Les 340 preguntes del tema 1

La Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i l'organització de l'Administració de la Generalitat per la Llei 13/1989. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 1

Presentació · les quatre parts del tema i el recorregut

4 preguntes

Una norma deixa de valer perquè una llei posterior la substitueix, i una altra deixa de valer perquè un tribunal la declara inconstitucional. Com es diu cada cas?
La primera està derogada i la segona està anul·lada, i els efectes jurídics de cada cas són diferents
Quan una llei posterior substitueix una norma, aquella norma està derogada. Quan un tribunal la declara inconstitucional no està derogada: està anul·lada, i els efectes jurídics no són els mateixos. És una precisió de vocabulari que decideix preguntes, perquè un enunciat que diu que el Tribunal Constitucional «va derogar» un article fa servir la paraula equivocada.
Quina expressió val alhora per a un article anul·lat i per a un article derogat?
«Sense vigència» o «no vigent»
«Sense vigència» i «no vigent» cobreixen els dos casos, perquè només diuen que el precepte ja no val i no diuen per què. «Derogat» i «anul·lat» nomenen cadascun un mecanisme concret i no són intercanviables.
El Tribunal Constitucional va tocar l'Estatut d'autonomia de Catalunya de tres maneres diferents. Quina és la tercera, i la més difícil de detectar llegint el text?
Articles que el Tribunal no va declarar inconstitucionals, però que només són constitucionals si es llegeixen d'una manera concreta
El tercer grup són articles que el Tribunal no va declarar inconstitucionals, però que només són constitucionals si es llegeixen d'una manera determinada. És el grup més perillós precisament perquè el text de l'article queda intacte: es llegeix i no s'hi veu res.
Què vol dir que només dues de les quatre parts del tema siguin d'«estructura i contingut general»?
De les dues primeres cal saber el mapa; de les altres dues, el contingut
La fórmula «estructura i contingut general» acompanya la Constitució i l'Estatut, i no l'organització de l'Administració catalana ni les institucions de la Generalitat. De les dues primeres es demana el mapa —quins títols hi ha, què cobreix cadascun i quines dades en pengen—; de les altres dues, el contingut.

Constitució · Idea general, estructura i la piràmide normativa

14 preguntes

La fórmula amb què s'obre el text de la Constitució espanyola recull dos actes i dos subjectes. En quin ordre hi apareixen?
Les Corts han aprovat la Constitució i el poble espanyol l'ha ratificat
La fórmula d'obertura diu que les Corts han aprovat la Constitució i que el poble espanyol l'ha ratificat: primer l'aprovació de les Corts Generals i després la ratificació del poble espanyol, i no a l'inrevés.
Segons la seva disposició final, quan va entrar en vigor la Constitució espanyola?
El mateix dia que en va ser publicat el text oficial al BOE
La disposició final estableix que la Constitució entrarà en vigor el mateix dia que en sigui publicat el text oficial al Butlletí Oficial de l'Estat: publicació i entrada en vigor coincideixen, sense cap termini intermedi.
Quina matèria va ser objecte de l'última reforma de la Constitució espanyola, la del 2024?
La substitució de la terminologia sobre discapacitat
La reforma del 2024 substitueix la redacció anterior del precepte i en canvia la terminologia sobre la discapacitat. L'estabilitat pressupostària i els drets electorals dels estrangers són matèria de reformes anteriors; la successió a la Corona no s'ha reformat mai.
Quantes vegades s'ha reformat la Constitució espanyola des de la seva entrada en vigor?
Tres
La Constitució porta tres reformes des de la seva entrada en vigor, i aquesta xifra és la que discrimina: ni cap ni dues.
Una de les reformes de la Constitució espanyola es va fer per ampliar els drets electorals dels estrangers a Espanya. De quin any és?
Del 1992
La reforma que va ampliar els drets electorals dels estrangers a Espanya és la del 1992. El 1978 és l'any del text originari, no d'una reforma, i ni el 2011 ni el 2024 no són l'any d'aquesta.
Segons la Constitució espanyola, d'acord amb què exerceix el Govern la potestat reglamentària?
D'acord amb la Constitució i amb les lleis
El text diu que el Govern exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb la Constitució i amb les lleis. La subjecció és doble, i per això el reglament no pot contradir la llei.
Quina d'aquestes matèries reserva la Constitució espanyola a la llei orgànica?
El règim electoral general
El text reserva a la llei orgànica, entre altres matèries, el règim electoral general. És el règim electoral general, no el de cada comunitat autònoma, i la reserva no abasta el règim pressupostari, el règim local ni la planificació econòmica.
Quin òrgan vigila que les altres normes no contradiguin la Constitució espanyola?
El Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional és l'òrgan que vigila que cap norma no contradigui la Constitució: és qui en pot declarar la inconstitucionalitat. El Tribunal Suprem encapçala la jurisdicció ordinària, i els altres dos òrgans de les opcions tenen funcions d'un altre ordre.
Els drets i els deures fonamentals estan recollits en un dels títols de la Constitució espanyola. En quin?
Al títol I
Els drets i els deures fonamentals són el contingut del títol I de la Constitució, que és també el nom del títol. El títol II és el de la Corona, i aquest creuament ha caigut a l'examen.
A la Constitució espanyola es distingeix una part dogmàtica i una part orgànica. Què comprèn la part dogmàtica?
Els valors superiors de l'ordenament, els principis constitucionals i els drets i deures fonamentals
La part dogmàtica és la dels valors superiors de l'ordenament, dels principis constitucionals i dels drets i deures fonamentals: és el que la Constitució posa abans de començar a organitzar els poders. L'organització dels poders de l'Estat, el procediment de reforma i el règim econòmic ja són part orgànica.
El Congrés ha de votar una llei que desenvolupa un dret fonamental. Quina majoria i quina votació exigeix la Constitució espanyola?
L'aprovació exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte
Una llei relativa al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques és llei orgànica, i aprovar-la exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte. La majoria es demana al Congrés, no a cada cambra per separat, i la votació és única sobre el conjunt, no article per article.
Segons la Constitució espanyola, qui resta subjecte a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic?
Els ciutadans i els poders públics
La subjecció abasta alhora els ciutadans i els poders públics: els poders públics també hi queden sotmesos, no només els particulars.
El Govern dicta pel seu compte una disposició legislativa provisional amb rang de llei. Quina figura de la Constitució espanyola ha fet servir?
Un decret-llei, que el Congrés ha de convalidar o derogar
Les disposicions legislatives provisionals que dicta el Govern prenen la forma de decrets-llei, i el Congrés les ha de sotmetre a debat i votació de totalitat per pronunciar-se sobre la convalidació o la derogació. Ni són un reglament ni poden tenir rang de llei orgànica.
Les Corts Generals deleguen al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre una matèria concreta. Quin nom rep la norma que el Govern dicta?
Decret legislatiu
Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada reben el títol de decrets legislatius. La llei de bases és l'instrument amb què les Corts atorguen la delegació quan es tracta de formar texts articulats, no la norma que en resulta.

Constitució · Títol preliminar · article per article

14 preguntes

Segons la Constitució espanyola, en quina mena d'Estat es constitueix Espanya?
En un Estat social i democràtic de Dret
Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret: els tres adjectius hi són alhora, i deixar-ne caure un o afegir-hi el caràcter federal trenca la definició literal.
Quin d'aquests NO és un dels valors superiors de l'ordenament jurídic que propugna la Constitució espanyola?
La dignitat de la persona
La dignitat de la persona no és un valor superior de l'ordenament: la Constitució la situa en un altre lloc del text i amb una altra funció. Els valors superiors que es propugnen són quatre i la dignitat no hi figura.
On resideix la sobirania nacional segons la Constitució espanyola, i d'on emanen els poders de l'Estat?
En el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat
La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, i és del poble que emanen els poders de l'Estat. Les Corts i el Rei exerceixen poders, però no en són els titulars originaris.
Quina és la forma política de l'Estat espanyol segons la Constitució espanyola?
La Monarquia parlamentària
La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària, amb aquestes dues paraules exactes. «Constitucional» i «hereditària» són qualificatius que el text no fa servir en aquesta definició.
La Constitució espanyola reconeix i garanteix un dret a les nacionalitats i les regions que integren la nació espanyola. Quin?
El dret a l'autonomia
El que es reconeix i es garanteix és el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions, juntament amb la solidaritat entre totes elles, sobre la base de la indissoluble unitat de la nació espanyola. L'autodeterminació no hi apareix.
Segons la Constitució espanyola, d'acord amb quina norma són també oficials les altres llengües espanyoles a les comunitats autònomes?
Els respectius Estatuts d'autonomia
Les altres llengües espanyoles són també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts: la cooficialitat es canalitza per l'Estatut i dins del territori de la comunitat.
Com descriu la Constitució espanyola les franges de la bandera d'Espanya?
Tres horitzontals: vermella, groga i vermella, la groga de doble amplada
La bandera és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella, i la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. La proporció és el doble, no la meitat, i les franges són horitzontals.
Com denomina la Constitució espanyola Madrid en declarar-la capital de l'Estat?
La vila de Madrid
El text diu literalment que la capital de l'Estat és la vila de Madrid. «Vila», no «ciutat»: és un precepte d'una sola línia i la paraula exacta és el que es pregunta.
Segons la Constitució espanyola, quina és la funció pròpia dels sindicats de treballadors i de les associacions empresarials?
Defensar i promoure els interessos econòmics i socials que els són propis
Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Expressar el pluralisme polític és el que la Constitució diu dels partits polítics, no d'ells: els dos preceptes acaben igual i comencen diferent.
Quins cossos constitueixen les Forces Armades segons la Constitució espanyola?
L'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire
Les Forces Armades són constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire. Al text hi diu l'Armada, no la Marina, i la Guàrdia Civil no en forma part.
La Constitució espanyola garanteix la irretroactivitat d'unes disposicions determinades. De quines?
De les sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals
La garantia és la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals. La paraula que ho decideix és «individuals»: la versió amb «drets col·lectius» és la que van posar a l'examen i és falsa.
Una llei autonòmica declara oficial la llengua pròpia i imposa a tots els residents el deure general de conèixer-la. Què hi oposa la Constitució espanyola?
Que la Constitució imposa el deure de conèixer la llengua respecte del castellà, no de les altres
La Constitució imposa el deure de conèixer la llengua respecte del castellà, i l'aparella amb el dret d'usar-la. De les altres llengües espanyoles en predica la cooficialitat, però no hi associa cap deure de coneixement, i una llei autonòmica no el pot crear.
Un partit polític es constitueix lliurement, però el seu funcionament intern no és democràtic. Quina exigència de la Constitució espanyola incompleix?
Que l'estructura interna i el funcionament siguin democràtics
La Constitució permet crear partits polítics lliurement i que exerceixin la seva activitat amb llibertat dins el respecte a la Constitució i a la llei, però els exigeix que l'estructura interna i el funcionament siguin democràtics. No en condiciona la creació a cap autorització.
Una administració municipal no fa res per acostar els veïns a la vida cultural del municipi. Quin deure que la Constitució espanyola imposa als poders públics desatén?
Facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social
Correspon als poders públics promoure les condicions de llibertat i d'igualtat, remoure els obstacles que n'impedeixin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. El deure desatès és aquest darrer.

Constitució · Títol I · dels espanyols i dels estrangers, drets i llibertats

14 preguntes

De què són fonament la dignitat de la persona i els drets inviolables, segons la Constitució?
De l'ordre polític i de la pau social
La Constitució diu que la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat i el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social.
D'acord amb quins instruments internacionals s'han d'interpretar les normes de la Constitució espanyola sobre drets fonamentals i llibertats?
La Declaració Universal de Drets Humans i els tractats ratificats per Espanya
Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats s'han d'interpretar de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i amb els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya. El requisit és la ratificació, no la simple signatura.
Quin és el contingut del capítol primer del títol dels drets i dels deures fonamentals de la Constitució espanyola?
Els espanyols i els estrangers
El capítol primer es titula «Dels espanyols i dels estrangers» i s'ocupa de la nacionalitat, de la majoria d'edat i del règim dels estrangers, no de reconèixer drets.
A quina edat són majors d'edat els espanyols segons la Constitució espanyola?
Als divuit anys
La Constitució ho diu en una sola línia: els espanyols són majors d'edat als divuit anys. No remet la xifra a la llei.
Què estableix la Constitució espanyola sobre la privació de la nacionalitat dels espanyols d'origen?
Cap espanyol d'origen no en pot ser privat
Cap espanyol d'origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat: la prohibició és incondicionada per als espanyols d'origen, encara que l'adquisició, la conservació i la pèrdua de la nacionalitat en general es regeixin pel que la llei estableix.
Quin dret poden exercir els estrangers a Espanya per reciprocitat, com a excepció al dret de participació en els afers públics?
El sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals
La titularitat del dret de participació en els afers públics és en principi dels espanyols, amb una excepció: el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals, que es pot establir per tractat o per llei amb criteris de reciprocitat.
A efectes d'extradició, com tracta la Constitució espanyola els actes de terrorisme?
No són considerats delictes polítics
Els delictes polítics resten exclosos de l'extradició, però la Constitució precisa que els actes de terrorisme no seran considerats com a tals: per tant no gaudeixen d'aquella exclusió.
La Constitució espanyola prohibeix que prevalgui cap discriminació en la igualtat davant la llei. Com és la relació de motius que en dona?
Oberta: la relació de motius que enumera acaba amb qualsevol altra condició o circumstància personal o social
La relació acaba amb «o qualsevol altra condició o circumstància personal o social», de manera que no és taxativa: qualsevol altra circumstància personal o social hi entra. Donar-la com a llista tancada és l'error.
El dret de reunió pacífica i sense armes figura al capítol de drets i llibertats de la Constitució espanyola. A quina de les seves dues seccions pertany?
A la secció primera, dels drets fonamentals i les llibertats públiques
El dret de reunió pacífica i sense armes és a la secció primera del capítol de drets i llibertats, la dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, que és la part amb més protecció de la Constitució.
Quin d'aquests drets o deures figura a la secció dels drets i dels deures dels ciutadans de la Constitució espanyola?
El dret i el deure de defensar Espanya
El dret i el deure de defensar Espanya obre la secció dels drets i dels deures dels ciutadans, que és la segona del capítol de drets i llibertats. Els altres tres drets de les opcions són a la secció anterior.
Quin és el termini màxim de la detenció preventiva segons la Constitució espanyola?
Setanta-dues hores
La detenció preventiva no pot durar més temps del que sigui estrictament necessari i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta-dues hores el detingut ha de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial.
Una llei vol regular els deures dels ciutadans davant un incendi forestal de grans dimensions. Quin supòsit de la Constitució espanyola l'empara?
Els casos de risc greu, catàstrofe o calamitat pública
La Constitució preveu que mitjançant una llei es puguin regular els deures dels ciutadans en els casos de risc greu, catàstrofe o calamitat pública. Aquests tres termes són la base constitucional de la protecció civil.
Una llei penal militar preveu la pena de mort per a temps de guerra. És compatible amb la Constitució espanyola?
Sí: la pena de mort resta abolida llevat d'allò que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra
La Constitució declara abolida la pena de mort, llevat d'allò que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. La reserva és literal i va a les lleis penals militars, i no depèn que estigui declarat cap estat excepcional.
Una administració pública vol declarar oficial una confessió religiosa al seu territori. Quin criteri de la Constitució espanyola ho impedeix?
Que cap confessió no tindrà caràcter estatal
La Constitució garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte i estableix que cap confessió no tindrà caràcter estatal, tot i que els poders públics han de tenir en compte les creences religioses de la societat i mantenir-hi relacions de cooperació.

Constitució · Títol I · principis rectors, garanties i suspensió

14 preguntes

Com titula la Constitució el capítol que va de la família a les organitzacions professionals?
Dels principis rectors de la política social i econòmica
El capítol que recull aquestes matèries es titula «Dels principis rectors de la política social i econòmica»: no reconeix drets fonamentals directament exigibles, sinó principis que orienten l'actuació dels poders públics en matèria social i econòmica.
Al costat del dret a un medi ambient adequat, quin deure posa la Constitució en la mateixa frase?
El deure de conservar-lo
El precepte uneix dret i deure en una sola frase: tothom té dret a disposar d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona «i el deure de conservar-lo». Qui té el dret té també aquest deure, i això és el que el distingeix de la resta de principis rectors.
Una empresa degrada un espai natural. Quina doble conseqüència mana establir la Constitució per als qui violen la protecció del medi ambient?
Sancions penals o, en el seu cas, administratives, i l'obligació dels infractors de reparar el dany causat
La llei ha de fixar «sancions penals o, en el seu cas, administratives» per als qui violin la protecció del medi ambient i ha d'establir «l'obligació d'aquests de reparar el dany causat». Sanció i reparació van juntes, i la via penal no és l'única possible: la llei pot optar per la sanció administrativa.
Segons la redacció vigent de la Constitució, en quines condicions exerceixen els seus drets les persones amb discapacitat?
En condicions de llibertat i igualtat reals i efectives
El text vigent diu que les persones amb discapacitat exerceixen els drets previstos en aquell títol «en condicions de llibertat i igualtat reals i efectives», i hi afegeix que es regularà per llei la protecció especial que sigui necessària per a aquest exercici. Reals i efectives, no una igualtat només formal.
En quina mena d'entorns mana la Constitució garantir la plena autonomia personal i la inclusió social de les persones amb discapacitat?
En entorns universalment accessibles
La fórmula literal del text és «en entorns universalment accessibles». L'accessibilitat universal és una exigència més ampla que suprimir barreres en un edifici o adaptar l'entorn al grau de discapacitat de cada persona: l'entorn ha de servir per a tothom.
Quina expressió sobre les persones amb discapacitat ja no és vigent a la Constitució espanyola?
«Disminuïts físics, sensorials i psíquics»
La redacció anterior parlava de «disminuïts físics, sensorials i psíquics» i aquesta expressió ja no és vigent: el text actual parla de persones amb discapacitat.
Quin límit imposa la Constitució a la llei que regula l'exercici dels drets del capítol segon?
Ha de respectar en tota causa el contingut essencial
La Constitució diu que aquests drets vinculen tots els poders públics i que només per llei, «que en tota causa haurà de respectar el contingut essencial», se'n pot regular l'exercici. El contingut essencial és el límit infranquejable del legislador.
En quins principis ha de basar-se el procediment de tutela davant els tribunals ordinaris que preveu la Constitució?
Preferència i sumarietat
Qualsevol ciutadà pot demanar aquesta tutela davant els tribunals ordinaris «per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat». Preferència vol dir tramitació prioritària i sumarietat, procediment abreujat; els altres parells són principis processals generals, no els que exigeix aquest precepte.
A quin dret estén la Constitució el recurs d'emparament davant el Tribunal Constitucional?
A l'objecció de consciència
El precepte tanca dient que «aquest darrer recurs serà aplicable a l'objecció de consciència reconeguda en l'article 30». És l'única extensió expressa que hi figura, i per això l'objecció de consciència té empara tot i quedar fora del bloc de drets que la tenen de manera general.
Un ciutadà invoca davant un jutjat ordinari el dret a un habitatge digne i adequat. Com en condiciona la Constitució l'al·legació?
Només es pot al·legar davant la jurisdicció ordinària d'acord amb allò que disposin les lleis que el desenvolupen
Els principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics, però «només podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària d'acord amb allò que disposin les lleis que els desenvolupen». Sense llei de desenvolupament no hi ha al·legació directa.
Com defineix la Constitució el Defensor del Poble?
Com a alt comissionat de les Corts Generals
La definició literal és «alt comissionat de les Corts Generals», designat per aquestes per a defensar els drets compresos en aquell títol; a aquest efecte pot supervisar l'activitat de l'Administració i n'ha de donar compte a les Corts Generals.
El Govern declara l'estat d'alarma. Pot suspendre, a l'empara d'aquesta declaració, els drets que la Constitució declara suspendibles?
No: la suspensió general demana excepció o setge
Aquells drets només poden ser suspesos «quan sigui acordada la declaració de l'estat d'excepció o de setge en els termes que preveu la Constitució». L'estat d'alarma no obre aquesta porta, per molt greu que sigui la situació i per molt que el Congrés hi intervingui després.
Quin d'aquests drets NO figura entre els que la Constitució espanyola declara suspendibles en estat d'excepció o de setge?
El dret a la tutela judicial efectiva
La llista de l'article 55 apartat 1 és taxativa i la tutela judicial efectiva no hi figura: el precepte que la reconeix no és dels que el text nomena, de manera que aquell dret no se suspèn ni amb l'estat d'excepció ni amb el de setge. Els altres tres drets de les opcions sí que hi són.
Una llei orgànica preveu la suspensió individual de drets per investigar bandes armades o elements terroristes. Quin dret no pot abastar?
La llibertat de residència i de circulació
La suspensió individual, que exigeix la necessària intervenció judicial i l'adequat control parlamentari i s'aplica a persones determinades, només pot abastar el termini màxim de la detenció preventiva, la inviolabilitat del domicili i el secret de les comunicacions. La llibertat de residència i de circulació hi queda fora.

Constitució · Títols II a V · Corona, Corts, Govern i relacions

14 preguntes

Segons la Constitució, de quants diputats es compon el Congrés i quina és la circumscripció?
D'un mínim de 300 i un màxim de 400; la província
El Congrés es compon d'un mínim de tres-cents i un màxim de quatre-cents diputats i la circumscripció electoral és la província. La Constitució dona una forquilla, no una xifra fixa, i la circumscripció no és la comunitat autònoma.
Quantes signatures acreditades exigeix la Constitució per a la iniciativa legislativa popular?
No menys de 500.000
El text exigeix «no menys de 500.000 signatures acreditades». És un mínim, i una llei orgànica regula les formes d'exercici i els requisits d'aquesta iniciativa.
Com defineix la Constitució el Senat, i quants senadors elegeixen els votants de cada província?
Cambra de representació territorial; quatre
El Senat és la Cambra de representació territorial i els votants de cada província elegeixen quatre senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
La persona del Rei no està subjecta a responsabilitat i els seus actes van referendats. Qui en respon?
Les persones que els refrenden
La Constitució diu que «dels actes del Rei seran responsables les persones que els refrenden». La responsabilitat segueix el referendament, no el càrrec de qui dicta l'acte.
Què estableix la Constitució sobre la subjecció dels membres de les Corts Generals a les instruccions que rebin?
Que no estaran lligats per mandat imperatiu
La fórmula literal és que «els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu»: cap instrucció vinculant d'un partit, d'un grup o dels electors no condiciona jurídicament el seu vot.
Segons la Constitució espanyola, de quants membres es compon com a mínim la Diputació Permanent de cada Cambra i qui la presideix?
D'un mínim de vint-i-un membres; el President de la Cambra respectiva
A cada Cambra hi ha una Diputació Permanent composta per un mínim de vint-i-un membres, que representen els grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica, i la presideix el President de la Cambra respectiva. El text en dona un mínim, no un nombre fix.
La policia sorprèn un diputat cometent un delicte flagrant i el jutjat vol processar-lo. Què permet i què no permet la Constitució?
Permet detenir-lo perquè hi ha delicte flagrant, però no processar-lo sense l'autorització prèvia de la Cambra
La immunitat fa que els diputats i senadors només puguin ser detinguts en cas de delicte flagrant, de manera que aquí la detenció és possible; en canvi, no poden ser inculpats ni processats sense l'autorització prèvia de la Cambra respectiva.
El Senat ha aprovat el veto a un projecte de llei ja aprovat pel Congrés. De quines maneres pot el Congrés dels Diputats aixecar aquell veto?
Per majoria absoluta, o per majoria simple al cap de dos mesos
Hi ha dues vies, no una: el Congrés pot ratificar el text inicial per majoria absoluta, o bé aprovar-lo per majoria simple un cop transcorreguts dos mesos d'ençà que el veto fou interposat. Majoria absoluta de seguida, majoria simple si espera.
En els projectes de llei declarats urgents, a quin termini redueix la Constitució espanyola els dos mesos de què disposa el Senat per vetar o esmenar?
Al de vint dies naturals des de la recepció del text
El termini de dos mesos de què disposa el Senat per vetar o esmenar el projecte es redueix al de vint dies naturals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrés dels Diputats. Són dies naturals, no hàbils.
Passats dos mesos de la primera votació d'investidura sense cap confiança, com dissol el Rei les Cambres?
Amb l'aprovació del President del Congrés
El Rei dissol totes dues Cambres i convoca noves eleccions «amb l'aprovació del President del Congrés». No ho fa sol ni a instància del Govern, i és el President del Congrés qui refrenda aquesta dissolució.
Quin d'aquests NO figura entre els principis d'actuació que la Constitució fixa a l'Administració Pública?
Mèrit i capacitat
El mèrit i la capacitat són a la Constitució, però com a principis d'accés a la funció pública, i no com a principis d'actuació de l'Administració Pública. El precepte que fixa aquests principis d'actuació no els hi inclou, i hi afegeix la submissió plena a la llei i al Dret.
Quin òrgan defineix la Constitució espanyola com l'òrgan consultiu suprem del Govern?
El Consell d'Estat
La Constitució diu que «el Consell d'Estat és l'òrgan consultiu suprem del Govern» i remet a una llei orgànica la composició i la competència. És consultiu i del Govern, i cap dels altres òrgans de les opcions no rep aquesta definició a la Constitució.
Com s'aprova la moció de censura i qui la pot proposar, segons la Constitució?
Majoria absoluta, a proposta de la desena part dels diputats
La moció de censura l'ha de proposar com a mínim la desena part dels diputats, ha d'incloure un candidat a la Presidència del Govern i s'aprova per majoria absoluta. La majoria simple és la de la qüestió de confiança, i no es creuen.
El Govern vol mantenir mesures d'estat d'alarma durant un mes per una emergència. Què li exigeix la Constitució?
Quinze dies com a màxim i pròrroga autoritzada pel Congrés
L'estat d'alarma el declara el Govern per decret acordat en Consell de Ministres amb una durada màxima de quinze dies, i n'ha de donar compte al Congrés, que és qui n'autoritza la pròrroga. Per cobrir un mes, doncs, cal que el Congrés autoritzi la pròrroga: la declaració inicial no hi arriba.

Constitució · Títols VI a X · poder judicial, economia, territori, TC i reforma

14 preguntes

Què estableix la Constitució espanyola sobre els tribunals d'excepció?
Resten prohibits
La fórmula és taxativa: «Resten prohibits els Tribunals d'excepció». No hi ha excepció ni per llei orgànica ni per als estats excepcionals, perquè el principi d'unitat jurisdiccional és la base de l'organització i del funcionament dels tribunals.
En quines entitats s'organitza territorialment l'Estat, segons la Constitució espanyola?
En municipis, províncies i les comunitats autònomes
L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin, i totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius. La comarca no figura en aquesta enumeració.
Amb quina antelació mínima ha de presentar el Govern els pressupostos al Congrés?
Tres mesos abans que expirin els de l'any anterior
El Govern té l'obligació de presentar els pressupostos generals de l'Estat davant el Congrés dels Diputats tres mesos abans, com a mínim, que expirin els de l'any anterior.
Qui presideix el Consell General del Poder Judicial i quants membres hi nomena el Rei?
El President del Tribunal Suprem; vint membres
L'integren el President del Tribunal Suprem, que el presideix, i vint membres nomenats pel Rei per un període de cinc anys.
Dels vint membres del Consell General del Poder Judicial, quants proposa cada Cambra i amb quina majoria?
Quatre cadascuna, per majoria de tres cinquenes parts
Quatre membres es nomenen a proposició del Congrés dels Diputats i quatre a proposició del Senat, entre advocats i altres juristes de competència reconeguda amb més de quinze anys d'exercici professional. Són quatre per cambra, i la majoria que cada Cambra ha de reunir és una majoria reforçada, més exigent que l'absoluta: aquesta és la que descarta les altres opcions.
En quins casos permet la Constitució superar els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic?
En catàstrofes naturals, recessió o emergència extraordinària
El precepte diu que aquests límits «només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d'emergència extraordinària» que escapin al control de l'Estat i perjudiquin considerablement la seva situació financera o la sostenibilitat econòmica o social.
Segons la Constitució espanyola, quin òrgan controla els comptes i la gestió econòmica de l'Estat, i de qui depèn directament?
El Tribunal de Comptes; de les Corts Generals
El Tribunal de Comptes és l'òrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic, i depèn directament de les Corts Generals, de les quals exerceix les funcions per delegació en l'examen del Compte General de l'Estat. De les Corts, no del Govern, i cap dels altres òrgans de les opcions no rep aquesta definició a la Constitució.
Què estableix la Constitució espanyola sobre la periodicitat dels pressupostos generals de l'Estat?
Tenen caràcter anual
La Constitució diu que els pressupostos generals de l'Estat tenen caràcter anual, de manera que n'hi ha uns per a cada exercici i no es lliguen a la durada de la legislatura.
Com qualifica la Constitució espanyola la competència sobre seguretat pública?
Competència exclusiva de l'Estat
La seguretat pública figura entre les matèries que la Constitució reserva a la competència exclusiva de l'Estat, i és la que toca més de prop la matèria d'aquest tema. La reserva és exclusiva i la Constitució no deixa aquesta matèria a disposició de les comunitats autònomes.
El Tribunal Constitucional té dotze membres nomenats pel Rei. Quants en proposa el Consell General del Poder Judicial?
Dos
Dels dotze membres nomenats pel Rei, el Consell General del Poder Judicial en proposa dos, els mateixos que proposa el Govern; el Congrés i el Senat en proposen quatre cadascun. Les Cambres, doncs, no proposen tots els membres.
Quin d'aquests NO està legitimat per interposar el recurs d'inconstitucionalitat?
El Ministeri Fiscal
La legitimació per interposar el recurs d'inconstitucionalitat correspon al President del Govern, al Defensor del Poble, a cinquanta diputats, a cinquanta senadors, als òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, si s'escau, a les seves assemblees. El Ministeri Fiscal no hi és: ho està per al recurs d'emparament, que és una altra via.
Els membres del Tribunal Constitucional tenen un mandat i el seu president, un altre. Quina durada té cadascun, segons la Constitució?
Nou anys els membres i tres anys el president
El període de designació dels membres és de nou anys i es renoven per terços cada tres anys; el president el nomena el Rei d'entre els membres del Tribunal, a proposició d'aquest en ple, per un període de tres anys. Són dos rellotges diferents.
Sense acord entre les Cambres sobre una reforma i havent-la aprovada el Senat per majoria absoluta, quina majoria necessita el Congrés?
Les dues terceres parts
Quan no s'aconsegueix l'aprovació per la via ordinària ni amb la comissió de composició paritària de diputats i senadors, i sempre que el text hagi obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés pot aprovar la reforma per majoria de les dues terceres parts.
Es proposa una reforma constitucional que afecta el títol dedicat a la Corona. Quin caràcter té el referèndum de ratificació en aquest cas?
Obligatori: aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmet a referèndum per a la seva ratificació
Una reforma que afecti aquell títol va per la via agreujada, i allà el referèndum de ratificació és obligatori: una vegada aprovada la reforma per les Corts Generals se sotmet a referèndum per a la seva ratificació, sense que ningú no l'hagi de demanar.

Estatut · L'Estatut · fitxa, tramitació, entrada en vigor i preàmbul

14 preguntes

Quin rang té la norma del 19 de juliol de 2006 que aprova l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
Llei orgànica
És la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Els estatuts d'autonomia i les seves reformes s'aproven per llei orgànica de les Corts Generals, no per llei ordinària, ni per una norma del Govern, ni per llei del Parlament de Catalunya.
La Llei orgànica 6/2006 no estrena l'autonomia de Catalunya, sinó que actua sobre l'Estatut anterior. Què fa amb aquell text?
El deroga i el substitueix
L'Estatut del 2006 és una norma de reforma i la seva disposició derogatòria deroga l'Estatut d'autonomia de Catalunya anterior. Aquell text no queda vigent ni parcialment ni com a norma complementària.
El preàmbul de l'Estatut resumeix la tramitació en una sola frase. Quin òrgan hi acorda el text després que els parlamentaris catalans el proposin?
La Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats
El preàmbul atribueix el pas d'acord a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, que actua després de la proposta dels parlamentaris catalans. No hi actua cap altre òrgan del Congrés ni cap del Senat: ni la Mesa, ni la Diputació Permanent, ni el Ple de l'altra cambra.
Una resolució invoca una previsió de l'Estatut d'autonomia de Catalunya el mateix dia que la norma apareix publicada al Butlletí Oficial de l'Estat. Per què no la pot aplicar encara?
Perquè l'entrada en vigor de l'Estatut és posterior a la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat
La publicació al Butlletí Oficial de l'Estat i l'entrada en vigor de l'Estatut són dues dates diferents, i la segona és posterior: fins que no arriba, la norma és publicada però encara no desplega efectes. Que una norma estigui publicada no vol dir que ja sigui aplicable.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat. En quina data?
El 20 de juliol de 2006
La norma porta data de 19 de juliol de 2006 i es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat del 20 de juliol de 2006, l'endemà. El 29 de desembre de 1978 és la data de publicació de la Constitució, no d'aquest Estatut.
De l'Estatut d'autonomia de Catalunya convé retenir una parella de dates: la de la norma i la de l'entrada en vigor. Quina és la segona?
El 9 d'agost de 2006
La parella que cal retenir és: norma sancionada el 19 de juliol de 2006 i entrada en vigor el 9 d'agost de 2006. Són dues dates diferents, i la segona és la que fixa des de quan el text és aplicable.
Qui busqui dins l'Estatut d'autonomia de Catalunya la data de la seva entrada en vigor no la trobarà. Quin és el motiu?
Cap de les seves quatre disposicions finals no la fixa
L'Estatut té quatre disposicions finals i cap no estableix l'entrada en vigor: totes quatre fixen terminis que es compten «a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut», però no en diuen la data. Cap altra part del text no ho fa, i el Tribunal Constitucional no hi va intervenir en aquest punt.
Quin acte tanca la tramitació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya segons el seu preàmbul?
La ratificació en referèndum
La seqüència del preàmbul acaba amb la ratificació, i aquesta ratificació es fa en referèndum. La publicació i la sanció són actes posteriors o distints, i l'aprovació és un pas anterior.
De quin any és l'Estatut d'autonomia de Catalunya immediatament anterior al vigent?
Del 1979
L'Estatut d'autonomia de Catalunya immediatament anterior al vigent és el del 1979, i el vigent n'és una reforma. El 1978 és l'any de la Constitució espanyola, no d'aquest Estatut.
El preàmbul de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix l'aprovació del text a un òrgan. A quin?
A les Corts Generals
El preàmbul diu que les Corts Generals aproven aquest Estatut: l'aprovació és l'acte de les Corts Generals com a tals, i no de cap de les dues cambres per si sola ni del Parlament de Catalunya, que és d'on surt la iniciativa dels parlamentaris catalans.
Quina matèria regula el títol IV de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que és el més extens de la norma?
Les competències de la Generalitat
El títol IV de l'Estatut, «De les competències», és el que regula les competències de la Generalitat i és el títol més extens del text. Les institucions són el títol II i el finançament, el títol VI.
El preàmbul de l'Estatut fa servir «nació» i «nacionalitat» amb sentits distints. Quin dels dos termes atribueix a la Constitució?
Nacionalitat, en reconèixer la realitat nacional de Catalunya
El preàmbul diu que la Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. El terme «nació» surt de la definició feta pel Parlament de Catalunya que el mateix paràgraf recull, no de la Constitució.
Un informe invoca les referències del preàmbul de l'Estatut a Catalunya com a nació per fixar l'abast d'un article. Quin obstacle té aquest raonament?
Que aquelles referències han estat declarades sense eficàcia jurídica interpretativa
Les referències «Catalunya com a nació» i «la realitat nacional de Catalunya» del preàmbul van ser declarades sense eficàcia jurídica interpretativa: es llegeixen al document, perquè no han estat esborrades, però no serveixen per interpretar l'Estatut.
Un resum d'estudi cita un incís de l'Estatut copiat del text consolidat i el presenta com a dret vigent. Quina comprovació s'ha omès?
Comprovar que l'incís no hagi perdut la vigència
L'Estatut va ser recorregut davant el Tribunal Constitucional i hi ha articles i incisos que han perdut la vigència. El text consolidat els continua imprimint i no n'adverteix el lector, de manera que abans de donar un incís per dret viu cal comprovar-ne la vigència.

Estatut · Títol preliminar · primera part

14 preguntes

L'Estatut d'autonomia de Catalunya, al seu article 1, es defineix a si mateix. Com ho fa?
Com la norma institucional bàsica de Catalunya
L'article 1 diu que Catalunya exerceix el seu autogovern d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, «que és la seva norma institucional bàsica»: bàsica de Catalunya, no de l'Estat. I com que és una llei orgànica aprovada per les Corts Generals, sí que forma part de l'ordenament jurídic estatal.
Amb quin terme qualifica l'Estatut Catalunya a l'inici del títol preliminar?
Com a nacionalitat
El primer article de l'Estatut comença dient «Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma»: el terme del text és nacionalitat.
Com defineix l'Estatut d'autonomia de Catalunya la Generalitat?
El sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya
L'Estatut diu literalment que la Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. És una definició institucional, no una definició d'administració ni de poder executiu.
Un informe sosté que la Generalitat la integren únicament el Parlament, la Presidència i el Govern, i cap altra institució. Quin error conté?
L'Estatut hi afegeix les altres institucions del capítol V del títol II
L'Estatut diu que la Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II: aquella remissió final impedeix tancar la llista en tres.
Segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya, quin paper tenen els municipis, les vegueries i les comarques respecte de la Generalitat?
Integren també el sistema institucional de la Generalitat
L'Estatut diu que els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
D'on emanen els poders de la Generalitat segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
Del poble de Catalunya
L'Estatut estableix que els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
En quin principi es fonamenten les relacions de la Generalitat amb l'Estat?
La lleialtat institucional mútua
L'Estatut diu que les relacions de la Generalitat amb l'Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua. La bilateralitat és un dels principis pels quals aquelles relacions després es regeixen, però no és el fonament que el text enuncia primer.
Quants principis enumera l'Estatut per regir les relacions de la Generalitat amb l'Estat, a banda del principi en què les fonamenta?
Per quatre
L'Estatut enumera exactament quatre principis pels quals es regeixen aquelles relacions, i l'enumeració es tanca sense cap clàusula que permeti afegir-n'hi cap més.
Entre els principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l'Estat, l'Estatut en qualifica un expressament de principi general. Quin?
El principi segons el qual la Generalitat és Estat
L'Estatut qualifica de «principi general» el que estableix que la Generalitat és Estat. La multilateralitat i l'autonomia hi són també com a principis, però el text no els anomena generals, i la subsidiarietat no apareix en aquesta enumeració.
Quants valors han de promoure els poders públics de Catalunya segons l'Estatut?
Deu
L'Estatut enumera deu valors que els poders públics de Catalunya han de promoure, i l'enumeració es tanca sense cap clàusula que l'obri: són exactament deu.
L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català. Què diu l'Estatut que fa amb aquests drets?
Que els incorpora i els actualitza
L'Estatut diu que es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, «que aquest Estatut incorpora i actualitza»: els dos verbs del text són incorporar i actualitzar.
Un document administratiu invoca el caràcter preferent del català davant el castellà i cita el text consolidat de l'Estatut. Quin defecte de vigència té la invocació?
L'expressió «i preferent» no té vigència, tot i que el text consolidat de l'Estatut la continua imprimint
L'expressió «i preferent» no té vigència: el text consolidat la imprimeix, però no forma part del dret aplicable. El català continua essent la llengua pròpia de Catalunya i la llengua d'ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics.
Una administració situada fora de l'Aran rebutja un escrit en aranès al·legant que aquella llengua només és oficial a l'Aran. Què estableix l'Estatut?
Que la llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és oficial a Catalunya d'acord amb l'Estatut i les lleis
L'Estatut diu que la llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya. La condició de llengua pròpia es limita a l'Aran, però l'oficialitat abasta tot Catalunya.
Un ciutadà espanyol amb habitatge a Barcelona, però amb veïnatge administratiu en una altra comunitat, reclama la condició política de català. Hi té dret?
No: el criteri és el veïnatge administratiu a Catalunya
L'Estatut diu que gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. El criteri és el veïnatge administratiu, i no el lloc de l'habitatge, la inscripció censal ni l'arrelament.

Estatut · Títol preliminar · segona part

14 preguntes

Quin dels elements següents NO figura entre els símbols nacionals que l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a Catalunya?
L'escut
L'Estatut diu que Catalunya té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne. Són tres, l'enumeració no porta cap clàusula que hi permeti afegir elements i l'escut no hi apareix.
Com descriu l'Estatut la bandera de Catalunya?
La tradicional de quatre barres vermelles en fons groc
L'Estatut diu que la bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc: les barres són vermelles, el fons és groc i les barres són quatre.
L'Estatut no es limita a descriure la bandera de Catalunya: també n'imposa la presència. On ha d'ésser present?
Als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya
L'Estatut imposa dues presències: la bandera ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. La previsió no es redueix als edificis de la Generalitat i dels ens locals, no abasta els actes privats i no esmenta els centres educatius.
Quin és l'himne de Catalunya segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
Els segadors
L'Estatut estableix que l'himne de Catalunya és Els segadors.
Segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya, qui regula les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i en fixa l'ordre protocol·lari?
El Parlament
L'Estatut encarrega al Parlament regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i fixar-ne l'ordre protocol·lari: és una reserva al Parlament, i no una funció del Govern ni de la Presidència.
Quin nivell de protecció jurídica tenen els símbols de Catalunya segons l'Estatut?
El que correspon als altres símbols de l'Estat
L'Estatut diu que la protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l'Estat: el mateix nivell de protecció, ni un règim especial propi ni una protecció inferior.
L'Estatut defineix el territori de Catalunya sense enumerar-ne cap divisió interna. Quina referència fa servir per delimitar-lo?
Els seus límits geogràfics i administratius en entrar en vigor l'Estatut
L'Estatut diu que el territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut: la referència és aquell moment, i no una llista de comarques ni de províncies.
De quina institució, a més del Parlament i del Govern, fa l'Estatut seu permanent Barcelona?
De la Presidència de la Generalitat
L'Estatut diu que la capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern. La Presidència hi figura amb aquest mateix caràcter de seu permanent.
L'Estatut permet que algunes institucions amb seu permanent a Barcelona es reuneixin en altres llocs de Catalunya. Quines?
El Parlament i el Govern
L'excepció de l'Estatut afecta el Parlament i el Govern, que es poden reunir en altres llocs de Catalunya d'acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. La Presidència de la Generalitat hi té la seu permanent, però no apareix en aquella excepció.
Mitjançant quina institució pròpia exerceix l'autogovern el poble aranès, segons l'Estatut?
El Conselh Generau d'Aran
L'Estatut diu que el poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d'Aran i les altres institucions pròpies: el nom que fa servir el text és el nom aranès, Conselh Generau d'Aran.
Més enllà de reconèixer l'Aran com una realitat occitana, amb quines paraules el situa l'Estatut dins de Catalunya?
Com a entitat territorial singular amb un règim jurídic especial
L'Estatut reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial: les dues expressions són les del text.
La Generalitat vol impulsar l'intercanvi cultural amb un territori de fora d'Espanya que té vincles lingüístics amb Catalunya. Què hi preveu l'Estatut?
El mandat de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació abasta els territoris amb aquells vincles, pertanyents o no a l'Estat espanyol
L'Estatut mana a la Generalitat promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya: la pertinença a l'Estat espanyol no és cap requisit i el mandat no queda ajornat a cap conveni ni a cap mediació prèvia.
La Generalitat considera necessari un tractat internacional per atendre les comunitats catalanes a l'exterior. Què pot fer segons l'Estatut?
Sol·licitar a l'Estat que el subscrigui
L'Estatut diu que la Generalitat pot sol·licitar a l'Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria: el verb del text és sol·licitar, i qui subscriu els tractats és l'Estat.
Un estranger obté la nacionalitat espanyola i manté el veïnatge administratiu a Catalunya. Quin dret civil li és aplicable segons l'Estatut?
Resta sotmès al dret civil català mentre mantingui el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifesti la seva voluntat en contra
L'Estatut estableix que els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra: el sotmetiment és automàtic i la sortida és una manifestació de voluntat, que no està limitada al moment d'adquirir la nacionalitat ni queda tancada per sempre.

Estatut · Títol I · drets, deures i principis rectors

13 preguntes

Quin mandat adreça l'Estatut d'autonomia de Catalunya als poders públics de Catalunya en relació amb els principis rectors que recull el títol I?
Orientar les polítiques públiques d'acord amb aquells principis
L'Estatut diu que els poders públics de Catalunya han d'orientar les polítiques públiques d'acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut, i que en l'exercici de llurs competències han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l'eficàcia plena. El mandat que obre el capítol és aquest: orientar les polítiques públiques.
Quina matèria recull el capítol dels drets i deures lingüístics de l'Estatut?
Els drets lingüístics amb relació a l'aranès
El capítol dels drets i deures lingüístics de l'Estatut recull els drets amb relació a l'aranès, al costat del coneixement i l'ús de les llengües, dels drets davant les administracions i les institucions estatals i dels drets en l'ensenyament. El foment del català és un principi rector, i el medi ambient i la protecció de les dades personals són drets que l'Estatut situa en altres capítols.
Quina d'aquestes matèries recull l'Estatut entre els principis rectors del títol I?
La memòria històrica
L'Estatut recull la memòria històrica entre els principis rectors del títol I, al costat de matèries com la perspectiva de gènere o la cohesió i el benestar socials. Les altres tres són drets o garanties que la norma situa en capítols anteriors als principis rectors.
Quin d'aquests drets recull l'Estatut al capítol dels drets en l'àmbit polític i de l'Administració?
El dret d'accés als serveis públics i a una bona Administració
El dret d'accés als serveis públics i a una bona Administració és un dels que l'Estatut situa al capítol dels drets en l'àmbit polític i de l'Administració. L'habitatge i els consumidors pertanyen al capítol de l'àmbit civil i social, i la no-discriminació per raons lingüístiques, al capítol lingüístic.
Qui ha de vetllar pel dret a la protecció de les dades personals segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
Una autoritat independent designada pel Parlament
L'Estatut encarrega aquesta vigilància a una autoritat independent designada pel Parlament, en els termes que estableixen les lleis. No la confia a cap de les institucions que regula al títol de les institucions.
Els drets dels tres primers capítols del títol I de l'Estatut d'autonomia de Catalunya vinculen els poders públics de Catalunya i, d'acord amb la naturalesa de cada dret, qui més?
Els particulars
L'Estatut diu que aquests drets vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d'acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. La vinculació dels particulars és la part que més es passa per alt.
Quin nom dona l'Estatut d'autonomia de Catalunya a la carta de drets i deures que ha d'aprovar el Parlament?
La Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
El nom que fixa l'Estatut és Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, i l'ha d'aprovar per llei el Parlament. Les altres denominacions no consten a la norma.
El Síndic de Greuges i el Consell de Garanties Estatutàries fan feines diferents sobre els drets que reconeix l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Quina correspon al Consell?
Tutelar els drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta
L'Estatut encarrega al Consell de Garanties Estatutàries la tutela dels drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta dels drets i els deures. Protegir els drets davant les actuacions de l'Administració és la feina del Síndic de Greuges i la fiscalització econòmica i financera és de la Sindicatura de Comptes; resoldre els recursos contra els actes que vulnerin aquells drets no és cap de les funcions que l'Estatut dona al Consell.
Un acte administratiu vulnera un dret del capítol lingüístic de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Davant quin òrgan és objecte de recurs?
Davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d'acord amb els procediments que estableixen les lleis, perquè la via que obre l'Estatut per a aquests actes és judicial
L'Estatut preveu que els actes que vulnerin aquells drets són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d'acord amb els procediments que estableixen les lleis: la via és judicial. Ni el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional ni una queixa davant el Síndic de Greuges no són la via que l'Estatut obre contra aquests actes.
Què condiciona l'exigibilitat dels principis rectors de l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
El que determinen les lleis que els despleguen
L'Estatut diu que els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció d'acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. Són exigibles, però amb aquesta mediació legal.
Una part invoca davant un jutjat un principi rector del títol I de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Quin paper li reconeix la norma?
El seu reconeixement, el seu respecte i la seva protecció informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics
L'Estatut estableix que el reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics. Informar la pràctica judicial no és desplaçar la llei aplicable, ni operar com un dret subjectiu davant el jutge, ni obrir pas a cap qüestió d'inconstitucionalitat.
Una entitat demana al Consell de Garanties Estatutàries que tuteli un principi rector de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Per què no hi encaixa?
Perquè els principis rectors són en un altre capítol
Els principis rectors ocupen un capítol diferent del dels drets que el Consell de Garanties Estatutàries pot tutelar, i per això queden fora d'aquella via. L'Estatut els fa exigibles davant la jurisdicció d'acord amb el que determinin les lleis.
A quin capítol de l'Estatut d'autonomia de Catalunya pertany el dret a viure amb dignitat el procés de la mort?
Al dels drets i deures de l'àmbit civil i social
Aquest dret figura al capítol dels drets i deures de l'àmbit civil i social, que és el bloc de matèries socials del títol I de l'Estatut.

Estatut · Títols II i III · què contenen, i l'organització territorial

14 preguntes

Què regula l'Estatut al capítol de les relacions entre el Parlament i el Govern?
La responsabilitat política del Govern i la dissolució anticipada del Parlament
La responsabilitat política del Govern i la dissolució anticipada del Parlament són les matèries que l'Estatut regula al capítol de les relacions entre el Parlament i el Govern. L'autonomia parlamentària i l'estatut dels diputats van al capítol del Parlament, l'elecció i el cessament del president al capítol que li és propi, i la tutela financera sobre els ens locals és matèria de finançament.
Què inclouen les competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia, segons l'Estatut?
La demarcació, la planta i la capitalitat judicials
La demarcació, la planta i la capitalitat judicials són una de les matèries que l'Estatut situa entre les competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia, al costat de la justícia gratuïta i de la justícia de pau i de proximitat. Els tributs cedits, les relacions amb la Unió Europea i el règim de l'Aran són matèries que l'Estatut regula en altres llocs de la norma.
Quina d'aquestes matèries regula l'Estatut dins del capítol que dedica al Parlament?
Les causes de finiment de la legislatura
L'Estatut tanca el capítol que dedica al Parlament amb les causes de finiment de la legislatura: és l'única de les quatre matèries que hi figura. El règim especial del municipi de Barcelona i l'organització institucional pròpia de l'Aran són matèries d'altres capítols del mateix títol, i la clàusula subrogatòria pertany al títol del poder judicial a Catalunya.
Quina institució regula el capítol de l'Estatut d'autonomia de Catalunya dedicat a les altres institucions de la Generalitat?
La Sindicatura de Comptes
La Sindicatura de Comptes té secció pròpia dins el capítol de les altres institucions de la Generalitat. El Tribunal de Comptes, el Consell d'Estat i el Defensor del Poble són institucions estatals i l'Estatut no les hi inclou.
Al capítol de les altres institucions, l'Estatut d'autonomia de Catalunya té dos preceptes sense vigència. Com es diferencien pel seu abast?
D'un, un apartat sencer; de l'altre, només un incís
De l'article de les funcions del Consell de Garanties Estatutàries ha quedat sense vigència un apartat sencer; de l'article de les funcions del Síndic de Greuges, només un incís del primer apartat. Un apartat i un incís: l'abast no és el mateix.
Com qualifica l'Estatut d'autonomia de Catalunya el municipi dins l'organització territorial?
L'ens local bàsic
L'Estatut diu que el municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya. «Bàsic» és la paraula que la norma reserva al municipi, i cap de les altres qualificacions que se li enfronten no és la seva.
Quin ens local és també, segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la divisió territorial que adopta la Generalitat per a organitzar els seus serveis?
La vegueria
L'Estatut diu que la vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local, que té personalitat jurídica pròpia, i que és també la divisió territorial que adopta la Generalitat per a organitzar els seus serveis.
A quin òrgan atribueix l'Estatut d'autonomia de Catalunya el govern i l'administració autònoma de la vegueria?
Al Consell de Vegueria
L'òrgan de govern de la vegueria és el Consell de Vegueria. El Consell de Governs Locals existeix a l'Estatut, però és l'òrgan de representació de municipis i vegueries davant les institucions de la Generalitat.
Com configura l'Estatut d'autonomia de Catalunya la comarca dins l'organització territorial local?
Com un ens local format per municipis
L'Estatut diu que la comarca és l'ens local format per municipis. Formar-se amb municipis és el tret que la identifica dins de l'organització territorial local i el que la separa de la resta d'ens que hi conviuen.
Quin instrument ha d'establir, segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el règim especial del municipi de Barcelona?
Una llei del Parlament
L'Estatut disposa que el municipi de Barcelona disposa d'un règim especial establert per llei del Parlament. És llei del Parlament de Catalunya, no norma estatal ni reglament municipal.
Com defineix l'Estatut d'autonomia de Catalunya el municipi en relació amb la intervenció dels veïns en la vida pública de la seva localitat?
Com el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics
L'Estatut diu que el municipi és el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. És la segona meitat de la definició del municipi i la que el lliga a la intervenció dels veïns; les altres expressions corresponen a altres ens de l'organització territorial local de Catalunya.
Amb quina finalitat configura l'Estatut d'autonomia de Catalunya la comarca dins de l'organització territorial local de Catalunya?
Per a la gestió de competències i serveis locals
L'Estatut configura la comarca per a la gestió de competències i serveis locals: aquesta és la finalitat que li assigna. El govern intermunicipal de cooperació local i l'organització territorial dels serveis de la Generalitat són finalitats que la norma assigna a un altre ens local, i la tutela financera sobre els ens locals és matèria del títol del finançament.
Un ajuntament vol actuar en prevenció d'incendis al seu terme i pregunta quin suport li dona l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Què li reconeix?
Una competència pròpia que els governs locals tenen en tot cas sobre aquesta matèria, en els termes que determinin les lleis, exercida amb plena autonomia
L'Estatut diu que els governs locals tenen, en tot cas, competències pròpies sobre aquesta matèria, en els termes que determinin les lleis, i garanteix als municipis un nucli de competències pròpies exercides amb plena autonomia. És competència pròpia: no neix d'una delegació de la Generalitat, no és compartida amb l'Estat i els principis que guien la distribució de responsabilitats entre administracions locals no la fan desaparèixer.
Un temari antic encara atribueix funcions al Consell de Justícia de Catalunya. Quina és la situació d'aquell òrgan a l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
El precepte de l'Estatut que crea i defineix aquell òrgan no té vigència, de manera que no se li poden atribuir funcions per molt que el capítol continuï imprès al text
El precepte de l'Estatut que crea i defineix el Consell de Justícia de Catalunya no té vigència: el capítol continua imprès al text consolidat, però aquell òrgan no és dret viu i no se li poden atribuir funcions. Tampoc l'Estatut no trasllada aquelles funcions a cap altre òrgan: el que hi ha és un precepte sense vigència, no una successió d'òrgans.

Estatut · Títol IV · la tipologia de competències

14 preguntes

Quina relació hi ha, a l'Estatut, entre els dos capítols del títol de les competències?
El primer defineix què vol dir cada tipus de competència i el segon atribueix les matèries
Al títol de les competències el primer capítol és on l'Estatut diu què vol dir cada tipus de competència, i el segon és on cada matèria rep la seva. No hi ha cap repartiment per tipus de competència entre els dos capítols, ni cap repartiment entre la Generalitat i els ens locals.
Què inclou en tot cas la funció executiva que l'Estatut atribueix a la Generalitat?
La potestat d'organització de la seva pròpia administració
L'Estatut diu que la funció executiva inclou en tot cas la potestat d'organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administració pública. Desplegar per llei les disposicions bàsiques és el que l'Estatut encarrega al Parlament en les competències compartides, i regular les condicions d'atorgament de les subvencions pertany a l'activitat de foment.
Amb càrrec a quins fons pot atorgar subvencions la Generalitat en l'exercici de l'activitat de foment, segons l'Estatut?
A càrrec de fons propis, en les matèries de la seva competència
L'Estatut diu que correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l'exercici de l'activitat de foment, i que amb aquesta finalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. Són els fons propis el que l'article esmenta en aquest punt.
De quina manera corresponen a la Generalitat les potestats i les funcions pròpies de les seves competències exclusives, segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
De manera íntegra
L'Estatut diu que en l'àmbit de les competències exclusives aquestes tres potestats i funcions corresponen a la Generalitat «de manera íntegra». Cap de les altres fórmules que se li enfronten no és la que l'article fa servir per a les exclusives.
Quin terme empra l'Estatut per a dir a qui correspon l'exercici de les competències exclusives?
Únicament
El text diu «correspon únicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies». La paraula de la norma és «únicament».
Com qualifica l'Estatut d'autonomia de Catalunya el dret català en les competències exclusives?
Com el dret aplicable amb preferència sobre qualsevol altre
El text diu que el dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre. «Amb preferència» és la fórmula literal.
En les matèries que l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, amb quin límit vigent les exerceix?
En el marc de les bases que fixi l'Estat
La fórmula vigent de les competències compartides és que la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva corresponen a la Generalitat «en el marc de les bases que fixi l'Estat». Aquesta és la frase que cal retenir.
A l'article de l'Estatut d'autonomia de Catalunya sobre competències compartides hi consta imprès un incís sobre el mínim comú normatiu. Quina és la seva situació?
No té vigència
Aquell incís continua imprès al text consolidat, però no té vigència: el límit que queda per a les competències compartides és el marc de les bases que fixi l'Estat, sense cap afegit. Una opció que el presenti com a part del que diu l'article avui és falsa.
Quines potestats nomena l'Estatut d'autonomia de Catalunya en les competències executives?
La potestat reglamentària i la funció executiva
El text atribueix a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària i també la funció executiva. «De manera íntegra» i les tres potestats són la fórmula de les exclusives.
En les competències executives, què comprèn la potestat reglamentària que l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat?
L'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat
El text precisa que aquesta potestat reglamentària comprèn l'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat. És reglament d'execució, i així ho diu l'article.
Què correspon a la Generalitat, segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya, quan la normativa de la Unió Europea afecta l'àmbit de les seves competències?
El desplegament, l'aplicació i l'execució
L'Estatut atribueix a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i l'execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l'àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. Són aquests tres verbs.
Un ministeri convoca un programa estatal de subvencions territorialitzables en una matèria que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida. Què li correspon fer-hi?
Precisar normativament els objectius als quals es destinen i completar la regulació de les condicions d'atorgament, i tota la gestió
En les matèries de competència compartida l'Estatut atribueix a la Generalitat precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d'atorgament i tota la gestió. Especificar els objectius i regular-ne les condicions és l'esglaó de les competències exclusives, i no el d'aquestes.
Un programa estatal de subvencions territorialitzables recau en un àmbit que l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat com a competència executiva. Què hi pot fer?
La gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió
En les matèries de competència executiva l'Estatut li atribueix la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. És l'esglaó més baix de l'escala: gestionar, no regular les condicions ni fixar-ne els objectius, i tampoc no és el supòsit de les subvencions que no són territorialitzables.
L'objecte d'una competència de la Generalitat té un abast territorial superior al de Catalunya. Com l'exerceix, segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
Sobre la part d'aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s'estableixin
L'Estatut preveu que en aquests casos la Generalitat exerceix les seves competències sobre la part de l'objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s'estableixin. L'eficàcia jurídica extraterritorial queda reservada als supòsits als quals l'Estatut i altres disposicions legals es refereixen expressament, i l'exercici no depèn de cap autorització prèvia ni es converteix en una actuació conjunta amb les altres comunitats.

Estatut · Títol IV, capítol II · les matèries, i la que et toca

14 preguntes

El capítol de les matèries de les competències de l'Estatut va d'agricultura a videovigilància. Amb quin criteri s'ordena?
Alfabèticament per matèria
El capítol ordena les matèries alfabèticament: comença per agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals i acaba amb videovigilància i control de so i enregistraments. No agrupa els articles ni pel tipus de competència ni per l'organització administrativa de la Generalitat.
Què fixa cada article del capítol de les matèries de les competències de l'Estatut?
El tipus de competència que correspon a la Generalitat en la matèria
Al capítol de les matèries de les competències cada article fixa el tipus de competència que correspon a la Generalitat en aquella matèria. L'article no reparteix la matèria entre departaments, no en delimita l'abast territorial i tampoc no remet a cap habilitació constitucional.
De quin tipus és la competència de la Generalitat en protecció civil segons l'Estatut?
Exclusiva
L'Estatut qualifica d'exclusiva la competència de la Generalitat en aquesta matèria. No és compartida ni executiva: aquestes dues intensitats apareixen en altres matèries de l'Estatut, però no en aquesta.
La competència de la Generalitat en protecció civil inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució. De què, segons l'Estatut?
De les mesures relatives a les emergències i la seguretat civil
El text diu que la competència inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil. Aquestes tres actuacions van lligades a les mesures, i no als plans municipals ni als convenis de seguretat nuclear, que l'Estatut situa en altres apartats o deixa fora d'aquesta frase.
Quins serveis inclouen els serveis de protecció civil, segons l'Estatut?
Els serveis de prevenció i extinció d'incendis
El text ho diu amb nom propi: els serveis de protecció civil inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis. És l'única vegada que aquests serveis es nomenen en tot el capítol de les matèries de les competències.
Un cos de bombers de la Generalitat vol saber sota quina competència estatutària queda emparada la seva activitat. Quina és?
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil, que l'Estatut recull dins el capítol de les matèries de les competències
L'Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, i és aquesta competència la que empara l'activitat d'aquells cossos. No és una competència compartida, que s'exerciria en el marc de les bases que fixi l'Estat, ni és la del salvament marítim, que l'Estatut tracta amb una intensitat diferent; i l'enunciat demana una competència de la Generalitat, no dels governs locals.
Quines funcions sobre els serveis de protecció civil atribueix l'Estatut a la Generalitat?
La direcció i la coordinació
Sobre els serveis de protecció civil el text atribueix a la Generalitat la direcció i la coordinació. L'Estatut no li atribueix aquí la inspecció, ni l'autorització, ni el finançament d'aquests serveis.
En atribuir a la Generalitat la competència en protecció civil, l'Estatut la declara sens perjudici de les facultats de qui?
Dels governs locals
La mateixa frase acaba dient «sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria». Són els governs locals els que l'Estatut salva expressament en aquest punt, i no les diputacions ni les comunitats veïnes.
Segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la competència de la Generalitat en protecció civil s'exerceix respectant el que estableixi l'Estat en quina matèria?
Seguretat pública
El límit és la seguretat pública: la frase es tanca dient que la competència s'exerceix respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. La seguretat nuclear i la defensa no hi figuren com a límit d'aquesta competència.
L'article 84 de l'Estatut reconeix als governs locals una competència pròpia sobre incendis. Com la formula exactament?
La protecció civil i la prevenció d'incendis
La lletra de les competències pròpies dels governs locals diu «la protecció civil i la prevenció d'incendis». Hi diu prevenció, no extinció, i tampoc no parla de coordinar serveis: aquesta lletra i la competència de la Generalitat tenen cadascuna les seves paraules.
De quin tipus és la competència de la Generalitat en salvament marítim segons l'Estatut, i amb quin límit?
Executiva, en els termes que determini la legislació de l'Estat
En salvament marítim la competència és executiva, i l'Estatut hi afegeix «en els termes que determini la legislació de l'Estat». És la intensitat intermèdia de l'article: ni exclusiva ni de simple participació.
Què atribueix l'Estatut d'autonomia de Catalunya a la Generalitat en matèria de seguretat nuclear?
La participació en l'execució
En seguretat nuclear la Generalitat participa en l'execució, en els termes que s'acordin en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s'escau, en les lleis. És la intensitat més feble de les tres que recull aquest article.
Un incendi forestal s'estén des de Catalunya cap a una comunitat veïna. Què ha de fer la Generalitat segons l'Estatut?
Promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat, que és el que l'Estatut preveu en aquests casos
Per als casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, l'Estatut diu que la Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat. La competència no es cedeix ni es trasllada a cap altre òrgan, i tampoc no queda condicionada a cap autorització prèvia: el que neix és un deure de promoure la col·laboració.
Un ajuntament exerceix competències pròpies de prevenció d'incendis i la Generalitat invoca la seva. Què preveuen els articles 84 i 132 de l'Estatut?
Que les dues coses són compatibles
Les dues previsions conviuen. L'Estatut reconeix als municipis un nucli de competències pròpies que han d'ésser exercides amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat, i al mateix temps atribueix a la Generalitat la competència sobre la matèria. Ni cal delegació ni canvia la intensitat de la competència de la Generalitat.

Estatut · Títols V, VI i VII · relacions, finançament i reforma

14 preguntes

Quins òrgans situa l'Estatut d'autonomia de Catalunya al capítol de les finances del títol del finançament?
L'Agència Tributària de Catalunya i la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
Al capítol de les finances del títol del finançament l'Estatut situa l'Agència Tributària de Catalunya i la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Síndic de Greuges són institucions de la Generalitat que l'Estatut regula a part, i el Tribunal de Comptes i el Consell d'Estat són institucions estatals que l'Estatut no crea.
Quines matèries agrupa el títol de les relacions institucionals de la Generalitat, segons l'Estatut?
Les relacions amb l'Estat i amb les altres comunitats autònomes, les relacions amb la Unió Europea i l'acció exterior
El títol de les relacions institucionals de la Generalitat agrupa les relacions amb l'Estat i amb les altres comunitats autònomes, les relacions amb la Unió Europea i l'acció exterior. El finançament i la reforma de l'Estatut són títols a part, i l'organització territorial local és matèria del títol de les institucions.
Com qualifica l'Estatut el marc de relació que constitueix la Comissió Bilateral Generalitat-Estat?
General i permanent
L'Estatut diu que la Comissió Bilateral Generalitat-Estat constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat. Les dues paraules que hi figuren són «general» i «permanent», i els dos governs s'hi anomenen per separat.
Si la proposta de reforma dels títols primer i segon de l'Estatut no s'aprova, quan pot tornar al Parlament?
Quan hagi transcorregut un any
Si la proposta no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. El termini no depèn de la legislatura ni de cap acord de majoria reforçada que l'escurci.
Què correspon a la Generalitat en els tributs estatals cedits totalment, segons l'Estatut?
La totalitat dels rendiments i la capacitat normativa
En els tributs cedits totalment corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa: les dues coses alhora. Quedar-se només amb els rendiments, o amb una part d'aquests, descriu l'altra consideració que l'Estatut dona als tributs estatals cedits.
Com caracteritza l'Estatut el pressupost de la Generalitat quant a periodicitat i unitat?
Anual i únic
L'Estatut diu que el pressupost de la Generalitat té caràcter anual i és únic, i que inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Ni biennal ni prorrogable: anual i únic.
Quina actuació sobre el pressupost de la Generalitat reserva l'Estatut al Parlament?
Esmenar-lo
Esmenar el pressupost és una de les actuacions que l'Estatut reserva al Parlament. Elaborar i executar el pressupost són, en canvi, les dues que l'article atribueix al Govern.
El Govern vol modificar un tribut mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat. Ho permet l'Estatut?
Ho permet: la llei de pressupostos no pot crear tributs, però en pot modificar si una llei tributària substantiva així ho estableix
L'Estatut diu que la llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. Les dues peces van juntes: la prohibició és de crear-ne, i la modificació és possible només quan existeix aquella habilitació en una llei tributària substantiva, sense que l'Estatut hi afegeixi cap exigència de majoria.
Quina previsió de l'Estatut sobre el finançament local no té vigència?
La capacitat legislativa sobre tributs propis dels governs locals
L'incís que atribuïa a la Generalitat la capacitat legislativa per a establir tributs propis dels governs locals no té vigència, tot i que el consolidat encara el porta imprès. Les altres tres previsions que l'enunciat ofereix són vigents, i per això no responen la pregunta.
A qui correspon la iniciativa de la reforma dels títols primer i segon de l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
Al Parlament i al Govern de la Generalitat
La iniciativa és de dos subjectes: el Parlament de Catalunya, a proposta d'una cinquena part dels seus diputats, i el Govern de la Generalitat. Ni les Corts Generals ni els ajuntaments tenen la iniciativa en aquest procediment.
Una plataforma reuneix tres-centes mil signatures acreditades per a reformar el títol primer de l'Estatut. Quin efecte té?
Poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa
Tres-centes mil signatures acreditades de ciutadans de Catalunya amb dret de vot poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma, i el Parlament ha de regular aquest procediment. És una facultat de proposta: no obliga ningú a presentar res ni posa en marxa cap tràmit davant les Corts.
Què fan les Corts Generals en la reforma dels títols primer i segon de l'Estatut?
La ratifiquen per llei orgànica, prèvia remissió i consulta
En aquest procediment les Corts Generals ratifiquen la reforma per mitjà d'una llei orgànica, i hi arriben després de la remissió i la consulta que l'Estatut exigeix abans. Ratificar una proposta ja consultada no és el mateix que aprovar-la, i aquí no hi ha cap informe preceptiu.
A qui correspon la iniciativa de la reforma dels títols de l'Estatut diferents del primer i del segon?
Al Parlament, al Govern i a les Corts Generals
Per a la reforma de la resta dels títols la iniciativa és de tres subjectes: el Parlament, el Govern de la Generalitat i les Corts Generals. Les Corts Generals hi són titulars de la iniciativa, i el Consell de Garanties Estatutàries no hi apareix.
Es reforma el títol del finançament de l'Estatut: el Parlament l'aprova per dues terceres parts i les Corts, per llei orgànica. Què falta?
El referèndum positiu dels electors
En la reforma dels títols no inclosos en el primer i el segon, l'aprovació demana tres coses: les dues terceres parts dels membres del Parlament, l'aprovació de les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. Amb les dues primeres fetes, el que queda pendent és el referèndum.

Administració · La Llei 13/1989 · vigència i el mapa d'òrgans

13 preguntes

La Llei 13/1989 ha perdut gairebé tot el seu contingut de procediment i de règim jurídic. Quina norma va recollir aquestes dues matèries?
La Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment
Les matèries de procediment i de règim jurídic de la Llei 13/1989 les va recollir la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Un decret de reestructuració no té rang per substituir una llei, i l'Estatut no regula el procediment administratiu de la Generalitat.
Una resolució invoca la Llei 13/1989 com a norma reguladora del procediment administratiu que ha seguit. Quin problema té aquesta invocació?
De les tres matèries del títol d'aquella Llei li queda viva l'organització, i per això no serveix com a norma reguladora del procediment administratiu
De les tres matèries del títol de la Llei 13/1989 —organització, procediment i règim jurídic— li queda viva l'organització, perquè les altres dues les va recollir una llei posterior. La Llei no ha caigut sencera: continua ordenant l'Administració de la Generalitat i s'aplica també a l'organització dels seus organismes autònoms, però no serveix com a norma de procediment.
Quants òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat enumera la Llei 13/1989?
Cinc
La Llei 13/1989 enumera cinc òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat, i entre ells hi figura el Govern com a òrgan, no només les persones que el formen. Aquesta llista no s'ha de confondre amb la dels alts càrrecs, que és una categoria diferent.
A la Llei 13/1989, quina condició té un conseller de la Generalitat?
Òrgan superior de l'Administració de la Generalitat
A la Llei 13/1989 el conseller figura entre els òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat: aquesta és la categoria que la norma li reserva. Tampoc no és un òrgan actiu ni un òrgan consultiu, que són les classificacions que la Llei aplica a altres òrgans administratius.
Qui són alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat, segons la Llei 13/1989?
Els secretaris generals i els directors generals
La Llei 13/1989 diu que són alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat els secretaris generals i els directors generals. El conseller, el conseller primer i el vicepresident no hi entren: aquells són òrgans superiors.
Als efectes de la Llei 13/1989, els òrgans administratius es classifiquen simultàniament segons dos eixos. Quins són?
Centrals o territorials, i consultius o actius
La Llei 13/1989 classifica els òrgans administratius en centrals i territorials o perifèrics, i en consultius i actius: dos eixos alhora, no un de sol. La distinció entre òrgans unipersonals i col·legiats no és la que fa servir per classificar-los.
Què fa que un òrgan de la Generalitat sigui central, segons la Llei 13/1989?
Que la seva competència s'estengui a tot Catalunya
La Llei 13/1989 defineix els òrgans centrals de la Generalitat com aquells la competència dels quals s'estén a tot el territori de Catalunya. El criteri és l'abast territorial de la competència, no la seu física ni el rang del titular.
Cal saber quantes Delegacions Territorials del Govern hi ha. Per què no es pot respondre amb la Llei 13/1989 a la mà?
Perquè la Llei remet la delimitació a una altra norma
La Llei 13/1989 estructura l'Administració territorial en Delegacions Territorials del Govern «d'acord amb la delimitació que s'estableixi legalment»: crea la figura però no en fixa el nombre, de manera que aquell número el mou una altra norma i canvia. Un número donat com a dada d'aquesta Llei no se sosté.
Un òrgan de la Generalitat té assignades expressament funcions d'assessorament i de proposta, i la seva competència abasta tot Catalunya. Com el classifica la Llei 13/1989?
Òrgan central i consultiu
Els dos eixos de la Llei 13/1989 s'apliquen alhora: per l'abast de la competència aquest òrgan és central, i per les funcions que té assignades expressament és consultiu. Cada eix dona una etiqueta i totes dues valen al mateix temps.
A l'àmbit d'una Delegació Territorial del Govern hi pot haver un delegat de cada Departament. Què en determina el nivell orgànic, a la Llei 13/1989?
La relació de llocs de treball
La Llei 13/1989 diu que els delegats de cada Departament tenen el nivell orgànic que determini la relació de llocs de treball. No el fixa la norma de creació de la Delegació ni una ordre del conseller del Departament.
Quina d'aquestes és una de les funcions que defineixen un òrgan consultiu a la Llei 13/1989?
Assessorament
La Llei 13/1989 considera òrgans consultius els que tenen assignades expressament funcions d'informe, consulta, assessorament o proposta: l'assessorament hi és nomenat. Inspeccionar, resoldre recursos i autoritzar despeses són activitats d'altres òrgans i càrrecs del Departament.
Quina d'aquestes no és una de les classes d'òrgan actiu de l'Administració de la Generalitat a la Llei 13/1989?
Les Direccions Generals
La Llei 13/1989 enumera com a òrgans actius les Subdireccions Generals, els Serveis, les Seccions i els Negociats, i tanca la relació amb una clàusula expressa: qualsevol òrgan actiu s'ha d'assimilar a algun dels anteriors. És aquell tancament el que permet dir amb seguretat què no hi és. Les Direccions Generals en queden fora perquè el mateix precepte comença excloent els òrgans superiors i els alts càrrecs.
Qui ha d'exercir la direcció dels òrgans actius, segons la Llei 13/1989?
Funcionaris de carrera
La Llei 13/1989 reserva la direcció dels òrgans actius a funcionaris de carrera. No és un lloc de designació política ni es cobreix amb personal laboral.

Administració · Principis generals de l'Administració i els departaments

13 preguntes

Segons la Llei 13/1989, l'Administració de la Generalitat és un sistema integrat d'agents informat per quin principi?
El principi de coordinació de tots els seus òrgans
La Llei 13/1989 diu literalment que l'Administració de la Generalitat constitueix un sistema integrat d'agents i està informada pel principi de coordinació de tots els seus òrgans. La jerarquia normativa i l'eficàcia són principis reals, però no són el que aquest precepte hi posa.
Quin deure imposa la Llei 13/1989 a cada òrgan sobre els seus mitjans?
Ajustar-los també als fins de l'Administració com a conjunt
La Llei 13/1989 obliga cada òrgan a ajustar els seus mitjans no solament als fins propis, sinó també als de l'Administració de la Generalitat com a conjunt, sense impedir ni dificultar als altres el compliment de les competències que tenen assignades.
La Llei 13/1989 esmenta tres tècniques per instrumentar la coordinació administrativa. Són les úniques possibles?
No: la Llei les esmenta «entre altres»
La Llei 13/1989 diu que la coordinació «es pot instrumentar, entre altres, amb les tècniques de…»: aquelles dues paraules obren la relació, de manera que les tècniques amb nom propi no en són les úniques. Per això afirmar que només es pot instrumentar d'aquelles maneres és fals.
Quina finalitat té la planificació departamental a la Llei 13/1989?
Fixar objectius comuns als quals s'ajusten els centres directius
La Llei 13/1989 estableix la planificació departamental amb la finalitat de fixar els objectius comuns als quals s'ajusten els centres directius o les delegacions territorials. No és un instrument de repartiment pressupostari ni d'avaluació de personal.
Un conseller crea per ordre seva una comissió per coordinar un assumpte que afecta tres Departaments. Què hi falla, a la Llei 13/1989?
Crear comissions interdepartamentals correspon al Govern
La Llei 13/1989 atribueix al Govern, i no a un conseller, la facultat de crear comissions interdepartamentals per examinar i coordinar assumptes d'àmbit concret i específic que afectin diversos Departaments. L'ordre d'un conseller no abasta això.
Quants extrems ha de fixar la norma que crea una comissió interdepartamental, a la Llei 13/1989?
Cinc
La Llei 13/1989 obliga la norma de creació d'una comissió interdepartamental a fixar cinc extrems, i la relació no porta cap marca que l'obri: és tancada.
Un conseller dicta un criteri d'actuació que imposa obligacions noves als ciutadans. Què hi falla, a la Llei 13/1989?
El conseller pot emetre orientacions o criteris per harmonitzar les actuacions dels òrgans, però això no implica exercir la potestat reglamentària
La Llei 13/1989 permet al Govern i, dins de la seva competència, a cada conseller emetre orientacions o criteris adreçats als òrgans de l'Administració per assolir més coherència en els objectius respectius o una harmonització de les actuacions, però «sense que això impliqui l'exercici de la potestat reglamentària»: per tant un criteri no pot crear obligacions noves com faria un reglament.
A quins tres principis ha d'ajustar la seva actuació l'Administració de la Generalitat, segons la Llei 13/1989?
Descentralització, desconcentració i coordinació
La Llei 13/1989 diu que l'Administració de la Generalitat ha d'actuar d'acord amb els principis de descentralització, desconcentració i coordinació, que informen les prescripcions d'aquesta Llei. La jerarquia i la legalitat són principis reals, però no són els tres que aquest precepte enuncia.
A la Llei 13/1989, el precepte que fixa els principis d'actuació de l'Administració té dos apartats. Quina n'és la vigència?
L'apartat primer és vigent; el segon està derogat
D'aquell precepte de la Llei 13/1989 l'apartat primer continua essent dret viu i és el que porta els principis d'actuació de l'Administració; l'apartat segon el va substituir una llei posterior i està derogat. Ni val sencer ni ha caigut sencer, i aquí «derogat» és el verb correcte perquè el que hi ha és una llei que el substitueix.
Què han de fer les previsions sobre racionalització i simplificació que els Departaments programen, a la Llei 13/1989?
Expressar-ne l'abast i justificar-ne els costos
La Llei 13/1989 diu que aquelles previsions han d'expressar l'abast que tenen i han de justificar els costos que impliquen. Són dues coses, i totes dues van dins de la programació del propi Departament.
Quina obligació anual imposa la Llei 13/1989 a cada Departament sobre la seva activitat?
Elaborar una memòria de la seva activitat
La Llei 13/1989 obliga cada Departament a elaborar anualment una memòria de la seva activitat, referida al conjunt dels òrgans que l'integren. Les previsions sobre racionalització i simplificació administratives van dins de la programació del mateix Departament, però la Llei no les sotmet a cap periodicitat anual.
Segons la Llei 13/1989, quin òrgan hi pot haver, a més de la secretaria general, només al Departament de Presidència?
Una secretaria general adjunta
La Llei 13/1989 reserva al Departament de Presidència la possibilitat de tenir, a més, una secretaria general adjunta: el verb és «hi pot haver», i només allà. La resta d'òrgans departamentals no estan limitats a aquell Departament.
Un conseller dicta una ordre que suprimeix una direcció general del seu Departament i en crea una de nova. Què hi falla, a la Llei 13/1989?
Aquests acords s'han d'adoptar per decret del Govern
La Llei 13/1989 reserva al decret del Govern la creació, la modificació, la supressió, l'agrupació, la divisió i el canvi de denominació de les direccions generals. Una ordre del conseller no hi arriba, per molt que la direcció del Departament li correspongui.

Administració · El Conseller, el Secretari General i el Director General

14 preguntes

Les atribucions que la Llei 13/1989 enumera per al conseller són les de cap de Departament. Quines deixa expressament a part?
Les que li pertoquen com a membre del Govern
La Llei 13/1989 obre aquesta relació amb «sens perjudici de les facultats que li pertoquen com a membre del Govern»: el conseller porta dos barrets i el que el precepte enumera són només les atribucions de cap del seu Departament.
Dins d'un departament de la Generalitat cal aprovar una norma reglamentària. Quin càrrec té aquesta potestat, a la Llei 13/1989?
El conseller, en l'àmbit i amb els límits que li són propis
La Llei 13/1989 atribueix al conseller l'exercici de la potestat reglamentària en l'àmbit i amb els límits que li són propis. És una atribució seva com a cap del Departament, i no dels càrrecs que en depenen.
Sobre els alts càrrecs del seu Departament, què fa el conseller a la Llei 13/1989?
En proposa el nomenament i la separació
La Llei 13/1989 distingeix els dos verbs: el conseller proposa el nomenament i la separació dels alts càrrecs del Departament, i nomena i separa directament els altres càrrecs. Sobre els alts càrrecs proposa, no nomena.
Sorgeix un conflicte d'atribucions entre el Departament d'un conseller i un altre Departament de la Generalitat. Què pot fer aquell conseller segons la Llei 13/1989?
Suscitar el conflicte d'atribucions
La Llei 13/1989 reparteix els dos verbs: el conseller resol els conflictes d'atribucions entre les autoritats i els òrgans del seu propi Departament, i només els suscita quan el conflicte és amb un altre Departament. Cap a fora suscita; no resol.
Quins recursos i reclamacions resol el conseller en última instància, a la Llei 13/1989?
Els que no pertoquin a organismes i autoritats inferiors al Departament
La Llei 13/1989 atribueix al conseller la resolució, en última instància, dels recursos i les reclamacions administratives que no pertoquin a organismes i autoritats inferiors al Departament.
Com defineix la Llei 13/1989 el secretari general dins del seu Departament?
Com la segona autoritat del Departament després del conseller
La Llei 13/1989 defineix el secretari general literalment «com a segona autoritat del Departament després del Conseller». La definició és aquesta, i el situa just per sota del titular del Departament.
Qui és el cap superior de tot el personal d'un departament de la Generalitat, segons la Llei 13/1989?
El secretari general, llevat del que pertoqui al conseller
La Llei 13/1989 fa el secretari general cap superior de tot el personal del Departament i li dona la resolució dels assumptes que l'afecten, llevat que pertoquin al conseller. També contracta el personal laboral i nomena els funcionaris interins del Departament.
Segons la Llei 13/1989, qui signa en nom de la Generalitat els contractes relatius a assumptes propis d'un departament?
El conseller, en els termes establerts per la legislació vigent
La Llei 13/1989 atribueix al conseller, com a cap del seu Departament, signar en nom de la Generalitat els contractes relatius a assumptes propis del Departament, en els termes establerts per la legislació vigent. El secretari general supervisa els expedients de contractació de qualsevol tipus, però supervisar no és signar.
Quina d'aquestes facultats atribueix la Llei 13/1989 al director general dins la seva Direcció General?
Exercir el comandament i inspeccionar les dependències al seu càrrec
La Llei 13/1989 dona al director general, en l'àmbit de la seva Direcció General, exercir el comandament i vigilar, organitzar i inspeccionar les dependències al seu càrrec. Dirigir i organitzar els serveis generals del Departament, tramitar les disposicions generals i representar el Departament per delegació del conseller són facultats del secretari general.
La Llei 13/1989 obliga el director general a elevar anualment un informe. A qui l'adreça i sobre què?
Al conseller, sobre l'eficàcia, el cost i el rendiment
La Llei 13/1989 obliga el director general a elaborar i elevar anualment al conseller un informe sobre l'eficàcia, el cost i el rendiment dels serveis al seu càrrec. Tres coses, cada any, i adreçat al conseller.
A qui proposa el director general les resolucions sobre les matèries pròpies de la seva direcció general, a la Llei 13/1989?
Al conseller o al secretari general
La Llei 13/1989 diu que el director general proposa al conseller o al secretari general les resolucions sobre les matèries pròpies de la seva Direcció General. Els dos destinataris possibles són aquests dos càrrecs del seu mateix Departament.
Quines funcions exerceix el director de serveis d'un departament, segons la Llei 13/1989?
Les d'administració, règim interior i gestió dels serveis generals del Departament
La Llei 13/1989 diu que el director de serveis, en els departaments en què s'hagi creat, exerceix les funcions d'administració, règim interior i gestió dels serveis generals del Departament. La inspecció dels centres i dels organismes adscrits, la direcció dels serveis per raó de la matèria i la tramitació de les disposicions generals són funcions d'altres càrrecs del Departament.
Un secretari general dicta una instrucció, la publica al Diari Oficial i hi imposa un tràmit nou als ciutadans. Què hi falla, a la Llei 13/1989?
Que les circulars i les instruccions es poden publicar al Diari Oficial, però això no les converteix en una manifestació de l'exercici de la potestat reglamentària
La Llei 13/1989 admet que les circulars i les instruccions es publiquin al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i hi afegeix que en cap cas no constitueixen una manifestació de l'exercici de la potestat reglamentària: serveixen per dirigir l'activitat dels subordinats en relació amb l'organització interna dels Departaments, no per imposar tràmits nous als ciutadans.
Quin caràcter tenen els informes dels consells assessors que preveu la Llei 13/1989?
No vinculant, llevat de disposició en sentit contrari
La Llei 13/1989 diu que els informes dels consells assessors tenen caràcter no vinculant, «llevat de disposició en sentit contrari». Aquell «llevat de» és el que impedeix dir que no vinculen en cap cas.

Estatut · El Parlament · institució, composició i estatut dels diputats

14 preguntes

Què estableix l'Estatut d'autonomia de Catalunya que representa el Parlament?
El poble de Catalunya
Les disposicions generals del Parlament a l'Estatut comencen dient que el Parlament representa el poble de Catalunya. No representa la Generalitat, que és el conjunt institucional del qual el Parlament mateix forma part, ni els ens locals, ni el conjunt dels ciutadans de l'Estat.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya diu que el Parlament exerceix la potestat legislativa i aprova els pressupostos. Què hi afegeix sobre l'acció política i de govern?
Que la controla i la impulsa
El mateix apartat diu que el Parlament controla i impulsa l'acció política i de govern: controlar i impulsar, els dos verbs junts. Dirigir l'acció del Govern no és del Parlament, i planificar i executar no són els termes que l'Estatut fa servir aquí.
Amb quin adverbi matisa l'Estatut de Catalunya que al Parlament s'expressa el pluralisme?
Preferentment
La frase de l'Estatut és que el Parlament és la seu on s'expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. L'adverbi és preferentment, i es pregunta literal.
Un diputat del Parlament de Catalunya al·lega la immunitat que li reconeix l'Estatut per evitar una detenció. Quin és l'efecte concret d'aquesta immunitat?
No pot ésser detingut si no és en cas de delicte flagrant
L'Estatut acota la immunitat dels diputats amb un efecte concret: durant el mandat no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. No hi ha cap autorització prèvia d'un òrgan de la cambra ni cap reserva d'ordre judicial per detenir-los.
Un diputat del Parlament de Catalunya és investigat penalment per uns fets comesos fora de Catalunya. Segons l'Estatut, davant quin òrgan se li exigeix la responsabilitat?
La Sala Penal del Tribunal Suprem
L'Estatut diu que fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal dels diputats és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. No va a la jurisdicció ordinària del lloc dels fets ni al Tribunal Constitucional.
Què diu l'Estatut d'autonomia de Catalunya sobre el mandat dels diputats del Parlament?
No estan sotmesos a mandat imperatiu
L'estatut dels diputats es tanca amb una previsió d'una línia: els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. El seu vot no queda lligat a instruccions del grup ni al programa, i els electors no els poden revocar.
Quina forquilla de diputats fixa l'Estatut d'autonomia de Catalunya per al Parlament?
Un mínim de cent i un màxim de cent cinquanta
L'Estatut diu que el Parlament es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta. És una forquilla: l'Estatut no dona cap nombre fix i remet la concreció a la legislació electoral.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya elegeix els diputats del Parlament per mitjà d'un sufragi que qualifica amb cinc adjectius. Quin d'aquests NO hi figura?
Obligatori
El sufragi que l'Estatut estableix per a l'elecció dels diputats és universal, lliure, igual, directe i secret. Obligatori no hi és: l'Estatut no imposa el deure de votar.
Segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb quina antelació al finiment de la legislatura ha de convocar el president les eleccions, i quan s'han de votar?
Quinze dies abans, i votació entre quaranta i seixanta dies
L'Estatut encarrega al president o presidenta de la Generalitat de convocar les eleccions quinze dies abans del finiment de la legislatura, i disposa que tinguin lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
Quina majoria exigeix l'Estatut de Catalunya per a la llei que regula el règim electoral?
Dues terceres parts dels diputats
L'Estatut reserva el règim electoral a una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. La forma de votació i la fracció van dins la mateixa frase.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya reconeix al Parlament quatre vessants d'autonomia pròpia. Quina d'aquestes NO hi és?
Normativa
L'Estatut diu que el Parlament gaudeix d'autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. L'autonomia normativa no hi figura amb aquest nom: la potestat d'elaborar i aprovar el seu reglament l'Estatut la recull a part.
Qui aprova el Reglament del Parlament de Catalunya, i amb quina majoria, segons l'Estatut?
El Ple, per majoria absoluta dels diputats
L'Estatut atribueix l'aprovació i la reforma del Reglament al Ple del Parlament i exigeix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. No és cosa de la Mesa ni d'una comissió, i la majoria simple no hi basta.
La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament de Catalunya en tres moments que l'Estatut precisa. Quin d'aquests NO hi és?
Quan el Govern de la Generalitat és en funcions
L'Estatut diu que la Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. Que el Govern sigui en funcions és una circumstància de l'executiu, aliena a aquesta previsió.
El Parlament de Catalunya vol adoptar un acord i a la sala només hi ha presents dos de cada cinc diputats. Segons l'Estatut, què hi falla?
Que per adoptar acords vàlidament el Parlament s'ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats
L'Estatut exigeix que el Parlament es trobi reunit amb el quòrum que el text fixa per adoptar acords vàlidament, i amb dos de cada cinc diputats no s'hi arriba. El que es vota després es decideix amb una majoria diferent, i són dues coses que no s'han de confondre.

Estatut · El Parlament · funcions i productes normatius

14 preguntes

L'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix al Parlament unes funcions a més de les generals. Quina d'aquestes hi figura?
Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat
L'Estatut atribueix al Parlament, a més de les funcions generals, designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. Els diputats al Congrés dels Diputats no els designa el Parlament; ordenar la publicació de les lleis i exercir la potestat reglamentària no són funcions del Parlament.
Davant quin òrgan estatal presenta proposicions de llei el Parlament de Catalunya?
La Mesa del Congrés dels Diputats
L'Estatut faculta el Parlament per elaborar proposicions de llei i presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats, i per nomenar els diputats encarregats de defensar-les. No es presenten al Senat, ni al Govern de l'Estat, ni a cap comissió.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya reparteix la iniciativa legislativa en dos grups. Quin d'aquests subjectes la té condicionada als termes que estableixin les lleis de Catalunya?
Els òrgans representatius dels ens supramunicipals
L'Estatut dona la iniciativa legislativa als diputats, als grups parlamentaris i al Govern sense cap condició afegida. En canvi, la dona en els termes establerts per les lleis de Catalunya als ciutadans, per iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial.
El Parlament de Catalunya vol modificar una llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut. Quina majoria hi exigeix l'Estatut amb caràcter general?
La majoria absoluta del Ple del Parlament
L'Estatut exigeix per aprovar, modificar i derogar les lleis de desenvolupament bàsic el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. És una majoria del Ple, no d'una comissió, i la simple no hi basta.
Una llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut s'ha d'aprovar amb una majoria superior a l'absoluta del Ple. Per què ho admet l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
Perquè l'Estatut mateix pot establir-ne una altra
La regla de la majoria absoluta del Ple en una votació final sobre el conjunt del text val llevat que l'Estatut n'estableixi una altra: la reserva és dins el mateix precepte. Qui pot apujar la majoria és l'Estatut, no el Reglament del Parlament ni cap dictamen previ.
Quin nom dona l'Estatut de Catalunya a les normes del Govern que contenen legislació delegada?
Decrets legislatius
L'Estatut diu que les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. La llei de delegació és la que atorga la potestat, no el seu producte.
El Parlament aprova una llei de delegació legislativa per a una matèria concreta, però sense cap data límit per fer-ne ús. Quin requisit de l'Estatut hi falta?
La determinació d'un termini per fer-ne ús
L'Estatut exigeix que la delegació legislativa sigui expressa, feta per mitjà d'una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d'un termini per fer-ne ús. Al supòsit hi són la llei, el caràcter exprés i la matèria: el que hi manca és el termini.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya dona dos supòsits en què la delegació legislativa atorgada al Govern s'exhaureix. Quin d'aquests és un?
Quan el Govern es troba en funcions
L'Estatut tanca la vida de la delegació en dos moments, i un és que el Govern es trobi en funcions. Ni el calendari de sessions del Parlament, ni la seva dissolució, ni cap dictamen previ no hi tenen aquest efecte.
Quin pressupòsit habilitant exigeix l'Estatut per a un decret llei del Govern de la Generalitat?
Una necessitat extraordinària i urgent
L'Estatut permet al Govern dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei en cas d'una necessitat extraordinària i urgent. Aquest és el pressupòsit literal, i no depèn de cap apreciació prèvia del Parlament ni de cap delegació.
El Govern de la Generalitat dicta un decret llei i, passats trenta dies des de la promulgació, el Parlament no l'ha validat expressament. Què en diu l'Estatut?
Que resta derogat
L'Estatut diu que els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament. El silenci no els convalida ni els converteix en llei, i el termini no es pot prorrogar.
Una llei de Catalunya es publica al Diari Oficial de la Generalitat i, uns dies més tard, al Boletín Oficial del Estado. Quina data regeix per a l'entrada en vigor?
La de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, que és la que regeix a l'efecte de l'entrada en vigor
L'Estatut ordena publicar les lleis de Catalunya al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado, i precisa que, a l'efecte de l'entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La promulgació és un acte anterior i la versió oficial en castellà és una traducció que no desplaça aquella data.
Quin termini fixa l'Estatut per publicar les lleis de Catalunya al Diari Oficial de la Generalitat?
Quinze dies
L'Estatut encarrega al president o presidenta de la Generalitat d'ordenar la publicació de les lleis de Catalunya al Diari Oficial de la Generalitat en el termini de quinze dies.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya dona les causes per les quals fineix la legislatura del Parlament. Quina d'aquestes NO hi figura?
L'aprovació d'una moció de censura contra el president
L'Estatut diu que la legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys, i que també pot finir abans si no té lloc la investidura del president o presidenta o per dissolució anticipada acordada per ell. La moció de censura no hi figura: afecta qui presideix, no la durada de la legislatura.
Des de quin moment compta l'Estatut els quatre anys de la legislatura del Parlament de Catalunya?
De la data de les eleccions
L'Estatut compta els quatre anys del mandat legal des de la data de les eleccions, i no des de cap acte posterior com la proclamació de resultats, la constitució de la cambra o la investidura.

Estatut · El President de la Generalitat

14 preguntes

L'Estatut diu que el president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern. Quina altra representació li atribueix?
La representació ordinària de l'Estat a Catalunya
El primer apartat de l'article del president hi acumula dos títols: la més alta representació de la Generalitat i la representació ordinària de l'Estat a Catalunya. Representa l'Estat, no el Govern de l'Estat, i aquesta representació no és exterior ni parlamentària.
Qui elegeix i qui nomena el president de la Generalitat, segons l'Estatut de Catalunya?
L'elegeix el Parlament i el nomena el rei
L'Estatut diu, en un apartat, que el president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus membres, i en un altre, que és nomenat pel rei. L'elecció és parlamentària i el nomenament és reial.
Com tracta l'Estatut d'autonomia de Catalunya la limitació de mandats del president?
Remet a una llei la possibilitat de regular-la
El mateix apartat que fa el president elegible pel Parlament afegeix que es pot regular per llei la limitació de mandats. L'Estatut no la fixa ni la prohibeix: obre la porta que una llei ho faci.
Passats dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat no ha estat elegit president de la Generalitat. Què en diu l'Estatut sobre el Parlament?
Que resta dissolt automàticament
L'Estatut diu que si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament. La dissolució és efecte directe del termini, sense cap acte del rei ni cap pròrroga possible.
Passats dos mesos des de la primera votació d'investidura sense que cap candidat sigui elegit president, qui ha de convocar les eleccions segons l'Estatut?
El president o presidenta de la Generalitat en funcions
L'Estatut encarrega la convocatòria al president o presidenta de la Generalitat en funcions, que l'ha de fer de manera immediata. No la fa el president del Parlament, ni la Diputació Permanent, ni cap òrgan de l'Estat.
Quina norma regula l'estatut personal del president de la Generalitat, segons l'Estatut?
Una llei del Parlament
L'Estatut es limita a dir que una llei del Parlament regula l'estatut personal del president o presidenta de la Generalitat: la remissió és a una llei, no al Reglament de la cambra ni a una norma del Govern.
Quina posició protocol·lària a Catalunya reconeix l'Estatut al president de la Generalitat?
La posició preeminent
L'Estatut diu que, als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l'Estat a Catalunya. El terme literal és posició preeminent.
Quina d'aquestes funcions correspon al president de la Generalitat com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya?
Demanar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya
Entre les funcions que l'Estatut agrupa sota la condició de representant ordinari de l'Estat a Catalunya hi ha demanar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. Dirigir l'acció del Govern, plantejar la qüestió de confiança i dissoldre anticipadament el Parlament li corresponen per la seva posició dins de la Generalitat, i no per la representació de l'Estat.
El president de la Generalitat ordena la publicació del nomenament d'un càrrec institucional de l'Estat a Catalunya i, el mateix dia, dirigeix una reunió del Govern. Com separa l'Estatut les dues funcions?
La primera li correspon com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya i la segona per la seva posició dins de la Generalitat
L'Estatut agrupa les funcions sobre els càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya entre les que corresponen al president o presidenta com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya; dirigir l'acció del Govern, en canvi, li correspon per la seva posició dins de la Generalitat. Penjar la primera de la més alta representació de la Generalitat, o totes dues de la representació de l'Estat, confon els dos títols.
Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, el president de la Generalitat promulga unes normes en nom del rei. Quines, segons l'Estatut?
Les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius
L'Estatut li encarrega promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya, i ordenar-ne la publicació. Hi entren les tres normes amb rang de llei, no només les lleis, i cap norma reglamentària ni estatal.
Quina d'aquestes NO és causa de cessament del president de la Generalitat a l'Estatut?
La dissolució anticipada del Parlament acordada per ell
L'apartat de les causes de cessament és una llista tancada, sense cap clàusula oberta al final, i la dissolució anticipada del Parlament no hi figura: és una facultat del president o presidenta, no una causa que el text reculli. Les altres tres opcions sí que hi són.
El president de la Generalitat cau malalt i no hi ha cap conseller primer o consellera primera nomenat. Segons l'Estatut, qui el supleix?
El conseller o consellera que determini la llei
L'Estatut diu que el supleix i el substitueix el conseller primer o consellera primera, si n'hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei. Sense conseller primer, doncs, supleix qui la llei designi, i no cap càrrec del Parlament ni el titular d'un departament concret.
L'Estatut exclou tres atribucions del president de la Generalitat de la suplència. Quina d'aquestes SÍ que pot exercir qui el supleix?
Promulgar en nom del rei les lleis de Catalunya i ordenar-ne la publicació, que l'Estatut no situa entre les atribucions excloses
L'Estatut diu que la suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d'una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. L'exclusió és aquesta i prou: promulgar les lleis en nom del rei hi queda fora, i qui el supleix ho pot fer.
El president de la Generalitat no ha nomenat conseller primer i vol encarregar funcions executives a un conseller, sense estar-ne absent ni malalt. Què li permet l'Estatut?
Delegar-hi temporalment funcions executives
L'Estatut diu que el president o presidenta, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. És una delegació que ell decideix, no una suplència: la suplència la disparen l'absència, la malaltia, el cessament per causa d'incapacitat i la defunció.

Estatut · El Govern

13 preguntes

Segons l'Estatut d'autonomia, el Govern dirigeix dues coses alhora. Quines?
L'acció política i l'Administració de la Generalitat
L'Estatut defineix el Govern com l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat: les dues coses alhora, no una de sola. La potestat legislativa correspon al Parlament, i les competències de l'Administració local queden fora d'aquesta direcció.
L'Estatut d'autonomia atribueix al Govern l'exercici de la funció executiva. Amb quin límit la hi atribueix, al mateix precepte?
D'acord amb aquest Estatut i les lleis
El text diu que el Govern exerceix aquestes potestats «d'acord amb aquest Estatut i les lleis»: el límit són les dues coses i no només l'Estatut. La reserva en favor de l'Administració local pertany a un altre article del títol, i no a aquesta frase.
Segons l'Estatut d'autonomia, quin d'aquests càrrecs no és membre del Govern?
El secretari o secretària del Govern
L'Estatut compon el Govern amb el president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. El secretari o secretària del Govern no apareix enlloc de l'Estatut: és un càrrec que crea i regula una llei, i l'Estatut no l'inclou entre els membres del Govern.
En la composició del Govern que fixa l'Estatut d'autonomia, un dels membres hi apareix amb la fórmula «si escau». Quin, i amb quin efecte?
El conseller primer, que no és una peça obligatòria del Govern
El «si escau» acompanya el conseller primer o consellera primera: el Govern en pot tenir o no tenir-ne, i per això no és una peça obligatòria de la seva composició. El president o presidenta i els consellers, en canvi, hi figuren sempre.
El president de la Generalitat presenta la dimissió a mitja legislatura. Quin efecte té sobre el Govern, segons l'Estatut d'autonomia?
El Govern cessa, perquè l'Estatut lliga el seu cessament al del president o presidenta de la Generalitat
L'Estatut lliga el cessament del Govern al del president o presidenta de la Generalitat: el Govern cessa quan ho fa el president, i la dimissió és una de les causes de cessament del president. L'efecte és immediat i afecta el Govern sencer, sense que hi calgui cap acord del Parlament ni cap investidura prèvia.
L'Estatut ordena publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya els actes i les normes que emanen del Govern. Quin efecte té aquesta publicació?
És suficient, a tots els efectes, per a l'eficàcia i l'entrada en vigor
L'Estatut diu que aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l'eficàcia dels actes i per a l'entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. No hi cal cap publicació afegida ni cap tràmit posterior.
L'Estatut remet a una llei l'organització, el funcionament i les atribucions del Govern. Quina norma compleix avui aquesta remissió?
La Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern
La norma que avui regula l'organització, el funcionament i les atribucions del Govern és la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. La Llei 13/1989 té un altre objecte, que és l'organització de l'Administració de la Generalitat.
Segons l'Estatut, qui nomena el conseller primer, i amb quin instrument?
El president de la Generalitat, per decret
L'Estatut deixa el nomenament i la separació del conseller primer o consellera primera en mans del president o presidenta de la Generalitat, que ho fa per decret i n'ha de donar compte al Parlament. Donar-ne compte no és demanar-ne l'acord.
L'Estatut d'autonomia regula la posició del conseller primer dins del Govern. Quina d'aquestes afirmacions s'hi correspon?
Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president
L'Estatut diu que el conseller primer o consellera primera és membre del Govern i que, d'acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies a més de les delegades pel president o presidenta. Les funcions pròpies no depenen de cap delegació.
Segons l'Estatut, quan deixa d'operar, per raó del temps, la protecció dels membres del Govern davant la detenció?
Quan cessa en el càrrec, perquè l'Estatut protegeix durant el mandat
L'Estatut acota la protecció davant la detenció i la retenció del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers al temps en què ocupen el càrrec: val durant llurs mandats. No va lligada a la legislatura del Parlament, ni a la fase en què es trobi la causa, ni a cap acord de la cambra.
Un conseller en exercici és investigat per uns fets presumptament delictius comesos a Saragossa. Com opera la protecció que l'Estatut li reconeix?
No hi arriba: l'Estatut protegeix el president o presidenta i els consellers davant la detenció i la retenció pels actes comesos al territori de Catalunya
La protecció que l'Estatut dona davant la detenció i la retenció suma dues condicions: que sigui durant el mandat i que els actes presumptament delictius s'hagin comès al territori de Catalunya. Si els fets són de fora, la condició territorial no es compleix i la protecció no entra en joc; no depèn de cap autorització del Parlament ni de la fase en què es trobi la causa.
Es segueix una causa contra un conseller per fets comesos a Catalunya. Quines decisions atribueix l'Estatut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
La inculpació, el processament i l'enjudiciament
Quan es tracta del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers, l'Estatut nomena les tres decisions que corresponen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: la inculpació, el processament i l'enjudiciament. Cap d'aquestes decisions no queda condicionada a una autorització parlamentària.
Què vol dir que el Govern és, segons l'Estatut, un òrgan col·legiat?
Decideix en conjunt, i no per decisió d'una sola persona
Col·legiat vol dir que el Govern decideix en conjunt i no per la voluntat d'una sola persona. Que no hi hagi cap òrgan administratiu per damunt seu és el que diu l'altre adjectiu de la definició, «superior», i no aquest.

Estatut · L'Administració de la Generalitat i les relacions amb el Parlament

14 preguntes

Com defineix l'Estatut l'Administració de la Generalitat?
Com l'organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per l'Estatut a la Generalitat
L'Estatut diu que l'Administració de la Generalitat és l'organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. La potestat legislativa no hi entra, i la definició no es fa per la llista dels seus òrgans ni pels serveis que presta.
La condició d'administració ordinària que l'Estatut atribueix a l'Administració de la Generalitat va acompanyada d'una reserva expressa. Quina?
Sens perjudici de les competències de l'Administració local
La mateixa frase que atribueix a l'Administració de la Generalitat la condició d'administració ordinària hi afegeix que ho és d'acord amb l'Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l'Administració local. És el límit que el text hi nomena.
Amb quina finalitat actua l'Administració de la Generalitat d'acord amb els principis de coordinació i transversalitat, segons l'Estatut?
Garantir la integració de les polítiques públiques
L'Estatut lliga els principis de coordinació i transversalitat a una finalitat concreta: garantir la integració de les polítiques públiques. Cap de les altres finalitats no és la que el text associa a aquests dos principis.
Quins principis lliga l'Estatut a l'actuació de l'Administració de la Generalitat al territori?
Desconcentració i descentralització
L'Estatut diu que l'Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d'acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. Són els dos principis que el text lliga expressament al territori.
Quin d'aquests continguts ha de determinar en tot cas la llei que regula l'organització de l'Administració de la Generalitat?
Les modalitats de descentralització funcional i les formes de personificació pública i privada
La reserva de llei sobre l'organització de l'Administració de la Generalitat ha de determinar en tot cas les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar. La submissió plena a les lleis i al dret i la publicitat de la informació per avaluar la gestió són previsions que l'Estatut imposa directament a l'Administració, no continguts d'aquella reserva.
L'Estatut vol que les lleis determinin l'actuació de l'Administració de la Generalitat en règim de dret privat. Què hi va associat?
La participació del sector privat en les polítiques i els serveis públics
La previsió va doble: l'actuació de l'Administració de la Generalitat en règim de dret privat i, a la mateixa lletra, la participació del sector privat en l'execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. Són les dues cares d'una sola previsió.
L'Estatut reserva a la llei l'estatut jurídic del personal de l'Administració de la Generalitat. Què s'hi ha d'incloure en tot cas?
El règim d'incompatibilitats
L'Estatut diu que la llei que reguli l'estatut jurídic d'aquest personal hi ha d'incloure, en tot cas, el règim d'incompatibilitats. La responsabilitat patrimonial i les formes de gestió dels serveis públics no formen part d'aquesta reserva.
Quin òrgan designa l'Estatut com a alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat?
La Comissió Jurídica Assessora
L'Estatut diu que la Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern, i remet a una llei del Parlament la seva composició i les seves funcions. El Consell d'Estat és un òrgan de l'Estat, i el Consell de Garanties Estatutàries no és un òrgan consultiu del Govern.
En quines matèries assessora el Consell de Treball, Econòmic i Social, segons l'Estatut?
Socioeconòmiques, laborals i ocupacionals
L'Estatut configura el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya com l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Són les matèries que el text nomena.
Una comissió parlamentària vol que un conseller comparegui per informar sobre un expedient del seu departament. Què en preveu l'Estatut?
El Parlament pot requerir-ne la informació i també la presència
L'Estatut dona als membres del Govern el dret d'assistir al Ple i a les comissions parlamentàries, i dona al Parlament la facultat de requerir-los la informació que consideri necessària i també la presència al Ple i a les comissions. Dret d'assistir d'una banda, deure de comparèixer de l'altra.
Com responen políticament davant el Parlament els membres del Govern, segons l'Estatut?
De forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun
L'Estatut diu que el president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells. La solidària i la directa conviuen: la primera no esborra la segona.
El president de la Generalitat delega funcions executives en un conseller i el Parlament li retreu com s'han exercit. Què hi diu l'Estatut?
La delegació no l'eximeix de la seva responsabilitat política
L'Estatut diu que la delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l'eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament: qui delega continua responent del que ha delegat.
El president de la Generalitat es planteja dissoldre el Parlament, però hi ha una moció de censura en tràmit. Què en diu l'Estatut?
No pot exercir la facultat de dissolució, perquè l'Estatut l'exclou mentre està en tràmit una moció de censura
L'Estatut diu que la facultat de dissoldre el Parlament no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura. El límit opera per ell mateix, encara que es compleixin la deliberació prèvia del Govern i l'exclusiva responsabilitat del president o presidenta, i encara que el decret previst estigui redactat.
El president de la Generalitat va dissoldre el Parlament fa vuit mesos i vol tornar a fer-ho. Què ho impedeix, segons l'Estatut?
Que no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment
L'Estatut posa dos límits a la dissolució anticipada, i el que opera aquí és el temporal: la facultat tampoc no es pot exercir si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. La deliberació prèvia del Govern és un requisit del tràmit i no un impediment, i el Parlament no acorda la seva pròpia dissolució.

Estatut · El Consell de Garanties Estatutàries

14 preguntes

Qui nomena els membres del Consell de Garanties Estatutàries, segons l'Estatut?
El president o presidenta de la Generalitat
L'Estatut diu que el Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat. El Parlament i el Govern hi intervenen proposant-los, no nomenant-los, i el que els membres elegeixen d'entre ells és qui presideix el Consell.
El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l'adequació de les disposicions de la Generalitat. A quines normes?
A aquest Estatut i a la Constitució
L'Estatut diu que vetlla per l'adequació a aquest Estatut i a la Constitució: les dues, no una de sola. El dret de la Unió Europea no hi figura com a paràmetre d'aquesta funció.
Un dels casos de dictamen del Consell de Garanties Estatutàries té l'autonomia local com a objecte. Contra quin paràmetre s'hi mesura l'adequació?
Contra els termes en què aquest Estatut garanteix l'autonomia local
L'Estatut mesura aquest cas contra els termes en què ell mateix garanteix l'autonomia local: el paràmetre és estatutari. Ni la legislació bàsica estatal de règim local, ni les lleis de Catalunya sobre els ens locals, ni els acords dels seus òrgans de govern no hi fan de paràmetre.
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l'adequació a l'Estatut i a la Constitució de determinats actes. Quin d'aquests hi entra?
Un projecte de decret legislatiu aprovat pel Govern
Entre els casos de dictamen hi ha els projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. L'objecte d'aquesta funció són les disposicions de la Generalitat, de manera que ni una norma local, ni una de les Corts Generals, ni un conveni amb una altra comunitat no hi entren.
Quants casos de dictamen possible enumera l'Estatut per al Consell de Garanties Estatutàries, ampliables per llei?
Quatre
L'Estatut n'enumera quatre, i encapçala la llista dient «en els termes que estableixi la llei»: quatre a l'Estatut, i una llei del Parlament pot ampliar-ne les funcions dictaminadores.
Quin límit imposa l'Estatut si una llei amplia les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries?
Sense atribuir-los caràcter vinculant
L'Estatut admet l'ampliació per llei de les funcions dictaminadores sense atribuir-los caràcter vinculant. No posa cap sostre de supòsits, no limita l'ampliació a una matèria concreta i no la subordina a l'acord del Govern. I compte: que una llei no els pugui donar caràcter vinculant no vol dir que el tinguin els casos que l'Estatut mateix enumera.
Davant d'una proposició de reforma de l'Estatut, sobre quina adequació i en quin moment dictamina el Consell de Garanties Estatutàries?
Sobre l'adequació a la Constitució, abans de l'aprovació
En el cas de la reforma de l'Estatut el paràmetre que fixa el text és només l'adequació a la Constitució, i el dictamen es produeix abans que el Parlament aprovi el text; un cop aprovat ja no és el moment.
Quants moments de dictamen obligatori previ al Tribunal Constitucional fixa l'Estatut al Consell de Garanties Estatutàries?
Tres
L'Estatut n'estableix tres, i tots tres situen el dictamen abans de la interposició davant el Tribunal Constitucional: primer es dictamina, després es recorre.
El Govern de la Generalitat ha decidit interposar un conflicte de competència davant el Tribunal Constitucional. Què ha de fer abans?
Demanar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que l'Estatut situa abans de la interposició del conflicte pel Govern
L'Estatut situa el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries abans que el Govern interposi el conflicte de competència davant el Tribunal Constitucional. El tràmit no depèn d'un acord del Parlament ni de l'informe previ de cap altra institució.
El Consell de Garanties Estatutàries dictamina en contra d'un projecte de llei que desenvolupa drets de l'Estatut. Quin efecte té?
Cap efecte vinculant: l'apartat que el preveia no té vigència
L'apartat que atribuïa caràcter vinculant als dictàmens sobre projectes i proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l'Estatut no té vigència, de manera que el dictamen no lliga el Parlament. Les altres opcions descriuen tràmits que l'Estatut no preveu.
Quin d'aquests àmbits d'autonomia reconeix l'Estatut al Consell de Garanties Estatutàries?
Autonomia orgànica
El text diu que el Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària d'acord amb la llei. «Orgànica» és la paraula d'aquesta institució, i és la que es creua amb el vocabulari d'altres òrgans de la Generalitat.
Entre quines persones es nomenen els membres del Consell de Garanties Estatutàries?
Entre juristes de reconeguda competència
L'Estatut exigeix que els nomenats pel president o presidenta de la Generalitat siguin juristes de reconeguda competència, sense reservar les places a cap cos ni a cap carrera: no demana ser magistrat, ni catedràtic, ni funcionari.
Com reparteix l'Estatut la proposta dels membres del Consell de Garanties Estatutàries?
Dues terceres parts a proposta del Parlament i una tercera part del Govern
La proposta ve partida: dues terceres parts dels membres a proposta del Parlament i una tercera part a proposta del Govern. No és un repartiment per meitats ni l'invers.
Quina d'aquestes dades sobre el Consell de Garanties Estatutàries no determina l'Estatut?
El nombre de membres que el formen
L'Estatut diu qui nomena els membres, qui els proposa i que els membres han d'elegir d'entre ells el president o presidenta, però no fixa quants membres són: la composició queda remesa a una llei del Parlament.

Estatut · Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes i CAC

14 preguntes

Quina és la funció que l'Estatut atribueix al Síndic de Greuges?
Protegir i defensar els drets i les llibertats
L'Estatut diu que el Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Fiscalitzar comptes, vetllar per l'adequació de les disposicions i regular l'audiovisual són feines d'altres institucions de la Generalitat.
Quina administració, a més de la de la Generalitat, supervisa el Síndic de Greuges segons l'Estatut?
L'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen
L'Estatut diu expressament que el Síndic de Greuges també supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. L'Administració general de l'Estat, l'Administració de justícia i les administracions de les altres comunitats autònomes queden fora d'aquest abast.
Quina expressió del precepte de l'Estatut sobre la supervisió del Síndic de Greuges no té vigència?
«amb caràcter exclusiu»
L'incís «amb caràcter exclusiu» que acompanyava la supervisió del Síndic no té vigència, de manera que afirmar que supervisa amb caràcter exclusiu és fals. Les altres tres expressions no figuren en aquell precepte.
Com descriu l'Estatut d'autonomia de Catalunya la relació entre el Síndic de Greuges i el Defensor del Poble?
Col·laboren en l'exercici de llurs funcions, que és l'única relació que l'Estatut hi estableix
L'Estatut diu que el Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l'exercici de llurs funcions: és una relació de col·laboració entre institucions anàlogues, i no de delegació, de revisió ni de subordinació.
Un organisme públic vinculat a la Generalitat no respon les peticions del Síndic de Greuges en una queixa. Què estableix l'Estatut?
Que les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones supervisades tenen l'obligació de cooperar amb el Síndic
L'Estatut imposa a les administracions públiques de Catalunya i a les altres entitats i persones supervisades l'obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges, i remet a la llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir-ne el compliment. El Síndic no imposa ell mateix la sanció, no ha de cedir el cas ni pot resoldre-ho arxivant la queixa.
Amb quina majoria elegeix el Parlament el síndic o síndica de greuges, segons l'Estatut?
Per majoria de tres cinquenes parts
L'Estatut exigeix la majoria de tres cinquenes parts dels membres del Parlament per elegir el síndic o síndica de greuges. No n'hi ha prou amb la majoria simple ni amb l'absoluta, i no és la de dos terços.
Segons l'Estatut, quina garantia protegeix el síndic o síndica de greuges per les opinions que expressa en l'exercici de les seves funcions?
La inviolabilitat, que l'Estatut li reconeix per les opinions expressades en l'exercici de les seves funcions
L'Estatut diu que el síndic o síndica de greuges és inviolable per les opinions expressades en l'exercici de les seves funcions. La inviolabilitat és la garantia que cobreix les opinions; les altres tres figures no hi són previstes.
L'Estatut dona una definició literal de la Sindicatura de Comptes. Com la defineix?
Com l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes
La definició de l'Estatut és «l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència» de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. «Extern», no «suprem», i no és un òrgan consultiu ni de control intern.
L'Estatut fa dependre orgànicament la Sindicatura de Comptes del Parlament. Com hi acota l'exercici de les seves funcions?
Les exerceix per delegació del Parlament i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària
L'Estatut diu que la Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d'aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d'acord amb les lleis. La delegació i la plena autonomia van juntes: ni la delegació se subordina a cap tràmit previ, ni l'autonomia exclou la delegació.
Mitjançant quin instrument estableixen la seva cooperació la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes, segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya?
Un conveni
L'Estatut remet a un conveni entre les dues institucions, en el qual s'han d'establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. No ho fa per llei, ni per reglament, ni per acord del Govern.
Qui elegeix el síndic o síndica major de la Sindicatura de Comptes, segons l'Estatut?
Els síndics, d'entre ells mateixos
L'Estatut diu que els síndics elegeixen d'entre ells el síndic o síndica major. El Parlament designa els síndics, però l'elecció del síndic major és interna de la institució.
Amb quin grau d'independència actua el Consell de l'Audiovisual de Catalunya en l'exercici de les seves funcions, segons l'Estatut?
Amb plena independència del Govern de la Generalitat
L'Estatut diu que el Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l'exercici de les seves funcions. No és un òrgan dependent d'un departament i la seva posició no es limita a una part del sector.
Una empresa privada que gestiona un servei públic a Catalunya genera queixes dels usuaris. Quina institució de la Generalitat la pot supervisar?
El Síndic de Greuges, que supervisa les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general
L'Estatut inclou dins la supervisió del Síndic de Greuges les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal. Les altres institucions de la Generalitat tenen objectes diferents i no supervisen aquesta activitat.
Una majoria parlamentària vol substituir el síndic o síndica de greuges a mitjan mandat per discrepàncies amb els seus informes. Què ho impedeix?
Que és inamovible fora de les causes que fixa la llei
L'Estatut declara el síndic o síndica de greuges inamovible i només admet la destitució i la suspensió per les causes que estableix la llei, de manera que una discrepància política no hi és causa suficient. Ni el Govern ni el Defensor del Poble no tenen aquesta facultat, i no cal cap reforma estatutària.

Repàs · el que es pregunta i el que el Constitucional va tocar

4 preguntes

A partir de quin moment deixa de valer una norma que una llei posterior ha derogat?
D'aleshores cap endavant
La derogació opera cap endavant: la norma derogada deixa de valer des del moment en què la llei posterior la substitueix, i no es toca el que hi havia abans. Per a això no es necessita cap pronunciament de cap tribunal.
Quan un tribunal declara inconstitucional un article d'una llei, quin efecte té sobre la seva validesa en el temps?
Es considera que no havia de valer mai
La declaració d'inconstitucionalitat projecta els seus efectes cap enrere: es considera que l'article no havia de valer mai, i no només que deixa de valer a partir de la sentència. Tampoc no queda pendent de res que hagi de fer el legislador.
Un text afirma que el Tribunal Constitucional va derogar un article de l'Estatut. Per què és incorrecta la formulació?
Perquè un tribunal no deroga: anul·la per inconstitucionalitat
Derogar és deixar sense vigència per decisió del legislador, normalment per una llei posterior que substitueix la norma; un tribunal que aprecia inconstitucionalitat no deroga: anul·la. Dir que el Tribunal Constitucional va derogar un article confon dues operacions diferents.
Un tribunal no anul·la un article però en limita la lectura constitucional. Com queda el text?
Intacte, i sense cap avís del límit del seu abast
En aquest grup el text es manté sencer i llegir-lo no avisa de res: continua sent dret aplicable, i del que diu se'n pot fiar, però no de l'abast que sembla tenir, perquè la constitucionalitat depèn d'una lectura concreta. No hi ha cap retall visible ni cap límit temporal d'aplicació.

Continua pel temari

Preguntes del tema 2 →

Àudio, làmines i test del tema 1 · Tots els temes · Generador de tests