Les 136 preguntes del tema 15

Manual operatiu bàsic de construcció. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

1. De quin aspecte de la construcció cal una comprensió mínima en les intervencions en entorns urbans i edificats?

   De l'estabilitat estructural.

   Les intervencions en entorns urbans i edificats requereixen una comprensió mínima dels principis de la construcció, especialment pel que fa a l'estabilitat estructural.

2. En una intervenció en entorn urbà, quina capacitat dona a l'efectiu conèixer el comportament dels edificis?

   La d'identificar possibles situacions de risc durant l'emergència.

   Conèixer el comportament dels edificis ofereix una base per identificar possibles situacions de risc durant una emergència, especialment pel que fa a l'estabilitat estructural.

3. Conèixer els principis de la construcció ha de servir als efectius operatius per a dues finalitats concretes durant la intervenció. Quines són?

   Conèixer el comportament dels edificis i identificar possibles situacions de risc.

   Les dues finalitats són conèixer el comportament dels edificis i identificar possibles situacions de risc. No hi entren dirigir obres, calcular estructures ni valorar danys: són competències alienes a l'àmbit operatiu.

1. En quin principi es basa el comportament d'una edificació?

   En el principi d'acció-reacció.

   Una edificació es pot entendre com un sistema estàtic dissenyat per suportar diverses càrregues i accions, i el seu comportament es basa en el principi d'acció-reacció.

2. Com s'anomenen les forces internes que apareixen als materials com a resposta a les accions?

   Esforços.

   Les forces internes que apareixen als materials com a resposta a les accions són els esforços. Les reaccions són les forces que apareixen als punts de recolzament o d'unió.

3. Com es pot entendre una edificació?

   Com un sistema estàtic dissenyat per suportar càrregues i accions.

   Una edificació es pot entendre com un sistema estàtic dissenyat per suportar diverses càrregues i accions, i el seu comportament es basa en el principi d'acció-reacció. Les càrregues es transmeten de dalt a baix, dels sostres fins als fonaments i al terreny, no al revés.

4. Durant el reconeixement d'un edifici hi trobeu esquerdes i fletxes en diversos elements, senyal que les deformacions han superat els límits admissibles. Com s'anomena el problema que indiquen aquestes lesions?

   Patologia estructural.

   Quan les deformacions superen certs límits apareixen lesions, que indiquen una patologia estructural.

5. Quin ordre segueix la cadena que va de la força exterior fins al col·lapse?

   Acció, esforç intern, deformació, lesió i col·lapse.

   La cadena és acció, esforç intern, deformació, lesió i col·lapse. El col·lapse arriba quan la deformació assoleix el límit de resistència d'un element.

6. En condicions normals, un element estructural es deforma quan rep una acció. Com es consideren aquestes deformacions, i què indica que se'n superin certs límits?

   Són previstes i acceptables dins els límits de seguretat; superar-los es manifesta en lesions.

   En condicions normals les deformacions són previstes i acceptables dins els límits de seguretat. Quan superen certs límits apareixen lesions, que poden indicar una patologia estructural. El col·lapse és un pas més enllà: es produeix quan la deformació arriba al límit de resistència de l'element, no en superar aquells primers límits.

1. Quins tres tipus d'accions es distingeixen en construcció?

   Permanents, variables i accidentals.

   Els tres tipus d'accions són les permanents (com el pes propi de l'edifici), les variables (ocupació de persones, mobiliari, vent, neu) i les accidentals (explosions, impactes, sismes).

2. Quina d'aquestes accions sobre una estructura és una acció permanent?

   El pes propi de l'edifici.

   El pes propi de l'edifici és una acció permanent. La neu acumulada i l'ocupació de persones són accions variables, i l'impacte d'un vehicle és una acció accidental.

3. Arribeu a un edifici amb neu acumulada a la coberta, mobiliari a l'interior i una explosió de gas recent. Segons la classificació de les accions, de quin tipus són la de la neu i la de l'explosió, respectivament?

   Variable i accidental.

   La neu i el mobiliari són accions variables; les explosions, els impactes i els sismes són accions accidentals. La permanent és el pes propi de l'edifici.

4. Entre aquests exemples, quin NO és una acció variable?

   Un sisme.

   El sisme és una acció accidental, igual que les explosions i els impactes. L'ocupació de persones, el vent i el mobiliari són accions variables.

5. En quins dos casos poden les accions comprometre l'equilibri dels sistemes estructurals?

   Si no han estat previstes, o si les condicions de l'edificació s'han vist alterades.

   Les accions poden comprometre l'equilibri dels sistemes estructurals si no han estat previstes o si les condicions de l'edificació s'han vist alterades. És justament el cas d'un edifici reformat, incendiat o danyat, on el càlcul original ja no descriu la realitat.

1. Heu d'obrir un pas en un envà i voleu saber on es concentren les forces que mantenen l'estructura en equilibri abans de tocar res. On apareixen les reaccions dins d'una estructura?

   Als punts de recolzament o d'unió dels elements.

   Les reaccions apareixen als punts de recolzament o d'unió dels elements estructurals, i són especialment visibles als extrems de bigues, pilars o murs de càrrega.

2. En el reconeixement d'una estructura heu d'identificar com estan lligats els elements entre si, perquè d'això depèn com es transmeten les càrregues. Quins tres tipus d'unió es distingeixen?

   Recolzada, articulada i encastada.

   Els tres tipus d'unió són la recolzada, l'articulada i l'encastada.

3. Esteu valorant on apuntalar un forjat que ha cedit i busqueu els punts on les reaccions es llegeixen millor sobre l'estructura. On són especialment visibles?

   Als extrems de bigues, pilars o murs de càrrega.

   Les reaccions apareixen als punts de recolzament o d'unió, i són especialment visibles als extrems de bigues, pilars o murs de càrrega.

4. Tota força aplicada sobre un element d'una estructura genera una altra força. De quines característiques?

   Contrària i equivalent.

   Tota força aplicada genera una força contrària i equivalent. Aquestes reaccions són essencials per a la transmissió de càrregues des dels sostres fins als fonaments i, finalment, al terreny.

5. Per què és clau per a un equip de bombers reconèixer on es generen les reaccions d'una estructura?

   Perquè transmeten les càrregues dels sostres fins als fonaments i al terreny.

   Les reaccions són les que transmeten les càrregues dels sostres fins als fonaments i al terreny. Reconèixer on es generen condiciona on es pot sanejar, obrir pas o apuntalar.

1. Quants tipus principals d'esforç poden actuar sobre els elements estructurals d'una edificació?

   Sis.

   Hi ha sis tipus principals d'esforç: tracció, compressió, flexió, torsió, tallant i vinclament.

2. Busqueu en una estructura els elements que treballen estirats i el material amb què solen estar fets. Quins materials i quin element representatiu s'associen a l'esforç de tracció?

   L'acer i la fusta, i el tirant.

   La tracció és l'esforç que estira un element. La resisteixen molt bé l'acer i la fusta, i el seu element representatiu és el tirant.

3. Un pilar d'una planta baixa rep tot el pes de les plantes superiors, i l'esforç resultant tendeix a aixafar-lo. De quin esforç es tracta?

   La compressió.

   La compressió és l'esforç que aixafa un element. La tracció és la que l'estira.

4. Quin d'aquests NO és un dels sis tipus principals d'esforç?

   La fatiga.

   La fatiga no és un dels sis esforços. Els sis són tracció, compressió, flexió, torsió, tallant i vinclament.

5. Com es descriuen els materials que suporten bé la compressió, i a quins elements apareix aquest esforç?

   Fràgils però resistents; a pilars, parets de càrrega, arcs, voltes i fonaments.

   La compressió és l'esforç que aixafa un element. Els materials que la suporten bé són fràgils però resistents, i l'esforç apareix a pilars, parets de càrrega, arcs, voltes i fonaments.

6. En un incendi, com es veuen afectats els elements que treballen a tracció?

   Poden allargar-se per l'escalfament i perdre tensió i estabilitat.

   Els tirants poden allargar-se per l'escalfament i perdre tensió i estabilitat. Els elements a compressió, en canvi, són especialment sensibles a qualsevol pèrdua de secció o degradació per temperatura.

1. Davant d'un edifici d'habitatges, el cap de dotació assenyala un element que vola cap a fora i només està sostingut per un extrem. Quin exemple de mènsula es posa?

   Els balcons.

   Els balcons són un exemple de mènsula. Les mènsules treballen bàsicament a flexió, com les bigues i les jàsseres.

2. Una biga carregada es corba cap avall: la cara superior s'escurça i la inferior s'allarga. Quina combinació d'esforços es descriu en aquest cas?

   Compressió i tracció.

   La flexió és la combinació de compressió i tracció en una peça que es corba. Per això s'hi comporten bé els materials que resisteixen els dos esforços: l'acer, la fusta i el formigó armat.

3. Quins tres materials es comporten bé a flexió?

   Acer, fusta i formigó armat.

   Com que la flexió combina compressió i tracció, s'hi comporten bé els materials que resisteixen les dues: l'acer, la fusta i el formigó armat. Els elements que hi treballen bàsicament són bigues, jàsseres i mènsules, i els balcons són un exemple de mènsula.

4. La torsió és un gir que tendeix a retorçar l'element. A quins elements apareix?

   A pals, banderes, cèrcols perimetrals i elements asimètrics.

   La torsió apareix en pals o mastelers, banderes, cèrcols perimetrals i elements asimètrics.

5. Durant una intervenció, per què cal una precaució especial amb els elements sotmesos a torsió?

   Perquè poden fallar sobtadament si perden rigidesa, i hi treballen elements com pals, banderes i cèrcols perimetrals.

   Els elements sotmesos a torsió poden fallar sobtadament si perden rigidesa: la diferència operativa és que no donen l'avís d'una deformació progressiva. Hi treballen pals o mastelers, banderes, cèrcols perimetrals i elements asimètrics. L'element esvelt comprimit és el del vinclament i la zona del recolzament, la del tallant.

1. Quin altre nom rep l'esforç tallant?

   Cisallament.

   L'esforç tallant, també anomenat cisallament, és el que tendeix a fer lliscar una part de l'element respecte de l'altra.

2. Què tendeix a fer l'esforç tallant?

   Lliscar una part de l'element respecte de l'altra.

   L'esforç tallant, o cisallament, tendeix a fer lliscar una part de l'element respecte de l'altra. Corbar és la flexió, girar és la torsió i estirar és la tracció.

3. El vinclament és la deformació lateral sobtada que pateix un element llarg sotmès a compressió, i depèn molt de l'esveltesa. Què és l'esveltesa?

   La relació entre llargada i secció.

   L'esveltesa és la relació entre la llargada i la secció de l'element. Com més esvelt és un element comprimit, més risc de vinclament té.

4. Heu d'avaluar una biga de formigó danyada per un incendi i voleu mirar primer la zona on l'esforç tallant és més perillós. Quina zona cal vigilar especialment?

   La zona propera als recolzaments.

   El tallant apareix sobretot en mènsules, unions cargolades o perns, i en bigues properes al suport: és a la zona dels recolzaments on cal vigilar-lo.

5. En un incendi, què augmenta molt el risc de vinclament, i a quins elements afecta sobretot?

   La calor o qualsevol reducció de secció, i afecta pilars, parets altes, barres de jàssera o elements en gelosia.

   La calor o qualsevol reducció de secció augmenten molt el risc de vinclament, i l'esforç afecta sobretot pilars, parets altes, barres de jàssera o elements en gelosia. El vinclament amenaça qualsevol element que treballi a compressió.

1. Al quadre que creua esforç, material i element, hi ha un advertiment sobre l'acer i la fusta quan treballen a compressió. Quin és?

   Que cal vigilar el vinclament.

   A la fila de la compressió, el quadre afegeix «acer i fusta (vigilar vinclament)»: el vinclament és la deformació lateral sobtada d'un element llarg comprimit i depèn de l'esveltesa. La pèrdua de secció i la degradació per temperatura s'esmenten a l'apartat de la compressió, però l'advertiment del quadre sobre l'acer i la fusta és el del vinclament.

2. Al quadre que creua esforç, material i element, el grup format per pedra, ceràmica, terra i formigó apareix a dues de les sis files. A quines?

   Compressió i vinclament.

   Pedra, ceràmica, terra i formigó són materials fràgils però resistents: apareixen a la fila de compressió i a la de vinclament, que és l'amenaça de qualsevol element comprimit. No surten a tracció ni a flexió, que exigeixen materials que aguantin l'estirament.

1. Quin material de la taula de tensions de ruptura té el valor més alt tant a tracció com a compressió?

   L'acer.

   L'acer és el material amb el valor més alt de la taula en els dos esforços.

2. Les tensions de ruptura representen el límit de resistència que té un material abans de trencar-se. En quines unitats s'expressen?

   Quilograms per centímetre quadrat.

   Les tensions de ruptura s'expressen en quilograms per centímetre quadrat.

3. A la taula de tensions de ruptura, quins valors corresponen al formigó a tracció i a compressió, respectivament?

   Menys de 25 i fins a 1.000.

   El formigó aguanta menys de 25 a tracció i fins a 1.000 a compressió.

4. Segons la taula de tensions de ruptura, quins valors a tracció es dóna per a l'acer i per a la fusta, respectivament?

   De 3.000 a 7.500 i de 700 a 900.

   A tracció, l'acer aguanta de 3.000 a 7.500 i la fusta de 700 a 900. Els valors de la segona opció són els de compressió d'aquests mateixos dos materials.

5. Per què el formigó ha d'anar armat quan ha de treballar a flexió, segons el que es desprèn de la taula de tensions de ruptura?

   Perquè aguanta fins a 1.000 a compressió però menys de 25 a tracció, i la flexió combina les dues.

   El formigó té fins a 1.000 a compressió i menys de 25 a tracció: aguanta quaranta vegades més aixafat que estirat. Com que la flexió és la combinació de compressió i tracció, cal armar-lo amb acer, i per això entre els materials que es comporten bé a flexió hi ha el formigó armat, no el formigó en massa.

1. Què és una pasta?

   Conglomerant més aigua.

   La pasta és conglomerant més aigua. Amb sorra és un morter i amb àrids és formigó.

2. El morter i el formigó porten tots dos conglomerant i aigua. Què els diferencia?

   La mida del granulat: sorra al morter i àrids al formigó.

   La diferència és la mida del granulat: sorra al morter i àrids al formigó. El conglomerant pot ser el mateix i el ferro és una armadura, no un component de la mescla.

3. Quina d'aquestes NO és una propietat dels materials rellevant per valorar el comportament d'un edifici en una intervenció?

   La conductivitat elèctrica.

   Les propietats rellevants són la resistència, la durabilitat, la flexibilitat i la reacció al foc. La conductivitat elèctrica no hi figura: l'única propietat relacionada és la transmissió de calor o de so, que apareix en parlar dels aïllaments.

4. En quins formats es troben habitualment els conglomerants a l'obra?

   En pols, en sacs, saques o sitges, o en forma líquida amb formigonera.

   El format habitual dels conglomerants és en pols —en sacs, saques o sitges— o en forma líquida amb formigonera. Els rotllos, plaques, grànuls i projectats són els formats dels aïllaments, i les peces tallades, els carreus i les lloses, els de la pedra.

1. Quins són els tres conglomerants habituals en construcció?

   Guix, calç i ciment.

   Els tres conglomerants són el guix, la calç i el ciment.

2. Quina correspondència entre conglomerant i comportament es dóna?

   El guix és expansiu; la calç, neutra; el ciment, de retracció.

   Els tres conglomerants són el guix, la calç i el ciment. El guix té comportament expansiu, la calç neutre i el ciment de retracció.

3. Quin és l'ús més comú del guix, de la calç i del ciment, en aquest ordre?

   Revestiments interiors, revestiments exteriors i formigons estructurals i morters.

   L'ús més comú del guix són els revestiments interiors; de la calç, els revestiments exteriors; i del ciment, els formigons estructurals i els morters.

4. Com es comparen entre si la resistència i la flexibilitat dels tres conglomerants?

   El ciment té la resistència més alta i la calç la flexibilitat més alta; el guix té resistència baixa.

   El ciment és el de resistència més alta i la calç el de flexibilitat més alta. El guix té resistència baixa. Creuar les dues columnes és el que permet entendre per què cada conglomerant té l'ús que té.

1. Què és un revoltó?

   La peça ceràmica de farciment entre bigues o biguetes.

   El revoltó és la peça ceràmica de farciment entre bigues o biguetes. És un dels usos de la ceràmica com a complement de forjats.

2. Quina d'aquestes afirmacions sobre la pedra i la ceràmica és correcta?

   La pedra és un material natural, molt antic i resistent, que s'utilitza segons la forma i la duresa; la ceràmica són materials cuits com el maó o la teula.

   La pedra és un material natural, molt antic i resistent, que s'utilitza segons la seva forma i duresa. Els materials ceràmics són materials cuits, com el maó o la teula.

3. Com s'anomenen les peces de pedra tallades en forma regular?

   Carreus.

   Les peces de pedra tallades en forma regular són els carreus. S'empren en parets estructurals de càrrega, en revestiments i en sostres en volta i cúpules.

4. Com es coneixen popularment el maó calat i el maó foradat, respectivament?

   Gero i totxana.

   El maó calat es coneix popularment com a gero i el foradat com a totxana.

5. Quin d'aquests NO és un ús habitual de la ceràmica?

   Les estructures de gran llum.

   Els usos de la ceràmica són les parets estructurals, els envans i els complements de forjats. Les estructures de gran llum no són ceràmiques: s'associen als pòrtics.

6. Entre els maons que s'utilitzen com a lleugers per fer envans, quins són els tres que corresponen a aquesta categoria?

   En quart, encadellats i súper-maons.

   Els maons lleugers per a envans són el de quart, els encadellats i els súper-maons.

1. Quins són els dos formats de maó, el català i el castellà, en aquest ordre?

   30 × 15 cm i 25 × 12,5 cm.

   El format català és 30 × 15 cm i el castellà, 25 × 12,5 cm.

2. Quines mesures es dóna per al maó ordinari, la totxana i el maó foradat prim, en aquest ordre?

   29 × 14 × 6, 29 × 14 × 10,5 i 22,5 × 11,5 × 2,5 cm.

   El maó ordinari fa 29 × 14 × 6 cm, la totxana 29 × 14 × 10,5 cm i el maó foradat prim 22,5 × 11,5 × 2,5 cm. L'ordinari i la totxana comparteixen cara i es diferencien pel gruix.

3. Al despeçament del maó ordinari, com s'anomena la cara gran i la cara petita de l'extrem, respectivament?

   El pla i el cap.

   La cara gran del maó s'anomena pla, i la cara petita de l'extrem, cap. El cantell és el cant llarg, i través, llarg i gruix són les tres dimensions de la peça.

4. Quines tres categories de paret permet identificar la lectura del maó des de l'exterior?

   Envà, paret de 15 i mur de 30 o més.

   La lectura des de fora permet distingir tres categories: l'envà, la paret de 15 i el mur de 30 o més. Serveix per valorar-ne la resistència, la capacitat portant i el comportament en emergència.

5. Observeu la cara exterior d'una paret de maó i hi veieu el cantell. Quin gruix té la paret?

   És una paret de quinze.

   Veure el cantell indica una paret de quinze. Veure el pla indica que el gruix és el del propi maó, i veure el pla alternant amb el cap indica que els maons estan travats en profunditat i que la paret fa 30 cm o més.

1. Quin avantatge té la fusta laminada?

   Permet grans llums amb un pes reduït.

   La fusta laminada permet grans llums amb un pes reduït. Això no la fa incombustible: la fusta exigeix proteccions adequades.

2. Per què destaca la fusta?

   Per la bona relació resistència-pes i la versatilitat.

   La fusta destaca per la seva bona relació resistència-pes i per la seva versatilitat. Els seus usos principals són estructures, mobiliari i revestiments.

3. Com es defineixen, respectivament, la fusta serrada i els taulers de fusta?

   La serrada per la secció i els taulers pel gruix.

   La fusta serrada es defineix per la secció i els taulers pel gruix. La fusta laminada, al seu torn, permet grans llums amb un pes reduït.

4. Quin d'aquests NO és un tauler de fusta?

   El policarbonat.

   El policarbonat no és un tauler de fusta. Els taulers són el tricapa, el DM i l'aglomerat.

1. Quines lletres identifiquen les seccions dels perfils laminats d'acer que s'utilitzen en estructura?

   I, H, L, U i T.

   Els perfils laminats són els I, H, L, U i T. Els altres formats habituals de l'acer són les barres corrugades, els tubs i les xapes, ondulada i grecada.

2. Per a què serveixen els aïllaments?

   Per reduir la transmissió de calor o de so.

   Els aïllaments serveixen per reduir la transmissió de calor o de so. Impedir el pas de l'aigua és la funció de les làmines impermeabilitzants.

3. Què poden patir les pantalles estructurals si la ferralla perd adhesió o cobertura?

   Un col·lapse local.

   El manual diu de les pantalles estructurals que poden patir un col·lapse local si la ferralla perd adhesió o cobertura. És l'únic lloc on apareix el terme, i el manual no el defineix enlloc: per això la pregunta s'ha reconvertit al que el manual sí que afirma.

4. Quins són els tres tipus de làmines impermeabilitzants?

   PVC, bituminoses i multicapes.

   Els tres tipus de làmines impermeabilitzants són les de PVC, les bituminoses i les multicapes.

5. Quina d'aquestes NO és una tipologia d'aïllament habitual en tancaments?

   Els panells de fibrociment.

   El fibrociment no és una de les sis tipologies d'aïllament. Sí que hi són les plaques sintètiques (XPS, EPS), les escumes sintètiques (PU) i la llana de roca o de vidre.

6. En una obra trobeu aïllaments de perlita, vermiculita, cel·lulosa i arlita. Quins dos s'apliquen projectats i quins dos a granel, respectivament?

   La perlita i la vermiculita; la cel·lulosa i l'arlita.

   Els aïllaments projectats són la perlita i la vermiculita; els que s'apliquen a granel, la cel·lulosa i l'arlita.

1. En quines quatre famílies es classifiquen els elements d'un edifici segons la seva funció i orientació?

   Fonaments, elements verticals, elements horitzontals i elements no estructurals.

   Les quatre famílies són els fonaments, els elements verticals, els elements horitzontals i els elements no estructurals.

2. Quines tres funcions tenen els elements estructurals?

   Suportar les càrregues, transmetre els esforços i garantir l'estabilitat global.

   Els elements estructurals són les peces fonamentals que, connectades entre si, conformen l'esquelet resistent d'un edifici, i tenen tres funcions: suportar les càrregues, transmetre els esforços i garantir l'estabilitat global.

3. Quin d'aquests NO és un motiu per identificar correctament els elements estructurals en una intervenció?

   Determinar la càrrega de foc del sector.

   Determinar la càrrega de foc del sector no és un dels motius. Els motius són detectar patologies o punts crítics, planificar apuntalaments o accessos de manera segura i distingir quines parts són essencials per a l'estabilitat.

4. En un edifici de murs es distingeix el mur de càrrega del mur de trava. Quina és la diferència?

   El de càrrega suporta directament els sostres i la coberta; el de trava lliga els murs entre si i dona estabilitat al conjunt.

   El mur de càrrega és l'element vertical continu que suporta directament els sostres i la coberta; el mur de trava lliga els murs entre si, i l'estabilitat global del sistema tradicional es garanteix justament per la trava entre elements verticals. Repartir les càrregues al terreny sota un mur és la funció de la sabata correguda, i el reforç puntual encastat al mur és la pilastra.

1. Quina és la funció dels fonaments i què han d'evitar?

   Transmetre totes les càrregues de l'edifici al terreny, evitant assentaments diferencials, esquerdes o col·lapses.

   La funció dels fonaments és transmetre totes les càrregues de l'edifici al terreny, i han d'evitar els assentaments diferencials, les esquerdes o els col·lapses.

2. De què depèn el tipus de fonamentació que es fa servir en un edifici?

   Del terreny, del pes de l'edifici i del sistema estructural.

   El tipus de fonamentació depèn del tipus de terreny, del pes de l'edifici i del sistema estructural.

3. Fins a quina profunditat es consideren superficials els fonaments, i a partir de quina són profunds?

   Fins a 3 metres i més de 3 metres.

   Els fonaments superficials arriben fins a 3 metres de profunditat; a partir de més de 3 metres es parla de fonaments profunds, que són els pilons i els murs pantalla.

4. Arribeu a un edifici on les càrregues es concentren en punts concrets, com els pilars. Quina fonamentació superficial hi correspon?

   Sabates aïllades.

   Les sabates aïllades s'usen quan les càrregues es concentren en punts concrets, com els pilars; les corregudes, quan es distribueixen al llarg d'un mur; i la llosa, quan el terreny és poc resistent o cal repartir molt bé les càrregues.

1. Quins són els exemples de fonaments profunds?

   Pilons i murs pantalla.

   Els fonaments profunds són els pilons i els murs pantalla; les sabates i les lloses són fonamentació superficial. Els encepats uneixen diverses sabates o pilots entre si i no es classifiquen per profunditat. Compte: el manual fa servir indistintament «pilons» i «pilots» per al mateix element.

2. Per a què serveixen els encepats i les bigues de lligam, i què ajuden a compensar?

   Per unir diverses sabates o pilots entre si i millorar la rigidesa global, i compensen els moviments del terreny i els esforços horitzontals.

   Els encepats i les bigues de lligam uneixen diverses sabates o pilots entre si i milloren la rigidesa global, i ajuden a compensar els moviments del terreny i els esforços horitzontals.

3. De quins materials poden ser els pilots o micropilots, i quan es fan servir?

   De formigó, acer o fusta, quan el terreny superficial és feble o inestable.

   Els pilots o micropilots són elements cilíndrics clavats o perforats al subsòl per transmetre les càrregues a capes més profundes i resistents; poden ser de formigó, acer o fusta, i es fan servir quan el terreny superficial és feble o inestable. Retenir terres o sostenir soterranis és la funció del mur de contenció o pantalla, i les càrregues concentrades en pilars aïllats demanen sabates aïllades.

4. Per a què s'empren els murs de contenció o pantalles, i què poden fer també les pantalles contínues?

   Per retenir terres, sostenir soterranis o treballar en terrenys inclinats, i poden actuar com a elements portants.

   Els murs de contenció o pantalles s'empren per retenir terres, sostenir soterranis o treballar en terrenys inclinats, i les pantalles contínues poden actuar també com a elements portants.

1. Què són els murs de càrrega, quin gruix tenen habitualment i de quins materials són?

   Elements verticals continus que suporten els sostres i la coberta, de 20 a 60 cm, de maó massís, pedra, tapial o formigó antic.

   Els murs de càrrega són elements verticals continus que suporten directament els sostres i la coberta. L'apartat dels elements verticals els dóna grans gruixos, de 20 a 60 cm, i materials de maó massís, pedra, tapial o formigó antic. Atenció: l'apartat dels sistemes constructius, en parlar del sistema tradicional, concreta el gruix entre 30 i 60 cm. Les dues xifres són del manual, en apartats diferents.

2. Com donen estabilitat global els murs de càrrega?

   A través de la seva massa i la trava amb altres murs.

   Els murs de càrrega donen estabilitat global a través de la seva massa i de la trava amb altres murs.

3. Entre aquests, quin NO és un risc ni un punt crític dels murs de càrrega?

   La vibració continuada del trànsit proper.

   Els murs de càrrega presenten alt risc en reformes que n'hagin eliminat parts, degradació per humitats o corrosió de biguetes metàl·liques encastades, i fallada sobtada a les zones amb obertures grans o llindes febles. La vibració del trànsit no hi figura.

4. Arribeu a un edifici antic amb parets exteriors de maó massís d'uns 50 cm de gruix que suporten directament els sostres i la coberta. De quin element vertical es tracta i a què deu l'estabilitat global?

   D'un mur de càrrega, típic dels sistemes constructius tradicionals.

   Els murs de càrrega són elements verticals continus que suporten directament els sostres i la coberta, típics dels sistemes constructius tradicionals, de maó massís, pedra, tapial o formigó antic.

1. Què són els pilars, de quin sistema formen part i quin és el seu material més comú?

   Elements verticals puntuals que concentren i transmeten les càrregues dels forjats; del sistema porticat; de formigó armat.

   Els pilars són elements verticals puntuals que concentren i transmeten les càrregues dels forjats. Formen part del sistema porticat, el més habitual en edificacions modernes, i el seu material més comú és el formigó armat; d'acer es fan en naus industrials i edificis lleugers.

2. Davant d'un edifici amb murs de formigó armat molt més esvelts que els de càrrega tradicionals, el cap de dotació els identifica com a pantalles estructurals. Quina és la seva raó de ser?

   Reforçar l'estructura i resistir esforços horitzontals.

   Les pantalles estructurals són murs de formigó armat molt més esvelts que els murs de càrrega tradicionals. La seva raó de ser és reforçar l'estructura i resistir esforços horitzontals, i aporten una rigidesa anti-descavalcament i anti-balanceig.

3. Observeu esquerdes en una pantalla estructural de formigó armat. Què poden indicar?

   Problemes de tracció o flexió.

   En les pantalles estructurals, les esquerdes poden indicar problemes de tracció o flexió. A més, poden patir col·lapse local si la ferralla perd adhesió o cobertura.

4. Entre aquests, quin NO és un risc ni un punt crític dels pilars?

   La fatiga de l'armadura per cicles de càrrega.

   Els riscos i punts crítics dels pilars són la pèrdua de resistència del formigó i de l'acer en incendi, que poden provocar un col·lapse ràpid; el fet que el pilar és l'element més crític de l'estructura porticada, perquè la fallada d'un pilar compromet diversos nivells; i el fet que les unions pilar-forjat són essencials per mantenir l'estabilitat. La fatiga de l'armadura no hi figura.

5. Durant una inspecció veieu uns elements verticals petits encastats en un mur. Quin és el principal perill de les pilastres?

   Que poden donar una falsa sensació de seguretat.

   Com a riscos i punts crítics, les pilastres poden estar degradades o desenganxades del mur, i falsejar la seva funció pot donar una falsa sensació de seguretat. Com a característica, no sempre formen part del sistema estructural original.

6. Durant el reconeixement d'un soterrani d'obra moderna trobeu uns murs de formigó armat molt més esvelts que els murs de càrrega tradicionals. Quina funció els s'atribueix?

   Donar rigidesa a l'edifici i resistir càrregues de vent i sismes.

   Les pantalles són murs de formigó armat, molt més esvelts que els murs de càrrega tradicionals, utilitzats en construccions modernes per reforçar l'estructura i resistir esforços horitzontals. Les seves funcions són donar rigidesa a l'edifici, resistir càrregues de vent i sismes i formar part de soterranis i murs de contenció.

1. Quin és el sistema de forjat més estès avui dia?

   El de formigó armat.

   El sistema de forjat més estès avui dia és el de formigó armat, i el seu bon comportament al foc depèn de tenir recobriment suficient.

2. Quina vulnerabilitat davant del foc s'atribueix als forjats de fusta?

   Alta, amb deformació i fallada ràpida.

   Els forjats de fusta tenen vulnerabilitat alta davant del foc, amb deformació i fallada ràpida. En els pòrtics, en canvi, el comportament de la fusta és més previsible, tot i que exigeix proteccions adequades.

3. Quina és la funció dels elements horitzontals, i per què el seu comportament és determinant en una intervenció?

   Recollir les càrregues d'ús i transmetre-les als elements verticals; i perquè són els primers que pateixen deformacions visibles o col·lapses parcials.

   Els elements horitzontals recullen les càrregues d'ús —persones, mobiliari, màquines, cobertes, instal·lacions— i les transmeten als elements verticals, no directament als fonaments. El seu comportament és determinant perquè acostumen a ser els primers que pateixen deformacions visibles, col·lapses parcials o propagació de foc. Transmetre les càrregues al terreny és la funció dels fonaments, i protegir del clima, la dels tancaments.

4. De què estan fets els forjats de l'edificació antiga, i en quins edificis són habituals els de bigues d'acer amb revoltons ceràmics?

   De bigues i revoltons de fusta, o entarimats; i en edificis del segle XIX i XX.

   Els forjats de l'edificació antiga són de bigues i revoltons de fusta, o entarimats. Els de bigues d'acer amb revoltons ceràmics són habituals en edificis del segle XIX i XX.

5. A la figura dels forjats més comuns es distingeixen dos tipus segons la direcció en què treballen. Quins són, i com es coneix també el segon?

   Unidireccional i bidireccional, i el bidireccional també es coneix com a reticular.

   Els dos tipus de forjat són l'unidireccional i el bidireccional, i aquest segon es coneix també com a reticular. El sistema de forjat més estès avui dia és el de formigó armat.

6. Quin risc específic tenen els forjats metàl·lics en un incendi, i de què depèn el bon comportament al foc d'un forjat de formigó armat?

   El metall es dilata amb la calor i pot provocar despreniments de sostres; i el formigó armat depèn de tenir recobriment suficient.

   El risc dels forjats metàl·lics és que el metall es dilata amb la calor i pot provocar despreniments de sostres. En el formigó armat, el bon comportament al foc depèn de tenir recobriment suficient, que és el que protegeix l'armadura: és el mateix concepte que la pèrdua de cobertura de la ferralla.

1. Quins són els materials habituals de les jàsseres?

   Formigó armat o acer.

   Els materials habituals de les jàsseres són el formigó armat o l'acer. Quan són metàl·liques i no estan protegides, el risc en incendi és alt.

2. Quina diferència hi ha entre una biga i una jàssera?

   La biga recull les càrregues del forjat i les transmet a pilars o murs; la jàssera és una biga principal, de major cantell, que agrupa les càrregues de diverses bigues secundàries.

   La biga recull les càrregues del forjat i les transmet a pilars o murs. La jàssera és una biga principal, de major cantell, que agrupa les càrregues de diverses bigues secundàries; els seus materials habituals són el formigó armat o l'acer.

3. Quins perfils tenen habitualment les bigues metàl·liques, i quins són els punts d'inspecció clau d'una biga?

   I, H o U; i les unions biga-pilar i biga-mur.

   Les bigues metàl·liques tenen habitualment perfils I, H o U, i són molt comunes en edificis preindustrials i industrials. Els punts d'inspecció clau són les unions biga-pilar i biga-mur.

4. Quin abast té la fallada d'una jàssera?

   Pot provocar un col·lapse progressiu de diversos trams.

   La fallada d'una jàssera pot provocar un col·lapse progressiu de diversos trams, mentre que la d'una biga afecta una zona completa del forjat. Amb jàsseres, el risc alt és quan són metàl·liques no protegides.

5. Què és una llosa de formigó com a element horitzontal, quines característiques té i què poden indicar les esquerdes visibles?

   Un element horitzontal pla i continu, sense biguetes diferenciades; de gran rigidesa i capacitat portant; les esquerdes poden indicar sobrecàrrega o deformació excessiva.

   Com a element horitzontal, la llosa de formigó és plana i contínua, sense biguetes diferenciades, de gran rigidesa i capacitat portant. Les esquerdes visibles hi poden indicar sobrecàrrega o deformació excessiva. No s'ha de confondre amb la llosa de fonamentació, que és la gran placa que ocupa tota la superfície de l'edifici.

1. Entre quin grup d'elements es classifiquen les soleres?

   Entre els tancaments.

   Les soleres es classifiquen entre els tancaments, juntament amb les façanes, les cobertes i les parets exteriors sense funció portadora.

2. Quin paper tenen els elements no estructurals i quines són les seves tres famílies?

   Un paper clau en el confort, la compartimentació i la protecció ambiental; i són tancaments, divisions interiors i elements auxiliars.

   Els elements no estructurals no tenen funció resistent directa, però tenen un paper clau en el confort, la compartimentació, la protecció ambiental i l'ús de l'edificació. Les tres famílies són els tancaments, les divisions interiors i altres elements auxiliars. Estructura, tancaments i divisions internes són els tres grans blocs de les parts d'un edifici, i les façanes, cobertes i soleres són exemples d'una sola família, la dels tancaments. Donar rigidesa davant el vent i els sismes és funció de les pantalles estructurals.

3. Quins elements inclouen els tancaments i quins són divisions interiors?

   Façanes, cobertes, soleres i parets exteriors sense funció portant; i envans i falsos sostres.

   Els tancaments inclouen les façanes, les cobertes, les soleres i les parets exteriors sense funció portadora. Les divisions interiors són els envans i els falsos sostres.

4. Per què són perillosos els elements no estructurals en una emergència?

   Perquè poden caure o desprendre's i ferir intervinents i víctimes.

   Els elements no estructurals poden caure, desprendre's o col·lapsar parcialment sense afectar l'estructura principal, i justament per això el perill és per als intervinents i les víctimes. També poden ocultar patologies estructurals o dificultar-ne la detecció. Donar rigidesa davant les accions horitzontals és funció de les pantalles estructurals, que sí que són elements estructurals.

1. Què és un sistema constructiu i a què fa referència, a més de com es manté dret l'edifici?

   El conjunt coordinat d'elements estructurals i materials que configuren una edificació, i fa referència a com s'adapta a l'ús per al qual ha estat dissenyat.

   Un sistema constructiu és el conjunt coordinat d'elements estructurals i materials que configuren una edificació. No fa referència només a com es manté dret l'edifici, sinó també a com s'adapta a l'ús per al qual ha estat dissenyat.

2. Segons què es classifiquen els sistemes constructius?

   Segons el tipus d'estructura i segons com s'integren els tancaments.

   Els sistemes constructius es classifiquen segons el tipus d'estructura i segons com s'integren els tancaments. Aquest segon criteri és el que distingeix els sistemes unitaris dels separats.

3. Quines són les tres parts principals d'un edifici i què inclou cadascuna?

   Estructura, amb fonaments, pilars, murs de càrrega, bigues i forjats; tancaments, que garanteixen el confort tèrmic i la impermeabilitat; i divisions internes, amb envans, falsos sostres i altres elements lleugers.

   Les tres parts principals són l'estructura, els tancaments i les divisions internes. L'estructura inclou fonaments, pilars, murs de càrrega, bigues i forjats; els tancaments garanteixen el confort tèrmic i la impermeabilitat; i les divisions internes són envans, falsos sostres i altres elements lleugers no estructurals.

1. A la jerarquia estructural, les jàsseres agrupen les càrregues de les bigues secundàries. Com s'anomenen també?

   Bigues mestres.

   Les jàsseres s'anomenen també bigues mestres.

2. En qualsevol estructura les càrregues es transmeten de dalt a baix a través d'una jerarquia d'elements. Quin és l'ordre correcte d'aquesta jerarquia?

   Bigues, jàsseres, pilars o murs, fonaments.

   L'ordre de la jerarquia estructural és bigues, jàsseres, pilars o murs i fonaments. Les càrregues es transmeten sempre de dalt a baix per aquest camí.

3. Què estableix el principi de jerarquia estructural?

   Com més avall se situa un element, més càrrega acumula i més greu és el seu col·lapse.

   Les càrregues es transmeten de dalt a baix per la jerarquia bigues, jàsseres, pilars o murs i fonaments. Com més avall se situa un element, més càrrega acumula i més greu pot ser el seu col·lapse: el dany a un pilar o a una jàssera compromet diversos nivells de l'edifici.

4. En una intervenció veieu que les càrregues d'un sostre les recullen unes biguetes, que les passen a unes bigues, que les agrupen en una peça principal abans d'arribar als elements verticals. Com s'anomena aquesta peça principal, segons la jerarquia estructural?

   Jàssera.

   La jerarquia estructural és: bigues, que recullen les càrregues de les biguetes, planxes o cobertes; jàsseres, que són les bigues principals i agrupen les càrregues de les bigues secundàries; pilars o murs, que reben el pes de les jàsseres; i fonaments, que reparteixen les càrregues al terreny.

1. Quin rang de llums cobreixen els sistemes de llums petites, i a partir de quina llum es parla de sistemes de grans llums?

   De 4 a 8 metres, i a partir de llums superiors a 8 metres.

   Els sistemes de llums petites cobreixen de 4 a 8 metres. A partir de llums superiors a 8 metres es parla de sistemes de grans llums.

2. Entreu en un edifici antic de casa de cos i heu de valorar-ne l'estructura abans de treballar-hi. Com funciona el sistema tradicional de murs de càrrega?

   Habitual en edificis antics, cases de cos i arquitectura popular; el portant són les parets exteriors i, en alguns casos, les interiors gruixudes; murs de 30 a 60 cm de maó massís, pedra o tàpia.

   El sistema tradicional és habitual en edificis antics, cases de cos i arquitectura popular. Actuen com a element portant les parets exteriors i, en alguns casos, les interiors gruixudes, amb murs de 30 a 60 cm de maó massís, pedra o tàpia.

3. Com són els forjats del sistema tradicional de murs de càrrega?

   De bigues de fusta amb revoltó ceràmic o, en edificis més recents, de biguetes metàl·liques.

   Els forjats del sistema tradicional de murs de càrrega acostumen a ser de bigues de fusta amb revoltó ceràmic o, en els edificis més recents, de biguetes metàl·liques. L'ordre importa: la fusta és la solució antiga i el metall la més recent dins d'aquest sistema. El formigó armat és el sistema de forjat més estès avui dia, però correspon al sistema de pilars i forjats.

4. Per què pot tenir comportaments imprevistos el sistema tradicional de murs de càrrega?

   Per les reformes mal resoltes: qualsevol obertura o tall en un mur de càrrega afecta l'estabilitat global.

   El motiu són les reformes mal resoltes: en un sistema unitari, qualsevol obertura o tall en un mur de càrrega afecta l'estabilitat global. Lliga amb el risc més alt dels murs de càrrega, que està justament en les reformes que n'han eliminat parts.

1. Reconeixeu un edifici d'habitatges on les parets interiors no aguanten cap càrrega. A quin sistema constructiu correspon i des de quan és habitual?

   Molt habitual a partir dels anys setanta, també anomenat sistema porticat, en què les parets ja no tenen funció estructural i actuen com a tancaments o divisions.

   El sistema de pilars i forjats, també anomenat sistema porticat, és molt habitual a partir dels anys setanta. Les parets ja no tenen funció estructural: actuen com a tancaments o com a divisions interiors.

2. Què permet el sistema de pilars i forjats?

   Espais més oberts, plantes més flexibles i edificis més alts.

   El sistema de pilars i forjats permet espais més oberts, plantes més flexibles i edificis més alts, precisament perquè les parets ja no han de ser portants.

3. Quin avís es dóna sobre el sistema porticat en un incendi?

   Que l'acer i el formigó perden capacitat portant amb la temperatura, sobretot els pilars.

   L'acer i el formigó perden capacitat portant amb la temperatura, especialment els pilars. En conjunt, el sistema porticat és més resistent i estable en general, però amb el pilar com a punt crític.

1. On s'empren els pòrtics de fusta?

   En equipaments esportius o agraris.

   Els pòrtics de fusta s'empren en equipaments esportius o agraris.

2. Quan s'utilitzen els sistemes de grans llums?

   Quan cal cobrir espais amplis sense pilars intermedis.

   Els sistemes de grans llums s'utilitzen quan cal cobrir espais amplis sense pilars intermedis.

3. Quin d'aquests tipus d'edifici NO es resol habitualment amb un sistema de grans llums?

   Els edificis plurifamiliars d'habitatge.

   Els exemples de sistemes de grans llums són les naus industrials, els magatzems, els pavellons esportius, els centres logístics i les edificacions agrícoles. El plurifamiliar d'habitatge és justament l'àmbit dels sistemes de llums petites: el tradicional fins als anys seixanta-setanta i el de pilars i forjats des dels setanta.

4. Com estan formats els pòrtics, i quins són habituals en naus industrials?

   Per un conjunt de pilars i jàsseres inclinades o corbades que treballen conjuntament; i en naus industrials són habituals els metàl·lics.

   Els pòrtics estan formats per un conjunt de pilars i jàsseres inclinades o corbades que treballen conjuntament. En naus industrials els habituals són els metàl·lics.

5. Interveniu en una nau amb pòrtics metàl·lics en flames. Quin risc hi destaca, i què pot desencadenar la pèrdua d'un únic element?

   Que l'acer perdi resistència amb molta rapidesa i provoqui col·lapses sobtats; i la pèrdua d'un sol element pot fer caure tota la coberta.

   En els pòrtics metàl·lics l'acer perd resistència amb molta rapidesa i pot provocar col·lapses sobtats. En aquests sistemes la pèrdua d'un únic element —un pilar, una jàssera o una unió— pot desencadenar el col·lapse total de la coberta, especialment en estructures metàl·liques. El pes elevat que genera col·lapses molt greus si falla un recolzament o una unió és el risc dels pòrtics prefabricats de formigó.

1. Quin és l'ús més comú del sistema de pòrtics prefabricats de formigó?

   Les naus industrials.

   L'ús més comú dels pòrtics prefabricats de formigó són les naus industrials, i s'utilitzen des dels anys noranta.

2. A quin tipus d'estructures és comú el sistema de pilars i forjats?

   A la major part d'estructures de més de tres plantes.

   El sistema de pilars i forjats és el més usat en pluri-habitatge des dels anys 1970 i és comú a la major part d'estructures de més de tres plantes. Les naus industrials i els centres logístics es resolen amb pòrtics de grans llums, i les cases de cos i l'arquitectura popular, amb el sistema tradicional de murs de càrrega.

3. Quin dels tres sistemes constructius és unitari, i què vol dir que un sistema sigui separat?

   El tradicional de murs de càrrega; i que l'estructura està separada dels tancaments.

   El sistema unitari és el tradicional de murs de càrrega, perquè el mateix element fa d'estructura i de tancament. Que un sistema sigui separat vol dir que l'estructura està separada dels tancaments, com passa en el porticat i en els pòrtics prefabricats.

4. Des de quina dècada s'utilitza el sistema de pòrtics prefabricats de formigó, i fins a quan s'usava el tradicional en pluri-habitatge?

   Des dels anys noranta, i el tradicional fins als anys seixanta-setanta.

   Els pòrtics prefabricats de formigó s'utilitzen des dels anys noranta, i el seu ús més comú són les naus industrials. El sistema tradicional s'usava en pluri-habitatge fins als anys seixanta-setanta, i a partir dels setanta el va substituir el de pilars i forjats.

5. Quins recursos garanteixen l'estabilitat d'un sistema constructiu davant dels esforços horitzontals?

   La trava, les unions rígides i les creus de Sant Andreu.

   L'estabilitat d'un sistema es garanteix amb la trava, les unions rígides i les creus de Sant Andreu.

6. Quin és l'element clau de cadascun dels tres sistemes: el tradicional, el de pilars i forjats, i el de pòrtics prefabricats?

   La cantonada entre murs de càrrega i de trava; la unió pilar-forjat; i les unions pilar-jàssera i pilar-fonament.

   L'element clau del sistema tradicional és la cantonada entre murs de càrrega i de trava —l'estabilitat li ve de la trava entre elements verticals—; el del sistema de pilars i forjats és la unió pilar-forjat; i el dels pòrtics prefabricats, les unions pilar-jàssera i pilar-fonament. Saber quin és en cada sistema és el que diu on mirar primer.

1. Quantes parets mitgeres de càrrega té una casa de cos, quina distància hi ha entre elles i on té les traves?

   Dues, entre 3,5 i 4,5 metres, i les traves a les façanes i a l'escala interior.

   La casa de cos té dues parets mitgeres de càrrega, separades entre 3,5 i 4,5 metres, i té les traves a les façanes i a l'escala interior.

2. Quin tret defineix la casa de veïns i com hi carreguen els sostres?

   La clara continuïtat vertical i horitzontal dels elements estructurals, i els sostres carreguen en diverses direccions per travar-se.

   La casa de veïns és un conjunt de murs de càrrega i de trava que forma un cos regular de diverses plantes, amb clara continuïtat vertical i horitzontal dels elements estructurals, i els seus sostres carreguen en diverses direccions per travar-se. La no ortogonalitat i la irregularitat dels espais entre murs defineixen la casa medieval, i les dues parets mitgeres paral·leles separades entre 3,5 i 4,5 m, la casa de cos.

3. Quina de les tres tipologies tradicionals és la més imprevisible en una intervenció, i per quin motiu?

   La casa medieval.

   La casa medieval és la més imprevisible per la irregularitat en la continuïtat vertical i horitzontal dels seus elements estructurals i pels sistemes constructius sobreposats.

Continua pel temari

Àudio, làmines i test del tema 15 · Tots els temes · Generador de tests