Les 146 preguntes del tema 25

Intervenció bàsica en incendis forestals. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 25

Presentació i evolució històrica

7 preguntes

Quin any es van crear les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF)?
1986
L'estiu catastròfic del 1986, amb més de 65.000 hectàrees cremades, va revelar la necessitat de millorar recursos i coordinació en l'àmbit forestal, i aquella crisi va donar lloc a la creació de les ADF.
Què són les Agrupacions de Defensa Forestal?
Entitats de voluntariat local dedicades a tasques de prevenció forestal
Les ADF són entitats de voluntariat local amb l'objectiu de dur a terme tasques de prevenció forestal.
Quina novetat estratègica aporta el programa Foc Verd respecte al que hi havia abans?
Incorpora la prevenció com a estratègia i promou la gestió forestal, els tallafocs, les franges i les neteges
Una onada de grans incendis fa evident que cal anar més enllà de l'extinció: el programa Foc Verd incorpora la prevenció com a estratègia. Tot i així, el model continua sent principalment reactiu.
L'any 1982, la restauració democràtica permet crear el Cos de Bombers de la Generalitat com a servei públic estructurat. Què s'hi comença a establir?
Les primeres bases organitzatives, materials i doctrines pròpies
El 1982 es comencen a establir les primeres bases organitzatives, materials i doctrines pròpies, que progressivament incorporaran la lluita contra els incendis forestals com a eix central.
Quina fita situa l'any 2006 en l'evolució del sistema català de resposta als incendis forestals?
Es legalitza i formalitza l'ús del foc tècnic com a eina de prevenció i maneig de combustible
El 2006 es legalitza i formalitza l'ús del foc tècnic com a eina de prevenció i maneig de combustible. Neixen les cremes prescrites com a pràctica de gestió planificada.
A les darreres dècades Catalunya ha viscut una evolució paral·lela en dos sentits. Un és la millora de la capacitat d'extinció i resposta operativa. Quin és l'altre?
L'acumulació creixent de vegetació, causada principalment per l'abandonament del món rural
La dualitat és aquesta: millora molt notable de la capacitat d'extinció i, alhora, acumulació creixent de combustible per l'abandonament progressiu del món rural. D'aquí surt un escenari de gran complexitat.
Després de cada gran incendi s'han creat més recursos, més unitats i millor equipament per extingir. Per què aquesta resposta no resol el problema de fons?
Perquè no actua sobre l'augment descontrolat de la càrrega de combustible als boscos
La resposta institucional ha seguit un patró reactiu: més mitjans per extingir, però sense actuar amb la mateixa intensitat sobre el problema estructural, que és l'augment de la càrrega de combustible.

Paradoxa de l'extinció i generacions 1 a 3

7 preguntes

Els grans incendis forestals són responsables de...
més del 90% de la superfície cremada total
Tot i ser pocs, els grans incendis forestals són responsables de més del 90% de la superfície cremada total.
Quina proporció dels incendis afecta menys de deu hectàrees?
El 99%
L'evolució del sistema de resposta ha comportat una gran eficàcia en l'extinció: el 99% dels incendis afecten menys de 10 hectàrees.
Com es defineix la paradoxa de l'extinció?
Com més eficaços som apagant incendis, els pocs que s'escapen són més intensos i destructius
La gran eficàcia en l'extinció provoca una acumulació de combustible que incrementa el risc i la intensitat dels grans incendis.
Els incendis de la primera generació s'alimenten de la continuïtat del combustible, com ara boscos densos o paisatges abandonats. Quina solució principal se'ls associa?
La creació de tallafocs i la sectorització del territori
La solució associada a la primera generació és trencar la continuïtat del combustible mitjançant la creació de tallafocs i la sectorització del territori.
Quin és el problema principal dels incendis de segona generació?
La gran velocitat de propagació, que supera la capacitat de resposta inicial
A la segona generació el problema principal és la gran velocitat de propagació: aquests incendis poden avançar molt ràpidament i superar la capacitat de resposta inicial.
Què fa que els incendis de tercera generació siguin especialment difícils de controlar?
La intensitat i la capacitat de generar focus secundaris a gran distància
A la tercera generació, la intensitat dels incendis i la capacitat de generar focus secundaris a gran distància posen en risc la seguretat i dificulten el control. La resposta que s'hi associa és l'anàlisi tècnic del foc i l'ús del foc tècnic.
Un incendi avança molt de pressa i, tot i que els mitjans arriben aviat, el front supera la primera resposta abans que es pugui muntar cap maniobra. A quina generació respon aquest comportament?
A la segona
El tret que defineix la segona generació és la velocitat de propagació, que supera la capacitat de resposta inicial. La solució que s'hi associa és l'augment de recursos i el desplegament immediat.

Generacions 4 a 6 i el GRAF

8 preguntes

A partir de quin any se situa la sisena generació d'incendis forestals?
2016
La sisena generació se situa a partir del 2016: incendis extremadament intensos, amb una dinàmica pròpia, ràpida i poc previsible.
El GRAF neix com a unitat tècnica d'alt nivell per reforçar la resposta operativa als grans incendis forestals del país. En quina data es va crear?
L'1 de març de 1999
El GRAF es crea l'1 de març de 1999 per la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, especialment després del gran incendi de la Catalunya Central del 1998.
El model de treball del GRAF s'ha convertit en un referent internacional i ha estat replicat o adaptat a altres regions europees. Com està estructurat actualment?
Amb una Unitat Tècnica central a Bellaterra i diverses unitats territorials a les demarcacions
El GRAF s'estructura a partir d'una Unitat Tècnica central a Bellaterra, que actua com a cervell analític, i diverses unitats territorials desplegades a les diferents demarcacions.
Quina problemàtica sorgeix amb la quarta generació d'incendis forestals?
La interfície urbana-forestal, amb incendis que amenacen directament habitatges i infraestructures
A la quarta generació sorgeix la problemàtica de la interfase urbana-forestal. La resposta és la defensa de nuclis habitats i l'ús generalitzat de tecnologia per al seguiment i la planificació.
Què caracteritza els incendis de cinquena generació?
La simultaneïtat de diversos grans incendis que poden afectar alhora nuclis de població diferents
La cinquena generació es caracteritza per la simultaneïtat de diversos grans incendis que poden afectar alhora diferents nuclis de població. La resposta que s'hi associa és la gran coordinació interterritorial i l'ús del foc en la gestió forestal preventiva.
Els incendis de sisena generació tenen un gran potencial devastador i poden superar qualsevol capacitat de resposta convencional. Què es considera clau davant d'aquest escenari?
La prevenció, l'adaptació del territori i la resiliència col·lectiva
Davant d'incendis que poden superar qualsevol capacitat de resposta convencional, la clau ja no és el mitjà d'extinció sinó la prevenció, l'adaptació del territori i la resiliència col·lectiva.
Quina eina manual, entre d'altres, va introduir el GRAF en l'atac indirecte?
La pulaski
Entre les funcions del GRAF hi ha la introducció d'eines manuals, com la pulaski, en l'atac indirecte. El GRAF també ha aportat l'anàlisi tàctica i estratègica i maniobres com les cremes d'eixamplament.
Diversos grans incendis es declaren alhora i amenacen, cadascun, un nucli de població diferent, de manera que cap d'ells no pot rebre tots els mitjans. A quina generació correspon aquest escenari?
A la cinquena
El tret que defineix la cinquena generació és justament la simultaneïtat de diversos grans incendis que poden afectar alhora diferents nuclis de població.

Parts de l'incendi i denominació dels sectors

8 preguntes

Quina és la part de l'incendi que avança més ràpidament i amb major intensitat?
El cap
El cap avança més ràpidament i amb major intensitat, empès pel vent, el pendent i la disponibilitat de combustible, i concentra el màxim de radiació, convecció i velocitat de propagació.
Des d'on es miren els flancs per determinar si són dret o esquerre?
Des del darrere de l'incendi cap al cap
Els flancs es diferencien en dret i esquerre mirant des del darrere de l'incendi cap al cap, tot i que també es poden anomenar segons la seva posició geogràfica.
Com es numeren els sectors del flanc esquerre d'un incendi forestal?
Amb números imparells
En el model operatiu dels Bombers de la Generalitat, els sectors del flanc esquerre s'identifiquen amb números imparells (1, 3, 5...) i els del flanc dret amb parells (2, 4, 6...).
L'actuació directa sobre el cap d'un incendi és molt arriscada i sovint no recomanable. Com es pot plantejar llavors el seu control?
Per confinament, amb maniobres indirectes o amb accions des de flancs segurs
L'actuació directa sobre el cap és molt arriscada i sovint no recomanable. El seu control es pot plantejar per confinament, amb maniobres indirectes o amb accions des de flancs segurs.
En un incendi de baixa intensitat, en quina part es pot plantejar un atac directe segur?
A la cua
La cua és l'únic lloc on, en incendis de baixa intensitat, es pot plantejar un atac directe segur: el foc s'hi propaga en direcció oposada al vent i al pendent, i amb menor intensitat.
La cua és la part menys activa de l'incendi. Per quin motiu s'ha de controlar igualment?
Perquè pot augmentar d'intensitat si arriba a un punt de canvi de comportament
Malgrat ser la part menys activa, la cua s'ha de controlar perquè pot augmentar d'intensitat si arriba a un punt de canvi de comportament.
Què és l'eix de propagació d'un incendi forestal?
La línia imaginària que uneix el punt d'inici amb el cap de l'incendi
L'eix de propagació uneix el punt d'inici amb el cap. Determinar-lo ràpidament permet predir per on evolucionarà el foc i identificar quines zones poden esdevenir punts crítics.
Durant una intervenció es detecten petits focus a centenars de metres del front, causats per projecció de brases. Per què el seu control ha de ser prioritari?
Perquè poden esdevenir nous caps d'incendi
Els focus secundaris poden esdevenir nous caps, poden saltar discontinuïtats o maniobres, i poden posar en risc l'estructura de resposta i comportar atrapament d'unitats.

Classificació segons l'entorn

7 preguntes

On es produeixen els incendis d'interfície urbà-forestal?
A la franja de transició entre la zona forestal i l'àrea habitada
Els incendis d'interfície urbà-forestal es produeixen a la franja de transició entre zona forestal i àrea habitada, sovint amb habitatges disseminats, urbanitzacions en entorn forestal o edificacions agrícoles.
Quin tipus d'incendi afecta parcs, jardins, rambles o solars amb herba seca?
L'incendi de vegetació urbana
L'incendi de vegetació urbana afecta espais verds dins de nuclis urbans consolidats i té una freqüència alta en època seca, especialment en dies de vent.
Quina combinació caracteritza els incendis agrícoles?
Alta velocitat de propagació amb baixa i mitjana intensitat
Els incendis agrícoles tenen alta velocitat de propagació, especialment en camps de cereal madur, però baixa i mitjana intensitat, amb potencial de gran superfície.
Un incendi crema restes agrícoles en camps de cereal sec amb vent moderat. Més enllà de la superfície que pugui cremar, quin risc afegit té aquest escenari?
Que esdevingui l'origen d'un incendi forestal si no és contingut a temps
Els incendis agrícoles són una font freqüent de focs secundaris i poden esdevenir origen d'un incendi forestal si no són continguts a temps. També són molt sensibles al vent i poden provocar canvis de direcció sobtats.
Què caracteritza operativament l'incendi forestal pròpiament dit?
Un comportament molt variable, des de focs de superfície fins a focs de capçada
L'incendi forestal afecta masses vegetals contínues de caràcter silvestre i pot tenir un comportament molt variable, des de focs de superfície fins a focs de capçada, amb alta càrrega de combustible acumulat i difícil accés.
Quina doble prioritat operativa plantegen els incendis d'interfície urbà-forestal?
Control de la propagació i protecció de les persones i les estructures
Els incendis d'interfície urbà-forestal presenten un risc altíssim per a persones i béns, i plantegen una doble prioritat: controlar la propagació i protegir alhora les persones i les estructures.
Una dotació arriba a un foc en una riera amb vegetació densa, dins del nucli urbà i tocant a un bloc d'habitatges i a un aparcament. Com es classifica aquest incendi segons l'entorn?
Com a incendi de vegetació urbana
El que decideix no és la proximitat a edificis sinó que l'espai verd és dins d'un nucli urbà consolidat: rieres amb vegetació densa, parcs i jardins o solars abandonats. La interfície, en canvi, és la franja de transició amb la zona forestal.

Classificació segons combustible i afectació

10 preguntes

Quina longitud de flama caracteritza un foc de superfície de baixa intensitat?
Menor d'un metre
Els focs de superfície de baixa intensitat tenen flames menors d'un metre, es limiten a la vegetació baixa i són fàcilment aturats per petits obstacles.
La classificació per afectació ordena els incendis segons l'extensió que arriben a assolir. Què és un conat d'incendi?
Un incendi de vegetació que no supera una hectàrea d'extensió
El conat d'incendi és un incendi de vegetació que no supera una hectàrea d'extensió.
A partir de quina superfície es considera un gran incendi forestal (GIF)?
500 ha
Es considera GIF l'incendi que manté de forma sostinguda una velocitat, intensitat lineal i longitud de flama que supera la capacitat dels sistemes d'extinció, que pot afectar de forma important la població o que afecta més de 500 ha.
Quina característica NO correspon als focs de subsòl?
Dificultat d'extinció especialment baixa en terrenys amb torba
Els focs de subsòl cremen la matèria orgànica situada sota la superfície del sòl i són dificultosos d'extingir, especialment en terrenys amb torba o matèria orgànica espessa.
En un foc de superfície les flames arriben fins a tres metres. Com es classifica per intensitat?
De mitjana intensitat
Els focs de superfície de mitjana intensitat arriben fins a tres metres, poden saltar pistes i afectar puntualment matolls i capçades.
Els focs de capçades es poden diferenciar en tres categories principals segons com hi progressa el foc. Què és l'antorxeig?
El foc que arriba esporàdicament a les capçades sense propagar-s'hi de manera contínua
En l'antorxeig el foc arriba esporàdicament a les capçades però sense propagació contínua entre arbres: s'alimenta principalment del sotabosc i de la càrrega vertical pròxima a l'arbre afectat.
Els focs de capçades sovint deriven d'un foc de superfície previ. Com es comporta, en concret, un foc de capçades passiu?
El combustible superficial i les capçades cremen alhora
El foc de capçades passiu és aquell en què el foc propaga per la superfície i per les capçades simultàniament, de manera que el combustible superficial i les capçades cremen alhora.
Quina és la característica definitòria del foc de capçades actiu?
Es propaga de forma sostinguda per la capçada, sovint independentment del foc de superfície
El foc de capçades actiu és el més perillós: es propaga de forma sostinguda per la capçada dels arbres, sovint independentment del foc de superfície, i és capaç de recórrer grans distàncies amb gran rapidesa i intensitat.
Per la seva afectació, com es defineix la categoria d'incendi forestal situada entre el conat i el gran incendi?
Incendi de desenes o centenars d'hectàrees controlable amb recursos locals o regionals
La classificació per afectació situa l'incendi forestal com aquell de desenes o centenars d'hectàrees que pot ser controlat amb els recursos locals o regionals.
Les flames d'un foc de superfície superen els cinc metres. Què implica aquesta situació?
Que pot generar focus secundaris a llarga distància i arribar a estar fora de la capacitat d'extinció
És la definició operativa del foc de superfície d'alta intensitat: supera els cinc metres de longitud de flama, genera focus secundaris a llarga distància, pot saltar carreteres i arribar a estar fora de la capacitat d'extinció.

Patrons: foc topogràfic i foc de vent

7 preguntes

A banda dels tres factors fonamentals, quin element condicional pot alterar de manera molt important l'evolució d'un incendi forestal?
Una tempesta propera
Als tres patrons s'hi ha d'afegir un altre factor: si hi ha una tempesta propera, perquè en aquest cas afectarà de manera molt important l'evolució de l'incendi.
Com es comporten els vents topogràfics segons l'hora del dia?
Ascendents de dia i descendents de nit
Els focs topogràfics són afectats pels vents topogràfics en funció de l'hora del dia: ascendents de dia i descendents de nit.
El foc no es propaga aleatòriament, sinó seguint patrons. Quins són els tres factors fonamentals que els determinen?
Topografia, vent i combustible
Els patrons de propagació estan influenciats per tres factors fonamentals —topografia, vent i combustible— i un de condicional, la presència d'una tempesta propera.
Per què la propagació ascendent d'un foc topogràfic és tan ràpida?
Perquè l'aire calent puja i desseca la vegetació situada per sobre del foc
En el foc topogràfic el pendent, l'orientació i els vents topogràfics són els principals responsables de la propagació: l'aire calent tendeix a pujar, incrementant la temperatura i dessecant la vegetació per sobre del foc.
Quina relació hi ha entre el pendent i el comportament d'un foc topogràfic?
A més pendent, increment notable de la intensitat
Entre les característiques del foc topogràfic hi ha la propagació ascendent ràpida i l'increment notable d'intensitat amb més pendent.
Quina forma adopta típicament un incendi dominat pel vent general?
Molt allargat, amb flancs estesos i cua lenta
Els focs de vent donen incendis molt allargats, amb flancs estesos i cua lenta, i tenen una gran capacitat per generar focus secundaris.
Un vent fort fa que un incendi travessi diversos camps de matoll sec i cremi més de 500 hectàrees en menys de dues hores. Per què l'atac frontal hi és inviable?
Perquè la velocitat de propagació sovint supera la velocitat de la maniobra
En el foc de vent el vent general és el principal motor de propagació: aquests incendis poden avançar amb gran rapidesa i sovint superen la velocitat de la maniobra.

Foc convectiu, tempesta i taula comparativa

7 preguntes

Quin és el factor dominant en un foc convectiu?
El combustible acumulat
En el patró convectiu el factor dominant és el combustible acumulat: la intensitat del foc és tan gran que genera el seu propi microclima, amb corrents d'aire i dinàmiques internes.
En els incendis convectius apareixen fenòmens de piroconvecció com els pirocúmuls. Què és, en aquest context, l'indraft?
El vent d'aspiració cap al pirocúmul que accelera el front
La formació del pirocúmul genera vents d'aspiració cap a ell, l'indraft, que acceleren el front de l'incendi.
Un pirocúmul guanya alçada de manera sostinguda sobre el front d'un incendi. Quin efecte té sobre la velocitat de propagació?
L'accelera de forma proporcional a l'alçada del pirocúmul
Els vents d'aspiració cap al pirocúmul acceleren el front de forma proporcional a l'alçada del pirocúmul: com més alçada, més velocitat.
En el cas del pirocumulonimbus es pot donar un procés conegut com a desplom de columna o downdraft. En què consisteix?
Forts vents descendents que poden ampliar el perímetre de forma sobtada en qualsevol direcció
En el cas del pirocumulonimbus es pot donar el desplom de columna, que genera forts vents descendents capaços d'ampliar el perímetre de forma sobtada i intensa en qualsevol direcció.
Què passa amb un incendi forestal quan una tempesta propera encara s'està formant?
El foc pot ser atret cap a la tempesta
Mentre la tempesta es forma, els vents tendeixen a entrar cap al nucli tempestuós i el foc pot ser atret cap a la tempesta. Quan comença a descarregar, els corrents descendents projecten els vents cap a fora.
Quin és el risc principal associat al patró de propagació de vent?
Els focs secundaris
El patró de vent té com a factor dominant el vent general, una propagació ràpida i extensa i, com a risc principal, els focs secundaris.
Reconèixer el patró de propagació és un pas fonamental de l'avaluació inicial. Quin impacte directe té sobre la seguretat dels equips?
Permet reduir riscos, evitar situacions d'encerclament i treballar amb un marge suficient
Identificar correctament el patró permet anticipar l'evolució del foc i escollir la maniobra adequada, i té un impacte directe en la seguretat: redueix riscos, evita situacions d'encerclament i permet treballar sempre amb un marge de seguretat suficient.

La columna de fum

7 preguntes

En un incendi forestal, què indica una columna de fum blanca?
Combustió de matèries verdes o humides, vapor d'aigua
En forestal, la columna blanca indica combustió de matèries verdes o humides i vapor d'aigua; la grisa, combustió parcial i humitat mitjana.
Una dotació arriba a la vista d'un incendi forestal i el primer que observa és una columna de fum completament vertical. Què indica aquesta imatge?
Que l'efecte del vent és escàs
La inclinació és l'angle que forma la columna respecte a la vertical i indica la força i la direcció del vent que actua sobre el front. Una columna vertical indica que l'efecte del vent és escàs.
Quin element de la columna de fum marca l'eix de propagació de l'incendi?
La inclinació de la columna
Una columna inclinada marca el vent dominant i l'eix de propagació de l'incendi; una de vertical indica que l'efecte del vent és escàs.
Des de lluny s'observa que la columna de fum d'un incendi està partida en dues direccions diferents. Què pot indicar?
Vents canviants o inestabilitat atmosfèrica, com la presència d'una tempesta propera
Una columna partida pot indicar vents canviants o la presència d'inestabilitat atmosfèrica, com pot ser una tempesta propera.
De què informa la concentració d'una columna de fum?
Relaciona la convecció generada amb la quantitat i la intensitat de la combustió
La concentració fa referència a la densitat i cohesió de la columna. Una columna compacta i definida vol dir molta energia, foc intens i elevació convectiva forta; una de difusa i poc definida, un foc feble.
Una zona d'interfície genera una columna de fum negra i opaca. Què n'hem de deduir?
Combustió intensa de materials secs i molt disponibles, senyal de risc elevat
La columna negra indica combustió intensa de materials secs i molt disponibles, i és senyal de risc elevat: pot estar cremant amb força estructures o combustible dens com arbustos o pins ressecs.
En un dia de fort vent s'observen diverses columnes petites i separades al voltant del front principal. Què indica aquesta imatge?
Ignicions múltiples o propagació erràtica, amb focus secundaris lluny del front
L'existència de diverses columnes separades pot indicar focus secundaris, repunts de foc o dispersió per projecció de brases: una sola columna vol dir foc concentrat; diverses columnes petites, ignicions múltiples o propagació erràtica.

El sistema CPS: fonaments i alineació

7 preguntes

Qui va desenvolupar el Campbell Prediction System?
Doug Campbell, del U.S. Forest Service
El CPS neix als Estats Units a finals dels anys 80 com una proposta del bomber i instructor Doug Campbell, membre del U.S. Forest Service, amb llarga experiència en incendis a l'oest americà.
Com s'anomena l'alineació 2/3 en el sistema CPS?
Mitja alineació
L'escala és: 0/3 fora d'alineació, 1/3 poca alineació, 2/3 mitja alineació i 3/3 plena alineació.
Quina constatació va impulsar la creació del Campbell Prediction System?
Que molts accidents greus passaven perquè els equips no tenien eines senzilles per entendre l'evolució del foc en temps real
L'impuls per crear el CPS va sorgir de la constatació que molts accidents greus i víctimes en incendis forestals es produïen perquè els equips no tenien eines senzilles i aplicables per entendre l'evolució del foc en temps real.
Quins són els tres factors que analitza el sistema CPS?
Orientació, pendent i vent
El CPS es basa en tres elements observables sobre el terreny: l'orientació, que informa de la radiació solar rebuda pel combustible, el pendent i el vent. Cada factor val 0 o 1.
En el sistema CPS, quan suma un punt el factor pendent?
Quan el foc puja per un pendent
El pendent afavoreix l'ascens a velocitat elevada del front i posa els materials combustibles més a prop de la radiació necessària: quan el foc puja per un pendent, +1.
L'orientació defineix la posició del combustible en el pendent respecte del sol i informa de quan serà fred o calent. Quan suma un punt en el sistema CPS?
Quan l'orientació és calenta, especialment al migdia
L'orientació defineix la posició del combustible en el pendent respecte del sol: com més temperatura té el combustible, més inflamable és i més perillós. Quan l'orientació és calenta —solell, especialment al migdia—, +1. Per valorar-ho es fan servir les corbes horàries.
Un foc es troba a la base d'un pendent, en una vessant orientada al sud, a les dotze del migdia i amb vent del sud. Quina alineació de forces té?
3/3
El foc pot ascendir (+1), va a favor de vent (+1) i es troba sobre combustible calent (+1): plena alineació, 3/3. Si fos a orientació nord i amb el vent topogràfic en contra, seria 1/3.

El CPS en cinc passos

7 preguntes

Quin és el primer pas del procés de valoració del CPS?
Identificar la tipologia d'incendi
El primer pas és determinar quin factor domina la propagació en aquell moment: foc de vent, topogràfic o convectiu. Aquesta classificació inicial ajuda a entendre quins elements tindran més pes.
En el segon pas del CPS es valora quants factors afavoreixen la propagació al front actiu. Què representa una alineació de 0/3?
El comportament mínim d'aquell incendi
En el segon pas s'assigna un punt a cada factor afavoridor. El 0/3, fora d'alineació, és el comportament mínim d'aquell incendi, i el 3/3 n'és el comportament màxim.
En el tercer pas del CPS, què defineix un canvi a pitjor?
Que el foc entri en una zona amb més exposició solar, pendent positiva o vent a favor del front
Un canvi a pitjor vol dir que el foc entra en una zona amb més exposició solar, pendent positiva o vent que empeny el front, amb risc de salt, capell o flameig sobtat.
En el CPS, un canvi a millor s'expressa des del punt de vista de...
els bombers
Millor i pitjor no s'expressen mai des del foc: s'expressen sempre des del punt de vista dels bombers, que són els qui han de decidir on i quan actuen.
En el cinquè pas del CPS es decideix quina maniobra és la més adequada, on i quan. Com s'anomena el lloc on el foc s'intensificarà?
Punt crític
El cinquè pas consisteix a actuar allà on el foc es debilitarà, que és l'oportunitat, i a defensar o replegar-se allà on s'intensificarà, que és el punt crític. Entremig hi ha la finestra d'actuació: el temps per avaluar, decidir i actuar.
Una unitat observa que el front, en pocs centenars de metres, entrarà en una zona obaga, amb pendent planer i protegida del vent dominant. Què s'ha d'esperar en aquell punt?
Un canvi a millor, perquè el comportament del foc s'afeblirà
Menys pendent, menys exposició solar i menys vent són tres factors que deixen de sumar: és un canvi a millor per als equips d'extinció, i el comportament del foc s'afeblirà.
Segons el CPS, per a què serveix observar com es comporta el foc sota unes condicions determinades?
Indica com es comportarà aquell incendi quan es tornin a donar aquelles condicions
L'observació del comportament del foc amb unes condicions determinades indica com es comportarà aquell incendi quan es tornin a donar, fet que permet anticipar què passarà si l'incendi entra de nou en una zona similar a la d'origen.

Atac directe: línia d'aigua i eines manuals

9 preguntes

Què diferencia l'atac directe de l'atac paral·lel o indirecte?
El directe actua sobre el front de flames; l'indirecte, sobre el combustible no cremat
L'atac directe treballa sobre el front de flames amb aigua, eines manuals o mitjans aeris. L'atac paral·lel o indirecte actua sobre el combustible que encara no ha cremat per frenar l'avanç del foc.
La selecció de la maniobra d'extinció no és mai arbitrària. Quin d'aquests elements la fonamenta?
Els objectius operatius, que poden anar de la contenció del perímetre a la supressió total
La decisió es fonamenta en el comportament del foc, la configuració del terreny, els recursos disponibles i els objectius operatius, que poden anar des de la contenció del perímetre fins a la supressió total de les flames.
En quines condicions s'empra l'atac directe sobre el front de flama?
Quan la intensitat del foc ho permet, hi ha accés segur i es busca una resposta ràpida i localitzada
L'atac directe és la metodologia més habitual en els primers moments d'un incendi i es fa servir quan la intensitat del foc ho permet, hi ha accés segur a la zona i es busca una resposta ràpida i localitzada.
El Cos de Bombers de la Generalitat ha estat pioner en l'impuls del treball en alta pressió per a incendis forestals. Què hi aporta, l'alta pressió?
Més capacitat de penetració i eficiència, amb menys consum d'aigua
L'ús de l'alta pressió permet una major capacitat de penetració i eficiència en l'extinció, reduint el consum d'aigua i millorant el control del foc en escenaris de vegetació densa.
Quin és el límit aproximat de longitud de flama per a l'atac directe amb eines manuals?
Fins a un metre
L'atac directe amb eines manuals és adequat per a focs de baixa intensitat: fins a un metre de longitud de flama i velocitats de propagació inferiors a 1 km/h aproximadament.
En l'atac directe amb eines manuals, per què s'escombren les brases cap a l'interior de la zona ja cremada?
Per evitar reignicions
La maniobra consisteix a actuar directament sobre les flames amb batefocs, motxilles d'aigua o gorgui, pulaski i pala, i posteriorment escombrar les brases cap a l'interior de la zona ja cremada per evitar reignicions.
Quin és l'objectiu de la línia de defensa?
Crear una obertura lineal i contínua fins a sòl mineral, eliminant tot el combustible en superfície
La línia de defensa crea una obertura lineal i contínua fins a sòl mineral. Requereix coordinació i treball en cadena amb diferents eines manuals i mecàniques, i és fonamental en incendis d'intensitat baixa i mitjana.
Quin és l'ordre de les quatre posicions en la maniobra d'extinció amb eines manuals?
Refreda, sufoca, arrossega i acabat
Les posicions de la maniobra són, en ordre: refreda, sufoca, arrossega i acabat.
La longitud de flama i la velocitat de propagació superen el que admet l'atac directe amb eines manuals. Què permetria afrontar-les igualment?
El suport de mitjans aeris que facin descàrregues per davant
Si es disposa del suport de mitjans aeris que facin descàrregues per davant, es poden afrontar longituds de flama i velocitats de propagació superiors a les del límit habitual de la maniobra amb eines manuals.

Mitjans aeris, maquinària pesada i helitransport

8 preguntes

L'helitransport permet desplaçar unitats ràpidament fins a zones properes al foc en terrenys de difícil accés. En quin tipus d'incendis té ús preferent?
En incendis de llamp o punts crítics d'accés difícil
L'helitransport té ús preferent en incendis de llamp o en punts crítics d'accés difícil.
Per què els equips d'helitransport són reduïts?
Per facilitar la mobilitat i l'eficàcia en l'atac inicial
Entre les característiques principals de l'helitransport hi ha els equips reduïts per facilitar la mobilitat i l'eficàcia en atac inicial, amb especialització en maniobres d'atac directe.
L'extinció amb mitjans aeris es basa en la descàrrega d'aigua o de productes retardants des d'avions i helicòpters. Com es defineix respecte a les maniobres terrestres?
Com una eina essencial però sempre complementària
Els mitjans aeris són una eina essencial però sempre complementària a les maniobres terrestres: tenen efecte temporal i necessiten seguiment i rematada terrestre.
Quina diferència hi ha entre els helicòpters i els avions en l'extinció aèria?
Els helicòpters ofereixen gran precisió i els avions aboquen grans volums en poc temps
Els helicòpters ofereixen gran precisió en les descàrregues, mentre que els avions permeten abocar grans volums d'aigua o retardant en poc temps.
En quins incendis són especialment útils les maniobres d'atac indirecte?
En incendis d'alta intensitat, on el foc pot no ser abordable directament
Les maniobres d'atac indirecte es realitzen a distància del front, creant franges de seguretat o zones de contenció per aturar o redirigir la propagació, i són especialment útils en incendis d'alta intensitat.
Quina limitació té l'ús de maquinària pesada en incendis forestals?
Depèn de l'accessibilitat del terreny i comporta riscos en zones abruptes o amb poca visibilitat
L'avantatge principal de la maquinària pesada és la velocitat i la capacitat de treball en grans extensions, però requereix una planificació acurada perquè depèn de l'accessibilitat del terreny i comporta riscos en zones abruptes o amb poca visibilitat.
Un avió acaba de fer una descàrrega sobre un tram del front i la intensitat hi baixa de cop. De què depèn que aquella descàrrega serveixi d'alguna cosa?
Que els equips de terra l'aprofitin immediatament per consolidar-la amb la seva maniobra
Tot i la seva espectacularitat, l'eficàcia real dels mitjans aeris depèn de la coordinació estreta amb els equips de terra, que han d'aprofitar immediatament les descàrregues per consolidar-les amb eines manuals o línies d'aigua.
Per què la línia que obre un buldòzer serveix també com a punt d'ancoratge per a maniobres posteriors?
Perquè deixa el sòl mineral exposat i crea una barrera que dificulta l'avanç del foc
La maquinària pesada retira ràpidament la vegetació i deixa el sòl mineral exposat, creant barreres que dificulten l'avanç del foc i que serveixen com a punts d'ancoratge segurs per a maniobres posteriors amb eines manuals o foc tècnic.

Foc tècnic, retardants i escumògens

8 preguntes

De quin producte químic estan fets principalment els retardants?
De fosfats amònics
Els retardants són productes químics, principalment fosfats amònics, que afegits a l'aigua en potencien les propietats extintores.
Amb quines finalitats pot fer servir el foc el Cos de Bombers en supòsits d'incendi de vegetació?
Per estabilitzar, extingir, redirigir, confinar o disminuir la intensitat de l'incendi
En supòsits d'incendi de vegetació, el Cos de Bombers pot fer ús del foc com a mitjà per estabilitzar, extingir, redirigir, confinar o disminuir la intensitat de l'incendi.
Les maniobres de foc tècnic són d'alta especialització i requereixen condicions favorables. Qui les pot executar?
Personal format en foc tècnic i amb validació del cap d'intervenció
El foc tècnic requereix un alt nivell de coneixement i condicions favorables, i ha de ser executat únicament per personal format en foc tècnic i amb validació del cap d'intervenció.
Per a què serveix la maniobra de definició de perímetre?
Per transformar un perímetre irregular en una línia més recta, curta i fàcil de defensar
La maniobra de definició de perímetre s'utilitza per simplificar i assegurar el perímetre d'un incendi amb traçat sinuós: elimina amb foc tècnic el combustible entre el front actiu i ancoratges sòlids, naturals o construïts.
Dins les maniobres de foc tècnic, la crema d'eixamplament busca confinar el foc dins d'un perímetre segur. En què consisteix exactament?
Eliminar amb foc controlat el combustible entre un ancoratge i el front fins a extingir-lo per manca de material
La crema d'eixamplament elimina amb foc controlat el combustible situat entre un ancoratge i el front: redueix la càrrega disponible, confina el foc dins d'un perímetre segur i en provoca l'extinció per manca de material combustible. La maniobra de definició de perímetre, en canvi, busca endreçar un traçat sinuós.
Quina diferència clau hi ha entre els retardants i els escumogens?
El retardant manté part de l'efecte després de l'evaporació i l'escumogen té efecte de curta durada
El retardant conserva eficàcia fins i tot després de l'evaporació i aplica una capa protectora sobre la vegetació. L'escumogen té efecte de curta durada: envolta el combustible, l'aïlla de l'oxigen i afavoreix l'absorció d'humitat.
Per què el contrafoc redueix la intensitat del foc original?
Perquè tots dos fronts competeixen pel mateix combustible i, en trobar-se, les columnes es neutralitzen
El contrafoc consisteix a encendre un nou front perquè avanci contra l'incendi principal: tots dos competeixen pel mateix combustible i, quan es troben, les columnes es neutralitzen i el foc perd capacitat de propagació.
El contrafoc és una maniobra complexa i de risc. Quins inconvenients en condicionen l'execució?
Genera altes intensitats, sacrifica el terreny entre fronts i demana finestres d'actuació molt petites
El contrafoc genera altes intensitats, sacrifica el terreny entre fronts i només es pot executar en finestres d'actuació molt petites.

Etapes de l'extinció i fases de l'incendi

10 preguntes

Quin és l'ordre correcte de les tres etapes de l'extinció?
Atac, remat i rereguarda
L'actuació en un incendi forestal es divideix operativament en tres etapes consecutives: etapa d'atac, etapa de remat i etapa de rereguarda.
Quin és l'objectiu principal de l'etapa d'atac?
Frenar la propagació activa del foc i aconseguir punts d'ancoratge que en limitin l'expansió
L'objectiu principal de l'etapa d'atac és frenar la propagació activa del foc, és a dir estabilitzar-lo, i aconseguir punts d'ancoratge que permetin limitar-ne l'expansió. És l'etapa més crítica i decisiva.
A banda de les maniobres d'extinció, què més es defineix durant l'etapa d'atac?
Les línies d'ancoratge, els PEV i les línies de defensa, i l'organització en sectors i zones
L'etapa d'atac també és el moment de definir les línies d'ancoratge, els PEV i les línies de defensa, així com d'organitzar l'incendi en sectors i zones per garantir una resposta coordinada.
Quan comença l'etapa de rematada i què persegueix?
Un cop el foc ja està controlat, per eliminar els focus calents i les restes actives de dins del perímetre
Un cop el foc ja està controlat comença l'etapa de rematada, que té com a objectiu eliminar tots els focus calents i restes actives dins del perímetre per assegurar que l'incendi no es reactivi. És més lenta i minuciosa, i garanteix la consolidació definitiva del control.
Quina és la causa més habitual de represes en un incendi forestal?
Una rematada deficient
Una rematada deficient és la causa més habitual de represes; per això la revisió exhaustiva del perímetre és clau, especialment en zones de sotabosc, racons ombrívols o àrees amb acumulació de matèria orgànica.
Com s'efectua la vigilància pròpia de l'etapa de rereguarda?
Amb patrulles mòbils distribuïdes al llarg del perímetre i amb capacitat de resposta immediata
La vigilància de rereguarda s'efectua amb patrulles mòbils distribuïdes al llarg del perímetre i amb capacitat de resposta immediata davant qualsevol represa. Aquesta etapa finalitza quan l'incendi es dona per extingit.
En quina fase es troba un incendi que ja no es propaga lliurement, que encara té algun punt calent i al qual li falta rematar el perímetre?
Controlat
En la fase de controlat el foc ja no es propaga lliurement i no avança, tot i que pot tenir algun punt calent: falta rematar el perímetre i l'incendi és en fase d'extinció.
Un incendi estabilitzat es descontrola. Què passa llavors?
Torna a considerar-se actiu
En la fase d'estabilitzat el foc encara es propaga però la seva dinàmica no supera la capacitat d'extinció. Si es descontrola, no es considera un reinici: torna a considerar-se actiu.
Si en una zona ja donada per extingida torna a haver-hi foc, com es considera?
Un nou incendi
En la fase d'extingit el foc ja no es propaga ni es pot reiniciar; si a la zona torna a haver-hi foc, es considera un nou incendi.
Les etapes de l'extinció i les fases de l'incendi són dues coses diferents. Què descriu cadascuna?
Les etapes descriuen què fan els equips operatius i les fases, com es troba el foc en aquell moment
Les etapes en l'extinció descriuen què fan els equips operatius; les fases de l'estat descriuen com es troba el foc en aquell moment. Van en paral·lel i no s'han de confondre.

Seguretat: riscos i consciència de situació

9 preguntes

Quin document es publica diàriament durant la campanya forestal per reforçar la consciència de situació?
El RAF, Recomanació d'Actuacions Forestals
La consciència de situació es construeix a partir de la informació prèvia i diària de la guàrdia de suport i es concreta en documents com el RAF, que es publica diàriament durant la campanya forestal.
En què es basa la seguretat en incendis forestals al Cos de Bombers?
En la combinació de mesures individuals i organitzatives
La seguretat es basa en la combinació de mesures individuals i organitzatives que busquen minimitzar els riscos derivats de la falta d'equipament, de comunicació o de coordinació, i d'una consciència insuficient de l'entorn.
Quin nivell de seguretat correspon a l'anàlisi de riscos globals, les zones d'exclusió i l'organització de sectors?
Seguretat global de l'incident
La seguretat global de l'incident inclou l'anàlisi de riscos globals, les zones d'exclusió i l'organització de sectors.
El risc d'atrapament es dona sobretot amb canvis ràpids de direcció del vent, vegetació densa o maniobres indirectes sense control de les sortides. Quines mesures s'hi associen?
Mantenir una ruta d'escapament clara i reconeguda, identificar zones segures i comunicar posicions
Davant del risc d'atrapament cal mantenir sempre una ruta d'escapament clara i reconeguda, identificar les zones segures i comunicar posicions i direccions de progressió.
Quan és especialment probable que un arbre cremat col·lapsi de manera sobtada?
Després del pas del front de foc, pel vent o per les descàrregues dels mitjans aeris
Els arbres cremats, afectats per fongs o amb estructures inestables poden col·lapsar sobtadament, especialment després del pas del front de foc, per efectes del vent o com a conseqüència de descàrregues dels mitjans aeris.
Altes temperatures, pendents, exposició solar i equipament pesat poden provocar deshidratació, fatiga i col·lapse tèrmic. Quines mesures s'hi associen?
Pauses programades, relleus freqüents, consum regular d'aigua i vigilància mútua dins l'equip
Davant la càrrega de treball física i l'estrès tèrmic: pauses programades, relleus freqüents, consum regular d'aigua, reconeixement dels símptomes de cop de calor o fatiga extrema i vigilància mútua dins l'equip.
Després de diversos accidents, la lletra A del protocol LACES va evolucionar. Què hi va incorporar?
La consciència de situació, al costat del punt d'ancoratge
No és casualitat que, després de diversos accidents, la lletra A del LACES hagi evolucionat d'Ancoratge a Ancoratge i Awareness (consciència de situació), posant en relleu la necessitat d'una observació i comunicació constants.
Un bomber porta l'EPI correctament, coneix la maniobra que està executant i manté l'atenció a l'entorn aplicant el LACES. A quin nivell de seguretat correspon tot això?
Responsabilitat individual
La responsabilitat individual comprèn l'ús correcte de l'EPI, el coneixement de la maniobra, l'atenció a l'entorn i el LACES. L'aplicació tàctica, en canvi, és el nivell de les maniobres amb mètodes segurs: límits clars, zones segures i vigilància.
L'experiència d'escenaris com Horta de Sant Joan, Yarnell o els grans incendis de Portugal i Grècia mostra que en entorns dinàmics i incerts les decisions poden anar per darrere del foc. Quina conclusió se'n treu?
Que els errors no es poden eliminar del tot, però sí reduir amb un enfocament sistèmic
L'experiència internacional mostra que en escenaris dinàmics i incerts no es poden eliminar completament els errors, però sí que es poden reduir mitjançant un enfocament sistèmic, anticipant senyals de perill i construint resiliència.

El protocol LACES

9 preguntes

El protocol LACES, anomenat OACEL en castellà, és un model universalment reconegut en maniobres forestals. Què significa l'acrònim?
Lookout, Anchor point, Awareness, Communications, Escape routes, Safety zones
LACES és l'acrònim de Lookout, Anchor point, Awareness, Communications, Escape routes i Safety zones, i en castellà s'anomena OACEL. Són cinc lletres per a sis elements perquè la A agrupa el punt d'ancoratge i la consciència de situació.
Qualsevol maniobra d'extinció ha de començar des d'un punt segur. Què és, exactament, un punt d'ancoratge?
Un lloc que el foc no pugui superar, des d'on començar la maniobra
Qualsevol maniobra d'extinció ha de començar des d'un punt d'ancoratge segur, és a dir un lloc que el foc no pugui superar: carreteres, tallafocs, rius o zones ja cremades. Serveix de base per construir línies de defensa estables.
Les zones de seguretat han de tenir una mida suficient en relació amb la intensitat prevista del foc. Quin radi han de tenir, com a norma?
Quatre vegades l'alçada de flama esperada
Com a norma, la zona de seguretat ha de tenir un radi igual a quatre vegades l'alçada de flama esperada, i ha de ser prou gran perquè tot l'equip hi pugui romandre sense risc.
En tota intervenció forestal s'ha de designar una persona que faci de guaita o lookout. Quina és la seva funció?
Ser observador permanent del comportament de l'incendi i avisar de qualsevol canvi en la dinàmica
El guaita és l'observador permanent del comportament de l'incendi: manté una visió clara i contínua del front, de la columna, de l'equip de treball i de la zona segura, i avisa immediatament de qualsevol canvi.
On ha d'estar situat el guaita perquè la seva funció tingui sentit?
Ben posicionat per tenir una perspectiva global, dins l'equip o a distància
L'observador ha d'estar ben posicionat per tenir una perspectiva global, ja sigui integrat dins l'equip o situat a distància.
En el bloc de comunicacions del LACES, què s'ha de verificar sempre?
Que els missatges siguin rebuts i compresos
Tot el personal ha de disposar de canals clars i provats i verificar que els missatges siguin rebuts i compresos. Cal establir protocols i codis comuns, incloent-hi els avisos d'emergència.
Quins requisits han de complir les rutes d'escapament?
Han d'estar planificades, senyalitzades i dimensionades segons la distància al front
Cada membre de l'equip ha de conèixer per endavant les rutes d'escapament. Han d'estar planificades, senyalitzades i dimensionades d'acord amb la distància al front i la velocitat de propagació prevista, i cal avaluar si ofereixen prou temps per evacuar amb seguretat.
Què distingeix una zona de seguretat de qualsevol altre espai del perímetre?
Que el personal s'hi pot refugiar sense necessitat de protecció addicional
Les zones de seguretat són espais físics on el personal es pot refugiar sense necessitat de protecció addicional. Exemples habituals són superfícies ja cremades, afloraments rocosos o clars sense vegetació.
Un equip treballa en una zona on s'espera una alçada de flama de tres metres. Quin radi hauria de tenir la zona de seguretat que té designada?
Dotze metres
Aplicant la norma dels quatre cops l'alçada de flama esperada, tres metres de flama demanen un radi de dotze metres.

Autoprotecció en cas d'atrapament d'autobomba

11 preguntes

Amb el vehicle ja emplaçat i la cabina a l'ombra del foc, quin diàmetre de línia es desplega en aquesta fase?
25 mm
Es desplega una línia de 25 mm pressuritzada, amb la llança a la zona d'ombra, i materials que obstaculitzin el pas d'aire calent per sota del vehicle.
En la fase amb vehicle com a eina de protecció, què fa la dotació quan s'acosta el front de foc?
Es manté agrupada a la cabina i activa els ruixadors de protecció
Un cop el vehicle està emplaçat i la línia desplegada, la dotació es manté agrupada a la cabina i activa els ruixadors de protecció quan s'acosta el front de foc.
En quines tres fases principals es desenvolupa la maniobra d'autoprotecció en incendi de vegetació?
Prèvia o preventiva, amb vehicle com a eina de protecció, i situació crítica amb sortida del vehicle
La maniobra d'autoprotecció es basa en maniobres passives i actives i es desenvolupa en tres fases principals: prèvia o preventiva, amb vehicle com a eina de protecció, i situació crítica amb sortida del vehicle.
Dins la fase prèvia o de prevenció, què cal comprovar al parc?
El funcionament de les finestres, dels conductes d'aire de la cabina i dels ruixadors
La fase prèvia inclou les accions dutes a terme abans de l'atrapament: al parc cal comprovar el correcte funcionament de les finestres i dels conductes d'aire de la cabina, així com els ruixadors de cabina.
Quan es circula per zones forestals, què forma part de la fase preventiva de la maniobra d'autoprotecció?
Fer un seguiment continu del foc i planificar rutes i zones segures accessibles
En moviment per zones forestals és essencial fer un seguiment continu del foc, identificar zones segures accessibles i planificar rutes i zones segures.
Amb quina orientació respecte al front de flames s'ha d'emplaçar el vehicle en la maniobra d'autoprotecció?
De 45º a 60º
El vehicle s'emplaça de manera que la cabina quedi a l'ombra del foc, amb una orientació de 45º a 60º respecte al front de flames.
En la fase crítica amb sortida del vehicle, on s'ha d'aturar l'autobomba?
Al lloc més ampli i lliure de vegetació possible, deixant espais per al refugi del personal
En la fase crítica el vehicle s'atura en el lloc més ampli i lliure de vegetació possible, deixant espais adequats per al refugi del personal. Els bombers despleguen línies de protecció a l'ombra del vehicle i cobreixen els baixos del camió.
En la fase crítica amb sortida del vehicle, què fa la dotació si l'aigua s'esgota?
Es col·loca a terra amb els EPI i els aïllants per minimitzar l'exposició a la calor
Si l'aigua és insuficient o s'esgota, la dotació es col·loca a terra amb els EPI i els aïllants per minimitzar l'exposició a la calor.
Un cop estabilitzada la situació d'atrapament, què dona per finalitzada la fase crítica?
La comunicació immediata a la sala de control de l'estat del personal, del vehicle i del material
Un cop estabilitzada la situació, es comunica immediatament a la sala de control l'estat del personal, del vehicle i del material, donant finalització a la fase crítica.
Quina marcació d'alarma fa servir el cap de la unitat bàsica d'intervenció (UBI) per comunicar un atrapament en zona d'emergència?
CODI VERMELL
A la situació 2, el cap de la UBI comunica per emissora la situació d'atrapament en zona d'emergència fent servir la marcació d'alarma del terminal: CODI VERMELL.
Què afegeix el cap de la UBI al CODI VERMELL quan la situació és de fase crítica?
«Dotacions atrapades en fase crítica»
A la situació 3 la comunicació és «CODI VERMELL, dotacions atrapades en fase crítica». A la situació 2 és CODI VERMELL a seques.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 24 Preguntes del tema 26 →

Àudio, làmines i test del tema 25 · Tots els temes · Generador de tests