OpoCast / Bombers Generalitat 81/26 / T20 / Preguntes

Les 179 preguntes del tema 20

Equips de protecció individual d'intervenció en emergències. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 20

Marc legal i definició d'EPI

8 preguntes
  1. Quines dues normes estableixen el marc legal i tècnic de l'ús dels EPI?

    La Llei 31/1995 i el Reial decret 773/1997

    La Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i el Reial decret 773/1997 són les dues normes que cita el manual.

  2. La definició d'EPI va més enllà de les peces de roba tècnica i inclou equips multirisc i complements especialitzats. Com ha de ser l'equip o accessori perquè sigui un EPI?

    Destinat a ser portat o subjectat pel bomber amb la finalitat de protegir-ne la salut o la seguretat

    Un EPI és qualsevol equip o accessori destinat a ser portat o subjectat pel bomber amb la finalitat de protegir la seva salut o seguretat: des de peces de roba tècnica fins a equips multirisc o complements especialitzats com pantalles de protecció, mascaretes o elements auxiliars.

  3. En l'àmbit d'intervenció en emergències els EPI són una eina vital per afrontar intervencions d'alta exigència física i risc elevat. Quan s'utilitzen?

    Quan no és possible eliminar o reduir suficientment els perills amb protecció col·lectiva o mesures organitzatives

    L'EPI és l'última opció: primer s'intenta eliminar el perill i després protegir col·lectivament o amb mesures organitzatives.

  4. El nivell mínim de protecció dels equips de protecció individual es regula mitjançant el procediment corresponent. Qui el pot adaptar d'acord amb l'avaluació dels riscos de cada actuació?

    El cap d'intervenció

    El nivell mínim de protecció es regula pel procediment corresponent i el pot adaptar el cap d'intervenció d'acord amb l'avaluació dels riscos i les característiques de cada actuació.

  5. L'eficàcia d'un equip de protecció individual no depèn només de la peça: depèn d'un programa integral de quatre potes. Quines són?

    Avaluació de riscos, selecció i adaptació a cada situació, formació i informació als usuaris, i manteniment constant del material

    El programa integral que fa eficaços els EPI inclou l'avaluació de riscos, la selecció i adaptació a cada situació, la formació i informació als usuaris i el manteniment constant del material.

  6. L'elecció de l'EPI adequat per a una actuació concreta no és arbitrària: es basa en tres factors. Quins són?

    La freqüència i magnitud del risc, el nivell d'exposició i les característiques de l'operació

    L'elecció correcta de cada EPI s'ha de basar en la freqüència i magnitud del risc, el nivell d'exposició i les característiques de l'operació.

  7. La seguretat en una intervenció no recau exclusivament en qui la dirigeix. Com es defineix aquesta responsabilitat?

    Com una corresponsabilitat compartida entre tots els membres de l'equip

    La seguretat és una corresponsabilitat compartida entre tots els membres de l'equip: les decisions individuals d'autoprotecció afecten també la seguretat dels companys.

  8. De l'equip que li han assignat, el bomber no n'ha de conèixer només com es posa. Què més ha de dominar?

    Les prestacions i les limitacions de l'equip, i identificar quan i com s'ha d'emprar

    Cada professional ha de conèixer a fons les prestacions dels EPI assignats i també les seves limitacions, i ha de saber identificar quan i com s'han d'emprar.

Categories, pictogrames i normes europees

10 preguntes
  1. En l'àmbit dels bombers la majoria d'EPI són de categoria III. Quina paraula caracteritza els danys davant dels quals protegeix aquesta categoria?

    Irreversibles

    La categoria III protegeix davant de riscos greus per la salut o mortals, susceptibles de provocar danys irreversibles.

  2. Dins de la categoria III, quin és el llindar de temperatures extremes?

    Superiors a 100 °C o inferiors a −50 °C

    El manual fixa el llindar en temperatures superiors a 100 °C o inferiors a −50 °C, amb el jaquetó i els sobrepantalons d'intervenció i els guants criogènics com a exemples.

  3. Els equips de protecció individual es classifiquen en tres categories segons el nivell de risc davant el qual protegeixen. Quina característica defineix els de categoria I?

    Protegeixen davant de riscos mínims amb efectes graduals detectables a temps pel propi treballador

    La categoria I cobreix danys lleus o fàcilment reparables, amb efectes graduals que el propi treballador pot detectar a temps.

  4. La protecció auditiva, el calçat de seguretat i les jaquetes d'alta visibilitat són exemples d'equips destinats a prevenir danys de gravetat mitjana. Com es defineix la categoria II d'EPI?

    Per exclusió: riscos que no són ni mínims ni mortals

    És l'única de les tres que es defineix per exclusió: aquells riscos que no pertanyen ni a la categoria I ni a la III.

  5. Uns guants de jardineria, uns guants de rentar plats, un folre polar i unes ulleres de sol comparteixen categoria d'EPI. Quina és, i per què?

    Categoria I, perquè són agressions mecàniques superficials, productes poc nocius i agents atmosfèrics moderats

    Són exemples de categoria I: agressions mecàniques superficials, contacte amb productes poc nocius, agents atmosfèrics moderats i radiació solar, tots amb danys lleus o fàcilment reparables.

  6. Els arnesos anticaigudes i els dissipadors d'energia s'inclouen en una categoria concreta per un motiu que no té a veure amb l'alçada en si. Quin és?

    Són de categoria III: els danys que eviten són irreversibles per al treballador

    La categoria III protegeix davant de riscos greus per a la salut o mortals, susceptibles de provocar danys irreversibles, i hi figuren les caigudes en alçada amb arnesos anticaigudes i dissipadors d'energia.

  7. Els pictogrames no apareixen en un catàleg a part: van sobre l'equip mateix. On es poden trobar?

    A les etiquetes o marcats directament sobre l'EPI

    Els pictogrames són símbols normalitzats que apareixen a les etiquetes o marcats directament sobre l'EPI i complementen la informació de la seva categoria.

  8. D'aquests quatre riscos, tres tenen pictograma propi dins del conjunt de símbols normalitzats d'EPI i un no. Quin NO en té?

    Soroll

    Els sis pictogrames recollits són fred, productes químics, electricitat estàtica, foc i calor, contaminació per partícules radioactives i microorganismes. El soroll no hi figura.

  9. Els vestits de protecció química es classifiquen en la categoria més alta per dos tipus d'agressió que s'esmenten junts. Quins són?

    Les agressions químiques i les radiacions ionitzants

    Dins de la categoria III, els vestits de protecció química corresponen a les agressions químiques o radiacions ionitzants.

  10. Quin d'aquests equips NO és un exemple de categoria III?

    El calçat de seguretat

    El calçat de seguretat és un exemple de categoria II. El jaquetó i els sobrepantalons d'intervenció, els guants dielèctrics i les mascaretes autofiltrants són de categoria III.

La resta de normes, el casc i el vestit

35 preguntes
  1. Quina norma regula el vestuari de protecció per a l'extinció d'incendis estructurals?

    EN 469

    L'EN 469 és la norma del vestuari estructural, que defineix el concepte de multicapa. L'EN 15090 regula el calçat i l'EN 443 el casc d'intervenció pesant. La norma del vestuari forestal es va citar amb un codi antic fins a la correcció oficial de 2026.

  2. Quina norma de casc aplica al casc lleuger quan s'utilitza en rescats i assistències tècniques?

    EN 16473

    L'EN 16473 és la de cascos per a rescat tècnic. L'EN 16471 és la de cascos per a incendis forestals i l'EN 443 la del casc estructural.

  3. En quins escenaris s'utilitza principalment el casc d'intervenció pesant o estructural?

    En incendis estructurals urbans, industrials i de túnels, i en entorns amb altes temperatures

    L'ús principal del casc d'intervenció pesant són les intervencions en incendis estructurals (urbans, industrials, túnels) i els entorns amb altes temperatures.

  4. A quina categoria d'EPI pertany el vestit d'intervenció pesant?

    A la categoria III

    El vestit d'intervenció pesant és un EPI de categoria III.

  5. Per diferenciar les prestacions dels diferents equips de protecció, a part de la categoria cal fixar-se en els pictogrames. Quina diferència hi ha entre la categoria i el pictograma d'un EPI?

    La categoria indica la gravetat del risc i el pictograma la funció concreta de protecció

    La categoria defineix el nivell de gravetat i la complexitat dels assaigs; el pictograma especifica la funció concreta: tèrmica, química, impactes o riscos elèctrics.

  6. La norma del vestuari per a l'extinció d'incendis estructurals defineix el concepte de multicapa. Quins elements componen aquesta estructura del vestit?

    Capa exterior, barrera impermeable, barrera tèrmica i folre interior

    Són quatre elements, en aquest ordre: capa exterior, barrera impermeable, barrera tèrmica i folre interior.

  7. El casc d'intervenció pesant s'utilitza en incendis estructurals i en entorns amb altes temperatures. Quina característica en defineix expressament la seva norma?

    La compatibilitat amb ERA

    L'EN 443 defineix els requisits de resistència tèrmica, impactes i compatibilitat amb ERA per al casc d'intervenció pesant. La compatibilitat amb ERA només apareix en aquesta norma.

  8. El vestuari de protecció per a incendis forestals té una norma europea pròpia, diferent de la del vestuari d'intervenció estructural. Quina és?

    EN ISO 15384

    La norma pròpia del vestuari forestal és l'EN ISO 15384, que substitueix l'antiga EN 15614. L'EN 469 és la del vestuari d'intervenció estructural.

  9. La norma de referència del vestuari utilitzat en incendis urbans i industrials fixa un objectiu de protecció contra quatre formes de calor. Quines?

    Flama, calor radiada, calor convectiva i calor per contacte

    L'EN 469 estableix els requisits mínims de protecció contra flama, calor radiada, calor convectiva i calor per contacte, a més de la resistència a la penetració d'aigua i productes químics lleus.

  10. Per sobre de la protecció tèrmica, la norma del vestuari estructural afegeix tres requisits addicionals. Quins són?

    Resistència mecànica, visibilitat amb bandes reflectants i fluorescents, i ergonomia i llibertat de moviment

    Els requisits addicionals de l'EN 469 són la resistència mecànica (trencament, abrasió, tall), la visibilitat mitjançant bandes reflectants i fluorescents, i l'ergonomia i llibertat de moviment.

  11. A quina peça concreta s'aplica la norma del vestuari estructural?

    Al vestit estructural, format per jaquetó i pantaló

    L'EN 469 s'aplica al vestit estructural (jaquetó i pantaló) per a intervencions en entorns de foc intens.

  12. L'objectiu de la norma del vestuari forestal combina protecció i confort, perquè les jornades són llargues. Com s'enuncia?

    Protegir davant de flama directa breu, calor radiant i brases, assegurant lleugeresa i transpirabilitat

    La norma del vestuari forestal busca la protecció davant de flama directa breu, calor radiant i brases, però assegurant la lleugeresa i la transpirabilitat del vestit per a jornades llargues.

  13. L'estructura del vestit forestal es diferencia clarament de la de l'estructural. En què consisteix?

    Normalment és d'una sola capa de teixit ignífug, com ara Nomex o equivalent

    El vestit forestal és normalment d'una sola capa de teixit ignífug (Nomex o equivalent), molt més lleuger que l'estructural.

  14. Hi ha una norma de casc que, a més de resistència tèrmica i impactes, exigeix expressament una compatibilitat concreta. Quina norma és i amb què ha de ser compatible?

    L'EN 443, i ha de ser compatible amb l'ERA

    L'EN 443, de cascos de bombers per a incendis estructurals, defineix els requisits de resistència tèrmica, impactes i compatibilitat amb ERA per al casc d'intervenció pesant.

  15. Quins tres adjectius defineixen els requisits del casc lleuger per a incendis forestals?

    Lleuger, ventilat i apte per a entorns forestals

    L'EN 16471, de cascos per a incendis forestals, estableix els requisits del casc lleuger: lleuger, ventilat i apte per a entorns forestals.

  16. Quins quatre riscos cobreixen els requisits mínims de la norma de guants de bombers?

    Flama, calor, tall i perforació

    L'EN 659, de guants de protecció per a bombers, defineix els requisits mínims de protecció contra flama, calor, tall i perforació.

  17. El casc d'intervenció és l'element clau de protecció del cap i la cara. Davant de quins riscos protegeix?

    Impactes, projectils, calor, flames, fum, substàncies corrosives i corrents elèctriques

    El casc d'intervenció protegeix el cap i la cara davant d'impactes, projectils, calor, flames, fum, substàncies corrosives i corrents elèctriques.

  18. El disseny del casc d'intervenció pesant es descriu amb dos adjectius i un abast de protecció. Quins?

    Tancat i envoltant, amb protecció integral per a cap, cara, coll i orelles

    El casc d'intervenció pesant és un casc tancat i envoltant, amb protecció integral per a cap, cara, coll i orelles.

  19. Dos elements incorporats distingeixen físicament el casc d'intervenció pesant, un dels quals sol ser de Nomex o aluminitzat. Quins són?

    Una pantalla facial ampla i una clatellera ignífuga

    El casc d'intervenció pesant incorpora pantalla facial ampla i clatellera ignífuga, normalment de Nomex o aluminitzada.

  20. El casc lleuger està preparat per afegir-hi dos complements que el casc pesant ja porta integrats o no necessita. Quins són?

    Protecció auditiva i frontals de llum

    El casc lleuger està preparat per afegir-hi protecció auditiva i frontals de llum.

  21. El casc lleuger ofereix protecció contra cops, impactes i calor radiant moderada, però té un límit declarat. Quin?

    No suporta flames intenses com ho fa el casc d'intervenció pesant

    El casc lleuger protegeix contra cops, impactes i calor radiant moderada, però no suporta flames intenses com el casc d'intervenció pesant.

  22. El casc lleuger acostuma a incorporar de sèrie un element de protecció ocular. Quin?

    Ulleres panoràmiques o visera clara

    El casc lleuger normalment incorpora ulleres panoràmiques o visera clara.

  23. De quines quatre formes d'agressió tèrmica protegeix el vestit d'intervenció?

    De la calor radiada, la convecció, la flama i la calor per contacte curt

    El vestit d'intervenció està pensat per protegir de la calor radiada, la convecció, la flama i la calor per contacte curt.

  24. Quin és el disseny del vestit d'intervenció pesant?

    Un conjunt de jaquetó i sobrepantaló de tres capes, amb barreres tèrmica i impermeable

    El vestit d'intervenció pesant és un conjunt de jaquetó i sobrepantaló de tres capes, amb barreres tèrmica i impermeable.

  25. Quins elements de confecció incorpora el vestit d'intervenció pesant per tancar els punts d'entrada de calor i fer-lo visible?

    Coll alt, punys i solapes ignífugues, bandes reflectants i reforços en zones de desgast

    El vestit d'intervenció pesant incorpora coll alt, punys i solapes ignífugues, bandes reflectants i reforços en zones de desgast.

  26. El vestit d'intervenció lleuger es fabrica amb un conjunt concret de peces i teixit. Quin és?

    Jaqueta i pantaló de teixit ignífug lleuger i transpirable, com ara PBI o Nomex

    El vestit d'intervenció lleuger és un conjunt de jaqueta i pantaló de teixit ignífug lleuger i transpirable, per exemple PBI o Nomex.

  27. Davant de quines tres agressions protegeix el vestit d'intervenció lleuger?

    Del contacte amb flames directes breus, de les brases i de la calor radiant moderada

    El vestit d'intervenció lleuger protegeix davant el contacte amb flames directes breus, brases i calor radiant moderada.

  28. El vestit d'intervenció lleuger inclou bandes reflectants i reforços, però té una limitació declarada respecte del pesant. Quina?

    No ofereix la mateixa protecció tèrmica que l'EPI pesant

    El vestit lleuger inclou bandes reflectants i reforços, però no ofereix la mateixa protecció tèrmica que l'EPI pesant.

  29. En quin tipus d'intervencions s'utilitza principalment el vestit d'intervenció lleuger, i per què?

    En incendis forestals, assistències tècniques i rescat en exteriors, on és prioritari el confort i la mobilitat

    El vestit d'intervenció lleuger s'utilitza en incendis forestals, assistències tècniques i rescat en exteriors, on són prioritaris el confort i la mobilitat.

  30. A més de la protecció tèrmica, la norma del vestuari estructural exigeix resistència a la penetració de dues coses. Quines?

    De l'aigua i dels productes químics lleus

    L'EN 469 inclou, a més de la protecció tèrmica, la resistència a la penetració d'aigua i de productes químics lleus.

  31. Un dels requisits principals del vestuari forestal té una finalitat fisiològica declarada. Quin és, i per a què serveix?

    La transpirabilitat i la resistència a la penetració de vapor d'aigua, per reduir l'estrès tèrmic

    Entre els requisits principals del vestuari forestal hi ha la transpirabilitat i la resistència a la penetració de vapor d'aigua, amb l'objectiu declarat de reduir l'estrès tèrmic.

  32. Quins tres tipus de risc distingeix la norma de calçat de protecció per a bombers?

    Estructural, forestal i matèries perilloses

    L'EN 15090, de calçat de protecció per a bombers, regula les botes segons el tipus de risc: estructural, forestal i matèries perilloses.

  33. Quines quatre resistències inclou la norma que regula el calçat de protecció per a bombers?

    Resistència a tall, calor, penetració i combustibles

    L'EN 15090 inclou la resistència a tall, calor, penetració i combustibles.

  34. El vestit d'intervenció és una vestimenta integral. Quines parts del cos cobreix?

    El tors, els colzes, el maluc i les cuixes

    El vestit d'intervenció és una vestimenta integral que cobreix el tors, els colzes, el maluc i les cuixes.

  35. A banda de la radiació tèrmica, les flames i la calor per contacte, el vestit d'intervenció pesant protegeix d'un quart agent. Quin?

    Del vapor d'aigua calent

    El vestit d'intervenció pesant protegeix contra radiació tèrmica, flames, calor per contacte i vapor d'aigua calent.

Guants i botes d'intervenció

17 preguntes
  1. De quin material està fet el casc d'intervenció lleuger (F2)?

    Termoplàstics de poliamida reforçada amb fibra de vidre

    El casc lleuger és de termoplàstics de poliamida reforçada amb fibra de vidre, un material que el fa més lleuger i còmode per a un ús prolongat.

  2. A quina categoria pertany el vestit d'intervenció lleuger?

    Categoria II

    El vestit lleuger és categoria II i el pesant és categoria III. La mateixa lògica s'aplica als guants: pesant categoria III, de vegetació categoria II.

  3. Als pictogrames de les botes d'intervenció, què indica la lletra P?

    Plantilla anti-perforació

    La F indica resistència al foc, la P la plantilla anti-perforació i la A la propietat antiestàtica.

  4. Per a quin tipus de treball estan dissenyades les botes forestals i de trekking?

    Per a treballs de llarga durada en entorns naturals, on preval la comoditat, la lleugeresa i la transpiració

    Les botes forestals i de trekking estan dissenyades per a treballs de llarga durada en entorns naturals, on preval la comoditat, la lleugeresa i la transpiració, sense perdre protecció davant del foc i dels riscos mecànics.

  5. El guant d'intervenció pesant està pensat per a treballs continuats en entorns perillosos. Quin és el criteri de manteniment que li és específic?

    Es neteja amb drap humit i no s'ha de rentar a màquina

    La neteja és regular amb drap humit i assecat complet. El manual és explícit: no s'ha de rentar a màquina.

  6. De quin material i amb quins reforços es fabrica el guant d'intervenció pesant?

    De cuir, amb fibra de membrana d'aramida i Kevlar

    El guant d'intervenció pesant és de cuir, de categoria III, amb fibra de membrana d'aramida i Kevlar.

  7. Per a quin tipus de feina està pensat el guant d'intervenció pesant?

    Per a treballs continuats en entorns perillosos, especialment exposats a perforació o calor

    El guant d'intervenció pesant està pensat per a treballs continuats en entorns perillosos, especialment exposats a riscos de perforació o calor.

  8. Quines són les característiques del guant d'intervenció en incendis de vegetació?

    És de teixit ignífug, ergonòmic i lleuger, de categoria II

    El guant d'intervenció en incendis de vegetació és de teixit ignífug, ergonòmic i lleuger, de categoria II.

  9. Quin manteniment requereix el guant d'intervenció en incendis de vegetació?

    Neteja amb drap humit i revisió regular de fissures i de l'estat de les costures

    El guant d'intervenció en incendis de vegetació es neteja amb drap humit i s'ha de revisar regularment per veure fissures o l'estat de les costures.

  10. De quin material i amb quina membrana es fabriquen habitualment les botes d'intervenció de cuir?

    De pell vacuna hidròfuga, amb membrana impermeable i transpirable tipus GORE-TEX

    Les botes d'intervenció de cuir es fabriquen habitualment en pell vacuna hidròfuga i amb membrana impermeable i transpirable, de tipus GORE-TEX o similar.

  11. A què ha de ser resistent la sola de les botes d'intervenció de cuir?

    Als hidrocarburs, a l'abrasió i al lliscament

    La sola de les botes d'intervenció de cuir ha de ser resistent a hidrocarburs, a l'abrasió i al lliscament.

  12. Les botes d'intervenció de cuir s'han de netejar després de cada servei, però l'assecatge té una condició concreta. Quina?

    S'han d'assecar lluny de fonts de calor directa

    Les botes d'intervenció s'han de netejar després de cada servei i assecar lluny de fonts de calor directa; també cal revisar regularment la sola, la puntera i les costures.

  13. Als pictogrames externs de les botes d'intervenció, quina lletra indica la propietat antiestàtica?

    La A

    Els pictogrames externs de les botes indiquen les seves propietats: «F» resistència al foc, «P» plantilla anti-perforació i «A» propietat antiestàtica.

  14. Quin manteniment específic necessiten les botes forestals per conservar la pell?

    Neteja freqüent de terra, sutge i humitat, i conservació de la pell amb productes adequats per evitar el ressecament

    Les botes forestals requereixen neteja freqüent per eliminar terra, sutge i humitat, i cal conservar la pell amb productes adequats per evitar el ressecament.

  15. La protecció del guant d'intervenció pesant es descriu com a nivells de resistència davant de cinc agressions. Quines?

    Rascades, perforació, calor, flames i combustió

    El guant d'intervenció pesant ofereix nivells de resistència a rascades, perforació, calor, flames i combustió.

  16. Més enllà de la bota mateixa, l'ús correcte del calçat d'intervenció demana dues coses a l'usuari. Quines?

    Escollir la talla correcta i utilitzar mitjons transpirables i ignífugs

    Cal escollir la talla correcta i utilitzar mitjons transpirables i ignífugs.

  17. Les botes forestals poden portar puntera i plantilla anti-perforació, però amb una diferència respecte de les estructurals. Quina, i per què?

    Són de menor robustesa, per afavorir el confort en caminades llargues

    Les botes forestals poden portar puntera i plantilla anti-perforació, però de menor robustesa que les estructurals, per afavorir el confort en caminades llargues.

Els tres nivells d'EPI del Cos de Bombers

17 preguntes
  1. Quants elements obligatoris té l'EPI lleuger?

    10

    L'EPI lleuger té deu elements obligatoris, el pesant onze i l'aquàtic només tres.

  2. Al Cos de Bombers de la Generalitat es distingeixen tres tipus principals d'equip de protecció individual. Quins són?

    L'EPI lleuger, l'EPI pesant i l'EPI aquàtic

    Els tres tipus principals d'EPI del Cos de Bombers són l'EPI lleuger, l'EPI pesant i l'EPI aquàtic.

  3. L'EPI pesant s'utilitza en situacions d'alt risc tèrmic i exposició intensa. En quins escenaris, especialment?

    En incendis estructurals urbans, industrials i en espais confinats

    L'EPI pesant és l'equipament utilitzat en situacions d'alt risc tèrmic i d'exposició intensa, especialment en incendis estructurals: urbans, industrials o en espais confinats.

  4. Quin element és exclusiu de l'EPI lleuger?

    Les ulleres forestals

    Les ulleres forestals només apareixen a l'EPI lleuger. La llanterna urbana, el sobrepantaló i el casc F1 són del pesant.

  5. L'EPI aquàtic és el tercer nivell de protecció del Cos de Bombers. Quins són els seus tres elements obligatoris?

    Vestit de neoprè, escarpins de neoprè i guants de neoprè

    L'EPI aquàtic té només tres elements obligatoris i tots són de neoprè: el vestit, els escarpins i els guants.

  6. Els tres nivells d'EPI no són equips tancats. Què permet aquesta característica?

    Afegir als components propis de cada modalitat complements específics davant de riscos concrets

    A partir dels components propis de cada modalitat es poden afegir complements específics que reforcin la protecció davant de riscos concrets: tèrmics, mecànics, químics, biològics i d'altres.

  7. Davant de quins riscos protegeix l'EPI lleuger, sense comprometre la capacitat de moviment ni provocar excés de calor?

    Riscos mecànics moderats, radiació solar, cops lleugers i exposicions tèrmiques puntuals

    L'EPI lleuger protegeix davant de riscos mecànics moderats, radiació solar, cops lleugers i exposicions tèrmiques puntuals, sense comprometre la capacitat de moviment ni provocar excés de calor.

  8. A banda de les flames, la radiació i les temperatures elevades, l'EPI pesant protegeix d'uns riscos mecànics amb un origen concret. Quin?

    Els derivats d'esfondraments o de caiguda de materials

    L'EPI pesant ofereix protecció contra riscos mecànics derivats d'esfondraments o caiguda de materials.

  9. L'EPI pesant garanteix la màxima seguretat en escenaris amb perills crítics, però a canvi de dos inconvenients. Quins?

    És més voluminós i menys transpirable

    L'EPI pesant és més voluminós i menys transpirable, però garanteix la màxima seguretat en escenaris amb perills crítics.

  10. En quins medis s'utilitza l'EPI aquàtic?

    Tant en rius, llacs i embassaments com en zones marítimes

    L'EPI aquàtic és específic per a actuacions en medi aquàtic, tant en rius, llacs i embassaments com en zones marítimes.

  11. Davant de quins tres riscos està pensat per protegir l'EPI aquàtic?

    Ofegament, hipotèrmia i cops derivats del moviment de l'aigua o dels obstacles submergits

    L'EPI aquàtic està pensat per protegir davant de riscos d'ofegament, hipotèrmia i cops derivats del moviment de l'aigua o dels obstacles submergits.

  12. Quines tres peces del mateix material són obligatòries a l'EPI aquàtic?

    Vestit, escarpins i guants de neoprè

    Els elements obligatoris de l'EPI aquàtic són el vestit de neoprè, els escarpins de neoprè i els guants de neoprè.

  13. L'EPI lleuger i l'EPI pesant porten cascos diferents. Quin casc correspon a cadascun?

    Al lleuger el casc d'intervenció lleuger F2, i al pesant el casc d'intervenció pesant F1

    Entre els elements obligatoris, l'EPI lleuger porta casc d'intervenció lleuger (F2) i l'EPI pesant, casc d'intervenció pesant (F1).

  14. Quin d'aquests elements és obligatori tant a l'EPI lleuger com a l'EPI pesant?

    El cinturó personal

    El polo, el pantaló d'intervenció, el cinturó personal i l'emissora portàtil són obligatoris als dos nivells. Les ulleres i les botes forestals ho són només al lleuger, i el sobre pantaló d'intervenció, només al pesant.

  15. L'EPI pesant s'utilitza en situacions d'alt risc tèrmic i d'exposició intensa, especialment en incendis estructurals. Quin d'aquests elements hi és obligatori però NO a l'EPI lleuger?

    L'etiqueta identificativa amb nom

    L'etiqueta identificativa amb nom i el sobrepantaló d'intervenció són exclusius de l'EPI pesant. El polo, el pantaló, el cinturó i l'emissora són comuns.

  16. Per a quins escenaris està dissenyat l'EPI lleuger, en què predominen la mobilitat i la rapidesa d'acció?

    Incendis forestals, assistències tècniques o rescats en entorns urbans

    L'EPI lleuger està dissenyat per a intervencions en les quals predominen la mobilitat i la rapidesa d'acció, com ara incendis forestals, assistències tècniques o rescats en entorns urbans.

  17. La llanterna és obligatòria als dos nivells d'EPI terrestre, però no és la mateixa. Quina correspon a cada nivell?

    Llanterna frontal a l'EPI lleuger i llanterna urbana a l'EPI pesant

    L'EPI lleuger porta llanterna frontal i l'EPI pesant, llanterna urbana.

Complements: risc mecànic, tèrmic i elèctric

12 preguntes
  1. En treballs prop de línies elèctriques, de quadres de baixa o alta tensió o d'equips electrificats cal afegir complements específics. Quin complement correspon a aquest risc?

    Guants dielèctrics

    En el risc elèctric destaquen els guants dielèctrics i les botes, a més de l'ús de catifes aïllants i d'eines amb aïllament homologat.

  2. Els EPI no són equips tancats: s'hi poden afegir complements específics que reforcin la protecció davant de riscos concrets. Quin element identifica la configuració del risc tèrmic?

    El sota casc

    El sota casc és el que distingeix la configuració tèrmica, perquè la resta d'elements coincideixen pràcticament amb els del risc mecànic.

  3. En intervencions amb perill d'impactes, cops, caigudes o atrapaments es reforça l'EPI amb elements de protecció addicionals. Quin equipament correspon als treballs amb motoserra?

    Pantalons antitall, canyelleres, casc motoserrista i guants antitall

    La combinació de la motoserra és molt característica: pantalons antitall, canyelleres, casc motoserrista amb protecció auditiva i facial, i guants antitall.

  4. Les condicions climàtiques extremes i les situacions ambientals adverses poden afectar directament la salut i el rendiment dels bombers. Quins complements s'hi afegeixen?

    Roba tèrmica o aïllant, peces d'alta visibilitat, impermeables per a la pluja i protecció contra el vent

    Els complements del risc mediambiental i meteorològic inclouen roba tèrmica o aïllant per a ambients freds, peces d'alta visibilitat, impermeables per a pluja i elements de protecció contra vent o radiació solar. Afavoreixen el confort tèrmic i redueixen el risc de cops de calor, hipotèrmies o fatiga prematura.

  5. Entre els riscos mecànics de la intervenció hi ha les caigudes des d'un pla superior. Quin equipament correspon al treball en alçada?

    Arnès integral, MGO, cinta plana, equip de protecció pesant i casc F1 o F2

    La configuració de treball en alçada és arnès integral, MGO, cinta plana, equip de protecció pesant i casc F1 o F2. La primera opció correspon als treballs amb motoserra.

  6. En intervencions amb perill d'impactes, cops, talls, caigudes o atrapaments cal reforçar l'EPI. Quins exemples d'intervenció s'hi citen?

    Esfondraments, excarceracions i caiguda d'objectes

    Els exemples citats de risc mecànic són els esfondraments, les excarceracions i la caiguda d'objectes.

  7. En quins entorns cal afegir els complements de protecció tèrmica a l'EPI?

    En incendis d'interior, treballs amb metàl·lics a alta temperatura i explosions

    Cal afegir equips de protecció tèrmica en entorns amb exposició a altes temperatures, flames o radiació tèrmica: incendis d'interior, treballs amb metàl·lics a alta temperatura i explosions.

  8. Quin equipament inclou la protecció tèrmica complementària, pensada per evitar cremades per contacte, radiació o projecció de partícules incandescents?

    Jaqueta, pantaló i botxí ignífug, guants i botes resistents a la calor

    La protecció tèrmica complementària inclou jaqueta, pantaló i botxí ignífug, guants i botes resistents a la calor, amb l'objectiu d'evitar cremades per contacte, radiació o projecció de partícules incandescents.

  9. Quines situacions ambientals adverses poden afectar la salut i el rendiment dels bombers?

    El treball nocturn i els entorns amb molt soroll

    Al costat del fred intens, la calor elevada, la pluja persistent i el vent fort, s'hi citen situacions ambientals adverses com el treball nocturn o els entorns amb molt soroll.

  10. Dins dels complements del risc mecànic, els guants es presenten en dues opcions segons el treball. Quines són?

    Guants de categoria III o d'indústria, i guants de categoria II o forestals

    Dins dels complements del risc mecànic hi figuren els guants de categoria III o d'indústria i els guants de categoria II o forestals.

  11. Dins dels complements del risc mediambiental i meteorològic hi ha dos elements destinats a la protecció de l'oïda. Quins?

    Orellera de protecció auditiva o taps de protecció per a l'oïda

    Entre els complements del risc mediambiental i meteorològic hi figuren l'orellera de protecció auditiva i els taps de protecció per a l'oïda.

  12. Hi ha una configuració de complements de risc mediambiental pensada per al treball amb calor elevada, formada per dos elements que no són roba. Quins?

    Cinturó suspensor i bidó d'aigua

    Entre els complements del risc mediambiental i meteorològic hi ha una configuració de cinturó suspensor i bidó d'aigua; la polsera tèrmica hi figura en una fila a part.

Risc químic i els sis tipus de vestit

10 preguntes
  1. Quin tipus de vestit de protecció química és hermètic a sòlids pulverulents?

    Tipus 5

    El tipus 5 és l'únic de sòlids pulverulents. El tipus 6 és de líquids en forma d'esquitxades, que és la parella amb què més es confon.

  2. Sobretot per a intervencions NRBQ cal prestar atenció a les etiquetes que informen de la permeabilitat dels equips. D'acord amb quins dos factors s'estableix aquesta permeabilitat?

    L'estat d'agregació del producte i la forma en què s'aplica

    Els dos factors són l'estat d'agregació (sòlid, líquid o gas) i la forma d'aplicació (esquitx, esprai o a pressió). Expliquen tota la taula dels sis tipus de vestit.

  3. Quins tipus de vestit de protecció química són reutilitzables?

    Els tipus 1 i 2

    Només els tipus 1 i 2 són reutilitzables. Del tipus 3 al 6, no.

  4. Quina és la diferència entre un vestit de protecció de tipus 1 i un de tipus 2?

    El tipus 1 és hermètic a gasos i vapors; el tipus 2 té punts penetrables i costures no estanques

    Tots dos tenen el mateix aspecte i tots dos són reutilitzables. El tipus 1 és hermètic a gasos o vapors; el tipus 2 té punts penetrables i les costures no són estanques.

  5. Quan es complementa l'EPI amb vestits de protecció química, guants i botes resistents a agents químics i ERA?

    Quan hi ha presència de productes químics perillosos: fuites, vessaments, atmosferes tòxiques o corrosives

    El risc químic apareix quan hi ha presència de productes químics perillosos (fuites, vessaments, atmosferes tòxiques o corrosives), i llavors l'EPI es complementa amb vestits de protecció química, guants i botes resistents a agents químics i equips de respiració autònoma.

  6. En el risc químic no sempre s'utilitza l'equip de respiració autònoma. En quin cas s'utilitzen màscares filtrants?

    En escenaris amb concentracions controlades

    També s'utilitzen màscares filtrants en escenaris amb concentracions controlades.

  7. Quin vestit de protecció química és hermètic a gasos o vapors, i es pot reutilitzar?

    El tipus 1, i sí que és reutilitzable

    El vestit de protecció química de tipus 1 és hermètic a gasos o vapors i és reutilitzable.

  8. Quin tipus de vestit de protecció química és hermètic als líquids en forma d'esquitxades?

    El tipus 6

    El vestit de tipus 6 és hermètic a líquids en forma d'esquitxades i no és reutilitzable.

  9. Dos tipus de vestit de protecció química es distingeixen només per la forma en què s'aplica el líquid. Quins són, i quina forma correspon a cadascun?

    El tipus 3, per a líquids aplicats a pressió, i el tipus 4, per a líquids aplicats en forma d'esprai

    El vestit de tipus 3 és hermètic a líquids aplicats a pressió i el de tipus 4, a líquids aplicats en forma d'esprai. Cap dels dos no és reutilitzable.

  10. Dels sis tipus de vestit de protecció química, quins són els únics reutilitzables?

    El tipus 1 i el tipus 2

    Només els vestits de tipus 1 i de tipus 2 consten com a reutilitzables. Els tipus 3, 4, 5 i 6 no ho són.

Risc biològic, vies aèries i medi aquàtic

9 preguntes
  1. Quina mascareta autofiltrant correspon al risc biològic?

    FFP3

    La mascareta autofiltrant FFP3 apareix a tots els nivells del risc biològic i també al risc per vies aèries.

  2. L'equipament de protecció davant del risc biològic es gradua segons la gravetat de l'exposició als agents infecciosos. Què s'afegeix al nivell greu respecte del nivell intermedi?

    La caputxa

    El nivell greu afegeix la caputxa per a risc biològic greu i puja del vestit tipus 5/6 al tipus 3/4. La resta d'elements ja hi eren.

  3. Quina diferència essencial hi ha entre un ERA i una màscara filtrant?

    L'ERA subministra aire net i serveix fins i tot amb manca d'oxigen; la màscara només filtra l'aire existent

    L'ERA subministra aire net i serveix en qualsevol ambient hostil, inclosa la manca d'oxigen. La màscara filtrant només filtra l'aire que ja hi ha i exigeix oxigen suficient. No són intercanviables.

  4. En situacions amb risc d'esgotament per nedar llargues distàncies o d'ofegament en entorns amb fortes corrents calen complements específics. Quins elements corresponen a la funció de retenció?

    L'armilla de seguretat o la bossa amb corda de rescat

    La funció de retenció la fan l'armilla de seguretat i la bossa amb corda de rescat.

  5. En quines actuacions apareix el risc biològic que obliga a reforçar l'EPI?

    En rescats de víctimes en entorns amb sang, fluids corporals, animals morts, aigües residuals o epidèmies

    El risc biològic apareix en actuacions amb risc de contacte amb agents infecciosos: rescatar víctimes en entorns amb sang, fluids corporals, animals morts, aigües residuals o epidèmies.

  6. Quin equipament addicional es requereix davant del risc biològic per evitar la transmissió de malalties i la contaminació del bomber?

    Guants d'un sol ús, ulleres o pantalles facials, màscares filtrants i, en alguns casos, granotes o bates impermeables

    Davant del risc biològic cal guants d'un sol ús, ulleres o pantalles facials, màscares filtrants i, en alguns casos, granotes o bates impermeables.

  7. Quins són els dos equips més habituals de protecció de les vies respiratòries, i quin objectiu tenen?

    L'ERA i les màscares filtrants, per prevenir intoxicacions, cremades a les vies respiratòries i asfíxies

    Els equips més habituals de protecció de les vies respiratòries són els ERA, que asseguren aire net en ambients hostils, i les màscares filtrants, per a atmosferes amb presència controlada de contaminants. L'objectiu és prevenir intoxicacions, cremades a les vies respiratòries i asfíxies.

  8. La configuració bàsica de complements davant del risc biològic es compon de tres elements. Quins són?

    Guants de nitril d'exploració, mascareta autofiltrant FFP3 i ulleres forestals

    La configuració bàsica del risc biològic la formen els guants de nitril d'exploració, la mascareta autofiltrant FFP3 i les ulleres forestals.

  9. Quina configuració de complements de protecció de vies aèries acompanya l'equip d'aire?

    Sotacasc i màscara

    La configuració completa de vies aèries la formen el sotacasc, la màscara i l'equip d'aire.

L'equip de respiració autònoma: parts

13 preguntes
  1. A quina pressió conté habitualment l'aire respirable l'ampolla d'un ERA?

    300 bars

    L'ampolla conté aire respirable a alta pressió, habitualment 300 bars, i és de compost lleuger (composite) per a ús amb ERA.

  2. Quina funció té l'arnès o suport dorsal de l'equip de respiració autònoma?

    Subjectar l'ampolla i distribuir-ne el pes a l'esquena i les espatlles del bomber

    L'arnès o suport dorsal és l'estructura que subjecta l'ampolla i distribueix el pes a l'esquena i les espatlles del bomber, amb corretges regulables per adaptar-se a diferents morfologies.

  3. En quins escenaris és obligatori l'ús de l'equip de respiració autònoma?

    Incendis, fuites de productes químics, atmosferes explosives i espais confinats

    El manual enumera aquests quatre escenaris d'ús obligatori de l'ERA.

  4. Un ERA està format per diversos elements que treballen conjuntament i que el bomber ha de saber identificar. Quina és la funció del reductor de pressió?

    Convertir l'alta pressió de l'ampolla en una pressió de treball segura

    El reductor converteix d'alta a baixa pressió i inclou vàlvules de seguretat. Qui subministra aire a demanda és el regulador, que va connectat a la màscara.

  5. Quin component de l'ERA està connectat directament a la màscara i subministra aire a demanda?

    El regulador de pressió

    El regulador de pressió és el mecanisme que subministra aire a demanda quan el bomber inspira, i està connectat directament a la màscara.

  6. Cada bomber ha de ser capaç de muntar, revisar i col·locar-se l'ERA de manera autònoma i ràpida, fins i tot en situacions d'estrès. Com ha de poder identificar-ne els components?

    Tant de forma visual com tàctil, encara que la visibilitat sigui molt reduïda

    El manual exigeix que el bomber conegui i identifiqui cada component tant de forma visual com tàctil, de manera que el pugui reconèixer i manipular amb precisió amb visibilitat molt reduïda.

  7. Quina és la funció dels equips de protecció respiratòria en entorns amb atmosfera contaminada o amb manca d'oxigen?

    Subministrar aire respirable de forma segura i constant

    La funció dels equips de protecció respiratòria és subministrar aire respirable de forma segura i constant, perquè el bomber pugui treballar sense exposar-se a la inhalació de gasos tòxics, fum, vapors o partícules en suspensió.

  8. Quines són les parts principals d'un equip de respiració autònoma?

    Màscara facial, regulador de pressió, ampolla d'aire comprimit, manòmetre, manoreductor i espatllera

    Les parts principals de l'ERA són la màscara facial, el regulador de pressió, l'ampolla d'aire comprimit respirable, el manòmetre, el manoreductor i l'espatllera.

  9. A banda de l'aire a alta pressió, quins dos elements incorpora l'ampolla d'un equip de respiració autònoma?

    Una vàlvula de sortida i un manòmetre d'alta pressió

    L'ampolla inclou vàlvula de sortida i manòmetre d'alta pressió.

  10. El reductor de pressió converteix l'alta pressió de l'ampolla en pressió de treball, però a més incorpora un element de seguretat. Quin, i per a què?

    Vàlvules de seguretat, per evitar sobrepressions

    El reductor de pressió converteix la pressió de l'ampolla en una pressió de treball segura per al sistema i inclou vàlvules de seguretat per evitar sobrepressions.

  11. El manòmetre mostra la pressió restant de l'ampolla. Quines dues decisions permet prendre al bomber?

    Calcular la seva autonomia i decidir el moment de la sortida

    El manòmetre mostra la pressió restant i permet al bomber calcular la seva autonomia i decidir el moment de la sortida.

  12. Quines característiques té el visor de la màscara facial d'un ERA?

    És panoràmic, resistent a impactes i amb tractament antientelament

    La màscara facial incorpora visor panoràmic resistent a impactes i amb tractament antientelament, i pot incloure sistema de comunicacions integrat.

  13. De quin material són les ampolles d'aire comprimit destinades a l'ús amb ERA?

    De compost lleuger o composite, mentre que per a altres usos concrets també n'hi ha de metàl·liques

    Les ampolles per a ús amb ERA són de compost lleuger (composite); per a altres usos concrets també n'hi ha de metàl·liques.

Avisos de pressió, alarmes i l'home mort

10 preguntes
  1. Què indica el segon avís de pressió de l'ERA, a 110 bars?

    Que cal iniciar la sortida de la zona calenta

    A 170 bars el primer avís indica la meitat del temps de treball; a 110 bars el segon avís indica iniciar la sortida de la zona calenta.

  2. A quina pressió emet l'ERA un so continu fins als zero bars?

    60 bars

    A 60 bars s'activa l'alarma de reserva d'aire, amb so continu fins als zero bars. És aproximadament el 25 % de la capacitat en ampolles de 300 bars.

  3. Al cap de quant de temps sense detectar moviment s'activa l'alarma d'immobilitat?

    30 segons

    L'alarma s'activa quan el dispositiu de control electrònic no detecta moviment durant 30 segons, i queda fixada si en els 10 segons següents tampoc en detecta cap.

  4. L'alarma d'immobilitat detecta la manca de moviment del bomber i activa un senyal sonor per facilitar-ne la localització en cas d'accident. Un cop ha quedat fixada, com es desactiva?

    Només manualment, des dels botons del dispositiu de control electrònic

    Un cop fixada, l'alarma només es pot desactivar manualment des dels botons del dispositiu de control electrònic. Moure's ja no la desactiva.

  5. El primer avís de pressió de l'ERA sona a 170 bars. Què indica aquest avís?

    L'arribada a la meitat del temps de treball

    A 170 bars sona un «bip-bip» que indica l'arribada a la meitat del temps de treball. A 110 bars, el doble «bip-bip» indica iniciar la sortida de la zona calenta.

  6. Quin tipus de senyal emet l'alarma de baixa pressió per alertar el bomber que ha d'abandonar la zona de risc?

    Un senyal acústic i/o vibratori

    L'alarma de baixa pressió emet un senyal acústic i/o vibratori per alertar el bomber que ha d'abandonar la zona de risc.

  7. Les connexions i mànegues uneixen els components de l'ERA amb conductes d'alta i baixa pressió. Quines dues condicions han de complir?

    Han d'estar lliures de fuites i ben protegides contra danys mecànics

    Les connexions i mànegues han d'estar lliures de fuites i ben protegides contra danys mecànics.

  8. A més del funcionament tècnic de l'ERA, el bomber n'ha de conèixer tres coses més. Quines?

    Les normes de seguretat, els protocols de control d'accessos a la zona calenta i les bones pràctiques per prevenir la transmissió de contaminants

    El bomber ha de conèixer el funcionament tècnic de l'ERA, però també les normes de seguretat, els protocols de control d'accessos a la zona calenta i les bones pràctiques per prevenir la transmissió de contaminants.

  9. Abans de cada ús de l'ERA cal inspeccionar amb atenció tres grups d'elements. Quins són?

    Totes les parts mòbils, les juntes i les connexions

    Abans de cada ús cal inspeccionar amb atenció totes les parts mòbils, les juntes i les connexions, per comprovar que no presenten defectes, desgast o danys.

  10. L'alarma d'immobilitat s'activa després de 30 segons sense moviment. Què passa a continuació perquè quedi fixada?

    Que en els 10 segons següents el dispositiu de control no detecti cap moviment de l'usuari

    L'alarma s'activa quan el dispositiu de control electrònic no detecta moviment durant 30 segons. Si en els 10 segons següents el dispositiu de control no detecta cap moviment, l'alarma queda fixada.

Càlcul de consums, capacitat i reserva

8 preguntes
  1. Quin percentatge de la capacitat de l'ampolla s'ha de considerar reserva?

    25 %

    Aproximadament el 25 % de la capacitat es considera reserva, que no s'ha d'utilitzar per a la feina operativa i ha de permetre una sortida segura.

  2. El consum personal és la quantitat d'aire que un bomber utilitza per minut en unes condicions determinades. Quina és la fórmula per calcular-lo?

    (Pressió inicial − pressió final) × capacitat de l'ampolla ÷ temps

    El consum en litres per minut és la diferència de pressió multiplicada per la capacitat de l'ampolla i dividida entre el temps en minuts.

  3. Quants litres d'aire conté una ampolla de 6,8 litres carregada a 300 bars?

    2.040

    6,8 × 300 = 2.040 litres. És l'exemple que fa servir el manual per a tots els càlculs.

  4. El consum personal d'aire pot variar molt. Segons quins tres factors?

    L'esforç físic, la temperatura i condicions ambientals, i l'estrès i la càrrega psicològica

    El consum personal pot variar segons l'esforç físic (lleu, moderat o intens), la temperatura i condicions ambientals, i l'estrès i la càrrega psicològica de la intervenció.

  5. Com es calcula la capacitat total d'aire d'una ampolla?

    Multiplicant la pressió de càrrega per la capacitat volumètrica

    La capacitat total de l'ampolla es calcula multiplicant la pressió de càrrega per la capacitat volumètrica. Una ampolla de 6,8 litres a 300 bars conté 2.040 litres d'aire.

  6. Quina és la definició d'autonomia operativa d'un equip de respiració autònoma?

    El temps real que el bomber pot treballar abans d'haver d'iniciar la sortida

    L'autonomia operativa és el temps real que el bomber pot treballar abans d'haver d'iniciar la sortida, i es calcula dividint l'aire disponible per al treball entre el consum personal.

  7. El càlcul correcte del consum d'aire permet estimar l'autonomia real de l'ERA i planificar la durada de les tasques dins la zona calenta. Quin d'aquests factors NO cal considerar-hi?

    La temperatura de l'aire exhalat per la màscara

    Els quatre factors del manual són el consum personal, la capacitat i pressió de càrrega, la reserva mínima i el temps operatiu real abans de sortir de la zona de risc.

  8. En una ampolla de 9 litres carregada a 200 bars, quants litres corresponen a la reserva i quants queden per al treball?

    450 litres de reserva i 1.350 litres per al treball

    Una ampolla de 9 litres a 200 bars conté 1.800 litres d'aire. La reserva, el 25 % de la capacitat, són 450 litres, de manera que en queden 1.350 per a la feina operativa.

Autonomia, autocontrol i caputxa de rescat

8 preguntes
  1. Un càlcul previ del temps estimat de recorregut permet ajustar la planificació de la intervenció. Com es calcula l'autonomia operativa en minuts?

    Aire disponible per al treball ÷ consum personal

    El numerador és l'aire disponible per al treball, no la capacitat total. Fer servir la capacitat total implicaria menjar-se la reserva.

  2. Cada bomber ha de fer un seguiment periòdic de la pressió i relacionar el temps transcorregut amb el seu consum habitual. En quins punts de la tasca cal comprovar la pressió?

    En punts clau de la tasca: entrada, canvi de planta i accés a víctima

    El manual parla de punts clau de la tasca, no d'intervals arbitraris: entrada, canvi de planta i accés a víctima.

  3. Quina és la funció principal de la caputxa de rescat, i quin ús no se li ha de donar?

    Protegir ràpidament una persona sense ERA durant una evacuació, i no un ús operatiu prolongat

    La caputxa de rescat és un element de protecció respiratòria per a l'evacuació de víctimes en atmosferes amb fum o manca d'oxigen. No està pensada per a un ús operatiu prolongat, sinó per protegir ràpidament una persona que no disposa d'equip de respiració autònoma.

  4. D'on surt l'aire que proporciona la caputxa de rescat a la víctima?

    De la connexió a l'ERA d'un bomber

    La caputxa de rescat proporciona aire segur a través de la connexió a l'ERA d'un bomber.

  5. En quines operacions s'utilitza principalment la caputxa de rescat?

    En evacuacions de persones atrapades en zones amb fum dens, incendis en espais confinats o atmosferes tòxiques

    L'ús principal de la caputxa de rescat és l'evacuació de persones atrapades en zones amb fum dens, incendis en espais confinats o atmosferes tòxiques.

  6. Dins del mètode d'autocontrol d'autonomia, quina és la condició que s'ha d'evitar en planificar la tornada?

    Entrar en reserva dins de la zona calenta

    Cal planificar la tornada a la zona segura amb prou marge per evitar entrar en reserva dins de la zona calenta, amb un càlcul previ del temps estimat de recorregut.

  7. Un bomber disposa de 1.200 litres útils a l'ampolla i en gasta 40 cada minut de feina. Quants minuts d'autonomia operativa té?

    30 minuts

    Dividint els litres útils entre el consum per minut, 1.200 entre 40, en surten 30 minuts d'autonomia operativa.

  8. La caputxa de rescat és un element de protecció respiratòria dissenyat per a l'evacuació de víctimes en atmosferes amb fum o amb manca d'oxigen. Quina conseqüència operativa té el seu ús?

    El subministrament es comparteix amb la víctima i el temps disponible es redueix

    La caputxa es connecta a l'ERA del bomber, de manera que l'aire es reparteix entre dos i l'autonomia cau. No està pensada per a ús operatiu prolongat, sinó per a evacuació.

Manteniment i revisió diària

9 preguntes
  1. Dins del principi de responsabilitat compartida, a qui correspon la supervisió de la revisió diària?

    Al cap de torn

    La supervisió correspon al cap de torn, però cada bomber és responsable de l'equip que utilitza i de comunicar qualsevol incidència.

  2. Un EPI mal revisat pot comprometre no només el bomber que el porta, sinó també el company que depèn d'ell en una maniobra. Què exigeix el principi de rigor i detall?

    Fer una comprovació acurada seguint les fitxes establertes, i no una ullada ràpida

    No n'hi ha prou amb una ullada ràpida: cal una comprovació acurada seguint les fitxes establertes. La revisió té suport documental.

  3. A quins equips es refereix el criteri de proves funcionals?

    Als equips actius: ERA, detectors, emissores i llanternes

    Les proves funcionals s'apliquen als equips actius —ERA, detectors, emissores i llanternes— per comprovar que funcionen, que les bateries estan carregades i que no hi ha fuites ni avaries.

  4. Quin és el principi de la revisió diària que justifica anotar les revisions i les incidències?

    La traçabilitat i el registre, que permeten fer un seguiment real del material i evitar confusions entre torns

    La traçabilitat i el registre consisteixen a anotar les revisions i incidències, cosa que permet fer un seguiment real del material, planificar reposicions i evitar confusions entre torns.

  5. Dins dels criteris generals de manteniment, en quin estat han de quedar els equips després de cada ús?

    Nets i secs, perquè la brutícia o la humitat en redueixen la vida útil o comprometen la seguretat

    Després de cada ús els equips han de quedar nets i secs: la brutícia o la humitat poden reduir-ne la vida útil o comprometre la seguretat, com passa amb guants o botes mullades.

  6. Què cal revisar en la inspecció visual dels EPI, i què cal fer amb qualsevol anomalia?

    Desgasts, trencaments, cremades o deformacions, i qualsevol anomalia s'ha de registrar i comunicar

    La inspecció visual ha de revisar desgasts, trencaments, cremades o deformacions, i qualsevol anomalia s'ha de registrar i comunicar.

  7. En quines condicions s'han de guardar els equips de protecció individual?

    En condicions òptimes de temperatura, ventilació i protecció, evitant el sol, la humitat i els productes químics

    Els equips s'han de guardar en condicions òptimes de temperatura, ventilació i protecció, evitant exposicions innecessàries a sol, humitat o productes químics.

  8. La revisió diària no és només una rutina administrativa, sinó una mesura clau de prevenció i de seguretat personal i col·lectiva. Quin d'aquests NO és un dels seus quatre principis bàsics?

    Rotació del material entre torns

    Els quatre principis són regularitat i disciplina, rigor i detall, responsabilitat compartida, i traçabilitat i registre.

  9. La importància de la revisió diària es justifica amb quatre arguments. Quin d'aquests NO hi figura?

    Reduir el temps de sortida del parc en cas d'avís

    Els quatre arguments són garantir la seguretat personal i la del company, evitar fallades en servei, allargar la vida útil dels equips i fomentar la cultura de seguretat.

Gestió dels contaminants

13 preguntes
  1. Durant quant de temps poden mantenir-se actius els contaminants impregnats en un EPI?

    Dies o setmanes

    Els contaminants químics i les partícules tòxiques són invisibles a simple vista i poden mantenir-se actius durant dies o setmanes.

  2. Els contaminants que queden impregnats en un EPI són invisibles a simple vista i poden mantenir-se actius molt de temps. Quan ha de ser revisat l'EPI després d'una actuació?

    Just en finalitzar cada actuació, encara que sembli poc exigent

    Cada EPI ha de ser revisat just en finalitzar cada actuació, perquè fins i tot en intervencions aparentment poc exigents hi poden quedar restes de contaminants invisibles.

  3. Què són els indicadors tècnics que determinen el tipus de gestió de contaminants?

    El perfil toxicològic i les característiques de l'escenari d'exposició

    Els indicadors sensorials són l'estat aparent; els tècnics són el perfil toxicològic i l'escenari d'exposició. Un equip pot semblar net i necessitar gestió avançada per l'escenari en què ha estat.

  4. Cal fer la gestió al parc dels equips que no s'hagin pogut gestionar al mateix lloc de l'actuació o que aquella gestió no hagi estat suficient. On s'ha de fer aquesta gestió?

    En un lloc adequat de la zona bruta del parc

    La gestió a parc s'ha de fer en un lloc adequat de la zona bruta del parc o altres instal·lacions que disposin dels mitjans adequats.

  5. Què inclou el concepte de descontaminació de l'EPI i dels equips de treball referit a les emergències?

    Les tècniques, procediments o processos d'inspecció, neteja i descontaminació per eliminar agents químics, físics o biològics de les superfícies

    La descontaminació de l'EPI inclou les diferents tècniques, procediments o processos d'inspecció, neteja i descontaminació que tenen per objectiu eliminar els agents químics, físics o biològics de les superfícies dels equips.

  6. A quins problemes de salut s'ha relacionat l'exposició repetida als contaminants que queden als EPI?

    A un risc més alt de malalties respiratòries i d'alguns tipus de càncer

    Diversos estudis han posat de manifest que els bombers estan exposats a un risc més alt de desenvolupar malalties respiratòries i fins i tot alguns tipus de càncer per l'exposició repetida a aquests agents.

  7. El fum i les partícules adherides a la roba i al casc es poden alliberar de nou. Quan, i què poden contaminar?

    Hores després de la intervenció, i poden contaminar el parc, els vehicles i fins i tot l'ambient familiar

    El fum i les partícules adherides a la roba i al casc poden alliberar-se de nou hores després de la intervenció i contaminar el parc, els vehicles i fins i tot l'ambient familiar si no se'n fa una gestió adequada.

  8. Cada bomber és responsable de trencar la cadena de transmissió dels contaminants. Quines mesures bàsiques s'hi citen?

    Gestionar els contaminants al mateix lloc, encapsular l'EPI brut si cal, no manipular-lo sense guants i respectar les zones netes i brutes del parc

    Les mesures bàsiques són aplicar una primera gestió de contaminants al mateix lloc de l'actuació, encapsular correctament l'EPI brut si cal, evitar manipular-lo sense guants i respectar les zones netes i brutes del parc.

  9. En quin moment s'inicia el procés de gestió dels contaminants?

    Quan s'acaba una intervenció o quan finalitza la utilització d'un equip, vehicle o eina

    El procés de gestió dels contaminants s'inicia en el moment en què s'acaba una intervenció o quan finalitza la utilització d'un equip, vehicle o eina.

  10. Un cop finalitzada una intervenció o un exercici, quina actuació cal fer sobre l'equip al mateix lloc?

    La inspecció bàsica i, si cal, una inspecció assistida per determinar-ne l'operativitat i el tipus de gestió

    Cal fer la inspecció bàsica de l'equip a lloc i, si cal, una inspecció assistida per determinar l'operativitat de l'element i el tipus de gestió que necessita.

  11. Si la inspecció conclou que l'equip requereix una gestió al parc o una gestió avançada, què cal fer amb ell?

    Encapsular-lo i transportar-lo com més separat millor i de manera segura

    Si la inspecció conclou que l'equip requereix una gestió al parc o una gestió avançada, cal encapsular-lo i transportar-lo com més separat millor i de manera segura.

  12. Per a quins equips s'estableix habitualment una gestió avançada o fora de parc?

    Per a contaminacions importants de les màscares o de la jaqueta i els sobrepantalons estructurals

    La gestió avançada s'estableix per als equips en què calen maquinària o coneixements específics que no hi ha al parc, com passa amb contaminacions importants de les màscares o amb la jaqueta i els sobrepantalons estructurals.

  13. La necessitat d'una gestió avançada o especialitzada pot estar motivada per quatre factors. Quin d'aquests NO hi figura?

    El temps transcorregut des de l'última neteja de l'equip

    Els quatre factors són l'estat de l'equip segons la inspecció bàsica o assistida, la manca de mitjans necessaris, les instruccions del fabricant i els riscos que poden tenir origen en la manipulació dels equips durant el manteniment.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 19 Preguntes del tema 21 →

Àudio, làmines i test del tema 20 · Tots els temes · Generador de tests