Les 90 preguntes del tema 33

Intervenció bàsica en rescat urbà. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 33

Introducció al rescat urbà

5 preguntes

Quines accions comprèn el rescat urbà d'una persona atrapada en un entorn construït?
Localitzar, accedir, estabilitzar i evacuar.
El rescat urbà és tota actuació destinada a localitzar, accedir, estabilitzar i evacuar persones que es troben atrapades o en situació de dificultat física o funcional dins d'un entorn construït i que no poden resoldre la seva situació sense assistència externa.
Amb quins mitjans es poden fer les intervencions en alçada sobre cobertes o patis interiors?
Amb mitjans manuals, cordes o vehicles especials.
Les intervencions en alçada inclouen maniobres sobre cobertes, façanes, patis interiors o altres elements elevats, i es poden fer amb mitjans manuals, amb cordes o amb l'ajuda de vehicles especials (AEA). El risc de caiguda i l'accés difícil exigeixen tècniques molt precises i seguretat reforçada.
Quines situacions inclou la tipologia «altres tipus de salvament urbà»?
Persones atrapades sota mobiliari i caigudes en patis o pous.
Inclou situacions com persones atrapades sota mobiliari, caigudes dins de patis o pous, atrapaments lleus en espais confinats (rebosts, trasters...) o qualsevol altra situació urbana on calgui l'alliberament de persones amb mitjans tècnics.
Dins de l'àmbit operatiu es poden identificar tres grans tipologies de rescat urbà, sovint combinades entre elles. Quines són?
Intervencions en alçada, rescats en ascensors i altres tipus de salvament urbà.
Les tres grans tipologies de rescat urbà, que sovint es presenten de manera combinada, són les intervencions en alçada, els rescats en ascensors i altres tipus de salvament urbà.
Davant de qualsevol tipologia de rescat urbà, quin criteri general s'ha de seguir per decidir per on s'entra i com s'actua?
Buscar sempre l'accés més fàcil, segur i ràpid, evitant accions innecessàriament destructives.
El criteri general és buscar sempre l'accés més fàcil, segur i ràpid, evitant accions innecessàriament destructives. Mentre es fa, cal valorar constantment el risc-benefici per als actuants i per a la víctima.

Marc normatiu en el rescat en alçada

8 preguntes

Quin reial decret modifica el RD 1215/1997 en matèria d'equips de treball temporal en alçada?
El RD 2177/2004.
El RD 1215/1997 va ser modificat pel RD 2177/2004, que és el text clau per establir quan i com poden utilitzar-se els equips individuals de protecció (EPI) i els sistemes col·lectius. El procediment de treballs en alçada dels Bombers de la Generalitat s'elabora a partir d'aquest RD 2177/2004.
Quin paper té la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals dins del marc normatiu del rescat en alçada?
És la base legal de la seguretat en el treball.
La Llei 31/1995 constitueix la base legal de la seguretat en el treball: defineix els principis preventius i l'obligació de les administracions de protegir la salut i seguretat dels seus treballadors, inclosos els bombers. Les altres tres descripcions corresponen al RD 1215/1997 i al RD 486/1997.
La Llei 31/1995 és aplicable als serveis d'emergència amb una excepció. En quines situacions pot prevaldre la necessitat operativa sobre alguns requeriments preventius?
En situacions de catàstrofe o risc vital imminent.
La llei és aplicable als serveis d'emergència excepte en situacions de catàstrofe o risc vital imminent, on pot prevaldre la necessitat operativa sobre alguns requeriments preventius. Per l'altre costat, si no hi ha un risc vital imminent, tots els aspectes de seguretat s'han d'aplicar.
Com defineix la normativa el concepte de «treball temporal en alçada»?
El que es fa per sobre de 2 metres i comporta risc de caiguda.
El RD 1215/1997, modificat pel RD 2177/2004, defineix el treball temporal en alçada com aquell que es du a terme en una alçada superior a 2 metres i que comporta risc de caiguda. Coincideix amb el llindar de 2 metres del RD 486/1997 per protegir zones amb risc de caiguda.
El RD 1215/1997, modificat pel RD 2177/2004, regula les condicions d'ús dels equips de treball. Quins equips hi són directament afectats?
Escales, bastides, línies de vida i sistemes anticaiguda.
El RD 1215/1997, modificat pel RD 2177/2004, afecta directament escales, bastides, línies de vida i sistemes anticaiguda, i és el text clau per establir quan i com poden utilitzar-se els EPI i els sistemes col·lectius.
Amb quin criteri fonamental s'ha d'aplicar el procediment de treballs en alçada quan la situació de rescat pressiona el temps de resposta?
Amb flexibilitat i sentit comú: la seguretat no ha d'anar en contra de l'eficàcia.
La seguretat de l'actuació no ha d'anar en contra de la seva eficàcia: el procediment s'aplica amb flexibilitat i sentit comú, prioritzant sempre la missió de salvament.
Més enllà de l'aplicació rigorosa de tècniques i mesures de seguretat, què exigeix tota actuació d'intervenció en alçada?
Una planificació acurada i una valoració del risc constant.
Les intervencions en alçada exigeixen una planificació acurada, una valoració del risc constant i l'aplicació rigorosa de tècniques i mesures de seguretat per evitar accidents durant la maniobra. L'objectiu és aconseguir el salvament de forma segura, eficaç i adaptada a cada situació.
Heu d'intervenir sobre una coberta a 2,5 metres d'alçada per rescatar una persona que no es troba en situació de risc vital imminent. És treball temporal en alçada?
Sí, perquè se superen els 2 metres amb risc de caiguda.
És treball temporal en alçada perquè se superen els 2 metres amb risc de caiguda. I com que no hi ha risc vital imminent, s'han d'aplicar tots els aspectes de seguretat previstos.

Tècniques bàsiques: cordes, nusos, politges i SAS

17 preguntes

Quines dues homologacions compleixen les cordes de què disposen els Bombers de la Generalitat?
Corda semiestàtica i corda dinàmica simple.
A Bombers de la Generalitat es disposa de cordes que compleixen les dues homologacions: categoria de corda semiestàtica i categoria de corda dinàmica simple, que permet absorbir la caiguda d'una persona.
Amb quins materials estan fabricades les cordes utilitzades en el treball en alçada?
Amb materials sintètics d'alta resistència.
Les cordes utilitzades en el treball en alçada són de tipus tècnic i estan fabricades amb materials sintètics d'alta resistència.
Per a què és útil el nus de ballestrinca o pardal?
Per a connexions ràpides i ajustables a punts d'ancoratge provisionals.
La ballestrinca o pardal és útil per a connexions ràpides i ajustables a punts d'ancoratge provisionals.
En la classificació de les politges de rescat, quina és la funció específica de les politges simples?
Redirigir el moviment de la corda.
Les politges, en general, permeten multiplicar la força i redirigir la càrrega, i es desglossen en politges simples, politges amb bloqueig i sistemes compostos. La funció de les politges simples és redirigir el moviment de la corda; evitar el retrocés de la càrrega és la de les politges amb bloqueig o autoblocants, i reduir la força necessària per elevar una càrrega o persona, la dels sistemes compostos o polispasts.
A banda dels elements fixos de l'edificació, quins altres recursos es poden fer servir com a ancoratge de fortuna?
Els arbres i el propi vehicle de bombers.
També és possible l'ús d'arbres o el propi vehicle de bombers com a ancoratge de fortuna. Els pilars, les bigues, les xemeneies, les baranes metàl·liques o els suports d'instal·lacions són elements fixos de l'edificació, que és l'altra via.
El sistema d'ancoratge de seguretat (SAS) és el sistema destinat a la instal·lació de cordes en una maniobra de rescat en alçada. De quants punts d'ancoratge que ofereixin total garantia ha de constar com a mínim?
De dos.
El SAS està format per un mínim de dos punts d'ancoratge que ofereixin total garantia. Aquest mínim és el que assegura la redundància: si un punt falla, l'altre sosté el sistema.
Quins nusos es fan servir com a autoblocants, és a dir, com a sistemes de seguretat en descensos o ascensos?
El Prusik i el Machard.
El Prusik i el Machard són els nusos autoblocants utilitzats com a sistemes de seguretat en descensos o ascensos: bloquegen la corda si comença a lliscar.
En el treball amb cordes, quina distinció hi ha entre les cordes principals i les cordes secundàries?
Principals, de suspensió i tracció; secundàries, de seguretat.
Les cordes principals són les de suspensió i tracció. Les secundàries són les de seguretat o línia de vida, i s'utilitzen sempre en sistemes redundants. És un eix de classificació diferent del d'estàtiques i dinàmiques.
Per a què serveix el nus de vuit simple en una maniobra amb corda?
Com a nus de topall en un descensor o una politja.
El vuit simple serveix com a nus de topall, per evitar que la corda s'escapi d'un dispositiu com un descensor o una politja.
Per a què serveix el nus de vuit resseguit o per sinus?
Per assegurar l'ancoratge de la corda a l'arnès o a un punt fix.
El vuit resseguit o per sinus serveix per assegurar l'ancoratge de la corda a l'arnès o a un punt fix. Evitar que la corda s'escapi d'un dispositiu és la funció del vuit simple, com a nus de topall.
Esteu elevant una víctima per una façana amb un sistema de politges i el relleu dels bombers que estiren obliga a aturar la tracció uns segons. Què evita, en aquest moment, una politja amb bloqueig o autoblocant?
El retrocés de la càrrega.
Les politges amb bloqueig o autoblocants eviten el retrocés de la càrrega, i són molt útils en politges de rescat.
Heu de muntar un SAS en una coberta on només hi ha dos punts aparentment sòlids i el comandament pregunta què ha de garantir el sistema abans de confiar-hi la corda. Què li responeu?
Redundància i fiabilitat.
El SAS és un sistema destinat a la instal·lació de cordes, format per un mínim de dos punts d'ancoratge que ofereixin total garantia, assegurant redundància i fiabilitat.
Amb quin criteri s'ha de seleccionar la modalitat de SAS en una intervenció?
En funció del context, l'estabilitat de l'entorn i el material utilitzat.
Cada variant de SAS respon a una necessitat operativa concreta i s'ha de seleccionar en funció del context, l'estabilitat de l'entorn i el material utilitzat.
Les cordes tècniques es classifiquen en estàtiques i dinàmiques. Quina diferència hi ha entre les unes i les altres?
Les estàtiques tenen molt poca elasticitat i s'indiquen per a rescat, descens i ascens controlat; les dinàmiques absorbeixen impactes i s'usen en escalada.
Les cordes estàtiques tenen molt poca elasticitat i estan indicades per a maniobres de rescat, descens i ascens controlat. Les dinàmiques absorbeixen impactes i s'usen principalment en escalada o allà on pugui haver-hi caiguda.
Segons la situació i els recursos disponibles es poden establir diferents modalitats de SAS. Quina d'aquestes NO n'és una?
SAS suspès.
Les modalitats de SAS són el simple, el que va en línia, el triangulat, el de corda, el que fa servir un vehicle i el que fa servir un bomber. El «SAS suspès» no hi figura.
Un equip ha d'evacuar una víctima façana amunt i vol reduir l'esforç de tracció necessari. Quin sistema s'hi ha de muntar per aconseguir-ho?
Un sistema de politges compost o polispast.
El polispast o sistema de politges compost està format habitualment per combinacions de politges fixes i mòbils, i permet reduir la força necessària per elevar una càrrega o una persona.
En un entorn urbà cal muntar un ancoratge de fortuna. Què s'ha de fer sempre abans de confiar-hi la maniobra?
Inspeccionar-lo visualment, verificar-ne la resistència i, si cal, reforçar-lo.
Són ancoratges de fortuna els pilars, les bigues, les xemeneies, les baranes metàl·liques o els suports d'instal·lacions, i cal inspeccionar-los visualment, verificar-ne la resistència i, si cal, reforçar-los amb sistemes addicionals.

Maniobres de rescat en alçada (1–6)

7 preguntes

Un bomber ha de pujar per una corda ja instal·lada des de la coberta per accedir a una finestra d'un tercer pis. Quins elements formen el sistema d'ascens per corda fixa que ha de fer servir?
Bloquejadors (puny), pedal i arnès.
L'ascens per corda fixa permet pujar de forma controlada i segura per una corda prèviament instal·lada, amb un sistema format per bloquejadors (puny), pedal i arnès. És una maniobra habitual per sortir d'una zona fonda.
Un bomber ha de treballar sobre una coberta plana amb risc de caiguda i el comandament li indica que s'ancori amb un element de retenció. A quin punt de l'arnès s'ha de connectar?
A l'anella ventral de subjecció o retenció del sobrepantaló.
La maniobra amb elements de retenció té per objectiu garantir la seguretat dels intervinents on hi hagi risc de caiguda a diferent nivell, i consisteix a ancorar-se a l'anella ventral de subjecció/retenció de l'arnès integrat al sobrepantaló, amb un sistema adequat i homologat.
Heu d'arribar fins a una persona que ha quedat atrapada en un pati interior per sota del vostre nivell d'accés, i després evacuar-la pel mateix camí. Quin és l'objectiu de la maniobra de descens per corda o ràpel?
El descens controlat de rescatadors i víctimes.
El ràpel té per objectiu permetre el descens controlat, tant per a rescatadors com per a l'evacuació de víctimes.
Esteu preparant un ràpel per baixar fins a una víctima des de la coberta d'un edifici de quatre plantes. Quins elements ha d'incloure el sistema de descens?
Dispositiu de frenada, ancoratges sòlids, línia principal i línia de seguretat.
El ràpel consisteix a baixar per una corda utilitzant un dispositiu de frenada que permet controlar la velocitat de descens. El sistema inclou punts d'ancoratge sòlids, una línia principal i una segona corda com a línia de seguretat o anticaigudes. El bloquejador, pedal i arnès són de l'ascens per corda fixa.
En les maniobres de rescat vertical amb triangle de salvament o llitera, a quants punts s'ha de fixar el sistema per garantir la màxima seguretat?
A dos punts independents.
L'assegurament de la víctima amb llitera o triangle de salvament té per objectiu garantir la màxima seguretat mitjançant la fixació del sistema a dos punts independents, connectant la víctima amb cordes, arnesos i sistemes d'unió segurs.
Un bomber ha de progressar de manera autònoma per una estructura metàl·lica amb perfils i passamans de grans dimensions, fent servir el sistema MGO. Què exigeix la maniobra en tot moment?
Estar assegurat per dos punts, mantenint-ne sempre un de connectat.
La progressió amb sistema MGO exigeix estar assegurat per dos punts en tot moment: sempre hi ha un punt d'ancoratge de l'MGO connectat mentre es desplaça l'altre.
Heu d'accedir a una finestra d'un segon pis per rescatar una persona. No hi ha accés per l'interior, l'autoescala no pot arribar per l'amplada del carrer i no és possible instal·lar cap corda des de dalt. Quina maniobra de progressió és la indicada?
La progressió tipus escalada.
La maniobra de progressió tipus escalada consisteix a progressar amb les mans per l'estructura, assegurant-se amb corda des de la planta baixa o des de plantes intermèdies. És la maniobra que es fa servir quan no és possible instal·lar una corda des de dalt. L'escenari parla de finestra i no de balcó perquè els balcons són un dels destins previstos del sistema MGO.

Maniobres de rescat en alçada (7–10)

6 preguntes

Com es qualifica la maniobra de ràpel del bomber?
Com una maniobra crítica que cal conèixer i practicar.
El ràpel del bomber es qualifica de maniobra crítica que cal conèixer i practicar, precisament perquè es reserva als casos en què no hi ha un punt fiable d'ancoratge fix i hi ha risc vital imminent per a una persona.
Arribeu amb l'AEA a un edifici amb una persona ferida en un balcó d'un quart pis i heu de decidir com la baixeu. De quines maneres es pot fer un rescat amb autoescala?
Per la cistella, amb llitera a la cistella o per gruatge lleuger.
El rescat amb AEA es pot fer accedint a la cistella, amb la víctima immobilitzada en una llitera a la pròpia cistella, o bé mitjançant el mode de gruatge lleuger de l'AEA.
En un rescat amb AEA pel mode de gruatge lleuger, quines modalitats es poden fer servir?
Gruatge simple, gruatge complex, punt fix i salvament urgent amb triangle.
Dins del mode de gruatge lleuger es pot fer un gruatge simple, un gruatge complex, un punt fix o un salvament urgent amb triangle de rescat.
L'escala de ganxos i l'escala colissa serveixen per accedir al rescat de persones. Es poden fer servir també per evacuar-les?
Sí, sempre que les persones es trobin en condicions de transitar-hi.
L'escala de ganxos i l'escala colissa es poden utilitzar per accedir al rescat de persones i fins i tot per evacuar-les si aquestes es troben en condicions de transitar-hi.
Heu d'accedir a un pati interior estret, sense possibilitat d'arribar-hi amb autoescala. Què distingeix l'escala de ganxos de l'escala colissa pel seu disseny?
La de ganxos es penja; la colissa es recolza.
L'escala de ganxos està dissenyada per penjar-se i l'escala colissa per ser recolzada. Totes dues permeten accedir al rescat de persones i fins i tot evacuar-les si es troben en condicions de transitar-hi.
Us trobeu davant d'una persona en risc vital imminent en una façana on no hi ha cap punt fiable que pugui fer d'ancoratge fix. Quina maniobra és la indicada en aquesta situació?
El ràpel del bomber.
El ràpel del bomber consisteix a despenjar un bomber utilitzant un altre bomber com a punt fix mitjançant cordes. És la maniobra prevista quan hi ha risc vital imminent i no hi ha cap punt fiable que pugui fer d'ancoratge fix.

La seguretat en intervencions en alçada

14 preguntes

A quina anella de l'arnès integral es connecta el sistema anticaigudes?
A l'anella 'A'.
El sistema anticaigudes és un dispositiu d'assegurament, independent del mode de progressió o de suspensió, connectat a l'anella 'A' (anticaigudes) de l'arnès integral.
Amb quin sistema s'ha de complementar sempre un sistema de suspensió?
Amb un sistema anticaigudes.
Un sistema de suspensió subjecta l'usuari i li permet posicionar-se en suspensió, i s'ha de complementar sempre amb un sistema anticaigudes.
Quina pauta se segueix amb l'extrem de la corda en el treball amb cordes?
Fer un nus abans del final de la corda.
Entre les pautes de seguretat en intervencions en alçada hi consta que, en el treball amb cordes, cal fer un nus abans del final de la corda.
Abans d'iniciar una intervenció en alçada, el cap de dotació recorda a l'equip sobre quins fonaments se sosté la seguretat operativa d'aquest tipus de servei. Quins són?
En la previsió, la formació i l'autoprotecció.
Els fonaments de la seguretat operativa es basen en la previsió, la formació i l'autoprotecció. Tots els membres de l'equip han de tenir coneixement i entrenament suficient en tècniques de progressió, ús del material i reconeixement de situacions de risc.
Quins components inclou un sistema de protecció individual contra caigudes en alçada?
Un dispositiu de subjecció del cos més un sistema de connexió a un ancoratge.
Són el conjunt de components previstos per protegir l'usuari contra les caigudes en alçada, i inclouen un dispositiu de subjecció del cos i un sistema de connexió que es fixa a un punt d'ancoratge segur. En funció de la finalitat es distingeixen tres sistemes: retenció, suspensió i anticaigudes.
Què s'ha d'identificar i analitzar en l'avaluació inicial d'una intervenció en alçada?
Els punts amb perill de caiguda i l'estabilitat estructural de l'espai.
La seguretat comença amb una bona avaluació de la situació: cal identificar qualsevol punt amb perill de caiguda a diferent nivell i analitzar l'estabilitat estructural de l'espai (cobertes, bastides, cornises...). Aquesta primera observació ha de servir per decidir com i per on es podrà moure l'equip amb garanties.
Un cop valorats els riscos, per què és essencial delimitar clarament les zones de perill?
Perquè l'equip sàpiga fins on pot acostar-se sense assegurar-se.
És essencial delimitar clarament les zones de perill, especialment aquelles on hi hagi risc de caiguda, perquè tot l'equip entengui bé fins on pot acostar-se sense estar assegurat.
Abans d'entrar en acció en una intervenció en alçada, qui ha de comprovar els EPI i què cal fer amb les anomalies?
Cada bomber comprova els seus EPI i comunica immediatament qualsevol anomalia.
El material individual i col·lectiu ha d'estar revisat: cada bomber ha de comprovar que els seus EPI estan correctament col·locats i funcionen bé, i qualsevol anomalia s'ha de comunicar immediatament.
Durant una maniobra amb AEA, què cal abans d'executar cada acció?
Una comunicació prèvia i la confirmació de recepció de l'altra part.
Les comunicacions s'han de mantenir en tot moment: es fa una comunicació prèvia a l'inici de les accions i no s'executa fins a rebre la confirmació de recepció de l'altra part, per emissora o per l'intercomunicador de l'AEA.
Un bomber treballa assegurat amb un sistema anticaigudes connectat a l'anella 'A' de l'arnès integral, i per sota seu hi ha poc espai lliure fins al nivell inferior. Quin concepte descriu la distància que cal preveure en aquesta situació?
L'alçada lliure.
El sistema anticaigudes no impedeix la caiguda lliure: la seva funció és parar-la limitant la força de xoc suportada per l'usuari. Per això s'ha de preveure una distància de seguretat anomenada «alçada lliure».
Durant una maniobra de càrrega d'una víctima a la plataforma d'una AEA, el pas entre l'estructura fixa i la cistella no és completament segur. Què s'ha de fer abans de travessar-lo?
Aturar el motor i muntar un sistema anticaigudes, redundant si és possible.
Quan el pas entre l'estructura fixa i la cistella no és completament segur, cal aturar el motor i muntar un sistema anticaigudes que, quan sigui possible, ha de ser redundant amb un punt d'ancoratge elevat.
En una intervenció en coberta, el comandament demana un sistema que delimiti l'espai de treball i impedeixi que el bomber entri a la zona amb risc de caiguda, sense estar pensat per aturar-ne cap. De quin dels tres sistemes de protecció individual es tracta?
D'un sistema de retenció.
El sistema de retenció delimita l'espai de treball i impedeix que el bomber arribi a la zona amb risc de caiguda; no està pensat per aturar-ne cap. Si després el bomber hagués de quedar en suspensió, caldria un sistema de suspensió, complementat sempre amb un anticaigudes.
Durant una intervenció en una coberta plana amb risc de caiguda a diferent nivell, un bomber ha de progressar fins a la vora per assegurar una víctima. A quants punts i a quins s'ha d'ancorar?
Dos punts: el de progressió o suspensió més el sistema anticaigudes.
Sempre que hi hagi risc de caiguda, el personal que fa la maniobra ha d'estar ancorat a dos punts: al de progressió o suspensió més el sistema anticaigudes. El fonament és que l'anticaigudes no impedeix la caiguda lliure, sinó que la para limitant la força de xoc.
Durant un rescat amb autoescala, un bomber s'ha de desplaçar pels trams fins a la cistella i necessita portar-hi algunes eines. Com ha de fer el desplaçament i què fa amb les eines?
Motor aturat, assegurament amb MGO i mans lliures: les eines, en bosses penjades.
Cal fer-ho amb el motor aturat, assegurant-se amb el sistema MGO i mantenint sempre les mans lliures. Les eines s'han de portar en bosses penjades o bé recollir-les un cop a la cistella.

Ascensors electromecànics d'adherència

11 preguntes

Quines són les tres tipologies principals d'ascensors instal·lats a Catalunya, segons el seu funcionament i estructura tècnica?
Electromecànics d'adherència, hidràulics i sense cambra de màquines.
A Catalunya la major part dels ascensors instal·lats corresponen a tres tipologies principals: electromecànics d'adherència, hidràulics i sense cambra de màquines. Els inclinats o funiculars no són una tipologia a part: són una variant dels d'adherència.
On se situa habitualment la cambra de màquines d'un ascensor electromecànic d'adherència?
A la part superior de l'edifici.
La cambra de màquines és l'espai situat habitualment a la part superior de l'edifici, on es troben el motor, la politja, el quadre de maniobres i els controls elèctrics.
Quina és la funció del limitador de velocitat en un ascensor electromecànic d'adherència?
Actuar sobre el fre de seguretat si la velocitat és excessiva.
El limitador de velocitat és el sistema que actua sobre el fre de seguretat en cas de velocitat excessiva o caiguda de la cabina. Governar trucades, portes, velocitat, posicionament i parades és la funció del quadre de maniobres.
Malgrat la modernització del parc d'ascensors i les normatives europees de seguretat, les intervencions en ascensors continuen sent de les més habituals del rescat urbà. Quines són les causes més freqüents d'aquestes intervencions?
Avaries, talls elèctrics, errors de control i crisis d'angoixa.
Les causes més freqüents són avaries elèctriques o mecàniques, talls de subministrament elèctric, errors de funcionament dels sistemes de control i usuaris amb crisi d'angoixa o situacions de risc mèdic.
Què són els ascensors inclinats o funiculars?
Ascensors d'adherència exteriors que es desplacen en un pla inclinat.
Els ascensors inclinats o funiculars són una variant dels electromecànics d'adherència: ascensors de gran capacitat instal·lats a l'exterior, amb la singularitat que tant la cabina com el contrapès es desplacen en un pla inclinat, no vertical.
Com funciona un ascensor electromecànic d'adherència?
Un motor acciona una politja que mou els cables d'acer.
Els ascensors electromecànics d'adherència funcionen mitjançant un motor elèctric que acciona una politja. Aquesta politja transmet el moviment als cables d'acer que sostenen la cabina i el contrapès, i requereixen una cambra de màquines on s'ubiquen el motor i els aparells de maniobra.
Quina és la funció del contrapès en un ascensor electromecànic d'adherència?
Equilibrar el pes de la cabina i reduir l'esforç del motor.
El contrapès és l'element que equilibra el pes de la cabina i redueix l'esforç del motor; es mou en sentit oposat a la cabina i també està suspès per cables. Marcar el recorregut és la funció de les guies, i bloquejar el moviment sense energia, la del fre de seguretat.
Per què es diu que en un ascensor electromecànic d'adherència els cables d'acer treballen per adherència?
Perquè no arrosseguen per tracció directa, sinó per fregament amb la politja.
Els cables no arrosseguen per tracció directa, sinó per adherència a la politja, que té ranures que guien els cables i fa de nexe entre el motor i el moviment vertical de la cabina.
En un ascensor d'adherència, quin element bloqueja el moviment de la cabina quan no hi ha subministrament o hi ha una avaria?
El fre de seguretat.
El fre de seguretat bloqueja el moviment quan no hi ha subministrament o hi ha avaria. El limitador de velocitat és un element diferent: el que actua sobre aquest fre si la velocitat és excessiva o la cabina cau.
Quina diferència hi ha entre un motor geared i un motor gearless en un ascensor electromecànic d'adherència?
El geared porta reductor; el gearless, no.
Geared vol dir amb reductor, propi dels sistemes més tradicionals; gearless, sense reductor, propi de les instal·lacions més modernes. Els ascensors sense cambra de màquines fan servir habitualment un motor gearless situat dins del mateix forat.
Arribeu a un edifici antic amb una persona atrapada en un ascensor electromecànic d'adherència que s'ha aturat per un tall de subministrament elèctric. En quin estat us trobareu la cabina?
Bloquejada pel sistema de fre del motor.
En tallar-se el subministrament, la cabina queda bloquejada pel sistema de fre del motor, que cal desbloquejar manualment des de la cambra de màquines.

Ascensors hidràulics i sense cambra de màquines

9 preguntes

Quin element desplaça la cabina en un ascensor hidràulic?
Un pistó impulsat per oli a pressió.
Els ascensors hidràulics són sistemes d'elevació que utilitzen la força d'un pistó impulsat per oli a pressió per desplaçar la cabina.
Com és la velocitat de desplaçament d'un ascensor hidràulic comparada amb la dels sistemes electromecànics?
Inferior.
La velocitat de desplaçament dels ascensors hidràulics és inferior a la dels sistemes electromecànics, però l'arquitectura de funcionament és simple i fiable.
En un ascensor hidràulic, on es troba habitualment la bomba hidràulica?
En un armari tècnic a la planta baixa.
La bomba hidràulica es troba habitualment, amb el motor elèctric, dins d'un armari tècnic a la planta baixa, sovint en una sala annexa al recinte de l'ascensor. La correcció oficial de 2026 substitueix tota la taula de parts de §3.1.2 —que fins ara era una còpia de la dels ascensors d'adherència— i la nova situa la «cambra de màquines o armari tècnic» a prop del buit de l'ascensor, sovint a les plantes inferiors, tot i que també hi ha instal·lacions sense cambra específica. La cambra a la part superior de l'edifici és la de l'ascensor electromecànic d'adherència, que és una altra tecnologia.
De quines dues formes pot actuar el pistó d'un ascensor hidràulic?
Directa, sota la cabina, o indirecta, amb politges o palanques.
El pistó pot actuar de forma directa, situant-se just sota la cabina, o de forma indirecta, mitjançant un sistema de politges o palanques.
En quin tipus d'edificis és habitual la instal·lació d'ascensors hidràulics?
En edificis de poca alçada o amb limitacions d'espai.
Els ascensors hidràulics són habituals en edificis de poca alçada o amb limitacions d'espai. A més, la seva arquitectura de funcionament és simple i fiable, tot i que la velocitat de desplaçament és inferior a la dels sistemes electromecànics.
Els ascensors sense cambra de màquines són una evolució dels sistemes electromecànics tradicionals. On se situa el motor i de quin tipus és habitualment?
Dins del forat, a la part superior, i de tipus gearless.
El funcionament es basa en un motor d'adherència, habitualment de tipus gearless, situat dins del mateix forat de l'ascensor, generalment a la part superior del recorregut. Aquest disseny permet estalviar espai arquitectònic i elimina la necessitat d'una sala tècnica específica.
On es pot trobar el quadre de maniobra d'un ascensor sense cambra de màquines?
A la planta superior o en una planta intermèdia.
El quadre de maniobra es pot trobar a la planta superior, en un armari de control, o en una planta intermèdia, depenent del fabricant i la configuració de l'edifici. En absència de cambra de màquines s'instal·la en un armari metàl·lic en una ubicació tècnica accessible.
Per què són molt habituals els ascensors sense cambra de màquines en edificis nous d'habitatges i oficines?
Per la seva eficiència energètica, el menor manteniment i la integració compacta.
Aquest tipus d'instal·lacions són molt habituals en edificis nous d'habitatges i oficines per la seva eficiència energètica, el menor manteniment i la integració compacta.
Arribeu a tres edificis diferents. Al primer trobeu la bomba en un armari a la planta baixa, en una sala annexa al recinte; al segon, una cambra a la part superior amb el motor, la politja i el volant de maniobra; al tercer, un armari de control a la planta superior però sense cap sala tècnica. Quins tipus d'ascensor són?
Hidràulic, electromecànic d'adherència i sense cambra de màquines, respectivament.
L'armari tècnic a la planta baixa en sala annexa és propi de l'hidràulic (motor i bomba). La cambra de màquines a la part superior és la de l'electromecànic d'adherència. L'armari de control a la planta superior sense sala tècnica és el del sense cambra de màquines, que té el motor gearless dins del forat. Identificar el tipus és el primer pas de les pautes generals de seguretat.

Maniobres de rescat en ascensors i repàs final

13 preguntes

Quina limitació tenen les claus de desbloqueig de les portes en un rescat en ascensor?
Només actuen si la cabina es troba a la planta corresponent o molt propera.
Es fan servir les claus de desbloqueig específiques per obrir les portes manuals, i aquestes claus només actuen si la cabina es troba a la planta corresponent o molt propera.
Per a què cal mantenir contacte verbal en tot moment amb les persones atrapades?
Per avaluar el seu estat i tranquil·litzar-les.
Cal mantenir contacte verbal en tot moment amb les persones atrapades per avaluar el seu estat físic i emocional, i per tranquil·litzar-les durant la maniobra.
Un cop confirmada la posició segura de la cabina, com es fa l'obertura de portes i què es prioritza en l'extracció?
S'obren manualment, prioritzant la seguretat de tots.
Quan es confirma la posició segura de la cabina, s'obren manualment les portes i es facilita l'extracció de les persones atrapades. Es prioritza la seguretat de l'usuari i dels intervinents, evitant riscos de caiguda o atrapament.
En què consisteix la maniobra de rescat en un ascensor sense cambra de màquines?
Localitzar l'armari de control, tallar la tensió i usar el desbloqueig.
La maniobra consisteix a localitzar l'armari de control electrònic, tallar el subministrament elèctric i usar el desbloqueig automàtic. Les altres opcions corresponen a les maniobres dels ascensors d'adherència i dels hidràulics.
Quines són les tres accions sobre les sèries de seguretat que permeten garantir la desconnexió del subministrament elèctric al motor?
Obrir la porta d'una planta, el polsador del fossat i el de la cabina.
Es pot garantir la desconnexió del subministrament elèctric al motor actuant sobre les sèries de seguretat amb tres accions: obrir la porta de qualsevol planta, prémer el polsador elèctric d'emergència del fossat i prémer el polsador elèctric d'aturada d'emergència sobre la cabina. Cal activar-ne com a mínim dues.
Un cop tallada la tensió de l'ascensor, quina és la següent pauta general de seguretat?
Bloquejar l'armari de comandament i senyalitzar el rescat.
Després de tallar la tensió cal bloquejar l'accés a l'armari de comandament i senyalitzar clarament la situació de rescat, per evitar intervencions externes.
Un cop finalitzada l'extracció de les persones atrapades, què s'ha de fer amb l'ascensor i a qui s'ha de notificar la intervenció?
Deixar-lo fora de servei fins a la revisió i avisar els responsables.
Un cop finalitzada l'extracció es comprova l'estat de l'ascensor i es deixa fora de servei fins que l'empresa de manteniment faci una revisió. Es notifica la intervenció als responsables de l'edifici.
Abans d'iniciar qualsevol maniobra de rescat en ascensor, què inclou la comprovació visual dels elements?
Les portes i els mecanismes de bloqueig, l'estat de la cabina, les guies i els cables amb possibles deformacions, i que no hi hagi obstacles, olis o aigua fins al fossat.
Cal revisar visualment les portes i els mecanismes de bloqueig, l'estat de la cabina, les guies i els cables i possibles deformacions, i assegurar-se que no hi ha obstacles, olis o aigua fins al fossat. Serveix per detectar anomalies que podrien agreujar la situació i establir mesures correctores abans de procedir.
Com s'ha de localitzar la cabina dins del forat abans de continuar la maniobra?
Per inspecció visual des de les portes o amb els indicadors del quadre.
Es fa mitjançant inspecció visual des de les portes o amb els indicadors del quadre. Serveix per saber si la cabina és accessible des d'una planta o si cal accedir des de dalt o per l'escala de manteniment.
Hi ha una persona atrapada en un ascensor electromecànic d'adherència, amb la cabina aturada entre dues plantes. Quina és la seqüència de la maniobra de rescat?
Accedir a la cambra, tallar la tensió, desbloquejar el fre i girar el volant.
Cal accedir a la cambra de màquines, tallar el subministrament elèctric, desbloquejar el fre motor i girar el volant fins a fer coincidir la cabina amb una planta transitable, coordinant els efectius de la cambra amb els que estan en contacte amb les víctimes.
Durant un rescat en ascensor, un bomber proposa obrir només la porta d'una planta per assegurar que el motor no es posa en marxa. Per què no n'hi ha prou?
Perquè cal activar com a mínim dues de les tres funcions de seguretat, i a més s'ha de tallar sempre la tensió des del quadre de maniobres o de l'armari elèctric corresponent.
Cal activar com a mínim dues de les tres funcions de seguretat i, a més, s'ha de tallar sempre la tensió des del quadre de maniobres o des de l'armari elèctric corresponent.
En dos edificis diferents trobeu una cabina aturada entre plantes: una en un ascensor electromecànic d'adherència i l'altra en un ascensor hidràulic. En quin dels dos podeu portar la cabina cap amunt?
Només en el d'adherència: girant el volant des de la cambra de màquines un cop desbloquejat el fre motor. L'hidràulic no permet elevar la cabina sense el funcionament actiu de la bomba.
En el d'adherència sí: girant el volant des de la cambra de màquines un cop desbloquejat el fre motor. En l'hidràulic no, perquè no permet elevar la cabina sense el funcionament actiu de la bomba; la maniobra manual només en permet el descens.
Arribeu a un edifici de quatre plantes amb una persona atrapada dins d'un ascensor hidràulic, aturat entre la primera i la segona planta per un tall de subministrament elèctric. La víctima està conscient i tranquil·la. Quina actuació permet evacuar-la?
Tallar la tensió i activar la vàlvula de descàrrega manual.
En un ascensor hidràulic cal localitzar el motor hidràulic, comprovar que l'ascensor està fora de servei, tallar la tensió des del quadre de comandament i activar la vàlvula de descàrrega manual perquè la cabina baixi lentament fins a la planta inferior.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 32 Preguntes del tema 34 →

Àudio, làmines i test del tema 33 · Tots els temes · Generador de tests