Les 249 preguntes del tema 34

Intervenció bàsica en inundacions. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 34

Presentació i l'impacte de les inundacions

13 preguntes

Posats a comparar les inundacions amb la resta de fenòmens naturals del planeta, i mirant alhora el nombre de víctimes i els danys materials, quin lloc hi ocupen?
Són, amb diferència, el risc que més afectacions genera.
Entre tots els fenòmens naturals, les inundacions destaquen per ser, amb diferència, el risc que més afectacions genera al món, tant en nombre de víctimes com en danys materials.
Quin percentatge dels desastres naturals registrats anualment a escala global representen les emergències derivades de les inundacions?
Més del 40 %.
Es calcula que les emergències derivades de les inundacions representen més del 40 % de tots els desastres naturals registrats anualment a escala global.
Quantes persones van morir en les inundacions del Bages i el Baix Llobregat de 1971?
21.
En les inundacions del Bages i el Baix Llobregat de l'any 1971 van morir 21 persones.
En quins tres anys s'han produït els episodis d'inundació més recents a les Terres de l'Ebre?
2018, 2021 i 2023.
Els episodis més recents de les Terres de l'Ebre són els dels anys 2018, 2021 i 2023.
Els riscos naturals formen part del funcionament normal de la natura. En quines circumstàncies poden desencadenar, tanmateix, autèntics desastres?
Quan interactuen amb entorns urbans o zones habitades.
Els riscos naturals formen part del funcionament normal de la natura, però quan interactuen amb entorns urbans o zones habitades poden desencadenar autèntics desastres.
Si es compara el risc d'inundació amb la resta de riscos naturals que afecten Catalunya, tenint en compte tant la freqüència amb què es produeixen com la gravetat que poden assolir, com es qualifica?
El risc natural més freqüent i potencialment més greu.
A Catalunya, les inundacions són el risc natural més freqüent i potencialment més greu, especialment en episodis de pluja intensa de curta durada.
A Catalunya les inundacions no responen totes al mateix patró, i hi ha un grup que concentra més perill pel seu comportament, perquè provoca desbordaments sobtats, greus afectacions urbanes i gran simultaneïtat de serveis. Quins episodis són?
Els de pluja intensa de curta durada, com rissagues, pluges torrencials o gotes fredes.
Els episodis de pluja intensa de curta durada —rissagues, pluges torrencials, gotes fredes...— poden provocar desbordaments sobtats, greus afectacions urbanes i gran simultaneïtat de serveis.
Quines tres conseqüències poden provocar els episodis de pluja intensa de curta durada?
Desbordaments sobtats, greus afectacions urbanes i gran simultaneïtat de serveis.
Els episodis de pluja intensa de curta durada poden provocar desbordaments sobtats, greus afectacions urbanes i gran simultaneïtat de serveis.
Les emergències derivades de les inundacions representen més del 40 % de tots els desastres naturals registrats anualment a escala global. Quins quatre fenòmens s'inclouen dins d'aquest percentatge?
Desbordaments fluvials, avingudes torrencials, inundacions urbanes i temporals costaners.
Dins d'aquest percentatge hi ha els desbordaments fluvials, les avingudes torrencials, les inundacions urbanes i els temporals costaners.
A banda de l'impacte material, les inundacions tenen conseqüències humanitàries i socials com la pèrdua de vides o la interrupció de serveis bàsics. Quina de les següents NO ho és?
L'increment de la conflictivitat social als nuclis afectats.
A més de l'impacte material, les conseqüències humanitàries i socials són la pèrdua de vides, els desplaçaments forçats, la contaminació d'aigües, la interrupció de serveis bàsics i l'afectació emocional de la població.
Quin episodi de Catalunya es cita amb gairebé mil persones mortes, i de quin any és?
La riuada del Vallès Occidental, de 1962.
La riuada del Vallès Occidental de 1962, amb gairebé 1.000 persones mortes, és l'episodi més greu dels registrats a Catalunya.
Un company afirma que les inundacions només són un problema greu als països amb poca capacitat de resposta o amb sistemes de prevenció febles. Per què no és exacte?
Que també impacten greument en regions altament desenvolupades.
Tot i que sovint els països més afectats són aquells amb poca capacitat de resposta o sistemes de prevenció febles, les inundacions també impacten greument en regions altament desenvolupades, com Europa Occidental, el sud-est asiàtic o zones urbanes dels Estats Units.
Dues característiques del territori català expliquen, per què l'aigua hi respon de manera sobtada i violenta. Quines són?
Un relleu abrupte i una xarxa hidrogràfica curta i intensa.
El territori presenta un relleu abrupte i una xarxa hidrogràfica curta i intensa, que afavoreix respostes sobtades i violentes de l'aigua.

Factors, canvi climàtic i mesures per reduir el risc

18 preguntes

En quines dues grans línies d'actuació es basa la gestió del risc d'inundació?
Mesures estructurals i mesures no estructurals.
La gestió del risc d'inundació es basa en la combinació de dues grans línies d'actuació complementàries: les mesures estructurals i les no estructurals.
Una inundació no s'explica mai per un sol element: per entendre per què una zona s'acaba inundant cal mirar alhora què hi ha al territori i què s'hi ha fet al damunt. De què són conseqüència?
De les característiques pròpies del territori i de la pressió de l'activitat humana.
Les inundacions són conseqüència tant de les característiques pròpies del territori com de la pressió que hi exerceix l'activitat humana.
Quin dels factors següents NO redueix la capacitat d'absorció del sòl ni afavoreix l'escorrentia?
L'extracció d'àrids a les lleres dels rius.
El creixement urbà desordenat en zones inundables, la impermeabilització del sòl i la pèrdua de coberta vegetal redueixen la capacitat natural d'absorció i afavoreixen l'escorrentia, i a això s'hi suma la manca de manteniment de rieres i xarxes de drenatge.
Quan una conca perd sòl permeable i coberta vegetal, l'aigua de pluja deixa de comportar-s'hi com ho faria en estat natural. Què provoquen, la impermeabilització del sòl i la pèrdua de coberta vegetal?
Redueixen la capacitat natural d'absorció i afavoreixen l'escorrentia.
El creixement urbà desordenat en zones inundables, la impermeabilització del sòl i la pèrdua de coberta vegetal redueixen la capacitat natural d'absorció i afavoreixen l'escorrentia.
Quin risc concret incrementa la manca de manteniment de rieres i xarxes de drenatge?
L'increment del risc de desbordaments sobtats.
A la impermeabilització i la pèrdua de coberta vegetal s'hi pot sumar la manca de manteniment de rieres i xarxes de drenatge, que incrementa el risc de desbordaments sobtats.
El context climàtic mediterrani hi afegeix un règim de pluges amb un comportament propi. Quina característica d'aquest règim potencia encara més la vulnerabilitat del territori?
Que les pluges són irregulars però molt intenses.
En el context mediterrani, amb pluges irregulars però molt intenses, els factors de territori i pressió humana potencien encara més la vulnerabilitat.
El problema de les inundacions no es manté estable al llarg dels anys, sinó que s'agreuja i es fa més difícil d'anticipar. Com accentua aquesta problemàtica el canvi climàtic?
Altera els patrons meteorològics i fa més freqüents, intensos i imprevisibles els episodis extrems.
El canvi climàtic altera els patrons meteorològics i fa més freqüents, intensos i imprevisibles els episodis extrems de precipitació.
La gestió del risc d'inundació es basa en la combinació de dues grans línies d'actuació complementàries. Què són, de les dues, les mesures estructurals?
Infraestructures físiques i obres d'enginyeria que modifiquen el comportament natural de l'aigua.
Les mesures estructurals són totes aquelles infraestructures físiques i obres d'enginyeria que es construeixen per modificar el comportament natural de l'aigua i reduir-ne directament els efectes sobre zones habitades o infraestructures crítiques.
Què busquen les mesures estructurals pel que fa al flux de l'aigua?
Contenir-lo, desviar-lo, canalitzar-lo o frenar-lo.
Les mesures estructurals busquen contenir, desviar, canalitzar o frenar el flux de l'aigua, minimitzant així el risc d'inundació.
Quina funció s'atribueix als dics, als murs de contenció i a les basses de laminació?
Frenar o emmagatzemar l'aigua de forma temporal.
Els dics, els murs de contenció i les basses de laminació serveixen per frenar o emmagatzemar l'aigua de forma temporal.
Quina de les obres següents NO és un exemple de mesura estructural?
La construcció d'escales de peixos als assuts.
Entre els exemples de mesures estructurals hi ha els dics, els murs de contenció, les basses de laminació, les xarxes de clavegueram pluvial, el reforç de ponts existents, la construcció de comportes de regulació i l'elevació de carreteres.
Quin cost i quin requisit s'atribueix a les mesures estructurals?
Un cost econòmic elevat i manteniment constant.
Les mesures estructurals tenen un cost econòmic elevat i requereixen manteniment constant, però són essencials per protegir grans àrees urbanes o infraestructures crítiques.
Les mesures no estructurals són accions de gestió del territori, planificació urbanística, normativa, sensibilització i preparació operativa. Què les caracteritza enfront de les estructurals?
Que no impliquen construir infraestructures, però redueixen molt el risc i els danys potencials.
Les mesures no estructurals són accions de gestió del territori, planificació urbanística, normativa, sensibilització i preparació operativa que no impliquen construir infraestructures, però que poden reduir molt significativament el risc i els danys potencials d'una inundació.
La gestió integral de conques hidrogràfiques es fa mitjançant pràctiques com la reforestació, la conservació del sòl i la reducció de l'escorrentia superficial. Amb quin objectiu?
Minimitzar el cabal acumulat durant els episodis de pluja intensa.
La gestió integral de conques hidrogràfiques es fa mitjançant pràctiques com la reforestació, la conservació del sòl i la reducció de l'escorrentia superficial, amb l'objectiu de minimitzar el cabal acumulat durant els episodis de pluja intensa.
Entre les mesures que no comporten cap obra, s'inclou tot un conjunt d'eines de vigilància contínua del medi. Què permeten els sistemes d'alerta primerenca i el monitoratge de cabals i meteorologia?
Anticipar-se als episodis i activar mesures preventives.
Els sistemes d'alerta primerenca, el monitoratge de cabals i la meteorologia permeten anticipar-se als episodis i activar mesures preventives.
Un company dóna per fet que el risc d'inundacions es concentra a la tardor. Per què ja no és així?
Que el període de risc ja no s'hi concentra i s'estén a altres moments de l'any.
Amb el canvi climàtic, el període de risc ja no es concentra només a la tardor, sinó que s'estén a altres moments de l'any.
Quina mesura es considera la més important a nivell de reducció del risc d'inundació?
La cartografia de zones inundables i la regulació urbanística.
La cartografia de zones inundables i la regulació urbanística, que impedeix construir en zones de risc o hi estableix condicions específiques, és l'acció més important pel que fa a la reducció del risc.
Les mesures no estructurals tenen un cost menor que les obres, però s'avisa que això no les fa més fàcils d'aplicar, perquè no depenen només de qui les aprova. De què depèn el seu èxit?
Del grau de coneixement, compliment i implicació de tots els actors del territori.
Les mesures no estructurals tenen un cost menor, però requereixen planificació, cooperació institucional i constància, ja que el seu èxit depèn del grau de coneixement, compliment i implicació de tots els actors del territori.

Els serveis d'emergència, el GRAE Subaquàtic i els trams fluvials

15 preguntes

Què permeten millorar la formació i el coneixement dels fenòmens, juntament amb procediments operatius clars?
La resposta i la seguretat dels equips.
La formació i el coneixement dels fenòmens, juntament amb procediments operatius clars, permeten millorar la resposta i garantir la seguretat dels equips.
Què arrossega amb elevada capacitat una crescuda del tram alt?
Pedres, fang i troncs.
Les crescudes del tram alt tenen una elevada capacitat d'arrossegament de pedres, fang i troncs.
En quin moment intervenen principalment els cossos de Bombers i d'emergència dins del sistema global de gestió del risc?
Quan les mesures preventives han estat superades i ja s'ha produït l'emergència.
Els cossos de Bombers i d'emergència s'integren dins del sistema global de gestió del risc, però intervenen principalment quan les mesures preventives han estat superades i ja s'ha produït l'emergència.
Els cossos de bombers intervenen principalment quan les mesures preventives ja han estat superades. En quines quatre accions successives s'ordena la seva actuació davant d'una inundació?
Preparar-se, intervenir, coordinar i recuperar.
Les quatre accions successives són preparar-se, intervenir, coordinar i recuperar.
De les quatre accions del servei d'emergència davant d'una inundació, la primera és la que es fa abans d'arribar a l'escenari. Què inclou la fase de «preparar-se»?
Reconèixer zones de risc, preparar material i reforçar equips.
La fase de preparar-se consisteix a reconèixer zones de risc, preparar material i reforçar equips.
Dins de les quatre accions que ha de dur a terme el servei d'emergència, la de coordinar implica treballar amb la resta de grups actuants. Amb quins d'aquests, entre d'altres?
Protecció Civil, l'ACA, el CME i el SEM.
Cal treballar coordinats amb la resta de grups actuants: Protecció Civil, ACA, CME, SEM...
Dins del Cos de Bombers de la Generalitat hi ha una especialitat concreta per als escenaris en què cal treballar dins de l'aigua, i se la coneix per les seves sigles. Què vol dir GRAE i a què es dedica la seva unitat subaquàtica?
Grup de Recolzament d'Actuacions Especials, dedicat a les intervencions en medi aquàtic i subaquàtic.
El Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE) Subaquàtic és l'especialitat del Cos de Bombers de la Generalitat dedicada a les intervencions en medi aquàtic i subaquàtic.
Entre els escenaris d'actuació del GRAE Subaquàtic, es cita un entorn marítim definit per la força amb què l'aigua hi trenca. Com l'anomena?
Les zones de trencants amb fort onatge.
El GRAE Subaquàtic realitza actuacions, entre altres escenaris, en zones de trencants amb fort onatge.
Entre el material específic de què disposa el GRAE Subaquàtic, es cita dos elements que permeten desplaçar-se i explorar sota l'aigua sense dependre només del bussejador. Quins són?
Els propulsors i els ROVs.
El GRAE Subaquàtic disposa de material específic com embarcacions, RAFTs, propulsors, ROVs, material de busseig professional i sistemes d'estabilització avançats.
Els rius i les rieres no es comporten igual a tot el seu recorregut, i la seva forma canvia de la capçalera a la desembocadura. De què depèn aquesta morfologia?
Del pendent, la geologia, la vegetació i l'activitat humana.
Els rius i rieres no són iguals al llarg del seu recorregut: la seva morfologia —forma i comportament— canvia segons el pendent, la geologia, la vegetació i l'activitat humana.
A mesura que el riu deixa enrere la zona de muntanya, el seu comportament canvia prou per distingir-hi un tram propi. Què passa amb la forma i el flux del riu al tram mitjà?
Amb la pèrdua de pendent el riu forma meandres i el flux s'alenteix.
Al tram mitjà, amb la pèrdua de pendent, el riu forma meandres i el flux s'alenteix, però encara pot créixer amb intensitat.
El tram mitjà d'un riu no té el mateix risc a tot arreu: hi ha dues circumstàncies del terreny que el disparen, sobretot en rieres urbanitzades amb comportament torrencial. En quines condicions augmenta el risc de desbordament?
Si els marges són inestables o hi ha ocupació urbana.
Al tram mitjà, si els marges són inestables o hi ha ocupació urbana, el risc de desbordament augmenta, especialment en rieres urbanitzades amb comportament torrencial.
Rebeu un avís de possible persona a l'aigua i algú del vostre equip proposa esperar a tenir més dades abans de demanar el grup especialitzat. Què s'estableix sobre el moment d'activar el GRAE Subaquàtic?
Que activar-lo des dels primers moments pot ser determinant.
El GRAE Subaquàtic juga un paper clau en la recerca i el salvament de persones en el medi aquàtic, i la seva activació des dels primers moments d'una emergència pot ser determinant.
Interveniu en un tram de muntanya de fort pendent on el cabal pot augmentar en qüestió de minuts. De quin tram fluvial es tracta i què el caracteritza?
Del tram alt o capçalera, amb avingudes sobtades i molt violentes i elevada capacitat d'arrossegament.
Al tram alt o capçalera, en zones de muntanya o de fort pendent, l'aigua circula amb gran velocitat i pot provocar avingudes sobtades i molt violentes, amb elevada capacitat d'arrossegament, i el cabal pot augmentar en qüestió de minuts, amb risc d'avingudes fulminants.
En arribar a la plana o al mar el pendent és mínim i el flux esdevé lent, de manera que el riu pot ocupar àmplies extensions. Com són, doncs, les inundacions del tram baix, i què les pot agreujar?
Extenses i persistents, agreujades si coincideixen amb pluges intenses o marees.
Al tram baix, en arribar a la plana o al mar, el pendent és mínim i el flux esdevé lent, de manera que el riu pot ocupar àmplies extensions. Les inundacions hi són sovint extenses i persistents, agreujades si coincideixen amb pluges intenses o marees, i poden prolongar-se durant hores o fins i tot dies.

Règim hídric, parts d'un riu i punts crítics

11 preguntes

Quins tres tipus de riu es distingeixen segons el règim hídric?
Permanents, intermitents, i torrents i rieres.
Segons el règim hídric, hi ha els rius permanents, els intermitents, i els torrents i rieres.
Com s'anomena el canal per on circula normalment l'aigua d'un riu?
La llera.
La llera és el canal per on circula normalment l'aigua.
Els rius permanents són habituals en els grans sistemes fluvials. Què els caracteritza pel que fa al cabal i quin és el risc que se'ls associa?
Porta aigua de forma contínua tot l'any, i pot créixer molt en episodis de pluja al tram mitjà i baix.
Els rius permanents porten aigua de forma contínua durant tot l'any i són habituals en els grans sistemes fluvials. El seu risc és que poden créixer molt en episodis de pluja, especialment en el tram mitjà i baix.
Quin risc específic s'associa als rius intermitents?
Que poden generar desbordaments sobtats quan es reactiven.
Els rius intermitents només porten aigua en determinades èpoques, sovint a la primavera o durant les pluges, i el seu risc és que poden generar desbordaments sobtats quan es reactiven.
Quin és el risc que es qualifica de molt alt en torrents i rieres?
El de riuades flash, especialment en zones urbanes o encaixades.
Els torrents i rieres són normalment secs o amb cabals mínims, però amb capacitat de generar grans avingudes sobtades en molt poc temps. El seu risc és molt alt de riuades flash, especialment en zones urbanes o encaixades.
Entre les parts d'un riu n'hi ha una que, lluny de ser un punt de risc, pot jugar a favor de l'equip que hi intervé. Què són les terrasses fluvials i quina utilitat operativa tenen?
Elevacions al costat del riu que poden servir de refugi o barrera natural.
Les terrasses fluvials són elevacions al costat del riu que poden servir de refugi o barrera natural.
En el reconeixement previ d'un tram fluvial, s'assenyala un punt concret on el comportament de l'aigua canvia bruscament i que cal localitzar abans de desplegar. Què és un aiguabarreig i per què el qualifica de punt crític?
La confluència de dos rius o rieres, perquè el cabal s'hi pot multiplicar.
L'aiguabarreig és la confluència de dos rius o rieres. És un punt crític on el cabal es pot multiplicar.
Quin dels elements següents NO es compta entre les parts d'un riu?
El delta.
Les parts d'un riu són la llera, el marge, les terrasses fluvials, el meandre i l'aiguabarreig.
Arribeu a una riera urbana canalitzada i un veí comenta que des que està canalitzada ja no hi ha perill. Per què no té raó?
Que la canalització genera una falsa sensació de seguretat i que en realitat són zones de risc alt.
Les rieres urbanes canalitzades poden generar una falsa sensació de seguretat, però en realitat són zones de risc alt quan plou intensament.
En un meandre, quina part del marge s'erosiona i pot col·lapsar?
La part exterior de la corba.
El meandre és la corba del riu, i a la part exterior s'hi erosiona el marge, que pot col·lapsar.
Quin efecte poden tenir els ponts, els murs i l'acumulació de vegetació o escombraries en un riu crescut?
Poden fer de colls d'ampolla i provocar desbordaments localitzats.
Els obstacles naturals o artificials —ponts, murs, acumulació de vegetació o escombraries— poden fer de colls d'ampolla i provocar desbordaments localitzats.

Els quatre tipus d'inundacions

12 preguntes

Com es coneixen també les inundacions per avinguda sobtada?
Flash floods.
Les inundacions per avinguda sobtada també es coneixen com flash floods.
Segons la causa i el comportament de l'aigua, quin NO és un dels tipus d'inundació?
Les inundacions per trencament de presa.
Els tipus d'inundació són les fluvials, les d'avinguda sobtada, les costaneres i les urbanes.
En quin tipus de territori són habituals les inundacions fluvials?
A zones amb conques grans i rius principals.
Les inundacions fluvials són habituals a zones amb conques grans i rius principals.
Arribeu a un tram de riu principal amb avís de desbordament i el cap de guàrdia us demana quina evolució heu de preveure en les properes hores. Com és l'augment de cabal en una inundació fluvial?
Progressiu, però pot assolir valors molt elevats i persistir hores o dies.
A les inundacions fluvials l'augment del cabal és progressiu, però pot assolir valors molt elevats i persistir durant hores o dies.
De tots els tipus d'inundació, n'hi ha un que es considera el més perillós, i no per la quantitat d'aigua que mobilitza. Per quins tres motius ho són les avingudes sobtades?
Per la seva velocitat, la seva força i la falta d'avís previ.
Les avingudes sobtades són les més perilloses per la seva velocitat, la seva força i la falta d'avís previ.
Quina combinació de conca i pendent caracteritza els cursos on es produeixen les avingudes sobtades?
Conques petites i pendents acusades.
Les avingudes sobtades són típiques de rieres, torrents i barrancs amb conques petites i pendents acusades.
A diferència de les fluvials i les urbanes, hi ha un tipus d'inundació en què l'aigua no ve de terra endins sinó del mar. Quins fenòmens ocasionen les inundacions costaneres?
Temporals marítims, llevantades o pujades del nivell del mar.
Les inundacions costaneres són ocasionades per temporals marítims, llevantades o pujades del nivell del mar, que poden provocar l'entrada d'aigua en zones litorals.
De tots els tipus d'inundació, n'hi ha un que no necessita que el riu es desbordi i que es pot produir fins i tot sense pluja. Quines dues causes tenen les inundacions urbanes?
El col·lapse de la xarxa de clavegueram pluvial i el trencament a la xarxa de distribució.
Les inundacions urbanes són causades pel col·lapse de la xarxa de clavegueram pluvial, sovint en episodis de pluja intensa, o per trencament a la xarxa de distribució.
Comparades amb el desbordament d'un gran riu, les inundacions urbanes mobilitzen molt menys volum d'aigua, cosa que de vegades en fa subestimar les conseqüències. Què s'estableix sobre la seva envergadura i els seus efectes?
Que són de menor envergadura, però poden generar greus afectacions puntuals.
Tot i ser de menor envergadura, les inundacions urbanes poden generar greus afectacions puntuals a serveis, mobilitat i seguretat ciutadana.
Us envien a un barranc de conca petita i pendent acusat on, segons l'alcalde, el llit era sec fa vint minuts i ara hi baixa una onada. Davant de quin tipus d'inundació us trobeu?
D'una avinguda sobtada.
Les inundacions per avinguda sobtada són típiques de rieres, torrents i barrancs amb conques petites i pendents acusades, on l'aigua pot passar d'un cabal nul a una onada destructiva en minuts.
Les inundacions costaneres poden provocar l'entrada d'aigua en zones litorals. En quina circumstància és això especialment probable?
Quan el temporal coincideix amb crescudes fluvials.
Els temporals marítims, les llevantades o les pujades del nivell del mar poden provocar l'entrada d'aigua en zones litorals, especialment quan coincideixen amb crescudes fluvials.
És un dia sec i una gran fuita a la xarxa de distribució ha negat diversos carrers del centre. Com es classifica aquest episodi?
Com una inundació urbana.
Entre les inundacions urbanes hi ha les causades per trencament a la xarxa de distribució, no només les de col·lapse del clavegueram pluvial.

Zones inundables i període de retorn

16 preguntes

Com s'anomena també el període de retorn?
Interval de recurrència.
El període de retorn també s'anomena interval de recurrència.
Quina probabilitat anual correspon a un període de retorn de 50 anys?
El 2 %.
A un període de retorn de 50 anys li correspon una probabilitat anual del 2 %.
Quina probabilitat anual correspon a un període de retorn de 500 anys?
El 0,2 %.
A un període de retorn de 500 anys li correspon una probabilitat anual del 0,2 %.
Quins períodes de retorn corresponen a la zona d'inundació freqüent?
T10 o T25.
La zona d'inundació freqüent correspon als períodes de retorn T10 o T25.
Per planificar i prevenir els efectes de les inundacions cal saber quines zones tenen més probabilitat d'inundar-se i amb quina freqüència, informació que es representa en cartografies. A partir de quines dues fonts s'elaboren?
De dades històriques i de models hidràulics.
Les cartografies de zones inundables s'elaboren a partir de dades històriques i models hidràulics.
Davant d'una cartografia de zones inundables, el primer concepte que cal saber interpretar és el que acompanya cada zona en forma de xifra d'anys. Què indica el període de retorn?
Cada quants anys, de mitjana, pot passar un determinat episodi d'inundació.
El període de retorn és un concepte estadístic que indica cada quants anys, de mitjana, pot passar un determinat episodi d'inundació.
El període de retorn s'interpreta malament amb molta freqüència: no vol dir que l'episodi només pugui passar un cop en aquell interval. Què NO és, doncs, el període de retorn?
Una predicció.
El període de retorn no és una predicció, sinó una manera d'avaluar el risc.
Quin període de retorn s'assenyala com el que s'utilitza en planificació urbanística?
El de 100 anys.
El període de retorn de 100 anys correspon a inundacions considerades greus i és el que s'utilitza en planificació urbanística.
A la taula de períodes de retorn, cada interval porta associada una explicació que en resumeix la gravetat en poques paraules. Com es qualifica els episodis corresponents a un període de retorn de 50 anys?
Importants, però no excepcionals.
Els episodis de període de retorn de 50 anys es qualifiquen d'importants, però no excepcionals.
Les zones d'inundació freqüent són les properes a rieres o torrents, amb aigües baixes o crescudes regulars i un risc qualificat de mitjà-baix. Què afecten sobretot?
Camins, conreus i zones rústiques.
Les zones d'inundació freqüent són properes a rieres o torrents i afecten sobretot camins, conreus i zones rústiques, amb un risc mitjà-baix.
Quin nivell de risc s'assigna a la zona d'inundació excepcional?
Alt en situacions extremes.
La zona d'inundació excepcional té un risc alt en situacions extremes.
Què poden afectar extensament les inundacions de període de retorn T500, tot i passar cada molts anys?
Àrees urbanes, línies de tren o autovies.
Les inundacions excepcionals passen cada molts anys però poden afectar extensament àrees urbanes, línies de tren o autovies.
La classificació de zones inundables segons el període de retorn té diverses finalitats per a l'administració i per als serveis d'emergència. Quina de les següents NO ho és?
Calcular el cabal ecològic mínim de cada tram.
Les classificacions són clau per establir limitacions urbanístiques, per dissenyar mesures de protecció i per planificar la resposta operativa dels serveis d'emergència.
Un veí us diu que al seu carrer, zona de període de retorn de 100 anys, es va inundar l'any passat i que per tant ja no tornarà a passar en un segle. Què hi respondríeu?
Que cada any hi ha un 1 % de probabilitat i podria tornar a passar l'any següent.
Si una zona té un període de retorn de 100 anys, cada any hi ha un 1 % de probabilitat que es produeixi una inundació d'aquestes característiques: podria passar dos anys seguits, o no passar en 200 anys.
Un polígon industrial i diverses infraestructures bàsiques queden dins d'una zona classificada com a T100. En quina categoria d'inundabilitat se situen, i amb quin risc associat?
A la zona d'inundació ocasional, amb risc significatiu.
La zona d'inundació ocasional correspon a T50 o T100, afecta nuclis urbans baixos, polígons i infraestructures bàsiques, i té un risc significatiu.
Quina d'aquestes decisions operatives, entre d'altres, permet preparar la classificació de zones inundables?
Com sectoritzar zones.
El manual diu que aquestes classificacions són clau «per planificar la resposta operativa dels serveis d'emergència, com ara on desplegar recursos, com sectoritzar zones, i quines vies poden quedar tallades». El «com ara» marca que en són exemples: la planificació operativa inclou moltes més decisions.

La valoració del risc: avisos del SMC i eines digitals

16 preguntes

Què emeten els serveis meteorològics oficials davant de fenòmens adversos com les pluges intenses?
Situacions Meteorològiques de Perill.
El Servei Meteorològic de Catalunya emet Situacions Meteorològiques de Perill (SMP) davant de fenòmens adversos, com les pluges intenses.
Quina és l'escala de perill segons la qual es classifiquen els avisos?
De 0 a 6.
Els avisos es classifiquen segons una escala de perill de 0 a 6.
Entre quins dos colors es mou el codi de colors de l'escala de perill?
Del verd al vermell.
L'escala de perill es representa en un codi de colors que va del verd al vermell.
Per garantir una intervenció eficaç i segura davant d'un episodi d'inundacions, s'exigeix una valoració prèvia acurada que no es pot fonamentar en una sola font d'informació. En quines tres coses s'ha de basar?
La informació meteorològica oficial, l'anàlisi del territori i els recursos tecnològics.
La valoració prèvia s'ha de basar tant en la informació meteorològica oficial com en l'anàlisi del territori afectat i l'ús de recursos tecnològics disponibles.
Segons quins dos indicadors principals s'organitzen els avisos de perill del Servei Meteorològic de Catalunya?
La intensitat de pluja i l'acumulació de pluja.
Els avisos s'organitzen segons dos indicadors principals: la intensitat de pluja i l'acumulació de pluja.
Els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya s'organitzen segons dos indicadors que mesuren coses diferents i que no sempre van junts en un mateix episodi. Què mesura l'indicador d'intensitat de pluja?
La quantitat d'aigua caiguda en un període molt curt.
La intensitat de pluja és la quantitat d'aigua caiguda en un període molt curt.
Un episodi pot donar valors alts en un dels dos indicadors de l'avís i baixos en l'altre, de manera que convé no confondre'ls. Què mesura, concretament, l'indicador d'acumulació de pluja?
La quantitat total d'aigua acumulada durant diverses hores o dies.
L'acumulació de pluja és la quantitat total d'aigua acumulada durant diverses hores o dies.
Els avisos de perill del Servei Meteorològic de Catalunya són una eina clau per a la planificació i l'activació preventiva dels serveis d'emergència. Quines tres coses permeten fer?
Dimensionar recursos, alertar la població i iniciar actuacions preventives.
Els avisos de perill permeten dimensionar recursos, alertar la població i iniciar actuacions preventives.
Quin element del relleu permet detectar especialment bé el mapa interactiu de Protecció Civil de Catalunya?
Els cons de dejecció.
El visor de Protecció Civil és especialment útil per detectar cons de dejecció.
Quins punts d'actuació prioritària, entre d'altres, permet localitzar el visor de Protecció Civil de Catalunya?
Els passos inundables i els trams de carretera.
El visor permet localitzar punts d'actuació prioritària, com passos inundables o trams de carretera.
Durant un episodi de pluja intensa voleu saber com està responent el riu en aquell mateix moment, i no quina és la seva zona inundable. Quina informació proporciona en temps real el mapa d'aforadors de l'ACA?
El cabal dels rius a les conques internes.
L'ACA proporciona lectures en temps real del cabal dels rius a les conques internes.
Quina de les dades següents NO ofereix el mapa d'aforadors de l'ACA?
La previsió de precipitació a setanta-dues hores.
L'ACA proporciona el cabal dels rius a les conques internes, l'estat dels embassaments i el radar meteorològic.
A banda de les eines que cobreixen les conques internes, n'hi ha una altra de pública que funciona igual però per a un àmbit territorial diferent. Què vol dir la sigla SAIH i a quina conca és específic aquest mapa?
Sistema automàtic d'informació hidrològica, específic de la conca de l'Ebre.
El mapa SAIH Ebro és el sistema automàtic d'informació hidrològica de les conques de l'Ebre.
Quina limitació s'atribueix al mapa SAIH Ebro en comparació amb el de l'ACA?
Que conté menys aforadors.
El mapa SAIH Ebro és una eina similar a la de l'ACA, però específica per a la conca de l'Ebre: conté menys aforadors, tot i que pot ser útil en determinades zones del territori.
En funció de quines dues variables se situa un avís dins de l'escala de perill?
Del grau de severitat i de la probabilitat d'ocurrència.
L'escala de 0 a 6 situa l'avís en funció del grau de severitat i de la probabilitat d'ocurrència.
Us dirigiu a una intervenció a la Ribera d'Ebre i voleu consultar la previsió d'evolució dels cabals. Quina eina és la indicada?
El mapa SAIH Ebro, tot i tenir menys aforadors.
El mapa SAIH Ebro és específic per a la conca de l'Ebre i permet consultar cabals, previsió d'evolució i altres dades hidràuliques, mentre que les lectures de l'ACA corresponen a les conques internes.

Els sis factors que augmenten el risc

16 preguntes

Amb què es compara la funció dels boscos i les cobertes vegetals d'una conca?
Amb una esponja.
Els boscos i les cobertes vegetals actuen com una esponja i frenen l'escorrentia superficial.
Quin caràcter s'atribueix als factors que augmenten el risc d'inundació, i què poden provocar?
Són sovint acumulatius i poden convertir una situació gestionable en una emergència greu.
Aquests factors, sovint acumulatius, poden transformar una situació gestionable en una emergència greu.
Quin dels factors següents NO augmenta el risc d'un episodi d'inundació?
L'extracció d'aigua dels aqüífers de la conca.
Els factors que augmenten el risc són la saturació del sòl, la urbanització de la llera o del marge, la pèrdua de vegetació a la conca, la manca de manteniment dels cursos d'aigua, la coincidència amb marees altes i l'embotellament d'un pont o canalització.
Després de dies de pluja el sòl deixa de poder absorbir aigua, i a partir d'aquell punt la precipitació que continua caient canvia de destí. En què es transforma qualsevol nova precipitació quan el sòl ja està saturat?
En escorrentia directa cap als cursos d'aigua.
Quan el sòl ja està completament saturat no pot absorbir més aigua, de manera que qualsevol nova precipitació es transforma en escorrentia directa cap als cursos d'aigua.
Quan s'edifica dins de la zona inundable no només es posa en risc el que s'hi construeix: el riu hi perd alguna cosa que tenia abans. Què elimina la construcció d'habitatges, infraestructures o polígons dins d'aquesta zona?
Els espais de desbordament natural del riu.
La construcció d'habitatges, infraestructures o polígons industrials dins de la zona inundable elimina espais de desbordament natural del riu.
Quin doble efecte tenen les superfícies impermeables com l'asfalt i el formigó sobre l'aigua que arriba a la xarxa de drenatge?
N'incrementen la velocitat i el volum.
Les superfícies impermeables com l'asfalt i el formigó incrementen la velocitat i el volum de l'aigua que arriba a la xarxa de drenatge.
Els boscos i les cobertes vegetals frenen l'escorrentia superficial, però aquesta protecció es pot perdre per motius ben diferents entre ells. Per quines tres causes desapareix la coberta vegetal d'una conca?
Incendis, desforestació o agricultura intensiva.
La coberta vegetal pot desaparèixer per incendis, desforestació o agricultura intensiva.
Sense coberta vegetal l'aigua corre més ràpidament i amb més força cap als torrents i rius de la conca, i això es tradueix en dos riscos concrets. Quins dos riscos incrementa aquesta pèrdua?
El d'avingudes sobtades i el d'erosió.
La desaparició de la coberta vegetal fa que l'aigua corri més ràpidament i amb més força cap als torrents i rius, incrementant el risc d'avingudes sobtades i erosió.
Un curs d'aigua que fa temps que no es manté acumula materials al seu interior, i això té un efecte directe sobre la seva capacitat hidràulica. Què redueix la presència de sediments, vegetació acumulada o residus dins dels rius i rieres?
La seva capacitat de desguàs.
La presència de sediments, vegetació acumulada o residus dins dels rius i rieres redueix la seva capacitat de desguàs, i pot provocar obstruccions i desbordaments.
La presència de sediments, vegetació acumulada o residus dins dels rius i rieres en redueix la capacitat de desguàs. On es generen riscos afegits si la vegetació o les deixalles hi queden atrapades?
Als ponts i als col·lectors.
Es generen riscos afegits en cas que la vegetació o les deixalles quedin atrapades en ponts o col·lectors.
Què pot quedar bloquejat quan un episodi de pluja forta coincideix amb marees altes o temporals marítims?
El desguàs dels rius cap al mar.
Quan un episodi de pluja forta coincideix amb marees altes o temporals marítims, el desguàs dels rius cap al mar pot quedar bloquejat.
Entre els factors que agreugen un episodi d'inundació n'hi ha un que no té res a veure amb la pluja sinó amb el disseny de les obres existents. Per què poden actuar de colls d'ampolla alguns ponts i canalitzacions urbanes?
Perquè tenen obertures estretes o són insuficients.
Els ponts amb obertures estretes o les canalitzacions insuficients poden actuar com a colls d'ampolla.
Plou de manera moderada però fa cinc dies que no para i el sòl ja està completament saturat. Quin risc concret comporta aquesta situació?
Que la crescuda s'acceleri i hi hagi desbordaments tot i la pluja moderada.
La saturació del sòl accelera la crescuda i pot provocar desbordaments fins i tot amb pluges moderades.
Quines dues conseqüències té, que l'asfalt i el formigó accelerin l'arribada d'aigua al drenatge?
Es redueix el temps de resposta i augmenta el risc de col·lapse.
Les superfícies impermeables redueixen el temps de resposta i augmenten el risc de col·lapse de la xarxa de drenatge.
Quin efecte provoca el bloqueig del desguàs d'un riu cap al mar, i on acaba acumulant-se l'aigua?
Un efecte de represa, amb acumulació al tram baix del riu.
El bloqueig del desguàs provoca un efecte de represa, amb acumulació d'aigua al tram baix del riu, i pot generar inundacions extenses en zones planes del litoral.
S'acumulen troncs i canyes en un pont d'obertura estreta i l'aigua s'embassa aigües amunt. Quins dos riscos comporta el desbordament violent quan el cabal acaba superant el punt?
El de trencament sobtat i el de desviament de la llera.
Si s'acumulen troncs, canyes o deixalles, l'aigua es pot embassar aigües amunt fins que el cabal superi el punt i desbordi violentament, amb risc de trencament sobtat o desviament de la llera.

Buidatge, contenció i potabilització

20 preguntes

Les inundacions generen escenaris molt variats, des de persones atrapades fins a zones aïllades o riscos secundaris com esllavissades o contaminació. Quines tres qualitats han de tenir les maniobres operatives?
Que siguin ràpides, segures i adaptades a la situació concreta.
Les maniobres operatives han de ser ràpides, segures i adaptades a la situació concreta.
En un escenari d'inundació res no es manté igual durant tot el servei, de manera que una decisió correcta al principi pot deixar de ser-ho al cap d'una hora. Què requereixen de manera contínua les maniobres d'intervenció?
Una avaluació del risc i dels recursos disponibles.
Les maniobres requereixen una avaluació contínua del risc i dels recursos disponibles.
A banda de les persones atrapades, les infraestructures negades i les zones aïllades, un escenari d'inundació genera riscos que no deriven directament de l'aigua. Quins dos riscos secundaris, entre d'altres, s'hi poden produir?
Les esllavissades i la contaminació.
Les inundacions generen escenaris molt variats —persones atrapades, infraestructures negades, zones aïllades— i riscos secundaris com les esllavissades o la contaminació.
Amb quin objectiu es fan les maniobres d'extracció quan l'aigua ha penetrat en espais urbans, subterranis o edificis?
Recuperar la funcionalitat i reduir riscos.
Quan les aigües han penetrat a espais urbans, subterranis o edificis, cal realitzar maniobres d'extracció per recuperar la funcionalitat i reduir riscos.
Per a quin tipus d'aigua s'indiquen les autobombes en un buidatge?
Per a aigües clares o lleugerament brutes.
Les autobombes s'indiquen per a aigües clares o lleugerament brutes.
En quin supòsit resulten especialment útils les motobombes?
En llocs de difícil accés.
Les motobombes són útils en llocs de difícil accés.
En quins espais són útils les electrobombes?
En interiors o espais amb accés elèctric.
Les electrobombes són útils en interiors o espais amb accés elèctric.
Abans de decidir amb quina bomba i com s'aborda un buidatge, quins tres factors cal tenir en compte, a banda de gestionar el destí de l'aigua extreta?
El tipus d'aigua, la capacitat de bombeig i la distància o desnivell a superar.
Cal tenir en compte el tipus d'aigua, la capacitat de bombeig i la distància o desnivell a superar. A banda d'aquests tres factors, el destí de l'aigua extreta també ha de ser gestionat.
Hi ha un grup de maniobres que no busquen treure l'aigua d'on és, sinó actuar sobre el seu recorregut abans que arribi on no ha d'arribar. Quin és l'objectiu de les maniobres de contenció i canalització?
Reduir o redirigir el flux per protegir zones vulnerables i infraestructures essencials.
Les maniobres de contenció i canalització tenen com a objectiu reduir o redirigir el flux de l'aigua per protegir zones vulnerables i infraestructures essencials.
S'enumera quatre eines de contenció i descriu l'avantatge propi de cadascuna. Quina característica destaca dels dics de sacs terrers?
Que són fàcils de desplegar i útils en contencions puntuals.
Els dics de sacs terrers són fàcils de desplegar i útils en contencions puntuals.
Per a què és necessària la maquinària pesada en les maniobres de contenció?
Per construir dics en escenaris extensos.
La maquinària pesada és necessària per construir dics en escenaris extensos.
Quin avantatge s'atribueix a les barreres temporals, inflables o rígides?
Que permeten una contenció ràpida.
Les barreres temporals, inflables o rígides, permeten una contenció ràpida.
Quina de les següents NO és una aplicació habitual de les tècniques de contenció?
Recuperar la capacitat de desguàs de la llera.
Aquestes tècniques s'apliquen per protegir àrees habitades o equipaments crítics, taponar filtracions i reduir la força del corrent en punts on l'erosió pot generar més risc.
Un episodi d'inundació pot deixar una població sense aigua en condicions de ser consumida, per dos motius d'origen diferent. En quines dues circumstàncies esdevé essencial garantir aigua potable per a la població i els serveis bàsics?
Quan l'aigua ha quedat contaminada o el subministrament habitual s'ha interromput.
Quan l'aigua ha quedat contaminada o el subministrament habitual s'ha interromput, és essencial garantir aigua potable per a la població i per als serveis bàsics.
Per garantir aigua potable en emergència no n'hi ha prou de tractar-la: cal saber abans en quin estat es troba. Quines dues capacitats tenen els mòduls especialitzats de potabilització?
Analitzar la qualitat de l'aigua i fer-ne el tractament d'emergència.
S'utilitzen mòduls especialitzats amb capacitat per analitzar la qualitat de l'aigua i per realitzar el tractament d'emergència.
El tractament d'emergència de l'aigua es fa en dos passos de naturalesa diferent, i el primer actua sobre allò que es pot veure a ull nu. Què elimina la clarificació i amb quins dos procediments?
Partícules en suspensió, mitjançant filtració o decantació.
La clarificació elimina partícules en suspensió mitjançant filtració o decantació.
Un cop l'aigua ja no porta partícules en suspensió encara no és apta per al consum, perquè queda pendent el segon pas del tractament. Què redueix la desinfecció i actuant sobre què?
El risc sanitari, eliminant microorganismes patògens.
La desinfecció redueix el risc sanitari eliminant microorganismes patògens.
Heu de buidar un soterrani negat amb una barreja d'aigua i fang espès amb materials en suspensió. Quin equip de bombeig hi correspon?
Bombes especials per a llots i aigües greixoses.
Les bombes especials per a llots i aigües greixoses permeten el buidatge amb materials en suspensió.
Per què el destí de l'aigua extreta també ha de ser gestionat?
Per evitar perjudicis en altres zones.
El destí de l'aigua extreta també ha de ser gestionat per evitar perjudicis en altres zones.
Un episodi es preveu de llarga durada i cal una contenció que es mantingui estable durant dies. Quina de les eines de contenció hi correspon?
Els gabions modulars.
Els gabions modulars ofereixen més estabilitat en situacions de llarga durada.

Rescat: maniobres indirectes, directes i combinades

23 preguntes

Quantes grans categories de maniobres bàsiques de rescat hi ha?
Tres.
Hi ha tres grans categories de maniobres bàsiques en escenaris d'inundació o aigües interiors.
Com es qualifica les maniobres directes de rescat?
D'alt risc.
Les maniobres directes són considerades d'alt risc i només s'han de fer si es compleixen uns requisits concrets.
Amb quin nom alternatiu es coneix la línia de rescat de la tècnica combinada?
Cap flotant de llarga distància.
La segona tècnica combinada és la de línia de rescat, també anomenada cap flotant de llarga distància.
El rescat de persones atrapades per una inundació és una de les actuacions més exigents i delicades per als cossos operatius, en bona part pel medi on es treballa. Com és el medi aquàtic?
Canviant, inestable i amb riscos ocults.
El medi aquàtic és canviant, inestable i amaga riscos ocults: corrents, desnivells, obstacles, contaminació.
El medi aquàtic és un entorn que amaga perills que no es veuen des de la riba abans d'entrar-hi. Quin d'aquests riscos ocults, entre d'altres, hi ha en el rescat en zones inundades?
Els desnivells del fons.
El manual diu que el medi aquàtic «és canviant, inestable i amaga riscos ocults: corrents, desnivells, obstacles, contaminació, etc.». Aquest «etc.» indica que la llista no és tancada —el risc elèctric, els animals o la hipotèrmia hi són en altres apartats—, i per això es demana quin hi apareix citat.
De quin dels factors següents NO depèn la selecció de la maniobra de rescat?
La temperatura de l'aigua.
La selecció de la maniobra depèn del tipus de zona, de la profunditat i força del corrent, de la visibilitat i accessibilitat, del temps transcorregut des de l'avís i del nombre i condició de les persones desaparegudes.
Segons quins dos criteris es classifiquen operativament les maniobres de rescat en medi aquàtic?
El grau d'exposició del rescatador i la tècnica emprada.
Les maniobres de rescat en el medi aquàtic es classifiquen, des d'un punt de vista operatiu, segons el grau d'exposició del rescatador i la tècnica emprada.
De les tres grans categories de maniobres de rescat, la primera es defineix precisament per allò que evita. Quin és l'objectiu de les maniobres indirectes?
Assistir la víctima sense que el rescatador entri al medi aquàtic.
Les maniobres indirectes tenen per objectiu assistir la víctima sense que el rescatador entri al medi aquàtic, evitant l'exposició a riscos com corrents, desnivells, contaminació o atrapaments.
Quin dels exemples següents NO és una maniobra indirecta habitual?
L'aproximació amb embarcació sense motor.
Els exemples habituals de maniobra indirecta són el llançament de corda amb bossa de rescat, l'ús d'una perxa dielèctrica, escala o autoescala, l'estesa d'una corda amb flotador o salvavides lligat i l'ús d'objectes de fortuna com taules, tubs o fustes flotants.
Les maniobres indirectes assisteixen la víctima sense exposar el rescatador a corrents, desnivells, contaminació o atrapaments. Quins tres avantatges tenen?
Que són ràpides, segures i de fàcil execució.
Els avantatges de les maniobres indirectes són que són ràpides, segures i de fàcil execució.
Les maniobres indirectes són les preferents en primera instància, però s'avisa que hi ha un supòsit concret en què deixen de servir. Quina limitació els assenyala?
Que no són efectives si la víctima no pot col·laborar.
Les maniobres indirectes no són efectives si la víctima no pot col·laborar.
En quins tres supòsits pot ser necessari que el bomber entri a l'aigua per fer contacte físic amb la víctima?
Si està en perill vital, si no pot col·laborar o si està atrapada.
Quan la víctima està en perill vital, no pot col·laborar o està atrapada, pot ser necessari que el bomber entri a l'aigua per fer un contacte físic i remolcar-la fins a zona segura.
Quina de les tècniques següents NO s'inclou en les maniobres directes?
L'extracció amb grua o cabrestant des de la riba.
Les tècniques incloses en les maniobres directes són la natació operativa fins a la víctima, la immobilització i control de la víctima i el remolc directe amb o sense ajut de flotador.
En quin cas cal immobilitzar i controlar la víctima durant una maniobra directa?
Sobretot si està activa o desorientada.
La immobilització i el control de la víctima són necessaris sobretot si està activa o desorientada.
La tercera gran categoria de maniobres de rescat neix de resoldre alhora les dues mancances de les altres dues, i s'aplica quan l'escenari no permet escollir-ne cap de pura. Què combinen les maniobres combinades?
L'eficàcia del contacte directe amb la seguretat d'un sistema de recuperació des de zona seca.
Les maniobres combinades combinen l'eficàcia del contacte directe amb la seguretat d'un sistema de recuperació des de zona seca.
En quins escenaris complexos són molt útils les maniobres combinades?
En aigües vives, corrents o llargs recorreguts.
Les maniobres combinades són molt útils en escenaris complexos com aigües vives, corrents o llargs recorreguts.
A quin element de l'armilla es lliga l'extrem de la bossa de corda en la tècnica combinada amb armilla?
Al sistema desembragable.
En la tècnica combinada amb armilla, el rescatador entra a l'aigua amb l'extrem de la bossa de corda lligat al sistema desembragable de l'armilla.
En la tècnica combinada amb armilla i bossa amb corda de rescat, el rescatador entra a l'aigua amb l'extrem de la bossa lligat al sistema desembragable. En quins escenaris concrets s'usa?
En rieres urbanes, torrents o canals amb pendent.
La tècnica combinada amb armilla i bossa amb corda de rescat s'usa en escenaris com rieres urbanes, torrents o canals amb pendent.
En una làmina d'aigua extensa el rescatador avança amb flotador i amb una línia guiada per personal de suport des de terra. Quines dues coses permet aquesta tècnica?
Assegurar el retorn i mantenir comunicació visual i física.
La tècnica amb línia de rescat permet assegurar el retorn i mantenir comunicació visual i física.
S'estableix un ordre de preferència entre les categories de maniobres de rescat, però el condiciona a dos requisits que s'han de donar alhora. En quines dues condicions són les indirectes les preferents en primera instància?
Si les condicions ho permeten i la víctima està conscient i col·laboradora.
Les maniobres indirectes són les preferents en primera instància, sempre que les condicions ho permetin i la víctima estigui conscient i col·laboradora.
Quin requisit s'exigeix al personal de suport a la vora en una maniobra directa?
Que tingui capacitat de recuperar el rescatador.
Les maniobres directes només s'han de fer si hi ha personal de suport a la vora amb capacitat de recuperar el rescatador.
Les maniobres combinades estan especialment indicades en determinats supòsits. Quin dels següents NO és un dels supòsits que les fan aconsellables?
Que la víctima no pugui col·laborar.
Les maniobres combinades estan indicades especialment quan hi ha risc que el rescatador sigui arrossegat o perdi flotabilitat, quan l'escenari és gran i quan el temps de contacte és limitat i cal una recuperació ràpida.
Heu de rescatar una persona en una làmina d'aigua extensa en zona litoral, amb un recorregut llarg des de terra. Quina de les dues tècniques combinades hi correspon?
La de línia de rescat, amb el rescatador avançant amb flotador i línia guiada.
La tècnica combinada amb línia de rescat s'utilitza per rescatar en platges, làmines d'aigua extenses o zones litorals, i el rescatador avança amb flotador i línia guiada per personal de suport.

Recerca a peu, amb embarcacions i amb unitats canines

19 preguntes

De totes les maniobres de recerca, n'hi ha una que no necessita cap mitjà especial i que és de les més ràpides de desplegar. En què consisteix la recerca a peu per la riba?
A recórrer les vores del curs d'aigua per localitzar visualment víctimes, indicis o punts crítics.
La recerca a peu per la riba consisteix a recórrer les vores del curs d'aigua o de la zona inundada per localitzar visualment víctimes, indicis o punts crítics.
En quin tipus de zona és especialment útil la recerca a peu per la riba?
En zones parcialment inundades o en retrocés.
La recerca a peu per la riba és una de les maniobres més ràpides de desplegar i útil en zones parcialment inundades o en retrocés.
La recerca a peu per la riba es pot fer de dues maneres molt diferents, i la primera prioritza cobrir terreny per damunt del detall. Com són els recorreguts del rastreig extensiu?
Llargs i ràpids, cobrint àmplies zones en poc temps.
El rastreig extensiu es fa amb recorreguts llargs i ràpids, cobrint àmplies zones en poc temps.
Rebeu un avís de possible desaparegut en una zona inundada i encara no teniu cap dada que permeti acotar on buscar. En quines dues situacions s'utilitza el rastreig extensiu?
Quan hi ha poca informació precisa o en fases inicials.
El rastreig extensiu s'utilitza quan hi ha poca informació precisa o en fases inicials.
Quin dels punts següents NO es prioritza en un rastreig extensiu?
Els ponts i els col·lectors.
En el rastreig extensiu es prioritzen els camins, les zones d'acumulació d'aigua, els vehicles i els accessos bloquejats.
El rastreig intensiu revisa amb cura cada punt del perímetre i els marges, cosa que condiciona com s'organitza l'equip que el fa i com es deixa constància del que s'hi troba. Com es fa habitualment pel que fa als equips i al registre?
En grups reduïts, amb documentació fotogràfica o anotacions precises.
El rastreig intensiu es fa sovint en grups reduïts, amb documentació fotogràfica o anotacions precises.
Quan el perímetre que es revisa inclou punts on no es veu el fons de l'aigua o on la vegetació és molt densa, la vista deixa de ser suficient. Amb quins estris es pot complementar el rastreig intensiu, i per a què?
Amb pals o sondes, per buscar on l'aigua té poca visibilitat o hi ha vegetació densa.
El rastreig intensiu es pot complementar amb pals o sondes per fer recerca en zones amb poca visibilitat de l'aigua o vegetació densa.
Hi ha escenaris d'inundació on cap equip pot arribar caminant i on, tanmateix, cal fer tant la localització com el rescat directe de les víctimes. A quines zones permet accedir la recerca i rescat amb embarcacions?
A zones completament inundades, aïllades o de difícil accés des de terra.
Les embarcacions permeten accedir a zones completament inundades, aïllades o de difícil accés des de terra, i dur a terme tant la localització com el rescat directe de víctimes.
Arribeu a una zona negada i heu de decidir amb quin tipus d'embarcació hi entreu, abans de saber encara on és exactament la víctima. De què depèn aquesta decisió?
De la profunditat, el corrent i els obstacles del medi.
Les embarcacions poden ser amb motor o sense, segons la profunditat, el corrent i els obstacles del medi.
Davant d'un tram amb poc calat i vegetació abundant, on una hèlix seria més un problema que una solució, s'indica un tipus concret d'embarcació. En quines zones es fan servir les embarcacions sense motor?
En zones pantanoses, costaneres, amb poc calat o densa vegetació.
Les embarcacions sense motor es fan servir en zones pantanoses, costaneres, amb poc calat o densa vegetació.
Les embarcacions amb motor permeten cobrir distàncies llargues sense desgast físic de la dotació, però no serveixen igual a tot arreu. En quins entorns són eficients?
En zones obertes, canals o rieres amb corrent suau o moderat.
Les embarcacions amb motor són eficients en zones obertes, canals o rieres amb un corrent suau o moderat.
Entre els mitjans de recerca, n'hi ha un que no depèn de la visibilitat ni de la capacitat de resposta de la persona que es busca. Quin tipus de víctimes poden localitzar els gossos especialitzats, i gràcies a què?
Vives o sense vida, en superfície o parcialment submergides, gràcies al seu olfacte.
Els gossos especialitzats poden localitzar víctimes vives o sense vida en superfície o parcialment submergides, gràcies al seu olfacte.
En quin tipus de zones són especialment útils les unitats canines?
En zones extenses o de difícil rastreig visual.
Les unitats canines són molt útils en zones extenses o de difícil rastreig visual, i actuen en coordinació amb guies i altres equips.
En quin dels entorns següents NO són especialment útils les unitats canines?
Les zones portuàries.
Les unitats canines són molt útils en camps, rieres seques, marges fluvials o zones urbanes mixtes.
Amb quins equips poden treballar coordinadament les unitats canines?
Amb equips de sondatge o visual.
Les unitats canines poden treballar de manera coordinada amb equips de sondatge o visual.
En què es basa el rastreig extensiu per localitzar la víctima?
En la capacitat de resposta de la víctima.
El rastreig extensiu es basa en la capacitat de resposta de la víctima: veu, moviment, crits.
Us informen que la persona desapareguda podria estar inconscient i parcialment amagada entre la vegetació del marge. Quin tipus de rastreig hi està indicat?
L'intensiu, lent i detallat.
El rastreig intensiu està indicat quan hi ha sospita que la víctima no pot respondre activament o està parcialment oculta.
En una zona inundada s'hi pot accedir amb embarcacions amb motor o sense. Per què les que no en porten només són útils en rescats de curta distància?
Perquè són més lentes i exigents físicament.
Les embarcacions sense motor són útils en rescats de curta distància, ja que són més lentes i exigents físicament.
Quina prohibició absoluta s'estableix per a les embarcacions amb motor?
No operar mai amb motor amb víctimes submergides properes.
Cal valorar la maniobrabilitat i la seguretat de les embarcacions amb motor: mai operar amb motor en presència de víctimes submergides properes.

Mitjans aeris, recerca subaquàtica i suport a la població

25 preguntes

Quins mitjans aeris permeten, entre d'altres, fer una recerca ràpida i a gran escala des de l'aire?
L'helicòpter i els drons.
El manual diu: «Els mitjans aeris, com l'helicòpter i els drons, permeten fer una recerca ràpida i a gran escala des de l'aire». El «com» marca que en són exemples —també hi ha avions de reconeixement o hidroavions—, i per això es demana què hi posa el manual.
Què vol dir la sigla GREC?
Grup de Recolzament en Estructures Col·lapsades.
El GREC és el Grup de Recolzament en Estructures Col·lapsades.
Els mitjans aeris permeten fer una recerca ràpida i a gran escala, cobrint en pocs minuts el que a un equip de terra li costaria hores. Què permeten localitzar des de l'aire?
Persones atrapades, objectes flotants o punts d'acumulació d'aigua.
Els mitjans aeris permeten fer una recerca ràpida i a gran escala des de l'aire, localitzant persones atrapades, objectes flotants o punts d'acumulació d'aigua.
Quina de les funcions de suport següents NO correspon als mitjans aeris?
El transport de material de contenció als punts crítics.
Els mitjans aeris ajuden a orientar els equips terrestres, a fer reconeixement general de l'escenari i a donar suport directe en maniobres de rescat puntuals.
Dels dos mitjans aeris emprats en recerca, l'helicòpter no només observa sinó que pot intervenir activament en cas de trobar una víctima. En quines fases i zones és especialment útil?
En fases inicials i en zones àmplies o inaccessibles per terra.
L'helicòpter és especialment útil en fases inicials o en zones àmplies o inaccessibles per terra.
Com a alternativa o complement de l'helicòpter, els drons permeten actuar sense exposar personal operatiu. Quines tres capacitats ofereixen en una recerca en zona inundada?
Captar imatges en directe, fer seguiment de víctimes i avaluar el moviment de l'aigua.
Els drons ofereixen la capacitat de captar imatges en directe, fer seguiment de víctimes o avaluar el moviment de l'aigua.
Quin avantatge té el dron sobre els mitjans terrestres?
Que no exposa personal operatiu.
Els drons permeten captar imatges, fer seguiment de víctimes o avaluar el moviment de l'aigua sense exposar personal operatiu.
La recerca subaquàtica la fan bussejadors formats, en un medi hostil i amb protocols estrictes de seguretat, de manera que no s'activa de manera rutinària. En quina condició es du a terme?
Quan hi ha indicis clars que la víctima és submergida i inaccessible per altres mitjans.
La recerca subaquàtica es du a terme quan hi ha indicis clars que la víctima és submergida i inaccessible per altres mitjans.
La recerca subaquàtica és una maniobra d'alt risc i alt cost operatiu que fan bussejadors formats. En quins entorns es du a terme habitualment?
Canals, basses, pous o zones portuàries.
Entre els entorns de recerca subaquàtica hi ha els canals, les basses, els pous o les zones portuàries.
Com es qualifica les maniobres de recerca subaquàtica?
D'alt risc i alt cost operatiu.
Es tracta de maniobres d'alt risc i alt cost operatiu.
En quin moment de l'emergència fan les valoracions estructurals les unitats GREC?
En els primers moments de l'emergència.
Les unitats GREC fan valoracions en els primers moments de l'emergència.
Per quines tres causes poden estar afectats els ponts, les carreteres, els edificis i els talussos després d'una inundació?
Per erosió, impacte d'objectes flotants o saturació del terreny.
Els ponts, les carreteres, els edificis i els talussos poden estar afectats per erosió, impacte d'objectes flotants o saturació del terreny.
Quines dues actuacions es poden executar en funció de la valoració estructural?
Actuacions d'estabilització i d'apuntalament.
En funció de la valoració es poden executar actuacions d'estabilització i apuntalament.
Quin dels següents NO és un objectiu de les maniobres de suport a la població?
Documentar els danys per a la indemnització posterior.
Aquestes maniobres tenen com a objectiu garantir la mobilitat, eliminar obstacles, protegir la seguretat ciutadana i facilitar el retorn a la normalitat.
Amb quins mitjans es fa la retirada d'arbres, branques i obstacles?
Amb motoserres, eines manuals o maquinària pesada.
La retirada d'arbres, branques i obstacles es fa amb motoserres, eines manuals o, si és necessari, amb maquinària pesada.
De què poden quedar cobertes les vies urbanes després de la retirada de l'aigua?
De fang, residus sòlids o fins i tot productes perillosos.
Després de la retirada d'aigua, les vies urbanes poden quedar cobertes de fang, residus sòlids o fins i tot productes perillosos.
Amb quins mitjans es fa la retirada dels vehicles afectats?
Amb mitjans de rescat, d'arrossegament o grues municipals.
La retirada dels vehicles afectats es fa amb mitjans de rescat, d'arrossegament o grues municipals.
Quins riscos addicionals cal avaluar, entre d'altres, en la retirada de vehicles afectats?
Les fuites de carburant i el perill d'incendi.
El manual diu que cal «avaluar possibles riscos addicionals, com fuites de carburant o perill d'incendi». El «com» marca que la llista és oberta —un vehicle negat també pot donar risc elèctric—, i per això es demana el que el manual posa com a exemple.
A quins col·lectius pot acompanyar el personal d'emergències fins a punts segurs o d'acollida?
Gent gran, persones amb mobilitat reduïda o famílies amb infants.
El personal d'emergències pot acompanyar gent gran, persones amb mobilitat reduïda o famílies amb infants fins a punts segurs o d'acollida.
En el lliurament de quins béns poden col·laborar els serveis d'emergència en casos de necessitat urgent?
De medicaments, aliments o aigua.
Els serveis d'emergència poden ajudar a recuperar pertinences essencials i col·laborar en el lliurament de medicaments, aliments o aigua, en casos de necessitat urgent.
Quin avantatge decisiu s'atribueix a l'helicòpter respecte al dron?
Que té capacitat per intervenir activament si troba una víctima.
L'helicòpter pot recórrer grans extensions en poc temps i té capacitat per intervenir activament en cas de trobar una víctima.
Sospiteu que hi pot haver una víctima en una bassa, però no teniu cap indici que ho confirmi. Què s'estableix sobre la recerca subaquàtica en aquest cas?
Que només es realitza si hi ha indicis clars de presència d'una víctima.
Les maniobres de recerca subaquàtica només es realitzen si hi ha indicis clars de presència d'una víctima, i sempre amb personal format i equipat per immersió.
De la valoració que fan les unitats GREC sobre ponts, carreteres, edificis i talussos en surten decisions que afecten directament la població i el seu retorn a casa. Quines tres coses determina sobre les infraestructures afectades?
Si són transitables, si són habitables o si necessiten consolidació urgent.
La valoració determina si les infraestructures són transitables, habitables o si necessiten mesures urgents de consolidació.
Les inundacions deixen moltes zones incomunicades per fang, vehicles arrossegats o obstacles diversos, i restablir-hi la circulació normal pot trigar dies. Quin és l'objectiu concret de l'obertura de vies de comunicació?
Obrir passos mínims per als vehicles d'emergència i els serveis essencials.
Els bombers intervenen per obrir passos mínims que permetin el trànsit de vehicles d'emergència i serveis essencials.
Trobeu un turisme arrossegat i encastat contra un mur i cal retirar-lo perquè bloqueja un accés. Quina comprovació és imprescindible abans de fer-ho?
Comprovar que no hi hagi víctimes a l'interior.
És imprescindible comprovar que no hi hagi víctimes a l'interior del vehicle i avaluar possibles riscos addicionals, com fuites de carburant o perill d'incendi.

Seguretat: condicions del medi, exposició i EPI aquàtic

21 preguntes

A partir de quina alçada d'onatge al mar s'ha d'evitar l'entrada de rescatadors no especialitzats?
Per sobre de 2,5 m.
S'ha d'evitar l'entrada de rescatadors no especialitzats amb onatge superior a 2,5 m al mar.
A partir de quin grau en rius i aigües braves s'ha d'evitar l'entrada de rescatadors no especialitzats?
Per sobre del grau 3.
S'ha d'evitar l'entrada de rescatadors no especialitzats amb graus superiors a 3 en rius i aigües braves.
Per quines dues raons són les intervencions en escenaris d'inundació un context operatiu d'alt risc per al personal intervinent?
Per les característiques del medi i per l'estat dels elements afectats.
Les intervencions en escenaris d'inundació suposen un context operatiu d'alt risc, tant per les característiques del medi com per l'estat dels elements afectats.
La seguretat en una intervenció per inundació no es pot regir pels mateixos criteris que la d'un escenari estable, perquè les condicions no es mantenen. A què s'han d'adaptar els principis específics de seguretat en medi aquàtic?
A la naturalesa dinàmica i canviant d'aquests serveis.
Cal aplicar principis específics de seguretat en medi aquàtic, adaptats a la naturalesa dinàmica i canviant d'aquests serveis.
Entre tots els perills d'una intervenció en inundació —infraestructures inestables, contaminació de l'aigua, obstacles submergits—, n'hi ha un que es considera el principal. D'on prové?
Del caràcter canviant, imprevisible i amb força dinàmica de l'aigua.
El risc principal prové del caràcter canviant, imprevisible i amb força dinàmica de l'aigua.
Quins quatre factors es posen com a exemple de com el medi aquàtic pot comprometre la seguretat dels rescatadors durant una intervenció en inundació?
La velocitat del corrent, l'alçada de l'aigua, els materials arrossegats i els obstacles submergits.
Factors com la velocitat del corrent, l'alçada de l'aigua, els materials arrossegats i els obstacles submergits poden comprometre la seguretat dels rescatadors. Són exemples: la temperatura, la visibilitat o la nocturnitat també hi juguen i es tracten en altres pautes.
A banda de l'onatge superior a 2,5 m al mar i dels graus superiors a 3 en rius i aigües braves, durant quina maniobra s'ha d'evitar l'entrada de rescatadors no especialitzats?
Durant les maniobres de desembossament.
S'ha d'evitar l'entrada de rescatadors no especialitzats durant les maniobres de desembossament.
Quins dos canvis meteorològics sobtats poden incrementar dràsticament el risc?
Les pluges intenses i l'augment del cabal.
El canvi sobtat en condicions meteorològiques —pluges intenses, augment del cabal— pot incrementar dràsticament el risc.
Quin escenari és especialment perillós per la visibilitat?
El nocturn, amb visibilitat reduïda o sense il·luminació adequada.
Els escenaris nocturns, amb visibilitat reduïda o sense il·luminació adequada, són especialment perillosos.
Quin criteri general s'estableix sobre l'entrada de personal a l'aigua?
Que cal limitar-la al màxim.
Cal limitar al màxim l'entrada de personal a l'aigua.
Dins de les pautes sobre l'exposició física del personal en medi aquàtic, quin tipus de maniobra es prioritzarà sempre que sigui possible?
Les indirectes, sense contacte amb l'aigua.
Es prioritzarà sempre que sigui possible l'ús de maniobres indirectes, sense contacte amb l'aigua.
Quina característica ha de tenir l'element de flotació de l'EPI aquàtic?
Ha de disposar de sistema desembragable.
L'EPI aquàtic inclou un element de flotació específica amb sistema desembragable.
Quina de les peces següents NO forma part de l'EPI aquàtic?
Les ulleres de protecció.
L'EPI aquàtic està format per l'element de flotació específica amb sistema desembragable, el casc, el neoprè, els guants i el calçat, i la corda de rescat en cas necessari.
Entre les pautes de seguretat per al treball en medi aquàtic n'hi ha una que fixa una proporció mínima entre el personal exposat i el que queda en sec. Què estableix el principi «un dins / un fora»?
Que sempre que un bomber entri a l'aigua n'hi ha d'haver un altre a l'exterior preparat.
Sempre que un bomber entri al medi aquàtic, n'hi ha d'haver un altre a l'exterior preparat per intervenir en cas d'incidència.
Perdre de vista un company en un escenari d'inundació és perdre la capacitat d'ajudar-lo, i per això hi ha una pauta de seguretat pròpia. Què estableix el principi de visió permanent?
Que els rescatadors s'han de mantenir a la vista d'un supervisor o membre de l'equip.
Els rescatadors han de mantenir-se a la vista d'un supervisor o membre de l'equip.
Entre les causes de pèrdua de contacte visual que cal preveure, quina NO hi figura?
L'escuma i la terbolesa de l'aigua.
Cal evitar perdre el contacte visual per barreres físiques, corbes del curs fluvial o vegetació densa.
Dins del dispositiu de seguretat de les actuacions i salvaments en medi aquàtic, quina figura es considera fonamental establir?
Un guaita aigües amunt.
En actuacions i salvaments en el medi aquàtic és fonamental establir un guaita aigües amunt.
Fins i tot quan l'entrada a l'aigua és imprescindible i es fa amb formació i EPI específic, la manera concreta d'entrar-hi i de sortir-ne està regulada. Com han de ser les entrades i sortides, i què s'hi ha d'evitar?
Progressives i controlades, evitant els salts des de llocs elevats o desconeguts.
Les entrades i sortides de l'aigua hauran de ser progressives i controlades, evitant els salts des de llocs elevats o desconeguts.
Com es qualifica l'ús incorrecte o incomplet de l'EPI?
Com un dels riscos més rellevants.
L'ús incorrecte o incomplet de l'EPI pot ser un dels riscos més rellevants.
De què ha de disposar el segon bomber en el principi «un dins / un fora»?
D'equip complet i línia de recuperació preparada.
El segon bomber ha de disposar d'equip complet i línia de recuperació preparada.
Interveniu en un riu amb corrent fort i heu de completar el dispositiu de seguretat. Quins recursos cal preveure aigües avall, i per a què?
Recursos que puguin intervenir si la víctima o un rescatador fossin arrossegats.
En el cas de rius i corrents, cal preveure recursos aigües avall que puguin intervenir si la víctima o un rescatador fossin arrossegats.

El zonatge aquàtic, el sistema LACES i altres riscos

24 preguntes

Segons quin criteri s'han de definir les zones de treball en una intervenció en entorn inundat?
Segons el risc potencial.
En qualsevol intervenció en entorn inundat o aquàtic és imprescindible definir clarament zones de treball diferenciades segons el risc potencial.
En qualsevol intervenció en entorn inundat o aquàtic és imprescindible definir clarament zones de treball diferenciades segons el risc potencial. Quines tres finalitats té aquesta zonificació?
Garantir la seguretat del personal, assignar funcions i delimitar responsabilitats.
La zonificació és fonamental per garantir la seguretat del personal, assignar funcions i delimitar responsabilitats.
De les zones de treball que es defineixen en una intervenció en medi aquàtic, la zona calenta és la de màxim risc. Què engloba com a mínim?
La làmina d'aigua o qualsevol superfície inestable amb possible contacte amb el medi aquàtic.
La zona calenta és la de màxim risc, i engloba com a mínim la làmina d'aigua o qualsevol superfície inestable on hi pot haver contacte amb el medi aquàtic.
En quantes subzones es divideix la zona calenta, i com s'anomenen?
En dues: la zona d'aigua o crítica i la zona humida.
La zona calenta es divideix en dues subzones: la zona d'aigua, també anomenada crítica, i la zona humida.
La zona calenta es divideix en dues subzones que es distingeixen per com s'hi produeix el contacte amb l'aigua, i no per la distància a la riba. Què caracteritza la zona d'aigua o crítica?
Que hi ha contacte directe i voluntari amb l'aigua, per immersió parcial o total.
La zona d'aigua o crítica és l'espai on es produeix un contacte directe i voluntari amb l'aigua, ja sigui per immersió parcial o total.
Dins de la zona calenta hi ha un espai on el contacte amb l'aigua és directe i voluntari, i on per tant no hi pot entrar qualsevol intervinent. Qui hi opera?
Els rescatadors aquàtics i el personal que ha d'accedir físicament al medi inundat.
A la zona d'aigua hi operen els rescatadors aquàtics o el personal que ha d'accedir físicament al medi inundat.
El protocol LACES és una eina de seguretat adaptada als riscos de les inundacions, especialment rellevant allà on el nivell de l'aigua pot evolucionar de manera ràpida i imprevisible. Què designa cadascuna de les cinc lletres?
Observador, punts d'ancoratge, comunicacions, rutes d'escapament i zona segura.
LACES correspon a Lookouts, Anchor points, Communications, Escape routes i Safety zones: observador, punts d'ancoratge, comunicacions, rutes d'escapament i zona segura.
Quina funció té l'observador dins del protocol LACES adaptat al medi aquàtic?
Mantenir la vigilància de l'evolució de l'aigua.
Dins del protocol LACES, un membre de l'equip manté la vigilància de l'evolució de l'aigua i de la seva possible evolució.
Quins tres canals de comunicació preveu el protocol LACES entre l'interior i l'exterior?
El visual, el verbal i la ràdio.
Cal establir canals clars de comunicació entre l'interior i l'exterior: visual, verbal o via ràdio.
En quin moment s'ha de definir la ruta d'escapament, segons el protocol LACES?
Abans d'iniciar la maniobra.
Abans d'iniciar una maniobra s'han de definir una ruta clara de sortida cap a zona segura.
L'última lletra del protocol LACES obliga a tenir identificat, abans de començar, un lloc concret al qual retirar-se si l'aigua puja. Què s'ha de determinar com a zona segura?
Un espai lliure d'aigua o punts elevats on refugiar-se.
Cal determinar un espai lliure d'aigua o punts elevats on refugiar-se en cas de necessitat.
En quines condicions és especialment rellevant el risc d'hipotèrmia i hidrocució?
En operacions prolongades o en condicions adverses.
El risc d'hipotèrmia i hidrocució per immersió en aigua freda és especialment rellevant en operacions prolongades o en condicions adverses.
Quina de les mesures de prevenció del risc d'hipotèrmia següents NO s'estableix?
Fer relleus cada trenta minuts d'exposició.
Les mesures de prevenció del risc d'hipotèrmia són accedir a l'aigua de forma progressiva, limitar el temps d'exposició segons la temperatura, utilitzar EPI tèrmic complet i garantir punts de recanvi i recuperació tèrmica.
Quin d'aquests elements es cita com a causa d'electrocució en una zona inundada?
Les línies elèctriques caigudes.
El manual diu: «Risc elèctric: cables submergits o línies caigudes poden generar electrocució». No és un inventari tancat —un quadre elèctric negat també pot electrocutar—, i per això es demana què cita el manual, no quants elements hi ha.
Quins tres elements constructius debilita l'aigua?
Els murs, els fonaments i els talussos.
L'aigua debilita murs, fonaments i talussos, de manera que hi ha risc de col·lapse estructural.
De quines tres substàncies pot estar carregada l'aigua d'una inundació?
D'aigües residuals, hidrocarburs o productes químics.
L'aigua pot estar carregada d'aigües residuals, hidrocarburs o productes químics.
Quins dos efectes pot tenir el corrent sobre les persones, segons el risc d'arrossegament i atrapament?
Arrossegar-les o bloquejar-les contra objectes fixos.
El corrent pot arrossegar persones o bloquejar-les contra objectes fixos.
Un bomber treballa sobre un espigó, fora de l'aigua però amb risc de caure-hi. En quina zona es troba?
A la zona humida.
La zona humida correspon als marges, espigons, rampes, riberes o entorns propers on hi ha risc de caiguda o contacte involuntari amb l'aigua.
Quines dues condicions s'exigeixen a qualsevol intervinent dins de la zona calenta?
Tenir assignada una funció concreta i estar sota supervisió directa.
Qualsevol intervinent dins la zona calenta ha de tenir assignada una funció concreta i estar sota supervisió directa.
Què no pot comprometre el posicionament de vehicles i equips?
La retirada en cas d'agreujament del risc.
El posicionament de vehicles i equips no pot comprometre la retirada en cas d'agreujament del risc.
La segona lletra del protocol LACES adaptat al medi aquàtic imposa una condició a complir abans de l'exposició, no durant, i admet més d'una forma de complir-la. Què exigeix a tota persona que s'exposi a l'aigua?
Estar subjecta amb línia desembragable o assegurada, o tenir un punt de referència segur.
Tota persona que s'exposi a l'aigua ha d'estar subjecta amb una línia desembragable o assegurada, o bé disposar d'un punt de referència segur per a la seva retirada.
En quins escenaris és especialment rellevant aplicar el protocol LACES?
On l'evolució del nivell de l'aigua pot ser ràpida i imprevisible.
Aplicar LACES és especialment rellevant en escenaris on l'evolució del nivell de l'aigua pot ser ràpida i imprevisible.
Heu d'entrar en un edifici que ha estat negat durant hores i l'aigua pot haver-ne debilitat murs i fonaments. Quina mesura s'exigeix abans d'accedir-hi?
Fer un reconeixement visual previ.
Cal fer un reconeixement visual previ abans d'accedir a edificis inundats, perquè l'aigua debilita murs, fonaments i talussos.
Detecteu la presència d'animals de considerable envergadura o perillosos a la zona inundada on heu d'intervenir. Quines dues opcions d'aproximació es preveuen?
L'aproximació en embarcació o les maniobres indirectes.
Davant de la presència d'animals de considerable envergadura o perillosos caldrà preveure l'aproximació en embarcació o realitzar maniobres indirectes.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 33

Àudio, làmines i test del tema 34 · Tots els temes · Generador de tests