OpoCast / Bombers Generalitat 81/26 / T26 / Preguntes

Les 111 preguntes del tema 26

Intervenció bàsica en incendis varis. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 26

Presentació, introducció i tipus de vehicles

14 preguntes
  1. Quines tres tipologies d'incendi s'agrupen sota la denominació d'«incendis varis»?

    Contenidors de residus, vehicles i altres elements urbans menors.

    Els incendis classificats com a «incendis varis» engloben les actuacions que afecten contenidors de residus, vehicles i altres elements urbans de caràcter menor però amb riscos potencials per als efectius actuants.

  2. Un foc no controlat afecta un mitjà de transport terrestre autopropulsat que es desplaça per via rodada. Quines parts del vehicle pot afectar?

    El compartiment del motor, l'habitacle, el maleter, el dipòsit de combustible o la càrrega.

    S'entén per incendi de vehicle qualsevol foc no controlat que afecta un mitjà de transport terrestre autopropulsat que es desplaça per via rodada. L'incendi pot afectar qualsevol part del vehicle: el compartiment del motor, l'habitacle, el maleter, el dipòsit de combustible o la càrrega transportada. No n'hi ha cap d'exclosa.

  3. Segons quins tres criteris es classifiquen els vehicles implicats en un incendi?

    Massa i dimensions, sistema de propulsió i ús o càrrega.

    La classificació dels vehicles afectats es pot fer segons la massa i dimensions, el sistema de propulsió o combustible i l'ús o la càrrega.

  4. Us mobilitzen a un incendi on hi ha implicats diversos vehicles i heu de classificar-los per massa i dimensions per anticipar la càrrega de foc. Quin d'aquests NO entra dins la categoria de vehicles lleugers?

    Tràiler.

    Els vehicles lleugers són els turismes, les furgonetes petites, les motocicletes i els ciclomotors. Els tràilers figuren entre els vehicles pesants, juntament amb els camions, els autobusos i la maquinària pesada.

  5. L'abast dels «incendis varis» es limita a escenaris urbans i exclou expressament els aspectes específics de tres altres tipus d'intervenció. Quina d'aquestes NO hi consta?

    Incendis de vegetació en interfície urbana forestal.

    L'abast dels «incendis varis» exclou expressament els aspectes específics del rescat en accidents de trànsit, dels riscos tecnològics i dels incendis estructurals, i es limita als escenaris urbans, tot i que alguns criteris poden servir de referència en altres intervencions.

  6. Crema un turisme amb l'habitacle ja afectat i el cap de dotació repassa amb l'equip els riscos propis dels vehicles lleugers. Entre els quatre que s'hi associen, quin NO hi figura?

    Compartiments interns poc accessibles.

    Els compartiments interns poc accessibles són un risc dels vehicles pesants, no dels lleugers. Als lleugers s'associen la combustió ràpida per la presència de plàstics i escumes, la generació de fums densos i tòxics, els possibles vessaments de combustible i el risc d'activació d'elements pressuritzats com airbags i amortidors.

  7. Arribeu a l'incendi d'un camió de gran tonatge amb plataforma elevadora. Quin risc s'associa específicament als vehicles pesants?

    Presència de bateries addicionals i sistemes auxiliars.

    Entre els riscos dels vehicles pesants hi consten la major càrrega de foc i la dificultat d'accés, el gran volum de combustible, els compartiments interns poc accessibles i la presència de bateries addicionals i de sistemes auxiliars hidràulics, elèctrics o de plataformes.

  8. En un incendi de vehicle sentiu el soroll d'una flama però no la veieu. Quins combustibles alternatius poden donar flames invisibles a simple vista?

    GNC i hidrogen.

    Les flames invisibles a simple vista s'atribueixen al GNC i a l'hidrogen.

  9. Segons el gràfic d'intervencions en incendis en entorn urbà del Cos de Bombers de 2023, quina d'aquestes tipologies va registrar més intervencions?

    Incendi en edifici.

    El gràfic de 2023 dóna 5.303 intervencions en incendi en edifici, 4.013 en contenidors i elements de rebuig urbà, 2.102 en vehicle a l'aire lliure i 1.138 en infraestructura de transport i serveis.

  10. Un turisme comença a cremar en un pàrquing subterrani i el foc es propaga a l'estructura de l'edifici. Què passa amb l'enquadrament d'aquesta intervenció?

    Passa a considerar-se un incendi estructural i deixa de ser un incendi de vehicle.

    Els incendis de vehicle solen produir-se a l'exterior, però també poden aparèixer en interiors (pàrquings) o en entorns amb riscos afegits (escoles, zones forestals o industrials). En aquests casos, tot i iniciar-se com un incendi de vehicle, per la seva afectació passen a considerar-se incendis estructurals o forestals, i deixen de tractar-se com a incendis varis.

  11. Un autocar de transport escolar crema amb els passatgers a bord. Entre els riscos propis del transport de persones, quin NO hi figura?

    La presència de dipòsits ocults o dobles.

    El transport de persones té exactament dos riscos associats: la presència d'un nombre elevat de passatgers i la dificultat d'evacuació de persones amb mobilitat reduïda. Els dipòsits ocults o dobles són dels vehicles especials, i la dificultat d'identificació immediata de la càrrega, del transport de mercaderies.

  12. Arribeu a l'incendi d'un tractor agrícola. Entre els riscos propis dels vehicles especials, quin NO hi figura?

    La presència d'un nombre elevat d'ocupants.

    Els vehicles especials —agrícoles, industrials, de serveis públics, d'emergència— tenen com a riscos la presència de líquids hidràulics inflamables, els dipòsits ocults o dobles i els sistemes mecànics no visibles amb risc de moviments sobtats. El nombre elevat d'ocupants és un risc del transport de persones.

  13. Per què són importants aquest tipus d'intervencions, tot i percebre's sovint com a serveis menors?

    Per la seva freqüència elevada i el seu impacte en la percepció ciutadana.

    Encara que sovint es perceben com a serveis menors, la seva freqüència elevada fa que representin una part molt significativa de l'activitat diària del Cos. A més, tenen un impacte directe en la percepció ciutadana del servei i poden arribar a mobilitzar molts recursos si no es gestionen adequadament.

  14. Les dades d'intervencions en incendis en entorn urbà del Cos de Bombers del 2023 permeten comparar la freqüència dels incendis de contenidors amb la dels de vehicle a l'aire lliure. Què s'hi observa?

    Els de contenidors gairebé dupliquen els de vehicle a l'aire lliure.

    Aquesta comparació només consta al gràfic d'intervencions en incendis en entorn urbà del 2023: 4.013 intervencions en incendi de contenidors i elements de rebuig urbà davant de 2.102 en incendi de vehicle a l'aire lliure. És la dada que sosté la insistència en la freqüència elevada d'aquests serveis.

Evolució tecnològica i riscos generals

12 preguntes
  1. Us mobilitzen a l'incendi d'un vehicle elèctric i el comandament recorda la sistemàtica de set passos per als vehicles moderns. Quin és el primer?

    Fer una aproximació segura.

    La sistemàtica de set passos comença per fer una aproximació segura.

  2. Un turisme crema amb l'habitacle afectat i els detectors acusen cianur d'hidrogen al fum. De quin element del vehicle procedeix?

    De les escumes dels seients.

    Els fums d'un incendi de vehicle contenen monòxid de carboni, cianur d'hidrogen procedent de les escumes dels seients i clorur d'hidrogen dels plàstics.

  3. Entre els set passos de la sistemàtica de treball davant d'un incendi de vehicle modern, quin NO hi figura?

    Desconnectar la bateria del vehicle abans de qualsevol altra acció, per anul·lar el risc elèctric del sistema d'alta tensió.

    Els set passos són: aproximació segura; reconeixement inicial del vehicle i del seu entorn; valoració dels riscos segons el tipus de propulsió; perímetre de seguretat i protecció de l'escena del trànsit; verificació de víctimes i prioritat del rescat; ús estricte d'EPI i ERA; i tàctiques d'extinció adaptades amb vigilància posterior. La desconnexió de bateries no hi figura com a pas de la sistemàtica.

  4. Per què davant d'un vehicle modern no és suficient aplicar les pautes tradicionals?

    Perquè les bateries, els dipòsits de gas i els sintètics donen comportaments no habituals.

    La incorporació de bateries d'alt voltatge, dipòsits de gas a pressió i materials sintètics ha fet que els incendis de vehicles siguin més diversos. Aquests elements poden donar comportaments no habituals, com la possibilitat de reignició després de l'extinció o l'emissió de fums potencialment tòxics.

  5. Què passa amb els sistemes de seguretat passiva i activa d'un vehicle quan hi ha un incendi?

    Deixen de ser protectors i es poden convertir en amenaces per als equips.

    Els vehicles actuals incorporen múltiples sistemes de seguretat passiva i activa —airbags, pretensors, cilindres hidràulics, suspensions pneumàtiques...— que, en un incendi, deixen de ser protectors i poden convertir-se en amenaces per als equips d'intervenció.

  6. Un turisme crema i un bomber comenta que els airbags ja s'han disparat en l'impacte previ, de manera que ja no hi ha risc. Què cal tenir present sobre els sistemes de seguretat passiva?

    Que els airbags i els pretensors poden tornar a activar-se per efecte de la calor.

    Els sistemes de seguretat passiva, com els airbags i els pretensors, poden activar-se de manera inesperada sota l'efecte de la calor, fins i tot si ja s'han disparat, i comportar projecció de fragments. Les suspensions pneumàtiques, els cilindres hidràulics i els dipòsits addicionals també poden fallar amb reaccions brusques, però són un risc a part.

  7. Quina particularitat tenen els incendis amb bateries d'alta tensió respecte del moment posterior a l'extinció?

    Poden presentar reignició hores després d'apagar el foc.

    L'increment de vehicles híbrids i elèctrics ha elevat el risc d'incidències associades a bateries d'alta tensió, que poden presentar reignició hores després de l'extinció del foc. Això exigeix vigilància contínua i un trasllat segur del vehicle després de la intervenció.

  8. En quin moment comença l'avaluació de riscos d'un incendi de vehicle, i què s'hi considera?

    Des del moment de l'avís, considerant la ubicació del vehicle i la presència de càrrega.

    L'avaluació de riscos comença des del moment de l'avís, considerant factors com la ubicació del vehicle —per exemple, en túnel o entorn urbà dens— i la presència de càrrega, ja que aquests elements condicionen els riscos potencials.

  9. Interveniu en un incendi de vehicle en una via ràpida amb trànsit obert i edificis a tocar del voral. Entre els riscos propis de l'entorn viari i contextual, quin NO hi figura?

    La pèrdua de visibilitat per la boira habitual de les vies ràpides.

    L'entorn viari i contextual aporta un entorn actiu amb trànsit en circulació, possibles pendents que poden provocar escorrenties de combustible, càrregues ocultes en vehicles comercials i afectació potencial a façanes o infraestructures properes.

  10. Per què cal l'ús continu d'ERA durant tot l'incendi d'un vehicle, encara que el foc sembli petit?

    Perquè els gasos poden ser inodors i són molt tòxics amb exposicions breus.

    La combustió dels materials interiors genera fums densos amb components altament tòxics. Aquests gasos poden ser inodors o poc perceptibles i presenten elevada toxicitat fins i tot amb exposicions breus, fet que fa imprescindible l'ús continu d'equips de respiració autònoma.

  11. Arribeu a un turisme en flames i heu de decidir des d'on treballeu. Quines posicions cal evitar pel risc dels sistemes pressuritzats?

    Situar-se directament davant del capó, de la porta posterior o de les rodes.

    Les suspensions pneumàtiques, els cilindres hidràulics i els dipòsits addicionals poden fallar amb reaccions brusques, de manera que és recomanable evitar situar-se directament davant del capó, de la porta posterior o de les rodes durant la intervenció.

  12. Per què cal mantenir distància lateral i angular respecte d'un vehicle incendiat, i no situar-se davant ni darrere dels eixos?

    Pel risc de projecció i fractura de components: pneumàtics, vidres i taps de dipòsits.

    Els pneumàtics poden experimentar ruptures amb projecció de fragments, els vidres poden fracturar-se i els taps dels dipòsits de líquids poden ser expulsats amb força. Per això és imprescindible mantenir distància lateral i angular i evitar situar-se directament davant o darrere dels eixos.

Riscos segons el tipus de propulsió

12 preguntes
  1. Dins dels riscos segons el tipus de propulsió, quin és el primer pas que cal fer?

    Identificar el sistema de propulsió.

    L'apartat de riscos segons el tipus de propulsió diu que el primer pas consisteix en la identificació del sistema de propulsió, que es pot fer a través d'indicadors visuals o consultant la fitxa de seguretat del model.

  2. A partir de quina temperatura emet vapors inflamables el dièsel, segons la taula de riscos per propulsió?

    A més de 62 ºC.

    La taula atribueix al dièsel combustió persistent, emissió de fum dens i tòxic i vapors inflamables a més de 62 ºC, amb el perill accentuat a l'estiu.

  3. Un vehicle elèctric crema i el paquet de bateries comença a escalfar-se de manera descontrolada, cel·la a cel·la. Quin fenomen recull expressament la taula de riscos per propulsió?

    El thermal runaway.

    La taula de riscos per propulsió atribueix als elèctrics i híbrids el risc de thermal runaway de les bateries d'ions de liti.

  4. Més enllà dels indicadors visuals que es veuen des de fora del vehicle, es dóna una altra via per saber quin sistema de propulsió porta. Quina és?

    Identificar-ne el model i consultar la seva fitxa de seguretat.

    A banda dels indicadors visuals, el sistema de propulsió es pot determinar identificant el model del vehicle i consultant la seva fitxa de seguretat.

  5. Crema un turisme de gasolina amb el dipòsit exposat a la flama. Quins riscos principals s'hi atribueix?

    Vapors molt inflamables i incendis ràpids i violents.

    A la gasolina s'associen vapors molt inflamables, incendis ràpids i violents i la possibilitat de trencament o fusió del dipòsit per calor amb vessament sobtat.

  6. Un vehicle de GLP té una fuita en un aparcament amb rampa de baixada. Quin comportament del gas condiciona per on us hi acosteu?

    És un gas pesant que s'acumula en zones baixes.

    El GLP és un gas pesant, acumulable en zones baixes. Per això la rampa de baixada condiciona per on s'hi accedeix.

  7. Un vehicle de GNC crema i els cilindres s'estan escalfant. Quin risc concret comporta aquest combustible?

    La ruptura violenta sobtada amb projecció de fragments.

    Al GNC s'associen l'alta pressió dels dipòsits, el risc de ruptura violenta sobtada amb projecció de fragments, la possibilitat de flama invisible a l'ull nu en forma de torxa i l'atmosfera inflamable en espais confinats.

  8. Interveniu en un camió de GNL accidentat i amb el dipòsit danyat. Quin risc específic el distingeix de la resta de combustibles alternatius?

    El risc criogènic de fred extrem.

    Al GNL s'associen el risc criogènic de fred extrem, l'evaporació sobtada amb formació de núvol inflamable i el perill en espais poc ventilats.

  9. Quina conclusió general s'extreu dels riscos segons el sistema de propulsió?

    Identificar ràpidament el tipus de vehicle i el seu estat, mantenir distàncies i protegir-se.

    Els incendis de vehicles no són un simple foc localitzat: amaguen riscos invisibles i inesperats. El factor clau és identificar ràpidament el tipus de vehicle i el seu estat, mantenir distàncies de seguretat i protegir-se dels gasos i de les projeccions.

  10. Quin matís cal tenir present sobre el llindar de 62 ºC dels vapors inflamables del dièsel?

    Que el perill queda accentuat a l'estiu.

    Entre els riscos del dièsel hi consten la combustió persistent, l'emissió de fum dens i tòxic i els vapors inflamables a més de 62 ºC, amb la precisió que el perill queda accentuat a l'estiu.

  11. Un turisme de GLP crema i el dipòsit s'està escalfant. Quin fenomen concret pot produir-s'hi?

    Una BLEVE.

    Al GLP s'associa el risc de BLEVE en cas d'escalfament del dipòsit, a més de la possibilitat d'efecte torxa i de ser un gas pesant acumulable en zones baixes.

  12. Què fa que l'hidrogen sigui un risc especialment alt en espais confinats?

    La inflamabilitat molt elevada i la flama invisible.

    A l'hidrogen s'associen una inflamabilitat molt elevada, per un rang d'ignició ampli, l'alta pressió amb risc de projecció i explosió, la flama invisible i de difícil detecció i un risc especialment alt en espais confinats.

Zonatge, identificació del combustible i situacions especials

13 preguntes
  1. Quin és el primer pas per garantir la seguretat en qualsevol incendi de vehicle?

    Establir una zona d'autoprotecció al voltant del vehicle.

    El primer pas és establir una zona d'autoprotecció al voltant del vehicle afectat, que assegura una distància de seguretat davant de vessaments, ruptures de pneumàtics, activació inesperada d'airbags i projecció de components.

  2. Heu d'acordonar la zona al voltant d'un turisme en flames i el cap de dotació us demana el radi de la zona de seguretat. Quin és?

    25 metres.

    Aquesta distància només consta a la figura: l'esquema «Incendis de vehicle — protecció global» retola la zona de seguretat amb 25 metres al voltant del vehicle incendiat. El text de l'apartat parla de zona d'autoprotecció i d'AGO, però no en dóna cap mesura.

  3. Un camió amb càrrega especial crema en un túnel i el comandament decideix desplegar un AGO complet. Quines tres zones s'hi han de diferenciar?

    Calenta, tèbia i freda.

    Un AGO complet es desplega amb tres zones diferenciades.

  4. Obriu la tapa del dipòsit d'un vehicle accidentat per identificar-ne el combustible i hi trobeu una etiqueta. Quines etiquetes corresponen a un vehicle dièsel?

    B7, B10 o XTL.

    Per al dièsel, la taula dóna boca de càrrega més ampla, etiqueta a l'interior de la tapa del dipòsit amb B7, B10, XTL o «diesel», i tub o tubs d'escapament de gasos.

  5. Quan cal desplegar un AGO complet en un incendi de vehicle, en comptes de la simple zona d'autoprotecció?

    En túnels, zones urbanes densament poblades o vehicles pesants amb càrregues especials.

    En la majoria d'intervencions la zona d'autoprotecció és suficient. En situacions més complexes —incendis en túnels, zones urbanes densament poblades o vehicles pesants amb càrregues especials— caldrà desplegar un AGO complet amb les tres zones diferenciades: calenta, tèbia i freda.

  6. El vent bufa clarament des d'un costat de la via cap a l'altre i heu de decidir per on us acosteu al vehicle incendiat. Com cal fer-ho?

    Aproximar-se a sobrevent.

    Sempre que sigui possible, cal aproximar-se a sobrevent per minimitzar l'exposició als fums i gasos generats pel foc.

  7. Quins indicadors externs apunten que un vehicle és de gasolina, segons la taula d'identificació del combustible?

    Boca de càrrega més estreta i etiqueta E5, E10 o E85.

    Per a la gasolina, la taula dóna boca de càrrega més estreta, etiqueta a l'interior de la tapa del dipòsit amb E5, E10, E85 o «unleaded», i tub o tubs d'escapament de gasos.

  8. Arribeu a un vehicle que no té tub d'escapament i porta una inscripció al portó posterior. Quins indicadors d'híbrid o elèctric es dóna?

    La inscripció «Hybrid», «EV» o «Plug-in» i l'absència de tub d'escapament.

    Per als híbrids i elèctrics, la taula dóna la inscripció «Hybrid», «EV» o «Plug-in» i l'absència de tub d'escapament de gasos en els elèctrics.

  9. Entre els riscos propis dels serveis en vies amb forta inclinació, quin NO hi figura?

    La propagació accelerada de les flames pel tir del pendent.

    Els riscos dels pendents i desnivells són el desplaçament del vehicle incendiat si no està estabilitzat, el vessament de combustible o líquids inflamables cap avall i la caiguda de rodes, pneumàtics o altres elements estructurals.

  10. Un turisme crema en un aparcament subterrani amb poca ventilació i amb els accessos restringits. Quin risc afegit hi apareix?

    La deflagració per acumulació de vapors inflamables.

    L'actuació en entorns tancats comporta alt risc de concentració de CO, HCN i altres gasos tòxics, risc de deflagració per acumulació de vapors inflamables, i visibilitat reduïda amb dificultat per localitzar víctimes o accessos.

  11. Arribeu a un vehicle amb doble boca de càrrega de combustible, una de benzina i una de gas, i un adhesiu a la part posterior. Què en podeu dir del combustible?

    Que fa servir un gas, sense poder distingir entre GLP, GNC i GNL.

    Els indicadors d'identificació del GLP, del GNC i del GNL comparteixen una sola cel·la de la taula: doble boca de càrrega de combustible —una de benzina i una de gas—, etiqueta LPG, CNG o LNG a l'interior de la tapa del dipòsit de gas, tub d'escapament de gasos i adhesiu visible a la part posterior. Són indicadors del conjunt dels gasos, no de cadascun, i per tant no permeten distingir entre els tres.

  12. Sospiteu que un vehicle accidentat fa servir combustibles alternatius. Què es recomana per sortir de dubtes?

    Utilitzar el detector de gasos per comprovar possibles fuites.

    Davant la sospita que un vehicle faci servir combustibles alternatius, es recomana utilitzar el detector de gasos per comprovar possibles fuites.

  13. Un vehicle crema en una carretera de muntanya amb forta inclinació. On s'han de posicionar els vehicles de bombers?

    A la part superior del pendent, mai per sota.

    Entre les recomanacions per a pendents i desnivells hi consta posicionar els vehicles de bombers a la part superior del pendent, mai per sota, estabilitzar el vehicle afectat si és segur fer-ho i utilitzar absorbents o terra per contenir líquids.

Maniobres estàndard

10 preguntes
  1. Què són les maniobres estàndard en un incendi de vehicle?

    Les que s'apliquen sempre, sigui quin sigui el vehicle.

    Les maniobres estàndard són aquelles que s'apliquen sempre, independentment del vehicle. Representen la base per reduir riscos i assegurar un control inicial de l'incendi.

  2. Heu d'escollir la instal·lació per a l'atac inicial d'un turisme en flames a la via pública. Quina línia es recomana?

    Una Ø25 en alta pressió.

    La línia recomanada és una Ø25 en alta pressió, que permet un atac inicial ràpid.

  3. Què s'estableix sobre el marge de seguretat de treballar sense protecció respiratòria en un incendi de vehicle?

    Que no n'existeix cap, perquè els fums contenen gasos altament tòxics.

    L'ús correcte de l'EPI i de l'ERA és obligatori. Els fums d'un vehicle en combustió contenen gasos altament tòxics i no existeix cap marge de seguretat sense protecció respiratòria.

  4. Heu d'aparcar la bomba en un incendi de turisme a la calçada. On s'ha d'ubicar, segons les maniobres estàndard?

    Fora del radi de risc, per darrere del sentit de circulació i en diagonal.

    Els vehicles de bombers s'ubiquen fora del radi de risc, habitualment per darrere del sentit de circulació i en diagonal al vehicle afectat, amb l'objectiu de protegir tant els efectius com el material.

  5. Com s'ha de reduir la intensitat de l'incendi en la tècnica bàsica d'extinció?

    Amb raig directe i a la màxima distància efectiva.

    La reducció de la intensitat de l'incendi s'ha de fer a la màxima distància efectiva possible, utilitzant inicialment el raig directe.

  6. Per a què s'utilitza el con d'atac en un incendi de vehicle?

    Per autoprotecció i per refredar superfícies i el dipòsit.

    El con d'atac s'utilitza tant per autoprotecció com per al refredament de superfícies i del dipòsit de combustible.

  7. L'incendi d'un turisme ha arribat a un bassal de combustible vessat sota el vehicle. Quin agent es prioritza?

    L'escuma de baixa expansió.

    Quan l'incendi afecta combustible vessat, es prioritza l'ús d'escuma de baixa expansió o, en menor mesura, absorbents. L'objectiu és evitar la propagació a altres vehicles o a la calçada.

  8. Com es qualifica el conjunt de les maniobres estàndard?

    Com una forma de treballar segura, no com un protocol rígid.

    Aquest conjunt d'accions no són un «protocol rígid», sinó una forma de treballar segura que serveix de base abans d'aplicar les maniobres específiques segons el tipus de vehicle.

  9. Per què s'exigeix l'aproximació en diagonal, a més de fer-la a sobrevent?

    Perquè redueix el risc de rebre peces projectades.

    L'accés en diagonal i des de sobrevent evita l'impacte directe de fums, calor i possibles explosions, i redueix igualment el risc de rebre impactes de peces projectades.

  10. Heu abatut la flama d'un turisme amb raig directe des de lluny i la càrrega tèrmica ha baixat. Què preveu la tècnica bàsica d'extinció a continuació?

    Una aproximació progressiva i el remat final.

    Un cop disminuïda la càrrega tèrmica amb el raig directe a distància, es pot fer una aproximació progressiva i el remat final.

Maniobres específiques segons el tipus de vehicle

13 preguntes
  1. Quina precaució específica cal prendre abans de qualsevol aproximació a un vehicle de benzina en flames?

    Refredar el dipòsit de combustible amb la línia d'aigua, perquè un dipòsit escalfat pot alliberar vapors inflamables i generar una deflagració sobtada.

    La benzina és extremadament volàtil: un dipòsit escalfat pot alliberar vapors inflamables i generar una deflagració sobtada. Cal refredar el dipòsit de combustible amb la línia d'aigua abans de qualsevol aproximació.

  2. Amb què es fa habitualment el segellat dels vessaments en un vehicle de benzina, i amb quin objectiu?

    Amb escuma, per evitar l'emanació de vapors inflamables.

    Cal preveure el trencament o la fusió del dipòsit i les conseqüències d'una possible fuita, especialment en terrenys amb pendent. El segellat dels vessaments sovint es fa amb escuma per evitar l'emanació de vapors inflamables.

  3. Què distingeix el comportament del gasoil del de la benzina en un incendi de vehicle?

    És menys volàtil, però els seus vessaments generen flames molt persistents.

    Tot i que el gasoil és menys volàtil, els seus vessaments generen flames molt persistents. L'estratègia d'extinció és similar a la dels vehicles de benzina, i el control dels vessaments amb escuma o absorbents és prioritari per evitar propagacions.

  4. Un vehicle de GLP crema i les flames incideixen sobre el dipòsit. Quin ús es fa de les línies d'aigua?

    S'utilitzen per refredar el dipòsit en flames o amb flames que hi incideixin.

    En els vehicles de GLP es poden fer servir línies d'aigua per refredar els dipòsits en flames o amb flames que hi incideixin. Si hi ha fuita i el gas crema en forma de torxa, no s'ha d'intentar apagar-la, sinó refredar intensament el dipòsit i l'entorn des d'una distància i posició segura. La restricció d'usar l'aigua només per protegir exposicions properes és dels vehicles de GNC i de GNL, i l'espera de l'estabilització, del GNL.

  5. Davant d'un vehicle de GNL en flames, què es recomana a banda de no aplicar aigua directament sobre els cilindres?

    Mantenir una distància de seguretat adequada, esperar l'estabilització del sistema i controlar la zona amb ventilació i detectors de gasos.

    Els cilindres de GNL comporten riscos criogènics i poden generar núvols inflamables per evaporació sobtada. En cas d'incendi es recomana mantenir una distància de seguretat adequada, esperar l'estabilització del sistema i controlar la zona amb ventilació i detectors de gasos; qualsevol manipulació s'ha de dur a terme amb la protecció adequada.

  6. Quina vigilància mínima s'estableix després d'apagar un vehicle elèctric o híbrid?

    Monitoritzar la temperatura almenys durant una hora.

    Els vehicles elèctrics i híbrids presenten risc de thermal runaway de les bateries, amb flames persistents i possibilitat de reignició hores després de l'extinció. El refredament sostingut de les bateries i la monitorització de la temperatura almenys durant una hora un cop apagat el vehicle són imprescindibles, així com el trasllat a una zona segura.

  7. Què fa que la intervenció en un vehicle amb pila d'hidrogen sigui de risc elevat?

    La pressió extrema dels dipòsits i la invisibilitat de la flama.

    Els vehicles amb pila d'hidrogen presenten risc elevat a causa de la pressió extrema dels dipòsits i de la invisibilitat de la flama.

  8. Com s'ha d'actuar davant d'un vehicle amb pila d'hidrogen en flames?

    Perímetre ampli, refredar l'entorn i no atacar la flama.

    Cal establir un perímetre de seguretat ampli, refredar l'entorn i evitar atacar directament la flama. L'aigua només s'ha d'utilitzar per protegir exposicions properes i és recomanable consultar suport tècnic especialitzat.

  9. En què es basa l'eficiència d'una intervenció en un incendi de vehicle?

    En combinar les maniobres bàsiques amb les adaptacions de cada tecnologia.

    Les maniobres d'extinció es basen sempre en una estratègia comuna de seguretat i control inicial, a la qual s'afegeixen les adaptacions específiques per a cada tipus de combustible o tecnologia.

  10. Un turisme de benzina crema amb el capó tancat i un bomber proposa obrir-lo de cop per atacar el motor. Per què és desaconsellable?

    Perquè una entrada sobtada d'oxigen pot agreujar l'incendi.

    Cal evitar obrir el compartiment motor o les portes de cop, ja que una entrada sobtada d'oxigen pot agreujar l'incendi.

  11. Un vehicle de GLP té una fuita que crema en forma de torxa. Què s'estableix?

    No apagar-la, i refredar el dipòsit i l'entorn des de posició segura.

    Si hi ha fuita i el gas crema en forma de torxa, no s'ha d'intentar apagar-la, sinó refredar intensament el dipòsit i l'entorn des d'una distància i una posició segures.

  12. Per què no s'ha d'aplicar aigua directament sobre els cilindres d'un vehicle de GNC?

    Perquè pot desactivar els dispositius d'alleujament de pressió activats per temperatura i provocar trencaments sobtats del cilindre.

    Els cilindres de GNC disposen de dispositius d'alleujament de pressió activats per temperatura, que alliberen el gas quan s'escalfen. L'aplicació directa d'aigua sobre els cilindres pot desactivar aquests dispositius i provocar trencaments sobtats; l'aigua només s'ha d'utilitzar per protegir exposicions properes.

  13. Un vehicle elèctric crema per la bateria en un descampat, sense cap exposició propera amenaçada. Quina opció es pot valorar?

    Valorar deixar cremar el vehicle, utilitzant aigua només per protegir exposicions properes.

    Quan l'incendi involucra la bateria i no afecta l'entorn pot valorar-se deixar cremar el vehicle, utilitzant aigua només per protegir exposicions properes.

Contenidors: context, tipologia i identificació

13 preguntes
  1. Quins models de recollida de residus urbans són els més utilitzats a Catalunya?

    De superfície, soterrats, semisoterrats i porta a porta.

    Entre els models de recollida més utilitzats a Catalunya hi ha els contenidors de superfície, els soterrats, els semisoterrats i el sistema porta a porta.

  2. Us mobilitzen de matinada a un contenidor cremant en un carrer de vianants, sense cap indici d'accident ni de fallada tècnica. A què s'atribueix l'origen habitual d'aquests incendis?

    A actes incívics, vandàlics o a negligències.

    Els contenidors, de qualsevol tipologia, continuen representant un risc recurrent d'incendi, sovint originat per actes incívics, vandàlics o per negligències.

  3. Per què s'han implantat els contenidors soterrats i semisoterrats en moltes ciutats?

    Per millorar la higiene, l'estètica i l'aprofitament de l'espai públic.

    Els contenidors soterrats i semisoterrats s'han implantat com a solució urbanística per millorar la higiene, l'estètica i l'aprofitament de l'espai públic. Tot i això, presenten riscos afegits i una complexitat d'intervenció molt superior.

  4. Segons la imatge d'identificació de contenidors per color, quina fracció correspon al contenidor blau?

    Paper i cartró.

    La imatge d'identificació dels contenidors segons color assigna el blau al paper i cartró.

  5. Per què un incendi de contenidor no s'ha de menystenir, tot i ser un incendi urbà menor?

    Perquè pot evolucionar amb rapidesa si el foc es propaga a altres contenidors, vehicles o façanes.

    Aquests serveis s'inclouen dins dels incendis urbans menors, però poden evolucionar amb rapidesa si el foc es propaga a altres contenidors, vehicles o façanes properes. La rapidesa i l'eficàcia en la intervenció són factors clau per minimitzar danys.

  6. En quines circumstàncies es registren amb especial recurrència els incendis de contenidors?

    En zones d'alta densitat, caps de setmana i períodes festius.

    Són serveis molt freqüents en l'àmbit urbà i es registren amb especial recurrència en zones d'alta densitat de població, durant caps de setmana i períodes festius.

  7. Un contenidor de superfície crema en un carrer estret amb habitatges a banda i banda i el fum entra pels balcons. Quin és el principal risc d'aquests fums?

    La seva inhalació, tant per als bombers com per a la població general.

    Els contenidors de superfície són els més habituals en l'entorn urbà, i la inhalació dels fums d'aquests incendis representa un dels principals riscos tant per als bombers com per a la població general.

  8. Arribeu a un contenidor en flames amb la tapa grisa i el foc fa flamarades de comportament molt variable. Quin contingut explica aquesta combustió irregular i imprevisible?

    El rebuig.

    El codi de colors només consta a la figura d'identificació dels contenidors: el gris correspon al rebuig. En el rebuig, la barreja heterogènia de residus provoca una combustió irregular i imprevisible, amb flames de comportament variable i una emissió de fum dens.

  9. Ataqueu amb aigua un contenidor verd que porta estona cremant al costat. Quin risc hi presenta el vidre?

    Que pot trencar-se per xoc tèrmic i projectar fragments tallants.

    El codi de colors només consta a la figura d'identificació dels contenidors: el verd correspon al vidre. El vidre no és combustible, però pot trencar-se per xoc tèrmic i projectar fragments tallants.

  10. Quin inconvenient s'atribueix als contenidors metàl·lics, tot i que resisteixen millor les flames?

    Que transmeten la calor a l'exterior.

    Els contenidors metàl·lics resisteixen estructuralment millor les flames, però transmeten calor a l'exterior.

  11. Per què els incendis en contenidors de superfície rarament queden limitats al focus inicial?

    Perquè el plàstic fos degota incandescent i pot encendre elements adjacents.

    En els contenidors de superfície, quan el plàstic es fon, el material incandescent pot degotejar i encendre elements adjacents, com altres contenidors, vehicles estacionats o fins i tot façanes i persianes. Per això presenten una elevada probabilitat de propagació ràpida cap a altres elements de l'entorn.

  12. Arribeu a un contenidor soterrat en flames i l'atac per la bústia no acaba d'apagar el foc. Què sol ser necessari?

    Elevar el contenidor mitjançant la pròpia plataforma hidràulica, per poder completar l'extinció i remoure o buidar el material cremat.

    En els contenidors soterrats l'incendi es desenvolupa a l'interior d'una estructura tancada, fet que sovint redueix l'accés directe a les flames. L'extinció a través de la bústia pot resultar poc eficaç i, en moltes ocasions, és necessari elevar el contenidor mitjançant la pròpia plataforma hidràulica per completar l'extinció i remoure o buidar el material cremat.

  13. Arribeu a un incendi en un contenidor groc. Quin comportament del foc heu d'esperar?

    Inflamabilitat molt elevada, amb propagació ràpida i alta càrrega tèrmica en poc temps.

    El codi de colors només consta a la figura d'identificació dels contenidors: el groc correspon als envasos. En els envasos, la presència de plàstics i materials lleugers afavoreix una inflamabilitat molt elevada, amb propagació ràpida i alta càrrega tèrmica en poc temps.

Contenidors: riscos, zonatge i maniobres d'extinció

13 preguntes
  1. Què s'estableix que cal fer després d'una intervenció amb risc biològic en contenidors?

    Extremar les mesures d'higiene i descontaminació.

    Cal evitar el contacte directe, utilitzar els equips de protecció adequats i extremar les mesures d'higiene i descontaminació després de la intervenció.

  2. Per què cal l'ús d'ERA en un incendi de contenidor, encara que sigui un foc «menor»?

    Perquè els residus alliberen gasos irritants i tòxics.

    Els residus moderns combinen plàstics, gomes i productes químics que alliberen gasos irritants i tòxics. Encara que es tracti d'un foc «menor», l'ús d'ERA és necessari per evitar exposicions.

  3. Com es pot produir l'exposició al risc biològic en un incendi de contenidor?

    Per contacte directe amb els residus, o per punxades o talls durant la remoció del contingut.

    En els contenidors, l'exposició al risc biològic es produeix per contacte directe amb els residus i per punxades o talls durant la remoció del contingut. Les mossegades o picades d'animals i vectors i la inhalació d'aerosols generats durant la remoció són vies que s'afegeixen en els abocadors, no en els contenidors.

  4. Per què el risc de propagació és un dels més concrets en els incendis de contenidors?

    Perquè els contenidors acostumen a estar agrupats i el foc d'un pot encendre els adjacents.

    Els contenidors acostumen a estar agrupats, de manera que el foc d'un pot encendre fàcilment els adjacents. En pocs minuts, una intervenció simple pot convertir-se en una emergència major amb diversos vehicles i façanes afectades.

  5. Què li passa a un contenidor de plàstic sotmès a un incendi prolongat?

    Es fon i col·lapsa.

    Els contenidors de plàstic es fonen i col·lapsen, mentre que els metàl·lics poden deformar-se i transmetre la calor.

  6. Entre els riscos ocults que pot amagar el contingut d'un contenidor, quin NO hi consta?

    Les restes de poda i jardineria.

    El contingut intern pot incloure aerosols, bateries de liti, dissolvents o recipients a pressió que poden explotar sobtadament i projectar fragments tallants o incandescents. Les restes de poda i jardineria no hi figuren.

  7. Heu abatut la flama d'un contenidor i, en marxar, un veí avisa que torna a sortir fum del fons. Què és el foc en somort?

    La combustió lenta al fons que manté brases actives després de l'extinció aparent.

    La combustió lenta al fons del contenidor pot mantenir brases actives fins i tot després de l'extinció aparent, amb risc de reignició hores més tard si no es remou bé el contingut i es refreda adequadament.

  8. Amb quina línia i quin tipus de raig es fa l'atac bàsic a un incendi de contenidor?

    Amb una línia de Ø25 en alta pressió, que ofereix mobilitat i seguretat, treballant a distància prudent i amb raig difós per controlar la radiació i la flama.

    La metodologia bàsica és l'atac amb una línia de Ø25 en alta pressió, que ofereix mobilitat i seguretat. El treball s'ha de fer a una distància prudent, amb raig difós per controlar la radiació i la flama.

  9. Quin agent és preferible si se sospita la presència de líquids inflamables dins d'un contenidor?

    L'escuma de baixa o mitjana expansió, que aporta una extinció més segura i estable davant d'olis, dissolvents o hidrocarburs.

    Quan hi hagi sospita de líquids inflamables al contenidor —olis, dissolvents, hidrocarburs—, és preferible usar escuma de baixa o mitjana expansió, que aporta una extinció més segura i estable.

  10. Què pot ser necessari preveure davant del risc de propagació a contenidors adjacents o a vehicles?

    Una línia d'aigua secundària de protecció, per evitar que el foc s'estengui més enllà del punt inicial.

    Sempre cal pensar en la possible propagació del foc a contenidors adjacents o a vehicles. En aquests casos pot ser necessari tenir una línia d'aigua secundària de protecció per evitar que el foc s'estengui més enllà del punt inicial.

  11. Quins riscos afegits presenten els sistemes dels contenidors soterrats per al personal d'intervenció?

    La fallada de la plataforma, els circuits elèctrics i l'oli hidràulic.

    Els sistemes hidràulics i elèctrics dels contenidors soterrats poden convertir-se en un risc per al personal: la fallada mecànica de la plataforma, la presència de circuits elèctrics actius o la combustió de l'oli hidràulic. També cal considerar el risc d'atrapament de persones o operaris.

  12. Esteu atacant un contenidor i comencen a sentir-se crepitacions i sibilants a l'interior. Quina és la millor mesura?

    Augmentar la distància de seguretat i esperar l'estabilització abans d'atacar directament, perquè aquests sorolls poden indicar explosió imminent de recipients interns.

    Els sorolls interns —crepitacions, sibilants— o la presència de fum dens i irregular poden ser indicadors d'explosió imminent de recipients interns. Davant d'aquests senyals, la millor mesura és augmentar la distància de seguretat i esperar l'estabilització abans d'atacar directament.

  13. Per què és fonamental remoure el contingut d'un contenidor un cop controlat el foc?

    Perquè els punts calents amagats poden provocar una reignició si no es refreden bé, i si no es pot rematar es pot considerar abocar el contingut a la via.

    Un cop el foc està controlat, és fonamental remoure el contingut amb eines manuals: els punts calents amagats poden fer una reignició si no es refreden bé. Si no és possible rematar bé el foc, es pot considerar abocar el contingut a la via per dispersar-lo i facilitar la refrigeració completa.

Altres incendis urbans i repàs final

11 preguntes
  1. Crema una pila de mobles i runa acumulada en un solar, amb una façana i diversos cotxes a pocs metres. Quin és el risc principal?

    La propagació ràpida per radiació i convecció.

    Els incendis de piles de fusta, mobles o runa amb residus combustibles presenten una càrrega de foc molt elevada. El risc principal és la propagació ràpida per radiació i convecció, especialment si es troben a prop de façanes, vehicles o vegetació.

  2. Quina maniobra es recomana per a una concentració de material sòlid a l'exterior en flames?

    Aigua polvoritzada o con d'atac, amb humectants si l'acumulació és gran.

    La maniobra recomanada és l'ús d'aigua polvoritzada o con d'atac per reduir la intensitat del foc i controlar la propagació. En grans acumulacions pot ser útil afegir humectants o escuma per millorar la penetració i accelerar l'extinció.

  3. Crema un dipòsit de pneumàtics i una columna de fum negre es desplaça cap a un nucli habitat. Què caracteritza aquests fums?

    Són molt tòxics i rics en hidrocarburs i metalls pesants.

    La combustió de pneumàtics allibera fums molt tòxics, rics en hidrocarburs i metalls pesants, i pot provocar contaminació ambiental greu. A més, el foc penetra en profunditat i pot mantenir-se durant hores o dies.

  4. En un incendi de pneumàtics, quin ús es recomana per a l'escuma?

    Escuma de baixa o mitja expansió, per sufocar les flames superficials i reduir el fum.

    Quan sigui possible, es recomana l'ús d'escuma de baixa o mitja expansió per sufocar les flames superficials i reduir la producció de fum. També és convenient valorar la possibilitat de retirar el material no cremat per limitar l'extensió de l'incendi.

  5. Crema una acumulació de plàstics i veieu material fos que degota encès cap al terra. Quin risc afegit s'hi assenyala?

    El degoteig en flames, amb risc d'encendre nous focus secundaris.

    La combustió de plàstics produeix un fum molt dens i irritant, que pot reduir la visibilitat i afectar greument la salut si no es treballa amb ERA. A més, el plàstic fos genera degoteig en flames, amb el risc d'encendre nous focus secundaris.

  6. Què ha d'incloure la intervenció en un incendi de plàstics i gomes?

    Aigua polvoritzada, i escumògens o humectants per evitar reignicions.

    La intervenció ha d'incloure l'atac amb aigua polvoritzada per refredar i contenir la combustió, i l'ús d'agents escumògens o humectants que ajudin a evitar reignicions i millorin la seguretat dels actuants.

  7. Quin risc específic afegeixen els incendis en abocadors, a banda dels fums i del risc biològic?

    El risc d'enfonsament de la massa de residus.

    Els incendis en abocadors presenten la dificultat afegida que el foc pot penetrar en profunditat, generar fums molt molestos i tòxics i mantenir-se actiu durant molt de temps. A més, existeix risc d'enfonsament de la massa de residus, amb perill per als bombers i la maquinària que hi treballi.

  8. Quina és la tècnica més efectiva en un incendi d'abocador?

    La remoció del material amb eines manuals o amb suport de maquinària pesada, mentre s'hi va aplicant aigua a alta pressió per arribar als punts calents.

    La tècnica més efectiva és la remoció del material amb eines manuals, si hi ha poca acumulació, o amb suport de maquinària pesada, mentre es va aplicant aigua a alta pressió per arribar als punts calents.

  9. Què es preveu quan l'extinció completa d'un abocador és inviable?

    Optar per una combustió controlada, mantenint la seguretat i minimitzant els efectes sobre l'entorn.

    En situacions on l'extinció completa és inviable, pot ser necessari optar per una combustió controlada, mantenint sempre la seguretat i minimitzant els efectes sobre l'entorn.

  10. Arribeu a una gran acumulació de pneumàtics en flames. Quina és la maniobra més segura?

    Controlar la propagació, establir tallafocs i, si cal, permetre que la combustió es consumeixi de manera controlada, perquè sovint no és viable apagar el foc del tot.

    En grans acumulacions sovint no és viable apagar el foc completament: la maniobra més segura és controlar la propagació, establir tallafocs i, si cal, permetre que la combustió es consumeixi de manera controlada.

  11. Quines vies d'exposició al risc biològic s'afegeixen en els abocadors, respecte de les dels contenidors?

    Les mossegades o picades, i la inhalació d'aerosols.

    En els abocadors s'afegeixen dues vies d'exposició que no apareixen en els contenidors: les mossegades o picades d'animals i vectors, i la inhalació d'aerosols generats durant la remoció del material.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 25 Preguntes del tema 27 →

Àudio, làmines i test del tema 26 · Tots els temes · Generador de tests