OpoCast / Bombers Generalitat 81/26 / T16 / Preguntes

Les 172 preguntes del tema 16

Intervenció bàsica en assistències tècniques. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 16

Presentació i coneixements generals amb animals

12 preguntes
  1. En un incendi en una nau ramadera cal decidir si l'actuació sobre els animals entra dins les competències del cos. Què inclou la carta de serveis respecte als animals?

    El salvament d'animals, que pot incloure primera assistència sanitària al lloc

    La carta de serveis inclou explícitament el salvament d'animals, que pot requerir actuacions dins de la zona calenta i inclou oferir una primera assistència sanitària al lloc del sinistre fins que arribi un veterinari.

  2. En un pati tancat hi ha un gos ferit i l'equip ha de seguir els cinc passos previs abans d'entrar-hi en contacte. Quin és el primer?

    Explorar alternatives sense contacte directe

    El primer pas és explorar alternatives sense contacte directe: localitzar el propietari, confinar l'animal en un espai segur o demanar suport a serveis especialitzats.

  3. Com ha de ser l'actuació davant d'un animal en una emergència?

    Silenciosa, gradual, tranquil·la i segura

    El manual resumeix l'actuació en quatre qualitats: silenciosa, gradual, tranquil·la i segura.

  4. Les assistències tècniques no estan directament vinculades amb incendis ni amb salvaments urgents. Per què exigeixen igualment la participació dels serveis d'emergència?

    Per protegir la vida, els béns i el medi ambient de la població

    Les assistències tècniques són intervencions que, tot i no estar directament vinculades amb incendis o salvaments urgents, exigeixen la participació dels serveis d'emergències per protegir la vida, els béns i el medi ambient.

  5. Cada assistència tècnica presenta tres particularitats que cal tenir en compte abans d'actuar. Quines són?

    Riscos específics, equipament i tècniques adequades, i marc legal

    Les tres particularitats són els riscos específics, que s'han d'identificar i minimitzar; l'equipament i les tècniques adequades a cada entorn i situació; i el marc legal, que fixa els límits i les responsabilitats de la intervenció.

  6. En qualsevol intervenció amb animals hi ha un punt de partida que condiciona tota l'actuació. Quin és?

    Entendre que l'animal viurà l'emergència com una amenaça per a ell

    El punt de partida és entendre que l'animal viurà l'emergència com una amenaça. L'estrès, sumat a possibles lesions o dolor, pot desencadenar comportaments imprevisibles i potencialment agressius.

  7. Dins dels passos previs al contacte amb un animal, en què consisteix controlar l'ambient?

    A reduir sorolls i estímuls: apagar sirenes, parlar en veu baixa i evitar moviments bruscos

    Controlar l'ambient vol dir reduir sorolls i estímuls: apagar sirenes i senyals acústics, parlar en veu baixa i evitar moviments bruscos.

  8. Què implica fer una aproximació progressiva a un animal?

    Respectar el seu espai vital i evitar situacions d'acorralament

    L'aproximació progressiva consisteix a respectar l'espai vital de l'animal i evitar situacions d'acorralament. Bloquejar-li totes les vies de fugida és precisament el que no s'ha de fer si no és imprescindible.

  9. Abans de qualsevol maniobra de captura hi ha un pas de valoració que condiciona si la maniobra es pot fer o no. Per què cal valorar la força i el pes de l'animal?

    Per assegurar que es podrà controlar físicament de manera segura

    Cal valorar la força i el pes abans de qualsevol maniobra de captura per assegurar que es podrà controlar físicament de manera segura.

  10. Després d'una intervenció amb animals cal mantenir criteris d'higiene estricta. Quines tres mesures inclou?

    Rentat de mans, desinfecció del material i revisió de la pell per descartar paràsits

    Cal protegir-se amb EPI resistent i mantenir criteris d'higiene estricta després de la intervenció: rentat de mans, desinfecció de material i revisió de la pell per descartar paparres, puces o altres paràsits.

  11. Què permet fer als bombers la inclusió del salvament d'animals a la carta de serveis, més enllà de treure l'animal de la situació de risc?

    Oferir-li una primera assistència sanitària immediata al lloc del sinistre

    La carta de serveis inclou explícitament el salvament d'animals, i això significa que els bombers no només poden intervenir per treure l'animal d'una situació de risc, sinó que també poden oferir una primera assistència sanitària immediata al lloc del sinistre mentre no arribi un veterinari.

  12. L'actuació amb animals es resumeix en quatre qualitats, i cadascuna hi aporta una cosa diferent. Què aporta la gradualitat?

    Guanyar confiança

    L'actuació ha de ser silenciosa, gradual, tranquil·la i segura: silenci per reduir estímuls, gradualitat per guanyar confiança, serenitat per transmetre un llenguatge corporal no amenaçador, i fermesa per evitar errors en el moment crític de la captura.

Estils de captura i intervenció amb gossos

13 preguntes
  1. Davant d'un gos d'una raça potencialment perillosa que no es pot assegurar amb llaç es planteja recórrer a la captura química. Qui la pot executar?

    Només veterinaris o personal acreditat

    La captura química, amb dards anestèsics disparats amb sarbatanes o rifles de CO2, està reservada a veterinaris o personal acreditat.

  2. Per a quins animals s'utilitza el llaç dins dels recursos de captura física?

    Per a mamífers de mida mitjana o per a rèptils grans

    El llaç s'utilitza per a mamífers mitjans o rèptils grans. Per als animals petits hi ha els salabres, i per a situacions variades, les xarxes de niló.

  3. Què indica en un gos un lladruc agut i repetitiu?

    Inseguretat i nerviosisme

    El lladruc agut i repetitiu reflecteix inseguretat i nerviosisme; convé no acorralar l'animal i deixar-li sempre una via d'escapament.

  4. Què reflecteix un lladruc greu i mantingut?

    Seguretat i voluntat de defensar-se

    El lladruc greu i mantingut mostra seguretat i voluntat de defensar-se. Caldrà fermesa i, si escau, tècniques de captura més segures.

  5. Quin dels entorns següents presenta el risc de mossegada més elevat amb gossos?

    Un vehicle

    El vehicle és un espai petit i percebut pel gos com a territori propi, on el risc de mossegada és especialment elevat.

  6. La captura física engloba recursos de baixa tecnologia però molt útils, cadascun amb una finalitat pròpia. Per a què serveixen les tovalloles?

    Per reduir l'estrès visual de l'animal durant la manipulació

    La captura física engloba guants gruixuts per evitar mossegades, tovalloles per reduir l'estrès visual, llaços per a mamífers mitjans o rèptils grans, salabres per a animals petits i xarxes de niló per a situacions variades.

  7. Amb quins mitjans es disparen els dards anestèsics en una captura química?

    Amb sarbatanes o amb rifles de CO₂, i només personal acreditat

    La captura química utilitza dards amb anestèsic disparats amb sarbatanes o rifles de CO₂. S'empra amb animals agressius o d'alt risc i requereix protocols de seguretat estrictes.

  8. La captura d'un animal es pot fer amb tècniques físiques o químiques, i no hi ha una regla fixa que digui quina toca. De què depèn sempre l'elecció?

    De l'espècie, la mida, el comportament i les condicions de l'entorn

    L'elecció entre un mètode o un altre dependrà sempre de l'espècie, la mida, el comportament i les condicions de l'entorn.

  9. El gos té un fort sentit territorial i de jerarquia i interpreta el llenguatge corporal de qui s'hi acosta. Per què cal evitar el contacte visual directe i prolongat?

    Perquè l'animal el pot percebre com una amenaça directa

    En tots els casos és recomanable evitar el contacte visual directe i prolongat amb un gos, ja que pot ser percebut com una amenaça.

  10. Un cop assegurat un gos, què és imprescindible col·locar-li?

    Un morrió, que pot ser comercial o improvisat al lloc

    Un cop assegurat el gos és imprescindible col·locar-li un morrió, ja sigui comercial o improvisat. El transport es farà amb corretja i arnès si l'animal pot caminar, o subjectant-lo amb tècniques segures si està ferit.

  11. Quin d'aquests NO és un recurs de captura física?

    Dards amb anestèsic

    Els dards amb anestèsic són captura química. La captura física engloba guants gruixuts, tovalloles, llaços, salabres i xarxes de niló.

  12. Un gos emet un lladruc feble i espaiat en arribar la dotació. Quina actitud reflecteix i com convé actuar?

    Incertesa o actitud indefinida, i convé actuar amb calma i seguretat

    Un lladruc feble i espaiat indica incertesa o una actitud encara indefinida, i aconsella actuar amb calma i seguretat perquè l'animal no acabi de decidir-se per la defensa.

  13. Els tres entorns on més sovint es troben gossos en risc tenen cadascun una raó operativa diferent. Per què el vehicle és el de risc de mossegada més elevat?

    Perquè és un espai petit que el gos percep com a territori propi

    Els vehicles són espais petits i percebuts pel gos com a territori propi, i per això el risc de mossegada hi és especialment elevat. Als pisos els gossos solen quedar acorralats, i a les finques i cases aïllades la tanca o el jardí ofereixen una distància de seguretat que permet una aproximació més controlada.

Gats, suids i òvids

10 preguntes
  1. Com s'ha de transportar un gat després de la captura?

    En una gàbia o caixa

    El transport s'ha de fer en gàbia o caixa: garanteix la seguretat del bomber i proporciona a l'animal un espai tancat que redueix l'estrès.

  2. Quant de temps ha de portar un gat enfilat a un arbre abans de plantejar-ne el rescat?

    Almenys 24 hores

    És recomanable confirmar que el gat porta almenys 24 hores a l'arbre abans d'assumir els riscos d'una maniobra de rescat en alçada.

  3. Per què no s'ha d'utilitzar el llaç de captura amb un gat?

    Per l'alt risc d'asfíxia

    Cal evitar sempre l'ús del llaç de captura amb gats perquè hi ha un alt risc d'asfíxia.

  4. Quin és el principal perill en intervencions amb suids i òvids en grup?

    L'estampida

    El principal perill és l'estampida: el pànic col·lectiu pot provocar lesions tant en els animals com en les persones.

  5. El gat és molt sensible als sorolls i als moviments sobtats. Què el converteix en un risc concret per al bomber?

    Que pot utilitzar la boca i les ungles amb gran rapidesa

    Davant una situació d'estrès, el gat pot utilitzar la boca i les ungles amb gran rapidesa, cosa que converteix la seva manipulació en un risc per al bomber. Sempre que sigui possible cal reduir el contacte físic al mínim.

  6. Amb els gats cal reduir el contacte físic al mínim, i hi ha una tècnica molt útil que resol dues coses alhora. Quina doble funció té embolicar-lo amb una tovallola?

    Immobilitzar-lo i tapar-li la cara per reduir els estímuls visuals

    Embolicar el gat amb una tovallola serveix tant per immobilitzar-lo com per tapar-li la cara i reduir els estímuls visuals.

  7. No tots els gats es resisteixen a la manipulació; alguns es deixen agafar sense oposar-hi resistència. En aquest cas, com s'han d'agafar?

    Pel plec del clatell, sostenint alhora les potes posteriors

    En cas que el gat es deixi manipular, es pot agafar pel plec del clatell, sostenint alhora les potes posteriors.

  8. En intervencions amb porcs i ovelles, quins són els riscos específics de cada espècie?

    Les banyes dels marrans i la mossegada forta dels porcs, que fa ferides greus

    En el cas dels marrans cal extremar la precaució amb les banyes, mentre que els porcs poden mossegar amb força i generar ferides greus. El principal perill del grup, però, és l'estampida.

  9. Amb porcs i ovelles la manipulació directa és l'excepció i no la norma, perquè el pànic col·lectiu pot provocar lesions. En quins casos és recomanable?

    Només en animals joves o si s'apliquen tècniques específiques de granja

    La manipulació directa només és recomanable en animals joves o si s'apliquen tècniques específiques de granja. A la resta de casos és preferible utilitzar tanques, passadissos de conducció o elements dissuasius com sorolls o planxes.

  10. Reben un avís per un gat enfilat a un arbre que fa unes hores que no baixa. Per què no es considera justificat intervenir-hi encara?

    Perquè l'arbre forma part del seu entorn natural i sol poder baixar sol

    L'arbre forma part del seu entorn natural i, en la majoria de situacions, l'animal pot descendir per si sol encara que trigui. Sovint la immobilitat respon a factors externs —por, estrès o presència de persones— més que a una incapacitat real, i la seguretat del bomber ha de prevaldre davant d'una situació que es resol de manera natural.

Èquids, bòvids, mamífers salvatges i aus

15 preguntes
  1. A quines dues lesions són especialment sensibles les aus?

    Fractures d'ales i trencament de les plomes primàries

    Les aus són animals fràgils, especialment sensibles a fractures d'ales i al trencament de plomes primàries.

  2. En quin ambient s'ha de transportar preferentment una au?

    En un ambient fosc, que les manté més tranquil·les

    El transport de les aus ha de fer-se preferentment en un ambient fosc, cosa que ajuda a mantenir-les tranquil·les.

  3. En una granja cal aproximar-se a un cavall i, tot seguit, a diverses vaques. En què es diferencien les coces dels èquids i les dels bovins?

    Els èquids les fan cap enrere i els bovins també de forma lateral

    En els cavalls les coces van principalment cap enrere; en els bovins, també de forma lateral.

  4. Cal moure un cavall ferit que no s'aixeca per si sol dins d'una quadra i es prepara la maniobra. Què no s'ha de fer mai amb un animal de gran mida?

    Arrossegar-lo o manipular-lo per les extremitats posteriors

    En cap cas s'ha d'intentar arrossegar o manipular l'animal per les extremitats posteriors. Les eslingues mal col·locades també poden provocar lesions internes greus.

  5. Un senglar entra de nit en un pati tancat d'un polígon industrial i no hi ha ningú a prop. Quin és el plantejament preferent davant la fauna salvatge?

    Avisar els agents rurals i esperar-los abans de fer cap actuació al pati

    Amb fauna salvatge és preferible oferir una via de fugida i evitar la captura, si no hi ha risc immediat per a persones o infraestructures.

  6. Cal actuar sobre un mamífer salvatge de gran mida i comportament perillós que s'ha introduït en una nau industrial. Quin mètode és l'únic viable?

    Captura química amb teleanestèsia sota supervisió veterinària

    Per als grans o perillosos només és viable la captura química amb teleanestèsia, sempre sota supervisió veterinària.

  7. Els bombers han de retirar un cigne ferit d'una bassa i traslladar-lo en una gàbia fins al relleu veterinari. Com s'ha de subjectar una au de mida gran?

    Contra el cos amb un braç, mentre l'altre controla el coll

    Les aus grans s'aguanten contra el cos amb un braç, mentre l'altre controla el coll. Les petites, dins la mà; les mitjanes, amb les potes enrere i les ales recollides.

  8. Per on cal aproximar-se a un cavall o a una vaca, i per què?

    Pel lateral, sempre fora de l'angle cec que té l'animal

    És recomanable aproximar-se pel lateral, sempre fora de l'angle cec de l'animal, i evitar moviments ràpids que l'espantin.

  9. Amb èquids i bòvids es poden aplicar tècniques per reduir-los l'estrès abans de conduir-los o immobilitzar-los. Què són els travons?

    Cordes que subjecten una de les extremitats de l'animal

    En alguns casos es pot reduir l'estrès de l'animal tapant-li els ulls o aplicant travons, que són cordes que subjecten una extremitat.

  10. Quan és imprescindible actuar sobre un mamífer salvatge, quines dues precaucions cal mantenir en tot moment?

    Mantenir-ne el control visual i no donar-li l'esquena

    Quan és imprescindible actuar cal mantenir en tot moment el control visual de l'animal i no donar-li l'esquena. La manipulació s'ha de fer, com a mínim, amb dues persones, extremant la precaució davant de banyes, urpes o ullals.

  11. Quins mitjans s'utilitzen amb mamífers salvatges de mida mitjana?

    Xarxes i immobilització física

    Per als mamífers salvatges de mida mitjana s'utilitzen xarxes i immobilització física. Per als petits n'hi ha prou amb salabres, xarxes i guants.

  12. Les aus rescatades sovint s'han de transportar juntes i convé saber com repartir-les a les gàbies. Per què no s'han de barrejar espècies dins d'una mateixa gàbia?

    Perquè pot generar-los estrès i comportaments agressius

    Cal evitar barrejar espècies en una mateixa gàbia, ja que això pot generar estrès i agressivitat.

  13. Les aus són animals fràgils, però algunes espècies poden girar-se contra qui les manipula. Quines poden resultar agressives i atacar amb el bec o les ales?

    Les oques, els cignes i les gavines, amb el bec o les ales

    Algunes espècies com les oques, els cignes o les gavines poden resultar agressives i atacar amb el bec o les ales.

  14. Com s'han de subjectar les aus de mida mitjana?

    Amb les potes cap enrere i les ales recollides

    Les aus mitjanes es poden subjectar amb les potes cap enrere i les ales recollides. La manipulació s'ha de fer amb guants i, sempre que sigui possible, tapant els ulls i el cos amb una tovallola.

  15. Cal aixecar un cavall ferit amb eslingues. Per què la col·locació és crítica?

    Perquè una mala posició pot provocar lesions internes greus

    Quan cal immobilitzar o aixecar un animal gran s'han d'utilitzar eslingues adaptades i col·locades de manera correcta, ja que una mala posició pot provocar lesions internes greus.

Rèptils i criteri d'intervenció amb himenòpters

11 preguntes
  1. Com s'anomena la capacitat d'alguns sauris de perdre la cua com a mecanisme de defensa?

    Autotomia

    S'anomena autotomia. Per això els sauris s'han de subjectar per darrere les extremitats anteriors, controlant la cua.

  2. Com s'han d'agafar els quelonis, és a dir les tortugues?

    Pels costats de la closca, evitant apropar-se a la boca

    Pel que fa als quelonis, la manipulació és senzilla: s'han d'agafar pels costats de la closca, evitant apropar-se a la boca.

  3. Les emergències amb himenòpters inclouen colònies d'abelles i de vespes. Quins altres insectes hi entren?

    Els borinots i les formigues

    Les emergències amb himenòpters impliquen colònies d'abelles, vespes o altres himenòpters com borinots o formigues, habitualment en entorns urbans o rurals on hi ha risc per a la seguretat de les persones.

  4. En un magatzem apareix una serp que podria ser un escurçó i cal enretirar-la del lloc on s'ha amagat. Quina tècnica es recomana per manipular serps?

    Utilitzar ganxos o pinces, o oferir-los un recinte fosc

    És recomanable utilitzar ganxos o pinces que permetin mantenir distància amb el cap, o bé oferir-los un recinte fosc on entrar i amagar-se.

  5. Al llarg d'un matí entren diversos avisos per colònies d'abelles i de vespes en entorns urbans i rurals. Quin és el criteri general d'intervenció amb himenòpters?

    Només quan hi ha risc immediat per a persones o béns amb afectació directa a tercers

    Només s'intervé quan existeix risc immediat per a persones o béns en espais públics o privats amb afectació directa a tercers. La resta es deriva a serveis apícoles especialitzats.

  6. A Catalunya hi ha espècies de serps verinoses autòctones que obliguen a una precaució especial. Quines són?

    Els escurçons pirinenc i ibèric

    A Catalunya hi ha espècies verinoses autòctones com els escurçons, el pirinenc i l'ibèric, que obliguen a una especial precaució en les intervencions amb rèptils.

  7. Com s'han de subjectar els sauris, és a dir els llangardaixos?

    Per darrere de les extremitats anteriors, controlant-los la cua

    Els sauris s'han de subjectar per darrere de les extremitats anteriors, controlant la cua, ja que moltes espècies poden perdre-la com a mecanisme de defensa. Els exemplars grans poden requerir l'ús de llaços o escuts de contenció.

  8. Quins tres objectius persegueix el criteri operatiu d'intervenció amb himenòpters, a banda de prioritzar la seguretat del personal?

    Protegir la ciutadania, evitar agressions massives i preservar les colònies d'abelles

    Cal prioritzar sempre la seguretat del personal intervinent i la protecció de la ciutadania, evitar agressions massives i garantir la preservació de les colònies d'abelles sempre que sigui possible, d'acord amb el valor ecològic d'aquests insectes.

  9. Quan un servei amb himenòpters no compleix els criteris d'intervenció, a qui es deriva?

    A serveis apícoles especialitzats

    Quan es tracta d'eixams establerts en propietats privades sense afectació greu a tercers, o de serveis sense component d'emergència, la intervenció es deriva a serveis apícoles especialitzats perquè se'n facin càrrec. Això garanteix que els recursos d'emergència s'utilitzin on hi ha un impacte real i immediat.

  10. El mateix matí entren quatre avisos per himenòpters i cal decidir en quin d'ells no correspon mobilitzar recursos. Quin d'aquests NO és un supòsit d'intervenció?

    Un eixam establert en una propietat privada sense afectació a tercers

    Els eixams establerts en propietats privades sense afectació greu a tercers es deriven a serveis apícoles especialitzats.

  11. Un eixam volàtil s'ha instal·lat davant de l'entrada d'un hospital. Per què és un supòsit d'intervenció?

    Perquè els edificis sensibles i de gran afluència hi estan expressament inclosos

    Els supòsits d'intervenció són els eixams volàtils a la via pública, els eixams volàtils davant d'edificis sensibles com hospitals, escoles o centres amb gran afluència, els eixams volàtils dins de finques privades amb afectació directa a la via pública, i els vespers o ruscs que per la seva ubicació suposin risc immediat en zones de concurrència pública.

Tipus d'himenòpters i emergències veterinàries

13 preguntes
  1. Quin és el nom científic de la vespa asiàtica?

    Vespa velutina

    La vespa asiàtica és la Vespa velutina, espècie invasora del sud-est asiàtic, fosca amb franges grogues i depredadora d'abelles.

  2. Quina funció ecològica tenen les vespes, si no produeixen mel?

    Controlen plagues caçant insectes

    Les vespes tenen el cos llis groc i negre, no fan mel però controlen plagues caçant insectes. Són més agressives que les abelles davant el perill, sobretot quan perceben que el niu està amenaçat.

  3. En un pati particular hi ha un niu d'himenòpters penjat d'una branca baixa i cal preveure'n el comportament. De quin material fan el niu les vespes?

    De fibres vegetals mastegades, és a dir cel·lulosa

    Les vespes fan nius de fibres vegetals mastegades (cel·lulosa), en forma de bola o de mitja taronja. Les abelles fan ruscs de cera amb cel·les hexagonals.

  4. Un avís per himenòpters en una zona arbrada obliga a localitzar el niu d'una colònia de vespa asiàtica abans d'intervenir. On situa els nius aquesta espècie?

    En zones altes, amb nius grans i esfèrics

    Els nius de la Vespa velutina són grans, esfèrics i situats en zones altes, i el seu comportament és molt defensiu.

  5. Quin és el risc principal en un rescat aquàtic d'un animal?

    La hipotèrmia

    En els rescats aquàtics el risc principal és la hipotèrmia: cal treure l'animal amb rapidesa, protegir-lo amb mantes i vigilar les constants vitals.

  6. Un cop extingit un incendi d'habitatge es troba un gat dins del pis, conscient però amb dificultat respiratòria. Com s'actua davant un animal intoxicat per fums?

    Allunyar-lo de la zona, administrar oxigen si se'n disposa i mantenir-lo en repòs

    Cal allunyar-lo immediatament de la zona contaminada, administrar oxigen amb màscares adaptades si se'n disposa i mantenir-lo en repòs, en ambient tranquil i ventilat.

  7. Com són les abelles de l'espècie Apis mellifera i on viuen?

    Fosques i amb pilositat fina, en ruscs de cera amb cel·les hexagonals

    Les abelles són insectes foscos amb pilositat fina que facilita la pol·linització, essencial per a la flora i els cultius, i viuen en ruscs de cera amb cel·les hexagonals dins de cavitats naturals o artificials. Normalment no són agressives, tret que es vegi amenaçat el rusc.

  8. Quina forma tenen els nius de vespa i on acostumen a estar?

    De bola o mitja taronja, penjats de branques, teulades, murs o enterrats

    Els nius de vespa tenen forma de bola o de mitja taronja i sovint són visibles a l'exterior, penjats de branques, teulades o murs, o bé enterrats.

  9. D'on és originària la vespa asiàtica i quin impacte té?

    Del sud-est asiàtic, i depreda abelles afectant l'apicultura i la biodiversitat

    És una espècie invasora del sud-est asiàtic, més gran que les autòctones i de color fosc amb franges grogues. Depreda sobretot abelles, i per això afecta l'apicultura i la biodiversitat. El seu comportament és molt defensiu i pot suposar un risc elevat quan se sent amenaçada.

  10. Què cal comprovar abans de moure un animal en un rescat en altura o paret?

    Que no hi hagi fractures que requereixin immobilització prèvia

    En rescats en altura o paret és imprescindible utilitzar arnesos o bosses de transport adaptades al pes i a l'espècie, i abans del moviment s'ha de comprovar que no hi hagi fractures que requereixin immobilització prèvia.

  11. Què requereix un animal amb politraumatismes abans del trasllat?

    Estabilització ràpida, immobilització de les zones afectades i, si és possible, analgèsia

    Els politraumatismes requereixen estabilització ràpida, immobilització de les zones afectades i, si és possible, administració d'analgèsia abans del trasllat.

  12. Un gos rescatat d'un vehicle tancat a ple sol presenta un cop de calor. Com s'hi actua fins al relleu veterinari?

    Baixant-li la temperatura corporal amb ruixats d'aigua, ombra i hidratació progressiva

    Davant d'un cop de calor és fonamental baixar la temperatura corporal amb ruixats d'aigua, ombra i hidratació progressiva, fins al relleu veterinari. L'oxigen amb màscara correspon als animals intoxicats per fums, i immobilitzar i mantenir la temperatura, als animals atrapats.

  13. Davant d'un animal atrapat que espera relleu veterinari, quines tres coses són prioritàries?

    Immobilitzar-lo, mantenir-li la temperatura corporal i garantir-li la hidratació

    Amb un animal atrapat la prioritat és immobilitzar-lo per evitar que les lesions s'agreugin, mantenir una temperatura corporal adequada i garantir la hidratació fins que arribi ajuda veterinària. Les altres opcions corresponen als intoxicats per fums, als rescats aquàtics i als politraumatismes.

Seguretat en les intervencions amb animals

7 preguntes
  1. En quin tipus d'intervenció amb animals s'afegeix l'ús de l'ERA a l'equip de protecció habitual?

    En les intervencions apícoles de risc elevat

    L'equip de protecció individual s'adapta a l'espècie i a l'entorn: en les intervencions generals amb animals calen guants resistents, ulleres de protecció, jaquetó i pantalons d'intervenció, i en les intervencions apícoles de risc elevat s'hi afegeix l'ús de l'ERA.

  2. Quins són els punts de risc associats a les aus?

    Becades i cops d'ales

    Els punts de risc segons l'espècie són, en mamífers, mossegades, coces, banyes i urpes; en aus, becades i cops d'ales; en rèptils, mossegades, cops de cua i constricció; i en himenòpters, picades i reaccions al·lèrgiques.

  3. Cal retirar un llangardaix gran i una serp d'un celler i es repassa l'EPI abans d'entrar-hi. Quins són els punts de risc associats als rèptils?

    Mossegades, cops de cua i constricció

    Els rèptils presenten risc de mossegades, cops de cua i constricció. Les aus, becades i cops d'ales; els himenòpters, picades i reaccions al·lèrgiques.

  4. Després de quin tipus de servei es recomana específicament l'autoinspecció per detectar paparres?

    Després dels serveis amb fauna salvatge

    Cal fer una autoinspecció posterior als serveis amb fauna salvatge per detectar paparres o altres ectoparàsits.

  5. L'equip de protecció individual s'adapta a l'espècie i a l'entorn de cada servei amb animals. Quin correspon a una intervenció general?

    Guants resistents, ulleres de protecció, jaquetó i pantalons d'intervenció

    Les intervencions generals amb animals requereixen guants resistents de pell gruixuda o similar, ulleres de protecció, jaquetó i pantalons d'intervenció. En les intervencions apícoles de risc elevat s'hi afegeix l'ús de l'ERA.

  6. Dins de la prevenció de riscos físics amb animals, quina posició s'ha d'evitar expressament?

    Ajupir-se davant d'un animal agressiu

    Entre les mesures per minimitzar riscos hi ha no adoptar posicions vulnerables, com ara ajupir-se davant d'un animal agressiu. També cal mantenir distància de seguretat fins a assegurar la contenció i evitar acorralar l'animal si no és imprescindible.

  7. Els animals poden transmetre malalties i paràsits a qui els manipula, i per això la higiene és part de la intervenció. Quines mesures bàsiques ho eviten?

    Evitar el contacte amb fluids, rentar-se les mans i desinfectar material i superfícies

    Les mesures bàsiques inclouen evitar el contacte directe amb sang, saliva, orina, femtes o altres fluids; rentar-se i desinfectar-se les mans després de cada actuació; i netejar i desinfectar tant el material com les superfícies en contacte amb l'animal.

La motoserra: tipus i parts principals

15 preguntes
  1. Abans d'un servei de trossejament cal substituir la cadena i es llegeixen les mides marcades a l'espasa. Com es defineix el pas de cadena?

    La distància entre tres reblons dividida per dos

    El pas de cadena és la distància entre tres reblons dividida per dos. La longitud és el nombre de dents i la galga és l'amplada de la baula motriu.

  2. Com s'anomena també l'espasa de la motoserra i quina funció té?

    Barra guia: és la peça metàl·lica sobre la qual es desplaça la cadena

    L'espasa, també anomenada barra guia, és la peça metàl·lica allargada sobre la qual es desplaça la cadena.

  3. La cadena és l'element tallant, formada per dents afilades que giren a gran velocitat al voltant de l'espasa. Quines dues condicions ha de complir per treballar amb seguretat?

    Estar correctament tensada i esmolada

    La cadena és l'element tallant, formada per dents afilades que giren a gran velocitat al voltant de l'espasa, i per treballar amb seguretat i eficàcia ha d'estar correctament tensada i esmolada.

  4. Quins dos dipòsits tenen les motoserres de benzina?

    Un per al combustible i un altre per a l'oli de cadena

    Els models de benzina disposen de dos dipòsits: un per al combustible i un altre per a l'oli de cadena, que és imprescindible per lubricar-la i evitar sobreescalfament i desgast prematur.

  5. Quines zones del cos afecten més sovint les lesions per motoserra?

    Mans, cames i cara

    Les lesions associades a la motoserra solen ser greus i afecten especialment mans, cames i cara.

  6. Cal trossejar una branca despresa dins del pati interior d'un edifici d'habitatges, amb veïns a les finestres. Quin tipus de motoserra es recomana?

    L'elèctrica o de bateria, pel baix soroll i l'absència d'emissions

    Les elèctriques o de bateria es recomanen per a entorns urbans o interiors gràcies al baix nivell de soroll i a l'absència d'emissions.

  7. Quina és la funció del fre de cadena?

    Aturar immediatament la cadena en cas de kickback o accionament manual

    El fre de cadena atura immediatament el moviment de la cadena en cas de retrocés sobtat (kickback) o quan el bomber l'acciona manualment.

  8. L'oli de cadena lubrica la cadena i evita que es sobreescalfi i es desgasti abans d'hora. En quins models de motoserra és necessari?

    Tant en motoserres de combustió interna com en elèctriques

    L'oli és imprescindible per lubricar la cadena i evitar sobreescalfament i desgast prematur tant en motoserres de combustió interna com en elèctriques.

  9. La motoserra és una eina de tall potent i versàtil, imprescindible en moltes assistències tècniques. En quins serveis és habitual?

    Retirada d'arbres caiguts o inestables, sanejament de branques i desbrossament

    L'ús de la motoserra és habitual en serveis de retirada d'arbres caiguts o inestables, sanejament de branques amb risc de caiguda, i treballs de desbrossament i neteja després de temporals, incendis o altres emergències.

  10. Quin fenomen ha generat pics puntuals d'intervencions amb motoserra en els darrers anys?

    L'increment de fenòmens meteorològics extrems

    La tipologia de serveis amb motoserra s'ha mantingut estable, però l'increment de fenòmens meteorològics extrems —ventades, nevades, tempestes— ha generat pics d'intervencions puntuals, amb especial concentració durant episodis de vent fort i després de temporals de neu.

  11. Segons l'ús previst hi ha diversos tipus de motoserra, i cadascun està pensat per a un escenari. Per a quins treballs es fan servir les compactes o d'arboricultura?

    Per a treballs en altura o en espais reduïts

    Les compactes o d'arboricultura són més lleugeres i maniobrables, per a treballs en altura o espais reduïts. Les estàndard són d'ús general per a tala i trossejament d'arbres de mida mitjana, i les de gran espasa, per a troncs de gran diàmetre.

  12. Com afecta la longitud de l'espasa al treball que es pot fer amb la motoserra?

    Una de curta ofereix més precisió en espais reduïts i una de llarga serveix per a troncs de gran diàmetre

    La longitud de l'espasa varia en funció del tipus de treball: una espasa curta ofereix més precisió en espais reduïts, mentre que una espasa llarga és adequada per tallar troncs de gran diàmetre.

  13. A banda del pas de cadena, quines dues mesures identifiquen un model de cadena?

    La longitud o nombre de dents, i l'amplada de la baula motriu

    Les mesures que identifiquen una cadena són el pas de cadena, la longitud o nombre de dents, i l'amplada de la baula motriu, també coneguda com a galga o espessor. Totes van marcades a l'espasa.

  14. Les empunyadures de la motoserra tenen recobriment antilliscant i disseny ergonòmic, però no fan la mateixa feina. Quina funció té cadascuna?

    La davantera guia el tall i la posterior incorpora l'accelerador

    Les empunyadures, davantera i posterior, permeten controlar i estabilitzar la motoserra: la davantera es fa servir per guiar el tall i la posterior incorpora l'accelerador i permet regular la potència. Totes dues han de tenir recobriment antilliscant i disseny ergonòmic.

  15. Quina funció tenen el guarda-mans, les cobertes de seguretat i el sistema antivibració?

    Protegir l'operador, reduir la fatiga i prevenir lesions per ús prolongat

    Les proteccions addicionals —guarda-mans, cobertes de seguretat i sistema antivibració— tenen la funció de protegir l'operador, reduir la fatiga i prevenir lesions derivades de l'ús prolongat.

Valoració prèvia, zones de risc i revisió de l'eina

10 preguntes
  1. Quin perímetre de seguretat marca la zona de risc A?

    Dues vegades i mitja l'alçada de l'arbre

    Quan hi ha perill de caiguda de l'arbre cal delimitar un perímetre equivalent a 2,5 vegades l'alçada de l'arbre, impedint el pas de vianants i vehicles.

  2. En un tall d'arbrat en via urbana es delimiten les dues zones de risc que preveu la valoració prèvia. Què estableix concretament la zona de risc B?

    Un radi mínim de 2 metres al voltant de l'operador de la motoserra

    La zona de risc B és l'espai immediat al voltant de l'operador: no hi pot haver ningú, ni tan sols altres bombers, dins d'un radi mínim de 2 metres.

  3. Què significa l'AGO en la valoració prèvia?

    Àrea General d'Operacions

    L'AGO és l'Àrea General d'Operacions: es delimita amb un perímetre senyalitzat amb cintes o cons, restringit a personal autoritzat.

  4. Un cop analitzat l'entorn immediat, el segon pas de la valoració prèvia és organitzar l'espai de treball. Com es delimita l'AGO d'autoprotecció?

    Amb un perímetre clarament senyalitzat amb cintes o cons i accés restringit a personal autoritzat

    Cal delimitar l'Àrea General d'Operacions d'autoprotecció establint un perímetre de seguretat clarament senyalitzat amb cintes o cons i restringint-hi l'accés només a personal autoritzat.

  5. Dins de la planificació de la maniobra de tall, quines dues coses s'han de decidir?

    La direcció de caiguda de l'element i les vies de fugida lliures d'obstacles

    En la fase de delimitació cal planificar la maniobra de tall, decidint la direcció de caiguda de l'element i assegurant que existeixen vies de fugida lliures d'obstacles per a l'operador i el seu equip.

  6. El treball amb motoserra estableix dues zones principals de seguretat amb criteris diferents. Quan s'aplica el perímetre de la zona de risc A i a qui afecta?

    Quan hi ha perill de caiguda de l'arbre, i impedeix el pas de vianants i de vehicles

    La zona de risc A s'estableix quan hi ha perill de caiguda de l'arbre: cal delimitar un perímetre equivalent a dues vegades i mitja l'alçada de l'arbre, impedint el pas tant de vianants com de vehicles dins d'aquest espai.

  7. La revisió de l'eina és un pas imprescindible abans de començar i no és igual en tots els models. Què cal comprovar segons si és de benzina o de bateria?

    En les de benzina, combustible i oli de cadena; en les de bateria, càrrega i subministrament d'oli

    En motoserres de benzina cal comprovar el nivell de combustible i d'oli de cadena; en motoserres de bateria, verificar la càrrega i el correcte subministrament d'oli de cadena.

  8. A banda del combustible o la càrrega, què més s'ha de revisar sempre en una motoserra abans d'un servei?

    La tensió i l'esmolat de la cadena, el fre i la palanca de seguretat, i l'espasa amb el pinyó i les proteccions

    En tots els casos s'ha de revisar la tensió i l'esmolat de la cadena, assegurar que el fre de cadena i la palanca de seguretat funcionen correctament, i inspeccionar l'espasa, el pinyó i les proteccions addicionals per detectar qualsevol desgast o avaria.

  9. La valoració prèvia a un treball amb motoserra comença per l'entorn immediat. Quin d'aquests riscos s'hi ha d'identificar?

    Les branques o troncs en tensió que puguin desplaçar-se de forma sobtada

    L'anàlisi de l'entorn immediat identifica branques o troncs en tensió que puguin desplaçar-se de forma sobtada, cables elèctrics a prop de la zona de tall, trànsit rodat, presència de persones o animals, i condicions meteorològiques adverses. L'estat de l'eina es comprova a la revisió, que és un pas diferent.

  10. Un company s'acosta a dos metres de qui està tallant per ajudar a retirar una branca. Per què no pot ser-hi?

    Perquè dins d'aquest radi no hi pot haver ningú, ni tan sols altres bombers

    La zona de risc B és l'espai immediat al voltant de l'operador de la motoserra: no hi pot haver ningú —ni tan sols altres bombers— dins d'un radi mínim de 2 metres, per evitar riscos de contacte amb la cadena o projecció de fragments.

Maniobres bàsiques de tall

9 preguntes
  1. S'ha de fer caure un arbre inestable en un carrer i es planifiquen els talls i la via d'escapament. En el tall vertical, què marca la direcció de caiguda?

    El tall en forma de falca

    Primer es fa un tall en forma de falca, que marca la direcció de caiguda; després, des de la part oposada, es deixen uns centímetres sense tallar que fan de frontissa.

  2. Quina alçada de tronc cal deixar per sobre del terra i per què?

    Un metre, per facilitar la retirada pels serveis municipals de jardineria

    Cal deixar una alçada de tronc d'un metre per sobre del terra, perquè els serveis municipals de jardineria necessiten aquest metre per embragar i extreure la resta.

  3. En un tronc amb dos punts de recolzament, quin tall es fa primer?

    El de la part superior

    Amb dos punts de recolzament, el primer tall és el de la part superior i el segon el de la part inferior.

  4. En un tronc amb un sol punt de recolzament, quin tall es fa primer?

    L'inferior

    Amb un punt de recolzament, el primer tall serà l'inferior i el segon el superior.

  5. Abans de tallar un element vertical cal preveure el moviment que farà. Per quines dues raons?

    Perquè no atrapi l'eina i perquè en caure no sigui un perill ni causi danys materials

    Cal preveure el moviment que farà l'element que es vol tallar perquè no atrapi l'eina i perquè, en caure, no ofereixi perill per als intervinents ni produeixi danys materials. I sempre que s'hagi de fer caure un element vertical cal preveure una via d'escapament.

  6. El diàmetre d'un tronc pot obligar a canviar la maniobra de tall. Quins dos casos es diferencien?

    Quan el diàmetre supera la longitud de l'espasa, i quan n'és el triple

    Es diferencien dos casos: quan el diàmetre del tronc és major que la longitud de l'espasa, i quan el diàmetre és el triple de la longitud de l'espasa. Cada cas té la seva pròpia seqüència de talls.

  7. En el tall d'un arbre es deixen uns centímetres sense tallar a la part oposada al tall direccional. Quina funció tenen?

    Fer de frontissa

    Primer es fa un tall en forma de falca, que marca la direcció de caiguda. Després, des de la part oposada al tall direccional, es comença a tallar i es deixen uns centímetres sense tallar perquè facin de frontissa.

  8. Abans de trossejar una branca caiguda cal retallar-ne les secundàries, i l'ordre no és indiferent perquè algunes estan en tensió. Per quines s'ha de començar?

    Per les que no estan recolzades al terra

    Abans de trossejar una branca caiguda cal retallar les branques secundàries, començant sempre per les que no estan recolzades al terra: les recolzades poden estar en tensió i desplaçar-se de manera sobtada en alliberar-se.

  9. Quines dues precaucions s'apliquen mentre es desbranca una branca caiguda?

    Treballar amb una sola motoserra i no retirar les branques fins a acabar el tall

    Quan s'està desbrancant convé treballar amb una sola motoserra i no retirar les branques fins que s'acabi de tallar, excepte en casos amb persones atrapades.

Seguretat en l'ús de motoserres

13 preguntes
  1. A partir de quina alçada cal utilitzar tècniques i equips de protecció contra caigudes?

    A partir de 2 metres

    En treballs a partir de 2 metres cal utilitzar tècniques i equips de protecció contra caigudes, prioritzant sempre l'ús d'autoescala.

  2. Quina protecció respiratòria s'indica davant l'exposició a pols de fusta?

    Màscara filtrant tipus FFP3

    Davant l'exposició a pols de fusta s'indica l'ús de màscara filtrant tipus FFP3.

  3. La motoserra genera un nivell de soroll que obliga a protegir l'oïda durant tota l'operació. Com es pot garantir aquesta protecció?

    Integrada al casc, o bé amb taps

    La protecció auditiva és essencial i pot anar integrada al casc, o bé cal usar taps.

  4. El treball en alçada en tasques de tall d'arbrat implica risc de caiguda a diferent nivell. Quin mitjà s'ha de prioritzar sempre?

    L'autoescala

    El treball en alçada implica risc de caiguda a diferent nivell, i sempre s'ha de prioritzar l'ús d'autoescala. L'escala colissa només es pot emprar com a mitjà d'accés a l'arbre i mai per treballar-hi, tret que es pugui garantir la seva estabilitat absoluta.

  5. Cal retirar una branca trencada que penja sobre una vorera i al parc només hi ha disponible una escala colissa. Quin ús se li pot donar en treballs de tall d'arbrat?

    Només com a mitjà d'accés a l'arbre, mai per treballar-hi

    L'escala colissa només pot emprar-se com a mitjà d'accés a l'arbre i mai per treballar-hi, tret que es pugui garantir la seva estabilitat absoluta.

  6. Què cal fer abans d'iniciar un tall prop d'una línia elèctrica?

    Confirmar el tall del subministrament

    L'actuació no es pot iniciar fins que s'hagi confirmat el tall del subministrament, i cal respectar les distàncies mínimes segons el voltatge.

  7. Quins elements de l'EPI específic ofereixen una barrera davant del contacte accidental amb la cadena?

    Els pantalons antitall i les canyalleres

    Els pantalons antitall i les canyalleres ofereixen una barrera eficaç davant de contactes accidentals amb la cadena. Els guants específics permeten mantenir una bona subjecció i redueixen el risc per talls o vibracions, i els protectors de sabates protegeixen el peu d'impactes i penetracions.

  8. Tres factors determinen el perímetre de seguretat davant del risc de caiguda de branques. Quins?

    El radi de caiguda de l'arbre, la presència d'obstacles i els arbres propers

    Per reduir el risc de caiguda de branques o altres objectes s'ha de delimitar un perímetre de seguretat que tingui en compte el radi de caiguda de l'arbre, la presència d'obstacles i altres arbres propers. Si l'arbre presenta signes d'inestabilitat, cal assegurar-lo abans d'iniciar el tall.

  9. A més de confirmar el tall del subministrament, què cal respectar en treballs propers a línies elèctriques?

    Les distàncies mínimes de seguretat en funció del voltatge

    En zones amb proximitat a línies elèctriques l'actuació no es pot iniciar fins que s'hagi confirmat el tall del subministrament, i a més cal respectar estrictament les distàncies mínimes de seguretat de treball en funció del voltatge.

  10. Proveir de carburant una motoserra comporta risc d'incendi si no es fa amb un procediment segur. Quines condicions s'han de complir?

    Fer-ho en zones ventilades, amb la motoserra aturada i freda

    Hi ha risc d'incendi en proveir de carburant, i per això cal seguir procediments segurs i fer-ho en zones ventilades, amb la motoserra aturada i freda. També cal manipular amb precaució les parts calentes i deixar-les refredar abans del manteniment.

  11. Quin element NO forma part de l'EPI específic per a l'ús de motoserra?

    Guants dielèctrics

    L'EPI de motoserra són cinc elements: pantalons antitall i canyalleres, guants específics, protectors de sabates, casc amb pantalla facial i protecció auditiva.

  12. Es treballa amb motoserra al voral d'una carretera oberta al trànsit. Quines dues mesures prevenen l'atropellament?

    Posicionar el vehicle de Bombers protegint l'àrea i garantir la visibilitat amb roba reflectant

    En entorns amb trànsit rodat existeix risc d'atropellament. Per prevenir-lo cal posicionar el vehicle de Bombers de manera que protegeixi l'àrea de treball i garantir la visibilitat del personal amb roba i elements reflectants.

  13. Es detecten insectes dins d'un arbre que s'ha de tallar. Com s'hi ha de treballar?

    Amb pantalla facial baixada i guants de protecció, i actitud preventiva

    Cal considerar la possible presència d'animals o insectes dins de l'arbre, i en aquests casos s'ha de treballar amb pantalla facial baixada i guants de protecció, mantenint sempre una actitud preventiva davant de reaccions inesperades.

Accés a habitatges: marc legal i valoració prèvia

9 preguntes
  1. Davant d'un habitatge tancat i amb indicis d'una incidència a l'interior, en quins dos casos és legalment possible accedir-hi sense el consentiment del propietari?

    Perill potencial per a persones o béns, i ordre o requeriment judicial

    Només hi ha dos supòsits: perill potencial per a persones o béns, i ordre o requeriment judicial.

  2. Quin tipus d'obertura correspon a la classificació de salvament urgent?

    Obertura immediata, destructiva si cal

    En un salvament urgent, amb persona inconscient o en risc imminent, l'obertura és immediata i destructiva si cal.

  3. En un servei d'obertura cal situar l'actuació dins de la classificació segons la urgència abans de triar la tècnica. Quina situació correspon al rescat?

    Persona atrapada o amb símptomes mèdics, però conscient

    El rescat correspon a una persona atrapada o amb símptomes mèdics, però conscient, i s'aplica tècnica ràpida amb dany mínim.

  4. Quin és l'objectiu principal d'una obertura de porta en una intervenció de bombers?

    Obtenir un accés ràpid, segur i amb la mínima afectació possible

    L'obertura de portes és una acció habitual en les actuacions de Bombers, on l'objectiu principal és obtenir un accés ràpid, segur i amb la mínima afectació possible a la porta i a l'immoble, sempre que la situació ho permeti.

  5. Per què les tècniques específiques d'obertura de portes no es descriuen al temari?

    Per motius de seguretat: s'imparteixen exclusivament en activitats presencials

    Per motius de seguretat, les tècniques específiques d'obertura no es descriuen i s'imparteixen exclusivament en activitats presencials.

  6. L'accés a un domicili sense consentiment només és legalment possible en dos casos, i a més hi ha dues recomanacions que acompanyen l'actuació. Quines són?

    Actuar amb presència de cossos de seguretat en cas de dubte, i documentar sempre l'actuació

    Les recomanacions legals són actuar amb presència de cossos i forces de seguretat en cas de dubte, i documentar sempre l'actuació, especialment si no hi ha presència policial.

  7. Quines dues vies d'entrada contempla la valoració prèvia a banda de l'obertura directa de portes?

    L'accés per finestres o balcons mitjançant escales o ràpels

    Segons les condicions, es pot optar per l'accés a través de finestres o balcons mitjançant escales o ràpels, o bé per l'obertura directa de portes. L'elecció dependrà de la urgència de la situació i de la seguretat dels intervinents i possibles afectats.

  8. Un cop decidit que cal accedir a l'habitatge, hi ha tres paràmetres que s'han de valorar abans de tocar la porta. Quins són?

    Confirmar el risc o la necessitat justificada, determinar el tipus de porta i pany, i decidir si serà destructiva

    Abans de realitzar l'obertura cal confirmar que hi ha risc imminent o necessitat justificada, determinar el tipus de porta i de pany, i decidir si l'obertura serà destructiva o no destructiva.

  9. Cal accedir a un pis per revisar una avaria que no comporta risc immediat per a ningú. Com es classifica l'actuació i quin tipus d'obertura correspon?

    Treball, amb tècniques no destructives o accés alternatiu per finestres

    Quan hi ha necessitat d'accés però sense risc immediat per a les persones, l'actuació es classifica com a treball i es resol amb tècniques no destructives o amb un accés alternatiu, per exemple per finestres o balcons.

Tipologia de portes, panys i selecció d'eines

12 preguntes
  1. En un servei d'obertura cal identificar el tipus de porta abans de triar l'eina i la tècnica més adequades. Què caracteritza una porta blindada?

    Fusta massissa amb reforços metàl·lics puntuals i premarc parcialment metàl·lic

    La blindada és una porta de fusta massissa amb reforços metàl·lics puntuals i premarc parcialment metàl·lic. La cuirassada té estructura interior totalment metàl·lica.

  2. Cal accedir a un habitatge tancat protegit amb una porta cuirassada i una reixa exterior. Davant d'aquesta porta, quin plantejament es recomana?

    Evitar la porta com a via primària sempre que sigui possible

    La cuirassada té alta resistència estructural; el manual recomana serra o talladora, o bé accés alternatiu, evitant la porta com a via primària.

  3. Cal accedir a una habitació interior tancada per verificar una fuita de gas i la porta és de fullola, amb tancament senzill. Quina eina s'hi associa?

    Radiografia, palanca o mall

    La fullola té una estructura molt feble: s'aconsella radiografia, palanca o mall, amb actuació ràpida i mínima.

  4. En un habitatge antic, a més del pany principal de la porta d'entrada n'hi ha un segon pany de reforç. On es col·loquen els panys sobreposats?

    Per la cara interior de la porta, de forma visible

    Els panys sobreposats es col·loquen per la cara interior de la porta, de forma visible, i són freqüents en habitatges antics o com a panys de reforç.

  5. Dins de la tipologia de portes, què caracteritza una porta de fullola?

    És una porta interior poc resistent, normalment amb un tancament senzill

    La fullola és una porta interior poc resistent, normalment amb tancament senzill, i té una estructura molt feble: per això s'aconsella una actuació ràpida i amb el mínim dany possible.

  6. Què distingeix una porta cuirassada de la resta?

    L'estructura interior totalment metàl·lica, amb premarc i marc metàl·lics de gran resistència

    La porta cuirassada té l'estructura interior totalment metàl·lica, amb premarc i marc metàl·lic de gran resistència. És l'única de les quatre tipologies que no té cap element de fusta en la seva estructura.

  7. Els panys es classifiquen segons com estan instal·lats a la porta, i això determina l'accessibilitat i la tècnica d'obertura. Com es reconeix un pany encastat des de fora?

    Només en són visibles l'escut exterior, el forat del bombí i el pestell

    Els panys encastats van integrats dins del perfil mateix de la porta, de manera que només són visibles l'escut exterior, el forat del bombí i el pestell. Són més discrets i, en general, estan millor protegits.

  8. En quin tipus d'habitatges són especialment freqüents els panys sobreposats?

    En habitatges antics o com a panys secundaris de reforç

    Els panys sobreposats es col·loquen per la cara interior de la porta, de forma visible, i són especialment freqüents en habitatges antics o com a panys secundaris de reforç. Són més fàcils de reconèixer des de fora perquè acostumen a tenir un volum més evident.

  9. No totes les dificultats d'una obertura estan al pany mateix de la porta. Quins altres sistemes poden condicionar l'accés a un habitatge?

    Cadena de seguretat, forrellat o baldó, barra interior, tancament electrònic, doble sistema i doble fulla

    No totes les dificultats estan al pany: també poden condicionar l'accés la cadena de seguretat, el forrellat o baldó interior, la barra de seguretat per dins, el tancament electrònic o intel·ligent, el sistema doble de porta i reixa, i la porta de doble fulla amb pestells interns.

  10. La porta blindada és de fusta massissa amb reforços metàl·lics puntuals i premarc parcialment metàl·lic. Quines eines s'hi recomanen i amb quin criteri?

    Palanca gran, escamotejadora o ariet, buscant els punts febles de la porta

    Per a la blindada es recomanen palanca gran, escamotejadora o ariet, i buscar els punts febles perquè els reforços metàl·lics són puntuals. La radiografia, la palanca i el mall són per a la fullola; la serra o talladora i l'accés alternatiu, per a la cuirassada.

  11. De què més depèn la tria definitiva de l'eina, a banda del tipus de porta?

    De l'equipament disponible, de la configuració de l'accés i del nivell d'urgència

    La classificació d'eines per tipus de porta és orientativa: la tria definitiva dependrà també de l'equipament disponible, de la configuració concreta de l'accés i del nivell d'urgència de l'actuació.

  12. Arribeu a un salvament urgent i la porta és cuirassada. Quin plantejament correspon?

    Evitar la porta com a via primària si és possible, i valorar un accés alternatiu

    La cuirassada té una alta resistència estructural, i per això es recomana evitar la porta com a via primària si és possible. Les eines associades són la serra o talladora i l'accés alternatiu, que pot ser per finestres o balcons amb escales o ràpels.

Desconnexió i gestió d'alarmes

10 preguntes
  1. Les alarmes són un element de seguretat fonamental en edificis públics, privats i industrials. De quins dos elements principals es componen bàsicament?

    Un mecanisme detector i un mecanisme d'avís

    Una alarma es compon bàsicament d'un mecanisme detector —sensor de moviment, detector tèrmic, de fum, de pressió o altres sistemes electrònics— i d'un mecanisme d'avís, normalment acústic i/o lluminós, destinat a alertar l'entorn i sovint a transmetre senyal a una central receptora.

  2. En quines condicions es pot desconnectar una alarma antirobatori?

    Només a requeriment, sota responsabilitat i amb presència de la policia competent

    Les alarmes antirobatori només es poden desconnectar a requeriment i sota la responsabilitat de la policia competent, i sempre amb la seva presència.

  3. Què es fa davant una alarma d'incendi activada sense risc real?

    No es manipula el sistema: es contacta amb la central d'alarmes o la propietat

    En el cas d'una alarma d'incendi, si no hi ha risc real, no es manipula el sistema: es contacta amb la central d'alarmes o amb la propietat perquè ho solucionin.

  4. Quina és una de les accions possibles sobre una alarma antirobatori accidental, a petició de la policia?

    Tallar el cable de l'altaveu, anul·lar el fusible d'alimentació o desconnectar la bateria

    A petició de la policia es pot tallar el cable de l'altaveu o de l'altaveu exterior, anul·lar el fusible d'alimentació o desconnectar la bateria de la central.

  5. Quina característica tenen els sistemes d'alarma de les instal·lacions més modernes?

    Són bidireccionals i connectats a centrals que verifiquen i filtren les activacions

    En les instal·lacions més modernes els sistemes són bidireccionals i connectats a centrals que poden verificar i filtrar les activacions abans d'alertar els serveis d'emergència.

  6. Quin és l'objectiu principal de la intervenció davant d'una alarma activada?

    Verificar la realitat de l'activació i descartar qualsevol risc per a persones, béns o instal·lacions

    L'objectiu principal és verificar la realitat de l'activació i descartar qualsevol risc per a les persones, els béns o les instal·lacions. Un cop comprovat que no hi ha perill, la tasca se centra a restablir la normalitat i garantir les condicions mínimes de seguretat.

  7. Per què la intervenció sobre una alarma antirobatori té implicacions legals?

    Perquè es tracta d'un sistema privat de seguretat

    La intervenció sobre una alarma antirobatori té implicacions legals perquè es tracta d'un sistema privat de seguretat, i no d'una instal·lació de protecció contra incendis de l'edifici.

  8. Davant d'una alarma activada, el primer pas de la intervenció bàsica és saber davant de què s'està. En què consisteix la verificació inicial?

    A confirmar amb el responsable, la propietat o l'empresa de seguretat si és incendi, intrusió o avaria

    La verificació inicial consisteix a confirmar amb el personal responsable, la propietat o l'empresa de seguretat si l'activació respon a incendi, intrusió o avaria.

  9. Com es tanca una intervenció per alarma?

    Informant la propietat o el responsable de seguretat i fent el traspàs a la policia local

    La comunicació i el tancament del servei consisteixen a informar la propietat o el responsable de seguretat, i a fer el traspàs a la policia local.

  10. Quin problema generen les activacions accidentals o persistents d'alarmes, si no comporten risc immediat?

    Generen alarma social i mobilitzen recursos d'emergència de manera innecessària

    Aquestes incidències, si bé no solen comportar un risc immediat, poden generar alarma social entre la població i mobilitzar recursos d'emergència de manera innecessària, amb impacte en la disponibilitat operativa del servei.

Sanejament de façanes i neteja de calçada

13 preguntes
  1. La neteja de calçada és un servei habitual quan un vessament genera risc per a la circulació o per als vianants. Quins són els vessaments més freqüents a la via pública?

    Combustibles, lubricants, líquids de frens o refrigerants

    Els vessaments més freqüents a la via pública són els de combustibles, lubricants, líquids de frens o refrigerants, però també se'n poden donar de petites quantitats de productes transportats en vehicle.

  2. Un episodi de vent intens provoca el despreniment de rajoles i d'un tendal sobre la via pública. Quin és l'objectiu de l'actuació en el sanejament de façanes?

    Eliminar o reduir el perill de manera provisional fins a la reparació definitiva

    L'objectiu és eliminar o reduir el perill de manera provisional, mitjançant retirada, sanejament o assegurament, fins que la propietat faci la reparació definitiva.

  3. On queden enquadrats els grans vessaments a la via pública?

    En les intervencions amb risc NRBQ

    Els grans vessaments queden inclosos en les intervencions amb risc NRBQ, no en el servei de neteja de calçada.

  4. Què passa amb la barreja d'absorbent i contaminant?

    Manté el mateix potencial contaminant i s'ha de recollir i gestionar correctament

    La barreja d'absorbent i contaminant manté el mateix potencial contaminant i ha de ser recollida i gestionada correctament.

  5. Un vehicle perd gasoil en una corba d'una via urbana amb trànsit i es munta el dispositiu de neteja de calçada. Quins són els dos riscos principals d'un vessament?

    La seguretat viària i la contaminació ambiental

    Els dos riscos principals són la seguretat viària, perquè el paviment esdevé molt lliscant, i la contaminació ambiental per arrossegament del producte.

  6. Quins elements de façanes i cobertes solen despendre's després d'un episodi de vent intens o de pluja persistent?

    Arrebossats, rajoles, teules, persianes, tendals, vidres i elements metàl·lics i publicitaris

    Els episodis de vent intens, pluja persistent o el deteriorament progressiu de les estructures poden provocar despreniments d'arrebossats, rajoles, teules, persianes, tendals, vidres o elements metàl·lics i publicitaris.

  7. L'objectiu del sanejament de façanes és eliminar o reduir el perill de manera provisional fins que la propietat hi faci una reparació definitiva. Quines tres accions s'hi duen a terme?

    Retirada d'elements inestables, eliminació de fragments amb risc i desmuntatge d'estructures amb perill de caiguda

    Es duen a terme accions com la retirada d'elements inestables, l'eliminació de fragments amb risc de despreniment i el desmuntatge d'estructures amb perill de caiguda, sempre amb l'objectiu d'eliminar o reduir el perill de manera provisional.

  8. Quins tres passos componen la intervenció bàsica en un sanejament de façana?

    Delimitar la zona de treball i autoprotecció, valorar l'ús d'autoescala o treball en alçada, i retirar, fixar o sanejar l'element

    La intervenció bàsica consisteix a delimitar la zona de treball i autoprotecció per evitar el pas de vianants i la projecció d'elements, valorar la possibilitat d'utilitzar autoescala o altres tècniques de treball en alçada, i retirar, fixar o sanejar l'element minimitzant el risc en altres parts de la façana.

  9. Les actuacions de sanejament poden semblar de menor risc. Quina precaució no es pot relaxar mai?

    No fer cap treball en alçada sense assegurar-se prèviament, i fer ús estricte de l'EPI

    Tot i que poden semblar actuacions de menor risc, cal fer ús estricte de l'EPI i no realitzar cap treball en alçada sense assegurar-se prèviament.

  10. En quines circumstàncies es duu a terme el servei de neteja de calçada?

    Quan un vessament o la presència d'objectes a la via genera risc per a la població, la circulació o els vianants

    La neteja de calçada és un servei habitual que els Bombers duen a terme quan, a causa d'un vessament o de la presència d'objectes a la via, es genera un risc per a la població, la circulació rodada o per als vianants.

  11. Un vessament a la calçada s'ha de controlar de seguida per neutralitzar el risc viari i minimitzar l'impacte ambiental. Quina és la tècnica més habitual per al control inicial?

    L'ús d'absorbents, que retenen el líquid i en faciliten l'absorció

    L'ús d'absorbents és la tècnica més habitual per al control inicial: aquests productes retenen el líquid i en faciliten l'absorció. Cal remarcar, però, que la barreja absorbent-contaminant manté el mateix potencial contaminant.

  12. Per què el drenatge i la pluja converteixen un vessament a la calçada en un problema ambiental?

    Perquè la pluja o el drenatge poden arrossegar el producte i contaminar l'aigua i el sòl

    La pluja o el drenatge poden arrossegar el producte vessat, que sol contenir additius i compostos químics tòxics, i contaminar l'aigua i el sòl.

  13. S'ha vessat pintura a la calçada en comptes del combustible habitual. Com canvia el procediment?

    No canvia: és anàleg, afavorint el contacte de l'absorbent i retirant després la barreja

    En el cas d'altres líquids perillosos —àcids, pintures o productes inflamables— el procediment és anàleg: afavorir el contacte de l'absorbent amb el vessament i retirar posteriorment la barreja en sacs o contenidors. Els grans vessaments, en canvi, queden inclosos en les intervencions amb risc NRBQ.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 15 Preguntes del tema 17 →

Àudio, làmines i test del tema 16 · Tots els temes · Generador de tests