'edifici: precisen de la interacció dels ocupants o dels equips intervinents.
Com han d'assolir els edificis un nivell de seguretat suficient en cas d'incendi?
Amb una combinació adequada de mesures de protecció activa i passiva.
Els edificis han d'assolir, mitjançant una combinació adequada tant de mesures de protecció activa com de mesures de protecció passiva, un nivell de seguretat suficient, atenent als requeriments de la normativa d'aplicació.
Què ha de garantir l'exigència bàsica relativa a la resistència al foc de l'estructura?
Que l'estructura portant la mantingui durant el temps necessari per complir la resta d'exigències.
L'estructura portant ha de mantenir la resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les anteriors exigències bàsiques.
Per què es diu que les mesures de protecció passiva actuen de forma passiva a l'edifici?
Perquè l'edifici ja les ofereix pel seu disseny i pels materials de la seva construcció.
Les mesures de protecció passiva són mesures de seguretat que l'edifici ja ofereix per si mateix gràcies al seu disseny i als materials emprats en la seva construcció.

Marc normatiu i reglamentari

21 preguntes

Quin reial decret aprova el Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials (RSCIEI) vigent?
RD 164/2025
El RSCIEI vigent està aprovat pel RD 164/2025, que substitueix el RD 2267/2004. El RD 314/2006 aprova el Codi Tècnic de l'Edificació i el RD 130/2017 el Reglament d'explosius.
Quan va entrar en vigor el reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials actualment vigent?
10 de maig de 2025
El RSCIEI actualment vigent va entrar en vigor el 10 de maig de 2025.
El Reglament d'Instal·lacions de Protecció Contra Incendis (RIPCI) està aprovat pel:
RD 513/2017
El RIPCI està aprovat pel RD 513/2017 i posteriors modificacions.
Quin és el mecanisme intern més habitual de difusió d'informació en matèria de prevenció d'incendis dins del cos?
La INTRANET de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.
Com a mecanismes més habituals de difusió d'informació es disposa de la INTRANET de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, i de forma externa, d'un espai al web del Departament d'Interior i Seguretat Pública.
Què determina la Llei 3/2010, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis?
Els actes, procediments i òrgans administratius amb competències en el procés de llicència.
La Llei 3/2010 determina quins seran els actes, procediments i òrgans administratius amb competències en cadascuna de les parts del procés de sol·licitud de llicència.
Quin aspecte innovador va introduir la Llei 3/2010?
La creació d'un règim sancionador específic
Un aspecte innovador de la Llei 3/2010 és la creació d'un règim sancionador específic, que permet corregir els incompliments de la normativa contra incendis detectats mitjançant la funció inspectora.
Quina funció permet detectar els incompliments que corregeix el règim sancionador de la Llei 3/2010?
La funció inspectora atribuïda al personal competent de la Generalitat de Catalunya.
El règim sancionador específic de la Llei 3/2010 permet corregir els incompliments que es poden detectar mitjançant la funció inspectora atribuïda al personal competent de la Generalitat de Catalunya.
Quina normativa va derogar el Codi Tècnic de l'Edificació?
Les Normes Bàsiques de l'Edificació – Condicions de Protecció contra Incendis.
El CTE va derogar les anteriors Normes Bàsiques de l'Edificació – Condicions de Protecció contra Incendis (NBE-CPI).
Per quin reglament es regeixen els establiments industrials en el seu àmbit específic?
Pel RSCIEI.
Els establiments industrials es regeixen, en el seu àmbit específic, pel Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials (RSCIEI).
Què estableix el RIPCI, a banda de les condicions d'autorització de les empreses instal·ladores i mantenidores?
Les característiques dels aparells i les operacions mínimes de manteniment.
El RIPCI estableix les condicions d'autorització de les empreses instal·ladores i mantenidores, les característiques dels aparells, equips i sistemes de protecció activa, i especifica les operacions mínimes de manteniment i les inspeccions periòdiques.
De quin document ha de disposar, any per any, el titular d'una instal·lació de protecció contra incendis?
Del certificat de manteniment de les seves instal·lacions.
El titular de la instal·lació ha de disposar, any per any, del certificat de manteniment de les seves instal·lacions de protecció contra incendis.
Què indica l'etiqueta que es disposa als sistemes i aparells de protecció contra incendis?
La data en què s'ha realitzat l'operació de manteniment.
En els sistemes i aparells s'hi disposa una etiqueta que indica la data en què s'ha realitzat l'operació de manteniment.
Quina relació tenen el RSCIEI i el CTE amb el RIPCI?
Tots dos n'obliguen al compliment.
Tant el RSCIEI com el CTE obliguen al compliment del RIPCI.
Qui vetlla, en general, pel compliment dels reglaments específics de seguretat d'algunes instal·lacions i equips industrials?
L'organisme competent en matèria d'indústria.
En general, és l'organisme competent en matèria d'indústria qui vetlla pel compliment dels reglaments específics, a través de concedir la legalització d'aquestes instal·lacions i sotmetre-les a controls periòdics, normalment mitjançant entitats col·laboradores.
Des de quins dos àmbits distints es regula la prevenció d'incendis en els edificis?
La normativa reglamentària de prevenció i la reguladora dels procediments de llicència.
La prevenció d'incendis en els edificis es regula des de dos àmbits distints: la normativa reglamentària de prevenció i protecció contra incendis en els edificis, i la normativa reguladora dels actes i procediments administratius de sol·licitud de llicència de les activitats i de llicència d'obres.
A banda de fixar els procediments de llicència, què permet la Llei 3/2010?
Determinar Instruccions, Reglaments i Guies Tècniques que concreten millor les normes.
La Llei 3/2010 permet, a més, la determinació d'Instruccions, Reglaments i Guies Tècniques que ajuden a concretar amb millor definició les normes que regulen les condicions de seguretat en cas d'incendi.
Quins dos documents bàsics del Codi Tècnic de l'Edificació estableixen les exigències de seguretat en cas d'incendi?
El DB SI i part del DB SUA.
El Document Bàsic Seguretat en cas d'Incendi (DB SI), juntament amb part del Document Bàsic Seguretat d'Utilització i Accessibilitat (DB SUA), estableixen les exigències bàsiques de seguretat en cas d'incendi dels edificis inclosos en el seu àmbit d'aplicació.
De què depèn el nivell de risc intrínsec d'incendi que el RSCIEI assigna a un establiment industrial?
De la càrrega de foc aportada pels materials combustibles presents.
El RSCIEI estableix les mesures mínimes de prevenció en funció de la ubicació dels establiments respecte dels edificis veïns i en funció del seu nivell de risc intrínsec d'incendi, determinat per la càrrega de foc aportada pels materials combustibles presents en ells.
Per què existeixen les Instruccions Tècniques Complementàries?
Perquè les reglamentacions generals tenen preceptes de difícil comprensió o interpretació equívoca.
Sovint les reglamentacions generals ofereixen articulats i preceptes de difícil comprensió, o d'interpretació diversa i equívoca, que cal especificar de forma clara: per això existeixen les Instruccions Tècniques Complementàries.
Qui elabora les Instruccions Tècniques Complementàries i com s'aproven?
Les elabora l'Àrea de Prevenció i Inspecció d'Incendis i s'aproven per Ordre del Departament.
Les ITC són elaborades des de l'Àrea de Prevenció i Inspecció d'Incendis de Bombers de la Generalitat i aprovades per diferents Ordres del Departament d'Interior i Seguretat Pública.
Un responsable us diu que, com que hi ha una norma nova, el seu edifici antic ja no compleix. Com funciona de fet l'aplicació de la normativa?
Les normes noves no s'apliquen automàticament amb caràcter retroactiu.
La normativa aplicable a cada edifici depèn, entre altres factors, de la data de construcció, reforma, canvi d'ús o legalització i del règim transitori de cada disposició: les normes noves no s'apliquen automàticament amb caràcter retroactiu, sens perjudici de les obligacions de manteniment, inspecció, adequació o seguretat que resultin exigibles.

Accés per l'exterior: vials, espais de maniobra i façanes

7 preguntes

A partir de quina alçada d'evacuació es regulen amb detall les característiques dels espais de maniobra?
Més de 9 metres
Més de 9 metres d'alçada d'evacuació, aproximadament planta baixa més tres pisos, o bé establiments industrials amb més de 1.000 m² en planta. Per sota només es regulen les distàncies màximes i l'ample mínim de pas.
Quina instrucció tècnica complementària regula els vials d'accés sense sortida?
SP-113
La SP-113 de la DGPEIS. La SP-120 regula els hidrants d'omplerta de camions, la SP-133 les escales d'evacuació ascendent i el DT-12 és un document de la TINSCI, no una ITC.
En establiments industrials, quina longitud mínima de façana accessible s'exigeix amb caràcter general?
El 15 % del perímetre de la planta
Com a mínim el 15 % del perímetre de la planta de l'edifici, sens perjudici de les reduccions o increments justificats que preveu el RSCIEI.
Com es denomina la via pública per la qual els vehicles de bombers es desplacen des del parc d'origen fins a la zona d'emplaçament davant de l'edifici sinistrat?
Via o carrer d'intervenció
Les vies o carrers d'intervenció, també anomenades vials d'aproximació, són vies públiques. La normativa sectorial en fixa característiques com l'amplada, l'alçada, el radi de gir, el pendent màxim o la capacitat portant.
Què es té en compte de manera especial en el dimensionat dels espais de maniobra?
L'emplaçament de les autoescales
Els espais de maniobra són les zones destinades a la ubicació dels vehicles de bombers davant de les façanes accessibles, i el seu dimensionat es concep especialment per permetre l'emplaçament de les autoescales.
Quina condició ha de complir una façana per considerar-la façana accessible?
Disposar d'obertures d'accés a cada planta o forjat ocupat
La façana accessible és la que disposa d'obertures —portals i finestres, bàsicament— que permeten l'accés dels bombers des de l'exterior a cada planta o forjat ocupat. La localització, el nombre i la longitud de les façanes accessibles es determinen segons les característiques de l'edifici i la normativa que li sigui aplicable.
L'autoescala ja s'ha emplaçat davant de la façana accessible. Quin element de l'entorn urbà us pot dificultar ara el desplegament del braç?
El manteniment inadequat de les branques de l'arbrat públic
Un cop el vehicle ja és al seu lloc, el que dificulta el desplegament de l'autoescala són els elements situats en alçada davant de l'edifici: el cablejat mal ubicat i les branques de l'arbrat públic sense mantenir. Les pilones, els contenidors o els talls de circulació afecten abans, l'accés i l'emplaçament.

Aproximació per l'interior: vies protegides

6 preguntes

A la planta de sortida, quin és el recorregut màxim des de la porta de sortida del recinte de l'escala protegida fins a una sortida de l'edifici?
15 metres
15 metres, excepte quan el recorregut es faci per un sector de risc mínim, cas en què s'aplica el límit propi d'aquest sector.
Amb quina resistència al foc ha d'estar compartimentat el recinte d'una via de penetració protegida respecte de la resta de l'edifici?
EI-120
Elements constructius EI-120 i portes resistents al foc. A més, el recinte no pot tenir cap altre ús que la circulació de persones i ha de tenir una càrrega de foc molt baixa.
Si la via protegida es protegeix del fum amb ventilació natural, quina superfície de finestres practicables es requereix?
1 m² per planta
1 m² per planta. Les alternatives són la ventilació forçada amb conductes d'entrada i sortida d'aire fresc, o un sistema de pressió diferencial que impedeixi l'entrada de fum al recinte.
Quina d'aquestes vies de penetració té la consideració de via protegida?
Una escala especialment protegida
Per la seva configuració, les vies de penetració protegides són les escales protegides i especialment protegides i els passadissos protegits. Han de ser les vies prioritàries per als bombers perquè garanteixen un alt grau de seguretat, i coincideixen amb les vies d'evacuació més segures per als ocupants.
A què han de donar accés sempre les vies de penetració protegides, a cada planta de l'edifici?
A les zones de circulació general de l'edifici
Una de les garanties que ofereix una via protegida és que a cada planta dona accés a les zones de circulació general de l'edifici: des del recinte protegit es pot entrar directament a la planta afectada.
Arribeu a un edifici on l'escala no està protegida i decidiu entrar-hi per un sector d'incendi diferent del que crema. Com s'ha de valorar aquesta via de penetració?
És vàlida, però amb un grau de seguretat menor que el d'una via protegida
La penetració per un sector d'incendi diferenciat és una via vàlida, però amb menys grau de seguretat que una via protegida. Si la sectorització s'ha implantat correctament, aquell sector pot esdevenir un lloc segur per preparar la intervenció i accedir a l'edifici.

Reacció al foc dels materials

6 preguntes

Quantes classificacions diferents pot obtenir un material sotmès a l'assaig de reacció al foc?
Set
Són set. Van de l'A1, equivalent a no combustible, fins a la F, que recull el comportament no determinat o no classificat.
Quina sigla correspon a un material que emet fum a una velocitat i en una quantitat elevades?
s3
L'opacitat dels fums es marca amb la lletra s, i la classe s3 és la dels fums de velocitat i quantitat d'emissió elevades. Es defineix per exclusió: és s3 el que no arriba ni a s1 ni a s2.
En la classificació de reacció al foc, quina lletra correspon a un material combustible amb contribució limitada al foc?
C
A1 i A2 equivalen a no combustible; B és contribució molt limitada; C, limitada; D, mitjana; E, alta; i F, comportament no determinat.
Què significa la classificació d0 en la caiguda de gotes o partícules inflamades?
Sense caiguda de gotes ni partícules inflamades en 600 s
La classificació d0 vol dir que no hi ha caiguda de gotes ni partícules inflamades durant 600 segons. Les sigles amb s es refereixen a l'opacitat dels fums, no a les gotes.
Quina classificació de reacció al foc s'exigeix en general a sostres i parets de zones ocupables segons el CTE?
C-s2,d0
C-s2,d0: material combustible de contribució limitada al foc, amb emissió de fum mitjana i sense caiguda de gotes inflamades.
Dos materials d'acabat s'han classificat com a no combustibles, un com a A1 i l'altre com a A2. Què els diferencia?
El grau de la seva no-contribució al foc: màxim en l'A1 i menor en l'A2
Totes dues classes equivalen a no combustible: l'A1 no contribueix al foc en grau màxim i l'A2 no hi contribueix en grau menor. Per sota hi comencen els materials combustibles, que van de la B a l'E segons com hi contribueixin.

Resistència al foc dels elements constructius

6 preguntes

D'acord amb quin reial decret s'ha de justificar la classificació de reacció i de resistència al foc dels productes de construcció, mentre sigui aplicable?
RD 842/2013, de 31 d'octubre
El RD 842/2013, de 31 d'octubre, mentre sigui aplicable, juntament amb les normes europees de classificació corresponents. La justificació abasta tant els productes de construcció com els elements constructius.
Quina exigència de resistència al foc tenen les portes de pas entre sectors d'incendi?
EI2-t-C5
Han de garantir integritat i aïllament tèrmic, especificar el tipus d'aïllament i disposar de mecanisme de tancament automàtic: EI2-t-C5.
El criteri d'integritat (E) d'un element constructiu es refereix a la capacitat de:
Prevenir el pas de flames i gasos calents o l'aparició de flames a la cara no exposada
El criteri d'integritat (E) és la capacitat de prevenir el pas de flames i gasos calents, o l'aparició de flames a la cara no exposada. No contribuir al foc amb la pròpia combustió és reacció al foc, que és una propietat del material i no de l'element constructiu.
En quins elements d'un edifici és primordial l'exigència de capacitat portant davant de l'acció del foc?
En els responsables del sosteniment de l'edifici, com els pilars o les jàsseres
La capacitat portant, també anomenada estabilitat al foc, és primordial en els elements responsables del sosteniment de l'edifici: pilars, jàsseres, bigues o encavallades, entre d'altres. És el que assegura el seu comportament estructural durant l'incendi.
Què han de garantir les portes d'ascensors i muntacàrregues que comuniquen diferents sectors d'incendi?
Només la integritat (E-t)
Només la integritat (E-t). Les parets no portants entre sectors són EI-t i els forjats i parets portants, REI-t.
Un fabricant us assegura que des del 7 de gener de 2025 el Reglament (UE) 305/2011 de productes de construcció ja no obliga a res. Què passa en realitat?
La substitució és progressiva i els dos règims poden coexistir
El Reglament (UE) 2024/3110 de productes de construcció va entrar en vigor el 7 de gener de 2025 i substitueix progressivament el Reglament (UE) 305/2011 d'acord amb el calendari i les disposicions transitòries que estableix. Durant el període transitori poden coexistir obligacions derivades d'ambdós reglaments segons el producte i la data aplicable.

Propagació interior i exterior

6 preguntes

En l'àmbit del CTE, quina resistència al foc mínima ha de tenir una mitgera o mur confrontant amb un altre edifici?
EI 120
Com a mínim EI 120. En establiments industrials, la resistència exigible depèn de la configuració, del nivell de risc intrínsec i de les condicions de l'annex II del RSCIEI vigent.
Què és un mur tallafocs?
Una prolongació de la paret mitgera per sobre de la coberta
És la prolongació de la paret mitgera per sobre de la coberta i limita la propagació entre edificacions o sectors veïns. Alternativament, la sectorització a nivell de coberta es pot resoldre amb una franja longitudinal sota coberta resistent al foc.
On ha de tenir continuïtat la compartimentació contra incendis, a banda dels punts de pas de les instal·lacions?
En els espais ocults, com els patinets o els falsos sostres
La compartimentació ha de tenir continuïtat als espais ocults —patinets, falsos sostres, terres elevats, entre d'altres— i també allà on travessen les instal·lacions. Si no, el sector queda foradat per dins i el fum el recorre pel sostre o pel terra.
Quina excepció s'admet en la continuïtat de la compartimentació?
Els passos d'instal·lacions de petita secció
Queden exceptuats els passos d'instal·lacions de petita secció. La resta de punts on passen cables, canonades, conduccions o conductes s'han de resoldre perquè el sector mantingui la resistència al foc que li és exigible.
Si el foc queda confinat en un recinte durant un temps determinat, què s'aconsegueix de cara a la tasca d'extinció?
Que els bombers puguin actuar quan el foc encara no és generalitzat a tot l'edifici
Confinar el foc permet que els bombers hi actuïn abans que l'incendi s'hagi generalitzat a tot l'edifici, cosa que fa l'extinció molt més abordable.
Un forjat de sectorització arriba a la façana d'un establiment industrial. Quina condició ha de complir la façana en aquella trobada?
Una franja vertical d'almenys 1 m d'alçària amb resistència al foc EI t/2
La façana ha de disposar d'una franja vertical d'almenys 1 metre d'alçària amb una resistència al foc mínima EI t/2, sent EI t la resistència exigida al forjat. Així l'incendi no salta de planta per fora.

Sistemes de ventilació de fums

7 preguntes

Quina norma UNE és de referència per al disseny dels sistemes de control de temperatura i evacuació de fums?
UNE 23585
La UNE 23585. La UNE 23500 és la de l'abastament d'aigua contra incendis, la UNE-EN 12845 la de ruixadors automàtics i la UNE-EN 2 la de classes de foc.
Un recinte diàfan evacua els fums de l'incendi per obertures a la coberta, sense cap ventilador. Quin principi físic fa pujar els fums fins a aquestes obertures?
Les forces de flotació derivades de la diferència de densitat i temperatura dels gasos
Els dos sistemes de control i evacuació de fums d'incendi són la ventilació natural i la ventilació forçada. La natural la provoquen les forces de flotació derivades de la diferència de densitat i de temperatura dels gasos, sense cap aportació mecànica.
Quina funció tenen les barreres de fums en un sistema de ventilació natural?
Aconseguir dipòsits de fums en alçada
Les barreres de fums serveixen per aconseguir dipòsits de fums en alçada: el fum queda acumulat a la part alta mentre s'evacua per les obertures de coberta, i l'aire entra per les obertures d'aportació de la part baixa.
Com es produeix el desplaçament dels gasos en un sistema de ventilació forçada de fums?
A pressió positiva a través dels airejadors, amb conductes i ventiladors
La ventilació forçada desplaça els gasos a pressió positiva a través dels airejadors, mitjançant conductes i ventiladors d'extracció i d'aportació. És l'altre sistema possible, al costat de la ventilació natural, que no necessita equips mecànics.
En un aparcament amb ventilació natural, què produeix la renovació de l'aire?
L'acció del vent o un gradient de temperatures entre l'entrada i la sortida
La renovació d'aire la produeix l'acció del vent o l'existència d'un gradient de temperatures entre l'entrada i la sortida. Les obertures que comuniquen amb l'exterior han de tenir una àrea mínima total efectiva que depèn del nombre de places de l'aparcament.
Què permeten fer els sistemes de ventilació previstos en aparcaments?
Realitzar un escombrat dels fums sense arribar a complir els objectius d'un SCTiEF
En aparcaments els sistemes permeten un escombrat dels fums, però no arriben a complir els objectius d'un sistema de control de temperatura i evacuació de fums.
L'aparcament soterrani d'un edifici té ventilació forçada amb ventiladors d'extracció. Com es fa la ventilació i què s'ha de garantir?
Per depressió, amb un cabal mínim de sortida i un cabal màxim d'admissió
En l'aparcament de ventilació forçada la renovació d'aire la fan els ventiladors d'extracció i l'admissió d'aire pot ser natural o mecànica. La ventilació es fa per depressió, garantint un cabal mínim de sortida d'aire i un cabal màxim d'admissió, tots dos en funció del nombre de places.

Hidrants per a incendis

7 preguntes

A quina distància màxima d'un hidrant s'ha de trobar qualsevol punt d'una façana accessible a nivell de rasant?
100 metres
Menys de 100 metres. No ho confonguis amb els 40 metres de radi de cobertura dels hidrants propis d'impulsió directa dels establiments industrials.
Si el subministrament dels hidrants depèn íntegrament d'una reserva pròpia, quina capacitat mínima ha de tenir?
240 m³
240 m³. A més, els hidrants han d'estar situats en llocs de fàcil accessibilitat per a vehicles de bombers i han d'estar senyalitzats.
Quina pressió mínima a la boca de sortida han de donar els hidrants propis d'impulsió directa d'un establiment industrial?
500 kPa (5 bar)
500 kPa, aproximadament 5 bar, mentre es descarrega el cabal mínim exigit, que va d'entre 1.500 i 3.000 l/min durant 60 a 90 minuts. Compte: fer entrar aigua d'impulsió directa al cos de la bomba a 8-12 bar la pot malmetre.
Quin cabal mínim ha de poder subministrar la xarxa d'hidrants per a l'omplerta de camions de bombers?
1000 l/min a dos hidrants funcionant simultàniament durant 2 hores
1000 l/min a dos hidrants simultanis durant 2 hores, amb una pressió de sortida per boca superior a 100 kPa, és a dir 1 bar.
Quin tipus d'hidrant està previst per als llocs amb possibilitat de gelades?
El de columna seca.
L'hidrant de columna seca és el previst per als llocs amb possibilitat de gelades, perquè la columna ascendent no queda plena d'aigua.
En un establiment industrial, a quina distància del límit exterior de l'edifici s'han de situar els hidrants propis d'impulsió directa, mesurada perpendicularment a la façana?
Entre 5 i 15 metres, sempre que sigui possible.
La distància entre cada hidrant propi i el límit exterior de l'edifici o de la zona protegida, mesurada perpendicularment a la façana, ha d'estar compresa entre 5 i 15 metres sempre que sigui possible.
Un establiment industrial us consulta si està obligat a tenir hidrants propis d'impulsió directa. De què depèn aquesta exigència?
Del nivell de risc intrínsec dels sectors a protegir, del tipus de configuració de l'establiment i de la superfície del sector o àrea d'incendi.
La necessitat d'hidrants propis en un establiment industrial depèn del nivell de risc intrínsec dels sectors d'incendi a protegir, del tipus de configuració de l'establiment industrial i de la superfície del sector o àrea d'incendi.

La columna seca

7 preguntes

Quin diàmetre té la columna ascendent d'una instal·lació de columna seca?
80 mm
80 mm, de canonada d'acer galvanitzat i sense contenir aigua. Els ràcords de la presa a façana són de 70 mm i els de les boques de sortida de cada planta, de 45 mm.
Cada quantes plantes es col·loca una vàlvula de seccionament en una columna seca?
Cada 4 plantes
Cada 4 plantes, per sobre de la sortida corresponent. Les boques i la presa a façana se situen a 90 cm del terra i les vàlvules són de bola amb palanca de seccionament incorporada.
Quin és el recorregut màxim, emprant recorreguts d'evacuació, fins a una columna seca?
60 metres
Menor a 60 metres. Cada edifici ha de comptar amb el nombre de columnes seques suficient perquè es compleixi aquesta distància. Les boques de sortida se situen als recintes d'escala o als vestíbuls previs.
A partir de quina alçada d'evacuació cal columna seca en edificis d'ús residencial habitatge, administratiu, docent o comercial?
Superior a 24 metres
Superior a 24 metres. En ús hospitalari el llindar baixa a 15 metres, igual que en establiments industrials, i en aparcaments s'exigeix amb més de 3 plantes sota rasant o més de 4 sobre rasant.
De quin diàmetre és la vàlvula de purga de la presa d'aigua a façana d'una columna seca?
25 mm.
La presa d'aigua a façana, amb la indicació d'ús exclusiu per als bombers, va dotada d'una connexió siamesa amb claus incorporades, ràcords de 70 mm amb tapa i una vàlvula de purga de 25 mm.
Pugeu per l'escala d'un edifici de deu plantes amb columna seca ascendent. A quines plantes hi trobareu boques de sortida?
A les plantes parelles fins a la vuitena i a totes les plantes a partir d'aquesta.
En les columnes seques ascendents les boques de sortida se situen a les plantes parelles fins a la vuitena i a totes les plantes a partir d'aquesta. Les descendents en tenen a totes les plantes, igual que les dels establiments industrials subjectes al RSCIEI.
Abans de posar en servei la columna seca d'un edifici de 40 metres, a quina pressió estàtica mínima s'ha de sotmetre la instal·lació?
2.450 kPa, equivalents a 25 kg/cm².
La prova d'estanqueïtat i resistència mecànica es fa a una pressió estàtica igual a la màxima de servei, amb un mínim de 1.470 kPa (15 kg/cm²) en columnes seques fins a 30 metres i de 2.450 kPa (25 kg/cm²) per sobre dels 30 metres.

Abastament d'aigua contra incendis

7 preguntes

Quin és el sistema d'impulsió més usual en un abastament d'aigua contra incendis?
Un sistema de bombeig.
La impulsió pot provenir de la pròpia pressió de la xarxa d'ús públic, de la que proporciona per gravetat un dipòsit en alçada o d'un sistema de bombeig, que és el més usual.
Com ha de ser sempre l'aturada del sistema de bombeig principal d'abastament d'aigua contra incendis?
Manual
Sempre manual. L'arrencada sí que és automàtica quan la demanda supera la capacitat de la bomba jockey i la pressió baixa del mínim de manteniment.
En revisar la sala de bombes d'un abastament d'aigua contra incendis hi trobeu una bomba petita a banda de la principal. Quina funció té aquesta bomba jockey?
Mantenir automàticament la pressió de la instal·lació i compensar les petites pèrdues que pugui tenir.
La bomba auxiliar o bomba jockey està destinada a mantenir automàticament la pressió de la instal·lació i a compensar les petites pèrdues que pugui tenir.
En un abastament amb doble bombeig, quan entra la segona bomba principal?
Davant una demanda de major cabal o una avaria de la primera bomba principal.
En els sistemes de doble bombeig, en cas de demanda de major cabal o d'avaria en la primera bomba principal s'ordena la posada en funcionament de la segona.
Quina condició ha de complir la xarxa de distribució d'un abastament d'aigua contra incendis, tant si discorre per zones aèries com soterrades?
Ha de ser exclusiva per a les instal·lacions de protecció contra incendis i estar protegida contra danys mecànics, dilatacions, gelades i corrosió.
La xarxa de distribució ha de ser exclusiva per a les instal·lacions de protecció contra incendis; pot discórrer per zones aèries o soterrades, amb les proteccions corresponents contra possibles danys mecànics, dilatacions, gelades i corrosió.
Un abastament amb bombeig principal doble ha de garantir la fiabilitat que exigeix la norma de referència. Què s'exigeix als motors d'accionament de les dues bombes principals?
Que només un dels dos pugui ser elèctric.
En el bombeig principal doble tan sols un dels motors d'accionament podrà ser elèctric i l'altre serà, en general, dièsel; pot ser elèctric si rep el subministrament d'una altra companyia elèctrica.
El titular vol que l'abastament d'aigua contra incendis alimenti alhora els ruixadors i les boques d'incendi equipades. Sota quina condició ho pot fer?
Si és capaç d'assegurar els cabals i les pressions en el cas més desfavorable d'ús de les instal·lacions.
El sistema d'abastament ha de ser d'ús exclusiu de les instal·lacions d'extinció d'incendis, i pot alimentar-ne de diferents si és capaç d'assegurar cabals i pressions en el cas més desfavorable d'ús.

Sistemes d'extinció automàtica

7 preguntes

Quin agent s'utilitza habitualment en els sistemes d'extinció per a campanes de cuina?
Una solució aquosa basada en sals de potassi
Una solució aquosa de sals de potassi que refreda i produeix una escuma que ofega el foc saponificant els greixos, que és el mecanisme propi dels focs de classe F.
Quin és el dispositiu d'activació d'un ruixador automàtic d'aigua?
El seu element fusible, que es trenca en augmentar la temperatura i obre el pas de l'aigua.
En els ruixadors automàtics el dispositiu d'activació és el seu element fusible, que en cas d'augment de temperatura es trenca i obre el pas de l'aigua.
Quin tipus de sistema de ruixadors té les canonades buides d'aigua però plenes d'aire a pressió?
De canonada seca
El de canonada seca: quan un ruixador s'obre baixa la pressió d'aire, actua la vàlvula de control i s'omple la xarxa. El d'acció prèvia també és de canonada seca però hi afegeix una detecció que omple la xarxa abans que es disparin els ruixadors.
En un magatzem sense risc de glaçada s'ha instal·lat un sistema de ruixadors de canonada mullada. Com es troba la xarxa de canonades?
Permanentment plena d'aigua a pressió, tant abans com després de la vàlvula de control i alarma.
En el sistema de canonada mullada la xarxa es troba permanentment plena d'aigua a pressió, tant abans com després de la vàlvula de control i alarma, i per això es fa servir quan no hi ha risc de glaçada.
Un sistema fix d'extinció per agent gasós protegeix un centre de dades. Per què la descàrrega del gas es produeix normalment després d'un retard temporal?
Per advertir el personal present a la zona perquè abandoni el recinte.
La descàrrega del gas extintor es produeix normalment després d'un retard temporal que serveix per advertir el personal present a la zona perquè abandoni el recinte. A l'entrada cal disposar-hi un rètol indicatiu del sistema disparat.
Quin risc presenta el recinte un cop disparat un sistema fix d'agents gasosos?
L'atmosfera pot esdevenir asfixiant per manca d'oxigen.
Un cop s'ha disparat un sistema fix d'agents gasosos, l'atmosfera del recinte protegit pot esdevenir asfixiant per manca d'oxigen.
Reviseu dos sistemes d'extinció automàtica d'un mateix edifici: un de ruixadors d'aigua i un de CO₂. Com s'emmagatzema l'agent extintor en cada cas?
En un dipòsit en el sistema d'aigua i en recipients a pressió en el de CO₂.
En els sistemes d'extinció automàtica basats en l'aigua l'agent s'emmagatzema en un dipòsit; en els de gasos i els de pols, en recipients a pressió, és a dir ampolles.

Prevenció operativa: CER i cicle de la FOER

7 preguntes

A partir de quina alçada d'evacuació entra un edifici al Catàleg d'elements de risc pel criteri EGA?
50 metres
Igual o superior a 50 metres, sigui quin sigui l'ús (EGA 50). Altres criteris del catàleg són els túnels a partir de 400 metres, el residencial públic amb més de 20 places i els càmpings a menys de 500 metres de terreny forestal.
De quantes fases consta el cicle de realització d'una FOER?
Sis
Sis: preparació de la visita, visita a l'establiment, elaboració i introducció de dades, validació, distribució i manteniment.
Quina obligació tenen els elements de risc inclosos al catàleg?
Han de ser visitats periòdicament i han de disposar d'una fitxa operativa de l'element de risc.
Els elements de risc inclosos al catàleg han de ser visitats periòdicament i han de disposar d'una fitxa operativa de l'element de risc, on es plasma tota la informació de prevenció necessària en una possible intervenció.
Què vol dir que un establiment té hospitalització de 24 hores?
Que es considera que els usuaris passen la nit dins l'establiment i que s'hi disposa d'habitacions a tal efecte.
Hospitalització de 24 hores vol dir que es considera que els usuaris de l'establiment passen la nit dins l'establiment i que s'hi disposa d'habitacions a tal efecte. És aplicable a hospitals, residències de gent gran o sanatoris.
Diversos criteris del Catàleg d'elements de risc depenen que l'establiment presenti dificultat d'intervenció. Com es defineix aquesta dificultat?
Per motius d'emplaçament, configuració i/o estructura de l'edifici, en cas d'incendi presenta una intervenció complicada per als bombers.
S'entén per dificultat d'intervenció la d'aquells establiments que, per motius d'emplaçament, configuració i/o estructura de l'edifici, en cas d'incendi presenten una intervenció complicada per als bombers.
Abans que una fitxa operativa es distribueixi, el seu contingut s'ha de verificar. A qui correspon aquesta verificació dins la Regió d'Emergències?
Al cap d'una Unitat Territorial o a un sotsinspector o inspector designat pel Cap de la Regió d'Emergències.
La verificació del contingut de la fitxa abans no sigui distribuïda la fa un responsable en coneixement dels elements de risc de la Regió d'Emergències: el cap d'una Unitat Territorial o un sotsinspector o inspector que designi el Cap de la Regió d'Emergències.
Una escola bressol us pregunta si pot quedar inclosa al Catàleg d'elements de risc. Sota quin criteri s'hi inclouen les escoles bressol?
Si presenten dificultats d'intervenció especials o estan situades en un emplaçament de risc.
Les escoles bressol s'inclouen al catàleg quan presenten dificultats d'intervenció especials o quan estan situades en un emplaçament de risc; formen part dels establiments amb condicions especials d'evacuació.

Parts de la FOER i divulgació

7 preguntes

Quina informació aporta la façana accessible al plànol d'aproximació?
Les zones possibles d'ubicació de l'autoescala.
Al plànol d'aproximació de la FOER, la indicació de façana accessible assenyala les zones possibles d'ubicació de l'autoescala.
Com es compon el codi d'una fitxa FOER?
Codi de parc de 3 o 4 lletres, codi d'establiment de 3 lletres i element GIS de 5 xifres
El codi de la fitxa es compon de dos codis alfanumèrics més un codi numèric: codi PARC, codi ESTABLIMENT de 3 lletres i número d'element GIS de 5 xifres. La correcció oficial de la DGPEIS fixa el codi de parc en 3 o 4 lletres. Abans el manual en deia 4 i el seu propi exemple, BAD-HOS-00001, en portava 3: amb la correcció, l'exemple ja encaixa amb la regla.
A la informació bàsica general de la caràtula d'una FOER hi consta el nom de l'establiment o activitat de risc. Quin nom s'hi ha de fer servir?
El nom conegut pel personal del parc, que no té per què coincidir amb el del titular o de l'explotació.
El nom de l'establiment o activitat de risc és el nom conegut pel personal del parc; no té per què tenir res a veure amb el titular o amb el nom de l'explotació.
Quin és l'objectiu del símbol de CARRERS d'una FOER?
Situar-nos i orientar-nos dins el propi edifici.
El símbol de carrers assenyala els carrers adjacents a l'edifici al qual fa referència la fitxa, i el seu objectiu no és situar l'establiment dins la població o l'entorn geogràfic, sinó situar-nos i orientar-nos dins el propi edifici.
El material i els consells que Bombers de la Generalitat elabora sobre la seguretat a la llar en cas d'incendi van en dues línies. Quines són?
La preventiva, per evitar els incendis a la llar, i la de l'autoprotecció, sobre com actuar en els primers moments.
Tot el material elaborat i els consells van en dues línies: la preventiva, per tal d'evitar els incendis a la llar, i la de l'autoprotecció, amb indicacions de com actuar en els primers moments de patir un incendi a casa.
Les accions de difusió de la seguretat a la llar es complementen amb xerrades i amb material específic per a les escoles. Per què les visites als parcs hi tenen un paper destacat?
Perquè són una activitat habitual i una oportunitat per difondre els missatges bàsics de seguretat a la llar.
Les visites als diferents parcs de bombers són una activitat totalment habitual i esdevenen una oportunitat de primer ordre per ensenyar les tasques, els equips i els vehicles, però també per difondre els missatges bàsics de seguretat a la llar.
Heu de grafiar la ruta d'aproximació d'una FOER nova. D'on ha de partir el traçat de la ruta?
D'un origen conegut i referenciat: òptimament el propi parc i, si no, un element fàcilment reconeixible.
La ruta d'aproximació ha d'indicar l'arribada més ràpida i segura a l'establiment i cal partir sempre d'un origen conegut i referenciat; l'òptim és que l'origen sigui el propi parc i, quan no sigui possible, un element fàcilment reconeixible i ubicable com una rotonda, una plaça o un monument.

Glossari 1: tetraedre, classes de foc i extinció

7 preguntes

A què correspon la classe de foc L?
Als incendis de cel·les i bateries d'ió liti que no contenen liti metàl·lic
És una classe incorporada a la classificació ISO. La UNE-EN 2, que és la reglamentària europea, continua establint només A, B, C, D i F, i els incendis amb liti metàl·lic se segueixen classificant com a classe D.
Quina velocitat de propagació caracteritza una combustió detonant?
Superior a la velocitat del so, 340 m/s
Detonant: per sobre dels 340 m/s. Deflagrant: per sobre d'1 m/s. Simple: per sota d'1 m/s amb augment considerable de temperatura. Lenta: l'energia es dissipa sense augment apreciable i generalment sense flama.
Quin mecanisme bàsic d'extinció consisteix a eliminar, retirar, separar o interrompre l'aportació de combustible?
Dilució i dispersió
Dilució i dispersió. El refredament baixa la temperatura, la sufocació elimina el comburent i la inhibició interromp les reaccions químiques en cadena.
En una xerrada expliqueu el tetraedre del foc i algú confon l'energia d'activació amb la temperatura que genera el foc. Què és l'energia d'activació?
L'energia mínima necessària perquè comenci la combustió.
L'energia d'activació és l'energia mínima necessària perquè comenci la combustió, i no s'ha de confondre amb la temperatura generada per la combustió un cop aquesta ja s'ha iniciat.
Per què els focs de classe D poden derivar en una explosió?
Perquè si el metall reduït a llimadures molt fines es troba en suspensió la combustió pot ser molt violenta.
Els focs de classe D impliquen metalls combustibles o que poden entrar en ignició quan es redueixen a llimadures molt fines, amb oxidacions d'alta velocitat i fortament exotèrmiques; si la pols es troba en suspensió la combustió pot ser tan violenta que derivi en una explosió.
Quins elements requereix simultàniament la combustió, segons el tetraedre del foc?
Un combustible, un comburent, una aportació de calor externa inicial i una realimentació d'energia.
La combustió requereix la presència simultània d'un combustible, d'un comburent, d'una aportació de calor externa inicial perquè tingui lloc la ignició i d'una realimentació d'energia suficient perquè combustible i comburent segueixin reaccionant de manera prolongada. L'eliminació de qualsevol d'aquests quatre elements impedeix l'inici o el manteniment de la combustió.
Un company sosté que els focs en presència de tensió elèctrica són una classe de foc pròpia. Per què actualment no es consideren una classe específica?
Perquè l'electricitat no crema: cremen els materials dels equips afectats.
Aquests focs s'han considerat en alguna ocasió com a classe E, però actualment no es consideren una classe específica, atès que l'electricitat no crema: cremen els materials que formen part dels equips o instal·lacions. La classe serà A, B, C, D o F segons la naturalesa dels materials implicats.

Glossari 2: protecció, reacció i resistència

7 preguntes

Quina via de justificació documental de les prestacions d'un element constructiu enfront de l'incendi dona més garanties?
El marcatge CE, que en molts casos és obligatori per comercialitzar-lo.
El marcatge CE és una de les vies de justificació documental de les prestacions que dona més garanties, i en molts casos és obligatori a l'hora de comercialitzar un producte o element constructiu.
Quin d'aquests paràmetres s'ha de determinar, entre d'altres, per classificar un material per la seva reacció al foc?
La durada de la flama.
La durada de la flama és un dels paràmetres que cal determinar per avaluar la reacció al foc d'un material, al costat de la inflamabilitat o la producció de fum, entre d'altres. La capacitat portant, l'aïllament i el tancament automàtic són, en canvi, prestacions que s'avaluen en els productes resistents al foc.
Quin d'aquests NO és un mètode de protecció passiva?
Les boques d'incendi equipades (BIE)
Les BIE són protecció activa, com els extintors, les instal·lacions d'extinció automàtica i els sistemes de detecció i alarma. La protecció passiva inclou protecció d'estructures, segellat de penetracions, compartimentació i reacció al foc dels materials.
Quin és l'objectiu prioritari del conjunt de mesures de protecció passiva que s'incorporen a un edifici o establiment?
Limitar els efectes de l'incendi sobre les persones i sobre el propi edifici, facilitant l'evacuació, impedint o endarrerint la propagació i facilitant l'extinció.
La protecció passiva és el conjunt de mesures incorporades als edificis que tenen com a objectiu prioritari limitar els efectes d'un incendi sobre les persones i en el propi edifici o establiment, facilitant l'evacuació dels ocupants, impedint o endarrerint la propagació de l'incendi i facilitant la seva extinció.
A banda dels revestiments i acabats, en quins elements limita la normativa la reacció al foc en establiments de pública concurrència?
En els elements decoratius suspesos i en el mobiliari, com butaques, cortines i entapissats.
La normativa limita la reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari: revestiments o acabats de sostres, parets, terres i façanes, i també els elements decoratius suspesos i el mobiliari dels establiments de pública concurrència, com butaques, cortines o entapissats.
En la classificació de la resistència al foc d'un element constructiu, què expressa concretament el paràmetre R?
El temps que tarda l'element a perdre la seva capacitat portant davant els efectes de l'incendi.
La capacitat portant (R) és el temps que tarden els elements a perdre la seva capacitat portant davant els efectes d'un incendi.
Rebeu en obra un element constructiu que encara no ha d'ostentar el marcatge CE. Com s'han de justificar les seves prestacions enfront de l'incendi?
Amb els assajos i la classificació duts a terme en laboratoris acreditats per una entitat oficialment reconeguda.
Per als productes o elements que encara no hagin d'ostentar el marcatge CE s'han de documentar els assajos i la classificació segons les característiques de reacció al foc o de resistència al foc, duts a terme en laboratoris acreditats per una entitat oficialment reconeguda.

Glossari 3: sectors, evacuació i escales

7 preguntes

Què representa la densitat de càrrega de foc d'un espai determinat?
L'energia calorífica per unitat de superfície que s'alliberaria en cas d'incendi de tot el material combustible que hi ha.
La densitat de càrrega de foc representa l'energia calorífica per unitat de superfície que s'alliberaria en el cas d'incendi de tot el material combustible existent en un espai determinat, i es pot calcular.
Què és l'alçada d'evacuació?
La màxima diferència de cotes entre un origen d'evacuació i la sortida d'edifici que li correspongui
I no s'hi consideren les plantes més altes on la presència de persones sigui només ocasional o de manteniment, com sales de màquines, cambres d'instal·lacions, espais tècnics o trasters.
En una intervenció interessa saber fins on es pot confinar el foc. Com es defineix un sector d'incendi dins d'un edifici?
Espai separat d'altres zones per elements delimitadors resistents al foc on es pot confinar l'incendi.
El sector d'incendi és l'espai d'un edifici separat d'altres zones per elements constructius delimitadors resistents al foc durant un període de temps determinat, a l'interior del qual es pot confinar l'incendi perquè no es pugui propagar a una altra part de l'edifici.
En funció de què es classifica un local com a local de risc especial i amb quins graus?
En funció del seu ús, les seves dimensions o la seva densitat de càrrega de foc, en graus alt, mitjà i baix.
Determinats locals i zones, com cuines, magatzems o locals d'instal·lacions, es classifiquen com a locals de risc especial en funció del seu ús, dimensions o densitat de càrrega de foc, conforme els graus de risc alt, mitjà i baix.
Què diferencia una escala especialment protegida d'una escala protegida?
Que disposa d'un vestíbul d'independència en cadascun dels seus accessos des de les plantes
L'especialment protegida reuneix les condicions de la protegida i hi afegeix el vestíbul d'independència a cada accés. La ITC SP133 exigeix, a la planta de sortides, que les escales d'evacuació ascendent estiguin en sectors d'incendi diferents de les descendents.
El responsable d'un local us diu que l'aforament autoritzat i l'ocupació calculada són la mateixa cosa. En què es diferencien?
L'ocupació és el nombre de persones que pot contenir el local segons l'activitat, i l'aforament el màxim que l'Administració autoritza a romandre-hi.
L'ocupació és el nombre de persones que pot contenir un local, recinte o establiment en funció de l'activitat o ús, calculat prenent com a referència les densitats d'ocupació de la normativa, i serveix per determinar el nombre i l'amplada mínims dels elements d'evacuació. L'aforament és el nombre màxim de persones que l'Administració autoritza a romandre dins del local durant el desenvolupament de l'activitat.
En dimensionar l'amplada mínima de portes, passadissos i escales d'evacuació d'un edifici, quina hipòtesi desfavorable s'ha de tenir en compte?
La hipòtesi de bloqueig d'una sortida, porta, pas o escala.
La capacitat dels mitjans d'evacuació ha d'estar sempre dimensionada en relació al càlcul de l'ocupació, tenint en compte la hipòtesi de bloqueig d'una sortida, portes, passos o escales, si escau. El disseny ha de tenir en compte també l'evacuació de persones amb discapacitat.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 22 Preguntes del tema 24 →

Àudio, làmines i test del tema 23 · Tots els temes · Generador de tests