OpoCast / Bombers Generalitat 81/26 / T14 / Preguntes

Les 328 preguntes del tema 14

Manual operatiu bàsic de cartografia i orientació. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 14

Presentació i introducció

5 preguntes
  1. Per què segueix sent vital el domini del mapa i la brúixola?

    Per garantir una navegació segura i efectiva, especialment en situacions de fallada tecnològica

    El manual ho justifica expressament per les situacions de fallada tecnològica.

  2. Quina d'aquestes NO és una competència d'orientació que ha de dominar el bomber?

    Dissenyar i produir cartografia oficial de nova creació

    L'orientació del cos és d'ús i d'aplicació, no de producció cartogràfica.

  3. Un comandament revisa amb la seva unitat els objectius de la formació en orientació i vol saber on desemboca tot el temari. En quin context s'apliquen, finalment, aquests coneixements?

    Aplicar els coneixements d'orientació en el context dels sistemes de localització del Cos de Bombers

    S'apliquen als sistemes de localització del Cos de Bombers.

  4. Una dotació prepara la sortida cap a un servei en terreny obert i revisa què porta per orientar-se: al vehicle hi ha el full de la zona, la brúixola i el navegador, i el cap vol deixar clar a la gent nova quin pes té cada eina. Quin paper tenen avui les eines d'orientació digitals dins de l'equipament?

    Han esdevingut una part indispensable de l'equipament

    Les eines d'orientació digitals, com els GPS i els mapes electrònics, han esdevingut part indispensable del nostre equipament.

  5. En quins dos àmbits es considera la capacitat de localitzar-se i navegar amb precisió una competència fonamental?

    En les emergències i en les operacions de seguretat

    En l'àmbit de les emergències i les operacions de seguretat, la capacitat de localitzar-se i navegar amb precisió és una competència fonamental.

La cartografia i el mapa

6 preguntes
  1. Com es defineix la cartografia?

    La ciència que s'ocupa de la representació gràfica de la superfície de la Terra o de parts d'aquesta

    És la definició literal del manual.

  2. Què es pot afirmar d'un mapa?

    No és la realitat, sinó una representació on la informació se selecciona i es prioritza

    La informació se selecciona i es prioritza segons la finalitat del document.

  3. Què és la toponímia d'un mapa?

    Els noms dels llocs, les muntanyes i els rius

    La toponímia és el conjunt de noms dels llocs i dels elements.

  4. Comparant dos fulls de la mateixa zona, una dotació veu elements que a l'altre full no apareixen. Qui decideix quina informació apareix en un mapa?

    El cartògraf, és a dir, l'autor, d'acord amb la finalitat del document

    El cartògraf hi posa el que correspon a la finalitat del document.

  5. Quin tipus de mapa és el que s'utilitza per a la navegació i l'orientació en el terreny?

    El mapa topogràfic

    El topogràfic busca representar el territori amb fidelitat.

  6. Quin d'aquests elements NO el trobem en un mapa topogràfic?

    Densitat de població

    La llista és relleu i altituds, elements naturals, infraestructures, límits administratius, toponímia i altres elements d'interès.

Les projeccions cartogràfiques

7 preguntes
  1. Per a què serveixen les projeccions cartogràfiques?

    Per representar la superfície esfèrica de la Terra en un mapa pla

    És el problema que resolen: passar de l'esfera al pla.

  2. A què corresponen les sigles UTM?

    Universal Transverse Mercator

    Universal Transverse Mercator: es basa en la projecció transversa de Mercator.

  3. Què passa segons la forma i la posició de la pantalla sobre la qual es projecta?

    S'obtenen diferents tipus de projeccions, cadascuna amb les seves distorsions

    Cada projecció té les seves pròpies característiques i distorsions.

  4. Qui va proposar la projecció cilíndrica normal i en quin segle?

    Gerardus Mercator, al segle XVI

    Mercator la va proposar al segle XVI, pensada per a la navegació oceànica.

  5. Per a què estava pensada la projecció cilíndrica normal de Mercator?

    La navegació oceànica

    Va ser concebuda per a la navegació oceànica.

  6. Quin és el principal inconvenient de la projecció de Mercator?

    Que la distorsió en zones allunyades de l'equador és molt gran

    Com més lluny de l'equador, més distorsió; les distàncies mesurades poc tenen a veure amb la realitat.

  7. Repassant l'origen de la quadrícula, en què consisteix la projecció transversal de Mercator?

    En diversos cilindres amb l'eix horitzontal, girats entre si, que projecten cadascun la porció que millor hi coincideix

    Diversos cilindres d'eix horitzontal, girats entre si, minimitzen les distorsions.

Les coordenades geogràfiques

7 preguntes
  1. Com permeten les coordenades definir la posició d'un punt?

    De manera inequívoca

    Defineixen la posició de manera inequívoca.

  2. Què són els paral·lels?

    Cercles concèntrics i paral·lels a l'equador

    Són cercles concèntrics i paral·lels a l'equador, i mesuren la latitud.

  3. Què permeten mesurar els meridians?

    La longitud, respecte al meridià de Greenwich

    Els meridians mesuren la longitud, l'angle respecte al meridià zero de Greenwich.

  4. Transmetent una posició en graus i minuts, un bomber ha de distingir quina de les dues xifres és la latitud. Respecte a què es mesura la latitud?

    L'equador

    La latitud es mesura amb els paral·lels, respecte a l'equador.

  5. Un bomber repassa la graella de línies imaginàries dels mapes globals abans de treballar amb coordenades. Quina relació hi ha entre meridians i paral·lels?

    Els meridians són perpendiculars als paral·lels

    Els meridians uneixen els pols i són perpendiculars als paral·lels.

  6. Quin sistema de coordenades utilitzen per defecte els aparells GPS?

    Les coordenades geogràfiques

    Els aparells GPS utilitzen per defecte coordenades geogràfiques.

  7. Una dotació transmet per ràdio la seva situació i dubta en quin format donar-la. Per què la representació de les coordenades geogràfiques en mapes terrestres és poc pràctica?

    Perquè l'expressió en graus és poc intuïtiva i els càlculs de distàncies són molt complexos

    Són els dos motius que dona el manual.

Les coordenades UTM: fusos i zones

10 preguntes
  1. En quantes porcions o fusos es divideix la superfície de la Terra en el sistema UTM?

    60

    Seixanta fusos, de sis graus cadascun, numerats de l'1 al 60.

  2. Quants graus abasta cada fus UTM?

    6 graus

    Cada fus té sis graus: seixanta fusos per sis graus fan els tres-cents seixanta.

  3. Quina regla permet saber si una zona és de l'hemisferi nord?

    A partir de la lletra N són zones de l'hemisferi nord

    N de Nord: a partir d'aquesta lletra, hemisferi nord.

  4. En quina zona UTM es troba tot el territori de Catalunya?

    31T

    Tota Catalunya és a la zona 31T, i per això normalment no cal especificar-la.

  5. En una formació, un bomber pregunta d'on surt el sistema de coordenades que fa servir cada dia. Qui va definir el sistema de coordenades UTM i quan?

    L'exèrcit dels Estats Units, en la dècada de 1940

    El va definir l'exèrcit dels EUA en la dècada dels quaranta.

  6. En quants trossos es divideix cada fus, i entre quins meridians?

    En 20 trossos, entre els meridians −80° i 84°

    Vint trossos, entre menys vuitanta i vuitanta-quatre graus.

  7. Un bomber consulta la graella de zones UTM en un atles i veu que la cobertura s'atura abans dels extrems. Per què el sistema UTM no arriba als pols?

    Perquè als casquets polars s'hi fan servir altres projeccions amb menys distorsió

    Els casquets polars queden exclosos i utilitzen altres projeccions.

  8. Rebent una coordenada completa d'una altra regió, un bomber ha de comprovar que la zona indicada és bona. Amb quines lletres s'identifiquen les zones UTM?

    De la C a la X, començant des del Sud, excloent la I i la O

    De la C a la X, des del Sud, sense la I ni la O per no confondre-les amb números.

  9. Una unitat dona suport a un incendi a l'altra punta de l'Estat i rep coordenades d'allà. Quants fusos diferents hi ha a la Península Ibèrica?

    Tres: el 29, el 30 i el 31

    A la Península hi ha tres fusos: 29, 30 i 31.

  10. Transcrivint una coordenada rebuda per ràdio, un bomber s'adona que algunes lletres no hi surten. Per què s'exclouen les lletres I i O de les zones UTM?

    Per no confondre-les amb números

    La I es confon amb l'1 i la O amb el 0.

Les coordenades UTM: la X, la Y i els càlculs

10 preguntes
  1. Què mesura la coordenada X en el sistema UTM?

    La distància al meridià central del fus, en direcció est-oest

    La X mesura la distància al meridià central del fus, est-oest.

  2. Quin valor s'assigna al meridià central de cada fus?

    X = 500.000 metres

    Cinc-cents mil metres, per no tenir valors negatius de X.

  3. A la posició de què corresponen les coordenades UTM d'un punt?

    El vèrtex inferior esquerre d'un quadrat de terreny d'1 × 1 m

    Es donen en metres i corresponen al vèrtex inferior esquerre d'un quadrat d'un metre.

  4. Per què s'assigna al meridià central de cada fus un valor de X alt en lloc de zero?

    Per no tenir valors de X negatius i facilitar els càlculs

    Evita les X negatives i facilita els càlculs.

  5. A l'hemisferi sud, quin valor té la coordenada Y a l'equador?

    10.000.000 metres

    Deu milions de metres a l'equador, i decreix cap al sud, per evitar valors negatius.

  6. Una dotació rep dues coordenades UTM del sector i ha d'interpretar cada xifra abans de triar l'accés. Com es comporta la coordenada Y a l'hemisferi nord?

    Val zero a l'equador i creix cap al nord

    Al nord val zero a l'equador i creix cap al nord.

  7. Una dotació rep per ràdio la coordenada del punt d'encontre i la vol validar abans de sortir. A Catalunya, quantes xifres tenen les coordenades UTM?

    Sis per a la X i set per a la Y

    Sis xifres per a la X i set per a la Y: permet detectar errors.

  8. Per què és fàcil calcular distàncies amb coordenades UTM?

    Perquè és una quadrícula en metres: n'hi ha prou amb restes i el teorema de Pitàgores

    És una quadrícula mètrica: restes i Pitàgores.

  9. Què indica, probablement, la coordenada (425888, 459482) donada a Catalunya?

    A la Y li falta un número

    Són sis i sis xifres: a la Y li'n falta una, perquè n'hauria de tenir set.

  10. Què indica, probablement, la coordenada (4594842, 425888) donada a Catalunya?

    Ens han donat la Y i la X girades

    Set xifres primer i sis després: les coordenades estan intercanviades.

El datum

7 preguntes
  1. Què és el datum?

    El sistema de referència que defineix la posició i orientació d'un sistema de coordenades

    És el sistema de referència que defineix posició i orientació del sistema de coordenades.

  2. Quina d'aquestes afirmacions sobre el datum és CORRECTA?

    Una mateixa coordenada pot situar punts diferents segons el datum utilitzat

    I a l'inrevés: un mateix punt pot tenir coordenades diferents segons el datum.

  3. Quin datum s'utilitzava històricament a Espanya i a Europa?

    ED50

    L'ED50 era l'antic d'Espanya i Europa.

  4. Quin datum utilitzaven la navegació per satèl·lit i els àmbits internacionals?

    WGS84

    El WGS84 era el de la navegació per satèl·lit.

  5. Quina diferència hi podia haver entre l'ED50 i el WGS84?

    Fins a 200 metres

    Fins a dos-cents metres, cosa que provocava desajustos entre mapes i GPS.

  6. Quin any va adoptar la Unió Europea l'ETRS89?

    1989

    L'ETRS89 es va adoptar el 1989, i avui és el sistema oficial a Europa.

  7. Una dotació compara la posició del navegador amb la que llegeix sobre el full de cartografia oficial. Quina relació hi ha entre l'ETRS89 i el WGS84?

    L'ETRS89 és gairebé idèntic al WGS84

    L'ETRS89 és gairebé idèntic al WGS84, i és l'oficial a Europa.

El mapa topogràfic i els tipus de mapes

6 preguntes
  1. Quin és el principal avantatge dels mapes impresos?

    Que no necessiten cap dispositiu electrònic ni energia

    No necessiten dispositiu ni energia; per això serveixen en cas de fallada tecnològica.

  2. Al parc s'ha d'inventariar la cartografia disponible per trobar de pressa el full que cal. Segons quants criteris es poden classificar els mapes?

    Tres: suport, format i disponibilitat

    Segons el suport, segons el format i com es generen, i segons la disponibilitat.

  3. Al parc es revisa quina cartografia es puja al vehicle abans del torn. Quin és el principal desavantatge dels mapes impresos?

    Que només hi ha el que es veu, no es poden modificar ni actualitzar, i queden obsolets ràpidament

    No es poden modificar un cop impresos i poden quedar obsolets.

  4. Al parc es valora substituir els fulls de paper del vehicle per la cartografia de la tauleta. Quin inconvenient tenen els mapes digitals?

    Que depenem de la tecnologia i, de vegades, de les bateries

    L'inconvenient dels digitals és la dependència de tecnologia i bateries.

  5. Davant d'un servei llarg en zona desconeguda, el cap de dotació dubta entre portar la cartografia en paper o carregar-la al dispositiu, i ha de justificar la tria davant del torn abans de sortir del parc. Quins dos avantatges té la digital?

    Permet ampliar i reduir el zoom i tenir diversos mapes en un sol dispositiu

    Els mapes digitals permeten ampliar i reduir el zoom fàcilment i, en un mateix dispositiu, es poden tenir diversos mapes diferents.

  6. Una dotació ha d'entrar en una zona de muntanya amb cobertura de dades dolenta i ha de decidir quina cartografia digital li convé. Abans de sortir del parc, el cap de dotació vol valorar també què els pot complicar la feina durant el servei. Quin inconvenient tenen els mapes offline?

    Que poden ocupar molt espai i s'han d'anar actualitzant

    Els mapes offline es descarreguen prèviament i no requereixen connexió, però poden ocupar molt espai d'emmagatzematge i s'han d'anar actualitzant, és a dir, tornar a descarregar.

Ràster, vectorial, ortofotos, online i offline

8 preguntes
  1. Què es pot afirmar d'un mapa ràster?

    Té format d'imatge, com una fotografia o un escanejat

    El ràster té format d'imatge i ocupa més memòria.

  2. Quin avantatge tenen els mapes offline?

    Que no requereixen connexió a Internet per ser consultats

    Es descarreguen prèviament: útils en zones amb poca o nul·la cobertura.

  3. Una dotació treballa amb una base ràster i vol veure amb detall la cruïlla on ha de girar. Què passa amb un mapa ràster quan s'amplia el zoom?

    La imatge es pixela

    En ampliar el zoom es pixela, i en allunyar-lo no es veu res.

  4. Mitjançant quines entitats geomètriques representen la informació els mapes vectorials?

    Punts, línies, polígons i text

    Punts, línies, polígons i text.

  5. Al visor cartogràfic del parc hi ha una capa anomenada ortofoto que un bomber del torn no ha fet servir mai. Què són les ortofotos?

    Fotografies aèries o de satèl·lit georeferenciades i amb bona resolució

    Són un tipus de mapa ràster: fotos aèries o de satèl·lit georeferenciades.

  6. Al parc es preparen els dispositius per a un servei de muntanya i es descarrega la cartografia. Quins són els dos inconvenients dels mapes offline?

    Que poden ocupar molt espai i que s'han d'anar actualitzant

    Ocupen espai d'emmagatzematge i s'han de tornar a descarregar.

  7. Al visor, una dotació compara dues bases de la mateixa zona acostant el zoom sobre la cruïlla. Per què els mapes vectorials no es pixelen en fer zoom?

    Perquè les imatges es generen al dispositiu a partir de les dades vectoritzades

    Es tornen a dibuixar al dispositiu, no s'estira una foto.

  8. En l'aproximació a un incendi forestal es consulta la capa d'ortofoto del visor. Quina afirmació sobre les ortofotos és correcta?

    No són mapes topogràfics en sentit estricte, però la seva informació visual pot ser de gran ajuda

    No ho són en sentit estricte, però ajuden a orientar-se i a obtenir informació del terreny.

L'escala del mapa

7 preguntes
  1. Què és l'escala d'un mapa?

    La proporció constant entre una distància al mapa i la distància real al terreny

    És una proporció constant: val igual a tot el mapa.

  2. A quant equival un centímetre en un mapa a escala 1:25.000?

    250 metres

    Un centímetre són 25.000 cm, és a dir, 250 metres.

  3. Al parc s'han de triar els fulls que pujaran al vehicle i algú pregunta què vol dir que un mapa tingui escala gran. Què caracteritza una escala gran?

    Molt de detall i una porció petita del territori

    S'ha reduït poques vegades: molt detall, poc territori.

  4. Un cap de dotació ha de triar com indicarà les distàncies al croquis que lliurarà a la resta d'unitats del sector. Quin és el gran avantatge de l'escala gràfica?

    Que si el mapa s'amplia o es redueix, es redimensiona amb ell i manté la relació amb la realitat

    En una fotocòpia ampliada o reduïda, l'escala gràfica continua sent vàlida.

  5. Una dotació segueix l'aproximació amb la tauleta i va ajustant el detall a mesura que s'hi acosta. Què passa en un mapa digital a mesura que es fa zoom?

    El mapa pot representar elements diferents o de manera diferent, per mantenir-ne la llegibilitat

    Apareixen i desapareixen elements per no sobrecarregar la representació.

  6. Al parc s'ha de triar entre dos fulls de la mateixa zona amb escales diferents per a un sector reduït. Quina afirmació sobre l'escala és CORRECTA?

    Un mapa 1:10.000 està a escala més gran que un 1:50.000

    Escala gran vol dir poc reduïda: més detall i menys territori.

  7. Per què l'escala numèrica no té gaire sentit en els mapes digitals?

    Perquè depèn de la mida de la pantalla on es visualitza el mapa

    El mateix mapa en un mòbil i en una pantalla gran no té la mateixa escala numèrica.

Les corbes de nivell

10 preguntes
  1. Com s'anomenen també les corbes de nivell?

    Isohipses

    Isohipses és el sinònim que dona el manual.

  2. Què tenen en comú els punts que uneixen les corbes de nivell?

    La mateixa cota o altitud sobre el nivell del mar

    Connecten tots els punts de la mateixa cota o altitud.

  3. Què és l'equidistància?

    La separació vertical entre els talls de les llesques

    És la separació VERTICAL: el salt d'alçada entre una corba i la següent.

  4. Com es representen normalment les corbes de nivell?

    Amb una línia fina de color marró

    Línia fina de color marró.

  5. Quina imatge explica millor què són les corbes de nivell?

    El terreny tallat a llesques horitzontals, vistes des de sobre

    El contorn de cada llesca horitzontal és la corba de nivell.

  6. Al parc es revisa si els fulls que pujaran al vehicle porten la informació completa del marc. Per què l'equidistància ha de venir indicada al mapa?

    Per interpretar el relleu i per comptar la diferència d'altitud entre dos punts

    És informació valuosa per interpretar el relleu i comptar desnivells.

  7. Un bomber prepara la lectura del relleu en dos fulls topogràfics i veu que l'equidistància no hi coincideix. Amb què està relacionada l'equidistància?

    Amb l'escala del mapa, per no sobrecarregar-lo de corbes

    Va lligada a l'escala, per no fer el mapa il·legible.

  8. Cada quantes corbes es dibuixa, generalment, una corba mestra?

    Cada 5

    Generalment cada cinc corbes, amb un traç més gruixut.

  9. Davant d'un vessant llarg, una dotació ha d'estimar al mapa quanta altitud guanyarà abans d'arribar al coll. Per a què serveix la corba mestra?

    Per facilitar la lectura del mapa i el recompte de corbes

    És la referència per no perdre el compte, i de vegades porta escrita la cota.

  10. Interpretant el relleu d'un sector al mapa, un bomber hi veu unes corbes que no tenen l'aspecte de la resta. Com es dibuixen les corbes auxiliars?

    Amb traç discontinu, en zones planes

    Amb traç discontinu i en zones planes, per al relleu entre dues corbes.

Com s'interpreten les corbes de nivell

9 preguntes
  1. Com és el pendent si en un mapa les corbes de nivell estan molt juntes?

    Pronunciat

    Juntes, pendent fort; espaiades, pendent suau.

  2. Davant d'un vessant, una dotació ha de decidir si l'aproximació a peu és viable i mesura el pendent sobre el mapa. De què depèn la mesura real del pendent?

    De l'escala i de l'equidistància

    'Molt juntes' només significa alguna cosa si saps l'escala i l'equidistància.

  3. Interpretant el relleu abans de l'aproximació, una dotació hi veu corbes que formen anelles. Què indiquen les corbes que es tanquen sobre si mateixes?

    Poden ser clots o turons, i molt probablement turons

    El manual diu que molt probablement siguin turons, que és el que predomina.

  4. Què sabem del voltant si en un mapa veiem el mar, un llac o un estany?

    El terreny puja

    L'aigua està al punt baix: al voltant, el terreny puja.

  5. Com creuen els cursos d'aigua naturals les corbes de nivell?

    Perpendicularment

    Segueixen la línia de màxim pendent; els canals artificials no ho fan.

  6. Què es pot dir d'un camí que va bastant paral·lel a una corba de nivell?

    És molt horitzontal: no perd ni guanya alçada

    Paral·lel a les corbes, horitzontal; si les creua, té pendent.

  7. Planificant l'accés a un sector de muntanya, una dotació decideix per on passarà i al mapa hi veu formes semblants. Com distingim una vall d'una carena?

    Normalment, les formes més punxegudes són valls, per l'efecte de l'erosió de l'aigua

    Formes més punxegudes, vall; i sovint hi ha dibuixat el curs d'aigua.

  8. Una dotació interpreta el sentit del pendent a partir de les línies blaves que apareixen al mapa. Quina excepció hi ha respecte als cursos d'aigua?

    Que els canals artificials no creuen les corbes perpendicularment

    Els canals artificials els ha dissenyat algú i poden anar paral·lels a una corba.

  9. Per què sabem que un curs d'aigua comença al punt més alt?

    Perquè els cursos d'aigua rarament desapareixen sota terra

    Rarament desapareixen sota terra, i s'ajunten per seguir avall.

Elements del mapa, llegenda i ombrejat

8 preguntes
  1. Com poden ser els elements d'un mapa segons la seva naturalesa?

    Puntuals, lineals, àrees i text

    Quatre naturaleses: puntuals, lineals, àrees i text.

  2. En què consisteix l'ombrejat d'un mapa?

    A enfosquir àrees com si el terreny estigués il·luminat per una font de llum

    Crea una sensació tridimensional que facilita veure el relleu.

  3. Un bomber nou aprèn a llegir la cartografia de la zona i pregunta pel simbolisme. Què cal saber de la representació dels elements d'un mapa topogràfic?

    No hi ha un estàndard estricte: el cartògraf tria traços, colors i combinacions segons la finalitat

    No hi ha estàndard estricte; per això un símbol pot voler dir coses diferents en dos mapes.

  4. Un bomber ha de classificar per naturalesa els elements d'un full de cartografia abans de carregar-los al visor. Quin d'aquests és un element LINEAL?

    Un riu

    Lineals: rius, camins, carreteres, ferrocarrils.

  5. Preparant la càrrega de capes al visor cartogràfic, un bomber ha d'assignar a cada element la naturalesa que li toca. Quin d'aquests és un element d'ÀREA?

    Un bosc

    Àrees: mar, llacs, tipus de terreny com boscos i camps, i construccions.

  6. Una dotació treballa amb un full de cartografia que no coneix i ha d'interpretar uns símbols que no li són familiars. Què passa amb la llegenda d'un mapa?

    Hauria de ser-hi, però no sempre hi és present ni és fàcil de localitzar, especialment en digital

    El manual utilitza el condicional: tot mapa HAURIA de tenir-ne.

  7. De quina direcció prové, generalment, la llum de l'ombrejat?

    Del nord-oest

    Generalment del nord-oest.

  8. Quina afirmació sobre l'orientació del sol de l'ombrejat és CORRECTA?

    És totalment arbitrària i no sempre correspon a una posició real

    És arbitrària: busca només que el relleu es vegi bé, i no serveix per orientar-se.

L'orientació i les seves eines

7 preguntes
  1. Com es defineix l'orientació?

    L'habilitat de saber la nostra posició en un entorn i com desplaçar-nos de manera eficaç a un altre punt

    És la definició literal: saber on ets i com arribar a un altre lloc.

  2. Quantes eines principals d'orientació hi ha?

    Cinc

    Mapa, brúixola, GPS, mapes digitals i navegadors.

  3. En el briefing d'una recerca, el comandament recorda què ha de resoldre cada equip amb el mapa. A quines dues preguntes bàsiques respon l'orientació?

    On soc? i Com arribo a...?

    On soc, que és la posició, i com arribo a, que és la ruta.

  4. En el briefing previ a una recerca nocturna en medi natural, el comandament insisteix en el domini de l'orientació. Quina importància té saber orientar-se?

    És vital per a la seguretat personal i garanteix l'èxit i l'eficàcia de l'operació

    El manual dona els dos motius: seguretat personal i eficàcia de l'operació.

  5. Una dotació ha de decidir per quin costat continuarà l'aproximació a un bosc on no ha treballat mai. Quina funció fa el MAPA com a eina d'orientació?

    Que permet imaginar i anticipar el que ens trobarem més enllà del que veiem

    El mapa et deixa veure més enllà del que abastes des de la teva posició.

  6. Un bomber porta a la motxilla el full de la zona i la brúixola, i al vehicle hi ha el navegador carregat. Com s'han de fer servir les eines d'orientació?

    S'han d'utilitzar de manera conjunta

    Utilitzades de manera conjunta proporcionen la informació necessària per navegar.

  7. Quina diferència hi ha entre un mapa digital i un navegador?

    El navegador afegeix programari que calcula la ruta òptima i guia la navegació

    La gradació és: posició, posició sobre mapa, i guiatge.

Orientar el mapa

5 preguntes
  1. Quin és el principi fonamental per orientar-se amb un mapa?

    Que l'orientació del mapa es correspongui amb el terreny

    El mapa ha d'estar ben orientat respecte al terreny.

  2. Què passa si mirem el mapa amb el nord cap amunt estant encarats al sud?

    Tot el que veiem davant està girat 180° respecte a com ho veiem al mapa

    El nord del mapa apunta al sud i tot queda girat mitja volta.

  3. Una dotació s'atura en una pista forestal per situar-se abans de continuar cap al punt d'atac. Quina és la bona pràctica recomanada en orientar el mapa?

    Orientar el nord del mapa cap al nord veritable i situar-nos encarats cap a on volem anar

    Encara que el mapa quedi del revés i els textos girats.

  4. Quines referències serveixen per orientar un mapa SENSE brúixola?

    Un turó, l'orientació de la carretera, una edificació o la forma d'un camp

    Referències properes identificables alhora al terreny i al mapa.

  5. Una dotació arriba a una cruïlla de pistes sense brúixola i ha de situar-se abans de continuar. Quin és el procediment per orientar un mapa amb referències del terreny?

    Identificar un element al terreny, localitzar-lo al mapa i girar el mapa fins que coincideixin

    Es transposa l'element del terreny al mapa i es gira el paper.

La brúixola

10 preguntes
  1. Què indica la brúixola?

    El Nord magnètic

    La brúixola indica el Nord magnètic; l'Estrella Polar, el geogràfic.

  2. Com s'anomena el cercle graduat giratori de la brúixola?

    Limbe

    El limbe és el cercle graduat i giratori: la peça dels azimuts.

  3. En una formació d'orientació, un bomber pregunta per quin motiu la brúixola funciona sense piles ni cobertura. En què es basa el seu funcionament?

    En una agulla imantada que s'alinea amb el camp magnètic de la Terra

    L'agulla imantada s'alinea amb el camp magnètic terrestre.

  4. Quin tipus de brúixola és el més adequat per utilitzar amb un mapa?

    Les planes i transparents

    Planes i transparents: es poden col·locar sobre el mapa i veure què hi ha a sota.

  5. Un bomber agafa per primera vegada una brúixola de les que es fan servir sobre el mapa i el monitor li n'assenyala els elements. Quines tres parts té?

    Fletxa o marca a la base, regles per mesurar distàncies, i limbe

    Fletxa de direcció, regles i cercle graduat giratori.

  6. Què es pot afirmar de la desviació entre el Nord magnètic i el Nord geogràfic?

    Varia amb el lloc i amb els anys, i ha de venir indicada al mapa

    Per això un mapa vell pot tenir-la desactualitzada.

  7. Quin valor té aproximadament la desviació entre el nord magnètic i el geogràfic?

    No arriba als 2 graus

    No arriba als dos graus; a efectes pràctics és menyspreable.

  8. Un bomber pren un azimut amb la brúixola a la mà mentre camina per un pendent fort i el monitor li recorda que l'ha de mantenir plana. Per què cal fer-ho?

    Perquè si s'inclina massa, l'agulla imantada no gira lliurement i pot quedar travada

    Una brúixola inclinada menteix: l'agulla pot quedar travada.

  9. Una dotació arriba a una cruïlla de pistes forestals i, abans de triar el ramal, vol tenir el mapa ben encarat amb el terreny. Ja té el mapa pla i la brúixola a sobre. Quin és l'últim pas?

    Girar el mapa i la brúixola junts fins que l'agulla s'alineï amb el nord de la brúixola

    Es giren el mapa i la brúixola JUNTS; si gires només la brúixola no has orientat res.

  10. Quin d'aquests NO és un element que alteri la lectura de la brúixola?

    Masses d'aigua

    La llista és: torres elèctriques, cotxes, dispositius electrònics, corrents potents i edificis d'acer i formigó armat.

Tirar visuals: l'azimut i la triangulació

8 preguntes
  1. Què és l'azimut?

    L'angle respecte al nord

    L'azimut és l'angle respecte al nord.

  2. Quina és la tècnica més eficaç per localitzar un punt amb precisió?

    La triangulació

    La triangulació creua les visuals de diversos observadors.

  3. Des d'un punt alt, una dotació veu una columna de fum molt lluny i ha de passar-ne la situació al comandament. Només porta el mapa i la brúixola, sense cap aparell electrònic a mà. Quines dues dades necessita i quina li costarà més d'obtenir?

    Direcció i distància; la distància és molt difícil de calcular a simple vista

    La brúixola dona la direcció amb precisió, però la distància a ull falla molt.

  4. En un incendi cal situar amb precisió una columna de fum prenent-ne l'azimut des de posicions separades i conegudes. Quantes persones calen com a mínim?

    Dues

    Amb un mínim de dos observadors ja es pot triangular; com més, més precisió.

  5. Des del seu punt, una dotació veu una columna de fum i ha de donar-ne l'azimut per ràdio al comandament. Quin és el primer pas en prendre la visual?

    Orientar la fletxa de direcció de la brúixola cap a l'objectiu

    Primer s'apunta a l'objecte amb la fletxa de direcció.

  6. Tres dotacions situades en punts separats i coneguts prenen cadascuna l'azimut de la mateixa columna de fum des d'on es troben. On queda l'objectiu?

    Al punt on es creuen les visuals de tots els observadors

    Les visuals es creuen en un sol lloc: allà és l'objectiu.

  7. Quina condició NO és necessària per poder triangular?

    Que els observadors estiguin a la mateixa altitud

    Les condicions són separació, posició coneguda i mateix objectiu.

  8. Per ràdio donen a una dotació un rumb i li demanen si veu fum en aquella direcció. Amb quin ordre ha d'operar la brúixola?

    Girar el limbe fins al rumb, girar la brúixola fins que l'agulla apunti al nord del limbe, i mirar on apunta la fletxa

    És el procediment invers: del número al terreny.

L'hora oficial i l'hora solar

6 preguntes
  1. Què cal fer durant l'horari d'estiu per obtenir l'hora solar?

    Restar dues hores a l'hora oficial

    A l'estiu, menys dues hores; a l'hivern, menys una.

  2. Com s'obté l'hora solar durant l'horari d'hivern?

    Restant una hora a l'hora oficial

    A l'hivern es resta una hora.

  3. El 10 d'agost el rellotge marca les 15:30. Quina és l'hora solar?

    13:30

    Agost és horari d'estiu: 15:30 menys dues hores són les 13:30.

  4. Per passar de l'hora del rellotge a l'hora solar, cal saber en quin dels dos horaris oficials som. Quan comença l'horari d'estiu?

    L'últim diumenge de març

    L'últim diumenge de març, i dura fins a l'últim diumenge d'octubre.

  5. Un bomber ha de saber en quin dels dos horaris oficials som per poder calcular l'hora solar sobre el terreny. Quan es passa a l'horari d'hivern?

    L'últim diumenge d'octubre

    L'últim diumenge d'octubre.

  6. Per què l'hora oficial espanyola no coincideix amb l'hora solar?

    Perquè el fus horari no es correspon amb la nostra posició geogràfica

    El manual indica que no hi coincideix mai, ni a l'estiu ni a l'hivern.

Els punts de sortida i posta del sol

7 preguntes
  1. Quines són les dates dels equinoccis?

    21 de març i 23 de setembre

    Vint-i-u de març i vint-i-tres de setembre.

  2. Quan es produeix el solstici d'estiu i què passa aquell dia?

    Aproximadament el 22 de juny; és el dia més llarg i el sol surt pel NE i es pon pel NO

    Solstici d'estiu, aproximadament el 22 de juny: dia més llarg, NE i NO.

  3. El solstici d'hivern és el 22 de desembre. Per on surt i es pon el sol?

    Surt pel SE i es pon pel SO

    Dia més curt: sud-est i sud-oest.

  4. Durant una formació d'orientació, un bomber vol fer servir la sortida del sol com a referència. Quants dies l'any surt exactament per l'est?

    Dos

    Només els dos equinoccis, i només en terreny pla.

  5. Quina segona condició cal, a més de la data, perquè el sol surti exactament per l'est?

    Que ens trobem en terreny pla

    La resta de l'any, o envoltats de muntanyes, la referència és aproximada.

  6. Quina diferència màxima hi pot haver entre els punts de sortida o posta del sol segons l'època?

    Fins a 90 graus

    Fins a noranta graus: un quadrant sencer.

  7. Un bomber s'equivoca sovint en recordar per quin quadrant surt el sol a cada solstici i busca una regla fàcil per fixar-ho. Quina regla ho resol?

    A l'estiu tot tira cap al nord; a l'hivern, cap al sud

    Estiu: NE i NO. Hivern: SE i SO.

La posició del sol i el rellotge de manetes

9 preguntes
  1. A les 12:00 hora solar, on es troba el sol?

    Exactament sobre el punt cardinal sud

    És l'única referència que es compleix sempre.

  2. Què assenyala la bisectriu entre la maneta de les hores i la xifra 12 en el mètode del rellotge de manetes?

    El sud

    La bisectriu assenyala cap al Sud.

  3. Què assenyala, a les 12:00 hora solar, l'ombra d'una estaca clavada a terra?

    El nord

    Si el sol és al sud, l'ombra cau cap al nord.

  4. On es troba, aproximadament, el sol a les 9:00 hora solar?

    Al sud-est

    6 est, 9 sud-est, 12 sud, 15 sud-oest, 18 oest.

  5. On es troba aproximadament el sol a les 15:00 hora solar?

    Al sud-oest

    A les quinze, sud-oest.

  6. Quin és el primer pas per orientar-se amb un rellotge de manetes?

    Canviar-li l'hora perquè mostri l'hora solar

    Si no hi poses l'hora solar, el mètode no funciona.

  7. En el mètode del rellotge, quina maneta s'apunta cap al sol?

    La de les hores

    La maneta de les hores.

  8. Quina d'aquestes referències es compleix de manera EXACTA?

    A les 12:00, el sol al sud

    Només la de les dotze és exacta; les altres quatre són aproximades.

  9. En el mètode del rellotge de manetes cal traçar la bisectriu entre dos elements del quadrant per trobar un punt cardinal. Què és una bisectriu?

    La línia que divideix un angle en dues meitats iguals

    És la definició literal que dona el manual.

L'Estrella Polar, Cassiopea i la Lluna

8 preguntes
  1. Quina estrella resta fixa en un punt sense moure's?

    L'estrella Polar

    És l'única que resta fixa i assenyala el nord geogràfic.

  2. Què assenyala el cantó il·luminat quan la lluna està en fase creixent?

    L'oest

    Creixent, oest; minvant, est.

  3. Què assenyala el cantó il·luminat quan la lluna està en fase minvant?

    L'est

    Minvant o decreixent, cap a l'est.

  4. De nit i sense brúixola, un bomber localitza l'Estrella Polar al cel per prendre una referència fixa. Cap a quin punt assenyala?

    El nord geogràfic

    Geogràfic, no magnètic: és la diferència amb la brúixola.

  5. De nit, en una recerca en carena i sense cobertura, un bomber vol una referència a ull i identifica el Carro al cel. Com hi localitza l'Estrella Polar?

    Les dues estrelles de l'extrem de la cullera hi apunten, a quatre vegades la distància que les separa

    Quatre vegades la distància entre aquelles dues estrelles.

  6. Durant una formació d'orientació nocturna, el monitor demana a la dotació de descriure l'Estrella Polar més enllà de la seva posició. De quina magnitud és?

    De segona magnitud: no és una estrella molt brillant

    Només de segona magnitud, però es reconeix perquè al voltant no hi ha altres estels brillants.

  7. En una recerca nocturna, un núvol tapa la part del cel on hi hauria d'haver el Carro, i el bomber que fa de guia ha de buscar una altra referència entre els estels. Com pot trobar l'Estrella Polar?

    Amb Cassiopea: la bisectriu de qualsevol dels dos angles de la W hi apunta aproximadament

    Amb Cassiopea, però de manera aproximada; l'Ossa Major és més precisa.

  8. Què marca aproximadament el punt d'intersecció si unim els dos extrems de la lluna i allarguem la línia fins a l'horitzó?

    El sud

    Marca aproximadament el sud.

Altres referències aproximades d'orientació

6 preguntes
  1. Cap a on creix normalment la molsa en el tronc d'un arbre?

    Nord

    Creix a les zones més ombrívoles i humides, que al nostre hemisferi són al nord.

  2. On són més junts i atapeïts els anells de creixement en les soques d'arbres tallats?

    Cap al cantó que rebia menys sol, normalment el Nord

    Menys sol, menys creixement, anells més estrets.

  3. Cap a on assenyala normalment la zona de l'altar en les esglésies i ermites cristianes?

    L'Est

    Cap al lloc on surt el sol, és a dir, cap a l'est.

  4. Cap a on estan orientades, gairebé sempre, les plaques solars fotovoltaiques de les carreteres?

    Sud

    A l'hemisferi nord, una placa mirant al sud capta més energia.

  5. En quines situacions serveixen les referències aproximades d'orientació?

    Quan no disposem de cap eina o no tenim visió

    Són mètodes d'últim recurs, molt bàsics i aproximats.

  6. Sense brúixola ni aparells, un bomber clava un pal a terra en un clar i va marcant com es desplaça l'ombra. Què permet determinar aquest mètode?

    Aproximadament l'eix Oest-Est i, per perpendicular, el Nord-Sud

    Es marquen dues posicions de l'ombra d'un pal: la línia que les uneix és l'eix oest-est.

El GNSS: què és i els tres segments

10 preguntes
  1. Què determina un sistema GNSS?

    La posició geogràfica, l'altitud i la velocitat d'un receptor

    Les tres coses: posició geogràfica, altitud i velocitat.

  2. Quants segments té l'arquitectura d'un GNSS?

    Tres

    Espacial, de control i d'usuari.

  3. Quins elements formen el segment d'usuari?

    Els receptors GNSS, com els mòbils o els dispositius dedicats

    Els receptors que reben els senyals dels satèl·lits.

  4. Quants satèl·lits calen com a mínim per obtenir una posició en tres dimensions?

    Quatre

    Un mínim de quatre per a una posició en 3D.

  5. En un informe tècnic un bomber troba escrit GNSS on ell esperava llegir GPS i dubta si parlen de la mateixa cosa. Quina relació hi ha entre els dos termes?

    GNSS és el nom genèric de la família i el GPS és un d'aquests sistemes

    Tot GPS és un GNSS, però no tot GNSS és un GPS.

  6. Un bomber vol entendre què arriba físicament al receptor que porta a la butxaca des de la constel·lació que orbita la Terra. Què transmeten els satèl·lits?

    Senyals de ràdio amb la seva posició i l'hora exacta

    Emeten on són i quina hora és.

  7. Un bomber repassa l'arquitectura per segments d'un GNSS i s'atura en la xarxa de bases terrestres. Quines dues feines fa el segment de control?

    Ajustar les òrbites dels satèl·lits i sincronitzar-ne els rellotges atòmics

    Una xarxa de bases terrestres que envia informació d'ajust constantment.

  8. Un bomber vol entendre com arriba el receptor a donar-li unes coordenades a partir del que rep de diversos satèl·lits. Com es calcula la posició?

    Per trilateració

    Per trilateració: com la triangulació, però amb distàncies.

  9. Quina diferència hi ha entre triangulació i trilateració?

    La triangulació utilitza angles i la trilateració, distàncies

    El manual ho diu: la trilateració és com la triangulació, però amb distàncies.

  10. Un cap vol saber per què un receptor de satèl·lit necessita rellotges tan precisos. Per què és crucial la sincronització?

    Perquè la distància es mesura pel temps que tarda el senyal: si els rellotges no van iguals, la distància és falsa

    Per això els satèl·lits porten rellotges atòmics i el segment de control els sincronitza.

Les fonts d'error del GNSS

8 preguntes
  1. Com s'anomena tècnicament l'error dels rebots?

    Efecte multicamí

    Els rebots s'anomenen efecte multicamí.

  2. Un bomber repassa el llistat de causes que poden degradar la precisió d'un receptor de satèl·lit. Quantes fonts d'error recull el manual?

    Sis

    Propagació atmosfèrica, geometria, ocultació, rebots, errors del receptor i error intencionat.

  3. Quines dues capes de l'atmosfera afecten el senyal GNSS?

    La ionosfera i la troposfera

    Els senyals es veuen afectats en travessar la ionosfera i la troposfera.

  4. Quin d'aquests obstacles NO és causa d'ocultació del senyal?

    Núvols baixos

    El manual cita edificis, barrancs i interiors com túnels i coves.

  5. Un tècnic passa coordenades d'un full antic a l'aplicació del mòbil sense revisar quin datum hi té configurat. Quin error pot provocar un datum incorrecte?

    Un desplaçament de la posició final: és un error del receptor

    El datum incorrecte s'inclou dins dels errors del receptor.

  6. En una formació sobre les limitacions del GNSS, el monitor repassa les fonts d'error del senyal una per una. En què consisteix l'error intencionat?

    En zones de conflicte, el senyal es pot degradar per a ús civil

    Qui controla el sistema el pot empitjorar per a tothom qui no sigui militar.

  7. Una dotació treballa dins d'un barranc estret i la posició que li dona el receptor balla uns quants metres. El cap vol tenir clar quina disposició dels satèl·lits al cel afavoreix una lectura fiable. Com han d'estar?

    Ben repartits per l'espai damunt nostre, i no tots al mateix costat ni cap a l'horitzó

    És la font d'error de la geometria dels satèl·lits.

  8. Quina conseqüència té l'efecte multicamí sobre la posició calculada?

    El receptor calcula una distància més gran a aquest satèl·lit i la posició queda desplaçada

    El senyal fa un camí més llarg, triga més, i el receptor interpreta que el satèl·lit és més lluny.

Els sistemes GNSS existents

9 preguntes
  1. Quin és el sistema GNSS més antic i conegut?

    GPS

    El GPS dels Estats Units: va néixer militar i es va obrir després a l'ús civil.

  2. De quin país és el sistema GLONASS?

    Rússia

    GLONASS és el sistema de Rússia, amb cobertura global.

  3. Quin sistema està dissenyat principalment per a ús civil?

    Galileo

    Galileo, de la Unió Europea, té aquesta característica pròpia.

  4. A la fitxa d'un receptor modern hi apareix la llista de constel·lacions que és capaç de fer servir i una d'elles és el BeiDou (BDS). De quin país és?

    Xina

    BeiDou és el sistema de la Xina, amb cobertura global.

  5. Quin sistema cobreix actualment l'Àsia-Pacífic i té previst esdevenir global?

    QZSS

    QZSS, el Quasi-Zenith Satellite System del Japó.

  6. Quin sistema cobreix l'Índia i les seves regions veïnes?

    NavIC

    NavIC és el sistema de l'Índia.

  7. Per què altres països han desplegat sistemes propis?

    Per raons estratègiques i per evitar la dependència d'un únic sistema de tercers

    És el motiu que dona el manual.

  8. Quants dels sis sistemes GNSS tenen cobertura global?

    Quatre

    GPS, GLONASS, Galileo i BeiDou; QZSS i NavIC no són globals.

  9. Quin avantatge té que un receptor utilitzi diversos sistemes alhora?

    Que millora la cobertura i la precisió, en disposar de més satèl·lits per al càlcul

    Més satèl·lits visibles, millor geometria i millor posició.

Aparells receptors: GPS, rellotges i telèfons

7 preguntes
  1. Com és el senyal GNSS?

    Independent de la cobertura mòbil

    És una de les idees clau del tema.

  2. Un bomber ha de triar entre el mòbil i un aparell GPS específic per a un servei de muntanya de diversos dies. Com són els GPS dedicats?

    Robustos i fiables, ideals per a activitats a l'aire lliure exigents

    Amb funcions avançades com cartografia digital o sensors addicionals.

  3. Quins són els dos punts febles dels telèfons i tauletes com a receptors GNSS?

    Menys autonomia i menys robustesa

    Tot i que han democratitzat la navegació per potència i pantalla.

  4. En quin àmbit són els telèfons i tauletes l'opció més pràctica?

    En vehicles i vaixells

    Allà ni l'autonomia ni els cops són un problema, i la pantalla gran és un avantatge.

  5. En quins dos tipus es divideix el programari de navegació?

    Visors de mapes i navegadors

    Visors de mapes, amb funcions similars als GPS dedicats, i navegadors amb guia pas a pas.

  6. Entre els receptors que es poden portar a sobre, un bomber es planteja comprar-se un rellotge amb GPS per als entrenaments. Quines característiques té?

    Que són lleugers, còmodes, resistents a l'aigua i amb funcions de salut

    Molt populars entre esportistes.

  7. Si ens quedem sense cobertura de dades al mig del bosc, què passa amb el GPS del mòbil?

    Continua donant posició, però només funcionen els mapes descarregats en local

    La posició ve dels satèl·lits; el que es perd és el mapa si s'estava descarregant.

Navegadors de vehicles, drons i vehicles autònoms

6 preguntes
  1. A què corresponen les sigles RTH o RTL?

    El retorn automàtic al punt de sortida

    Return To Home o Return To Launch: retorn automàtic al punt d'enlairament.

  2. Quina d'aquestes NO és una de les funcions que proporcionen els navegadors integrats en vehicles?

    Lectura de la pressió dels pneumàtics

    Les quatre són ruta, trànsit, estimacions d'arribada i llocs d'interès.

  3. En quins casos s'activa el retorn automàtic d'un dron?

    Per pèrdua de senyal de control, bateria baixa o ordre expressa del pilot

    Els tres casos que dona el manual.

  4. Abans d'enlairar un dron en un incendi forestal, el pilot configura els límits geogràfics d'operació de l'aparell. Què és un geofence o gàbia?

    Un límit perquè el vehicle NO SURTI d'una àrea predefinida

    La gàbia et manté dins; l'àrea restringida et manté fora.

  5. Un servei vol incorporar vehicles aeris no tripulats i es pregunta per a quins caldrà el senyal de satèl·lit. Per a quins drons és fonamental el GNSS?

    Tant si estan pilotats remotament com si són autònoms

    El manual fa expressament aquesta distinció.

  6. El pilot d'un dron configura els límits geogràfics d'operació abans d'un vol de reconeixement en zona urbana. Per a què serveixen les àrees restringides?

    Evitar que el vehicle entri en zones on no és permès volar, com aeroports o zones militars

    Són el límit invers al geofence.

Les funcions d'un aparell GNSS

7 preguntes
  1. Què és un waypoint?

    Un punt d'interès que l'usuari pot guardar amb la seva posició per utilitzar-lo com a referència futura

    És un punt que guardes tu, per tornar-hi o per anar-hi.

  2. Un bomber veu que el GPS de muntanya li mostra la velocitat tot i que l'aparell no porta cap sensor de roda ni de motor. Com la calcula?

    A partir de la diferència entre posicions en el temps

    L'aparell no té sensor de velocitat: mira on eres i on ets.

  3. Abans d'entrar en una zona sense camins, un bomber activa la gravació de la ruta al GPS per poder tornar pel mateix lloc. Com registra les posicions?

    De manera contínua: automàticament, cada cert temps o cada certa distància

    Les tres maneres que dona el manual.

  4. Quan demanem a l'aparell que ens guiï cap a un waypoint, què ens proporciona?

    La direcció i la distància EN LÍNIA RECTA cap a la destinació

    No calcula cap camí: és la diferència amb un navegador de cotxe.

  5. Quines dades inclou el resum estadístic d'un recorregut?

    La distància recorreguda, el temps emprat, el desnivell acumulat i altres mètriques

    Es genera a partir de la informació del track gravat.

  6. Quina és la funció més bàsica de qualsevol aparell GNSS?

    L'adquisició de la posició

    Calcula i mostra la ubicació actual amb coordenades i altitud.

  7. Un bomber revisa al GPS el que ha quedat desat durant el servei i hi troba dos tipus d'element amb noms diferents. Quina diferència hi ha entre tots dos?

    El waypoint és un punt que guardes tu; el track és una seqüència de punts que l'aparell enregistra

    Un punt contra un recorregut.

Visors de mapes i funcions dels navegadors

8 preguntes
  1. Què cal perquè un aparell pugui calcular el desnivell?

    Que el mapa inclogui un model d'elevació digital (DEM)

    Sense DEM no hi ha desnivell.

  2. Un bomber mira la fitxa tècnica d'un visor de mapes i hi llegeix que el mapa carregat inclou un DEM. A què corresponen aquestes sigles?

    Digital Elevation Model

    Model d'elevació digital.

  3. Després d'un incendi, un tècnic vol saber quantes hectàrees ha cremat la zona que veu al visor de mapes de l'aparell. Com s'hi calcula una superfície?

    Dibuixant una àrea, és a dir, marcant els vèrtexs sobre el mapa

    L'aparell calcula la superfície del polígon que has marcat.

  4. Quin és el gran avantatge de visualitzar mapes en un aparell GNSS?

    Que senyala la nostra posició real sobre el mapa

    No és veure un mapa: és veure't a tu dins del mapa.

  5. Quin d'aquests paràmetres NO entra en el càlcul de la ruta òptima?

    El menor consum de combustible

    Els quatre són: més curta, més ràpida, evitar peatges i recorregut escènic.

  6. Un conductor que va a un servei no pot treure la vista de la carretera per mirar el navegador a cada cruïlla. Com es pot proporcionar el guiatge?

    Per pantalla, amb veu o fins i tot amb realitat augmentada

    I inclou interseccions, canvis de carril i panells informatius de la via.

  7. Un vehicle que segueix el guiatge del navegador cap a un servei perd la sortida i acaba en un carrer que no era de la ruta. Què fa el navegador?

    Detecta la nova posició i recalcula automàticament una nova ruta

    És la funció de recàlcul de la ruta.

  8. Un conductor compara el mapa del navegador amb el de paper i el troba molt més pelat. Per què la representació hi és tan esquemàtica?

    Perquè és més important una lectura fàcil, que no distregui el conductor, que no pas els detalls

    Un navegador de cotxe ensenya menys coses a propòsit.

La Cartografia Operativa d'Emergències

10 preguntes
  1. Què vol dir COE?

    Cartografia Operativa d'Emergències

    És la cartografia pròpia del Cos de Bombers de la Generalitat.

  2. Quina equidistància té la COE?

    10 metres

    Equidistància de deu metres.

  3. El Cos de Bombers de la Generalitat ha desplegat una cartografia pròpia per al personal operatiu. Per a què permet la COE?

    Per a l'aproximació, l'anàlisi i el treball durant l'emergència, i per a l'inventari d'infraestructures d'extinció

    Les dues meitats de la definició del manual.

  4. Quins dos exemples d'infraestructures d'extinció cita la definició de la COE?

    Camins forestals i punts d'aigua

    I no és casualitat: són els dos elements que el manual desenvolupa amb detall.

  5. A quina escala està la COE?

    1:25.000

    Escala 1:25.000: un centímetre al mapa són 250 metres al terreny.

  6. Un tècnic carrega al SIG coordenades llegides sobre un full de la COE i abans ha de configurar el sistema de referència. Quin datum fa servir la COE?

    ETRS89

    ETRS89, l'oficial a Europa.

  7. Un cap de dotació ha de passar per ràdio la seva situació llegida sobre un full de la COE i mira quines graelles hi té impreses. Quines incorpora la COE?

    Doble sistema: UTM i geogràfiques

    Doble sistema de coordenades, UTM i geogràfiques.

  8. Un cap de guàrdia vol tenir la COE disponible tant al vehicle com a l'ordinador del parc per preparar els serveis. En quins formats es distribueix?

    En format paper, i també en format digital al SIG-Bombers

    Paper, i digital dins del SIG-Bombers.

  9. Quina d'aquestes NO és una de les set característiques de la COE?

    Actualització automàtica setmanal

    Les set són cobertura, escala, equidistància, doble coordenada, datum, codi SOC i representació clara.

  10. En una sessió de formació, un comandament explica a la dotació què els aporta treballar amb cartografia durant un servei i enumera els usos que en recull el manual. Quin d'aquests NO és un dels tres usos operatius que hi figuren?

    Calcular automàticament els recursos necessaris per a la intervenció

    Els tres usos són visió global, anàlisi de riscos i llenguatge operatiu comú.

La base cartogràfica i la xarxa de camins

21 preguntes
  1. Què és l'ICGC?

    L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

    És l'organisme oficial de la producció i gestió de la informació geogràfica a Catalunya.

  2. Què vol dir BRP?

    Bomba Rural Pesada

    És el vehicle de referència per a tota la classificació de camins.

  3. Quina amplada mínima té un camí primari?

    6 metres

    Mínim sis metres: permet el creuament de dos pesats en qualsevol punt.

  4. Quina amplada mínima té un camí terciari?

    3 metres

    Mínim tres metres, i no permet el creuament segur de dos pesats.

  5. En una sessió sobre l'origen dels mapes que arriben als parcs, es repassa quin organisme hi ha al darrere de la base. Quina és la funció de l'ICGC?

    La producció i gestió de la informació geogràfica i cartogràfica del territori

    És l'organisme oficial de Catalunya per a aquesta funció.

  6. En preparar la campanya forestal es compara un full de la COE amb el mapa topogràfic del mateix sector. Què aporta Bombers sobre la base cartogràfica de l'ICGC?

    Capes d'informació pròpies, com la xarxa de pistes principals, hidrants, punts de risc i benzineres

    Base de l'ICGC a sota, capes de Bombers a sobre.

  7. Davant d'un full de la COE, un bomber en formació vol saber quins traçats del terreny compten com a camí. Com es defineix un camí?

    L'element de la xarxa viària que no és ni carretera, ni autopista, ni carrer, ni corriol

    És una definició per exclusió, amb quatre exclusions.

  8. El comandament d'un incendi en zona rural ha de decidir per quins vials de la cartografia operativa farà entrar la columna de vehicles, i comença distingint les categories que el manual estableix. Què és la xarxa bàsica de camins?

    La que permet moure's pel territori amb tota fiabilitat durant tot l'any i s'utilitza diàriament

    Fiabilitat durant tot l'any i ús diari per l'activitat rural i urbana.

  9. Preparant l'entrada d'una columna de vehicles pesats, el cap repassa al full com es distingeix cada categoria de camí. Com es representa un camí primari?

    Amb una línia groga contínua

    Línia groga contínua.

  10. Per planificar com es creuaran dues autobombes al mateix vial forestal, el cap repassa el que diu el manual. Quina amplada té un camí secundari?

    Entre 3 i 5 metres

    Entre tres i cinc metres, amb sobreamples de més de cinc.

  11. Cada quina distància hi ha d'haver sobreamples en un camí secundari?

    Cada 100 a 150 metres

    Cada cent a cent cinquanta metres: un camió no ha de fer marxa enrere més de 150 m.

  12. Llegint el full amb el frontal, un bomber ha d'identificar sobre el paper els trams de la categoria intermèdia. Com es representa un camí secundari?

    Línia groga amb un puntejat verd, més groc que verd

    Groga amb puntejat verd; el manual precisa que és més groc que verd.

  13. Repartint els itineraris entre dues dotacions, el cap vol distingir al full la categoria més baixa. Com es representen els camins terciaris?

    Amb un traç amb alternança de groc i verd fosc

    Alternança de groc i verd fosc.

  14. Quina d'aquestes NO és una de les condicions que fan un camí no accessible a BRP?

    Manca de senyalització

    Les condicions són amplada insuficient, pendent, corbes massa tancades i ferm intransitable.

  15. En una zona de difícil accés, el cap descarta un vial que el full dona per no apte. Què es pot dir, en general, dels camins no accessibles a BRP?

    Sí que seran accessibles amb vehicle lleuger

    No són aptes per a camió, però generalment sí per a vehicle lleuger.

  16. Repassant la llegenda amb un full nou, un bomber vol distingir d'un cop d'ull cada categoria de camí. Com es representen els camins no classificats?

    Amb un traç negre continu

    Traç negre continu.

  17. Quina amplada han de tenir els sobreamples d'un camí secundari?

    Més de 5 metres

    El camí fa entre 3 i 5 m, i els sobreamples, més de 5 m.

  18. Com s'han de considerar operativament els camins terciaris?

    D'un sol sentit de circulació, o amb algun control de circulació per ràdio

    Per evitar que dos camions es trobin de cara a mig tram.

  19. A mig itinerari d'aproximació a un incendi, què significa que un camí estigui classificat com a NO CLASSIFICAT?

    Que no se'n coneixen les característiques perquè no s'ha revisat, i cal revisar-ho abans d'entrar-hi

    No classificat no vol dir impracticable: vol dir desconegut.

  20. Quin color tenen les vores del traç d'un camí NO pavimentat?

    Verd

    Verd si no està pavimentat, i vermell en el cas dels no accessibles a BRP.

  21. Què passa amb el traç central d'un camí primari quan està pavimentat?

    Canvia de groc a marró, i el lateral passa a negre

    És l'excepció de les primàries pavimentades.

Els punts d'aigua, els PAIF i els hidrants

11 preguntes
  1. Com es defineix un punt d'aigua?

    Qualsevol lloc on es pugui omplir el camió de bombers

    És una definició molt pràctica i molt àmplia.

  2. Què indica una T sobre el símbol d'un punt d'aigua?

    Que és accessible per helicòpters

    La T marca l'accessibilitat per mitjans aeris.

  3. Què són els PAIF?

    La xarxa bàsica de punts d'aigua per a incendis forestals

    Reserves d'aigua que compleixen tres característiques.

  4. Quina capacitat ha de tenir un PAIF segons el criteri actual?

    Superior a 200 m³

    Superior als dos-cents metres cúbics.

  5. Quins tipus d'hidrants distingeix la COE?

    De columna, d'arqueta i no classificats

    Tres tipus segons el seu tipus constructiu.

  6. Què indica el fons groc en el símbol d'un punt d'aigua?

    Que és d'ús públic

    Fons groc vol dir d'ús públic.

  7. Revisant les reserves d'aigua d'un sector abans de la campanya, el tècnic veu quines poden ser PAIF. Per quins mitjans han de ser accessibles els PAIF?

    Per mitjans aeris i per mitjans terrestres d'extinció d'incendis forestals

    Les dues vies d'accés: aeri i terrestre.

  8. Fent el reconeixement previ d'un polígon industrial, la dotació marca al plànol tots els hidrants del sector. Com es caracteritzen els hidrants d'arqueta?

    Ser més difícils de localitzar

    Són els que estan sota una tapa a terra; els de columna sobresurten.

  9. Establint la instal·lació en un carrer estret, la dotació veu una aspa sobre l'hidrant que tenia previst. Què indica una aspa sobre el símbol d'un hidrant?

    Que fa temps que no ha estat revisat i no és garantia de funcionament

    No vol dir que estigui fora de servei: vol dir que no se'n sap res de recent.

  10. Quina capacitat tenien els punts d'aigua construïts sota l'antic criteri, i compten com a PAIF?

    Superior a 120 m³

    L'antic criteri era superior a 120 m³, i també s'inclouen com a PAIF.

  11. Quina és la tercera característica que ha de complir un PAIF?

    Disposar de mecanismes establerts per al manteniment del punt d'aigua

    Capacitat, accessibilitat per aire i terra, i manteniment.

Altres infraestructures i les dues llegendes

10 preguntes
  1. Què són els DEA que incorpora la COE?

    Desfibril·ladors externs automàtics

    És un dels nou elements de la llista d'infraestructures.

  2. Per quantes llegendes està formada la llegenda de la COE?

    Dues: la genèrica i l'operativa

    Dues llegendes: la genèrica i l'operativa.

  3. Quin d'aquests NO és una de les altres infraestructures de la COE?

    Centres d'atenció primària

    La llista són nou elements: franges, guaites, parcs, elèctriques, estacions de servei, heliports, Rescat, 112 i DEA.

  4. En un servei en muntanya amb poca cobertura, el cap busca al full les instal·lacions de ràdio. De quina xarxa són els repetidors que figuren a la COE?

    Rescat

    Repetidors de la xarxa Rescat, i a part els punts de cobertura 112.

  5. Amb un full de la COE desplegat sobre el capó abans d'entrar al sector, què es descriu a la llegenda genèrica?

    Els símbols del mapa topogràfic de base de l'ICGC, i altres elements d'importància per a bombers

    Com les subestacions elèctriques o els punts de cobertura 112.

  6. Un bomber que estrena un full ha d'entendre quins símbols trobarà a cada part de la llegenda. Què es descriu a la llegenda operativa?

    Els símbols associats a les infraestructures operatives de Bombers

    Xarxa de camins, punts d'aigua, hidrants i altres elements.

  7. A la COE, quin color identifica la xarxa de carreteres i autovies?

    Blau

    Blau per a carreteres i autovies; vermell per a nacionals, comarcals i locals.

  8. En quin color es representen a la COE les carreteres nacionals, comarcals i locals?

    Vermell

    Vermell; el blau queda per a carreteres i autovies.

  9. Repassant la llegenda d'un full abans de sortir, per què la xarxa de carreteres s'inclou a la llegenda operativa?

    Perquè la seva representació gràfica és específica dels bombers i no segueix els criteris de l'ICGC

    Té representació pròpia, diferent de la de l'ICGC.

  10. Un bomber que fa servir per primera vegada un full de la cartografia operativa nota que la representació de les vies no s'assembla gens a la d'un mapa topogràfic convencional i ho comenta amb el seu cap. Per què se simplifica la gamma de colors de les carreteres a la COE?

    Per facilitar una millor lectura de la xarxa de pistes i camins forestals

    Les pistes i camins forestals són el que importa en extinció d'incendis forestals.

Les coordenades sobre el mapa i la identificació del full

10 preguntes
  1. Amb què coincideix la quadrícula sobreimpressionada al mapa de la COE?

    Amb les coordenades UTM quilomètriques

    És una quadrícula ortogonal coincident amb les UTM quilomètriques.

  2. Fins a on es mesura la distància per conèixer la coordenada UTM d'un punt?

    La cantonada inferior esquerra del quadrat de la quadrícula

    Torna a aparèixer la cantonada inferior esquerra, com a la definició de les UTM.

  3. A quant equival cada dècima part si dividim un quadrat de la quadrícula en deu parts?

    100 metres

    Cada quadrat és d'un quilòmetre: una desena part són cent metres.

  4. Per demanar al magatzem els fulls de paper que cobreixen la zona d'un dispositiu de diversos dies, el cap de guàrdia ha de referir-se a cada mapa pel seu codi. Quin codi fa servir la COE per identificar cada mapa de la col·lecció?

    El que fa servir l'IGN per numerar el Mapa Topográfico Nacional a escala 1:25.000

    No se l'ha inventat Bombers: és el codi MTN de l'Instituto Geográfico Nacional.

  5. En quins fulls es divideix el territori espanyol, en el primer nivell del MTN?

    Fulls a 1:50.000, identificats amb un número de tres xifres

    Primer nivell: fulls a 1:50.000 amb número de tres xifres.

  6. En quantes parts es divideix cada full per obtenir els mapes a 1:25.000?

    Quatre

    Quatre parts, numerades de l'1 al 4.

  7. Per demanar al magatzem el full que cobreix la zona d'un servei, un bomber l'ha de citar com ho fa la col·lecció. Com s'anomena correctament el mapa 522-1?

    Mapa 522, full 1

    La manera correcta és: Mapa cinc-cents vint-i-dos, full u.

  8. Quin inconvenient tenen les coordenades geogràfiques que figuren a les vores del mapa?

    Que no són coincidents amb cap quadrícula, cosa que en dificulta una mica l'ús

    Hi són com a complement de les UTM, però sense línies que les segueixin.

  9. Buscant a la col·lecció el full que cobreix la zona del servei, un bomber ha d'entendre la numeració. Com es numeren les quatre parts d'un full del MTN?

    D'esquerra a dreta i de dalt a baix

    D'esquerra a dreta i de dalt a baix.

  10. A més del número, com s'identifiquen els mapes de la cartografia operativa?

    Pel topònim de la població més representativa de la zona

    A l'exemple del manual, el 522 full 1 s'identifica també com a Tortosa.

El codi SOC

15 preguntes
  1. Què vol dir SOC?

    Sistema d'Orientació Cartogràfica

    És el sistema de coordenades propi dels mapes de la COE.

  2. En quants nivells de concreció s'estructura el codi SOC?

    Dos: quadrant i secció

    Quadrant, el gran, i secció, el petit.

  3. Quina mida té un quadrant SOC?

    5 × 5 km

    Un reticle de cinc per cinc quilòmetres.

  4. En quants quadrats es subdivideix cada quadrant SOC?

    25

    Vint-i-cinc seccions d'un per un quilòmetre: cinc per cinc.

  5. Quina mida té cada secció SOC?

    1 × 1 km

    Un per un quilòmetre, i coincideix amb la quadrícula UTM quilomètrica.

  6. Un bomber pregunta per què la COE duu un sistema de referència propi si ja porta coordenades als marges. De quina necessitat sorgeix el codi SOC?

    De localitzar una posició damunt del mapa de forma ràpida i intuïtiva

    Cantar sis caràcters per ràdio en comptes de tretze xifres.

  7. Quina relació hi ha entre el codi SOC i les coordenades UTM?

    El SOC es sobreposa i utilitza la quadrícula quilomètrica de les UTM

    Es recolza en les UTM: cada secció és un quadrat quilomètric UTM.

  8. Amb el full desplegat sobre el capó, el cap de dotació ha de dir al centre de comandament on es troba. Com s'identifica un quadrant SOC?

    Amb una combinació de dos números i dues lletres

    Dos números i dues lletres.

  9. Per transmetre la posició d'un focus secundari dins del reticle, el cap ha de llegir bé l'ordre. Com es numeren les seccions dins d'un quadrant?

    De l'1 al 25, d'oest a est i de nord a sud

    Com es llegeix un text: la secció 1 és la del nord-oest; la 25, la del sud-est.

  10. Per transmetre per ràdio la posició d'una columna de fum, el vigilant de guaita ha de construir la referència. Com es forma una coordenada SOC?

    Amb la unió del codi del quadrant i la secció dins del quadrant

    Primer el quadrant, després la secció.

  11. Un operador de sala que rep una posició per ràdio es fixa en les referències del centre de la quadrícula. De quin color es representa el quadrant al mapa?

    Vermell

    El quadrant en vermell, al centre de la quadrícula cinc-quilomètrica.

  12. Llegint el codi SOC sobre el full, el bomber distingeix les xifres impreses dins la quadrícula pel color. De quin color es representa la secció al mapa?

    Gris

    La secció en gris, al centre de la quadrícula quilomètrica.

  13. En el codi SOC, com creixen els números i les lletres del quadrant?

    Els números d'oest a est i les lletres de nord a sud

    Els números són l'eix horitzontal; les lletres, el vertical.

  14. Com són els límits del quadrant respecte als de la secció?

    Una mica més gruixuts, per facilitar la lectura del codi SOC

    Més gruixuts per facilitar la lectura.

  15. El centre de comandament rep per ràdio una posició en codi SOC i l'ha de desglossar per situar-la al full. En el codi SOC 22AP06, què és el 06?

    La secció dins del quadrant

    22AP és el quadrant i 06 és la secció; és l'exemple de Montanissell.

Els sistemes d'informació geogràfica

6 preguntes
  1. Què permeten fer els SIG?

    Recollir, emmagatzemar, analitzar i representar informació geogràfica

    Quatre verbs: recollir, emmagatzemar, analitzar i representar.

  2. Preparant un pla d'actuació, el comandament consulta al SIG dades que van més enllà d'un mapa de paper. Quins dos tipus de dades combinen els SIG?

    Dades cartogràfiques i dades descriptives

    Mapes i coordenades, amb població, usos del sòl o infraestructures.

  3. De quines dues fonts poden provenir les dades d'un SIG?

    De la presa directa al camp, i de la producció d'organismes i entitats especialitzades

    Del camp amb dispositius de mobilitat i sensors, o de fora, ja elaborades.

  4. En una reunió tècnica sobre el desplegament del SIG-Bombers, es repassa el tret de disseny del sistema. En què es basa l'arquitectura pròpia dels SIG?

    En la interconnexió i la interoperabilitat dels diferents components

    Això facilita el treball col·laboratiu i simultani en temps real.

  5. Quina advertència cal tenir present sobre la disponibilitat constant de dades dels SIG?

    Que pot generar una elevada dependència del sistema

    És el mateix avís que obre el manual sobre la fallada tecnològica.

  6. Quina expressió descriu el resultat d'integrar tota la informació en emergència?

    Una consciència situacional comuna i actualitzada

    Apareix dues vegades en aquest apartat: que tothom vegi el mateix al mateix moment.

Mapes base, capes i elements puntuals

7 preguntes
  1. En obrir el visor del SIG-Bombers abans d'un servei, l'operador ha de triar primer sobre què treballarà. Què són els mapes base d'un SIG?

    El fons sobre el qual s'hi van carregant les diferents capes d'informació

    Se'n pot triar un i adaptar-lo a les necessitats de cada moment.

  2. Obrint el visor del SIG-Bombers en una sala de control durant un servei, com es gestiona i es representa la informació en un SIG?

    Mitjançant capes temàtiques, cadascuna amb les dades d'un fenomen o element del territori

    Per exemple: hidrografia, xarxa de camins, posicionament dels vehicles.

  3. Quin model de funcionament permet l'organització per capes?

    Un model jeràrquic i modular

    Afavoreix tant l'anàlisi com la visualització.

  4. Amb el visor del SIG en un incendi urbà, l'operador amaga i torna a mostrar part del que té carregat. Per què es poden activar i desactivar les capes?

    Per treballar només amb la informació rellevant i reduir la complexitat visual

    Facilita treballar únicament amb el que cal per a una tasca concreta.

  5. Preparant la capa d'informació d'un municipi al SIG, el tècnic decideix què registra com a punt concret. Quin d'aquests NO és un exemple d'element puntual?

    Corbes de nivell

    Els exemples són hidrants, fàbriques, túnels i urbanitzacions.

  6. Què fa realment útils els elements puntuals d'un SIG?

    Que poden incorporar informació addicional mitjançant atributs associats

    El punt no és només un símbol: darrere hi ha una fitxa amb dades.

  7. Per què es pot configurar que una capa només es mostri a partir d'un nivell de zoom?

    Per evitar la sobrecàrrega d'informació en escales petites

    Garanteix un grau de detall adequat al context de la representació.

Edició d'elements, eines i resum del bloc 8

6 preguntes
  1. Quin d'aquests NO és un exemple del que es pot dibuixar amb l'edició d'elements gràfics?

    Corbes de nivell noves

    Els exemples són maniobres, punts d'interès, accessos i zones d'evacuació.

  2. Quina és la característica clau de l'edició d'elements gràfics?

    Que els elements poden ser actualitzats i consultats de forma simultània per diferents usuaris

    El que dibuixa el comandament ho veu la dotació, i al revés.

  3. Quina eina del SIG assegura la compatibilitat entre diferents sistemes de referència?

    Les conversions de coordenades

    Resol el problema dels datums i dels sistemes diferents.

  4. Entre les eines del SIG-Bombers n'hi ha diverses que es poden confondre quan cal triar-ne una de pressa. Què fa la funció de rastre d'un SIG?

    Registra els moviments efectuats

    És una de les sis eines que enumera el manual.

  5. Davant d'un fum que pot afectar nuclis habitats, el comandament obre una eina del SIG. Per a què serveixen les eines d'anàlisi de població?

    Per planificar actuacions segons la distribució i la densitat demogràfica

    És l'última de les sis eines.

  6. Quin d'aquests NO és una de les sis eines disponibles?

    La predicció automàtica de l'evolució de l'incendi

    Les sis són: actuacions urgents, seguiment, rastre, conversions, filtres de flota i anàlisi de població.

Repàs final 1: cartografia, projeccions i coordenades

2 preguntes
  1. Al repàs final, el formador torna sobre la brúixola i l'Estrella Polar i demana relacionar-les amb el nord. Quina parella d'afirmacions és CORRECTA?

    La brúixola dona el nord magnètic i l'Estrella Polar, el geogràfic

    És una de les distincions que més es pregunten del tema.

  2. Al repàs final, el formador posa a prova la dotació amb els valors del sistema de coordenades UTM. Quina d'aquestes xifres NO és correcta?

    Y = 1.000.000 m a l'equador a l'hemisferi sud

    A l'hemisferi sud la Y val deu milions de metres a l'equador.

Repàs final 2: el mapa, l'escala i les corbes de nivell

2 preguntes
  1. Quina associació entre element i naturalesa és INCORRECTA?

    Un topònim és un element d'àrea

    Els topònims són elements de TEXT.

  2. Al repàs del tema, el formador compara dos mapes del mateix sector a escales diferents. Quina afirmació sobre l'escala i l'equidistància és CORRECTA?

    L'equidistància està relacionada amb l'escala, per no sobrecarregar el mapa de corbes

    Van lligades per mantenir el mapa llegible.

Repàs final 3: l'orientació amb mapa i brúixola

1 preguntes
  1. Al repàs final, el formador reparteix brúixoles i demana que se n'identifiquin les parts una per una. Quin element NO forma part de la brúixola?

    El nivell de bombolla per garantir l'horitzontalitat

    El manual demana mantenir-la horitzontal, però no cita cap nivell de bombolla entre les parts.

Repàs final 4: el sol, els estels i el GNSS

1 preguntes
  1. Al repàs dels sistemes de navegació per satèl·lit, el formador en demana la cobertura un per un. Quina relació entre sistema i cobertura és correcta?

    GPS, GLONASS, Galileo i BeiDou són globals; QZSS i NavIC, no

    Quatre globals i dos regionals.

Repàs final 5: la COE i el codi SOC

2 preguntes
  1. Al repàs final, es posa a prova la dotació amb les característiques tècniques de la cartografia. Quina d'aquestes afirmacions sobre la COE és FALSA?

    Té una equidistància de 20 metres

    L'equidistància de la COE és de 10 metres.

  2. Al repàs final es torna sobre les amplades que separen les categories de camí, on hi ha més errors. Quina parella de camins està correctament descrita?

    Primari: mínim 6 m · Terciari: mínim 3 m

    Primari 6 m, secundari entre 3 i 5 m, terciari mínim 3 m.

Repàs final 6: totes les xifres del tema

3 preguntes
  1. Al tancament del repàs del tema, el formador demana de memòria els valors numèrics que més es confonen. Quina capacitat mínima ha de tenir un punt d'aigua construït amb el criteri actual per comptar com a PAIF?

    Capacitat superior a 200 m³

    Els PAIF són els punts d'aigua amb una capacitat superior a 200 m³.

  2. Com a tancament del repàs del manual, el cap de la unitat fa una ronda de preguntes de memòria sobre els valors numèrics que la dotació ha de dur apresos abans de sortir a treballar amb mapa i brúixola. Quina d'aquestes xifres del tema és INCORRECTA?

    La corba mestra es dibuixa generalment cada 10 corbes

    La corba mestra es dibuixa generalment cada CINC corbes.

  3. En una sessió de formació sobre orientació sense instruments, l'instructor repassa el calendari astronòmic que mou la posició del sol al llarg de l'any. Quina seqüència de dates és correcta?

    Equinoccis 21 de març i 23 de setembre; solsticis 22 de juny i 22 de desembre

    Les quatre dates clau del bloc d'orientació pel sol.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 13 Preguntes del tema 15 →

Àudio, làmines i test del tema 14 · Tots els temes · Generador de tests