OpoCast / Bombers Generalitat 81/26 / T17 / Preguntes

Les 223 preguntes del tema 17

Comunicacions per ràdio en les actuacions. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 17

Introducció i evolució de les comunicacions

17 preguntes
  1. A quina tecnologia digital han evolucionat les ràdios analògiques?

    TETRA

    Les ràdios han evolucionat de models analògics amb cobertura limitada a sistemes digitals TETRA.

  2. En una intervenció en què tots els nivells de comandament disposen del mateix suport visual compartit en dispositius mòbils, quin efecte tenen els sistemes d'informació geogràfica (SIG) sobre les comunicacions?

    Alliberen capacitat del canal de ràdio en reduir les comunicacions verbals d'actualització

    En reduir les comunicacions verbals contínues d'actualització, els SIG alliberen capacitat del canal de ràdio.

  3. En situacions límit la ràdio pot ser l'únic mitjà operatiu disponible per mantenir el comandament i la coordinació entre equips sobre el terreny. Quin episodi recent es recull com a prova que continua sent imprescindible?

    L'apagada tecnològica de l'abril del 2025

    Quan altres sistemes fallen o es col·lapsen, la ràdio continua operativa: així va quedar evidenciat durant l'apagada tecnològica de l'abril del 2025.

  4. Més enllà de transmetre ordres, la comunicació en una intervenció uneix tots els components de l'operació. Quins en són, segons aquesta idea?

    Comandaments, unitats, equips de treball, suport i centres de control

    La comunicació construeix el teixit que uneix comandaments, unitats, equips de treball, suport i centres de control.

  5. Una comunicació efectiva és alhora una qüestió de tres coses. Quines són?

    De seguretat, d'eficiència i de coordinació

    Una comunicació efectiva és una qüestió de seguretat, d'eficiència i de coordinació.

  6. A quin personal s'adreça la guia pràctica de comunicacions per ràdio del Cos i amb quin objectiu?

    Per a bombers i comandaments operatius, per millorar l'ús de la ràdio durant les actuacions

    És una guia pràctica per a bombers i comandaments operatius, amb l'objectiu de millorar l'ús de la comunicació per ràdio durant les actuacions.

  7. Una informació mal formulada o una resposta mal interpretada poden tenir dues conseqüències. Quines?

    Posar en risc l'èxit de l'operació i comprometre la seguretat dels intervinents

    Una informació mal formulada, ambigua o una resposta mal interpretada poden posar en risc l'èxit de l'operació o fins i tot comprometre la seguretat dels intervinents.

  8. Dins del nucli de la pràctica operativa, amb què va de la mà saber comunicar amb rigor i disciplina?

    Amb les maniobres i el domini de les tècniques d'extinció

    Saber comunicar amb rigor i disciplina forma part del nucli de la pràctica operativa, igual que les maniobres o el domini de les tècniques d'extinció.

  9. Abans dels transceptors de ràdio, de què disposaven els bombers per coordinar-se?

    De la veu directa, els gestos, els avisos manuals i el telèfon fix

    Durant dècades els bombers van treballar sense emissores, confiant en la veu directa, els gestos, els avisos manuals o el telèfon fix com a única via de coordinació.

  10. Quin canvi va suposar l'arribada dels transceptors portàtils i mòbils?

    Poder donar ordres i transmetre canvis de situació amb l'equip ja desplegat o en moviment

    Per primera vegada es podien donar ordres, rebre informació o transmetre canvis de situació mentre l'equip es trobava desplegat, en moviment o dins d'estructures.

  11. A l'actualitat, quina eina de gestió geogràfica (SIG) ha esdevingut un complement essencial de les comunicacions per ràdio?

    L'ArcGIS

    Les eines de gestió geogràfica (SIG), com l'ArcGIS, han esdevingut un complement essencial en les comunicacions per ràdio.

  12. En dispositius mòbils i en temps real, què permeten visualitzar els sistemes d'informació geogràfica durant una intervenció?

    La localització dels recursos, les zones d'actuació, els punts d'accés, les maniobres i el perímetre de l'incendi

    Permeten visualitzar en temps real la localització dels recursos, les zones d'actuació, els punts d'accés, les maniobres o el perímetre de l'incendi.

  13. Quin efecte té sobre el canal de ràdio el fet de disposar de suport geogràfic compartit?

    N'allibera capacitat, i el canal es pot centrar en missatges operatius o d'emergència

    El suport visual i compartit allibera capacitat del canal de ràdio, que pot centrar-se en missatges estrictament operatius o d'emergència.

  14. Quines dues propietats fan que la ràdio sigui imprescindible quan altres sistemes fallen o es col·lapsen?

    La seva robustesa i la seva independència tecnològica

    La robustesa i la independència tecnològica de la ràdio la fan imprescindible quan altres sistemes fallen o es col·lapsen.

  15. Quins tres principis bàsics comparteixen les tècniques de comunicació operativa incorporades?

    Brevetat, claredat i disciplina

    Les tècniques incorporades d'altres àmbits comparteixen tres principis bàsics: brevetat, claredat i disciplina.

  16. Amb el temps les ràdios han evolucionat en tres salts successius. Quin d'aquests descriu el canvi d'abast de la xarxa?

    De xarxes locals a la integració amb sales de control i centres de comandament

    El salt d'abast va de xarxes locals a la integració amb sales de control i centres de comandament.

  17. A les antigues companyies de bombers, quan encara no hi havia emissores, hi havia la figura del corneta. Quin paper tenia?

    Era l'encarregat d'ordenar les maniobres a realitzar

    El corneta era un element important a les companyies de bombers perquè era l'encarregat d'ordenar les maniobres a realitzar.

Fonaments de la comunicació en emergències

20 preguntes
  1. A quina distància de la boca cal mantenir el micròfon?

    A 2 o 3 centímetres

    Cal mantenir la distància del micròfon a dos o tres centímetres de la boca.

  2. Perquè un acte comunicatiu sigui funcional cal que s'hi identifiquin uns elements determinats, i si un d'ells falla es produeix un error de comunicació. Quins són els sis elements bàsics de la comunicació?

    Emissor, receptor, canal, codi, missatge i context

    Els sis elements són emissor, receptor, canal, codi, missatge i context.

  3. En una intervenció, una bona decisió presa a temps pot dependre d'un missatge ben estructurat i transmès de manera correcta. Quines cinc característiques ha de complir una bona comunicació operativa?

    Clara, precisa, breu, estructurada i confirmada

    Una bona comunicació operativa és clara, precisa, breu, estructurada i confirmada.

  4. Una unitat transmet pel canal de treball i, a l'altra banda, de la resposta només se'n sent la síl·laba final. Per què es reben missatges escapçats com "tiu" en lloc d'"afirmatiu"?

    Perquè no es respecta el temps d'entrada en xarxa abans de parlar

    Si no es respecta el temps d'entrada i de sortida en xarxa, el principi i el final del missatge es perden pel camí.

  5. Perquè una comunicació sigui funcional cal que s'hi identifiquin sis elements. Quin d'ells és la situació en què es desenvolupa l'acte comunicatiu?

    El context

    La situació o context és la situació en què es desenvolupa l'acte comunicatiu.

  6. Dins dels elements de la comunicació, com es defineix el codi?

    El conjunt de signes i regles

    El codi és el conjunt de signes i regles.

  7. Quins exemples de fallada d'un element de la comunicació poden provocar un error amb conseqüències greus?

    Un missatge massa llarg, un canal saturat o un receptor desconcentrat

    Quan un dels elements falla —missatge massa llarg, canal saturat, receptor desconcentrat— es produeix un error de comunicació que pot tenir conseqüències greus.

  8. Una de les particularitats de la comunicació per ràdio és que no hi ha comunicació visual entre les parts. A què obliga això?

    A ser més explícits i precisos

    Que no hi hagi comunicació visual obliga a ser més explícits i precisos.

  9. Una de les particularitats de la comunicació per ràdio és que la informació pot ser escoltada per tercers aliens al servei, i això condiciona com s'hi parla. Què obliga a mantenir, en qualsevol comunicació?

    La professionalitat

    La informació pot ser escoltada per tercers i, per això, cal mantenir la professionalitat.

  10. Que el canal de ràdio sigui un recurs compartit entre totes les unitats té una conseqüència directa sobre com s'hi parla. Quina?

    Cal ser breu i rellevant

    El canal és un recurs compartit i per això cal ser breu i rellevant.

  11. Quines tres exigències resumeixen el que demana la comunicació per ràdio?

    Disciplina, brevetat i estructura clara

    La comunicació per ràdio requereix disciplina, brevetat i estructura clara.

  12. Dins de la comunicació orientada a l'operativa, pensar abans de parlar vol dir fer-se tres preguntes. Quines?

    Què vull dir, qui ho ha de rebre i si és rellevant ara

    Pensar abans de parlar vol dir preguntar-se què vull dir, qui ho ha de rebre i si és rellevant ara.

  13. Entre les característiques d'una bona comunicació operativa hi ha la d'estar estructurada. Què vol dir, exactament?

    Que segueix una pauta coneguda per l'emissor i el receptor

    Que sigui estructurada vol dir que segueix una pauta coneguda per l'emissor i el receptor.

  14. Què vol dir que una comunicació operativa sigui breu?

    Que fa servir el mínim de paraules per transmetre el màxim d'informació útil

    Que sigui breu vol dir que utilitza el mínim de paraules per transmetre el màxim d'informació útil.

  15. Comunicar de forma eficient en una emergència, com s'adquireix?

    No és una qualitat innata: es millora amb la pràctica i l'entrenament

    Comunicar de forma eficient en una emergència no és una qualitat innata, sinó que s'ha de millorar mitjançant la pràctica i l'entrenament.

  16. Quina és la seqüència correcta per evitar que el missatge surti escapçat?

    Prémer el botó de connexió i, després d'un parell de segons, parlar

    Per evitar missatges escapçats, primer s'ha de prémer el botó de connexió i, després d'un parell de segons, parlar.

  17. Quina d'aquestes NO és una particularitat de la comunicació per ràdio?

    Diversos emissors poden parlar alhora

    Només un emissor pot parlar alhora, i això obliga a evitar les interferències.

  18. Entre el que implica comunicar operativament hi ha conèixer el rol i la posició pròpia dins del dispositiu. Què vol dir això?

    Saber si parlem com a cap, operador o suport

    Conèixer el rol i la posició pròpia vol dir saber si parlem com a cap, operador o suport.

  19. Les ordres i els informes han de seguir la cadena de comandament també per ràdio. Amb quina comparació es reforça aquesta idea?

    Igual que si ens trobéssim cara a cara

    Les ordres i informes, igual que si ens trobéssim cara a cara, han de seguir la cadena de comandament.

  20. Una dotació fa la primera transmissió del servei i la sala li ha de demanar dues vegades que repeteixi el missatge. A banda de la distància del micròfon, quines tres qüestions formals cal preveure en comunicar per ràdio?

    Esperar el temps necessari per entrar en xarxa, configurar el canal adient i tenir les connexions ben posades

    Cal esperar el temps necessari per entrar en xarxa, configurar l'aparell amb el canal adient i tenir les connexions del micròfon i del terminal correctament connectades.

Els set principis bàsics de les comunicacions

29 preguntes
  1. Quin lloc ocupen en la jerarquia de prioritats les informacions o gestions no operatives?

    El tercer i últim

    Les informacions o gestions no operatives ocupen el tercer i darrer lloc de la jerarquia de prioritats.

  2. Com s'ordenen els missatges per prioritat quan el canal s'omple de trànsit?

    Persones, operativa i informacions no operatives

    L'ordre és: primer la seguretat de les persones, segon els aspectes operatius, i tercer les informacions o gestions no operatives.

  3. Per què es recomana substituir el sí i el no?

    Per evitar errors de recepció, usant afirmatiu i negatiu

    Per evitar errors de recepció en afirmacions o negacions, és recomanable substituir el sí o no per les formes més clares afirmatiu i negatiu.

  4. Una dotació ha de transmetre per ràdio el número d'un punt d'aigua i el canal li arriba amb intermitències. Com s'han de pronunciar les xifres en entorns de mala cobertura?

    Amb els dígits separats: u-cinc-zero per dir 150

    En entorns difícils cal pronunciar els dígits separats: u-cinc-zero per dir cent cinquanta.

  5. Les comunicacions per ràdio en les intervencions es regeixen per uns principis bàsics i regles d'or compartits per tots els professionals. Quants n'hi ha?

    Set

    Els principis bàsics de les comunicacions en les intervencions són set.

  6. El primer principi obliga les transmissions a seguir la cadena de comandament establerta. Què cal mantenir-hi?

    La disciplina i l'ordre jeràrquic

    Les transmissions han de seguir la cadena de comandament establerta, mantenint la disciplina i l'ordre jeràrquic.

  7. Dins del principi de cadena i línia de comandament, què vol dir el +1?

    Comunicar i informar amb el comandament directe

    El +1 és comunicar o informar amb el comandament directe.

  8. Dins del mateix principi, a qui es poden donar ordres?

    Només al personal que depèn directament de mi

    El principi de línia de comandament estableix donar ordres només al personal que depèn directament de mi.

  9. Els missatges s'han de classificar i ordenar segons una jerarquia de prioritat. Què ocupa el primer lloc i a qui inclou?

    La seguretat de les persones: víctimes, bombers i civils

    El primer nivell de prioritat és la seguretat de les persones: víctimes, bombers i civils.

  10. Què inclou el segon nivell de prioritat dels missatges?

    Les maniobres, l'estratègia i els recursos

    El segon nivell de prioritat són els aspectes operatius: maniobres, estratègia i recursos.

  11. Quins dos resultats assegura prioritzar els missatges segons la urgència?

    Que els temes crítics es tractin amb la màxima rapidesa i que el canal no se saturi

    Aquesta priorització assegura que els temes crítics es tractin amb la màxima rapidesa i que el canal no se saturi amb informació menys rellevant.

  12. L'ús disciplinat de la xarxa exigeix mantenir una escolta activa del canal. Amb quina doble finalitat?

    Per rebre informació i per respondre en cas de ser demanat

    Cal mantenir una escolta activa del canal, tant per rebre informació com per respondre en cas de ser demanat.

  13. Què cal fer abans de parlar, dins de l'ús disciplinat de la xarxa?

    Esperar que finalitzin les transmissions en curs

    Abans de parlar cal esperar que finalitzin les transmissions en curs.

  14. En quin cas es pot interrompre un missatge que s'està transmetent?

    Quan el que es vol dir és prioritari o crític

    No s'ha d'interrompre un missatge, tret que sigui prioritari o crític.

  15. Amb quin tipus d'informació no s'ha de saturar la xarxa?

    Amb informació innecessària o redundant

    Cal parlar només quan sigui necessari i evitar saturar la xarxa amb informació innecessària o redundant.

  16. Quines dues parelles de qualitats han de tenir els missatges segons el principi de claredat i concreció?

    Clars i sense ambigüitats, i concrets i breus

    Els missatges han de ser clars i sense ambigüitats, i concrets i breus.

  17. El principi d'utilitzar marcadors i estructures estàndards es concreta en quatre marcadors d'ús habitual. Quins són?

    REBUT, PRIORITARI, CANVI i TALLO

    Com a exemples de marcadors estàndard s'hi citen REBUT, PRIORITARI, CANVI i TALLO.

  18. Substituir el «sí» i el «no» per «afirmatiu» i «negatiu» té dos efectes. Quins, i en quins entorns són més útils?

    Millora la precisió i redueix malentesos, sobretot amb mala cobertura o soroll

    Substituir el sí i el no per afirmatiu i negatiu millora la precisió del missatge i redueix malentesos en entorns amb mala cobertura o soroll.

  19. Per què cap comunicació està completa sense la confirmació del receptor?

    Perquè si no la rep, l'emissor la repetirà, i es perd temps i s'ocupa el canal inútilment

    Si el receptor no confirma, l'emissor tornarà a repetir el missatge, perdent temps i ocupant el canal de manera inútil.

  20. Quina forma de validació correspon a les comunicacions habituals?

    La confirmació simple, amb un «Rebut per…»

    En comunicacions habituals n'hi ha prou amb la confirmació simple: «Rebut per…».

  21. Sense confirmació del receptor, quines dues coses no queden garantides?

    Que la informació s'ha rebut i que s'està actuant en conseqüència

    Sense aquesta confirmació no es garanteix que la informació hagi estat rebuda ni que s'estigui actuant en conseqüència.

  22. En entorns difícils —sorollosos, amb baixa cobertura o amb cobertura intermitent— cal adaptar la comunicació. Quines tres coses cal fer?

    Parlar més a poc a poc, repetir les dades importants i fer servir codis fonètics amb dígits separats

    En entorns difícils cal parlar més a poc a poc, repetir les dades importants i utilitzar codis fonètics amb dígits separats.

  23. Quines dades importants cal repetir amb claredat en entorns difícils?

    Les adreces, els números i els codis

    Cal repetir amb claredat les dades importants: adreces, números i codis.

  24. Durant una intervenció amb diversos nivells de comandament treballant al mateix canal, una unitat vol transmetre directament al cap d'intervenció. En quin cas es poden saltar nivells en la cadena de comandament per ràdio?

    Només si hi ha un aspecte crític a nivell operatiu o de seguretat

    Les transmissions han de seguir la cadena de comandament, i només es poden saltar nivells si hi ha un aspecte crític a nivell operatiu o de seguretat.

  25. Què vol dir el concepte +1/-1 aplicat a la ràdio?

    Comunicar amb el comandament directe i només donar ordres a qui depèn de mi

    Aplicat a la ràdio significa comunicar o informar amb el comandament directe (+1) i només donar ordres al personal que depèn directament de mi (-1).

  26. Abans d'enviar un missatge cal fer-se tres preguntes. Quina és la tercera, a banda de què es vol dir i a qui va dirigit?

    Què s'espera com a resposta

    Abans d'enviar un missatge cal pensar què es vol dir, a qui va dirigit i què s'espera com a resposta.

  27. «Això està una mica complicat aquí i potser caldria fer alguna cosa.» Per quin motiu aquesta frase és un exemple a evitar?

    Perquè és ambigu i no concreta ni la situació ni el que es demana

    És un dels exemples a evitar perquè no compleix el principi de parlar amb claredat i concreció: no és clar ni concret.

  28. En comunicacions més crítiques, com les ordres operatives, la validació del missatge pren una forma concreta. Quina, i per què?

    La confirmació d'ordre o maniobra, per clarificar que s'ha rebut perfectament la informació

    En comunicacions crítiques o ordres operatives s'utilitza la confirmació d'ordre o maniobra —per exemple «Rebut, iniciem maniobra d'extinció»— per clarificar que s'ha rebut perfectament la informació.

  29. Les adaptacions de la comunicació a l'entorn i al canal persegueixen totes un mateix objectiu. Quin és?

    Assegurar que el receptor entén el missatge, i no només que l'escolta

    L'objectiu és assegurar que el receptor entén el missatge, no només que l'escolta.

Estructurar la comunicació: inici, desenvolupament i final

16 preguntes
  1. En quins annexos del manual estan llistats els marcadors i els codis?

    Als annexos 1 i 2

    Els marcadors i codis estan llistats als annexos 1 i 2 del manual.

  2. Una unitat acaba d'arribar al lloc d'una intervenció i vol comunicar-ho a la sala de control pel canal de treball. Què cal fer abans de començar a parlar pel transceptor?

    Comprovar que el canal està lliure

    Abans de parlar, l'usuari ha de comprovar que el canal està lliure, és a dir, que cap altra unitat està transmetent.

  3. Una dotació crida la sala de control per demanar l'adreça del servei i ha d'encapçalar el missatge indicant clarament a qui va dirigit. En iniciar una comunicació, quin és l'ordre correcte?

    Primer el receptor i després l'emissor

    Primer s'anomena la unitat receptora del missatge i després s'identifica l'emissor: "Control, per 10.40...".

  4. Després d'escoltar la crida "Control central, Papa 10.40 demanant", la sala es troba en disposició d'atendre el missatge. Amb quin marcador respon la unitat que està preparada per rebre'l?

    ENDAVANT

    La unitat receptora respon amb el marcador ENDAVANT seguit de l'indicatiu de l'emissor: "Endavant 10.40".

  5. Quina diferència hi ha entre CANVI i CANVI I TALLO?

    CANVI cedeix el torn i espera resposta; CANVI I TALLO finalitza la conversa

    CANVI finalitza l'enunciat propi i cedeix el torn esperant resposta; CANVI I TALLO finalitza la conversa i no s'espera resposta.

  6. Què són els marcadors estàndard de comunicació?

    Paraules o expressions predefinides que serveixen per estructurar i clarificar els missatges per ràdio

    Els marcadors estàndard són paraules o expressions predefinides que s'utilitzen per estructurar i clarificar els missatges per ràdio durant les intervencions.

  7. L'ús sistemàtic dels marcadors estàndard, repetit guàrdia rere guàrdia fins que surt sol i no cal pensar-lo, millora tres aspectes de les comunicacions. Quins, i en quin escenari especialment?

    L'eficàcia, la disciplina i la seguretat, sobretot amb moltes unitats implicades

    L'ús sistemàtic dels marcadors millora l'eficàcia, la disciplina i la seguretat de les comunicacions, especialment en escenaris amb moltes unitats implicades.

  8. Els marcadors permeten una comunicació breu, precisa i comprensible per a tots els operatius. Amb independència de què?

    Del seu nivell d'experiència o del context

    Permeten una comunicació breu, precisa i comprensible per a tots els operatius, independentment del seu nivell d'experiència o del context.

  9. Mantenir el llenguatge comú dels marcadors en tot el cos redueix dues coses i en facilita una tercera. Quines són?

    Redueix errors i ambigüitats, i facilita la coordinació fluïda

    Mantenir aquest llenguatge comú redueix errors, evita ambigüitats i facilita la coordinació fluïda entre les unitats, els comandaments i les sales de control.

  10. «Control, 10.40 demanant…» és una de les dues formes recomanades per obrir una comunicació. Què reforça aquesta variant respecte de l'altra?

    Que es tracta d'una petició de comunicació

    El marcador DEMANANT al final reforça que es tracta d'una petició de comunicació.

  11. Un cop transmès el missatge, amb quin marcador es tanca i què indica?

    Amb CANVI, que indica que s'espera resposta del receptor

    En finalitzar el missatge cal tancar-lo amb el marcador CANVI, indicant així que s'espera una resposta del receptor.

  12. Com ha de confirmar la recepció la unitat que rep el missatge?

    Afegint el marcador REBUT PER seguit del seu propi indicatiu

    La unitat que rep el missatge ha de confirmar-ne la recepció afegint el marcador REBUT PER seguit del seu propi indicatiu.

  13. En quin tipus de comunicacions és recomanable que el receptor repeteixi un breu resum del missatge, i per què?

    En les comunicacions crítiques o ordres operatives, per confirmar que s'ha entès el contingut i evitar malentesos

    Quan es tracta de comunicacions crítiques o ordres operatives és recomanable que el receptor repeteixi un breu resum del missatge rebut, perquè això confirma que s'ha entès el contingut i evita malentesos.

  14. En el format d'una confirmació amb resum, què s'hi afegeix després de l'indicatiu propi?

    El contingut essencial del missatge rebut

    La confirmació amb resum afegeix el contingut essencial del missatge: per exemple, «Rebut per 06.40, incendi d'habitatge al carrer Foment 28 de Granollers».

  15. Dins d'una conversa per ràdio entre diverses unitats, quines quatre funcions compleixen els marcadors estàndard de comunicació?

    Marcar el torn de paraula, confirmar la recepció, ordenar la conversa i assegurar que el missatge s'entén sense repetir-lo

    Serveixen per marcar el torn de paraula, confirmar la recepció, ordenar la conversa i assegurar que cada missatge s'entén correctament sense necessitat de repetir-lo.

  16. En el primer missatge amb què s'inicia una crida no cal incloure el marcador que cedeix el torn de paraula. Per quin motiu?

    Perquè ja es dona per entès que s'està cedint el torn per iniciar conversa

    No cal incloure el marcador CANVI en el primer missatge, ja que es dona per entès que s'està cedint el torn de paraula per iniciar conversa.

Números, alfabet radiofònic, espera, silenci i comprovació

19 preguntes
  1. Una unitat crida la sala amb "Control, aquí Echo 0" i no obté cap resposta immediata pel canal de treball. Quant de temps cal esperar abans de repetir una crida sense resposta?

    30 segons

    Quan un emissor no rep resposta immediata, ha d'esperar trenta segons abans de tornar a repetir el missatge.

  2. Quin valor de l'escala correspon a un senyal fort i clar?

    5

    El valor 5 correspon a perfectament intel·ligible, fort i clar: màxima claredat i sense problemes.

  3. Dins de l'alfabet radiofònic internacional, quina paraula correspon a la lletra Q?

    Quebec

    A la lletra Q li correspon Quebec.

  4. Quan la comunicació no es pot atendre immediatament, quin marcador demana a l'interlocutor que la mantingui en espera?

    ESPERI

    El marcador ESPERI sol·licita a l'interlocutor que mantingui la comunicació en espera.

  5. Com es transmeten les coordenades i els graus?

    Dígit per dígit, amb pausa entre cada un

    Si es tracta de coordenades o graus, cal dir cada número per separat, fent una pausa entre cada un.

  6. Qui pot ordenar el silenci de ràdio en un moment crític d'una intervenció?

    El cap d'intervenció o un comandament

    En moments crítics, el cap d'intervenció o un comandament pot ordenar silenci de ràdio.

  7. Una unitat transmet pel canal de treball: «Control per Graf 03. Veiem focus secundari a curs 1-5-0 graus respecte la nostra posició». Què està comunicant?

    Que hi ha un focus secundari a 150 graus de la seva posició

    El valor del curs es transmet dígit per dígit, i «curs 1-5-0 graus» vol dir que el focus secundari és a 150 graus respecte la posició de la unitat.

  8. Quan cal transmetre per ràdio noms propis, codis alfanumèrics, matrícules o lletres que puguin generar confusió, què s'ha de fer?

    Lletrejar amb l'alfabet radiofònic internacional

    Quan cal transmetre noms propis, codis alfanumèrics, matrícules o informació amb lletres que puguin generar confusió, s'ha de lletrejar amb l'alfabet radiofònic internacional.

  9. En quins quatre àmbits és un estàndard comú l'alfabet radiofònic internacional?

    L'aviació, el marítim, els serveis d'emergència i les forces armades

    L'alfabet radiofònic internacional és un estàndard comú en els àmbits de l'aviació, marítim, serveis d'emergència i forces armades.

  10. Quan un comandament ordena silenci de ràdio, quins missatges queden exceptuats?

    Els estrictament operatius

    El cap d'intervenció o un comandament pot ordenar silenci de ràdio, amb excepció dels missatges estrictament operatius.

  11. Què evita la pràctica del silenci de ràdio, i en quin moment?

    La saturació del canal, quan cal màxima concreció i fluïdesa

    El silenci de ràdio evita la saturació del canal quan cal màxima concreció i fluïdesa.

  12. Quina és la finalitat de les comprovacions d'emissora, i en quins modes es fan?

    Assegurar el bon funcionament del terminal, tant en mode xarxa com en mode directe

    Les comprovacions d'emissora asseguren el bon funcionament del terminal, tant en mode xarxa com en mode directe.

  13. En quins tres moments es fan habitualment les comprovacions d'emissora?

    A l'inici de guàrdia, abans de sortir a un servei i en cas de dubte de cobertura o avaria

    Es fan habitualment a l'inici de guàrdia, abans de sortir a un servei o en cas de dubte de cobertura o avaria.

  14. A l'escala de qualitat del senyal, què vol dir rebre un valor 1?

    Que el senyal és incomprensible

    El valor 1 de l'escala vol dir inintel·ligible: el senyal és incomprensible.

  15. Què significa rebre un senyal amb valor 3 en l'escala de comprovació?

    Intel·ligible amb dificultat

    El valor 3 significa intel·ligible amb dificultat: el senyal es pot entendre, però amb esforç.

  16. L'alfabet radiofònic assigna una paraula única a cada lletra per evitar errors derivats de la fonètica similar. Entre quins parells de lletres, per exemple?

    La B i la D, i la M i la N

    L'alfabet assigna una paraula única a cada lletra per evitar errors derivats de la fonètica similar entre lletres, com la B i la D o la M i la N.

  17. En transmetre per ràdio un indicatiu o un nom propi que conté les lletres J, V i Y, quines paraules els corresponen?

    Juliet, Victor i Yankee

    A la J li correspon Juliet, a la V, Victor, i a la Y, Yankee.

  18. Si un emissor intenta establir contacte i no rep resposta immediata, què ha de tenir present el receptor?

    Que la sol·licitud es repetirà, i que per tant ha d'indicar si pot procedir o no a la conversa

    El receptor ha de tenir en compte que la sol·licitud de missatge es repetirà si no es contesta inicialment; per tant, si no és factible la comunicació, cal indicar a l'emissor si pot procedir o no a la conversa.

  19. Quin valor de l'escala de qualitat correspon a un senyal que es rep de forma esporàdica o amb dificultat?

    El 2

    El valor 2 de l'escala és el d'un senyal intel·ligible només de manera intermitent, que es rep de forma esporàdica.

El pla de comunicacions i les intervencions habituals

22 preguntes
  1. Quan una intervenció creix i les comunicacions ja no es poden sostenir amb un sol canal, algú n'ha de decidir i desplegar l'estructura. De qui és responsabilitat el desplegament del pla de comunicacions?

    Del cap d'intervenció

    El desplegament del pla de comunicacions és responsabilitat del cap d'intervenció.

  2. De quin document forma part el pla de comunicacions?

    Del Pla d'acció de la intervenció (PAI)

    El pla de comunicacions forma part del Pla d'acció de la intervenció, el PAI.

  3. En una intervenció ordinària, com un incendi d'habitatge, les comunicacions segueixen una organització establerta i prou simplificada. Quin és el canal principal en una intervenció ordinària?

    El canal de treball de l'agrupació de parcs

    El canal de treball d'agrupació és el canal principal en una intervenció ordinària.

  4. Quin avantatge té el canal en mode directe en intervencions habituals?

    Agilita les comunicacions operatives i evita saturar el canal de xarxa

    Comunicar-se per proximitat agilita les comunicacions operatives i evita saturar el canal de xarxa.

  5. En una actuació amb diversos equips desplegats i un comandament que els ha de coordinar, per què és essencial haver establert un pla de comunicacions operatives?

    Perquè és l'eina clau del comandament i la coordinació dels equips

    L'establiment d'un pla de comunicacions operatives és essencial perquè constitueix una eina clau per garantir el comandament i la coordinació dels equips.

  6. Un comandament ha de transmetre una ordre que no admet espera mentre el canal està ocupat per altres unitats. Quin factor de risc de col·lapse és aquest?

    La necessitat de transmetre missatges urgents o prioritaris

    Un dels factors és la necessitat de transmetre missatges urgents o prioritaris, que no poden ser ajornats per part de l'emissor.

  7. Qui és responsable de mantenir el procés de comunicacions funcional i eficaç per evitar el col·lapse?

    Tots els partícips de l'actuació, igual i directament

    Tots els partícips d'una actuació són igual i directament responsables de mantenir el procés de comunicacions funcional i eficaç.

  8. Un servei que arrenca amb una sola dotació acaba mobilitzant diversos sectors i mitjans especials. A què ha de ser proporcional el pla de comunicacions?

    A la gravetat i les dimensions de l'incident

    El desplegament d'un pla de comunicacions ha de ser proporcional a la gravetat i dimensions de l'incident.

  9. El pla de comunicacions no pot trencar la cadena de comandament del dispositiu. Què ha de respectar, i què ha de preveure si cal segmentar l'escenari?

    Ha de respectar l'estructura jeràrquica i preveure canals per sectors geogràfics o funcionals

    El pla ha de respectar l'estructura jeràrquica pròpia del Cos i preveure canals diferenciats si cal segmentar l'escenari, per sectors geogràfics o funcionals.

  10. Perquè la xarxa de comunicació operativa es mantingui funcional, amb qui han de mantenir comunicació directa i de qualitat els comandaments?

    Amb els equips o comandaments sota responsabilitat directa i amb el seu superior immediat

    Els comandaments han de mantenir comunicació directa i de qualitat amb els equips de treball o comandaments que tenen sota responsabilitat directa i amb el seu comandament immediatament superior.

  11. Quins exemples d'intervenció ordinària es citen?

    Incendis urbans, accidents de trànsit, fuites de gas i rescats habituals

    Són intervencions ordinàries els incendis urbans, els accidents de trànsit, les fuites de gas o els serveis de rescat habituals.

  12. En les intervencions ordinàries, en què es basa l'organització establerta del sistema de comunicació?

    En els canals de treball de les agrupacions de parcs

    En intervencions ordinàries el sistema segueix una organització establerta basada en els canals de treball de les agrupacions de parcs.

  13. Què permet el sistema simplificat però estructurat que es manté a la major part d'intervencions ordinàries?

    Comunicació fluïda entre parcs, vehicles, comandaments i sales sense estructures complexes

    Aquest sistema permet mantenir una comunicació fluïda entre els diferents actors de l'actuació —parcs, vehicles, comandaments i sales de control— sense necessitat de desplegar estructures de comandament o coordinació més complexes.

  14. A quin canal correspon el canal de treball d'agrupació?

    Al canal de l'agrupació de parcs on té lloc l'incident

    El canal de treball d'agrupació correspon al canal de comunicació assignat a l'agrupació de parcs on té lloc l'incident.

  15. Quan s'ha d'utilitzar el canal de treball d'agrupació?

    Per a tota comunicació sobre l'estat general de l'actuació

    El canal d'agrupació garanteix la connexió amb l'entorn operatiu de referència i s'ha d'utilitzar per a qualsevol comunicació que afecti l'estat general de l'actuació.

  16. En una intervenció habitual, per a quines tres finalitats s'utilitza el canal en mode directe?

    Coordinació dins d'un mateix equip, comunicació amb el comandament directe i transmissions ràpides i tàctiques

    El mode directe en intervencions habituals serveix per a la coordinació entre bombers d'un mateix equip, les comunicacions entre els equips i el seu comandament directe, i les transmissions ràpides i tàctiques, especialment en interiors o zones sense cobertura.

  17. Quins dos canals específics es poden activar en intervencions amb grups especials?

    D'enllaç amb aeronaus d'extinció o salvament i amb unitats marítimes

    En rescats marítims o suports amb mitjans aeris es poden activar un canal d'enllaç amb aeronaus d'extinció o salvament i un canal de coordinació amb unitats marítimes, com Salvament Marítim.

  18. Sota quina indicació s'activen i es configuren els canals dels grups especials?

    Sota l'autorització o la indicació del comandament o de la sala

    Aquests canals es configuren i s'activen segons protocols establerts i sota l'autorització o indicació del comandament de la intervenció o la Sala de control corresponent.

  19. En actuacions a gran escala els sistemes de comunicació poden col·lapsar. Quin dels tres factors que ho agreugen té a veure amb el volum d'informació?

    La complexitat de les comunicacions entre múltiples actors

    El primer factor és la complexitat de les comunicacions entre múltiples actors, amb un alt volum d'informació a transmetre.

  20. Quines tres connexions ha de garantir el pla de comunicacions perquè la coordinació no es trenqui en cap nivell del dispositiu desplegat?

    Entre els equips operatius, amb la sala territorial i, si escau, amb el centre de comandament

    El pla ha de garantir la connexió fluïda entre els diferents equips operatius, amb la Sala de Control Territorial i, si escau, amb el Centre de Comandament desplegat al lloc.

  21. Els equips de treball s'han de poder comunicar de manera fluida en tres direccions. Quina és la tercera, a banda d'entre els seus membres i amb el seu cap?

    Amb altres equips pròxims en el mateix entorn d'actuació

    Els equips de treball s'han de poder comunicar entre els seus membres, amb el seu cap d'equip o comandament directe, i amb altres equips pròxims en el mateix entorn d'actuació.

  22. Quines quatre menes de comunicació es fan pel canal de treball d'agrupació, el canal principal d'una intervenció ordinària?

    Vehicles en desplaçament i arribada, transmissions entre parcs i la sala territorial, informes entre comandaments i coordinació logística i informativa

    Pel canal d'agrupació hi passen els vehicles en desplaçament i arribada al servei, les transmissions entre parcs i la Sala de Control Territorial, els informes entre comandaments i la coordinació logística i informativa.

Les comunicacions en gran emergència i la migració de canals

16 preguntes
  1. Qui ha de confirmar que totes les unitats han fet el canvi de canal?

    El responsable de cada grup o sector

    El responsable de cada grup o sector ha de confirmar que totes les seves unitats han fet el canvi.

  2. En una gran emergència amb un desplegament ampli de recursos, cal evitar que el canal de comandament s'ompli de trànsit aliè a la coordinació general, i per això el desplegament treballa amb més d'un canal obert alhora. Quina és la funció del canal de trànsit?

    Descongestionar el canal de servei de les comunicacions de les unitats en camí

    La funció del canal de trànsit és descongestionar el canal de servei de les comunicacions de les unitats que estan en camí.

  3. Quin avantatge té el canal de sector en una intervenció amb sectors diferenciats?

    Evita saturar el canal general i permet gestionar cada sector de manera independent

    El canal de sector evita saturar el canal general i permet gestionar cada sector de manera independent i àgil.

  4. Quan s'ha d'executar el canvi de canal en una gran emergència?

    Tan aviat com sigui possible

    Cal anticipar-se i executar el canvi de canal tan aviat com sigui possible.

  5. En una gran emergència la ràdio esdevé l'eina per mantenir l'ordre operatiu i la seguretat del personal, i el volum de trànsit obliga a una organització més estricta que en un servei ordinari. Quins són exemples d'aquest tipus d'actuació?

    Un incendi industrial, un forestal o un accident amb múltiples víctimes

    Són exemples de gran emergència un incendi industrial, un incendi forestal o un accident amb múltiples víctimes.

  6. En una gran emergència, com es divideix el sistema de comunicacions?

    En grups diferenciats amb funcions específiques i canals dedicats

    En una gran emergència el sistema de comunicacions es divideix en grups de treball diferenciats, amb funcions específiques i canals dedicats.

  7. Les unitats que es desplacen cap a una gran emergència no han de carregar el canal principal. Quines quatre comunicacions passen pel canal de trànsit?

    La sortida cap al servei, la coordinació de l'arribada, les indicacions sobre la ruta d'accés i els moviments logístics

    Pel canal de trànsit hi passen la sortida cap al servei, la coordinació de l'arribada, les peticions d'indicacions sobre la ruta d'accés o la ubicació del punt de trànsit, i els moviments logístics de recanvis i relleus.

  8. Qui centralitza el canal del servei en una gran emergència?

    El cap d'intervenció, els comandaments superiors i el centre de comandament avançat

    El canal del servei és el canal principal de la intervenció, centralitzat pel cap d'intervenció, els comandaments superiors i el Centre de Comandament Avançat.

  9. En una intervenció amb el flanc dret i el flanc esquerre separats, cada sector disposa de canal propi. Quines tres gestions permet el canal del sector?

    La coordinació interna del sector, la comunicació entre el responsable i els seus comandaments i les ordres i informes de progrés de les maniobres

    El canal del sector gestiona la coordinació interna del sector, la comunicació entre el responsable de sector i els seus comandaments, i la comunicació d'ordres i informes de progrés de les maniobres.

  10. Quines dues característiques té el canal directe dins d'una gran emergència?

    Abast molt limitat i ideal per a comunicacions sobre maniobres

    El canal directe té un abast molt limitat i és ideal per a comunicacions sobre maniobres.

  11. Perquè la migració de canals sigui correcta, com ha de ser el missatge que l'anuncia?

    Clar i repetit, indicant el nou canal i el seu ús

    Cal que s'emeti un missatge clar i repetit indicant el nou canal i el seu ús.

  12. Amb quina imatge es descriu el paper del canal del servei o de comandament?

    La columna vertebral del comandament operatiu

    El canal del servei, també anomenat general o de comandament, serveix com a columna vertebral del comandament operatiu.

  13. S'ha ordenat el pas al canal de sector i una dotació que treballa en un interior no ha fet el canvi al seu transceptor portàtil. Quin risc comporta que una unitat no faci la migració de canal?

    Quedar aïllada, sense ordres i sense poder demanar ajuda

    Una unitat que no ha canviat de canal pot quedar aïllada, sense rebre ordres, sense participar de la coordinació i sense poder demanar suport o ajuda.

  14. Qui gestiona normalment el canal de trànsit en una gran emergència?

    La sala de control territorial o el punt de trànsit, si està desplegat

    El canal de trànsit el gestiona normalment la Sala de Control Territorial o el Punt de trànsit, si està desplegat.

  15. Quines tres comunicacions de comandament i de coordinació general passen pel canal del servei d'una gran emergència?

    L'evolució de l'emergència, les ordres generals i els informes de progrés de sector

    Pel canal del servei hi passen l'evolució de l'emergència, les ordres generals i els informes de progrés dels sectors.

  16. El canvi de canal és un moment crític i cal anticipar-lo. Per què com més tard s'executa, pitjor?

    Perquè es poden perdre unitats en canals equivocats i calen més comprovacions

    Com més tard es dugui a terme, més risc hi ha de perdre unitats en canals equivocats i de comprometre la coordinació de l'operatiu, la qual cosa requerirà més comprovacions per garantir que s'ha fet amb seguretat.

La xarxa RESCAT i els modes de l'emissora

20 preguntes
  1. En quina tecnologia estàndard es basa la xarxa RESCAT?

    TETRA

    La xarxa RESCAT es basa en la tecnologia TETRA, un estàndard dissenyat específicament per a serveis d'emergència.

  2. Com s'anomena l'antena repetidora a què es connecta l'emissora en mode xarxa?

    TBS

    En mode xarxa, l'emissora està connectada a la xarxa RESCAT mitjançant una antena repetidora, la TBS.

  3. Qui gestiona la xarxa RESCAT de comunicacions d'emergència?

    La Generalitat de Catalunya

    La xarxa RESCAT la gestiona la Generalitat de Catalunya.

  4. Quin abast té habitualment el mode directe entre dos terminals?

    Entre 500 metres i 1 quilòmetre

    L'abast habitual del mode directe és d'entre 500 metres i 1 quilòmetre.

  5. En una emergència les comunicacions no poden fallar i els cossos operatius no depenen de les xarxes comercials de telefonia, que es poden saturar o caure justament quan més falten. Com es defineix la xarxa RESCAT?

    La infraestructura de comunicacions exclusiva per a serveis d'emergència i seguretat a Catalunya

    La xarxa RESCAT és la infraestructura de comunicacions exclusiva per a serveis d'emergència i seguretat a Catalunya.

  6. La xarxa RESCAT no és d'ús exclusiu dels bombers, sinó que la comparteixen diversos serveis públics que han de poder parlar entre ells quan coincideixen en una mateixa emergència. Quins cossos i organismes hi connecta?

    Bombers, Mossos d'Esquadra, SEM, Agents Rurals, policies locals, ACA i serveis tècnics de territori

    RESCAT connecta cossos operatius com Bombers, Mossos d'Esquadra, SEM, Agents Rurals, policies locals, l'ACA o serveis tècnics de territori.

  7. Què permet intercanviar la xarxa RESCAT entre els cossos operatius que la comparteixen, i en quins dos formats?

    Informació ràpida, segura i coordinada, tant en veu com en dades

    La xarxa RESCAT permet intercanviar informació de forma ràpida, segura i coordinada, tant en veu com en dades.

  8. Com es descriu la xarxa RESCAT en comparació amb la telefonia mòbil?

    Com una xarxa resistent, estable i pensada per a escenaris crítics

    A diferència de la telefonia mòbil, RESCAT és una xarxa resistent, estable i pensada per funcionar en escenaris crítics.

  9. Quin avantatge té RESCAT en grans emergències o esdeveniments amb molta població concentrada?

    No l'afecta la saturació de les xarxes mòbils

    La xarxa RESCAT no es veu afectada per la saturació de les xarxes mòbils en grans emergències o esdeveniments amb molta població.

  10. De què disposa la xarxa RESCAT per garantir la continuïtat operativa si cau el subministrament elèctric?

    De sistemes d'alimentació alternatius

    RESCAT disposa de sistemes d'alimentació alternatius, fet que permet una continuïtat operativa en cas de tall de subministrament elèctric.

  11. Quin avantatge operatiu de la xarxa RESCAT facilita la coordinació i la resposta ràpida?

    Que permet localitzar terminals i vehicles sobre el territori

    RESCAT permet localitzar terminals i vehicles sobre el territori, facilitant la coordinació i la resposta ràpida.

  12. Com és la cobertura de la xarxa RESCAT en comparació amb la telefonia convencional, i on?

    És més extensa, tant en zones urbanes com en entorns rurals

    RESCAT té una cobertura extensa, superior a la de la telefonia convencional, tant en zones urbanes com en entorns rurals.

  13. Com es dona resposta a punts concrets del territori que queden sense cobertura de xarxa?

    Es desplega un repetidor mòbil per ampliar el senyal puntualment

    Per donar resposta a punts concrets sense cobertura, es pot desplegar un repetidor mòbil per ampliar el senyal en actuacions puntuals.

  14. Què utilitza la xarxa RESCAT per permetre la coordinació entre serveis d'emergència diferents?

    Grups de comunicació compartits

    Un dels grans avantatges de RESCAT és que permet la coordinació entre serveis d'emergència mitjançant grups de comunicació compartits.

  15. En quin tipus d'intervenció es destaca com a especialment útil el fet que RESCAT sigui un recurs compartit?

    En intervencions interterritorials, com un foc forestal amb diversos cossos

    És especialment útil en intervencions interterritorials, com un foc forestal on participen unitats de diversos cossos.

  16. Una emissora connectada a la xarxa RESCAT mitjançant una antena repetidora treballa en mode xarxa. Quines tres característiques té aquest mode?

    Requereix cobertura de xarxa, permet trucades individuals i telefòniques i activa els missatges i la localització

    El mode xarxa requereix cobertura de la xarxa, permet trucades individuals i telefòniques, i activa funcionalitats com l'enviament de missatges i la localització.

  17. Dues dotacions coordinen una maniobra amb els terminals en mode xarxa, que és el mode de treball habitual. Quan es treballa en mode xarxa, per on passen les comunicacions i què passa si no hi ha connexió a cap repetidor?

    Passen pels repetidors, i sense connexió a cap no es pot treballar en mode xarxa

    En mode xarxa totes les comunicacions passen a través dels repetidors; si no tenim connexió a cap repetidor, no podrem treballar en mode xarxa.

  18. Un equip que ha d'entrar a l'interior d'un edifici passa l'emissora a mode directe abans de perdre el senyal. Quines tres característiques té aquest mode?

    No depèn de la xarxa ni de repetidors, és ideal per a comunicacions curtes o en interiors i no permet enviar posició GPS ni missatges curts

    El mode directe no depèn de la xarxa ni de repetidors, és ideal per a comunicacions curtes o en interiors, i no permet enviar posició GPS ni missatges SDS.

  19. Quines funcions del mode xarxa NO permet el mode directe?

    Enviar posició GPS ni missatges SDS

    El mode directe no permet enviar posició GPS ni missatges SDS.

  20. Quines quatre funcions avançades permet la tecnologia en què es basa la xarxa RESCAT, dissenyada específicament per a serveis d'emergència?

    Trucades individuals i de canal, trucades d'emergència amb prioritat màxima, missatges d'estat i localització GPS, i enviament de dades i posicions

    La tecnologia TETRA permet trucades individuals i de canal, trucades d'emergència amb prioritat màxima, missatges d'estat i localització GPS, i l'enviament de dades i posicions a les sales de control.

Tipus de comunicacions disponibles

20 preguntes
  1. Quina longitud màxima tenen els missatges curts (SDS)?

    120 caràcters

    Els missatges SDS són missatges de text que es poden enviar entre terminals, amb un màxim de 120 caràcters.

  2. A què s'assembla el funcionament dels missatges curts entre terminals?

    Al d'un SMS

    Els missatges curts són missatges de text escrits que es poden enviar entre terminals i el seu funcionament és similar al d'un SMS.

  3. La sala de control necessita advertir una emissora concreta que està en un canal incorrecte i vol fer-ho sense ocupar el canal ni que ho escoltin la resta d'unitats que hi treballen. Qui pot iniciar i qui pot rebre una trucada individual?

    Només alguns terminals la poden iniciar, però tots la poden rebre

    Només alguns terminals estan autoritzats a iniciar trucades individuals, però tots els transceptors les poden rebre.

  4. Què passa mentre una emissora manté una trucada individual activa?

    No rep les comunicacions del canal operatiu

    Mentre una emissora manté una trucada individual activa, no rep les comunicacions del canal operatiu.

  5. Dins d'un edifici, el bomber A parla amb el B, però el C no arriba a l'A i tampoc no pot parlar amb el D, que va per un altre canal. Quines dues condicions calen per comunicar-se en mode directe?

    Tenir abast i portar el mateix canal

    En mode directe calen dues condicions: tenir abast directe i portar el mateix canal. Si falla qualsevol de les dues, no hi ha comunicació.

  6. En una trucada de canal, què passa amb una emissora que estigui fora del canal actiu?

    No rebrà el missatge

    En una trucada de canal, si una emissora està fora del canal actiu, no rebrà el missatge.

  7. Què és una trucada d'emergència en mode xarxa i quin efecte té sobre el canal?

    És una trucada de canal amb màxima prioritat que pot interrompre altres comunicacions

    La trucada d'emergència en mode xarxa és una trucada de canal amb màxima prioritat, iniciada per un transceptor que necessita emetre una alerta urgent, i pot interrompre qualsevol altra comunicació activa dins el canal.

  8. La sala de control vol advertir una emissora que està en un canal incorrecte sense que la resta del canal ho senti. Com es defineix aquest tipus de trucada?

    Una comunicació privada entre dos transceptors que cap altre terminal pot escoltar

    La trucada individual en mode xarxa és una comunicació privada entre dos transceptors portàtils, que no pot ser escoltada per cap altre terminal.

  9. Què permet la trucada telefònica en mode xarxa i qui la pot iniciar?

    Una conversa privada entre un transceptor i un telèfon fix o mòbil, i només amb permisos especials

    La trucada telefònica permet una conversa privada entre un transceptor i un telèfon fix o mòbil, i només els terminals amb permisos especials poden iniciar-la.

  10. Què tenen en comú la trucada individual i la trucada telefònica pel que fa al canal?

    Que mentre duren no es reben les comunicacions del canal

    Igual que en la trucada individual, durant la trucada telefònica no es reben els missatges de canal.

  11. Un cap de dotació vol confirmar un estat operatiu sense ocupar el canal amb la veu ni haver d'escriure res al teclat del terminal. Què són els missatges d'estat i com s'envien?

    Missatges predefinits que s'envien amb una sola pulsació, prement el botó durant dos segons

    Els missatges d'estat són missatges predefinits que s'envien amb una sola pulsació, normalment prement el botó durant 2 segons.

  12. Quin benefici operatiu té la trucada en mode directe respecte del canal de xarxa?

    Evita la saturació del canal de xarxa

    La trucada en mode directe és molt útil per comunicar entre unitats properes i evita la saturació del canal de xarxa.

  13. Què permet la funció GPS Info de l'emissora, i quan s'activa la brúixola dinàmica?

    Permet consultar les coordenades actuals, i la brúixola s'activa en desplaçar-se

    GPS Info permet consultar les coordenades actuals i accedir a una brúixola dinàmica, que s'activa quan l'emissora es desplaça.

  14. Un bomber que actua en mode directe dins d'una estructura activa la trucada d'emergència del seu terminal per un incident greu. Quina limitació té la trucada d'emergència en mode directe?

    No arriba a la sala de control ni activa serveis centralitzats

    La trucada d'emergència en mode directe té màxima prioritat dins del canal, però no arriba a la sala de control ni activa serveis centralitzats.

  15. Com es determina la prioritat de transmissió en una trucada de canal?

    Per l'ordre de pulsació o pels permisos del terminal segons el comandament

    La prioritat de transmissió es determina per l'ordre de pulsació o pels permisos del terminal: diferents nivells de comandament tenen diferent prioritat.

  16. En mode xarxa, per a quines tres finalitats serveixen els missatges d'estat predefinits del terminal portàtil?

    Confirmar estats operatius, enviar una alerta i activar una petició de dades

    Els missatges d'estat serveixen per confirmar estats operatius, enviar una alerta o activar una petició de dades.

  17. Quina tecla s'utilitza com a exemple per obtenir l'última posició GPS mitjançant un missatge d'estat?

    La tecla 0

    L'exemple recollit és prémer la tecla 0 per obtenir l'última posició GPS.

  18. L'exemple de missatge curt del manual és un enviament de suport logístic entre un cap de parc i una sala. Quina sala és?

    La Sala SCB

    L'exemple correcte és l'enviament d'un missatge de suport logístic entre un cap de parc i la Sala SCB.

  19. A quines tres utilitats es pot accedir des del menú d'aplicacions de l'emissora?

    Risc Químic, Posició de terminals i Rumb i orientació

    Des del menú d'aplicacions es pot accedir a utilitats com Risc Químic (nivell de perill), Posició de terminals, i Rumb i orientació.

  20. L'agenda de l'emissora evita haver de recordar de memòria a qui es vol trucar. Quins contactes inclou, i amb quins identificadors?

    Comandaments, operadors de sala, UCM, parcs i altres unitats, amb identificadors ISSI

    L'agenda inclou el llistat de contactes de comandaments, operadors de sala, UCM, parcs i altres unitats, amb identificadors ISSI.

Pont ràdio, mode repetidor i recomanacions operatives

26 preguntes
  1. La ràdio es comprova abans de començar a treballar, no quan ja s'ha entrat a la zona de l'incident. En quin moment concret es recomana fer-ne la comprovació ràpida?

    Abans de baixar del vehicle

    Es recomana fer sempre una comprovació ràpida abans de baixar del vehicle.

  2. Perquè una unitat que treballa en un interior pugui arribar a la sala de control, un terminal es configura per fer d'enllaç entre dos entorns. Què connecta el pont ràdio?

    Un transceptor en mode directe amb un canal en mode xarxa

    El pont ràdio connecta un transceptor que està en mode directe amb un canal que treballa en mode xarxa, fent d'enllaç entre els dos entorns.

  3. Durant una intervenció en què cal reforçar la cobertura entre emissores, es plantegen alhora un pont ràdio i un mode repetidor. Quants ponts o repetidors poden estar actius alhora en un mateix canal i zona?

    Només un, i no es poden combinar entre ells

    Només pot haver-hi un sol pont o un sol repetidor actiu per canal i zona, i no es poden combinar entre ells.

  4. Durant una intervenció, el cap de parc ha de decidir si atén ara una trucada que li entra al portàtil o si l'ajorna. Quan s'han d'evitar les trucades individuals o telefòniques?

    Durant l'execució d'una maniobra o una emergència en curs

    Aquestes trucades mai s'han d'emprar quan s'està executant una maniobra o durant una emergència en curs.

  5. Alguns transceptors TETRA disposen de funcionalitats específiques per estendre o reforçar la cobertura entre emissores, i el comandament ha de saber quan té sentit demanar-les. En quines dues situacions cal fer-ho?

    Quan hi ha unitats dins i fora de cobertura i quan no hi ha connexió directa

    Cal estendre o reforçar la cobertura especialment quan es combinen unitats dins i fora de cobertura, o quan no hi ha connexió directa entre equips.

  6. Quina condició comparteixen el mode pont ràdio i el mode repetidor pel que fa als terminals?

    S'han d'activar en transceptors concrets i només un terminal per zona pot usar-les alhora

    Aquestes funcions s'han d'activar en transceptors concrets i només un terminal per zona pot utilitzar-les alhora, per evitar conflictes de comunicació.

  7. Quins dos entorns connecta el mode pont ràdio?

    Un transceptor en directe i un canal que treballa en xarxa

    El mode pont ràdio permet connectar un transceptor que està en mode directe amb un canal que treballa en mode xarxa, fent d'enllaç entre els dos entorns.

  8. Quina és la funció principal del mode pont ràdio?

    Estendre les comunicacions entre una zona sense cobertura i la resta

    La funció principal del pont ràdio és estendre les comunicacions entre una zona sense cobertura de xarxa i la resta del dispositiu operatiu que sí que en té.

  9. Com actua el terminal configurat com a pont ràdio?

    Com un canal bidireccional: replica les comunicacions del canal directe al de xarxa i a l'inrevés

    El terminal configurat com a pont ràdio actua com un canal bidireccional: replica les comunicacions del canal directe cap al canal de xarxa, i a l'inrevés.

  10. Quina és la funció principal del mode repetidor?

    Comunicar terminals fora de l'abast mutu, en mode directe

    La funció principal del mode repetidor és permetre la comunicació entre terminals que estan fora de l'abast mutu, en mode directe.

  11. Com funciona el terminal configurat en mode repetidor?

    Escolta i retransmet totes les comunicacions del canal directe

    El terminal repetidor escolta i retransmet totes les comunicacions del canal directe en què està configurat.

  12. Dos equips que treballen en mode directe en un terreny trencat, amb una carena entremig, no s'arriben a sentir entre ells per més que ho intentin. Quin exemple d'ús del mode repetidor resol aquesta situació?

    Un rescat en zona muntanyosa, amb un terminal en un punt elevat fent d'enllaç

    En un rescat en zona muntanyosa, si els terminals de dos equips no es poden comunicar directament, es pot posicionar un terminal en mode repetidor en un punt elevat per fer d'enllaç.

  13. El mode repetidor s'ha d'activar en un terminal concret del dispositiu, però hi ha un supòsit en què no es pot activar de cap manera. Quin és?

    Si hi ha un pont ràdio actiu al mateix canal

    El mode repetidor no es pot activar si hi ha un pont ràdio en funcionament al mateix canal.

  14. Amb quina condició s'han d'activar el pont ràdio i el mode repetidor?

    Amb l'autorització del comandament o els procediments establerts

    Han de ser activades amb l'autorització del comandament o d'acord amb procediments establerts.

  15. Per què cal conèixer bé les funcionalitats del propi transceptor?

    Perquè no tots tenen les mateixes opcions i això ajuda a decidir millor

    No tots els terminals tenen les mateixes opcions habilitades: conèixer les prestacions del propi equip ajuda a prendre millors decisions operatives i a evitar confusions en moments de tensió.

  16. Un bomber agafa el transceptor a l'inici de la guàrdia i el prepara per sortir a un servei. Què n'ha de revisar abans de la sortida?

    El model, el menú i les funcions actives

    Abans d'una sortida cal revisar el model, el menú i les funcions actives del transceptor.

  17. Per què s'han d'evitar les trucades individuals o telefòniques durant una maniobra?

    Perquè aïllen el terminal del grup i deixen el bomber incomunicat

    Les trucades individuals o telefòniques aïllen el terminal de les comunicacions de grup, deixant el bomber incomunicat respecte al seu entorn operatiu.

  18. En quines condicions es poden utilitzar les trucades individuals o telefòniques?

    Només en moments de calma, coordinats i autoritzats pel comandament

    Aquest tipus de trucades s'han de limitar a situacions molt concretes, i s'han d'utilitzar només en moments de calma, coordinats i autoritzats pel comandament.

  19. Quines tres preguntes s'ha de fer el bomber sobre la ràdio abans de començar una actuació?

    Si està en mode xarxa o directe, si té cobertura i si el canal és el correcte

    Una de les primeres comprovacions ha de ser l'estat de la ràdio: està en mode xarxa o directe? Tinc cobertura? El canal és el correcte?

  20. Què cal fer amb la bateria de l'emissora abans i durant una intervenció llarga?

    Revisar-ne el nivell abans de sortir del parc i fer comprovacions si s'allarga

    Cal revisar el nivell de càrrega de bateria abans de sortir del parc i, si la intervenció s'allarga, fer comprovacions regulars.

  21. Quines dues coses cal fer amb el micròfon perquè la comunicació sigui clara i audible?

    Situar-lo a 2 o 3 cm de la boca i esperar un segon després de prémer el botó

    Cal situar el micròfon a uns 2-3 cm de la boca, parlar de manera pausada i esperar 1 segon després de prémer el botó PTT abans de començar a parlar.

  22. Durant una intervenció en un interior, un terminal queda fix fent d'enllaç entre el canal directe i el de xarxa per a la resta de l'equip. Pot parlar el terminal que actua com a pont ràdio?

    No, només retransmet

    El terminal que actua com a pont no pot participar activament en la conversa: només retransmet.

  23. Pot parlar i escoltar el terminal configurat en mode repetidor?

    Sí, a diferència del pont ràdio

    A diferència del pont ràdio, l'emissora que actua com a repetidor sí que pot parlar i escoltar.

  24. Un comandament valora demanar un pont ràdio per unir dues zones de treball que no es senten, i abans de fer-ho ha de saber amb què es compromet. Quines tres limitacions operatives té el mode pont ràdio?

    El terminal no pot participar en la conversa, només pot haver-hi un pont per canal i zona i no es pot combinar amb el mode repetidor

    Les limitacions del pont ràdio són que el terminal que hi actua no pot participar activament en la conversa —només retransmet—, que només hi pot haver un sol pont actiu per canal i zona, i que no es pot combinar amb el mode repetidor.

  25. En quins cinc escenaris són especialment útils el pont ràdio i el mode repetidor?

    Intervencions forestals, interiors de grans estructures, túnels, entorns remots i escenaris amb dispersió d'efectius

    Aquestes funcionalitats són especialment útils en intervencions forestals, interiors de grans estructures, túnels, entorns remots o escenaris amb dispersió d'efectius.

  26. Amb què s'equiparen les bones pràctiques de ràdio perquè es converteixin en hàbits operatius?

    Amb revisar l'equip de protecció o assegurar les línies d'aigua

    Les bones pràctiques de ràdio han de convertir-se en hàbits operatius, igual que revisar l'equip de protecció o assegurar les línies d'aigua.

Els marcadors estàndard de comunicació

18 preguntes
  1. Què significa el marcador RECEPCIÓ NEGATIVA en una comunicació?

    Que no s'ha rebut correctament el missatge o no s'ha entès

    RECEPCIÓ NEGATIVA comunica que no s'ha rebut correctament el missatge anterior o que no s'ha entès. NEGATIU, en canvi, és una resposta negativa.

  2. Què indica el marcador DEMANANT al final d'una crida?

    Que s'identifica l'emissor en una petició de comunicació

    DEMANANT és el format alternatiu per indicar qui és l'emissor: "Control central, Papa 10.40 demanant".

  3. Un comandament ha informat que la columna de fum és al nord i, en comprovar-ho sobre el terreny, veu que en realitat és al sud. Quin marcador s'utilitza per corregir una informació donada abans de forma errònia?

    RECTIFICO

    RECTIFICO comunica que es corregeix una informació anterior donada de forma errònia.

  4. Un cap de sector transmet "Echo 0 per 10.40, codi vermell" en plena intervenció i la resta del trànsit del canal s'atura. Què indica el marcador CODI VERMELL?

    Que l'emissor té un aspecte crític de seguretat

    CODI VERMELL indica que l'emissor té un aspecte crític de seguretat: "Echo 0 per 10.40, codi vermell, tenim un bomber desaparegut".

  5. En obrir una transmissió cal deixar clar qui parla abans que el receptor interrompi el que està fent per escoltar. Quin marcador indica qui és l'emissor del missatge?

    PER, DE o AQUÍ

    El marcador PER/DE/AQUÍ indica qui és l'emissor del missatge: «Delta 0 per Echo 1…».

  6. Un comandament necessita que una dotació concreta deixi el que fa i escolti el que ve a continuació. Quin marcador fa servir per demanar-li l'atenció?

    ATENT

    El marcador ATENT indica que es demana l'atenció d'una unitat a un missatge important: «Atent 10.40 per Delta 0».

  7. Un cap de sector vol saber si una unitat ja ha passat pel punt de control i ho ha de preguntar pel canal. Quin marcador inicia una pregunta o una petició de confirmació?

    INTERROGO

    El marcador INTERROGO és la fórmula utilitzada per iniciar una pregunta o demanar confirmació.

  8. Un comandament vol avisar que qui necessiti hidratació contacti amb una unitat concreta, i el missatge no va dirigit a cap destinatari en particular. Quin marcador fa servir?

    A TOTA LA MALLA

    El marcador A TOTA LA MALLA indica que el missatge va dirigit a totes les unitats presents en el canal de comunicació.

  9. Quin marcador se sol·licita quan es vol que l'interlocutor rebi un missatge i el faci arribar a una altra unitat?

    TRANSMET

    El marcador TRANSMET sol·licita que l'interlocutor rebi un missatge i el transmeti a una altra unitat.

  10. Per a què serveixen els codis de missatges i comandaments, a banda d'estalviar paraules?

    Per transmetre informació sensible i per identificar posicions de la guàrdia, comandaments, situacions i actuants

    Els codis també serveixen per transmetre informació sensible i per identificar les posicions de la guàrdia, els comandaments, situacions i altres actuants.

  11. En un accident de trànsit amb ferits cal demanar per ràdio la presència de la policia i d'una ambulància. Quins codis identifiquen els serveis policials i els serveis sanitaris?

    ZULU PAPA i ZULU MIKE

    ZULU PAPA identifica els serveis policials i ZULU MIKE, els serveis sanitaris.

  12. En una actuació hi ha un civil i un bomber ferits de gravetat, i cal informar-ne la sala sense dir-ho obertament pel canal. Quin codi identifica un ferit greu i quin, un bomber ferit greu?

    ZULU 5 i ZULU 55

    ZULU 5 identifica un ferit greu i ZULU 55, un bomber ferit greu.

  13. Un cap de sector transmet que la línia d'aigua ha arribat a la carena i, poc després, el cap d'intervenció comunica que l'incendi està estabilitzat. Quina diferència hi ha entre els dos informes?

    El de progrés és de la maniobra pròpia; el de situació és de l'incident

    L'informe de progrés és sobre el progrés d'una maniobra o tasca assignada; l'informe de situació és sobre la situació de l'incident.

  14. Una dotació necessita transmetre pel canal una situació concreta amb molt poques paraules i sense donar-ne detalls oberts. Per a què serveixen els codis de l'annex 2?

    Per estalviar paraules i transmetre informació sensible

    Els codis s'utilitzen per estalviar paraules o explicacions llargues i quan cal transmetre informació sensible.

  15. Una dotació veu una columna de fum al nord però encara no sap si és fum o pols en suspensió. Quin marcador indica que la informació està pendent de comprovació?

    AVALUANT

    El marcador AVALUANT marca que una informació està pendent de confirmació o comprovació: «Identificació de columna de fum al nord, avaluant si es tracta de pols».

  16. Quina diferència hi ha entre els marcadors NOVA ACTUACIÓ i CANVI D'ACTUACIÓ?

    El primer indica que s'activa el parc o la unitat per una actuació i el segon, que se li canvia l'actuació assignada

    NOVA ACTUACIÓ indica que s'activa al parc o unitat per una actuació; CANVI D'ACTUACIÓ indica a una unitat que se li canvia l'actuació assignada.

  17. Quina diferència hi ha entre els marcadors ARRIBADA A LLOC i CONFIRMADA?

    El primer indica que s'ha arribat a la localització assignada i el segon confirma que una acció ja és completa

    ARRIBADA A LLOC indica que s'ha arribat a la localització de l'actuació assignada; CONFIRMADA s'utilitza per confirmar que una acció ja està completa.

  18. Una dotació arriba a un servei i detecta indicis que el fet pot ser constitutiu de delicte. Quin codi s'utilitza per informar-ne la sala?

    ZULU DELTA

    ZULU DELTA identifica que hi ha una situació delictiva.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 16 Preguntes del tema 18 →

Àudio, làmines i test del tema 17 · Tots els temes · Generador de tests