Decret legislatiu 1/1997 i Estatut bàsic de l'empleat públic · la funció pública. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.
Primera part · personal, organització, accés i pèrdua de la condició, drets i deures
Quantes normes i quants preceptes abasta el tema 2 del temari de Bombers de la Generalitat?
Quatre normes i tres-cents set articles
El tema són quatre normes: el text únic (127 articles), l'Estatut bàsic (100), la Llei 21/1987 (24) i el Decret 243/1995 (56). En total, 307.
Quina norma fa de fil conductor de tot el tema 2 i quin és el seu nom abreujat a l'episodi?
El Decret legislatiu 1/1997, de refosa en un text únic dels preceptes vigents
El fil el porta el Decret legislatiu 1/1997, de refosa en un text únic dels preceptes en matèria de funció pública, abreujat «el text únic».
Què té de remarcable, per a un opositor de bomber, la llista de col·lectius amb normes específiques del text únic?
Que els bombers hi surten nomenats expressament
Els bombers surten nominalment en una llei de funció pública general: la llista de col·lectius a les peculiaritats dels quals es poden adequar normes específiques els nomena.
A quines dates estan actualitzats els textos consolidats amb què es dona el tema?
Text únic a 14 de juliol del 2026; Estatut bàsic amb l'última modificació de 3 d'octubre del 2026
El text únic, pel text consolidat vigent a 14 de juliol de 2026; l'Estatut bàsic, amb l'última modificació de 3 d'octubre de 2026.
Quines dues normes es treballen a la primera part del tema 2 i quines queden per a la segona?
Primera part, el text únic i l'Estatut bàsic; segona, la Llei 21/1987 i el Decret 243/1995
Les dues primeres normes —text únic i Estatut bàsic— són les de la primera part. La Llei 21/1987 d'incompatibilitats i el Decret 243/1995 de règim disciplinari surten a la segona.
Com es presenta el criteri de l'episodi quan el text únic i l'Estatut bàsic regulen la mateixa matèria amb solucions diferents?
Es donen les dues redaccions senceres i es diu quina és la bàsica, sense oferir-ne cap síntesi pròpia
Es donen les dues i es diu quina és la bàsica: l'examen pregunta el text, i una barreja de les dues normes és una cosa que no és a cap de les dues.
Què mostra la revisió dels qüestionaris oficials sobre com citen l'Estatut bàsic les preguntes de funció pública?
No el citen mai pel seu nom: hi remeten dient «segons la normativa vigent en matèria de funció pública»
La majoria de preguntes citen el Decret legislatiu 1/1997 pel seu nom; cap no cita l'Estatut bàsic pel nom, hi remet amb la fórmula genèrica.
Quina d'aquestes rúbriques de l'Estatut bàsic és la que reprodueix literalment l'enunciat del temari de l'oposició?
El personal al servei de les administracions públiques, del títol II
«El personal al servei de les administracions públiques» és la rúbrica del títol II de l'Estatut bàsic; l'enunciat del temari està copiat dels índexs de les normes.
Quina matèria regulen totes dues normes sota el mateix número, segons la correspondència que l'episodi fa amb el temari?
Situacions administratives
«Situacions administratives» és el títol VI tant del text únic com de l'Estatut bàsic; «Drets i deures» és el títol III de l'Estatut bàsic i el VII del text únic.
Segons el text únic, quins són els principis d'acord amb els quals s'ordena la funció pública de la Generalitat?
Legalitat, objectivitat, economia, eficàcia i eficiència
L'apartat 2 de l'article 1 dona cinc principis d'ordenació de la funció pública. No s'han de confondre amb els d'actuació del personal, que són a l'apartat 4.
D'on li ve a la Llei la competència per ordenar i regular la funció pública de l'Administració de la Generalitat?
De les competències fixades per l'Estatut d'autonomia de Catalunya
L'objecte és l'ordenació i la regulació de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, en exercici de les competències fixades per l'Estatut d'autonomia.
A quin personal s'estén l'àmbit d'aplicació del text únic en matèria de funció pública?
A tot el personal subjecte al règim funcionarial que presta serveis a l'Administració de la Generalitat
L'apartat 1 s'adreça al personal subjecte al règim funcionarial que presta serveis a l'Administració de la Generalitat.
A banda del Parlament i del Síndic de Greuges, quins dos col·lectius queden fora de l'àmbit d'aplicació del text únic?
El personal de la Sindicatura de Comptes i el de les entitats de dret públic subjectes al dret privat
Tres lletres: Parlament i Síndic de Greuges; Sindicatura de Comptes, que es regeix per les seves normes reguladores; i entitats de dret públic subjectes al dret privat.
Quantes coses enumera cadascuna de les dues llistes de principis que obren el text únic de la funció pública?
Cinc principis d'ordenació a l'apartat 2 i quatre d'actuació a l'apartat 4
Cinc i quatre: l'apartat 2 ordena la funció pública amb cinc principis i l'apartat 4 obliga el personal a actuar amb quatre.
Com defineix el text únic la funció pública de la Generalitat?
El conjunt de persones que presten serveis en l'Administració amb una relació de serveis professional, retribuïda i de caràcter especial
L'apartat 3 la defineix com el conjunt de persones que presten serveis d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, mitjançant una relació professional, retribuïda i de caràcter especial.
En quins termes entra el personal laboral dins l'àmbit d'aplicació del text únic?
Hi entra només en els casos en què la Llei hi fa referència expressament
L'apartat 2 de l'article 2 l'inclou «només en els casos en què la Llei hi fa referència expressament»: no hi entra sencer, hi entra quan el nomenen.
Quin d'aquests col·lectius NO queda exclòs de l'àmbit d'aplicació del text únic de la funció pública?
El personal al servei de les corporacions locals situades al territori de Catalunya
Les corporacions locals són a l'apartat 2, el dels col·lectius als quals la Llei s'aplica també, en els termes de la legislació sobre funció pública local; no a l'apartat 3, el de les exclusions.
En quin ordre nomena el text únic els set col·lectius que es regeixen per normes específiques?
Docent, sanitari, investigador, penitenciari, bombers, agents rurals i mossos d'esquadra
L'ordre del text és docent, sanitari, investigador, penitenciari, bombers, agents rurals i mossos d'esquadra: els bombers hi són el cinquè.
Quina regla de transició tanca el text únic mentre no s'aprova la normativa específica d'un col·lectiu de personal?
S'apliquen les normes vigents, interpretades d'acord amb les bases del règim estatutari estatal
Aquesta frase és, en una línia, el motiu pel qual el tema porta dues normes: el text únic s'aplica, però s'ha de llegir a la llum de la norma bàsica estatal.
Una cap de servei defensa que l'Administració pot reordenar lliurement els seus efectius. Quina regla d'objecte del text únic hi dona cobertura?
L'apartat 5, que li reconeix potestats autoorganitzatives per estructurar la funció pública i fixar-ne els objectius
L'apartat 5 diu que l'Administració disposa de potestats autoorganitzatives per estructurar la funció pública, regular-ne el règim jurídic i fixar els objectius del seu personal.
Amb quin grup d'administracions situa l'Estatut bàsic les ciutats de Ceuta i Melilla?
Amb les comunitats autònomes
L'àmbit d'aplicació de l'Estatut bàsic enumera cinc administracions, i les ciutats de Ceuta i Melilla hi van amb les comunitats autònomes, no amb les entitats locals.
Quin caràcter té l'Estatut bàsic per al personal de les administracions públiques no inclòs en el seu àmbit d'aplicació?
Caràcter supletori
L'apartat 5 de l'article 2 li dona caràcter supletori: si la norma específica no diu res, s'aplica l'Estatut bàsic.
Quan s'apliquen directament a un col·lectiu amb legislació pròpia les regles de l'Estatut bàsic?
Només quan ho disposin les seves normes específiques
L'Estatut bàsic no exclou aquests col·lectius: les seves regles només se'ls apliquen directament quan les seves normes específiques ho preveuen.
Quin règim dona l'Estatut bàsic al personal funcionari que presta servei a Correus i Telègrafs?
Es regeix per les seves normes i supletòriament per l'Estatut bàsic
L'article 5 remet a les seves normes i, supletòriament, a l'Estatut. No és una exclusió de l'article 4, és una regla de prelació.
Quin és l'objecte de l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Establir les bases del règim estatutari dels funcionaris inclosos en el seu àmbit i determinar les normes aplicables al personal laboral
La paraula clau és «bases»: l'Estatut no ho regula tot, estableix el terra mínim, i a partir d'aquí cada comunitat autònoma fa la seva llei.
Amb quina garantia lliga l'Estatut bàsic l'objectivitat, la professionalitat i la imparcialitat en el servei públic?
Amb la inamovibilitat en la condició de funcionari de carrera
El cinquè fonament lliga les dues coses: la garantia que assegura poder ser imparcial és que no et puguin treure la condició de funcionari de carrera.
A quantes administracions s'aplica l'Estatut bàsic, i dins de quina de les categories del seu àmbit hi entra la Generalitat?
A cinc administracions, i la Generalitat hi entra per la lletra b, de les comunitats autònomes
Cinc nivells d'administració, de l'Estat a les universitats públiques.
Quin col·lectiu amb legislació específica pròpia de l'Estatut bàsic es defineix per la retribució i no per l'òrgan?
El personal retribuït per aranzel
El personal retribuït per aranzel és la sisena lletra: els altres set es defineixen per l'òrgan o el cos on presten servei.
Quin article de l'Estatut bàsic fonamenta que cada comunitat autònoma aprovi la seva llei de funció pública, i per tant el text únic català?
L'article 6, perquè atribueix a les assemblees legislatives l'aprovació de les lleis reguladores de la funció pública
L'article 6 és important pel que fonamenta: en desenvolupament de l'Estatut, les Corts Generals i les assemblees legislatives aproven les lleis reguladores de la funció pública.
En quina matèria concreta diu l'Estatut bàsic que el personal laboral de les administracions es regeix per l'Estatut bàsic i no pel conveni?
En matèria de permisos de naixement, adopció, progenitor diferent de la mare biològica, lactància i parental
L'article 7 nomena expressament aquesta excepció: en aquests permisos, el personal laboral de les administracions públiques es regeix per l'Estatut bàsic.
Per què l'Estatut bàsic no deixa fora del seu àmbit d'aplicació els bombers de la Generalitat?
Perquè els bombers no són forces i cossos de seguretat i no surten en cap de les vuit lletres de la llista
La llista de qui queda fora inclou les forces i cossos de seguretat, i els bombers no en formen part: per això l'Estatut bàsic se'ls pot aplicar directament.
En quin ordre dona el text únic les quatre classes de personal al servei de l'Administració?
Funcionaris, personal eventual, personal interí, personal laboral
L'ordre del text únic és funcionaris, personal eventual, personal interí i personal laboral. L'ordre és el que es pregunta.
En quin ordre dona l'Estatut bàsic les quatre classes d'empleats públics al servei de les administracions?
Funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral, personal eventual
L'Estatut bàsic posa l'interí segon i l'eventual quart; el text únic fa el contrari.
Quina de les diferències entre la classificació del text únic i la de l'Estatut bàsic és només de denominació i no d'ordre?
Que el text únic diu «personal interí» i l'Estatut bàsic en diu «funcionaris interins» de carrera
El text únic diu «funcionaris» i «personal interí»; l'Estatut bàsic diu «funcionaris de carrera» i «funcionaris interins». Són les mateixes figures amb un altre nom.
Quina norma desglossa el personal laboral en modalitats dins de la classificació de classes de personal?
L'Estatut bàsic, que el divideix en fix, per temps indefinit o temporal
L'Estatut bàsic desglossa el laboral en tres modalitats dins del seu article 8; el text únic no ho fa a l'article 10.
Qui és personal al servei de l'Administració de la Generalitat segons el text únic de la funció pública?
El personal dels departaments, dels organismes autònoms administratius, de les entitats gestores de la Seguretat Social i de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial i financer
L'apartat 1 enumera aquests quatre àmbits, d'acord amb les seves normes de creació.
Quines cinc peces conté la definició de funcionari que dona el text únic?
Nomenament, principi de carrera, relació professional sotmesa al dret públic, places dotades pressupostàriament i les situacions que la Llei determina
L'article 11 és d'una sola frase i es pregunta literal. La cinquena peça, «o es troben en alguna de les situacions que aquesta Llei determina», és la que es passa per alt.
Quins dos termes fa servir l'Estatut bàsic per definir el funcionari de carrera, allà on el text únic parla de principi de carrera i de places dotades?
Relació estatutària i caràcter permanent
L'Estatut bàsic parla de relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l'exercici de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent.
A qui reserva l'Estatut bàsic l'exercici de les funcions que impliquen participació en potestats públiques de l'Administració?
Exclusivament als funcionaris públics, en els termes de la llei de desenvolupament de cada administració
És la reserva de funcions, i és el motiu pel qual un bomber de la Generalitat és funcionari i no personal laboral.
Quina frase tanca la definició de funcionari de carrera del text únic i manté funcionari qui és en excedència?
«O es troben en alguna de les situacions que aquesta Llei determina», al final de tot
Aquesta frase final és la que fa que un funcionari en excedència o en serveis especials segueixi sent funcionari encara que no ocupi plaça, i lliga l'article amb el bloc de situacions administratives.
Un aspirant troba una pregunta que li demana l'ordre de les classes de personal sense dir quina norma. Què determina la resposta?
La norma que la pregunta cita: cada una dona un ordre diferent de les quatre classes
Les dues normes donen quatre grups cada una, no es diuen igual i no van en el mateix ordre: cal mirar quina norma cita la pregunta abans de contestar.
Qui pot fer el lliure nomenament del personal eventual, segons el text únic de la funció pública?
El president o els consellers
L'article 12 el defineix pel lliure nomenament del president o dels consellers, en règim no permanent.
Quina exigència imposa el text únic al contracte del personal laboral, permanent o no permanent?
Que es formalitzi sempre per escrit
L'article 14 diu «sempre per escrit» i l'article 15 ho repeteix per al laboral no permanent: «necessàriament per escrit».
Quin termini màxim fixa l'Estatut bàsic al nomenament de funcionari interí per existència de places vacants?
Tres anys
La primera circumstància de l'article 10 és la plaça vacant que no es pot cobrir amb funcionaris de carrera, per un màxim de tres anys.
Quina durada admet l'Estatut bàsic per al nomenament de funcionari interí per execució de programes de caràcter temporal?
Tres anys, ampliables fins a dotze mesos més per les lleis de funció pública estatals
Tres anys més dotze mesos: l'ampliació l'han de preveure les lleis de funció pública.
Quin límit temporal posa l'Estatut bàsic al nomenament de funcionari interí per excés o acumulació de tasques?
Nou mesos dins d'un període de divuit mesos
Nou dins de divuit, no nou dins de dotze: és la xifra que es canvia als distractors.
En quin moment acaba en tot cas el nomenament del personal eventual, segons l'Estatut bàsic?
Quan es produeix el cessament de l'autoritat a qui es presta la funció de confiança
El nomenament i el cessament són lliures, i el cessament té lloc en tot cas quan cessa l'autoritat a qui es presta la funció de confiança.
Quines modalitats de contracte de treball admet l'Estatut bàsic per al personal laboral?
Fix, per temps indefinit o temporal, en qualsevol de les modalitats de la legislació laboral
L'article 11 exigeix contracte de treball formalitzat per escrit i admet les tres modalitats. La forma escrita la repeteix l'article 14 del text únic.
On ha de constar com a tal el lloc que ocupa el personal eventual segons el text únic de la funció pública?
A la relació de llocs de treball
Ha de ser un lloc de confiança o d'assessorament no reservat a funcionaris i que figuri amb aquest caràcter a la relació de llocs de treball.
Quines places ocupa el personal interí segons el text únic de la funció pública?
Places dotades pressupostàriament que la relació de llocs de treball reserva al funcionariat de carrera de la Generalitat
Presta serveis amb caràcter transitori, en virtut d'un nomenament subjecte al dret administratiu, i ocupa places reservades a funcionaris de carrera.
Quina cinquena figura de personal regula el text únic i per què no surt a la seva llista de quatre classes de personal?
El personal laboral no permanent, que és una contractació excepcional per tasques temporals o per raons d'urgència
És el cinquè en discòrdia: no surt a la llista de quatre de l'article 10 i existeix, per a tasques de caràcter temporal o raons d'urgència degudament motivades.
Quin principi afegeix l'Estatut bàsic als procediments de selecció de l'interí respecte dels del funcionari de carrera?
La celeritat
Són cinc: igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i celeritat. La celeritat és la que s'afegeix.
Què diu l'Estatut bàsic, de manera taxativa, sobre els efectes del nomenament d'interí?
Que en cap cas no dona lloc al reconeixement de la condició de funcionari de carrera
És una frase taxativa de l'apartat 2 de l'article 10, enganxada als principis de selecció.
Quina d'aquestes NO és una de les causes per les quals l'Administració formalitza d'ofici la fi de la relació d'interinitat?
La renúncia escrita de la persona interina, acceptada expressament per l'Administració
L'apartat 3 de l'article 10 dona quatre causes d'ofici i sense dret a compensació; la quarta és la finalització de la causa que va donar lloc al nomenament, no la renúncia.
Què passa amb la vacant quan transcorren tres anys des del nomenament d'un funcionari interí, segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Només pot ser ocupada per personal funcionari de carrera, llevat que el procés selectiu quedi desert
L'apartat 4 tanca el cercle dels tres anys: s'acaba la relació d'interinitat i la vacant es reserva al funcionari de carrera, amb l'excepció del procés desert.
Quina regla sobre el personal eventual repeteixen totes dues normes, l'Estatut bàsic i també el text únic?
Que la seva condició no pot constituir mèrit per a l'accés a la funció pública ni per a la promoció interna
Quan una regla surt a les dues normes, és que importa: el text únic la repeteix al seu article 123.
Qui pot regular la borsa de personal per als casos de màxima urgència?
El Govern, per reglament
A més de l'excepció d'urgència a la convocatòria pública, el text únic deixa que el Govern reguli per reglament una borsa de personal per als casos de màxima urgència.
A quina relació està sotmès el personal directiu que reuneix la condició de personal laboral?
A la relació laboral de caràcter especial d'alta direcció
Les dues coses de l'apartat 4 van juntes: fora de la negociació col·lectiva, i alta direcció si és laboral.
Genera indemnització el cessament del personal eventual, segons el text únic de la funció pública?
No, s'acorda lliurement i no genera en cap cas indemnització
L'apartat 3 de l'article 123 ho diu expressament, i l'apartat 4 afegeix el cessament automàtic quan cessa l'autoritat que l'ha nomenat.
Quina durada màxima posa el text únic al nomenament de personal interí?
Cap: no en dona cap xifra i deixa els terminis a la norma estatal
El text únic no posa cap xifra de durada al nomenament d'interí: els terminis són cosa de l'Estatut bàsic, i si una pregunta en porta xifres, és d'aquella norma.
Com es fa la designació del personal directiu professional segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Atenent a mèrit, capacitat i idoneïtat, per procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència
L'apartat 2 de l'article 13 exigeix principis de mèrit i capacitat i criteris d'idoneïtat, amb publicitat i concurrència.
A què està subjecte el personal directiu professional en l'exercici del càrrec, segons l'Estatut bàsic?
A avaluació amb criteris d'eficàcia i eficiència, responsabilitat per la seva gestió i control de resultats
L'apartat 3 lliga l'avaluació amb els objectius fixats: eficàcia, eficiència, responsabilitat per la gestió i control de resultats.
La determinació de les condicions d'ocupació del personal directiu és matèria de negociació col·lectiva?
No, l'article 13 de l'Estatut bàsic li nega aquesta consideració
L'apartat 4 de l'article 13 diu que no té la consideració de matèria objecte de negociació col·lectiva. L'article 37 ho repeteix a la llista d'excloses.
Quan adquireixen la seva condició el personal eventual i l'interí, segons el text únic de la funció pública?
Quan prenen possessió del lloc o es fan càrrec de les tasques, un cop superades si escau les proves i nomenats
Per a ells l'esglaó del jurament no hi és: superen si escau les proves, són nomenats i prenen possessió o es fan càrrec de les tasques.
Qui determina el nombre de llocs reservats al personal eventual, segons el text únic de la funció pública?
El Govern, amb les característiques i retribucions de cadascun i dins els crèdits pressupostaris
L'apartat 2 de l'article 123 atribueix al Govern la determinació del nombre de llocs, les característiques i les retribucions, dins els crèdits pressupostaris.
Quin dels casos de nomenament d'interí del text únic correspon a l'absència temporal del funcionari titular?
Ocupar llocs en substitució de funcionaris que gaudeixen del dret de reserva de la plaça i la destinació
És el tercer cas de l'article 124. El quart distractor és una circumstància de l'article 10 de l'Estatut bàsic, no del text únic.
Quines dues condicions imposa el text únic de la funció pública abans de nomenar un interí?
Que sigui estrictament necessari per al funcionament normal dels serveis i que el lloc no es pugui proveir amb urgència per un funcionari de carrera
Les dues condicions van juntes a l'article 124, i a més l'interí ha de complir els requisits generals de titulació i les condicions per participar en les proves d'accés al cos o escala.
Quina excepció admet el text únic de la funció pública a la convocatòria pública per seleccionar personal interí?
La urgència apreciada per l'Administració, que permet nomenar directament sense convocatòria
L'excepció d'urgència a la convocatòria pública té, a més, una via reglamentària pròpia que el Govern pot desplegar.
Què estableix el text únic sobre les retribucions del personal laboral al seu servei?
Que es regeixen per la legislació pròpia, procurant una equiparació progressiva per a tasques amb la mateixa preparació i funcions
L'article 127 remet a la legislació laboral pròpia i hi afegeix el mandat d'equiparació progressiva de retribucions i condicions de treball.
Quin règim s'aplica al funcionari interí segons el text únic, i amb quin límit?
El règim general del funcionari de carrera quan sigui adequat a la seva condició temporal, excepte els drets inherents a la condició de carrera
L'aplicació és per analogia i té dos límits: l'adequació a la naturalesa temporal i l'exclusió dels drets inherents a la condició de funcionari de carrera.
Què diu el text únic de la funció pública sobre els serveis prestats en règim temporal?
Que no donen dret preferent, però el temps, l'experiència i la formació poden valorar-se en fase de concurs
No dona dret preferent, però es valora en concurs: són dues coses diferents i l'examen les enfronta. La valoració exigeix que siguin adequats a les funcions de les places convocades.
Com pot el Govern atribuir als departaments competències en matèria de funció pública?
Selectivament i temporalment, mantenint les facultats d'inspecció
L'atribució és selectiva i temporal, i el Govern manté sempre les facultats d'inspecció sobre les competències atribuïdes.
En quants nivells es classifiquen els llocs de treball, segons els intervals que aprova el Govern?
Trenta
L'article 5 atribueix al Govern l'aprovació dels intervals de cada cos i escala dins els trenta nivells en què es classifiquen els llocs de treball.
A través de quin òrgan pot exercir el conseller les competències que li dona el text únic en matèria de personal?
De la Secretaria General d'Administració i Funció Pública
I el Govern pot atribuir-ne algunes als departaments, selectivament i temporalment, mantenint sempre les facultats d'inspecció.
Qui presideix la Comissió Tècnica de la Funció Pública i qui n'és el secretari?
La presideix el conseller competent en matèria de funció pública i el secretari és el director general de la Funció Pública
El director general de la Funció Pública és a la vegada secretari de la Comissió i vocal.
Com es compon el Consell Català de la Funció Pública, l'òrgan consultiu del text únic?
El conseller, cinc representants del Govern, cinc de les corporacions locals i cinc del personal
Cinc, cinc i cinc més el conseller: setze persones. Els del personal es designen en proporció a la representativitat obtinguda a les eleccions sindicals.
Quina és la funció pròpia de la Inspecció General de Serveis de Personal segons el text únic?
Vigilar el compliment de les normes sobre funció pública, amb independència de les facultats inspectores d'altres òrgans
Està adscrita al departament competent en matèria de funció pública i la seva funció és la vigilància del compliment de les normes.
Quin d'aquests NO és un dels òrgans superiors en matèria de personal que dona el text únic?
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya
L'Escola d'Administració Pública no és òrgan superior en matèria de personal: el seu director és vocal de la Comissió Tècnica i l'Escola té un membre als òrgans de selecció.
Qui prepara el projecte d'oferta d'ocupació pública i qui l'aprova finalment, segons el text únic?
El prepara el conseller competent en matèria de funció pública i l'aprova el Govern
Prepara i aprova són verbs diferents i a l'examen els creuen: l'article 6 dona la preparació al conseller i l'article 5 l'aprovació al Govern.
En qui pot delegar el Govern la competència d'aprovar les mesures de serveis mínims en cas de vaga?
En el conseller de funció pública o en el de Treball
L'article 5 preveu aquesta delegació. La competència de garantir els serveis mínims lliga amb el dret de vaga de l'article 15 de l'Estatut bàsic.
Quina d'aquestes competències sobre el personal del text únic correspon al conseller competent en matèria de funció pública?
Declarar les situacions administratives i també les jubilacions dels funcionaris de la Generalitat
La potestat reglamentària i els intervals són del Govern (article 5), i els cossos i escales es creen per llei del Parlament (article 16).
Quin caràcter atribueix el text únic a la Comissió Tècnica de la Funció Pública?
És òrgan de coordinació, de consulta, de proposta i, si s'escau, d'execució
Està adscrita al departament competent en matèria de funció pública. El segon distractor descriu el Consell Català i el tercer, la Inspecció General.
Quin àmbit té el Consell Català de la Funció Pública com a òrgan superior del text únic?
Les qüestions comunes que afecten les diverses administracions públiques del territori de Catalunya
És l'òrgan superior col·legiat de consulta, informe, proposta i participació del personal en relació amb les qüestions comunes de les administracions catalanes.
Com es designen els cinc representants de les corporacions locals al Consell Català de la Funció Pública?
Els designen les associacions i federacions de municipis
L'article 8 distingeix tres vies: nomenament pel Govern, designació per les associacions i federacions de municipis, i proporcionalitat sindical.
Quina funció de la Comissió Tècnica de la Funció Pública reapareix al bloc disciplinari?
Informar sobre els expedients disciplinaris de separació del servei, com a tràmit previ a la sanció
Abans que et separin del servei, la Comissió Tècnica ha d'informar; la sanció la imposa el conseller corresponent.
Quin és el repartiment de paper entre els cinc òrgans de personal del text únic?
El Govern aprova, el conseller prepara i executa, la Comissió Tècnica informa, el Consell Català participa i informa, i la Inspecció vigila
De les tretze funcions del Consell Català la idea és una: informa i proposa, no decideix.
Com es creen, modifiquen i suprimeixen els cossos i les escales de la Generalitat?
Per llei del Parlament
L'article 16 del text únic és una frase de reserva de llei: per llei del Parlament, no per decret ni per ordre del conseller.
Quin criteri agrupa els funcionaris en cossos i quin els agrupa en escales, segons el text únic de la funció pública?
El cos per homogeneïtat de les funcions i l'escala per especialització
Cos per homogeneïtat, escala per especialització: dins els cossos poden existir escales en raó de l'especialització.
Quants grups de nivell de titulació dona el text únic de la funció pública?
Cinc, de la A a la E
Cinc grups: A, B, C, D i E. L'Estatut bàsic, al seu article 76, va canviar la classificació a grups amb subgrups.
Quina titulació exigeix el text únic de la funció pública per ingressar al grup D?
Graduat escolar, formació professional de primer grau o equivalent
El certificat d'escolaritat és el grup E; el batxiller i la FP de segon grau, el grup C; i el diplomat de primer cicle, el grup B.
Quina titulació demana l'Estatut bàsic per accedir al C1 de la classificació professional?
Títol de batxiller o de tècnic, exigit per al subgrup C1
Grau per al grup A, tècnic superior per al B, batxiller o tècnic per al C1 i graduat en ESO per al C2.
A quin precepte constitucional subjecta el text únic la utilització de les dades del Registre General de Personal?
A l'article 18.4 de la Constitució
Els articles 23.2 i 103.3 són els que garanteix la convocatòria pública de l'article 125; aquí es tracta de la limitació de l'ús de la informàtica.
Què preveu el text únic de la funció pública sobre el Registre General de Personal?
Que s'han de prendre les mesures tècniques per coordinar-lo amb els registres de personal de les altres administracions
L'article 24 és la regla de coordinació amb els registres de personal de les altres administracions públiques.
Quina d'aquestes coses NO ha de determinar la llei de creació d'un cos segons el text únic de la funció pública?
El nombre de places inicials del cos i els seus intervals de nivells de classificació
Les places són de la plantilla i els intervals de nivells els aprova el Govern per l'article 5. La cinquena cosa de l'article 17 és la regulació dels criteris de desenvolupament per reglament.
Quina prohibició conté el text únic sobre el contingut funcional dels cossos i les escales?
Que no poden tenir assignades en cap cas facultats, funcions o atribucions pròpies dels òrgans administratius
Un cos no és un òrgan. La prohibició va dins de la tercera cosa que ha de determinar la llei de creació, la definició de les funcions.
Quina regla acompanya el criteri de les tasques administratives en general a la definició dels cossos del text únic?
Que hi ha un sol cos d'administració per a cada nivell de titulació
El primer criteri considera una única funció les tasques administratives en general —gestió, inspecció, execució, control o administració— i també les d'auxili administratiu.
Quina prohibició va enganxada al criteri de les funcions que exigeixen un títol habilitant per a una professió?
Que en cap cas no poden existir cossos diferents per a una mateixa professió titulada o habilitant
El segon criteri de l'article 18.2 considera homogènies les funcions que requereixen un títol habilitant; el segon distractor és la prohibició del tercer criteri.
Qui ha de figurar inscrit al Registre General de Personal segons el text únic de la funció pública?
Tot el personal a què fa referència la Llei, no només els funcionaris
El Registre depèn del departament que té les competències en matèria de funció pública, i hi ha de figurar tot el personal a què fa referència la Llei.
A què s'han de referir exclusivament les dades que per reglament han de constar al Registre General de Personal?
A la vida administrativa del personal
L'article 21 ho limita a la vida administrativa, i afegeix que cada membre del personal pot accedir lliurement al seu expedient individual.
De qui és la competència per introduir les dades inicials al Registre General de Personal i mantenir-les actualitzades?
De cada departament, respecte del personal que té adscrit
L'article 22 dona a cada departament tres coses: les dades inicials, el manteniment actualitzat del personal adscrit i la protecció de l'accés al Registre.
Un opositor veu una pregunta sobre grups de classificació amb subgrups A1 i A2 entre les opcions. Quina norma la governa?
L'Estatut bàsic, perquè és qui classifica per grups amb subgrups a l'article 76
Si la pregunta cita el text únic, són cinc grups de la A a la E; si cita l'Estatut bàsic, són grups amb subgrups. No es poden barrejar.
Un departament reconeix una nova remuneració a una funcionària. Què exigeix el text únic de la funció pública abans d'incloure-la en nòmina?
Haver comunicat al Registre General de Personal la resolució o l'acte que l'ha reconeguda
Sense comunicació al Registre, no hi ha nòmina nova. És un article curt i es pregunta perquè és sorprenent.
Com s'han de classificar les places vacants que determina l'oferta d'ocupació pública?
Per cossos, escales o categories laborals
Han de ser places que es considerin necessàries a proposta dels departaments i que s'hagin de proveir per personal de nou accés dins l'exercici pressupostari.
Pot haver-hi més d'una oferta d'ocupació pública dins el mateix exercici pressupostari?
Sí, si el Govern n'autoritza l'aprovació successiva en ofertes parcials d'ocupació
L'article 25 permet al Govern autoritzar ofertes parcials successives dins el mateix exercici pressupostari.
Quin percentatge de la plantilla vol assolir el text únic que estigui cobert per persones amb discapacitat reconeguda?
El dos per cent
Dos per cent d'objectiu de plantilla i cinc per cent de reserva de places: l'objectiu és el dos, la reserva és el cinc.
Quin personal inclou la plantilla de personal de la Generalitat segons el text únic?
També el personal eventual i el laboral, a més de les places de funcionaris
La plantilla no és només de funcionaris. Està formada per les places dotades en els pressupostos, classificades en grups de cossos i, dins dels grups, per escales.
Per quin element comença i per quin acaba el contingut mínim de la relació de llocs de treball?
Per la denominació del lloc i pels requisits per a funcionaris d'altres administracions
El contingut mínim va de la denominació i les característiques essencials dels llocs fins als requisits exigits als funcionaris d'altres administracions.
Quina és la regla general que fixa el text únic sobre qui ocupa els llocs de treball de l'Administració de la Generalitat?
Que han de ser ocupats, amb caràcter general, per funcionaris públics
I l'article dona sis excepcions en què els llocs poden ser ocupats per personal en règim laboral.
Quins cinc criteris cal valorar per classificar un lloc de treball en un dels trenta nivells?
Titulació, especialització, responsabilitat, competència i comandament
És la llista dels articles 31 a 33. Els factors de dedicació, incompatibilitat, perillositat i penositat són del complement específic de l'article 103.
Com es regulen les àrees d'especialitat dels cossos que preveu el text únic?
Per acord de Govern
I l'adscripció d'un lloc a una àrea d'especialitat ha de constar a la relació de llocs de treball.
Quina necessitat de recursos humans pot ser objecte d'oferta d'ocupació pública segons el text únic de la funció pública?
La que no es pot cobrir amb els efectius de personal existents
Primer es mira si es pot cobrir amb la gent que ja hi ha; si no, s'ofereix. És la idea de partida de l'article 25.
Cal fer concurs previ entre funcionaris abans de convocar l'ingrés de nou personal per a les places de l'oferta?
No, l'article 25 del text únic diu que aquestes vacants no necessiten cap concurs previ
És una de les dues regles de l'article 25 que cauen; l'altra és que el Govern pot autoritzar ofertes parcials successives dins el mateix exercici pressupostari.
Quina reserva de places de les ofertes d'ocupació pública regula el reglament general de selecció segons el text únic de la funció pública?
Una reserva de fins a un cinc per cent de les places incloses a les ofertes d'ocupació
El text únic diu «fins a un cinc per cent», o sigui un màxim. El set per cent com a mínim és de l'article 59 de l'Estatut bàsic.
Com s'acrediten les condicions personals d'aptitud dels aspirants amb discapacitat segons el text únic de la funció pública?
Amb un dictamen vinculant de l'equip multiprofessional competent, emès abans del començament de les proves
Retén «dictamen vinculant» i «abans del començament de les proves»: les dues coses són la part preguntable.
Quina garantia dona el text únic a qui accedeix per la via de reserva de places per discapacitat?
El dret preferent per escollir les vacants dins del torn respectiu
L'article hi afegeix les adaptacions de les proves indicades pels equips multiprofessionals.
Quines dues característiques dona el text únic de la funció pública a la relació de llocs de treball?
Que és pública i que inclou tots els llocs de funcionaris, laborals i eventuals de l'Administració de la Generalitat
L'article 29 comença per aquestes dues característiques i després dona el contingut mínim en sis lletres.
Quin complement ha de constar a la relació de llocs de treball dels llocs de personal funcionari segons el text únic?
El complement de destinació i, si s'escau, l'específic
Per als llocs laborals, la relació de llocs ha de donar el grup, la categoria professional i el règim jurídic aplicable.
Quina d'aquestes NO és una de les excepcions del text únic de la funció pública per ocupar llocs amb personal laboral?
Els llocs de confiança o d'assessorament no reservats a personal funcionari
Els llocs de confiança o assessorament són del personal eventual, per l'article 12, no una excepció de laboralització de l'article 30.
Se solapen els intervals de nivells assignats a cossos diferents segons el text únic de la funció pública?
Sí, els nivells superiors d'un cos poden coincidir amb els inferiors d'un altre d'ingrés amb titulació superior
I el complement de destinació és en funció del que resulta de la classificació en trenta nivells.
Quins efectes té sobre un lloc de treball la seva adscripció a una àrea d'especialitat?
No té efectes retributius automàtics ni modifica el nivell de classificació del lloc de treball
Les àrees d'especialitat són instruments per ordenar la selecció, la provisió, la formació, la carrera i la mobilitat, no per retribuir.
Quina diferència hi ha entre la plantilla de personal i la relació de llocs de treball?
La plantilla són places dotades al pressupost i la relació de llocs de treball són llocs amb les seves característiques pròpies
Plaça i lloc de treball no són el mateix, i l'examen els enfronta. La plantilla també inclou el personal eventual i el laboral, igual que la relació de llocs.
Per què l'excepció del text únic que nomena la protecció civil no converteix un bomber de la Generalitat en personal laboral?
Perquè l'excepció exigeix que no hi hagi cap cos o escala amb les funcions adequades, i el cos de Bombers existeix
La protecció civil és a la tercera excepció, la dels llocs de caràcter instrumental, i hi va amb la condició que no hi hagi cos o escala amb les funcions adequades.
Quina paraula fa servir el text únic per dir com s'han de complir els quatre requisits d'adquisició de la condició de funcionari?
Successiu
La condició s'adquireix mitjançant el compliment «successiu» dels requisits: no són quatre condicions en qualsevol ordre, són quatre esglaons en ordre.
Quin és el tercer esglaó per adquirir la condició de funcionari segons el text únic de la funció pública?
Jurar o prometre complir les lleis vigents en el compliment de les funcions que li siguin atribuïdes
El text únic parla de jurar o prometre complir les lleis vigents. L'acatament de la Constitució és la fórmula de l'article 62 de l'Estatut bàsic.
Quin tràmit exigeix l'Estatut bàsic un cop fet el nomenament, per adquirir la condició de funcionari de carrera?
L'acte d'acatament de la Constitució i, si s'escau, de l'Estatut d'autonomia i de la resta de l'ordenament jurídic
Si una pregunta posa «jurament o promesa d'acatament de la Constitució», barreja les dues redaccions: cap de les dues normes ho diu així.
Quin és el primer esglaó per adquirir la condició de funcionari a totes dues normes?
Superar el procés selectiu
L'esglaó 1 és el mateix a les dues normes: l'article 34 del text únic diu «superar els processos selectius» i l'article 62 de l'Estatut bàsic, «superació del procés selectiu».
Què afegeix l'Estatut bàsic al nomenament de funcionari de carrera que el text únic no diu?
Que serà publicat en el diari oficial corresponent
La publicació del nomenament al diari oficial és un requisit de l'Estatut bàsic que el text únic no formula.
Com formula el text únic el termini per prendre possessió per adquirir la condició, i com el formula l'Estatut bàsic?
«En el termini reglamentari» al text únic i «dins el termini que s'estableixi» a l'Estatut bàsic
La idea és la mateixa a les dues normes: si no prens possessió a temps, no has adquirit la condició.
Quants requisits dona cada norma per adquirir la condició de funcionari, i en quin difereixen?
Quatre cada una, i difereixen en el tercer esglaó i en la publicació del nomenament
Les dues normes diuen el mateix nombre de requisits —quatre— però no diuen els mateixos: la publicació va dins del segon esglaó de l'Estatut bàsic.
Quina diferència de vocabulari hi ha entre les rúbriques de l'Estatut bàsic i del text únic sobre l'entrada al funcionariat?
«Adquisició de la condició de funcionari de carrera», mentre que el text únic diu només «de funcionari»
La diferència de títol segueix la diferència de vocabulari de les dues normes: «funcionari de carrera» a l'Estatut bàsic, «funcionari» al text únic.
Una aspirant ha superat el procés selectiu però no acredita que reuneix els requisits de la convocatòria. Quina conseqüència hi lliga l'Estatut bàsic?
Que no podrà ser funcionària i que queden sense efecte les actuacions relatives a la seva situació
No només no entra: queden sense efecte les actuacions. Aprovar no és accedir.
Quin esglaó d'adquisició de la condició de funcionari no s'aplica al personal eventual ni a l'interí, segons el text únic?
El de jurar o prometre complir les lleis vigents
Per a ells l'esglaó del jurament no hi és: superen si escau les proves, són nomenats i prenen possessió o es fan càrrec de les tasques encomanades.
Quina edat mínima exigeix l'Estatut bàsic de l'empleat públic per participar en els processos selectius?
Setze anys complerts
L'Estatut bàsic diu setze. El text únic, al seu article 45, diu divuit, i les dues són vigents cada una en el seu àmbit.
Quina edat mínima exigeix el text únic de la funció pública per ser admès a les proves de selecció?
Divuit anys complerts
Divuit al text únic, o l'edat que la convocatòria estableixi com a mínima abans del termini de presentació d'instàncies.
Quins cinc requisits generals exigeix l'Estatut bàsic per poder participar en un procés selectiu?
Nacionalitat, capacitat funcional, edat, no haver estat separat ni inhabilitat, i titulació
Són les lletres a a e de l'article 56. La selecció de personal capacitat per a comunitats amb dues llengües oficials és un afegit de l'article, no un dels cinc requisits.
Fins a quina edat s'estén l'accés a l'ocupació pública de l'Estatut bàsic als descendents del cònjuge?
Fins als vint-i-un anys, o més enllà si en són dependents
Vint-i-un anys és la xifra d'aquest article, i exigeix que ni el cònjuge ni els descendents estiguin separats de dret.
Com poden accedir a les administracions públiques els estrangers amb residència legal a Espanya segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Com a personal laboral, en igualtat de condicions que els espanyols
L'accés com a personal funcionari és el que està limitat; com a personal laboral hi accedeixen en igualtat de condicions.
Quantes vies admet l'Estatut bàsic per establir una edat màxima d'accés a l'ocupació pública diferent de la de jubilació forçosa?
Només per llei
La lletra c diu que només per llei es podrà establir una altra edat màxima diferent de l'edat de jubilació forçosa per a l'accés a l'ocupació pública.
Com formula l'Estatut bàsic el requisit d'aptitud per accedir a la funció pública?
Posseir la capacitat funcional per a l'exercici de les tasques
La formulació de «complir les condicions per exercir les funcions que dins el cos i l'escala li poden ser encomanades» és la lletra d de l'article 45 del text únic.
Quin moment fixa el text únic entre els requisits d'accés per posseir la titulació exigida?
La data en què acaba el termini de presentació de les sol·licituds d'admissió
El text únic és més precís que l'Estatut bàsic: permet posseir-la o estar en condicions d'obtenir-la en aquella data, mentre que l'article 56 diu només «posseir la titulació exigida».
Què exclou l'Estatut bàsic entre els requisits d'accés, a més de la separació per expedient disciplinari?
Trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial
Per als nacionals d'altres estats, la lletra d hi afegeix no trobar-se inhabilitat o en situació equivalent ni haver estat sotmès a sanció disciplinària que impedeixi l'accés al seu estat.
Quina porta obren totes dues normes als ciutadans d'altres estats membres de la Unió Europea?
L'accés a la funció pública, d'acord amb els requisits que determini la normativa específica
La lletra a de l'article 45 del text únic l'estén també als estats amb tractats ratificats per Espanya que apliquin la lliure circulació de treballadors.
Quines ocupacions exceptua l'Estatut bàsic de l'accés com a personal funcionari dels nacionals d'altres estats de la Unió Europea?
Les que impliquin, directament o indirectament, participació en l'exercici del poder públic o en la salvaguarda dels interessos de l'Estat i de les administracions
La resta hi accedeixen com a personal funcionari en igualtat de condicions que els espanyols.
Com es pot eximir del requisit de nacionalitat per accedir a la condició de personal funcionari?
Només per llei de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, per raons d'interès general
És l'últim apartat de l'article 57 de l'Estatut bàsic i reserva l'exempció al rang de llei.
Quin requisit afegeix el text únic al procés de selecció que l'Estatut bàsic no arriba a formular?
L'acreditació del coneixement de la llengua catalana, oral i escrita
Oral i escrita, les dues. És una cosa que l'Estatut bàsic no diu i que a Catalunya és sempre a l'examen.
Quins requisits d'accés contenen totes dues normes amb el mateix abast?
L'exclusió per separació del servei i per inhabilitació
L'exclusió per separació i inhabilitació hi és a totes dues; l'edat, la titulació i la capacitat es formulen diferent a cada norma.
Un examen de bomber va donar la llista de requisits de l'Estatut bàsic amb l'edat canviada a divuit anys. Què calia mirar?
L'edat, perquè l'Estatut bàsic diu setze i divuit és la xifra del text únic
Si la pregunta diu «segons la normativa vigent en matèria de funció pública» i dona la resta de requisits amb les paraules de l'Estatut bàsic, l'edat és el que s'ha canviat.
On s'inclouen els informes del període de prova i les al·legacions que hi hagi fet l'interessat, segons el text únic de la funció pública?
Al seu expedient personal
Els informes es fan conèixer a l'interessat, que hi pot fer al·legacions, i tot plegat s'inclou al seu expedient personal.
Quins són els tres sistemes de selecció del text únic de la funció pública?
Oposició, concurs oposició i concurs
Tres procediments, i si s'escau els cursos de formació o la fase de prova que determini la convocatòria.
En què consisteix l'oposició segons el text únic de la funció pública?
En la realització de les proves que estableixi la convocatòria, orientades a determinar la idoneïtat dels aspirants
El tercer distractor és el concurs oposició de l'article 49 i el segon és el concurs de l'article 50.
Quin percentatge màxim pot representar la fase de concurs dins la puntuació total d'un concurs oposició?
El quaranta per cent
Quaranta per cent com a màxim la fase de concurs, per l'article 49 del text únic.
Quina qualificació dona el text únic al sistema de selecció de personal per concurs?
Caràcter excepcional
El títol de l'article ja és la resposta: «Selecció per concurs. Caràcter excepcional».
Amb quina condició participa el representant de l'òrgan de normalització lingüística als òrgans de selecció?
Amb veu però sense vot, en qualitat d'assessor lingüístic
Veu però sense vot. A més, a tots els òrgans de selecció hi ha d'haver un membre en representació de l'Escola d'Administració Pública.
Durant quants anys abans de la convocatòria no pot haver preparat aspirants qui vulgui ser membre d'un òrgan de selecció?
Dos anys
Dos anys anteriors a la publicació de la convocatòria, per la prohibició de l'article 54 del text únic.
Quin percentatge de places addicionals, com a màxim, poden incloure les convocatòries de processos selectius del text únic?
El deu per cent
Deu per cent de places addicionals. I fins a la resolució de les convocatòries no es poden amortitzar, transformar ni modificar substancialment les places convocades.
Quin principi rector de l'accés de l'Estatut bàsic permet que un tribunal valori sense que ningú li digui com?
La independència i la discrecionalitat tècnica en l'actuació dels òrgans tècnics de selecció
És el quart dels sis principis i és el que fonamenta la discrecionalitat tècnica dels tribunals.
Quines tres capes de restricció posa el text únic de la funció pública a la selecció per concurs?
Caràcter excepcional, places especials dels grups A i B, i constància al pressupost i a la relació de llocs de treball
Les places especials, per poder ser proveïdes per concurs de mèrits, han de figurar especificades en un annex del pressupost de la Generalitat i també a la relació de llocs de treball.
Quina regla curiosa estableix el text únic sobre el contingut del curs selectiu que fa l'Escola d'Administració Pública?
Que no contindrà en cap cas matèries pròpies de la titulació requerida, excepte si cal conèixer-les amb més profunditat
No es repeteix el que ja exigeix el títol d'accés, llevat que calgui aprofundir-hi més que per obtenir-lo.
Qui emet informe al final del període de prova del procés selectiu segons el text únic?
Els funcionaris encarregats del candidat i el cap o caps de les unitats orgàniques on l'ha fet
Els informes es fan conèixer a l'interessat, que hi pot fer al·legacions, i tot plegat queda documentat.
Quina presència obliga a garantir el text únic als òrgans de selecció de personal?
La de funcionaris amb coneixements especialitzats sobre el contingut dels llocs que se seleccionen
És la primera de les tres regles de composició de l'article 54.
Quins tres col·lectius exclou l'Estatut bàsic dels òrgans de selecció de l'ocupació pública?
El personal d'elecció o de designació política, els funcionaris interins i el personal eventual
El text únic prohibeix els preparadors dels dos últims anys; l'Estatut bàsic prohibeix aquests tres. Si una pregunta demana qui no pot ser membre d'un tribunal, cal mirar quina norma cita.
Com s'ha d'exercir la pertinença a un òrgan de selecció, segons el que diu l'Estatut bàsic?
Sempre a títol individual, sense poder ostentar-la en representació o per compte de ningú
L'article 60 exigeix a més que la composició s'ajusti als principis d'imparcialitat i professionalitat i que es tendeixi a la paritat entre dona i home.
Quina conseqüència té una proposta d'aprovats que excedeixi el nombre de places convocades, segons el text únic de la funció pública?
És nul·la de ple dret
Nul·les de ple dret, no anul·lables. Cap tribunal ni òrgan tècnic no pot declarar superat el procés per més aspirants que places convocades.
Quin cupo mínim de vacants reserva l'Estatut bàsic de l'empleat públic a les persones amb discapacitat?
Un cupo no inferior al set per cent
El text únic diu «fins a un cinc per cent», que és un màxim; l'Estatut bàsic diu «no inferior al set per cent», que és un mínim. L'objectiu del dos per cent hi és a totes dues.
Quina part del cupo del set per cent de reserva de l'Estatut bàsic es destina a discapacitat intel·lectual?
Almenys el dos per cent de les places que s'ofereixen
I la resta del cupo, per a qualsevol altre tipus de discapacitat.
Què no es pot modificar als programes experimentals d'accés per a persones necessitades de reinserció social?
Les condicions de titulació
Els articles 57 i 58 del text únic permeten condicions d'accés excepcionals a llocs no permanents, però en cap cas no es poden modificar les condicions de titulació.
De quines proves poden quedar exempts els funcionaris espanyols d'organismes internacionals, segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
De les que acreditin coneixements ja exigits per al seu lloc a l'organisme internacional
L'exempció és només de les proves que acreditin coneixements que ja se'ls van exigir per al lloc a l'organisme internacional.
A quina nacionalitat es refereix l'Estatut bàsic com a causa de pèrdua de la condició?
A la que es va tenir en compte per al nomenament
No és qualsevol nacionalitat: és la que es va tenir en compte per al nomenament. I no es perd la condició si simultàniament s'adquireix la d'un altre d'aquells estats.
Quin caràcter té la pèrdua de la condició de funcionari per separació del servei segons el text únic de la funció pública?
Caràcter definitiu
És una regla pròpia del text únic que l'Estatut bàsic no formula igual: si et separen del servei, és definitiu.
Quina causa de pèrdua de la condició de funcionari recull el text únic de la funció pública i NO recull l'Estatut bàsic?
La defunció
Si la pregunta cita l'Estatut bàsic i posa la mort entre les opcions, la mort no és a aquella llista de cinc causes.
Quina paraula exigeix l'Estatut bàsic per a la separació del servei i per a la inhabilitació, i el text únic no?
Ferm
L'Estatut bàsic és més garantista: mentre no sigui ferma, no es perd la condició. El caràcter definitiu de la separació és una regla pròpia de l'article 37 del text únic.
Com qualifica la jubilació com a causa de pèrdua de la condició cada una de les dues normes?
«Jubilació forçosa o voluntària» al text únic i «jubilació total del funcionari» a l'Estatut bàsic
«Total» no és un sinònim de «forçosa o voluntària»: és una qualificació de la jubilació.
Quina formalitat exigeix l'Estatut bàsic a la renúncia voluntària del funcionari?
Que es manifesti per escrit i que l'Administració l'accepti expressament
No és un acte unilateral: la persona la demana i l'Administració l'accepta.
En quins dos casos NO pot ser acceptada la renúncia segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Quan el funcionari està subjecte a expedient disciplinari o s'ha dictat contra ell acte de processament o d'obertura de judici oral per un delicte
No es pot renunciar per escapar-se d'un expedient disciplinari.
Inhabilita la renúncia per tornar a ingressar a l'Administració pública?
No, ni l'article 64 de l'Estatut bàsic ni l'article 36 del text únic ho fan
Les dues normes ho diuen amb les mateixes paraules: la renúncia no inhabilita per a un nou ingrés a través del procediment de selecció establert.
Quin abast té la pèrdua de la condició per pena d'inhabilitació absoluta segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Afecta tots els llocs o càrrecs que tingués el funcionari
Absoluta, tots els càrrecs; especial, només els que digui la sentència. I totes dues demanen que la sentència hagi adquirit fermesa.
Fins on arriba la pèrdua de la condició de funcionari per pena d'inhabilitació especial, segons l'Estatut bàsic?
Afecta aquells llocs o càrrecs especificats a la sentència
La diferència d'abast entre absoluta i especial és exactament el que es pregunta.
En quins dos casos es concedeix obligatòriament la rehabilitació de la condició de funcionari de carrera segons l'Estatut bàsic?
Per pèrdua de la nacionalitat i per jubilació per incapacitat permanent per al servei, un cop desapareguda la causa
Fixa't en el temps verbal de l'article: «que li serà concedida». No és discrecional.
Quin règim té la rehabilitació de qui ha perdut la condició per condemna a pena d'inhabilitació?
És excepcional i discrecional, i la poden concedir els òrgans de govern atenent les circumstàncies i l'entitat del delicte
Són dos règims molt diferents dins el mateix article 68: un d'obligat i un d'excepcional.
Quin efecte té el silenci de l'Administració sobre una sol·licitud de rehabilitació per inhabilitació penal?
S'entén desestimada la sol·licitud
Silenci negatiu: si transcorre el termini per dictar la resolució sense que s'hagi produït de forma expressa, s'entén desestimada.
Quina d'aquestes NO és una causa de pèrdua de la condició de funcionari de carrera segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
La defunció del funcionari
L'article 63 dona cinc causes i la defunció no hi és; les altres dues són la separació del servei i la inhabilitació, totes dues amb caràcter ferm.
La incapacitat permanent parcial és causa de pèrdua de la condició de funcionari?
No, la incapacitat permanent parcial no hi és a cap de les dues llistes
La jubilació per incapacitat permanent sí que hi és, per la via de la jubilació, però la incapacitat parcial en si mateixa no.
Quina excepció preveu l'Estatut bàsic de l'empleat públic a la pèrdua de la condició per pèrdua de la nacionalitat?
Que s'adquireixi simultàniament la nacionalitat d'un altre d'aquells estats
Si es canvia una nacionalitat de la Unió per una altra de la Unió, no es perd la condició. L'article es refereix a la nacionalitat tinguda en compte per al nomenament.
Quina condició afegeix l'Estatut bàsic a la jubilació voluntària del funcionari?
Reunir els requisits del règim de Seguretat Social aplicable
El text únic la declara a instància del funcionari i d'acord amb el reglament; l'Estatut bàsic hi afegeix que cal reunir els requisits i condicions del règim de Seguretat Social aplicable.
A quina edat es declara d'ofici la jubilació forçosa del funcionari segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Als seixanta-cinc anys
Seixanta-cinc per a la jubilació forçosa; setanta és el màxim de la prolongació de la permanència en el servei actiu.
Fins a quina edat, com a màxim, es pot sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu?
Fins als setanta anys
L'article 67 de l'Estatut bàsic remet a les lleis de funció pública i obliga l'Administració a resoldre de forma motivada l'acceptació o la denegació.
Com es declara la jubilació voluntària segons el text únic de la funció pública?
A instància del funcionari, d'acord amb el que sigui establert per reglament
L'article 39 és d'una frase. L'Estatut bàsic hi afegeix que cal reunir els requisits i condicions del règim de Seguretat Social aplicable.
Quines dues vies admet l'Estatut bàsic de l'empleat públic dins la jubilació per incapacitat permanent?
La declaració d'incapacitat permanent per a les funcions del cos o escala, i el reconeixement d'una pensió d'incapacitat permanent absoluta o total
I nota què no hi surt: la incapacitat permanent parcial. El quart distractor fa servir les paraules de l'article 38 del text únic, no les de l'Estatut bàsic.
Quins funcionaris queden exclosos de les regles d'edat per jubilar-se que fixa l'Estatut bàsic?
Els que tenen normes estatals específiques de jubilació
Aquesta exclusió és la porta per la qual passen els cossos amb edats de jubilació pròpies.
Dona el text únic la xifra de l'edat de jubilació forçosa del funcionari?
No, diu «l'edat determinada legalment» i hi remet
El text únic no diu la xifra: diu «l'edat determinada legalment». La xifra és la de l'Estatut bàsic.
Quina segona via de jubilació forçosa, que no és per edat, dona el text únic de la funció pública?
La situació d'incapacitat permanent, d'inutilitat física o de debilitació de les facultats que impedeixi exercir correctament les funcions
Són tres formulacions i hi són totes tres.
Com es pot declarar la jubilació forçosa per incapacitat que preveu el text únic de la funció pública?
D'ofici o a petició del funcionari, i sempre amb instrucció d'expedient
La via és d'ofici o a petició del funcionari, i sempre prèvia la instrucció del corresponent expedient.
Quines tres causes ha de valorar l'òrgan competent per atorgar o denegar el perllongament de la permanència en el servei actiu?
Aptitud per a les tasques del lloc; conducta professional, rendiment o assoliment d'objectius; i planificació i racionalització dels recursos humans
Són les tres causes de l'apartat 3 de l'article 38 del text únic, que desplega el perllongament més que l'Estatut bàsic.
Pot l'òrgan competent acabar un perllongament ja autoritzat?
Sí, pot resoldre de manera motivada la finalització del perllongament ja autoritzat
És una de les tres coses que l'apartat 3 de l'article 38 afegeix a les causes d'atorgament.
A què resta condicionada en tot cas la concessió de la jubilació anticipada incentivada del text únic?
A les necessitats del servei
El Govern pot aprovar plans específics que determinin l'àmbit d'aplicació, els incentius i les condicions i requisits per sol·licitar-la, i en tot cas la concessió queda condicionada a les necessitats del servei.
Quin efecte té sobre el sector públic la declaració de jubilació anticipada incentivada?
Impedeix ocupar llocs de treball al sector públic sota cap mena de relació funcionarial o contractual
L'article 40 no posa cap termini: la prohibició és d'ocupar llocs al sector públic sota cap mena de relació, ja sigui de naturalesa laboral o administrativa.
Quin títol porta l'article del text únic que és la base legal del que col·loquialment es diu segona activitat?
«Adequació de la forma de prestació de serveis a les condicions físiques o psíquiques»
És l'article que molts temaris passen per alt, i «llocs de treball el desenvolupament dels quals requereix unes condicions físiques o psíquiques especials» és la definició d'un lloc de bomber.
Quines tres condicions ha de complir el lloc nou que preveu el text únic de la funció pública?
Preferentment del propi cos o escala, a la mateixa localitat, i adient al nivell de titulació, formació i coneixements
Les tres condicions són del text de l'article: preferentment entre els propis del seu cos o escala o en llocs d'altres cossos, a la mateixa localitat, i adients al seu nivell.
En quin cas s'atorga el perllongament de la permanència en el servei actiu sense ser discrecional?
Quan calgui completar el temps mínim de serveis per causar dret a la pensió de jubilació
El perllongament és discrecional i motivat, excepte si falta temps per tenir dret a pensió d'acord amb el règim de seguretat social aplicable. En aquest cas s'atorga.
Quina condició prèvia exigeix el text únic de la funció pública per reglamentar la prestació d'altres serveis?
Que no correspongui al funcionari la jubilació ni la incapacitat
Si es deixen de reunir aquelles condicions però no correspon la jubilació ni la incapacitat, s'han de reglamentar mecanismes perquè es presti un altre servei.
Com classifica l'Estatut bàsic els drets dels empleats públics?
En drets individuals i en drets individuals que s'exerceixen de manera col·lectiva
Dues llistes, no una: els articles 14 i 15. El text únic, en canvi, dona una sola llista de vuit drets a l'article 92.
Com formula l'Estatut bàsic el dret a plantejar conflictes col·lectius de treball?
D'acord amb la legislació aplicable
L'Estatut bàsic no regula el conflicte col·lectiu: el formula «d'acord amb la legislació aplicable» i remet a fora.
A quin règim queda acollit el funcionari segons el text únic, a més de ser retribuït pel seu lloc?
Al règim general de la Seguretat Social
La mateixa lletra que reconeix el dret a ser retribuït pel lloc de treball i pel grau personal hi afegeix quedar acollit al règim general de la Seguretat Social.
Què fa la Generalitat amb la medicina preventiva?
La fomenta i la potencia
La Generalitat l'ha de fomentar i potenciar, i ha de posar els seus serveis a disposició del personal amb caràcter gratuït.
Cada quant, com a mínim, ha de poder fer servir el personal els serveis de medicina preventiva segons el text únic de la funció pública?
Cada dos anys
Amb caràcter gratuït, i com a mínim cada dos anys: les dues coses es pregunten juntes.
Quin cost tenen per al personal els serveis de medicina preventiva que preveu el text únic?
Cap: es posen a disposició amb caràcter gratuït
La Generalitat els fomentarà i potenciarà, i els posarà a disposició del seu personal amb caràcter gratuït.
Quina condició va enganxada al dret de vaga dels funcionaris a l'Estatut bàsic?
La garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat
És la frase que explica per què es fixen serveis mínims, i lliga amb la competència del Govern de l'article 5 del text únic d'aprovar les mesures per garantir-los.
Quin dret obre la llista de drets individuals de l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
La inamovibilitat en la condició de funcionari de carrera
No és casual que sigui la lletra a: és el dret que garanteix tots els altres, i ja apareix als fonaments d'actuació de l'article 1.
Quines tres paraules acompanyen el dret a la formació contínua a l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
«Preferentment en horari laboral»
El dret és a la formació contínua i a l'actualització permanent dels coneixements i capacitats professionals, preferentment en horari laboral.
Quin és el dret individual incorporat més recentment a l'Estatut bàsic?
La intimitat en l'ús de dispositius digitals, enfront de la videovigilància i la geolocalització, i la desconnexió digital
És moderna i per això la trien: distingeix qui ha estudiat el text actualitzat.
Quin dret individual dels funcionaris de l'Estatut bàsic coincideix amb el que garanteix la Llei de prevenció de riscos laborals?
Rebre protecció eficaç en matèria de seguretat i de salut en el lloc de treball
Mateix número d'article a les dues normes, i és casualitat, però ajuda a recordar-ho.
Quines sis coses enumera el text únic de la funció pública sobre l'assistència i protecció de la Generalitat?
Amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació i qualsevol atemptat contra la persona o els béns
I la condició final de la lletra a: per raó de l'exercici de les seves funcions.
Quin dret reconeix el text únic en matèria de destinació, i amb quin límit?
Romandre en el lloc de treball, sempre que les necessitats del servei ho permetin
I si s'han de prestar serveis en una altra localitat, hi ha dret a les indemnitzacions reglamentàries. El tercer distractor és l'apartat 3 de l'article 108.
Quins dos conceptes determinen la retribució dels funcionaris, segons el text únic de la funció pública?
El lloc de treball que s'ocupa i el grau personal que correspon
Lloc de treball i grau personal: els dos conceptes es veuen funcionar al bloc retributiu.
Quin dret dels funcionaris del text únic de la funció pública s'ha de reglamentar amb caràcter general?
Participar en la millora de l'Administració mitjançant un sistema d'iniciatives i suggeriments
La lletra e remet expressament a un sistema d'iniciatives i suggeriments que s'haurà de reglamentar amb caràcter general.
Què reconeix el text únic de la funció pública sobre la intimitat i la dignitat?
Ser tractat amb respecte a la intimitat i amb la consideració deguda a la dignitat, i rebre protecció davant ofenses verbals o físiques de naturalesa sexual o de qualsevol altra
El quart distractor és l'article 93, de protecció dels funcionaris, i el segon fa servir el vocabulari de l'article 14 de l'Estatut bàsic.
Què estableix el text únic sobre la protecció que tenen reconeguda els funcionaris?
Que la Generalitat els protegirà en l'exercici de les funcions i els atorgarà la consideració social deguda a la jerarquia i a la dignitat del servei públic
El segon distractor és l'article 98 i el tercer, la lletra a de l'article 92.
Quina expressió condiciona el dret a la defensa jurídica per part de l'Administració, segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Que el procediment derivi de l'exercici legítim de les funcions o càrrecs públics
«Exercici legítim» és la condició. El dret cobreix els procediments davant qualsevol ordre jurisdiccional, no només el penal.
Quin dret del text únic surt dues vegades, també al Registre General de Personal?
Conèixer l'expedient individual i accedir-hi lliurement
La lletra g de l'article 92 repeteix el que ja diu l'article 21, el del Registre General de Personal.
Com defineix l'Estatut bàsic de l'empleat públic la carrera professional?
Com el conjunt ordenat d'oportunitats d'ascens i expectatives de progrés professional conforme als principis d'igualtat, mèrit i capacitat
El segon distractor és la carrera horitzontal, el tercer la vertical i el quart la definició de l'avaluació de l'exercici de l'article 20.
Què ha de fixar la norma que implanti el sistema de carrera horitzontal?
La remuneració de cada grau
No n'hi ha prou amb el sistema de graus, categories o escalons: qui implanti la carrera horitzontal ha de fixar també la remuneració que correspon a cada grau.
Quin percentatge màxim de les places de l'oferta poden ser vacants de promoció interna, segons el text únic de la funció pública?
El seixanta-cinc per cent de les places
Màxim seixanta-cinc per cent; el vint per cent és el mínim de vacants garantit quan hi ha cos o escala de grup inferior de la mateixa àrea o especialitat.
Quin mínim de vacants garanteix el text únic a la promoció interna quan hi ha cos o escala de grup inferior de la mateixa àrea?
El vint per cent
Seixanta-cinc com a màxim i vint com a mínim: són dues xifres del mateix article i es creuen a les preguntes.
Per quins procediments es fan efectives la carrera i la promoció del personal laboral segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Pels previstos a l'Estatut dels Treballadors o als convenis col·lectius aplicables
L'article 19 comença reconeixent que el personal laboral té dret a la promoció professional i després remet a la legislació laboral i als convenis.
Com defineix l'Estatut bàsic de l'empleat públic l'avaluació de l'exercici?
El procediment mitjançant el qual es mesura i es valora la conducta professional i el rendiment o l'assoliment de resultats
Conducta professional i rendiment o assoliment de resultats: és la definició que es pregunta literal.
A quins quatre criteris s'ha d'adequar el sistema d'avaluació de l'exercici, segons el que diu l'Estatut bàsic?
Transparència, objectivitat, imparcialitat i també la no discriminació del personal
I s'aplicaran sense menyscabar els drets dels empleats públics. El quart distractor és el règim d'avaluació del personal directiu de l'article 13.
Què és la carrera professional horitzontal segons l'Estatut bàsic?
La progressió de grau, categoria, escaló o conceptes anàlegs, sense necessitat de canviar de lloc de treball
Sense canviar de lloc de treball és la clau de la horitzontal: es progressa sense moure's.
Què és la promoció interna vertical segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
L'ascens des d'un cos o escala d'un subgrup, o grup si no té subgrup, a un altre de superior
La carrera —horitzontal i vertical— és dins del propi cos; la promoció interna és canviar de cos o escala.
Què és la promoció interna horitzontal segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
L'accés a cossos o escales del mateix subgrup professional
Horitzontal vol dir «sense pujar de nivell» a totes dues parelles; vertical vol dir «pujant».
Pot un funcionari progressar alhora en carrera horitzontal i en carrera vertical?
Sí, quan l'Administració hagi implantat totes dues modalitats de carrera en un mateix àmbit
És l'apartat 4 de l'article 16 de l'Estatut bàsic.
Com han de ser els ascensos del sistema de graus, categories o escalons de la carrera horitzontal?
Consecutius amb caràcter general, llevat de supòsits excepcionals que prevegin una altra possibilitat
Consecutius: no es pot saltar un escaló, llevat d'excepció. L'article 17 exigeix a més fixar la remuneració de cada grau.
Quines quatre coses s'han de valorar per progressar en la carrera horitzontal segons l'Estatut bàsic?
La trajectòria i actuació professional, la qualitat dels treballs, els coneixements adquirits i el resultat de l'avaluació de l'exercici
La quarta lliga l'article 17 amb l'article 20, el de l'avaluació de l'exercici.
Quina antiguitat exigeix l'Estatut bàsic al funcionari de carrera per a la promoció interna?
Dos anys de servei actiu al subgrup inferior, o bé al grup si aquest no té subgrup
«De servei actiu», no de qualsevol situació administrativa. El text únic, a l'article 59, demana dos anys en el cos o escala: els dos anys coincideixen, el que es compta no.
Quina antiguitat mínima exigeix el text únic de la funció pública per garantir la promoció interna?
Dos anys en el cos o l'escala a què es pertany
L'article 59 demana quatre coses: requisits legals de titulació, aquesta antiguitat, la resta de requisits de la convocatòria i superar els processos selectius.
Quines dues condicions posa el text únic de la funció pública per accedir a un altre cos del mateix grup?
Que les funcions dels dos cossos siguin substancialment coincidents o similars en contingut professional i nivell tècnic, i que es posseeixi la titulació acadèmica exigida
En aquest cas, els funcionaris només han de superar la part dels processos selectius de l'especialitat del cos i escala al qual pretenen accedir que determini la convocatòria.
Quina preferència dona el text únic als funcionaris que hi accedeixen per promoció interna?
La de triar els llocs de treball entre les vacants de la convocatòria, abans que els de torn lliure
Amb una excepció: els qui ocupen de forma definitiva un lloc propi del grup de procedència i de contingut substancialment coincident amb el lloc promogut poden optar per romandre-hi.
Com es pot moure el transvasament de places entre torns de selecció segons el text únic?
En els dos sentits, de promoció interna a torn lliure i a l'inrevés, i només si les bases ho disposen
El transvasament és possible si el nombre d'aspirants que superen els processos és inferior al de places convocades en algun dels torns.
Amb quina condició conserven el grau personal els funcionaris que es promouen, segons el text únic de la funció pública?
Que el grau consolidat estigui inclòs en l'interval de nivells del nou cos o escala
Aquesta condició és la que es pregunta. I el temps de serveis prestats al cos de procedència s'aplica, si escau, per a la consolidació del grau personal.
En quantes classes es classifiquen les retribucions dels funcionaris al text únic de la funció pública i a l'Estatut bàsic?
Dues: bàsiques i complementàries
L'estructura gran és idèntica a les dues normes: bàsiques i complementàries. Dues classes, no tres.
Per quins conceptes estan integrades «única i exclusivament» les retribucions bàsiques, segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
El sou i els triennis
Dues a l'Estatut bàsic i tres al text únic. La fórmula «única i exclusivament» és la de l'article 23.
En quins mesos es perceben les pagues extraordinàries dels funcionaris segons el text únic?
Juny i desembre
El text únic dona els mesos i un import mínim de sou més triennis; l'Estatut bàsic no dona mesos.
De quines dues maneres es compensen els serveis extraordinaris segons el text únic?
Econòmicament o amb hores lliures de servei
Els serveis extraordinaris es poden compensar econòmicament o amb hores lliures de servei, i les hores extraordinàries no poden superar habitualment el límit reglamentari.
Quins sis factors retribueix el complement específic segons el text únic de la funció pública?
Especial dificultat tècnica, grau de dedicació, responsabilitat, incompatibilitat, perillositat i penositat
La nocturnitat i la festivitat són del complement variable de la lletra e; el tercer distractor són els criteris de classificació de llocs dels articles 31 a 33.
Quantes vegades, com a màxim, pot el sou del grup A superar el del grup E segons el text únic de la funció pública?
Tres vegades
Tres vegades, i els grups de la A a la E són els del text únic, no els de l'Estatut bàsic.
Què retribueixen les retribucions bàsiques del funcionari segons l'Estatut bàsic?
L'adscripció del cos o escala a un subgrup o grup de classificació professional, i l'antiguitat en el mateix
Les bàsiques depenen de qui ets —el grup i els anys—; les complementàries depenen d'on estàs i de com ho fas.
Què retribueixen les retribucions complementàries segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Les característiques dels llocs de treball, la carrera professional o l'exercici, el rendiment o els resultats assolits
El tercer distractor és el complement específic de la lletra b de l'article 103 del text únic, que és una de les complementàries, no la definició de la classe.
Quantes retribucions bàsiques dona el text únic de la funció pública, i quina hi afegeix respecte de l'Estatut bàsic?
Tres, i hi afegeix les pagues extraordinàries en una lletra pròpia
És trampa directa: el text únic compta les pagues extraordinàries com a retribució bàsica, i l'article 23 de l'Estatut bàsic només enumera sou i triennis.
Atenent a què es fixa el sou dels funcionaris segons el text únic?
A l'índex de proporcionalitat assignat a cada un dels cinc grups de titulació
El text únic fa servir l'índex de proporcionalitat dels seus grups de la A a la E; l'Estatut bàsic parla de sou assignat a cada subgrup o grup.
Quin import mínim fixa el text únic a cada paga extraordinària del funcionari?
El d'una mensualitat del sou més l'import dels triennis
L'Estatut bàsic, en canvi, les fixa per l'import d'una mensualitat de retribucions bàsiques i de la totalitat de les complementàries, llevat de les dels apartats c i d de l'article 24.
Quines retribucions complementàries exclou l'Estatut bàsic de l'import de les pagues extraordinàries?
Les del rendiment i les dels serveis extraordinaris
L'Estatut bàsic exclou de les pagues extraordinàries les complementàries que retribueixen el rendiment i les dels serveis extraordinaris fora de jornada.
A què correspon el complement de destinació segons el text únic de la funció pública?
Al nivell del lloc de treball que s'ocupa, i és igual per a tots els llocs compresos dins d'un mateix nivell
Figura a les relacions de llocs de treball, i el nivell surt de la classificació en trenta nivells.
Quants complements específics es poden atribuir a un mateix lloc de treball?
Només un, però la quantitat pot variar en funció dels factors
És una regla taxativa de la lletra b de l'article 103 i es pregunta.
Quina finalitat té el complement de productivitat segons el text únic de la funció pública?
Retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària i l'interès o la iniciativa amb què es desenvolupa el treball
El segon distractor és la lletra d, les gratificacions; el tercer, la lletra f, el complement de carrera professional.
Qui pot conèixer les quantitats que cada funcionari percep per complement de productivitat?
Els altres funcionaris del departament o de l'organisme i també els representants sindicals
És una regla de transparència sorprenent i per això preguntable: la productivitat que es cobra la poden saber els companys.
Quines dues prohibicions porten les gratificacions per serveis extraordinaris, segons el text únic de la funció pública?
Que en cap cas no poden ser fixes en la quantia ni periòdiques en el dret a percebre-les
Ni fixes ni periòdiques és la frase, i les hores extraordinàries no poden superar habitualment el límit reglamentari.
Quins conceptes retribueix el complement variable de les retribucions complementàries del text únic?
Serveis efectius en horari nocturn o en dia festiu, assistència operativa immediata, i guàrdies de presència física i localitzades
Descriu un torn de bomber, i presència física i localitzada són dues coses diferents que es retribueixen diferent.
Quants factors dona l'Estatut bàsic a les retribucions complementàries, i què fa amb els complements del text únic?
Quatre factors, i no enumera cap complement concret
L'Estatut bàsic no enumera complements: dona quatre factors als quals han d'atendre les lleis de cada administració.
Com es retribueixen els funcionaris que fan una jornada inferior a la normal segons el text únic de la funció pública?
Amb una reducció proporcional de la quantia de les retribucions
El tercer distractor és la regla del permís per violència de gènere de l'article 49 de l'Estatut bàsic, no la de l'article 104.
Quina regla sobre el període de pràctiques selectives recull el text únic?
Que tot el temps prestat com a funcionari en pràctiques computa a efectes d'antiguitat si se superen les pràctiques o el curs
Computa tot: no la meitat i no des del nomenament.
Què prohibeix el text únic als funcionaris en matèria de percepcions, com fa també l'Estatut bàsic?
Percebre participacions en tributs, comissions i altres ingressos de l'Administració, en multes imposades o premis relacionats, encara que una norma els atribueixi
Ni de tributs, ni de multes, ni premis per multes, encara que els siguin atribuïts per norma.
Quins efectes té sobre les prestacions socials la deducció de retribucions per exercici del dret de vaga?
Cap: la deducció no té caràcter de sanció ni afecta el règim de les seves prestacions socials
Qui exerceix el dret de vaga no merita ni percep les retribucions d'aquell temps, sense que la deducció sigui sanció ni afecti les prestacions socials.
Si els tres anys d'un trienni s'han prestat en grups diferents, quin import es computa segons el text únic?
El del grup del cos o escala on el funcionari estigui en actiu en el moment de perfer el trienni
El grup que compta és el del moment en què es compleix el trienni.
Què retribueix el complement de carrera professional del text únic de la funció pública?
La progressió assolida, sense canviar de lloc de treball, dins el sistema de carrera professional horitzontal
És el pont amb la carrera horitzontal de l'article 16 de l'Estatut bàsic: la carrera horitzontal es cobra amb aquest complement.
Quin caràcter té la deducció proporcional d'havers per la part de jornada no realitzada segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
No té caràcter sancionador, i és sens perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre
La deducció no és una sanció, i en aquest cas, a més, es pot sancionar igualment.
Quina durada té el període anual de vacances retribuïdes al text únic?
Un mes
Un mes al text únic i vint-i-dos dies hàbils a l'Estatut bàsic: la unitat de còmput és diferent a cada norma.
Quina durada de vacances retribuïdes dona l'Estatut bàsic al funcionari?
Vint-i-dos dies hàbils cada any
Vint-i-dos dies hàbils, o els dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei durant l'any va ser menor.
A què està subordinat el moment en què es gaudeixen les vacances segons el text únic de la funció pública?
A les necessitats del servei
El dret és d'un mes per cada any complet de servei actiu, i el moment se subordina a les necessitats del servei.
Quin límit temporal posa l'Estatut bàsic de l'empleat públic per gaudir de les vacances traslladades?
Divuit mesos comptats a partir del final de l'any natural en què s'hagin originat
Divuit mesos des del final de l'any: és la xifra que l'apartat 2 i l'apartat 3 de l'article 50 comparteixen.
Quin límit té la compensació econòmica de vacances en cas de jubilació per incapacitat permanent o defunció?
Un màxim de divuit mesos
És la tercera aparició de la xifra dels divuit mesos dins de l'article 50 de l'Estatut bàsic.
Quina durada acumulada màxima té la llicència per a assumptes propis que dona el text únic de la funció pública?
Sis mesos cada dos anys
Els sis dies a l'any són el permís per assumptes particulars de la lletra k de l'article 48 de l'Estatut bàsic, que és cosa diferent.
Es retribueix la llicència per a assumptes propis dels funcionaris del text únic?
No, es concedeix sense cap retribució
Les tres dades d'aquesta llicència: no es cobra, sis mesos, cada dos anys. I la concessió se subordina a les necessitats del servei.
Quina base de còmput fa servir cada norma per a les vacances?
«Any complet de servei actiu» al text únic i «any natural» a l'Estatut bàsic
No és el mateix període, i és la diferència que s'afegeix a la de la unitat de mesura.
Es consideren dies hàbils els dissabtes a efectes de comptar les vacances segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
No, sens perjudici de les adaptacions per als horaris especials
L'article ho precisa expressament: els dissabtes no són hàbils per comptar vacances.
Quines quatre situacions permeten traslladar les vacances fora de l'any natural segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Permís de maternitat, incapacitat temporal, risc durant la lactància i risc durant l'embaràs de la funcionària
Serveix tant si impedeixen iniciar el gaudi dins l'any natural com si sobrevenen un cop iniciat el període vacacional.
Pot substituir-se per una quantia econòmica el període de vacances anuals retribuïdes?
No, i en cas de renúncia voluntària s'ha de garantir en tot cas el gaudi de les vacances meritades
Les vacances no es cobren, es gaudeixen. L'excepció són les causes alienes a la voluntat del funcionari.
Quina diferència estructural hi ha entre les dues normes pel que fa a les llicències?
El text únic distingeix llicències de permisos i l'Estatut bàsic no les regula com a categoria separada: parla de permisos
És estructura que es pregunta: les llicències de l'article 95 són del text únic.
Quants supòsits de llicència dona el text únic, i quants d'aquests són vigents?
Cinc supòsits, dels quals tres són vigents
Dos estan derogats: els apartats quart i sisè estan marcats com a no vigents al text consolidat.
Quin requisit exigeix el text únic per concedir una llicència per estudis al funcionari?
Informe favorable del cap de la unitat orgànica on el funcionari presta els seus serveis
I els estudis han de ser sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball.
En quin cas es percebien totes les retribucions durant una llicència per estudis?
Només si la llicència es concedeix per interès propi de l'Administració
Qui aprecia aquest interès són els òrgans competents en matèria de personal, amb l'excepció que l'Escola d'Administració Pública el pot establir a la convocatòria dels cursos.
Qui pot establir excepcionalment l'interès de l'Administració en la convocatòria d'un curs de formació?
L'Escola d'Administració Pública
És l'excepció a la regla general que l'interès l'aprecien els òrgans competents en matèria de personal.
Com es determinen les llicències per malaltia segons el text únic de la funció pública?
Per reglament, d'acord amb el règim de previsió social al qual el funcionari estigui acollit
Es tracta de la malaltia que impedeix el desenvolupament normal de les funcions públiques.
A què s'han d'atenir les llicències sindicals que preveu el text únic de la funció pública?
Al que sigui determinat per reglament, amb consulta prèvia als òrgans de participació en la determinació de les condicions de treball
Cobreixen l'exercici de funcions sindicals, la formació sindical i la representació de personal.
En quin cas es pot sol·licitar la compensació econòmica de les vacances meritades i no gaudides?
Quan la relació de serveis s'acabi per causes alienes a la voluntat de la persona funcionària
Si te'n vas tu, no es compensen; si la relació s'acaba per causes alienes a la teva voluntat, sí. En jubilació per incapacitat permanent o defunció, fins a un màxim de divuit mesos.
Quants permisos retribuïts enumera la llista de l'Estatut bàsic?
Tretze, de la a a la m
Tretze lletres, de la a a la m, i és la pista amb més números de tot el tema.
Quants dies hàbils de permís dona l'Estatut bàsic per malaltia greu o hospitalització d'un parent de primer grau?
Cinc dies hàbils
Cinc per primer grau i quatre per segon grau. El supòsit cobreix accident o malaltia greus, hospitalització, o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari.
Per malaltia greu d'un familiar dins del segon grau, quants dies hàbils dona l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Quatre dies hàbils
Quatre dies hàbils per al segon grau de consanguinitat o afinitat; cinc per al primer grau, al cònjuge i a la parella de fet.
Per defunció d'un familiar de primer grau a la mateixa localitat, quants dies hàbils de permís dona l'Estatut bàsic?
Tres dies hàbils
Defunció de primer grau: tres dies a la mateixa localitat i cinc en una localitat diferent.
En cas de defunció d'un familiar de segon grau en una localitat diferent de la de residència, quants dies dona l'Estatut bàsic?
Quatre dies hàbils
Defunció de segon grau: dos dies a la mateixa localitat i quatre en una localitat diferent. Mateixa localitat sempre el número petit.
Quants dies de permís dona l'Estatut bàsic al funcionari per trasllat de domicili sense canvi de residència?
Un dia
Un dia, i la condició és «sense canvi de residència». El tram de fins a quatre dies per canvi de localitat només el dona el text únic.
Fins a quina edat del fill dona dret al permís de lactància l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Fins als dotze mesos
Dotze mesos per lactància i dotze anys per guarda legal: aquesta parella de xifres és trampa clàssica.
Quantes hores diàries d'absència amb retribucions íntegres dona l'Estatut bàsic de l'empleat públic per a fills prematurs?
Un màxim de dues hores
I a més, dret a reduir la jornada fins a un màxim de dues hores, amb la disminució proporcional de les retribucions.
Quina edat del menor marca el dret a reducció de jornada per guarda legal que dona l'Estatut bàsic?
Fins als dotze anys
Menor de dotze anys, no de dotze mesos: aquells són els de la lactància.
Quants dies de permís a l'any dona l'Estatut bàsic al funcionari per assumptes particulars?
Sis dies
Sis dies a l'any contra sis mesos cada dos anys de la llicència per assumptes propis del text únic: dues coses diferents a dues normes diferents.
Quants dies de permís dona l'Estatut bàsic de l'empleat públic per matrimoni o per parella de fet formalitzada?
Quinze dies
L'Estatut bàsic equipara expressament el matrimoni i la parella de fet registrada o constituïda per document públic.
A quina altra persona, a més del cònjuge i dels parents de primer grau, estén l'Estatut bàsic els cinc dies hàbils de permís?
A qui convisqui al mateix domicili i requereixi la seva cura efectiva
La lletra a hi inclou també la parella de fet, al mateix nivell que el cònjuge i els parents de primer grau.
Per a quins exàmens dona permís retribuït l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Per a exàmens finals i proves definitives d'aptitud, els dies de la celebració
«Finals» i «definitives»: no és per a qualsevol examen. El tercer i el quart distractor són les formulacions de la lletra c de l'article 96 del text únic.
Quina precisió expressa afegeix l'Estatut bàsic, als seus permisos, al terme «funcionàries embarassades»?
Que inclou també les persones funcionàries trans gestants
La precisió és expressa al text de la lletra e, que cobreix els exàmens prenatals i les tècniques de preparació al part.
Quina absència diària dona el permís de lactància de l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Una hora, que es pot dividir en dues fraccions
La reducció de mitja hora a l'inici i al final és una de les alternatives al dret, no el dret mateix.
Quines dues alternatives ofereix l'Estatut bàsic de l'empleat públic a l'hora d'absència per lactància?
Reduir la jornada en mitja hora a l'inici i al final, o en una hora a l'inici o al final
L'acumulació en jornades completes és una tercera possibilitat, amb la seva pròpia condició temporal.
Es pot transferir a l'altre progenitor l'exercici del permís de lactància?
No, és un dret individual i no es pot transferir
Dret individual, no transferible, ni a l'altre progenitor, adoptant, guardador o acollidor.
A partir de quin moment es pot gaudir de l'acumulació del temps de lactància en jornades completes?
En acabar el permís per naixement, adopció, guarda o acolliment
És la condició temporal de la modalitat acumulada, i el temps s'incrementa proporcionalment en casos de part, adopció, guarda o acolliment múltiple.
A quins altres casos estén l'Estatut bàsic el mateix dret a reducció de jornada per cura directa?
A un major que requereixi especial dedicació i a una persona amb discapacitat
I el mateix dret el té qui s'ha d'encarregar de la cura d'un familiar fins al segon grau que per edat, accident o malaltia no pugui valer-se per si mateix i no exerceixi activitat retribuïda.
Quina reducció de jornada dona l'Estatut bàsic al funcionari per malaltia molt greu d'un familiar de primer grau?
Fins al cinquanta per cent, retribuït i per un màxim d'un mes
Les cinc dades: cinquanta per cent, retribuït, un mes, familiar de primer grau, malaltia molt greu.
Què passa si hi ha més d'un titular del mateix dret de permís de l'Estatut bàsic pel mateix fet causant?
El temps de gaudi es pot prorratejar entre ells, respectant en tot cas el termini màxim d'un mes
El prorrateig no amplia el màxim: el termini d'un mes es respecta en tot cas.
Quin permís dona la lletra m de l'article 48 de l'Estatut bàsic?
El temps indispensable per als actes preparatoris de donació d'òrgans
El segon distractor és la lletra j, el tercer la lletra e i el quart la lletra d del mateix article.
Quin dels permisos de l'Estatut bàsic cobreix també les obligacions relacionades amb la conciliació de la vida familiar i laboral?
La lletra j, del deure inexcusable de caràcter públic o personal
La lletra j dona el temps indispensable per al deure inexcusable públic o personal i per als deures de conciliació.
Quin permís relacionat amb l'activitat sindical regula l'Estatut bàsic, i amb quina durada?
El de funcions sindicals o de representació, sense fixar cap xifra
La lletra c és una de les poques del article 48 que no porta xifra: remet als termes que es determini.
Un bomber té el pare hospitalitzat per malaltia greu i, un mes després, se li mor un germà en una altra localitat. Quants dies hàbils li corresponen per cada fet?
Cinc dies hàbils pel primer grau i quatre dies hàbils pel segon grau
El pare és primer grau i la malaltia greu dona cinc dies hàbils; el germà és segon grau i la defunció en una localitat diferent dona quatre dies hàbils.
Comparant els trams de permís de l'Estatut bàsic, què dona més dies hàbils que la defunció d'un familiar de primer grau a la mateixa localitat?
La malaltia greu d'un familiar de primer grau
Cinc dies contra tres: la malaltia greu dona més dies que la mort si és a la mateixa localitat. Sona estrany i per això es pregunta.
Quina diferència hi ha entre les dues mesures que dona l'Estatut bàsic per a fills prematurs?
Que l'absència es cobra íntegra i la reducció de jornada es descompta sempre
La diferència és el diner, i aquesta distinció és la pregunta.
Quant de temps lliure dona el permís del text únic si el trasllat de domicili comporta canvi de localitat?
Fins a quatre dies
Un dia a les dues normes per al trasllat sense canvi de residència; el tram de fins a quatre dies per canvi de localitat només el dona el text únic.
Quants dies de permís l'any per assumptes personals sense justificació dona el text únic als funcionaris de la Generalitat?
Sis dies
Sis dies de base, sense justificació, i la concessió està subordinada a les necessitats del servei.
Quants dies addicionals de lliure disposició dona el text únic de la funció pública en complir el sisè trienni?
Dos dies
Base de sis dies, i en complir el sisè trienni dos dies més: vuit en total.
Quines dues menes de jornada de treball preveu l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
A temps complet o a temps parcial
I el mateix apartat diu que les administracions establiran la jornada general i les especials de treball: un torn de bomber és una de les especials.
Quina edat dels fills marca les mesures de flexibilització horària de jornada que preveu l'Estatut bàsic?
Dotze anys
Les mesures cobreixen també els qui tenen necessitats de cura de fills majors de dotze anys, del cònjuge o parella de fet, de familiars fins al segon grau i d'altres convivents que no puguin valer-se per si mateixos.
Quines dues paraules qualifiquen el teletreball dels empleats públics a l'Estatut bàsic?
Voluntari i reversible
En tot cas tindrà caràcter voluntari i reversible, llevat de supòsits excepcionals degudament justificats.
Quantes setmanes dura el permís per naixement per a la mare biològica segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Dinou setmanes
Dinou, i trenta-dues en supòsit de monoparentalitat per existir una única persona progenitora.
Quantes setmanes dura el permís per naixement en supòsit de monoparentalitat segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Trenta-dues setmanes
Els tres permisos grans —naixement, adopció i progenitor diferent de la mare biològica— fan dinou setmanes, i trenta-dues si hi ha una sola persona progenitora.
Quantes setmanes addicionals, com a màxim, amplien el permís per part prematur o hospitalització del nounat?
Tretze setmanes
El permís s'amplia en tants dies com el nounat estigui hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.
Quant amplia la discapacitat del fill el permís per naixement, segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Dues setmanes més per a tots dos progenitors
L'ampliació és per a tots dos progenitors, a diferència de l'ampliació per hospitalització del nounat.
Què estableix l'Estatut bàsic per al personal laboral de les administracions en matèria de jornada, permisos i vacances?
Que s'estarà a aquest capítol i a la legislació laboral
L'article 51 és d'una frase i remet a totes dues fonts alhora.
Quin és l'estat, al text únic, de les especificitats de permisos de lactància?
No vigent: està derogat sencer per la Llei 8/2006, de mesures de conciliació
Es titulava «Especificitats dels permisos de lactància, guarda legal, maternitat, adopció i acolliment» i el seu contingut al text consolidat és una sola paraula: no vigent.
Quins preceptes s'apliquen en matèria de lactància, maternitat, adopció i acolliment un cop derogat el que ho regulava al text únic?
Els articles 48 i 49 de l'Estatut bàsic
La derogació és material de pregunta trampa: «quin article del text únic regula el permís de lactància?» Cap.
Com es consideren les faltes d'assistència de la funcionària víctima de violència?
Justificades si ho fixen els serveis socials o de salut
Les faltes d'assistència, totals o parcials, es consideren justificades pel temps i en les condicions que determinin els serveis socials d'atenció o de salut.
Quina diferència exacta hi ha entre el permís per trasllat de domicili de l'Estatut bàsic i el que dona el text únic?
Que el text únic hi afegeix fins a quatre dies si es canvia de localitat de residència
L'article 48 lletra b diu «per trasllat de domicili sense canvi de residència, un dia» i s'acaba.
Quina durada dona el text únic de la funció pública per a exàmens finals en centres oficials?
Un dia
Un dia al text únic; l'Estatut bàsic dona «els dies de la seva celebració» sense fixar-ne un. Per a altres proves definitives d'avaluació i alliberadores, el text únic dona el temps indispensable.
Què s'ha de garantir en tots els casos abans de concedir un dia de lliure disposició que dona el text únic?
Que la unitat assumeix les tasques sense dany per a tercers
La condició va al mateix apartat 2, enganxada a la subordinació a les necessitats del servei.
Com s'incrementen els dies de lliure disposició des del vuitè trienni en endavant, segons el text únic?
En un dia addicional per cada trienni complert
Al vuitè trienni nou dies, al novè deu, i així. Sisè trienni, dos dies; a partir del vuitè, un per trienni.
Quins dies addicionals de permís per assumptes particulars dona l'Estatut bàsic al funcionari per antiguitat?
Cap: la seva lletra k dona sis dies a l'any i prou
Els dies addicionals per trienni són del text únic català.
Com defineix l'Estatut bàsic de l'empleat públic el teletreball?
La prestació a distància del contingut competencial del lloc de treball
La definició inclou la condició «sempre que les necessitats del servei ho permetin».
Què exigeix l'Estatut bàsic de l'empleat públic a les normes que regulin el teletreball?
Que es negociïn col·lectivament i fixin criteris objectius d'accés
I el teletreball haurà de contribuir a una millor organització del treball a través de la identificació d'objectius i l'avaluació del seu compliment.
Quins drets i deures té el personal que presta serveis mitjançant teletreball?
Els mateixos que el personal presencial, llevat dels inherents a la presència
Hi entra la normativa de prevenció de riscos laborals que resulti aplicable, i l'Administració proporciona i manté els mitjans tecnològics necessaris.
Quants trams té la distribució de les dinou setmanes del permís per naixement, i com es reparteixen?
Tres trams: sis setmanes obligatòries, onze a voluntat i dues més per a la cura del menor
Sis més onze més dues fan dinou, i aquesta distribució és la pregunta fina.
Com s'han de gaudir les sis primeres setmanes del permís per naixement, segons el que diu l'Estatut bàsic?
Ininterrompudes i posteriors al part, obligatòries i a jornada completa
Sis setmanes obligatòries, a jornada completa, i no es poden fraccionar. En cas d'adopció es compten des de la resolució judicial.
Fins a quin moment es poden distribuir les onze setmanes del segon tram del permís per naixement?
Fins que el fill compleixi els dotze mesos d'edat
Són onze setmanes, vint-i-dues en monoparentalitat, distribuïbles a voluntat en períodes setmanals des de la finalització del descans obligatori.
Fins a quina edat del fill es poden distribuir les dues setmanes de l'últim tram del permís per naixement?
Fins als vuit anys
Dues setmanes, quatre en monoparentalitat, per a la cura del menor, en períodes setmanals fins que el fill compleixi els vuit anys.
Quin preavís exigeix l'Estatut bàsic al funcionari per al gaudi interromput del permís per naixement?
Almenys quinze dies, i es fa per setmanes completes
El preavís és per a cada període i el gaudi es fa per setmanes completes.
Es pot transferir el permís per naixement de l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
No, és un dret individual de les persones progenitores, siguin homes o dones
No transferible, igual que la lactància, i tant per a homes com per a dones.
Quina reducció de jornada manté les retribucions íntegres en cas de violència de gènere o violència sexual sobre la dona funcionària?
La reducció d'un terç o menys de la jornada
Un terç o menys, retribucions íntegres. I les faltes d'assistència, totals o parcials, es consideren justificades pel temps i en les condicions que determinin els serveis socials d'atenció o de salut.
Quina reducció de jornada dona l'Estatut bàsic de l'empleat públic per cura de fill menor afectat per càncer o malaltia greu?
Almenys la meitat de la jornada, percebent les retribucions íntegres
«Almenys la meitat» és un mínim de reducció, no un màxim, i es cobra íntegre. Requereix que els dos progenitors treballin.
Fins a quina edat del fill es manté la reducció per cura de menor afectat per càncer o malaltia greu?
Fins als vint-i-tres anys: complir-ne divuit no l'extingeix
La precisió sobre els divuit anys és expressa al text de l'article.
Un funcionari de la Generalitat compleix el vuitè trienni. De quants dies de lliure disposició disposa?
Nou
Sis de base, més dos en complir el sisè trienni fan vuit, i un més pel vuitè trienni fan nou.
Quin capítol i quants articles de l'Estatut bàsic formen el bloc de negociació col·lectiva i representació?
El capítol IV del títol III, amb els seus setze articles
Setze articles, i l'article 44 és el del procediment electoral dels òrgans de representació.
Quins tres drets reconeix l'Estatut bàsic als empleats públics per determinar conjuntament les seves condicions de treball?
Negociació col·lectiva, representació i participació institucional
Cada un dels tres té la seva definició legal al mateix article, i les preguntes les creuen.
Quins sis principis regeixen la negociació col·lectiva segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Legalitat, cobertura pressupostària, obligatorietat, bona fe, publicitat i transparència
El segon distractor són els principis d'ordenació de la funció pública de l'article 1 del text únic.
Quin percentatge de representants a les eleccions legitima un sindicat per ser a una mesa de negociació?
El deu per cent o més
El deu per cent o més dels representants a les eleccions per a delegats i juntes de personal, en les unitats electorals de l'àmbit de constitució de la mesa.
Quin límit posa l'Estatut bàsic a la celebració d'una reunió, un cop autoritzada al centre de treball?
Que no perjudiqui la prestació dels serveis
La celebració no ha de perjudicar la prestació dels serveis: és la regla que acompanya la responsabilitat de qui convoca.
Amb quins quatre adjectius qualifica el text únic el sufragi per elegir els representants del personal?
Universal, directe, igual i secret
Són els quatre adjectius de la quarta lletra de l'article 106.
Quins són els òrgans de representació dels funcionaris de la Generalitat segons el text únic de la funció pública?
Les juntes de personal o, si s'escau, els delegats de personal del cos
L'acció sindical, en canvi, s'exerceix mitjançant les seccions sindicals, constituïdes lliurement pels empleats públics afiliats a cada sindicat.
Quin dret col·lectiu tanca la llista de l'Estatut bàsic i té article propi, tot i exercir-se de manera individual?
El dret de reunió
L'Estatut bàsic el regula a part i tanca el bloc de drets col·lectius.
Quin percentatge del col·lectiu convocat han de representar els empleats públics per convocar una reunió, segons l'Estatut bàsic?
No inferior al quaranta per cent
Quaranta per cent. A més hi estan legitimades les organitzacions sindicals, els delegats de personal, les juntes de personal i els comitès d'empresa.
Qui és responsable del normal desenvolupament d'una reunió al centre de treball?
Els convocants
És una de les dues regles de celebració que fixa l'Estatut bàsic.
Com defineix l'Estatut bàsic de l'empleat públic la representació?
La facultat d'elegir representants i constituir òrgans unitaris
El segon distractor és la definició de negociació col·lectiva i el tercer, la de participació institucional.
En què consisteix la participació institucional segons l'Estatut bàsic?
El dret a participar en òrgans de control i seguiment via sindicats
Negociar condicions, elegir representants i participar en òrgans de control són tres coses diferents del mateix article.
Quin dels sis principis de la negociació col·lectiva impedeix negociar el que no hi ha diners per pagar?
La cobertura pressupostària
És el segon dels sis principis de l'article 33 de l'Estatut bàsic.
Quines organitzacions sindicals són a les meses de negociació col·lectiva per la seva representativitat, segons l'Estatut bàsic?
Les més representatives a nivell estatal i les de comunitat autònoma
I a més, els sindicats que hagin obtingut el deu per cent o més dels representants en l'àmbit de constitució de la mesa. L'altra banda de la mesa és la dels representants de l'Administració.
Quina d'aquestes matèries queda exclosa de l'obligatorietat de la negociació per l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Els poders de direcció i control propis de la relació jeràrquica
Les altres tres són de la primera llista, la de matèries negociables.
Quina matèria exclosa de la negociació col·lectiva ja apareixia regulada abans a l'Estatut bàsic?
La determinació de les condicions de treball del personal directiu
El directiu queda fora de la negociació col·lectiva, i la regla surt a les dues bandes: a l'article 13 i a la llista d'excloses de l'article 37.
Sobre què es pot signar un pacte, i no un acord, segons l'Estatut bàsic?
Sobre matèries de l'àmbit competencial de l'òrgan que el subscriu
I s'aplica directament al personal de l'àmbit corresponent, sense cap aprovació posterior.
Què necessita un acord, a diferència d'un pacte, per tenir validesa i eficàcia?
L'aprovació expressa i formal dels òrgans de govern competents
El pacte s'aplica tot sol; l'acord necessita que l'òrgan de govern l'aprovi expressament i formalment, que és la competència que l'article 5 del text únic dona al Govern.
Quins quatre drets sindicals en particular reconeix el text únic als funcionaris de la Generalitat?
Consulta i negociació, vaga, òrgans de representació i elecció de representants
El segon distractor és la llista de l'article 15 de l'Estatut bàsic, la dels drets individuals exercits col·lectivament.
Com es constitueixen les seccions sindicals segons el text únic de la funció pública?
Pels afiliats a cada sindicat, lliurement i d'acord amb els estatuts
L'acció sindical i la representació unitària són dues vies diferents dins del mateix article 107.
On es porta a terme la participació en la determinació de les condicions de treball segons el text únic de la funció pública?
A la Mesa General de Negociació i a les meses sectorials que aquesta mateixa acordi de constituir
Les meses sectorials les crea la Mesa General, per decisió seva, en sectors específics. L'apartat afecta els funcionaris i el personal estatutari.
Quin criteri regeix la composició i les renovacions dels representants de la part sindical a les meses?
La proporcionalitat segons els resultats de cada procés electoral sindical
És la segona part de l'apartat 3 de l'article 107 del text únic.
Qui pot nomenar mediadors quan les parts no arriben a entendre's negociant, segons el text únic de la funció pública?
La Mesa General de Negociació, per acord pres per ella mateixa
Es poden nomenar un o més mediadors, i també quan sorgeixin conflictes en el compliment dels acords o pactes. El procediment de mediació s'ha de regular per reglament.
Quins quatre subjectes, a més de les organitzacions sindicals, estan legitimats per convocar una reunió segons l'Estatut bàsic?
Delegats i juntes de personal, comitès d'empresa i el quaranta per cent
Les organitzacions sindicals hi estan legitimades directament o a través dels delegats sindicals.
Quan s'autoritzen les reunions al centre de treball segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Fora de les hores de treball, llevat d'acord amb els qui les convoquen
I la celebració de la reunió no perjudicarà la prestació dels serveis, essent els convocants responsables del seu normal desenvolupament.
Per a què estan legitimades les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit de la funció pública, segons l'Estatut bàsic?
Per recórrer en via administrativa i jurisdiccional els òrgans de selecció
Un sindicat pot recórrer un tribunal d'oposicions. Els mediadors els nomena la Mesa General de Negociació per l'article 107 del text únic.
Quin matís posa l'Estatut bàsic a l'exclusió de les potestats d'organització de l'Administració?
Que les seves conseqüències sobre condicions negociables sí que es negocien
La potestat d'organització no es negocia; les seves conseqüències sobre les condicions de treball, sí.
A quin precepte constitucional remet el text únic els principis d'actuació dels funcionaris de la Generalitat?
A l'article 103 de la Constitució
Les funcions estan encaminades a la satisfacció dels interessos generals i els principis d'actuació deriven de l'article 103 de la Constitució.
Amb quina salvetat es rebutja tot regal segons l'Estatut bàsic?
Sens perjudici del Codi penal
El principi de conducta obliga a rebutjar tot regal que vagi més enllà dels usos de cortesia, sens perjudici del que estableix el Codi penal.
Què preveu el text únic de la funció pública sobre l'horari ordinari?
Que excepcionalment es podran exigir tasques fora de l'horari ordinari previst
És la regla d'excepcionalitat de l'apartat 4, i es llegeix junt amb el deure de complir estrictament la jornada de la lletra g.
Quants principis recullen els dos preceptes de deures de l'Estatut bàsic, i quin és quin?
Dotze el 53, de principis ètics, i onze el 54, de principis de conducta
Ètics el 53, de conducta el 54. Són els dos articles que despleguen els quinze principis de l'article 52.
Quin és el primer pas que marca el text únic de la funció pública al funcionari davant una ordre que sembla il·legal?
Sol·licitar-ne la confirmació per escrit
Primer la confirmació per escrit; un cop rebuda, la comunicació per escrit de la discrepància al cap superior, que decideix.
Què es fa, segons el text únic de la funció pública, un cop rebuda la confirmació per escrit d'una ordre?
Es pot comunicar immediatament per escrit la discrepància al cap superior, el qual és qui decideix
El cap superior és qui decideix, i aquest és el tercer pas del procediment de tres.
Quina és la regla sense matisos amb què acaba el deure d'obediència del text únic?
Que en cap cas no es compliran les ordres que impliquin comissió de delicte
La «infracció manifesta de l'ordenament jurídic» és el llindar de l'Estatut bàsic, no la fórmula del text únic.
Què exigeix el text únic al funcionari, entre els seus deures, en les relacions amb els administrats?
La màxima correcció i el màxim d'ajut i d'informació al públic
El segon distractor és un dels principis de conducta de l'article 54 de l'Estatut bàsic, no un deure del text únic.
Quin deure del text únic de la funció pública és singular i especialment rellevant en un cos operatiu?
No alterar-se les condicions físiques i psíquiques ni induir-hi altres
És la lletra h, i té dos elements: no alterar-se un mateix i no induir-hi altres, quan això pugui afectar d'una manera considerable el funcionament regular dels serveis o la tasca encomanada.
Quina condició limita el deure del text únic de no alterar-se físicament ni psíquicament?
Que pugui afectar considerablement el servei o la tasca encomanada
El deure no és absolut: va lligat a l'afectació considerable del servei o de la tasca.
Hi ha obligació general de residir a la localitat on es treballa, segons el text únic de la funció pública?
No, llevat dels casos en què per raó del servei el deure de residència sigui necessari
I això no podrà ser obstacle per a l'estricte compliment de la jornada i de l'horari.
Quins quatre principis generals del codi de conducta de l'Estatut bàsic són els que un examinador tria perquè són els rars?
Exemplaritat, austeritat, accessibilitat i entorn cultural
Els altres nou són els que qualsevol llista de principis porta; aquests quatre són els que distingeixen qui ha llegit l'article.
Quin principi ètic de l'Estatut bàsic de l'empleat públic obliga davant un interès personal en un assumpte?
L'abstenció, que abasta també els conflictes d'interessos privats
L'abstenció és un dels tres principis ètics que es trien; els altres dos són el tracte de favor i el secret.
Què prohibeix el principi ètic del secret que recull l'Estatut bàsic, més enllà de guardar-lo?
Usar la informació en benefici propi o de tercers o contra l'interès general públic
El principi obliga a guardar secret de les matèries classificades o de difusió prohibida i a mantenir la deguda discreció sobre els assumptes coneguts per raó del càrrec.
A qui s'ha de posar en coneixement una ordre que constitueix infracció manifesta, segons el que diu l'Estatut bàsic?
Als òrgans d'inspecció procedents
Diferència de destinatari respecte del text únic: al cap superior en una norma, als òrgans d'inspecció en l'altra.
Què estableix el principi de conducta de l'Estatut bàsic sobre els regals als empleats públics?
Que es rebutjarà tot regal que vagi més enllà dels usos de cortesia
Sens perjudici del que estableix el Codi penal.
Què garanteix el principi de conducta de l'Estatut bàsic de l'empleat públic en matèria lingüística?
L'atenció en la llengua sol·licitada si és oficial al territori
L'acreditació del coneixement de la llengua catalana en la selecció és l'article 42 del text únic, no un principi de conducta.
Com comença el codi de conducta de l'Estatut bàsic, abans de donar els quinze principis?
Amb el deure d'exercir amb diligència les tasques assignades i vetllar pels interessos generals amb subjecció a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic
La remissió a l'article 103 de la Constitució és de l'apartat 1 de l'article 108 del text únic.
Quins verbs fa servir el text únic per a la confirmació per escrit de l'ordre i per a la discrepància?
«Podrà» sol·licitar i «podrà» comunicar: són facultats del funcionari
Són facultats; «en cap cas no es compliran» és l'únic imperatiu de la lletra.
Quina excepció té el deure de reserva que el text únic imposa als funcionaris?
Quan hi ha irregularitats i el superior advertit no les esmena
La reserva no cobreix l'encobriment: si hi ha irregularitats i s'ha advertit el superior i no les corregeix, la reserva deixa de ser exigible.
Quin efecte té el codi de conducta sobre el règim disciplinari segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic?
Els seus principis i regles informaran la interpretació i aplicació del règim disciplinari dels empleats públics
El codi de conducta no és decoratiu: és el que s'utilitza per interpretar si una conducta és una falta.
Quina és la diferència de llindar entre el deure d'obediència als superiors del text únic i el tercer principi de conducta de l'Estatut bàsic?
«Contràries a la legalitat a judici seu» i «infracció manifesta»
Manifesta és molt més exigent que «a judici seu»: amb l'Estatut bàsic no n'hi ha prou amb el criteri del funcionari.
Un bomber rep del seu cap una ordre que creu contrària a la legalitat, però que no és cap delicte. Què li permet fer el text únic?
Demanar-ne la confirmació per escrit i comunicar la discrepància al cap
Són facultats seves i no suspenen el deure de complir: només les ordres que impliquin comissió de delicte no es compleixen en cap cas. La via dels òrgans d'inspecció és la de l'article 54 de l'Estatut bàsic.
Segona part · situacions administratives, provisió, incompatibilitats i règim disciplinari
Quantes normes es treballen a la segona part del tema 2 i quina en porta el fil?
Quatre normes, i el fil el porta el text únic de la funció pública de Catalunya
El text únic és la llei de la funció pública de la Generalitat i per això és la que porta el recorregut; les altres tres hi entren com a marc o com a desplegament.
Quines dues normes surten senceres en aquesta segona part i no s'havien vist a la primera?
La llei d'incompatibilitats del personal de la Generalitat i el reglament de règim disciplinari
Llei 21/1987 i Decret 243/1995: totes dues són catalanes i totes dues es donen completes en aquesta part.
Quants articles té el text únic de la funció pública de Catalunya?
Cent vint-i-set
127 articles el text únic, 100 l'Estatut bàsic, 56 el reglament de règim disciplinari i 24 la llei d'incompatibilitats. Text únic, Decret legislatiu 1/1997.
Quants articles té la llei d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat?
Vint-i-quatre
La Llei 21/1987 té 24 articles i sis capítols, i surt sencera en aquesta segona part. Llei 21/1987.
Quants articles té el reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat?
Cinquanta-sis
El Decret 243/1995 té 56 articles, dels quals 31 són de tramitació del procediment. Decret 243/1995.
Quin criteri s'aplica quan les dues normes principals del tema diuen coses diferents sobre la mateixa matèria?
Es donen les dues, dient el nom de la norma, i s'indica quina és la bàsica
L'examen pregunta el text, no doctrina: una barreja de les dues normes és una cosa que no és a cap de les dues.
Quins quatre blocs de l'enunciat del temari queden per a la segona part del tema?
Situacions administratives, mobilitat i provisió, incompatibilitats i règim disciplinari
Els altres quatre blocs —personal, organització, condició de funcionari i drets i deures— són la primera part.
On hi ha la diferència més gran entre les dues normes principals d'aquest tema?
Al nombre de situacions administratives: una en dona cinc i l'altra, vuit
Cinc situacions a l'Estatut bàsic i vuit vives al text únic: és la divergència més gran del tema i obre el primer bloc d'aquesta part.
Quines dues matèries d'aquesta segona part es donen a l'esquelet i no article per article?
La negociació col·lectiva i la tramitació del procediment disciplinari
La negociació col·lectiva ja es va donar a la primera part dins dels drets, i de la tramitació disciplinària se'n dona l'esquelet perquè no n'ha sortit cap pregunta als exàmens revisats.
Per què la negociació col·lectiva no es torna a desenvolupar en aquesta segona part?
Perquè ja es va donar a la primera part, dins del bloc de drets dels funcionaris
És matèria de drets i allà es va tractar; repetir-la aquí seria duplicar el que ja s'ha explicat.
Quines matèries del règim disciplinari es donen senceres i per quin motiu?
Les faltes, les sancions i la prescripció, perquè és d'on surten les preguntes
Dels 56 articles del reglament, 31 són de tramitació i no n'ha sortit cap pregunta; el que cau són faltes, sancions i terminis.
Quantes situacions administratives enumera l'Estatut bàsic de l'empleat públic per als funcionaris de carrera?
Cinc
Servei actiu, serveis especials, servei en altres administracions públiques, excedència i suspensió de funcions. Estatut bàsic, article 85.1.
Quantes classes de situacions administratives vives recull el text únic de la funció pública de Catalunya?
Vuit
Vuit vives: una de les lletres de l'article 84 està marcada com a no vigent. Text únic, article 84.
Com reparteixen les pistes següents les vuit situacions administratives del text únic?
Primer actiu i serveis especials, després les excedències, i al final suspensió i reingrés
L'ordre segueix els efectes: primer les dues que tenen reserva de lloc i còmput, després les excedències i finalment com se surt de totes.
Quina de les situacions següents enumera el text únic català i NO apareix a la llista de l'Estatut bàsic?
L'expectativa de destinació
El text únic hi afegeix l'expectativa de destinació i desglossa l'excedència en tres situacions amb nom propi. Text únic, article 84.
En quantes situacions administratives diferents desglossa el text únic el que l'Estatut bàsic anomena simplement «excedència»?
En tres: voluntària, forçosa i voluntària incentivada
Voluntària, forçosa i voluntària incentivada són tres situacions administratives distintes a la llista catalana. Text únic, articles 84 i 86.
Quina diferència de vocabulari hi ha entre les dues normes en nomenar la situació del funcionari suspès?
L'Estatut bàsic diu «suspensió de funcions» i el text únic diu «suspensió d'ocupació»
Si una pregunta et posa les dues expressions, el que decideix és quina norma cita. Estatut bàsic, article 85; text únic, article 84.
Com es passa de les cinc situacions de l'Estatut bàsic a les vuit del text únic?
Sumant-hi les dues excedències pròpies del text únic i l'expectativa de destinació
Cinc més l'excedència forçosa, la voluntària incentivada i l'expectativa de destinació fan vuit. Text únic, article 84, i Estatut bàsic, article 85.
A qui correspon declarar les situacions administratives dels funcionaris de la Generalitat?
Al conseller competent en matèria de funció pública
És una de les competències que el text únic atribueix al conseller de funció pública, i no canvia segons la situació de què es tracti. Text únic, article 6.
Un funcionari en excedència voluntària, ha perdut la condició de funcionari?
No, perquè les situacions administratives no són causes de pèrdua de la condició
La definició de funcionari inclou els qui es troben en alguna de les situacions que la llei determina; les causes de pèrdua són una llista a part i cap situació administrativa no hi surt. Text únic, articles 11 i 35.
Pot una comunitat autònoma regular situacions administratives que no siguin a la llista de l'Estatut bàsic?
Sí, perquè l'Estatut bàsic habilita expressament les lleis de funció pública a fer-ho
L'habilitació és la clau jurídica de tot el bloc i explica per què la llista catalana és més llarga que l'estatal. Estatut bàsic, article 85.2.
Quina circumstància habilita la llei autonòmica a crear situacions administratives noves?
Raons organitzatives, de reestructuració interna o excés de personal
Aquesta circumstància descriu literalment les dues figures que el text únic va crear: l'expectativa de destinació i l'excedència voluntària incentivada. Estatut bàsic, article 85.2.
A quina figura catalana correspon la «impossibilitat transitòria d'assignar un lloc de treball» de què parla l'habilitació estatal?
A l'expectativa de destinació
L'altra expressió de l'habilitació, «incentivar la cessació en el servei actiu», és la descripció de l'excedència voluntària incentivada. Estatut bàsic, article 85.2.
Quantes situacions diferents considera servei actiu el text únic de la funció pública de Catalunya?
Cinc
Desenvolupant un lloc, en disponibilitat, en comissió de servei, en llicència i en permisos amb reserva del lloc. Text únic, article 85.
Quina durada màxima pot tenir una comissió de servei?
Dos anys
Té caràcter temporal i no pot durar més de dos anys. Text únic, article 85.
Què passa amb el lloc d'origen del funcionari mentre està en comissió de servei?
Queda reservat, perquè la comissió implica la reserva d'aquell lloc
Les tres dades de la comissió de servei són: dos anys com a màxim, només per necessitats del servei i amb reserva del lloc d'origen. Text únic, article 85.
Quina durada ha de tenir una missió en un organisme internacional perquè doni lloc a serveis especials?
Un període determinat superior a sis mesos
Sis mesos és el llindar de la missió a l'estranger, i és la xifra que es pregunta d'aquesta llista. Estatut bàsic, article 87.
Com tanca l'Estatut bàsic la definició de la situació de servei actiu dels funcionaris de carrera?
Amb la fórmula «i no els correspongui quedar en una altra situació»
Aquesta fórmula final fa del servei actiu la situació per defecte: sense causa per a cap de les altres, s'hi està. Estatut bàsic, article 86.
Estar gaudint d'un permís que comporta reserva del lloc, treu el funcionari de la situació de servei actiu?
No, perquè el text únic considera servei actiu els permisos amb reserva del lloc
És contraintuïtiu i per això es pregunta: llicències i permisos amb reserva són servei actiu. Text únic, article 85.
Què és la situació de disponibilitat dins del servei actiu?
La del funcionari que ha cessat en un lloc i encara no n'ha obtingut un altre
És el buit entre dos llocs, i la norma el qualifica expressament de servei actiu. Text únic, article 85.
Per quina causa es pot acordar una comissió de servei?
Exclusivament per necessitats del servei
La norma diu «exclusivament»: no hi cap cap altra causa. Text únic, article 85.
Quan dona dret a indemnització una comissió de servei segons el text únic?
Quan és de caràcter forçós i implica canvi de la localitat de destinació
Forçosa més canvi de localitat dona lloc a les indemnitzacions establertes per reglament. Text únic, article 85.
Què passa amb el personal eventual de confiança o assessorament polític pel que fa als serveis especials?
Hi passa si no opta per romandre en la situació de servei actiu
Aquesta lletra porta una opció enganxada, i és el que la fa preguntable. Estatut bàsic, article 87.
Quin col·lectiu, poc habitual, inclou l'Estatut bàsic entre els supòsits de serveis especials?
Els reservistes voluntaris activats per prestar serveis a les forces armades
És rar i per això el trien; els altres dos supòsits que val la pena retenir són els sis mesos de la missió i l'opció del personal eventual. Estatut bàsic, article 87.
Quines retribucions percep un funcionari en situació de serveis especials?
Les del lloc o càrrec efectiu que ocupi, i els triennis que tingui reconeguts
Cobra el càrrec nou però conserva els triennis: és l'excepció expressa que porten les dues normes. Estatut bàsic, article 87; text únic, article 88.
Fins quan poden romandre en serveis especials els diputats que perden la condició per dissolució de la cambra?
Fins a la constitució de la nova cambra
No fins a la dissolució: fins que la nova cambra es constitueix. Les dues normes ho diuen amb les mateixes paraules. Estatut bàsic, article 87; text únic, article 88.
Quin és el criteri comú de tots els supòsits de serveis especials?
Passar a un càrrec públic o una missió incompatible amb el lloc sense perdre-hi res
Entendre el criteri val més que memoritzar les dotze lletres: el que l'ordenament protegeix és que el pas al càrrec no et faci perdre drets. Estatut bàsic, article 87; text únic, article 88.
Quin dels supòsits següents és de serveis especials al text únic i NO apareix a la llista de l'Estatut bàsic?
Col·laborar amb organitzacions no governamentals en programes de cooperació
El text únic hi afegeix també el compliment del servei militar o prestació substitutiva i l'accés a personal del Parlament o del Síndic de Greuges. Text únic, article 88.
Per què el pas a treballar al Parlament de Catalunya genera serveis especials?
Perquè el Parlament queda fora de l'àmbit d'aplicació del text únic
L'exclusió de l'àmbit i el supòsit de serveis especials són les dues cares de la mateixa regla. Text únic, articles 2 i 88.
A quins efectes computa el temps de serveis especials segons el text únic de la funció pública de Catalunya?
A la consolidació del grau personal, als triennis i als drets passius
La segona opció és la fórmula de l'Estatut bàsic: els triennis hi són a totes dues, i la resta de conceptes no coincideixen. Text únic, article 88, i Estatut bàsic, article 87.
Quantes modalitats d'excedència preveu l'Estatut bàsic per als funcionaris de carrera?
Cinc
Interès particular, agrupació familiar, cura de familiars, violència de gènere o sexual i violència terrorista. Estatut bàsic, article 89.
Quants anys de serveis efectius previs calen per obtenir l'excedència voluntària per interès particular?
Cinc
Cinc anys de serveis efectius en qualsevol administració pública, immediatament anteriors, i la xifra coincideix a les dues normes. Estatut bàsic, article 89; text únic, article 86.
Quina durada màxima té l'excedència per atendre la cura de cada fill?
Tres anys
Tres anys per fill i tres anys per familiar a càrrec; el còmput comença des del naixement o des de la resolució judicial o administrativa. Estatut bàsic, article 89.4.
Quina durada té l'excedència voluntària incentivada del text únic?
Cinc anys
Cinc anys, i durant aquest període impedeix ocupar llocs al sector públic sota cap relació funcionarial ni contractual. Text únic, article 86.
Quina xifra afegeix el text únic a l'excedència per interès particular que l'Estatut bàsic no fixa?
Un mínim de dos anys continuats de permanència en la situació
Cinc per entrar-hi i dos de mínim a dins: la segona xifra és només catalana. Text únic, article 86.
A què queda subordinada la concessió de l'excedència voluntària per interès particular?
A les necessitats del servei degudament motivades
És la primera de les tres regles que l'Estatut bàsic posa sobre aquesta excedència. Estatut bàsic, article 89.
Què passa si un funcionari no demana el reingrés al servei actiu dins del termini reglamentari?
Es declara d'ofici en excedència voluntària per interès particular
La declaració d'ofici és el càstig per no demanar el reingrés a temps, i les dues normes la porten amb les mateixes paraules. Estatut bàsic, article 89; text únic, article 86.
Quins són els efectes de l'excedència voluntària per interès particular?
Sense retribucions, sense còmput del temps i sense reserva de plaça ni destinació
Són els efectes més durs de totes les excedències: les tres coses alhora. Estatut bàsic, article 89; text únic, article 86.
Quina excedència voluntària es pot concedir sense exigir els cinc anys de serveis previs?
L'excedència voluntària per agrupació familiar
És l'única voluntària que es concedeix «sense el requisit» d'haver prestat serveis durant el període establert, i això és justament la pregunta. Estatut bàsic, article 89.
Quina circumstància justifica l'excedència voluntària per agrupació familiar?
Que el cònjuge resideixi en una altra localitat per tenir-hi un lloc definitiu
El lloc del cònjuge ha de ser de caràcter definitiu, com a funcionari de carrera o com a laboral fix. Estatut bàsic, article 89.
Fins a quin grau de parentiu arriba l'excedència per atendre la cura d'un familiar a càrrec?
Fins al segon grau inclusivament de consanguinitat o afinitat
El familiar ha de no poder valer-se per si mateix per raons d'edat, accident, malaltia o discapacitat, i no exercir activitat retribuïda. Estatut bàsic, article 89.4.
Durant quant de temps queda reservat el lloc de treball en l'excedència per cura de familiars?
Almenys dos anys, i després la reserva és a la mateixa localitat i igual retribució
Dos anys de reserva del mateix lloc, i transcorregut aquest període la reserva ho és a un lloc de la mateixa localitat i d'igual retribució. Estatut bàsic, article 89.4.
A quins efectes computa el temps de permanència en excedència per cura de familiars?
A efectes de triennis, de carrera i de drets en el règim de Seguretat Social
És la diferència gran amb la interès particular: aquí el temps sí que computa. Estatut bàsic, article 89.4.
Què passa quan s'acaben els cinc anys d'excedència voluntària incentivada sense demanar el reingrés?
Es passa automàticament a excedència voluntària per interès particular
Caure a la voluntària per interès particular vol dir caure a la que no computa ni reserva plaça. Text únic, article 86.
Què tenen en comú les excedències per violència de gènere o sexual i per violència terrorista?
Són modalitats pròpies i no exigeixen cap temps mínim de serveis previs
Existeixen com a modalitats amb nom propi i amb un règim de protecció més favorable que les voluntàries. Estatut bàsic, article 89.
Quina diferència d'estructura hi ha entre les dues normes en regular les excedències?
L'Estatut bàsic en fa modalitats d'una sola situació i el text únic en fa situacions diferents
Cinc modalitats dins d'una situació contra tres situacions administratives amb nom propi a la llista catalana. Estatut bàsic, article 89; text únic, articles 84 i 86.
Quina diferència hi ha entre les dues normes en prohibir l'excedència per interès particular a qui té obert un expedient?
El text únic hi suma qui estigui pendent del compliment d'una sanció
L'Estatut bàsic parla d'expedient en instrucció; el text únic és més ampli perquè hi afegeix la sanció pendent de compliment. Estatut bàsic, article 89; text únic, article 86.
Què passa quan un nou subjecte causant dona origen a una nova excedència per cura de familiars?
L'inici del nou període posa fi al que s'estava gaudint
El període és únic per cada subjecte causant, i si dos funcionaris generen el dret pel mateix causant l'Administració en pot limitar l'exercici simultani. Estatut bàsic, article 89.4.
Quin nomenament NO habilita per passar a l'excedència voluntària per incompatibilitats?
El nomenament com a personal interí o la contractació com a laboral temporal
La norma ho exclou expressament, i a més aquesta excedència l'òrgan competent la pot concedir automàticament i d'ofici. Text únic, article 86.
A partir de quina durada determina la suspensió de funcions la pèrdua del lloc de treball?
Quan excedeix de sis mesos
Per sota de sis mesos es conserva el lloc; passats els sis mesos, es perd. Estatut bàsic, article 90.
Quina durada màxima pot tenir la suspensió ferma imposada per sanció disciplinària segons l'Estatut bàsic?
Sis anys
No s'ha de confondre amb els sis mesos: mesos per perdre el lloc, anys de durada màxima de la sanció. Estatut bàsic, article 90.
Quines dues modalitats de suspensió d'ocupació distingeix el text únic?
La provisional i la ferma
Les dues es declaren com a conseqüència d'un procediment judicial o disciplinari instruït al funcionari. Text únic, article 89.
Quines retribucions percep el funcionari durant la suspensió provisional?
Les retribucions bàsiques i, si s'escau, l'ajut familiar
Es perceben amb caràcter provisional, i si després no hi ha sanció es recupera la diferència. Text únic, article 89.
En quants casos vius és procedent declarar l'excedència forçosa d'un funcionari?
En dos
Una de les lletres de l'article està marcada com a no vigent, de manera que els supòsits vius són dos. Text únic, article 90.
En virtut de què s'imposa la suspensió ferma de funcions?
De sentència dictada en causa criminal o de sanció disciplinària
Les dues vies, la penal i la disciplinària, desemboquen en la mateixa situació. Estatut bàsic, article 90.
Pot un funcionari declarat en suspensió de funcions prestar serveis en una altra administració pública?
No, en cap administració ni en els organismes o entitats que en depenen
La prohibició és taxativa i dura tot el temps de compliment de la pena o sanció: estar suspès no és estar lliure. Estatut bàsic, article 90.
Quines retribucions percep el funcionari durant la suspensió ferma?
Cap, i a més queda privat dels drets inherents a la seva condició
Provisional: bàsiques. Ferma: res. És la comparació que es pregunta. Text únic, article 89.
Quina mesura cautelar preveu el text únic en iniciar-se un expedient per fets relacionats amb les funcions?
El trasllat a un altre lloc de treball dins la mateixa localitat
No és suspensió, és trasllat, i per això es confonen; si l'expedient acaba sense cap falta, la reincorporació al lloc és immediata. Text únic, article 89.
Quina durada té la suspensió provisional acordada com a mesura cautelar segons el text únic?
Tres mesos, prorrogables per tres més només en el cas de faltes molt greus
Sis en total com a màxim, i el segon tram no s'aplica a les faltes greus. Text únic, article 89.
En quins expedients es pot acordar excepcionalment la suspensió provisional com a mesura cautelar?
En els incoats per falta greu o molt greu
I amb tres condicions alternatives: transcendència especial dels fets, perjudici per als serveis públics o perjudici per a la investigació. Text únic, article 89.
Quins són els efectes econòmics i de còmput de l'excedència forçosa?
Retribucions bàsiques, ajut familiar si s'escau, i còmput a drets passius i triennis
És molt millor que la voluntària per interès particular, i té sentit: l'excedència forçosa no l'ha demanada el funcionari. Text únic, article 90.
Què passa amb l'excedent forçós que no participa en els concursos de trasllats adequats al seu cos?
És declarat en situació d'excedència voluntària per interès particular
La participació és obligatòria, i no fer-ho porta a la situació que no computa ni reserva plaça. Text únic, article 90.
Quins dos elements defineixen la situació d'expectativa de destinació?
La supressió del lloc per redistribució o racionalització i no haver obtingut destinació
Les mesures de racionalització que la causen són les mateixes que el text únic enumera al bloc de provisió. Text únic, article 91.
Per quina legislació es regeix el funcionari de la Generalitat que passa a servir en una altra administració?
Per la de l'administració de destinació, conservant la condició i els drets d'origen
Conserva la condició de funcionari d'origen i els seus drets com si hi estigués en servei actiu. Text únic, article 87, i Estatut bàsic, article 88.
Per quina normativa es regeix el personal laboral al servei de les administracions públiques?
Per l'Estatut dels Treballadors i pels convenis col·lectius que li siguin d'aplicació
I els convenis col·lectius poden determinar l'aplicació d'aquell capítol al personal del seu àmbit en el que resulti compatible amb l'Estatut dels Treballadors. Estatut bàsic, article 92.
Quin efecte té la pena d'inhabilitació absoluta amb caràcter perpetu segons el text únic?
La baixa definitiva en el servei, sense més reserva que els drets passius consolidats
És la regla més dura d'aquest article i val tant per a la inhabilitació especial per a la carrera com per a l'absoluta. Text únic, article 89.
Què passa si el funcionari suspès provisionalment acaba sense sanció o amb una sanció inferior?
Es reincorpora i el temps d'excés computa com a servei actiu amb totes les retribucions
És la regla de tancament de la mesura cautelar: et tornen el temps i els diners de l'excés. Text únic, article 89.
Quin element comparteixen els dos casos en què és procedent declarar l'excedència forçosa?
Que no hi ha vacant amb dotació pressupostària
Un cas és per reducció de llocs i l'altre per reingrés després d'una suspensió ferma, però els dos per manca de vacant dotada. Text únic, article 90.
Quin és l'ordre de preferència per al reingrés dels excedents forçosos?
Primer els de cura d'un fill, després els de reducció de llocs i al final els de suspensió ferma
Els excedents forçosos són reingressats provisionalment quan es produeix una vacant dotada, i l'ordre és la pregunta. Text únic, article 90.
Per quins sistemes s'han de proveir els llocs de treball reservats a funcionaris?
Per concurs o per lliure designació
Són dos, i qui decideix quin s'aplica a cada lloc és la relació de llocs de treball. Text únic, article 61.
Amb quina periodicitat mínima s'han de convocar els llocs vacants entre funcionaris?
Un cop l'any
Un cop l'any com a mínim es fan les corresponents convocatòries per proveir els llocs vacants. Text únic, article 61.
Quin dels dos sistemes de provisió constitueix el sistema normal segons el text únic?
El concurs
El concurs és la regla i la lliure designació és l'excepció; la norma fa servir literalment l'expressió «sistema normal de provisió». Text únic, article 62.
Quins dos llocs es proveeixen per lliure designació segons el text únic?
Subdirector general i secretari d'alt càrrec
A més hi van els llocs de caràcter directiu o d'especial responsabilitat que es determinin a la relació de llocs de treball. Text únic, article 63.
Quin termini s'ha d'establir a les convocatòries per presentar les sol·licituds?
Quinze dies hàbils
El termini és el mateix per a les convocatòries de concurs i per a les de lliure designació. Text únic, article 64.
On s'han de publicar les convocatòries de provisió i les seves resolucions?
Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
S'hi publiquen tant les convocatòries de concurs com les de lliure designació, i també les seves resolucions. Text únic, article 64.
Quin document determina la forma de provisió de cada lloc de treball?
La relació de llocs de treball
Entre el contingut mínim de la relació de llocs de treball hi ha «la forma de provisió dels llocs»: les dues regles lliguen. Text únic, articles 29 i 61.
Quin dels mèrits següents s'ha de considerar expressament en un concurs de provisió?
El nivell de coneixement de la llengua catalana
Els sis mèrits són el treball desenvolupat, els cursos de formació, l'antiguitat, el grau personal, les titulacions i el català. Text únic, article 62.
Quina diferència hi ha entre un concurs general i un concurs específic?
El general convoca globalment grups de llocs similars i l'específic, cada lloc individualment
L'específic atén la naturalesa, les tasques o les responsabilitats genèriques dels llocs a proveir. Text únic, article 62.
Quins llocs de treball s'han de proveir obligatòriament per concurs específic?
Els de cap de negociat, cap de secció, cap de servei i assimilats
També hi van els llocs singulars amb tècniques o responsabilitats especials, llevat que constin com a llocs de lliure designació. Text únic, article 62.
Quin òrgan aprecia els mèrits en els concursos específics?
Les juntes de mèrits
No es diuen tribunals: es diuen juntes de mèrits, i els seus membres poden ser assessorats per experts. Text únic, article 62.
Quins funcionaris estan obligats a participar en els concursos generals del seu cos o escala?
Els que ocupen provisionalment llocs base i no tenen destinació definitiva
El departament els notifica la convocatòria, i no participar-hi porta a l'excedència voluntària per interès particular d'ofici. Text únic, article 62 bis.
Quin tràmit és preceptiu abans d'un nomenament per lliure designació?
L'informe del titular del centre directiu on figura el lloc convocat
És un informe previ al nomenament i l'emet el titular del centre directiu, organisme o entitat on figura el lloc. Text únic, article 63.
Quin valor tenen les definicions incloses als manuals d'organització?
Només orientatiu, i l'Administració les pot modificar lliurement
El manual descriu la missió, les funcions bàsiques i les tasques més rellevants, però no vincula. Text únic, article 66.
Quins requisits ha de complir una redistribució d'efectius cap a un altre lloc de treball?
Que el lloc estigui vacant i que el funcionari en compleixi els requisits
S'acorda per raons d'urgència justificades o per necessitat dels serveis, i si l'adscripció creua departaments l'ha d'autoritzar el competent en funció pública. Text únic, article 67.
Quina de les mesures següents és una mesura de racionalització que pot aplicar el Govern?
La suspensió d'incorporacions de personal extern a l'àmbit afectat
Són set, i entre les altres hi ha els concursos limitats, la promoció interna específica, els trasllats de dependències, els plans de formació, el temps parcial i els convenis amb altres administracions. Text únic, article 68.
Per a quin personal pot elaborar plans d'ocupació l'Administració de la Generalitat?
Tant per al personal funcionari com per al laboral, dins els límits pressupostaris
Els plans d'ocupació busquen l'òptima utilització dels recursos humans en l'àmbit afectat. Text únic, article 69.
Què s'adjudica al funcionari que participa obligatòriament en un concurs general i no obté cap lloc sol·licitat?
Un lloc amb caràcter definitiu d'entre els que hagin resultat vacants del concurs
Amb preferència de proximitat respecte del lloc provisional anterior o del domicili de la persona interessada. Text únic, article 62 bis.
Qui és competent per convocar els concursos per a càrrecs de comandament i llocs singulars?
El titular del departament a què estigui adscrita la plaça
És l'excepció a la regla general que atribueix al conseller de funció pública convocar i resoldre els concursos de provisió. Text únic, articles 6 i 65.
Quina situació administrativa poden causar les mesures de racionalització de l'organització administrativa?
L'expectativa de destinació
Qui perd el lloc per redistribució o racionalització i no obté destinació pot ser declarat en expectativa de destinació. Text únic, articles 68 i 91.
A quina distància màxima es pot atribuir un lloc al funcionari remogut quan no n'hi ha a la mateixa localitat?
A menys de quaranta quilòmetres del lloc anteriorment ocupat
L'ordre és mateixa localitat, després menys de quaranta quilòmetres i finalment la mateixa comarca. Text únic, article 76.
Com s'adquireix normalment el grau personal segons el text únic?
Ocupant dos anys consecutius, o tres amb interrupció, llocs del nivell corresponent
Dos anys seguits o tres amb interrupció: és la parella de xifres clàssica del grau personal. Text únic, article 80.
Quin és l'instrument de la Generalitat per a la formació i el perfeccionament dels empleats públics?
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya
Impulsar i coordinar les polítiques de formació dels empleats públics catalans és competència del conseller de funció pública. Text únic, article 83.
Per quins dos sistemes es pot efectuar el reingrés al servei actiu del funcionari sense reserva de plaça ni destinació?
Participant en convocatòries de provisió, o per adscripció provisional a un lloc vacant dotat
Les dues vies tenen la mateixa condició prèvia: que hi hagi una vacant dotada pressupostàriament. Text únic, article 70.
A què queda condicionat el reingrés per adscripció provisional a un lloc de treball vacant?
A les necessitats del servei, i que el funcionari tingui els requisits per ocupar-lo
I el lloc assignat provisionalment, llevat que estigui subjecte a amortització, s'ha d'incloure a la propera convocatòria pública. Text únic, article 70.
Quina obligació té el funcionari reingressat per adscripció provisional quan es convoca el seu lloc?
Participar en aquella convocatòria pública de provisió
Si no hi participa, se li aplica la mateixa conseqüència que a la resta de passivitats: l'excedència voluntària per interès particular. Text únic, article 70.
Quin document ha de determinar les condicions d'homologació perquè funcionaris d'altres administracions puguin concursar a la Generalitat?
La relació de llocs de treball
Hi han de constar els sistemes d'accés, els programes mínims i la resta de requeriments d'homologació. Text únic, article 71.
Com es pot remoure un funcionari que ocupa un lloc obtingut per lliure designació?
Amb caràcter discrecional, sense expedient i sense causa taxada
La via depèn de com t'havien nomenat, i aquesta distinció és el cor de l'article de la remoció. Text únic, article 75.
Qui ha de ser escoltat abans de remoure un funcionari que havia obtingut el lloc per concurs?
La Junta de Personal o el delegat de personal
L'audiència a la representació del personal és un tràmit de la remoció per concurs, no de la discrecional. Text únic, article 75.
A qui queda a disposició el funcionari remogut que no obté un altre lloc de treball?
Al secretari o secretària general del departament
És qui li ha d'atribuir provisionalment un lloc, primer en el mateix departament i en la mateixa localitat. Text únic, article 76.
A quins funcionaris NO s'aplica el règim d'atribució provisional de lloc després del cessament?
Als que han cessat com a conseqüència d'un expedient disciplinari
L'exclusió és expressa i té sentit: el cessament disciplinari no genera la protecció que genera el cessament ordinari. Text únic, article 76.
Quin percentatge representa el complement personal i variable dels funcionaris cessats discrecionalment?
El setanta per cent del complement específic mínim del nivell del seu grau personal
No es percep si el nou lloc té un complement específic igual o superior, ni si el cessament ve d'un expedient disciplinari. Text únic, article 77.
Durant quant de temps conserva les retribucions complementàries qui cessa per supressió del seu lloc de treball?
Durant un termini màxim de tres mesos, mentre no se li atribueixi un altre lloc
Les percep mentre no se li atribueixi un altre lloc i amb aquell termini màxim. Text únic, article 79.
Quina garantia retributiva comporta tenir reconegut un grau personal?
Percebre almenys el complement de destinació dels llocs corresponents al seu grau
El grau personal fa de terra de complement de destinació, i per això consolidar-lo importa tant. Text únic, article 80.
Quines situacions administratives computen a efectes de consolidació del grau personal?
Els serveis especials i l'excedència forçosa
El temps computa com a prestat en l'últim lloc ocupat en servei actiu o en el que s'hagi obtingut després per concurs. Text únic, article 82.
Com s'integren a la Generalitat els funcionaris que hi arriben per transferència de serveis?
Com a funcionaris propis, respectant-los el grup, l'escala i el grau personal reconegut
També continuen amb el sistema de Seguretat Social o de previsió que tenien a l'administració de procedència. Text únic, article 72.
Quina diferència hi ha entre arribar a la Generalitat per transferència i arribar-hi per concurs?
La transferència integra com a personal propi i el concurs dona accés a un lloc de treball
Transferència integra; concurs adscriu. És la distinció que es pregunta d'aquest bloc. Text únic, articles 72 i 73.
Quina classe d'expedient exigeix la remoció d'un funcionari que havia obtingut el lloc per concurs?
Un expedient administratiu contradictori i no disciplinari
Contradictori vol dir que t'hi has de poder defensar, i «no disciplinari» vol dir que la remoció no és una sanció. Text únic, article 75.
Quin supòsit permet remoure per concurs un funcionari per raons de rendiment?
El rendiment insuficient que no comporta inhibició en el compliment de les tasques
Si hi ha inhibició ja no és remoció: és falta molt greu. La paraula que separa les dues coses és «inhibició». Text únic, article 75.
Com consolida el grau el funcionari que obté un lloc superior en més de dos nivells al seu grau personal?
Consolida cada dos anys de serveis continuats el grau superior en dos nivells
I sense superar en cap cas el nivell assignat al seu lloc de treball ni el màxim del grup al qual pertany. Text únic, article 80.
Com computa el temps quan es modifica el nivell d'un lloc mentre el funcionari l'ocupa?
Amb el nivell més alt amb què aquell lloc hagi estat classificat
És la segona de les tres especificitats, i és la que es pregunta; les altres dues són el nivell dels de nou ingrés i la inscripció al Registre de Personal. Text únic, article 81.
Quina llei d'incompatibilitats s'aplica al personal al servei de l'Administració de la Generalitat?
La Llei 21/1987, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat
Hi ha tres lleis d'incompatibilitats circulant i la gent s'equivoca de norma: la que s'aplica a un bomber de la Generalitat és la catalana de 1987. Llei 21/1987, article 1.
Quants col·lectius cobreix l'àmbit d'aplicació de la llei catalana d'incompatibilitats?
Set
I els cobreix sigui quina sigui la seva relació jurídica de treball. Llei 21/1987, article 1.
Quantes activitats enumera la llei catalana com a no subjectes a incompatibilitat?
Vuit
És la llista més rendible de la llei: són les activitats que es poden fer sense demanar res. Llei 21/1987, article 2.
Quin límit horari anual tenen els seminaris i cursos en centres oficials de formació de funcionaris?
Setanta-cinc hores anuals
I a més no poden tenir caràcter permanent o habitual: les dues condicions juntes. Llei 21/1987, article 2.
És compatible la participació en tribunals de selecció per a l'ingrés a les administracions públiques?
Sí, és una de les activitats no subjectes a incompatibilitat
Hi entra també la participació en exàmens, proves o avaluacions del personal docent diferents de les habituals. Llei 21/1987, article 2.
A quants consells d'administració o òrgans de govern es pot pertànyer com a màxim?
A dos
Llevat que la pertinença ho sigui en virtut del càrrec o la determini el Govern o el ple de la corporació local. Llei 21/1987, article 7.
Quin paper té la Llei 53/1984 respecte de la llei catalana d'incompatibilitats?
És la norma bàsica estatal en matèria d'incompatibilitats i fa de marc
La catalana és la que se t'aplica; l'estatal fa de marc bàsic i la d'alts càrrecs és una tercera norma que no és la teva. Llei 53/1984, norma bàsica estatal.
Quin percentatge de capital d'origen públic fa que una empresa pública catalana quedi dins l'àmbit de la llei?
Més d'un cinquanta per cent d'ingressos provinents d'alguna administració pública
El mateix llindar val per als pressupostos de les entitats i corporacions de dret públic: dos cinquanta per cents. Llei 21/1987, article 1.
Amb quina condició és compatible exercir de vocal d'una junta rectora d'una mutualitat de funcionaris?
Sempre que el càrrec no sigui retribuït
La condició de no retribuït és el que fa que aquesta lletra entri a la llista de les compatibles. Llei 21/1987, article 2.
Amb quina limitació pot un funcionari ser membre d'una corporació local?
Que no hi ocupi càrrecs retribuïts periòdicament amb dedicació exclusiva
I la regla econòmica general: només es pot percebre la retribució d'una de les activitats. Llei 21/1987, article 3.
Què es pot percebre de l'activitat per la qual no es cobra retribució en règim de compatibilitat?
Les dietes, les indemnitzacions o les assistències que hi corresponguin
Una sola retribució, però les dietes i les indemnitzacions de l'altra activitat sí que es perceben. Llei 21/1987, article 3.
En quin cas es pot tenir un segon lloc de treball o activitat al sector públic?
Només si ho exigeix l'interès del mateix servei públic
La regla de partida és restrictiva: no n'hi ha prou que convingui al funcionari, l'ha d'exigir el servei. Llei 21/1987, article 4.
Quin increment màxim admet la llei sobre la retribució de l'activitat principal per a un funcionari del grup A?
El trenta per cent
Els percentatges van de cinc en cinc del grup A al grup E: trenta, trenta-cinc, quaranta, quaranta-cinc i cinquanta. Llei 21/1987, article 5.
Quin és el límit absolut de les remuneracions que es poden percebre per una compatibilitat pública?
Les remuneracions màximes fixades als pressupostos de l'Estat per al càrrec de director general
O la que determini a aquest efecte el pressupost de la Generalitat: és el topall que no es pot superar en cap cas. Llei 21/1987, article 5.
A quins efectes NO computen els serveis prestats en el segon lloc de treball autoritzat?
A efectes de triennis, de drets passius i de pensió per la Seguretat Social
És el preu del segon lloc, i va acompanyat d'una altra limitació: una sola paga extraordinària. Llei 21/1987, article 6.
Quantes pagues extraordinàries es poden percebre quan s'ocupen dos llocs al sector públic?
Només les d'un dels dos llocs, sigui quina sigui la seva naturalesa
La mateixa regla val per a l'ajut familiar: només per un dels llocs. Llei 21/1987, article 6.
Quin límit anual tenen les dietes per pertànyer a consells d'administració a l'àmbit de la Generalitat?
El trenta per cent de les retribucions brutes que s'hagin de rebre en aquell període
Aquest percentatge el pot modificar la llei de pressupostos, i les percepcions es limiten a dietes i indemnitzacions d'assistència. Llei 21/1987, article 7.
On ha de constar que un lloc de treball és incompatible amb determinades activitats privades?
A la relació pública de llocs de treball
El Govern determina els llocs incompatibles amb professions o activitats que puguin comprometre la imparcialitat o la independència, i ho fa constar en aquell document. Llei 21/1987, article 8.
Què considera «activitat al sector públic» la llei catalana d'incompatibilitats?
També la dels membres electius de les corporacions locals i de les assemblees legislatives
La definició és amplíssima a propòsit: hi entren els òrgans constitucionals i estatutaris, l'Administració de Justícia i les entitats concertades de la Seguretat Social. Llei 21/1987, article 1.
Quina condició comparteixen la creació literària i la participació ocasional en mitjans de comunicació?
Que no s'originin com a conseqüència d'una relació de treball o de prestació de serveis
És la clau de l'article: si escrius un llibre, lliure; si et contracten per escriure'l, ja no. Llei 21/1987, article 2.
Quin grup de classificació té l'increment retributiu màxim més alt per compatibilitat?
El grup E, amb el cinquanta per cent
Va a l'inrevés del que diria la intuïció: com més baix és el grup, més percentatge d'increment es permet. Llei 21/1987, article 5.
Com es pot superar excepcionalment el límit retributiu d'una compatibilitat en còmput anual?
Amb acord exprés del Govern o del ple de la corporació, per raons d'especial interès
Només sobre la base de raons d'especial interès per al servei, i l'acord ha de ser exprés. Llei 21/1987, article 5.
Quantes activitats privades prohibeix absolutament la llei catalana d'incompatibilitats?
Cinc
Fora d'aquesta llista, l'exercici d'activitats privades es pot autoritzar. Llei 21/1987, article 11.
Durant quant de temps enrere no es poden fer activitats privades sobre assumptes en què s'ha intervingut?
Durant els dos darrers anys
La prohibició mira enrere i endavant: els assumptes en què s'ha intervingut i aquells en què s'haurà d'intervenir pel lloc públic. Llei 21/1987, article 11.
Què prohibeix expressament la llei sobre l'ús de la condició pública?
Invocar-la o fer-ne ús per exercir cap activitat mercantil, professional o industrial
És un article curt i per això es pregunta: la condició pública no es pot fer servir com a reclam. Llei 21/1987, article 13.
Quin efecte té ocupar un lloc que comporta complement específic pel factor d'incompatibilitat?
Que no es pot autoritzar ni reconèixer cap compatibilitat a aquell personal
No és que la deneguin: és que no es pot ni autoritzar ni reconèixer. La incompatibilitat és un dels sis factors del complement específic. Llei 21/1987, article 14; text únic, article 103.
Quina participació màxima es pot tenir al capital d'una empresa contractista del sector públic?
Fins al deu per cent, perquè la prohibició afecta la participació superior
La prohibició és de la participació superior al deu per cent; per sota no hi ha prohibició per aquesta via. Llei 21/1987, article 11.
Quin tipus d'empreses inclou la prohibició de desenvolupar-hi càrrecs de tot ordre?
Les concessionàries, contractistes, arrendatàries o administradores de monopolis
La prohibició val tant si el càrrec s'exerceix per si mateix com per persones interposades, i inclou les empreses amb participació o aval del sector públic. Llei 21/1987, article 11.
Quin és el límit absolut de jornada quan es compatibilitza una activitat pública amb una de privada?
La jornada ordinària de l'Administració incrementada d'un cinquanta per cent
En cap cas la suma de les dues jornades pot superar aquest topall. Llei 21/1987, article 12.
En quin cas es pot reconèixer la compatibilitat privada a qui ocupa un sol lloc públic?
Si l'ocupa en règim de jornada ordinària i no se supera el límit de jornada
És el primer dels tres casos; els altres dos són el càrrec amb presència efectiva de mitja jornada considerat a temps parcial i el segon lloc públic ja autoritzat. Llei 21/1987, article 12.
Quin efecte té percebre una pensió de jubilació sobre l'exercici d'un lloc de treball al sector públic?
La pensió resta en suspens mentre es romangui en el lloc, sense afectar-ne les actualitzacions
En suspens, no perduda. I hi ha una excepció a l'àmbit laboral: la jubilació parcial és compatible amb un lloc a temps parcial. Llei 21/1987, article 15.
Què s'ha de formular prèviament abans d'exercir una altra activitat o ocupar un altre lloc?
La declaració d'activitats, segons el model establert per reglament
Primer es declara, i després es demana l'autorització: són dos tràmits diferents i consecutius. Llei 21/1987, article 16.
Quina mena d'autorització exigeix l'exercici d'un segon lloc o activitat, pública o privada?
Autorització expressa i prèvia, en tots els casos
La norma diu «en tots els casos», i no admet ni l'autorització tàcita ni la posterior. Llei 21/1987, article 17.
Quin sentit té el silenci administratiu en una sol·licitud d'autorització de compatibilitat?
Negatiu: transcorregut el termini sense resolució, la sol·licitud s'entén desestimada
El mateix sentit que té el silenci a la rehabilitació de la condició de funcionari: en matèria de compatibilitats i de rehabilitació, el silenci va en contra. Llei 21/1987, article 17; Estatut bàsic, article 68.
Quin criteri determina quina és l'activitat principal si no s'ha declarat expressament?
La desenvolupada al sector públic amb jornada i horari ordinaris
Si totes dues són públiques i a temps parcial, s'apliquen tres criteris en cascada: jornada més llarga, després nivell i retribució més alts, i finalment més antiguitat. Llei 21/1987, article 18.
Com s'ha de sol·licitar una compatibilitat privada quan ja s'exerceixen diversos càrrecs públics compatibles?
En relació amb tots els llocs declarats prèviament compatibles
La sol·licitud ha d'abastar el conjunt, no el lloc que convingui. Llei 21/1987, article 20.
Què passa amb un reconeixement de compatibilitat quan el funcionari canvia de lloc al sector públic?
Resta automàticament sense efecte i s'ha de tornar a demanar
Tampoc no es manté si es modifiquen les condicions del lloc, i el reconeixement no pot modificar mai la jornada ni l'horari. Llei 21/1987, article 21.
Qui declara la compatibilitat de la resta de personal de l'Administració de la Generalitat?
El conseller competent en matèria de funció pública
Els altres dos òrgans són el conseller de sanitat per al personal sanitari i el d'ensenyament per al docent; a les corporacions locals, el ple. Llei 21/1987, article 22.
Quin òrgan ha de vigilar i corregir d'ofici les incompatibilitats a l'Administració de la Generalitat?
La Inspecció General de Serveis de Personal
I els òrgans de direcció, inspecció o comandament han de prevenir o corregir les incompatibilitats sota la seva responsabilitat. Llei 21/1987, articles 9 i 24.
Quina paraula determina que una activitat privada quedi prohibida per relació amb el departament on es presta servei?
Que s'hi relacioni «directament»
La prohibició abasta també les activitats fetes mitjançant substitució, i inclou les de caràcter professional. Llei 21/1987, article 11.
Quina activitat professional no pot ser mai objecte de compatibilitat segons aquesta llei?
La que s'hagi de prestar a persones a qui s'està obligat a atendre pel càrrec públic
És la prohibició reforçada de la primera lletra: no pots cobrar privadament d'algú a qui has d'atendre per la feina pública. Llei 21/1987, article 11.
Quin informe és vinculant en el procediment d'autorització d'una segona activitat pública?
Només el desfavorable emès per l'òrgan competent
Aquesta asimetria —el desfavorable vincula i el favorable no— és material d'examen. Llei 21/1987, article 19.
Quin criteri decideix l'activitat principal entre dos càrrecs públics a temps parcial d'igual durada?
El de nivell i retribució més alts
És el segon esglaó de la cascada; si també són iguals en nivell i retribució, decideix l'antiguitat. Llei 21/1987, article 18.
Quines dues conseqüències té incomplir el règim d'incompatibilitats?
La sanció disciplinària i l'executivitat de la incompatibilitat en què s'ha incorregut
No és una conseqüència, són dues: et sancionen i a més has de deixar l'activitat igualment. Llei 21/1987, article 23.
Quantes classes de responsabilitat diferents pot generar un mateix fet segons aquest bloc?
Quatre
Per la gestió del servei, patrimonial, disciplinària i penal; i no s'exclouen entre elles. Text únic, articles 109 a 113.
Exclou la responsabilitat del funcionari per la gestió dels serveis la dels seus superiors jeràrquics?
No, perquè la norma diu expressament que no exclou la que els pugui correspondre
Les dues responsabilitats coexisteixen, i el funcionari ha de procurar resoldre per iniciativa pròpia les dificultats que trobi. Text únic, article 109.
Qui assumeix la responsabilitat dels empleats públics designats membres de consells d'administració del sector públic?
Directament l'entitat o l'Administració de la Generalitat que els hagi designat
No la paga l'empleat: la paga qui l'ha designat. Text únic, article 109 bis.
Quina obligació tenen les entitats del sector públic participades majoritàriament per la Generalitat?
Assegurar la responsabilitat civil dels membres dels òrgans de govern i dels secretaris
L'assegurança cobreix els membres dels òrgans de govern i els empleats públics que hi exerceixen funcions de secretaris. Text únic, article 109 bis.
Quins són els dos títols que permeten a l'Administració dirigir-se contra el funcionari per acció de regrés?
La culpa greu o la ignorància inexcusable
No per qualsevol negligència, i sempre mitjançant la instrucció de l'expedient corresponent amb audiència a l'interessat. Text únic, article 110.
Quin precepte constitucional emmarca la responsabilitat de l'Administració pel funcionament dels serveis públics?
L'article cent sis de la Constitució
L'Administració respon davant el ciutadà per aquesta via, i després es gira contra el funcionari per acció de regrés. Text únic, article 110.
Què estableix el text únic sobre la relació entre la sanció disciplinària i les responsabilitats civils o criminals?
Que la sanció disciplinària s'imposa independentment de les que en puguin derivar
«Independentment» és la paraula clau de tot el bloc, i és el que fa que les quatre responsabilitats puguin conviure. Text únic, article 113.
Si un funcionari és condemnat penalment pels mateixos fets, queda sense efecte l'expedient disciplinari?
No, perquè les dues responsabilitats són independents i poden conviure
Una pregunta que digui que una exclou l'altra és falsa: el text diu «independentment». Text únic, article 113.
Quina de les tres normes del règim disciplinari conté el detall de les faltes i les sancions aplicables?
El reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat
L'Estatut bàsic marca les bases, el text únic és la llei catalana i el reglament és on hi ha el detall que s'aplica. Decret 243/1995, article 1.
Què s'ha de fer quan els fets objecte d'un expedient poden ser constitutius d'infracció penal?
Posar-los en coneixement de la jurisdicció competent
La comunicació s'entén sens perjudici del que estableixen els articles de responsabilitat patrimonial. Text únic, article 112.
En quin cas pot l'Administració exigir d'ofici responsabilitat a l'empleat designat en un consell d'administració?
Només si concorre dol, culpa o negligència greu
Sense dol, culpa o negligència greu no hi ha acció contra l'empleat. Text únic, article 109 bis.
Es pot exercir l'acció de regrés quan el dany s'ha causat al patrimoni de la mateixa Generalitat?
Sí, si s'ha produït per falta greu o per ignorància inexcusable
L'acció de regrés serveix tant si el dany és a un particular com si és a la mateixa Generalitat. Text únic, article 110.
Per quina via poden els particulars reclamar al funcionari el rescabalament dels danys causats?
Pel procés declaratiu corresponent, si hi ha culpa greu o ignorància inexcusable
Aquí el particular va directament contra el funcionari, amb el mateix llindar i per la via judicial, no administrativa. Text únic, article 111.
Quina expressió fa servir el text únic, i no l'Estatut bàsic, per definir el llindar de l'acció de regrés?
Ignorància inexcusable
És peculiar d'aquesta llei i per això la trien a les preguntes. Text únic, article 110.
En quants graus es classifiquen les faltes disciplinàries dels funcionaris?
En tres: molt greus, greus i lleus
La classificació és idèntica a les tres normes: reglament, text únic i Estatut bàsic. Decret 243/1995, article 2; Estatut bàsic, article 95.1.
Quantes faltes molt greus enumera el text únic de la funció pública de Catalunya?
Setze
El reglament de règim disciplinari en té quinze i l'Estatut bàsic, disset: les tres llistes no coincideixen. Text únic, article 115.
Quantes faltes molt greus enumera el reglament de règim disciplinari de la Generalitat?
Quinze
La que té el text únic i no el reglament és la de reserva professional dels registres de béns i d'interessos. Decret 243/1995, article 3.
Quantes faltes greus sancionades en el període d'un any constitueixen una falta molt greu?
Tres
És la falta molt greu més mecànica de la llista, i per això cau sola. Decret 243/1995, article 3.
Quina conducta és falta molt greu en relació amb les llibertats públiques i els drets sindicals?
L'obstaculització del seu exercici
La llista també tipifica els actes dirigits a limitar la lliure expressió del pensament, de les idees i de les opinions. Decret 243/1995, article 3.
Quines faltes enumera l'Estatut bàsic i quines remet a la llei autonòmica?
Enumera les molt greus i remet les greus i les lleus a la llei autonòmica
Per això a Catalunya les greus i les lleus es busquen al text únic i al reglament, i no a l'Estatut bàsic. Estatut bàsic, article 95.
Quina circumstància ha d'atendre la llei autonòmica en establir les faltes greus?
El descrèdit per a la imatge pública de l'Administració
Les altres dues són el grau de vulneració de la legalitat i la gravetat dels danys causats a l'interès públic o als ciutadans. Estatut bàsic, article 95.3.
Quina de les conductes següents està tipificada com a falta molt greu?
L'adopció d'acords manifestament il·legals que causin perjudici greu
La lletra demana les dues coses alhora: manifestament il·legals i amb perjudici greu. Decret 243/1995, article 3.
Quina conducta relacionada amb el dret de vaga és falta molt greu per als qui la tenen prohibida?
La participació en vagues quan la llei la prohibeix expressament
També són molt greus coartar el lliure exercici del dret de vaga i incomplir l'obligació d'atendre els serveis mínims fixats. Decret 243/1995, article 3.
Quin element exigeix la falta molt greu de causar danys al patrimoni i béns de la Generalitat?
Que els danys siguin molt greus i hi hagi negligència greu o mala fe
Els dos elements junts: la graduació del dany i l'element subjectiu. Decret 243/1995, article 3.
Quina excepció porta la falta molt greu de desobediència oberta a les ordres d'un superior?
Que les ordres constitueixin infracció manifesta de l'ordenament jurídic
És la mateixa regla del procediment de l'ordre il·legal: si l'ordre és una infracció manifesta, desobeir no és falta. Estatut bàsic, article 95.2.
Quina falta molt greu amb nom propi recull l'Estatut bàsic i no la llista del reglament català?
L'assetjament laboral
L'Estatut bàsic hi inclou a més l'assetjament per raó de sexe, origen racial o ètnic, religió, discapacitat, edat i orientació sexual, i el moral i el sexual. Estatut bàsic, article 95.2.
Pot una llei autonòmica afegir faltes molt greus a les que enumera l'Estatut bàsic?
Sí, perquè l'Estatut bàsic hi inclou una clàusula d'obertura expressa
La clàusula inclou també les tipificades pels convenis col·lectius en el cas del personal laboral. Estatut bàsic, article 95.2.
Quina conseqüència enganxa el text únic a la pròpia definició de la falta molt greu?
Que podrà donar lloc a la separació del servei
En classificar-les, el text únic no es limita a enumerar-les: hi posa enganxada la conseqüència més severa. Text únic, article 114.
Quina paraula distingeix la falta molt greu de rendiment de la causa de remoció del lloc de treball?
La inhibició
La remoció és pel rendiment insuficient que no comporta inhibició; la falta molt greu és per la falta notòria de rendiment que sí que la comporta. Decret 243/1995, article 3; text únic, article 75.
Quina falta molt greu afecta directament un bomber en cas de vaga?
No atendre els serveis mínims fixats per garantir els serveis essencials
El dret de vaga el reconeix l'Estatut bàsic amb la garantia dels serveis essencials, el Govern fixa els mínims pel text únic, i no atendre'ls és falta molt greu. Decret 243/1995, article 3; Estatut bàsic, article 15; text únic, article 5.
A quin col·lectiu va dirigida la falta molt greu de reserva professional que té el text únic i no el reglament?
Als responsables dels registres d'Activitats i de Béns Patrimonials i d'Interessos
Hi entra també el personal que hi tingui accés, i per això la llista del text únic té una lletra més que la del reglament. Text únic, article 115.
Com tipifica l'Estatut bàsic la custòdia defectuosa de secrets oficials?
Com a falta molt greu, quan la negligència en provoca la difusió o el coneixement indegut
El reglament català tipifica la publicació o la utilització indeguda; l'Estatut bàsic hi afegeix la negligència en la custòdia. Estatut bàsic, article 95.2.
Quina diferència hi ha entre les dues normes en tipificar l'incompliment de les normes sobre incompatibilitats?
L'Estatut bàsic exigeix que doni lloc a una situació d'incompatibilitat i el reglament no
Al reglament l'incompliment ja és falta molt greu; a l'Estatut bàsic només ho és si en resulta una incompatibilitat efectiva. Estatut bàsic, article 95.2; Decret 243/1995, article 3.
Com amplia l'Estatut bàsic la conducta d'abandonament del servei respecte del reglament català?
Hi afegeix no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions encomanades
El reglament es limita a dir «l'abandonament del servei»; la redacció estatal és més ampla. Estatut bàsic, article 95.2; Decret 243/1995, article 3.
Quantes faltes greus enumera el reglament de règim disciplinari de la funció pública de la Generalitat?
Vint
Van de la lletra a a la lletra t, i la llista del text únic és pràcticament idèntica. Decret 243/1995, article 4.
Quantes hores d'incompliment injustificat de la jornada per mes natural constitueixen falta greu?
Deu
S'han de comptar acumulades dins del mes natural. Decret 243/1995, article 4.
Quin grau té la reincidència en faltes lleus?
Falta greu
La cadena sencera: la reincidència en lleus fa una greu, i tres greus sancionades en un any fan una molt greu. Decret 243/1995, article 4.
Quina absència injustificada al treball té la consideració de falta lleu?
La d'un dia
Un dia és lleu; la tercera en tres mesos amb les dues anteriors sancionades és greu. Decret 243/1995, article 5.
Quin grau té la lleugera incorrecció envers el públic o el personal de l'Administració?
Falta lleu
L'escala del tracte és: lleugera incorrecció lleu, manca de consideració greu i atemptat greu a la dignitat greu. Decret 243/1995, article 5.
Quina conducta relacionada amb l'abstenció està tipificada com a falta greu?
Intervenir en un procediment quan hi ha motius d'abstenció establerts legalment
Al mateix grup hi ha el delicte dolós relacionat amb el servei i l'incompliment del deure de reserva professional amb perjudici o benefici propi. Decret 243/1995, article 4.
Quina absència injustificada al treball té la consideració de falta greu?
La tercera en tres mesos, si les dues anteriors s'han sancionat com a lleus
La condició és doble: que sigui la tercera en tres mesos i que les dues anteriors hagin estat sancionades. Decret 243/1995, article 4.
Quin grau té evadir els sistemes de control d'horaris?
Falta greu per si mateixa, encara que no s'arribi a incomplir la jornada
La tipificació abasta tant les accions com les omissions dirigides a evadir el control o a impedir que es detectin els incompliments. Decret 243/1995, article 4.
Quin grau té el retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions?
Falta lleu
L'escala del rendiment té tres graons: retard o descuit lleu, manca de rendiment que afecta el servei greu, i falta notòria amb inhibició molt greu. Decret 243/1995, articles 4 i 5.
Quin grau té causar danys greus en els locals, materials o documents del servei?
Falta greu
Causar danys «molt greus» al patrimoni i béns de la Generalitat per negligència greu o mala fe és molt greu: la graduació del dany mana. Decret 243/1995, articles 3 i 4.
On NO s'han de buscar les faltes greus aplicables als funcionaris de la Generalitat?
A l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que les remet a la llei autonòmica
Si una pregunta cita el text únic o el reglament, la resposta és la mateixa; l'Estatut bàsic no les enumera. Text únic, article 116; Estatut bàsic, article 95.3.
Quin grau té la tolerància d'un superior respecte a una falta molt greu comesa per un subordinat?
Falta greu
Tolerar una falta molt greu o greu d'un subordinat és sempre una falta greu del superior, mai molt greu. Decret 243/1995, article 4.
Quina clàusula converteix en falta greu l'adopció d'acords manifestament il·legals?
Que causin perjudici i no constitueixin falta molt greu
«Quan no constitueixi falta molt greu» és la frontissa entre els dos graus: si el perjudici és greu, la falta puja de grau. Decret 243/1995, article 4.
Quin grau té exercir una activitat compatible sense haver-ne obtingut l'autorització?
Falta greu
És subtil: l'activitat era compatible i el que falta és l'autorització. L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats, sense més, és molt greu. Decret 243/1995, article 4.
Què distingeix habitualment el grau d'una falta en les escales de gravetat del reglament?
Un adjectiu —lleugera, greu, notòria— o una xifra —un dia, deu hores, tres faltes
És així com es construeix una pregunta de tipificació: una conducta i quatre opcions de grau. Decret 243/1995, articles 4 i 5.
Quantes sancions disciplinàries vives recullen el reglament i el text únic?
Vuit
Una de les lletres de la llista està marcada com a no vigent a totes dues normes. Decret 243/1995, article 9; text únic, article 119.
Quines sancions es poden imposar per una falta lleu?
La suspensió de funcions fins a quinze dies i l'amonestació
Quinze dies i un any són les dues frontisses que separen els tres graus de la suspensió. Text únic, article 119.
Durant quant de temps no es pot tornar a concursar després d'una sanció de trasllat de lloc de treball?
Durant un període màxim de dos anys
Val tant per al trasllat amb canvi de residència com per al trasllat dins la mateixa localitat. Text únic, article 119.
Quina durada màxima té la suspensió ferma de funcions a la llista de sancions de l'Estatut bàsic?
Sis anys
És la mateixa xifra que la situació administrativa de suspensió, i no s'ha de confondre amb els sis mesos de la pèrdua del lloc. Estatut bàsic, article 96.
Quina sanció de l'Estatut bàsic equival a l'amonestació de la llista catalana?
L'apercebiment
L'Estatut bàsic precisa a més que la separació del servei només pot sancionar la comissió de faltes molt greus. Estatut bàsic, article 96.
Quants criteris de graduació de les faltes i les sancions dona la norma catalana?
Cinc
Intencionalitat, pertorbació en els serveis, danys produïts, reincidència i participació; l'Estatut bàsic en dona quatre. Decret 243/1995, article 19; text únic, article 120.
En quant de temps prescriuen les faltes molt greus segons la norma catalana?
Als sis anys
El reglament i el text únic coincideixen: sis anys les molt greus, dos les greus i dos mesos les lleus, i el mateix per a les sancions. Decret 243/1995, article 22; text únic, article 121.
Poden incórrer en responsabilitat disciplinària els funcionaris que no estan en servei actiu?
Sí, per les faltes que puguin cometre dins les seves peculiars situacions administratives
Estar en excedència no fa immune: hi ha faltes que es poden cometre des d'una altra situació administrativa. Decret 243/1995, article 6.
Quina sanció es pot imposar per una falta molt greu però no per una de greu?
La separació del servei
Per molt greus hi ha també la suspensió de més d'un any i menys de sis i el trasllat amb canvi de residència. Decret 243/1995, article 9; text únic, article 119.
Quina durada de suspensió de funcions correspon a una falta greu?
Més de quinze dies i fins a un any
L'escala sencera de la suspensió és una xifra: fins a quinze dies lleu, de més de quinze dies a un any greu, i de més d'un any a menys de sis molt greu. Text únic, article 119.
Per quines faltes es pot imposar la sanció de pèrdua d'un a tres graus personals?
Per faltes greus o molt greus, indistintament
La destitució del càrrec de comandament i la rescissió del nomenament d'interí també es poden imposar per greus o molt greus indistintament. Text únic, article 119.
Quin informe és preceptiu abans d'imposar la sanció de separació del servei?
L'informe previ de la Comissió Tècnica de la Funció Pública
És una de les funcions que el text únic atribueix a aquella comissió al bloc dels òrgans de personal. Text únic, article 119.
Quina conseqüència pot comportar la suspensió de funcions per més de quinze dies?
La pèrdua del lloc de treball, que determina l'òrgan competent per resoldre
La determina l'òrgan competent per resoldre l'expedient, a proposta de l'instructor si escau, i la suspensió comporta sempre deducció proporcional de retribucions. Text únic, article 119.
Durant quants anys impossibilita obtenir un nou càrrec de comandament una destitució per falta molt greu?
Tres anys
Dos anys si la falta va ser qualificada de greu: la mateixa regla val per a la rescissió del nomenament d'interí. Text únic, article 119.
Quina sanció prohibeix expressament la norma catalana de règim disciplinari?
La que redueixi la durada de les vacances o altres drets de descans
També prohibeix la multa d'havers, i cap sanció no pot comportar violació del dret a la dignitat de la persona. Text únic, article 118.
Quina sanció de l'Estatut bàsic consisteix en la penalització a efectes de carrera, promoció o mobilitat?
El demèrit
Si una pregunta fa servir aquesta paraula, la norma que cita és l'Estatut bàsic: la llista catalana no la té. Estatut bàsic, article 96.
Quin principi precedeix l'aplicació dels criteris de graduació de les sancions?
El principi de proporcionalitat
Es gradua a més del que objectivament s'ha comès o omès, i actuant sota aquell principi. Decret 243/1995, article 19; text únic, article 120.
Quina de les causes següents extingeix la responsabilitat disciplinària?
L'amnistia o l'indult
Les altres tres causes són el compliment de la sanció, la prescripció de la falta o la sanció, i la pèrdua de la condició de funcionari. Decret 243/1995, article 20.
En quant de temps prescriuen les infraccions molt greus segons l'Estatut bàsic?
Als tres anys
La diferència amb la norma catalana és de tres anys, i és la trampa més gran del tema. Estatut bàsic, article 97.
Quina responsabilitat té qui indueix un altre funcionari a cometre una falta disciplinària?
La mateixa que pugui correspondre a qui la realitzi, encara que la falta no es consumi
La norma ho diu expressament: encara que la falta no s'hagi consumat, incorren igualment en responsabilitat. Decret 243/1995, article 8.
Quines condicions ha de complir l'encobriment per generar responsabilitat disciplinària?
Que sigui de faltes consumades molt greus o greus i que se'n derivin perjudicis
Les dues condicions juntes: només de molt greus i greus, i només si se'n deriven perjudicis per a l'Administració o els ciutadans. Decret 243/1995, article 8.
Qui imposa la separació del servei a un funcionari procedent d'una altra administració?
L'òrgan competent de l'administració a la qual pertanyi el funcionari
La competència segueix l'administració d'origen, no la de destinació. Text únic, article 119.
Es pot exigir responsabilitat disciplinària a qui va perdre la condició de funcionari i la torna a adquirir?
Sí, si torna abans que hagi prescrit la falta comesa prèviament
És la regla que impedeix l'escapatòria: si tornes abans que prescrigui, l'expedient torna. Decret 243/1995, article 20.
Què passa amb un expedient si l'inculpat perd la condició de funcionari durant la seva tramitació?
Es declara extingit i s'arxiva, llevat que la persona interessada n'insti la continuació
L'excepció té sentit: qui té l'expedient obert pot voler netejar el seu nom. Decret 243/1995, article 21.
Quin termini de prescripció coincideix a les dues normes?
El de les faltes greus, que és de dos anys a totes dues
Les lleus són dos mesos a la catalana i sis mesos a l'Estatut bàsic; les sancions per lleus, dos mesos i un any. Decret 243/1995, article 22; Estatut bàsic, article 97.
Quan torna a córrer el termini de prescripció d'una falta un cop iniciat el procediment?
Si l'expedient roman paralitzat més de sis mesos per causa no imputable al funcionari
La prescripció s'interromp per la iniciació del procediment, que exigeix notificar degudament la resolució d'incoació. Decret 243/1995, article 22; Estatut bàsic, article 97.
Quin efecte té la cancel·lació de la inscripció d'una falta al Registre General de Personal?
Que aquella falta ja no compta per apreciar la reincidència
Es cancel·len d'ofici o a petició del funcionari un cop transcorregut un període equivalent al de la prescripció de la falta, si no hi ha hagut cap nova sanció. Text únic, article 121.
Quin termini té l'inculpat per formular al·legacions en el procediment sumari?
Cinc dies
Els tres terminis del sumari són cinc dies d'al·legacions, cinc de prova i tres per resoldre. Decret 243/1995, article 35.
Quin termini té l'òrgan competent per dictar resolució en el procediment sumari?
Tres dies
És el darrer dels tres terminis: cinc, cinc i tres. Decret 243/1995, article 36.
Quin termini té l'inculpat per presentar al·legacions al plec de càrrecs del procediment ordinari?
Deu dies
Deu dies a l'ordinari contra cinc al sumari: aquesta parella de xifres és la pregunta neta del bloc. Decret 243/1995, article 46.
Qui imposa les sancions per faltes molt greus?
El titular del departament
Sempre previ l'expedient disciplinari, i amb l'informe de la Comissió Tècnica si la sanció és la separació del servei. Decret 243/1995, article 52.
Quin procediment disciplinari s'aplica necessàriament en els supòsits de falta greu o molt greu?
El procediment disciplinari ordinari, perquè la norma diu «necessàriament»
Els dos verbs són diferents: per a les lleus «es podrà aplicar» el sumari, i per a les greus i molt greus «s'aplicarà necessàriament» l'ordinari. Decret 243/1995, article 27.
Cal nomenar formalment un instructor en el procediment disciplinari sumari?
No, quan els fets no hagin de constituir més que una falta lleu
Al sumari no cal instructor; a l'ordinari, sí, i a més amb un requisit de grup. Decret 243/1995, article 33.
Què ha de contenir el plec de càrrecs del procediment sumari?
Els fets imputats, la falta comesa, la responsabilitat de l'inculpat i la sanció prevista
Són quatre continguts, i es formula immediatament si de les actuacions preliminars es dedueix una presumpta infracció. Decret 243/1995, article 34.
Qui és competent per ordenar la incoació d'un expedient disciplinari per falta greu o molt greu?
El secretari general del departament on està destinat el funcionari
O, si escau, el director de l'organisme autònom corresponent. Decret 243/1995, article 39.
Quin requisit ha de complir l'instructor d'un expedient disciplinari ordinari?
Pertànyer a un cos o escala d'igual o superior grup al de l'inculpat
No pot instruir-te un expedient un funcionari d'un grup inferior al teu. Decret 243/1995, article 40.
Quan s'ha de nomenar secretari en un expedient disciplinari ordinari?
Quan ho exigeixi la complexitat o la transcendència dels fets
I en tot cas el secretari ha de tenir la condició de funcionari. Decret 243/1995, article 40.
Com s'ha de redactar el plec de càrrecs del procediment ordinari?
De manera clara i precisa, en paràgrafs separats i numerats per a cada fet imputat
Un paràgraf per cada fet i incompliment que s'imputi, amb els deures vulnerats i la normativa infringida. Decret 243/1995, article 46.
Quina durada màxima pot tenir un expedient disciplinari ordinari?
Sis mesos, llevat de pròrroga justificada o conducta dilatòria de l'inculpat
Qualsevol dels terminis el pot ampliar l'instructor amb causa justificada que consti a l'expedient, però la durada total té aquell sostre. Decret 243/1995, article 51.
Qui imposa les sancions per faltes greus a l'Administració de la Generalitat?
El secretari general del departament
L'escala és de tres graons: lleus el secretari general o director general, greus el secretari general del departament i molt greus el conseller. Decret 243/1995, article 52.
Quina durada màxima poden tenir les mesures preventives acordades en un expedient disciplinari?
Sis mesos, llevat de paralització del procediment imputable a l'inculpat
S'acorden per resolució motivada i amb finalitats taxades: garantir el servei, protegir els interessos generals, assegurar l'eficàcia del procediment o per la gravetat dels fets. Decret 243/1995, article 29.
Què s'ha d'acordar si la resolució de l'expedient no estableix cap responsabilitat?
L'aixecament immediat de les mesures preventives i el reconeixement de tots els drets
Els drets es reconeixen des de la data d'inici de la mesura, i el temps de suspensió cautelar computa sempre a efectes de compliment d'aquest tipus de sanció. Decret 243/1995, article 29; Estatut bàsic, articles 93, 94 i 98.
Quines proves accepta l'instructor en el procediment disciplinari sumari?
Les que puguin modificar substancialment la qualificació provisional de la responsabilitat
El criteri no és la pertinència genèrica, sinó la capacitat de canviar la qualificació provisional. Decret 243/1995, article 35.
Qui incoa l'expedient si l'inculpat presta serveis en diversos departaments?
El secretari general del departament on hi hagi destinat el major nombre de funcionaris
I si no hi ha majoria, és competent el del departament on s'hagi comès la presumpta falta. Decret 243/1995, article 39.
Quina mesura preventiva pot impedir que un inculpat s'esquitlli de la sanció que pugui recaure?
La denegació de la sol·licitud d'excedència voluntària
Lliga amb el text únic, que ja impedeix concedir l'excedència voluntària a qui està sotmès a expedient disciplinari. Decret 243/1995, article 29; text únic, article 86.
Àudio, làmines i test del tema 2 · Tots els temes · Generador de tests