Les 114 preguntes del tema 21

Introducció a la gestió d'emergències i el sistema de protecció civil. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 21

Presentació i la gestió d'emergències

7 preguntes

La definició internacional de gestió d'emergències abasta els tres moments del succés, no només el moment crític. Com es defineix?
L'organització i l'administració dels recursos, responsabilitats i capacitats per afrontar una emergència
La gestió d'emergències és l'organització i l'administració dels recursos, responsabilitats i capacitats necessàries per afrontar tots els aspectes d'una emergència, abans, durant i després que es produeixi.
De quin any és la definició de gestió d'emergències de l'UNDRR de les Nacions Unides?
2009
La definició de gestió d'emergències que obre el tema és la de l'UNDRR de les Nacions Unides, de l'any 2009.
Quines tres condicions ha de complir una gestió eficaç d'emergències?
Global, integrada i a totes les fases
Les tres condicions són: global, perquè ha de contemplar qualsevol tipus de perill; integrada, perquè ha d'implicar tots els actors; i a totes les fases, perquè ha d'actuar abans, durant i després.
La gestió d'emergències amplia el concepte tradicional de protecció civil. Quina perspectiva hi incorpora?
Integral, global i proactiva
Aquesta visió amplia el concepte tradicional de la protecció civil incorporant una perspectiva integral, global i proactiva, reconeguda a nivell internacional.
Què vol dir que una gestió d'emergències ha de ser integrada?
Que ha d'implicar administracions, cossos operatius, ciutadania, societat civil i empreses
Integrada vol dir que ha d'implicar tots els actors: administracions públiques, cossos operatius, ciutadania, societat civil i empreses. Global, en canvi, es refereix al tipus de perill.
Quines són les quatre fases del cicle de la gestió d'emergències, pels seus noms en anglès?
Mitigation, Preparedness, Response, Recovery
Les quatre fases són Mitigation, Preparedness, Response i Recovery. Fixa't que la primera en català és Reducció, però el nom anglès és Mitigation. La correcció oficial retira la denominació «les 4R».
A quina fase del cicle corresponen preguntes com «Què pot passar? Amb quina probabilitat? Qui en resultaria afectat?»
A la reducció del risc
Són les preguntes pròpies de la reducció del risc, l'etapa proactiva i preventiva. La preparació respon «estem preparats per actuar?» i la resposta, «què està passant exactament?».

Les 4R: reducció, preparació, resposta i recuperació

8 preguntes

Quina fase del cicle es defineix com l'etapa clau per transformar el coneixement dels riscos en capacitat operativa real?
La preparació
És la definició de la fase de preparació: redacció i implantació de plans, formació dels equips, simulacres, protocols i capacitació de la ciutadania en autoprotecció.
Quina és la fase més visible de tot el cicle de la gestió d'emergències?
La resposta
La resposta és la més visible perquè mobilitza recursos humans i materials de manera intensa i en temps real. La reducció del risc, en canvi, actua de forma discreta i sovint passa desapercebuda.
La reducció del risc inclou també mesures no estructurals. Quin n'és un exemple?
La regulació urbanística per evitar construir en zones exposades
La reducció del risc inclou actuacions estructurals, com el reforç d'estructures vulnerables o la instal·lació de barreres, i també mesures no estructurals, com la regulació urbanística o la gestió adequada del territori.
Més enllà de reparar els danys, què més es fa durant la fase de recuperació?
S'avalua l'actuació i s'actualitzen els plans amb l'experiència viscuda
La recuperació també és el moment d'avaluar l'actuació, identificar fortaleses i debilitats del sistema i actualitzar plans i protocols. L'objectiu no és només tornar a com estàvem, sinó millorar la resiliència col·lectiva.
Què afegeix la resiliència respecte de la simple recuperació?
Que se'n surt enfortit, amb millors capacitats de futur
La resiliència és la capacitat de resistir, absorbir, adaptar-se i recuperar-se, però va més enllà de tornar a l'estat anterior: implica sortir-ne enfortit, amb millors capacitats per fer front a situacions similars.
Dins de la resiliència aplicada a la gestió d'emergències, què busca l'autonomia i capacitat local de resposta?
Comunitats capaces de gestionar les primeres fases amb recursos propis
L'autonomia i capacitat local de resposta consisteix a fomentar comunitats capaces de gestionar les primeres fases de l'emergència amb recursos propis, reduint la dependència de suports externs.
Quina d'aquestes afirmacions sobre les quatre fases del cicle NO és correcta?
Són processos seqüencials i lineals que no se superposen entre ells
Les quatre fases no són processos seqüencials lineals, sinó un cicle continu de millora: les accions de recuperació millorades donen suport a la reducció del risc futura i reforcen la preparació, i fins i tot durant la resposta ja s'inicia la recuperació si s'actua amb criteris preventius.
Passat un episodi d'inundacions, un ajuntament repara el clavegueram, dona suport psicosocial als afectats i revisa el seu pla per incorporar el que ha après. En quina fase del cicle es troba?
A la recuperació
La recuperació comença un cop superada la situació crítica: reconstrucció d'infraestructures i serveis, assistència i suport psicosocial a les persones afectades, i també avaluar l'actuació i actualitzar els plans i protocols amb l'experiència viscuda.

El risc: perill, vulnerabilitat i exposició

7 preguntes

En la gestió d'emergències el risc té una definició tècnica que el separa del llenguatge comú. Quina n'és la fórmula?
Risc = perill × vulnerabilitat × exposició
En la gestió d'emergències el risc no és una possibilitat incerta, com en el llenguatge comú: té una definició tècnica, i és el producte de perill, vulnerabilitat i exposició.
Dins de la definició tècnica del risc, què és el perill?
La probabilitat que es produeixi un fenomen d'una determinada intensitat
El perill és la probabilitat que es produeixi un fenomen d'una determinada intensitat: una tempesta, un terratrèmol o una explosió química, per exemple.
Què passa amb el risc si un dels seus tres components es redueix a zero?
Desapareix, sigui quin sigui el component anul·lat
Com que és una multiplicació, anul·lar qualsevol dels tres components anul·la el risc. Per això, quan el perill és inevitable, s'actua sobre l'exposició o sobre la vulnerabilitat.
Dins de la classificació que ordena els riscos segons la naturalesa del fenomen, les esllavissades i els terratrèmols són riscos...
geològics
Els riscos naturals es divideixen en meteorològics (inundacions, tempestes, nevades), geològics (terratrèmols, esllavissades, volcans) i biològics (pandèmies, plagues).
La classificació dels riscos ajuda a decidir quin pla s'ha d'aplicar i quins serveis hi han de participar. Quin d'aquests és un risc tecnològic?
La fallida d'una infraestructura crítica d'energia o telecomunicacions
Els riscos tecnològics estan associats a l'activitat industrial o a les tecnologies humanes: accidents químics o nuclears, explosions industrials, incendis en instal·lacions o transport de mercaderies perilloses i fallades en infraestructures crítiques.
Una escola està situada dins d'una zona inundable i cada dia hi passen la jornada dos-cents alumnes i una vintena de docents. Quin component del risc descriu aquesta situació?
L'exposició, perquè hi ha elements vulnerables en contacte permanent amb el perill
L'exposició és el nombre d'elements vulnerables i el temps que estan en contacte amb el perill. La vulnerabilitat seria la fragilitat constructiva de l'edifici, i el perill, la probabilitat de la inundació.
Una nova urbanització en zona d'incendis forestals dissenya els accessos com a franges de protecció, amb vials amples i materials resistents al foc. Sobre quin component del risc actua?
Sobre la vulnerabilitat, perquè el perill no es pot eliminar
Amb aquesta decisió urbanística no s'elimina el perill —la vegetació combustible de l'entorn hi continua—, però sí que es redueix notablement la vulnerabilitat i s'augmenta la capacitat de resposta.

Construcció social, mapa de riscos i protecció civil

7 preguntes

Com es caracteritzen les situacions de risc col·lectiu greu o extraordinari?
De baixa freqüència i gran intensitat
Les situacions de risc col·lectiu greu o extraordinari són, en resum, de baixa freqüència i gran intensitat: quan la gravetat puja, la freqüència baixa.
La protecció civil no és només intervenir quan passa una emergència, sinó un sistema integral que preveu, planifica, actua i coordina. Com es defineix?
El conjunt d'accions i mecanismes per garantir la seguretat de persones, béns i medi ambient davant del risc col·lectiu
La protecció civil és el conjunt d'accions i mecanismes que les administracions públiques —i la societat en general— posen en marxa per garantir la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient davant de situacions de risc col·lectiu o catàstrofes.
On té les seves arrels la protecció civil moderna?
En els sistemes de defensa civil del segle XX, especialment durant la Segona Guerra Mundial
L'origen és bèl·lic i reactiu: refugis antiaeris, sistemes d'alerta, evacuacions massives i brigades de primers auxilis, sovint vinculats a estructures militars o de seguretat dels estats.
El risc té una base tècnica i objectiva, però la gestió d'emergències el tracta també com una construcció social i cultural. Què vol dir això?
Que la percepció d'una comunitat pot condicionar decisions i preparació, al marge del risc real
Tot i tenir una base tècnica i objectiva, la percepció social del risc condiciona decisions polítiques, preparació ciutadana i pressió mediàtica, independentment del risc objectiu.
Quins factors afecten directament com una societat viu i gestiona un risc?
El nivell d'informació, la memòria col·lectiva de catàstrofes i la confiança en les autoritats
El nivell d'informació de la població, la memòria col·lectiva de catàstrofes passades i la confiança en les autoritats afecten directament com es viu i es gestiona el risc. Per això la gestió d'emergències treballa també amb comunicació, formació i sensibilització.
Quin és el valor afegit que aporta el mapa de protecció civil de Catalunya?
Permet superposar capes de riscos per detectar l'efecte dominó
És una eina pública i dinàmica que identifica i situa els principals riscos que afecten Catalunya i permet superposar capes de riscos per identificar situacions complexes o que poden desencadenar un efecte dominó. S'actualitza periòdicament.
Què va provocar el canvi cap a un model de protecció civil en temps de pau?
Entendre que les grans amenaces no venien només del conflicte armat
A partir de la segona meitat del segle XX es va començar a entendre que les grans amenaces per a la població no venien només del conflicte armat, sinó també dels riscos naturals, tecnològics i socials. Així va néixer el model orientat a la prevenció, la planificació i la gestió dels riscos col·lectius.

El model català i l'organització competencial

7 preguntes

En quin any es va crear el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya?
1986
El Cos de Bombers de la Generalitat es crea el 1986 com a servei de resposta a les emergències a Catalunya. El 1994 i el 1997 són els anys de la Llei 5/1994 i la Llei 4/1997.
Els ajuntaments són la primera baula del sistema de protecció civil. A partir de quina població estan obligats a disposar d'un servei municipal amb caràcter general?
Més de 20.000 habitants
El llindar és de més de 20.000 habitants. Aquest servei pot integrar personal tècnic de protecció civil i voluntariat de protecció civil.
Quina llei és la de protecció civil de Catalunya?
La Llei 4/1997
La Llei 4/1997 és la de protecció civil de Catalunya. La Llei 5/1994 és la dels serveis de prevenció i extinció d'incendis, i la 17/2015 és estatal, del Sistema Nacional de Protecció Civil.
En quin any s'aprova el PROCICAT?
1995
El PROCICAT, pla territorial de protecció civil de Catalunya, s'aprova l'any 1995, dins de l'aprovació progressiva dels plans de protecció civil catalans.
Quina d'aquestes és una funció pròpia dels municipis en matèria de protecció civil?
Elaborar i mantenir els plans de protecció civil del seu municipi
Les funcions principals dels municipis són elaborar i mantenir els plans del seu municipi, activar-los en cas de risc o emergència coordinant els serveis municipals, i gestionar la comunicació amb la ciutadania.
Quin organisme impulsa i coordina el sistema autonòmic de protecció civil a Catalunya?
La Direcció General de Protecció Civil
La Generalitat, a través de la Direcció General de Protecció Civil, planifica, coordina i supervisa el sistema de protecció civil a nivell autonòmic, i és qui gestiona el CECAT.
Un episodi de fortes pluges obliga un ajuntament a actuar pel seu compte: coordina els serveis de neteja del clavegueram, avisa la població per xarxes socials i senyalitza les zones de risc, sense que calgui activar cap pla de nivell superior. Quin instrument ha posat en marxa?
El PAM per risc d'inundació
En un episodi de fortes pluges, l'ajuntament activa el PAM (Pla d'Actuació Municipal) per risc d'inundació i coordina els serveis municipals, la comunicació a la població i la senyalització de les zones de risc.

L'àmbit estatal i les autoritats de protecció civil

8 preguntes

Quina norma estatal estableix les autoritats competents de protecció civil a cada àmbit administratiu?
La Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil
És la Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, la que estableix quines són les autoritats competents a cada àmbit administratiu per dirigir i activar les respostes davant d'una emergència.
Quina d'aquestes funcions correspon a l'alcalde com a autoritat municipal de protecció civil?
Declarar l'emergència i mobilitzar la policia local, les brigades i el voluntariat
L'alcalde té la responsabilitat de declarar l'emergència i activar els plans de protecció civil al municipi, i de mobilitzar els serveis locals: policia local, brigades i voluntariat.
Quina competència té el conseller o consellera d'Interior com a autoritat autonòmica de protecció civil?
Exercir la direcció estratègica de l'emergència i del CECAT
El conseller o consellera d'Interior declara emergències i activa els plans a escala autonòmica determinant-ne els nivells d'activació, exerceix la direcció estratègica de l'emergència i del CECAT i presideix la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
Quin d'aquests NO és un supòsit per declarar una emergència d'interès nacional?
Que l'emergència es prolongui més enllà de les setanta-dues hores
Els tres supòsits de l'article 28 de la Llei 17/2015 són l'estat d'alarma o excepció, l'afectació de diverses autonomies i la magnitud que exigeix la coordinació superior de l'Estat. La durada de l'emergència no hi és un criteri.
Quina característica distingeix la Comissió de Protecció Civil de Catalunya de la Comissió Municipal de Protecció Civil?
Que és homologadora de plans
Totes dues són consultives, deliberants i coordinadores. Només la de Catalunya és, a més, homologadora de plans de protecció civil.
Quina funció exerceix l'Administració General de l'Estat en l'àmbit internacional de la protecció civil?
Representar l'Estat en el Mecanisme Europeu de Protecció Civil
Entre les funcions de l'Administració General de l'Estat hi ha representar l'Estat en el Mecanisme Europeu de Protecció Civil i en la cooperació internacional, a més d'aprovar els plans d'àmbit estatal i gestionar el Sistema Nacional de Protecció Civil.
Un incendi forestal supera la capacitat dels mitjans autonòmics, però no s'ha declarat l'emergència d'interès nacional i la direcció del pla continua en mans del conseller d'Interior. Quin paper hi pot tenir la UME?
Es pot sol·licitar la seva activació com a recurs de suport a les actuacions
Només amb l'interès nacional declarat la UME assumeix la direcció operativa, actuant sota la direcció del Ministre de l'Interior. Sense aquesta declaració, es pot sol·licitar la seva activació com a recurs de suport.
Una emergència afecta un sol municipi, els serveis locals la poden assumir i no cal activar cap pla de nivell superior. Qui en dirigeix la resposta i des d'on?
L'alcalde, des del CECOPAL, que es constitueix en activar el pla municipal
L'alcalde dirigeix l'emergència a nivell municipal si la situació no requereix l'activació de plans de nivell superior, i ho fa des del CECOPAL, el Centre de Coordinació Operativa Municipal, que es constitueix amb l'activació del pla.

El Mecanisme Europeu de Protecció Civil

7 preguntes

En quin any es va crear el Mecanisme Europeu de Protecció Civil?
2001
El Mecanisme Europeu de Protecció Civil (UCPM) es crea l'any 2001 com a sistema de cooperació entre estats europeus.
El Mecanisme Europeu permet posar en comú recursos i coneixements entre estats. Quan hi pot demanar ajuda un país?
Quan no pot gestionar la catàstrofe amb els seus propis recursos
Qualsevol país afectat per una catàstrofe pot sol·licitar ajuda al Mecanisme quan no pot gestionar-la amb els seus propis recursos.
Quin és l'objectiu del Mecanisme Europeu de Protecció Civil?
Millorar la prevenció, la preparació i la resposta conjunta davant de desastres
El Mecanisme és un sistema de cooperació entre estats europeus que té com a objectiu millorar la prevenció, la preparació i la resposta conjunta davant de desastres naturals, tecnològics o d'origen humà, tant dins com fora de la Unió Europea.
Quin òrgan rep la petició d'ajuda del país afectat, n'avalua la situació i sol·licita les ajudes als diferents països?
El Centre Europeu de Coordinació de Resposta a Emergències
L'ERCC, amb seu a Brussel·les i actiu les 24 hores del dia, fa el seguiment permanent de les emergències a nivell global, rep les peticions d'ajuda, avalua la situació i sol·licita les ajudes als diferents països.
Què són els mòduls d'intervenció del Mecanisme Europeu?
Equips operatius especialitzats, autònoms i certificats, d'un o més països participants
Els mòduls d'intervenció són equips operatius especialitzats, provinents d'un o més països participants, que han superat un procés de certificació per garantir la seva capacitat, autonomia i interoperabilitat internacional. Són unitats autònomes i autosuficients.
Un país vol oferir al Mecanisme Europeu un equip de bombeig d'alta capacitat i l'ha de registrar abans a l'European Civil Protection Pool. Quins tres passos té el procés de certificació?
Visita consultiva, exercici de taula o despatx i exercici real de camp
Els països registren els mòduls a l'European Civil Protection Pool (ECPP) i els sotmeten a un procés rigorós de certificació de tres passos: visita consultiva, exercici de taula o despatx (table-top) i exercici real de camp.
Dins del Mecanisme Europeu, el sistema Copernicus és una eina de...
vigilància i alerta primerenca
Copernicus apareix com a eina de vigilància i alerta primerenca dins de l'eix de formació i prevenció del Mecanisme, i torna a sortir com a connexió externa dels centres de coordinació.

Els plans de protecció civil: tipologia

10 preguntes

Els plans especials estan dissenyats per fer front a riscos concrets de naturalesa particular. A quin risc respon l'AEROCAT?
A les emergències aeronàutiques
L'AEROCAT és el pla especial per a emergències aeronàutiques. La correcció oficial en canvia la denominació, que abans deia «accidents aeris».
Cada municipi pot tenir diversos plans d'actuació segons el risc. Com s'anomena el document únic que els integra tots?
El DUPROCIM
El DUPROCIM integra en un sol document els diferents PAM per a riscos concrets i el pla municipal per a riscos no especials.
Un pla de protecció civil és un document tècnic i operatiu. Quin d'aquests elements hi queda definit?
Els escenaris de risc que poden activar el pla
Els plans defineixen els escenaris de risc que poden activar el pla, els grups actuants i la seva organització, els procediments d'actuació, els recursos disponibles i els mecanismes de comunicació i activació.
Quin pla especial correspon a la contaminació del medi marí?
CAMCAT
CAMCAT és contaminació del medi marí. TRANSCAT és transport de mercaderies perilloses, RADCAT és risc radiològic i PLASEQCAT, accidents químics a la indústria.
Quina diferència hi ha entre el PLASEQCAT i el PLASEQTA?
Tots dos són per a accidents químics; el PLASEQTA és del sector industrial de Tarragona
Tots dos són plans especials per a accidents químics a la indústria. El PLASEQTA és específic del sector industrial de Tarragona.
Els plans territorials estableixen la resposta general del sistema davant de qualsevol emergència. Quan s'aplica el PROCICAT?
Davant de riscos generals o de situacions que no tenen pla especial aplicable
El PROCICAT és el pla territorial de protecció civil de Catalunya: cobreix els riscos generals i tot allò que no té un pla especial aplicable. És el pla paraigua, i inclou plans d'actuació específics.
Les emergències en el transport de passatgers per ferrocarril es cobreixen amb...
un pla d'actuació del PROCICAT
El PROCICAT inclou plans d'actuació específics, i entre ells destaca el PROCICAT-ferrocarril, per a emergències en el transport de passatgers per ferrocarril. No és un pla especial: és un pla d'actuació del pla territorial.
Qui valida i homologa els plans d'autoprotecció (PAU)?
La Generalitat o l'ajuntament, segons la classificació de l'activitat
Els PAU són validats i homologats per la Generalitat o per l'ajuntament, segons la classificació d'activitats que s'estableix en el catàleg d'activitats, centres i instal·lacions afectades per la normativa dels PAU.
Un municipi té elaborat el seu pla d'actuació municipal per risc d'incendi forestal, però ha de respondre a una emergència que no té cap pla especial que la cobreixi. Quin instrument municipal hi aplica?
El PBEM, pla municipal multirisc per a riscos no especials
El PBEM és el pla municipal multirisc per a riscos no especials, i està integrat en el DUPROCIM juntament amb els PAM per a riscos concrets.
Una nevada intensa deixa incomunicats diversos municipis de muntanya durant dos dies. Quin instrument de planificació hi correspon en primer lloc?
El pla especial de nevades intenses
El NEUCAT és el pla especial per a nevades intenses. Els plans territorials, com el PROCICAT, estableixen la resposta general del sistema especialment quan no hi ha un pla especial aplicable; si n'hi ha, és el pla especial el que governa la resposta a aquell risc.

Continguts, cicle de vida i plans estatals

7 preguntes

Dins de la fase de manteniment, amb quina periodicitat mínima s'han de revisar els plans de protecció civil?
Cada 4 anys
La fase de manteniment del cicle de vida d'un pla preveu una revisió periòdica com a mínim cada 4 anys, amb actualització de dades, contactes i procediments.
Tot pla de protecció civil ha d'incloure quatre blocs essencials. Quin d'aquests n'és un?
L'inventari de recursos i infraestructures
Els quatre blocs essencials són la identificació del risc, l'organització operativa, l'operativitat del pla i l'inventari de recursos i infraestructures.
Dins del bloc d'identificació del risc d'un pla, què s'hi concreta?
Els escenaris possibles, la intensitat i freqüència i l'afectació prevista
El bloc d'identificació del risc recull els escenaris possibles, la intensitat i la freqüència i l'afectació prevista. Els grups actuants i els nivells d'activació són del bloc d'organització operativa.
Dins del cicle de vida d'un pla de protecció civil, quina fase ve immediatament després de l'aprovació?
La implantació
Les cinc fases del cicle de vida d'un pla són, en aquest ordre: redacció, aprovació, implantació, manteniment, i simulacres i avaluació.
Què inclou la fase d'implantació d'un pla de protecció civil?
La difusió entre els serveis actuants, l'assignació de recursos i la formació dels equips
La implantació comprèn la difusió entre els serveis actuants, l'assignació de recursos i la formació dels equips. L'actualització de dades i contactes correspon al manteniment.
El PLEGEM és el pla operatiu que engloba i integra tots els plans estatals i autonòmics. Quina n'és l'especialitat?
Les emergències multirisc, de baixa probabilitat però gran impacte
El PLEGEM és el pla operatiu que engloba i integra tots els plans estatals i autonòmics, amb especial atenció a les emergències multirisc: baixa probabilitat, però gran impacte.
Dins de les situacions operatives del PLEGEM, la situació 3 correspon a...
emergència nacional
La situació 0 és alerta permanent, les situacions 1 i 2 són preemergència, la 3 és emergència nacional, la E és suport a altres sistemes i la R, recuperació.

Estructura operativa: direcció, comitè i CCA

8 preguntes

En quins quatre elements es resumeix l'estructura operativa dels plans de protecció civil de Catalunya?
Direcció del pla, comitè d'emergències, grups actuants i centres de coordinació
L'estructura operativa que marca l'organització i la coordinació de la resposta es resumeix en direcció del pla, comitè d'emergències, grups actuants i centres de coordinació.
La direcció del pla és l'autoritat màxima que condueix la resposta quan un pla s'activa. En qui recau, a Catalunya?
En el conseller o consellera d'Interior, o en qui delegui
La direcció del pla recau en el conseller o consellera d'Interior, o en la persona en qui delegui, i es desenvolupa sempre en coordinació amb els alcaldes dels municipis afectats.
Quina d'aquestes és una funció bàsica de la direcció del pla?
Declarar l'activació i la desactivació del pla segons l'evolució del risc
Entre les funcions bàsiques de la direcció del pla hi ha declarar l'activació i la desactivació del pla, analitzar i valorar la situació, decidir les actuacions estratègiques, coordinar els alcaldes, gestionar els recursos i supervisar la informació oficial.
Quin òrgan dona suport a la direcció del pla per analitzar i valorar la situació?
El Consell assessor
El Consell assessor, format per alts càrrecs de cada organisme amb responsabilitats, ajuda la direcció a analitzar i valorar la situació. El Gabinet d'informació és qui canalitza la informació a la població.
Per qui està integrat el Comitè d'Emergències, a més del director o directora del pla?
Pel consell assessor, el gabinet d'informació i el CECAT o el CECOPAL
El Comitè d'Emergències està encapçalat pel director del pla i integrat pel consell assessor, el gabinet d'informació i el CECAT o CECOPAL com a màxim òrgan de coordinació operativa.
El coordinador del CCA és el màxim responsable de tot l'operatiu en aquella zona. Per defecte, en qui recau?
En el responsable del Grup d'Intervenció present sobre el terreny
El coordinador del CCA és el màxim responsable de tot l'operatiu en aquella zona. Per defecte, la figura recau en el responsable del Grup d'Intervenció present sobre el terreny, llevat que el director del pla designi un altre responsable.
Durant la intervenció en un incendi es determina que el foc té un origen intencionat i el grup judicial s'incorpora a l'operatiu. Què passa amb la coordinació del Centre de Comandament Avançat?
Passa automàticament al màxim responsable del Grup d'Ordre present al lloc
En emergències on es determini un caràcter intencionat, la coordinació del CCA recau automàticament en el màxim responsable del Grup d'Ordre.
Una emergència s'estén per un territori molt extens, amb dos fronts actius separats per desenes de quilòmetres i accessos independents. Què preveu l'estructura operativa en un cas com aquest?
Constituir diversos CCA, cadascun amb responsabilitat sobre una àrea concreta
Habitualment el CCA s'ubica en un lloc segur però proper a la zona més afectada. En emergències que abasten un territori molt extens es poden constituir diversos CCA, cadascun amb responsabilitat sobre una àrea concreta.

Els grups actuants (1 de 2)

7 preguntes

Quin és l'organisme coordinador del Grup d'Intervenció?
Bombers de la Generalitat
Bombers de la Generalitat, o els bombers municipals, coordinen el Grup d'Intervenció, que duu a terme les accions físiques directes sobre el risc o les seves conseqüències.
Quin és l'organisme coordinador del Grup Sanitari?
El SEM, Sistema d'Emergències Mèdiques
El SEM coordina el Grup Sanitari, que integra també la xarxa del sistema de Salut a Catalunya i la Creu Roja i altres entitats sanitàries de suport.
Quin és l'organisme coordinador del Grup d'Ordre?
Els Mossos d'Esquadra
Els Mossos d'Esquadra coordinen el Grup d'Ordre. Els agents rurals, les policies locals, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en són integrants segons el cas.
El Grup d'Intervenció és el que duu a terme les accions físiques directes sobre el risc o les seves conseqüències. Quina n'és una funció?
La inspecció tècnica i el control de danys estructurals
Les funcions principals del Grup d'Intervenció són l'extinció d'incendis, el salvament i rescat, la contenció o neutralització del risc i la inspecció tècnica i control de danys estructurals.
El Grup Sanitari valora i atén ferits, intoxicats, víctimes amb estrès agut i persones evacuades. Quina d'aquestes funcions li correspon?
L'atenció psicològica
Les funcions principals del Grup Sanitari són l'assistència sanitària als afectats, el transport sanitari i l'atenció psicològica. S'encarrega de ferits, intoxicats, víctimes amb estrès agut i persones evacuades.
Quin grup actuant té entre les seves funcions la realització d'evacuacions?
El Grup d'Ordre
La realització d'evacuacions és una funció del Grup d'Ordre, juntament amb el control de perímetres, la gestió d'accessos i el control del trànsit. És una confusió habitual amb el Grup Logístic, que dona suport als evacuats.
Un incendi forestal travessa el límit entre Catalunya i una comunitat autònoma veïna i obliga a coordinar el control d'accessos als dos costats. Quin cos s'incorpora al Grup d'Ordre per raó d'aquesta circumstància?
La Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil s'incorpora al Grup d'Ordre si l'emergència afecta infraestructures estatals o zones interterritorials. La Policia Nacional hi entra si afecta persones estrangeres.

Els grups actuants (2 de 2), els PAG i el voluntariat

8 preguntes

Quin és l'organisme coordinador del Grup Logístic?
La Direcció General de Protecció Civil
La Direcció General de Protecció Civil coordina el Grup Logístic, essencial en emergències de llarga durada, que integra també serveis municipals, empreses col·laboradores i entitats de suport humanitari.
El Grup Logístic atén la població afectada i dona suport als serveis actuants. Quina n'és una funció pròpia?
La instal·lació de refugis o punts d'acollida
Entre les funcions del Grup Logístic hi ha l'atenció a la població afectada, el subministrament de materials, vehicles i alimentació, la instal·lació de refugis o punts d'acollida, el transport de personal i mitjans i el suport a evacuats i població vulnerable.
El Grup d'experts aporta criteris tècnics per valorar escenaris i preveure l'evolució del risc. Qui el coordina?
Varia segons el risc de què es tracti
L'organisme coordinador del Grup d'experts varia segons el risc. En canvi, el coordinador del grup judicial sí que és fix: el poder judicial.
En quins casos s'activa especialment el grup judicial?
En accidents amb víctimes múltiples o quan hi ha indicis criminals
El grup judicial inclou autoritats judicials, forenses i cossos d'investigació, i s'activa especialment en accidents amb víctimes múltiples o en cas d'indicis criminals.
Dins del marc dels plans de protecció civil, cada grup actuant ha de disposar del seu propi pla. Què és un PAG?
El Pla d'Actuació de Grup, propi de cada grup actuant
El PAG és el Pla d'Actuació de Grup, que estableix com ha d'actuar cada grup actuant en una emergència. No s'ha de confondre amb el PAM, el PAU ni el PLEGEM.
Quin d'aquests elements ha d'incloure el Pla d'Actuació de Grup?
L'estructura interna del grup, amb la designació del coordinador
El PAG inclou les actuacions del grup durant les diverses fases, la seva integració operativa dins del pla general, els protocols de comunicació i coordinació amb el CECAT i la resta de grups, i l'estructura interna del grup.
El voluntariat de protecció civil col·labora en prevenció, suport logístic, comunicació i assistència bàsica. Qui el nomena?
L'alcalde, un cop superada una formació bàsica obligatòria
Els voluntaris de protecció civil són nomenats pel seu alcalde un cop han superat una formació bàsica obligatòria, i depenen funcionalment del municipi.
La participació de la ciutadania a les emergències es canalitza a través de les associacions de voluntaris inscrites al registre oficial de voluntariat de protecció civil de Catalunya. Quin és el seu àmbit d'actuació?
El propi municipi, i excepcionalment fora per acord o a petició de l'autoritat autonòmica
El voluntariat de protecció civil depèn funcionalment del municipi i el seu àmbit d'actuació és el propi municipi, i excepcionalment fora d'aquest per acord entre els ajuntaments respectius o a petició de l'autoritat de protecció civil autonòmica.

Mesures de protecció per a la població

8 preguntes

L'evacuació desplaça la població fora de la zona de perill de manera ordenada i planificada. Quins dos tipus se'n distingeixen?
Preventiva i urgent
L'evacuació implica el desplaçament de la població fora de la zona de perill de manera ordenada i planificada, i pot ser preventiva, abans que el risc sigui imminent, o urgent, quan la situació ja és crítica.
Entre els canals habituals d'informació a la població, com s'anomena el sistema d'alertes via SMS?
ES-Alert
ES-Alert és el sistema d'alertes a la població via SMS. La ràdio i la televisió, les xarxes socials oficials, els altaveus municipals i la missatgeria dels cossos de seguretat són els altres canals habituals.
Les zones segures són espais del territori que no es veuran afectats pel risc immediat. Què han d'oferir?
Protecció física, accés a serveis bàsics i allunyament de la font de perill
Les zones segures ofereixen protecció física, accés a serveis bàsics i allunyament de la font de perill. Són exemples les parts altes d'un municipi en cas d'inundació o les zones no forestals durant un incendi.
En quin d'aquests supòsits, entre d'altres, es recorre al confinament de la població?
En un núvol tòxic provocat per un accident químic
El confinament consisteix a mantenir la població dins d'un espai tancat i segur per protegir-se d'un risc exterior, com un núvol tòxic per accident químic, un alliberament radiològic o un incendi amb fum dens.
En cas d'evacuació cal preveure punts d'acollida temporal. Què han de garantir?
Aigua, aliments i mantes, assistència sanitària bàsica, descans, suport psicosocial i seguretat
Els punts d'acollida han de garantir subministrament d'aigua, aliments i mantes, assistència sanitària bàsica, zona de descans i informació, suport psicosocial i registre de persones evacuades, i seguretat per garantir la convivència.
Com han de ser els missatges d'alerta a la població durant una emergència?
Breus i directes, en llenguatge accessible i amb instruccions concretes
Una emergència requereix comunicació clara, immediata i entenedora: els missatges d'alerta han de ser breus i directes, en llenguatge accessible i amb informació útil i instruccions concretes.
Un accident químic obliga a protegir un nucli urbà i el temps material disponible abans que hi arribi el núvol és de pocs minuts. Quina mesura de protecció sol ser més segura en aquestes condicions?
El confinament dins d'estructures o nuclis urbans ja existents
La població és especialment vulnerable durant les accions d'evacuació. Per això, amb poc temps material per dur-la a terme, sovint és molt més segur el confinament dins d'estructures o nuclis urbans.
S'ha evacuat un barri per una fuita química i cinquanta persones no podran tornar a casa fins l'endemà. On se les ha de portar?
Punt d'acollida
En cas d'evacuació s'han de preveure punts d'acollida on allotjar temporalment la població evacuada, amb subministrament d'aigua, aliments i mantes, assistència sanitària bàsica, zona de descans i informació, suport psicosocial, registre de persones evacuades i seguretat. La zona segura, en canvi, és l'espai del territori que el risc immediat no afectarà.

Centres de coordinació d'emergències

8 preguntes

On està situat el CECAT i on té la sala secundària?
A Barcelona, amb sala secundària a Tarragona
El CECAT, gestionat per la Direcció General de Protecció Civil, és el centre neuràlgic de la protecció civil de la Generalitat: està situat a Barcelona i disposa d'una sala secundària a Tarragona.
Quantes sales de coordinació territorial té el Cos de Bombers de la Generalitat?
6
El Cos de Bombers de la Generalitat té 6 sales de coordinació territorial, que coordinen totes les actuacions que es produeixen a Catalunya.
El CECAT és el centre neuràlgic de la protecció civil de la Generalitat. Quina d'aquestes n'és una funció?
L'emissió d'alertes i la comunicació a la població i als municipis
Les funcions del CECAT són la supervisió i el seguiment de riscos, l'activació de plans de protecció civil, la coordinació amb serveis d'emergència i administracions, i l'emissió d'alertes i la comunicació a la població i als municipis.
Quina afirmació sobre el CECOPAL és correcta?
Es constitueix amb l'activació del pla de protecció civil municipal
Tots els municipis amb pla de protecció civil han de comptar amb un CECOPAL, que es constitueix amb l'activació del pla. El dirigeix l'alcalde i actua de manera coordinada amb el CECAT.
Quina d'aquestes eines fan servir els centres de coordinació per sostenir el flux d'informació?
Mapes digitals i geoinformació
Entre els sistemes tecnològics dels centres de coordinació hi ha els canals de ràdio segurs i prioritaris, els sistemes de gestió de trucades i d'actuacions, els mapes digitals i la geoinformació, i la connexió amb sistemes europeus i estatals.
En el protocol de recepció i transmissió d'informació, quin pas precedeix immediatament la difusió i tramesa?
La validació i confirmació
La sistemàtica és: recepció de la informació inicial, normalment pel 112; validació i confirmació, amb anotació de data, hora, lloc i tipologia i generació de la carta d'actuació; difusió i tramesa als cossos actuants; i activació de recursos.
Un incendi forestal creix i cal enviar-hi mitjans aeris i una unitat del GRAF que estan assignats a una altra demarcació. Quin òrgan pren aquesta decisió?
La Sala Central de Bombers, que prioritza l'enviament d'ajudes entre territoris
La Sala Central de Bombers està jeràrquicament per sobre de les sis sales territorials: fa la coordinació general, activa els recursos especials com els mitjans aeris, el GRAE o el GRAF, i prioritza l'enviament d'ajudes entre territoris.
Durant una emergència hi ha activats alhora el pla municipal i el pla territorial de Catalunya. Qui dirigeix cadascun dels dos centres de coordinació?
L'alcalde el CECOPAL i el conseller o consellera d'Interior el CECAT
L'alcalde dirigeix el CECOPAL i el conseller o consellera d'Interior exerceix la direcció estratègica de l'emergència i del CECAT. Els dos centres actuen de manera coordinada.

Divulgació i sensibilització

7 preguntes

La gestió d'emergències no és només actuar mentre passen. Quina funció té la divulgació dins del sistema?
Formar, informar i preparar la ciutadania abans que l'emergència passi
La gestió d'emergències també té una funció clau abans que aquestes passin: formar, informar i preparar la ciutadania. Aquesta tasca és essencial per reduir riscos i construir comunitats més resilients.
Quin d'aquests NO és un objectiu de la divulgació?
Acreditar que els municipis compleixen les obligacions de planificació
La divulgació busca incrementar el coneixement ciutadà sobre els riscos, fomentar actituds proactives i preventives, facilitar instruccions clares d'autoprotecció i promoure una cultura de la seguretat compartida entre administracions i ciutadania.
Les accions divulgatives s'adapten a públics diferents. Quin d'aquests és un format de jornada oberta?
Els simulacres oberts amb participació ciutadana
Dins de les jornades obertes i simulacres hi ha les jornades de portes obertes dels serveis d'emergències, els simulacres oberts amb participació ciutadana i les pràctiques d'evacuació en equipaments públics. Els tallers escolars i els tríptics són d'altres eixos.
La divulgació ha de ser universal, però segmentada segons les característiques dels col·lectius. Quin tractament correspon a les persones amb discapacitat?
Comunicació accessible, pictogrames i missatges adaptats
A les persones amb discapacitat els correspon comunicació accessible, pictogrames i missatges adaptats.
Quin tractament correspon a les persones grans dins de la divulgació?
Missatges clars, suport personalitzat i atenció a vulnerabilitats
A les persones grans els corresponen missatges clars, suport personalitzat i atenció a vulnerabilitats. La divulgació ha de ser universal, però també segmentada segons les característiques dels col·lectius.
Quin d'aquests és un exemple d'acció formativa d'educació en autoprotecció?
Saber què ha de contenir una motxilla d'emergència
Entre els exemples d'accions formatives hi ha què fer davant d'una fuita química o un incendi forestal proper, com confinar-se correctament a casa, què ha de contenir una motxilla d'emergència i què és el telèfon 112 i com utilitzar-lo.
Quin efecte té sobre la població ensenyar-li a protegir-se davant d'una emergència?
Genera confiança i capacitat de resposta
L'educació en autoprotecció consisteix a ensenyar la població com protegir-se amb coneixements senzills però vitals, i no genera por: genera confiança i capacitat de resposta.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 20 Preguntes del tema 22 →

Àudio, làmines i test del tema 21 · Tots els temes · Generador de tests