Les 175 preguntes del tema 27

Intervenció bàsica en riscos NRBQ. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 27

Presentació, concepte NRBQ i creació del GRIT

9 preguntes

Quins són els quatre blocs que donen lloc a l'acrònim NRBQ?
Nuclear, radiològic, biològic i químic
Els riscos NRBQ es classifiquen tradicionalment en quatre grans blocs: nuclear, radiològic, biològic i químic.
En quin any es crea el GRIT dins del Cos de Bombers de la Generalitat?
2020
El GRIT es crea l'any 2020. El seu desplegament estava previst per a l'1 de gener de 2021, però la pandèmia de la COVID-19 va obligar a avançar-lo.
Què significen les sigles GRIT?
Grup de Recolzament en Intervencions Tecnològiques
El GRIT és el Grup de Recolzament en Intervencions Tecnològiques, creat per formalitzar el coneixement expert que ja tenia Bombers.
Durant la Guerra Freda, quin era el risc que preocupava principalment?
El nuclear
Durant la Guerra Freda la preocupació principal era el risc nuclear derivat d'un possible conflicte bèl·lic o d'accidents a centrals nuclears. Als anys 80 i 90 el focus va passar a la seguretat de les centrals i el control radiològic; amb la globalització i la biotecnologia van guanyar pes els riscos biològics.
D'on deriven els riscos NRBQ?
De l'ús, manipulació, emmagatzematge o transport de tecnologies o substàncies que poden generar danys catastròfics
Els riscos NRBQ deriven de l'ús, la manipulació, l'emmagatzematge o el transport de tecnologies o substàncies que, en cas d'incident, poden generar danys catastròfics. La vulnerabilitat de la població i la preparació de la resposta condicionen la gravetat, però no formen part de la definició del risc.
Quins tres factors fan que les emergències NRBQ exigeixin una gestió especialment acurada?
El factor temps, la identificació precisa i la coordinació entre els serveis actuants
La complexitat d'aquestes emergències fa que el factor temps, la identificació precisa i la coordinació entre serveis siguin claus. Per això requereixen una intervenció especialitzada i una gestió molt acurada del risc.
Quins dos incidents van posar el focus, als anys 80 i 90, en la seguretat de les centrals i el control radiològic?
Txernòbil i Tokaimura
Txernòbil (1986) i Tokaimura (1999) són els incidents que marquen aquesta etapa. Fukushima és del 2011 i Goiânia (1987) és l'exemple de risc radiològic per font abandonada, no d'accident en una central.
Per què el GRIT es va haver de desplegar abans del previst?
Per la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 el febrer de 2020
El GRIT es crea el 2020 i el seu desplegament estava previst per a l'1 de gener de 2021, però la irrupció de la pandèmia el febrer de 2020 va obligar a avançar-lo. Va assumir un paper destacat assessorant en protecció i liderant les intervencions, especialment a les residències de gent gran.
Un vessament en una nau industrial queda contingut dins del recinte i no té capacitat d'afectar res de fora. Per què, per si sol, no es considera un risc NRBQ?
Perquè els efectes potencials no poden afectar àmplies àrees ni la salut col·lectiva
Es parla de riscos NRBQ quan els efectes potencials poden afectar àmplies àrees i tenir conseqüències greus sobre la salut de les persones, el medi ambient o les infraestructures crítiques. No és simplement un incendi en una màquina industrial o un accident de trànsit: el que els defineix és la magnitud potencial del dany, no el tipus d'instal·lació ni els mitjans que calguin.

Risc nuclear i risc radiològic

10 preguntes

Quants reactors nuclears hi ha a Catalunya i en quina província?
Tres, a la província de Tarragona
A Catalunya hi ha tres reactors nuclears, tots a la província de Tarragona: Vandellós II, Ascó I i Ascó II.
Quantes instal·lacions radioactives hi ha a Catalunya?
234
Catalunya és la comunitat amb més instal·lacions radioactives de l'Estat: 234, més de la meitat a Barcelona i la seva rodalia.
Quin pla especial dona resposta al risc radiològic a Catalunya?
RADCAT
El Pla especial per a emergències radiològiques de Catalunya és el RADCAT.
Quins reactors nuclears hi ha a Catalunya?
Vandellós II, Ascó I i Ascó II
Els reactors de Catalunya, destinats a la generació d'energia elèctrica, són Vandellós II, Ascó I i Ascó II.
A quina classe de l'ADR corresponen les mercaderies perilloses radiològiques?
A la classe 7
El transport de mercaderies perilloses radiològiques per la xarxa viària correspon a la classe 7 de l'ADR.
El risc nuclear i el risc radiològic són situacions poc freqüents però de gran impacte potencial, i cal estar preparat per actuar-hi amb seguretat i coordinació. Quina és la diferència essencial entre el risc nuclear i el radiològic?
El radiològic no implica fissió nuclear
Tots dos comparteixen la base científica de la radiació ionitzant, però el risc radiològic no implica fissió nuclear, tot i que pot exposar persones a altes dosis.
A banda de les instal·lacions radioactives, en quins dos escenaris hi ha risc radiològic?
A la xarxa viària i en determinats escenaris d'obra pública amb aparells de mesura
Hi ha risc radiològic a la xarxa viària, pel flux de transport de mercaderies perilloses radiològiques —classe 7 de l'ADR—, i en determinats escenaris d'obra pública que utilitzen instruments de mesura amb fonts radioactives.
L'any 1987, a Goiânia, què va provocar l'exposició accidental de centenars de persones?
Una font de cesi-137 que procedia d'un hospital abandonat
A Goiânia (Brasil, 1987) una font de cesi-137 procedent d'un hospital abandonat va provocar l'exposició accidental amb afectació de centenars de persones. És l'exemple típic de risc radiològic: sense fissió, però amb dosis altes.
Quina característica comparteixen els accidents per risc nuclear i els accidents per risc radiològic?
Que són situacions poc freqüents però que tenen un gran impacte potencial
Tot i compartir base científica —la radiació ionitzant— i diferir en l'origen, tots dos són situacions poc freqüents però de gran impacte potencial, i cal estar preparat per actuar-hi amb seguretat i coordinació.
En una obra pública desapareix un instrument de mesura que incorpora una font radioactiva. Davant de quin risc us trobeu i quin pla hi dona resposta?
Risc radiològic, i el RADCAT
Les fonts radiològiques d'obra pública, medicina, indústria o recerca són risc radiològic: no hi ha fissió nuclear, però poden exposar persones a altes dosis de radiació. El pla especial per a emergències radiològiques de Catalunya és el RADCAT.

Risc biològic i risc químic

13 preguntes

Quantes indústries Seveso hi ha a Catalunya?
164
A Catalunya hi ha 164 indústries Seveso. La normativa Seveso estableix les normes per prevenir accidents greus en indústries amb substàncies perilloses.
Quin volum de mercaderia perillosa es mou anualment a Catalunya?
Uns 9 milions de tones
A Catalunya es mouen anualment uns 9 milions de tones de mercaderia perillosa.
Quin pla d'emergència exterior correspon al sector químic industrial?
El PLASEQCAT
Respecte de les instal·lacions industrials, el pla d'emergència exterior del sector químic és el PLASEQCAT. El TRANSCAT cobreix els accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril.
El risc biològic pot estar present en gairebé tots els escenaris, des de la desinfecció de residències fins a les actuacions en clavegueres o en entorns degradats. Quina és la principal dificultat d'aquest risc en emergències?
La detecció, perquè no és habitual tenir aparells de mesura
El risc biològic pot estar present en gairebé tots els escenaris, i la principal dificultat radica en la detecció perquè no és habitual disposar d'aparells de mesura.
Un camió cisterna bolca en una carretera catalana i la càrrega queda afectada, amb pèrdua de producte. Quin pla s'ha d'activar si l'afectació de la matèria perillosa es produeix durant el transport?
TRANSCAT
El TRANSCAT és el pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril. El PLASEQCAT cobreix les instal·lacions industrials.
Quins dos orígens pot tenir el risc biològic?
Accidental o intencionat
El risc biològic fa referència a microorganismes o toxines que poden provocar malalties en persones o animals, i pot tenir origen accidental —laboratoris, abocaments— o intencionat, és a dir bioterrorisme.
Quins serveis de salvament inclou també el risc biològic?
Els de persones en ambients insalubres o amb obesitat mòrbida, i els d'animals no domèstics
El risc biològic inclou els serveis de salvament de persones, especialment en ambients insalubres o de persones amb obesitat mòrbida, i també el salvament d'animals no domèstics. Pot estar present en gairebé tots els escenaris.
Quins són tres exemples habituals d'actuació per risc biològic?
Desinfecció de residències, actuacions en entorns degradats i suport a la part sanitària
Els exemples habituals són la desinfecció de residències o equipaments públics, les actuacions en entorns degradats —Diògenes, clavegueres— i el suport a la part sanitària en situacions de contaminació biològica.
Quines són les fonts del risc químic a Catalunya?
La indústria química, les xarxes d'oleoductes, gasoductes i etilenoductes, i el transport viari i ferroviari
Les fonts són la gran varietat d'indústria química, les xarxes d'oleoductes, gasoductes i etilenoductes, i el transport de matèries perilloses per tota la xarxa, tant viària com ferroviària.
Què estableix la normativa Seveso?
Les normes per prevenir accidents greus en indústries amb substàncies perilloses
La normativa Seveso estableix les normes necessàries per prevenir accidents greus en indústries que treballen amb substàncies qualificades com a perilloses.
Quins dos riscos principals genera un incendi químic?
Alta radiació tèrmica i gasos tòxics o corrosius
Els incendis químics poden generar alta radiació tèrmica i gasos tòxics o corrosius. Les ones de xoc, les pressions sobtades i la projecció de fragments són pròpies de les explosions.
En un habitatge, la barreja accidental de dos productes de neteja incompatibles genera vapors que afecten tres persones. A quina tipologia d'incident químic correspon?
A una barreja o reacció química descontrolada entre productes incompatibles
Les barreges o reaccions químiques descontrolades es produeixen quan dos o més productes incompatibles es combinen de forma accidental i generen calor, vapors tòxics, inflamacions o pressions inesperades. Afecten tant el sector industrial com entorns quotidians, i són una de les causes més habituals d'intervenció.
Un tren de mercaderies perilloses descarrila, hi ha un incendi als frens i la càrrega queda intacta. Com es classifica aquest accident de transport?
Com un accident sense afectació de la càrrega
Els accidents durant el transport de matèries perilloses es distingeixen en accidents sense afectació de la càrrega —incendis en frens, xocs, sortides de via— i amb afectació de la càrrega —fuites, incendis, explosions, trencament de vàlvules. Aquí la càrrega no està afectada.

Doctrina NRBQ, tipologia d'accidents i efecte dòmino

7 preguntes

Com es designa el concepte NRBQ en anglès?
CBRN
En anglès el terme és CBRN: Chemical, Biological, Radiological and Nuclear.
En un accident químic, un primer incident pot generar conseqüències que desencadenin nous accidents en cadena i que augmentin l'abast i la gravetat de l'emergència. Quina d'aquestes NO és una causa de propagació de l'efecte dòmino?
Descens brusc de la temperatura ambient
L'efecte dòmino es propaga per radiació tèrmica, ones de sobrepressió, projecció de fragments i fuites secundàries generades per la fallada d'equips propers.
En un accident durant el transport de matèries perilloses, qui té responsabilitats a més dels bombers?
L'expedidor i el transportista
Els bombers intervenen al lloc, però l'expedidor i el transportista també hi tenen responsabilitats segons la normativa de referència.
Quins elements comparteixen tots els riscos NRBQ i configuren una doctrina d'intervenció?
Alta complexitat tècnica, identificació precoç, elevat risc per als intervinents, possibles efectes massius i coordinació interinstitucional
El terme NRBQ no només classifica riscos: també estableix una doctrina d'intervenció, perquè tots comparteixen alta complexitat tècnica, necessitat d'identificació precoç, elevat risc per als intervinents, possibilitat d'efectes massius o a llarg termini i importància de la comunicació i la coordinació interinstitucional.
A què obliguen els serveis d'emergència les característiques comunes dels riscos NRBQ?
A tenir procediments específics, equips de protecció adequats, sistemes de detecció i protocols especialitzats
Aquestes característiques obliguen els serveis d'emergència a tenir procediments específics, equips de protecció adequats, sistemes de detecció i protocols d'actuació especialitzats.
Quines mesures de prevenció industrial es dissenyen contra l'efecte dòmino?
Separacions de seguretat entre equips, parets tallafocs amb dipòsits sectoritzats i sistemes automàtics d'extinció i detecció
A nivell de prevenció industrial es dissenyen separacions de seguretat entre equips, paret tallafocs i dipòsits sectoritzats, i sistemes automàtics d'extinció i detecció.
Un dipòsit crema en un parc de tancs i la radiació tèrmica comença a escalfar-ne dos de propers. Quina actuació operativa correspon davant d'aquest risc d'efecte dòmino?
Refredar les estructures properes per protegir els tancs, les vàlvules i les canonades
A nivell operatiu, davant de l'efecte dòmino els bombers poden actuar ràpidament sobre les fonts secundàries amenaçades, refredar estructures properes —tancs, vàlvules, canonades— i avaluar l'efecte de cada acció per anticipar reaccions en cadena.

La identificació i l'etiquetatge SGA i CLP

7 preguntes

Què és el SGA en matèria d'etiquetatge?
El Sistema Globalment Harmonitzat de les Nacions Unides
El SGA és el Sistema Globalment Harmonitzat, a nivell de les Nacions Unides. El CLP és la norma europea que n'integra els criteris.
Què significa la sigla CLP?
Classificació, Etiquetatge i Envasament
El CLP és el reglament europeu de Classificació, Etiquetatge i Envasament de substàncies i mescles, que integra els criteris del SGA de les Nacions Unides.
Quin és el sistema més habitual per identificar matèries perilloses?
L'etiquetatge normatiu
El sistema més habitual és l'etiquetatge normatiu, amb dos sistemes principals: el SGA, a nivell de les Nacions Unides, i el CLP, de la Unió Europea.
Quin pictograma CLP correspon a la toxicitat aguda?
GHS06
El GHS06, representat amb la calavera, correspon a la toxicitat aguda. El GHS07 és perill per a la salut i el GHS08, perill greu per a la salut.
En una emergència NRBQ, quina és una de les primeres prioritats operatives?
Identificar ràpidament la substància o l'agent implicat
Identificar ràpidament la substància o agent implicat és una de les primeres prioritats operatives, perquè de la identificació en depenen la zonificació, l'elecció dels EPI i les maniobres que es podran aplicar.
Quina relació hi ha entre el SGA i el CLP?
El CLP integra els criteris de classificació del SGA a la legislació de la Unió Europea
El CLP és la norma europea sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles, i integra a la legislació de la Unió Europea els criteris de classificació del sistema globalment harmonitzat de les Nacions Unides, el SGA.
Quina d'aquestes NO és una cosa que permeti fer una identificació correcta de la substància?
Reconstruir la causa que ha originat l'incident i la seqüència dels fets
Una identificació correcta permet determinar la perillositat real del producte, establir una zonificació i àrees de treball segures, escollir els EPI adequats, aplicar maniobres específiques i comunicar correctament a altres serveis. Reconstruir la causa i la seqüència dels fets és feina posterior a l'emergència, no una finalitat operativa de la identificació.

La placa taronja ADR i les etiquetes de classe

14 preguntes

Quantes xifres té el número ONU de la placa taronja?
Quatre
El número ONU, situat a la part inferior de la placa, és un número de quatre xifres que identifica la substància concreta.
Quina substància identifica el número ONU 1203?
Gasolina
El número ONU 1203 correspon a la gasolina. Una placa 33/1203 indica un líquid molt inflamable.
Què indica el codi de perill 22?
Gas refrigerat
El 22 correspon a gas refrigerat.
Els bombers arriben a un camió accidentat i el primer que llegeixen és el codi de perill de la part superior de la placa taronja, que comença amb una X. Què indica aquesta X davant del codi de perill?
Que la matèria reacciona violentament amb l'aigua
La X davant del codi de perill indica reacció violenta amb l'aigua, dada decisiva per decidir si es pot utilitzar aigua.
Què indica la repetició d'un número dins del codi de perill?
Un increment d'aquell perill
El primer número indica el perill principal i la repetició d'un número indica un increment d'aquell perill.
Què significa el codi de perill 606?
Matèria infecciosa
El 606 correspon a matèria infecciosa. El 539 és peròxid orgànic inflamable, el 333 matèria líquida pirofòrica i el 22 gas refrigerat.
En el transport de mercaderies perilloses per carretera, en què consisteix el sistema d'identificació doble?
En la placa taronja amb dos codis i les etiquetes de perill en forma de rombe
El sistema és doble: la placa taronja ADR, amb el codi de perill a la part superior i el número ONU a la inferior, i les etiquetes de perill al vehicle, en forma de rombe i amb un número de classe.
Quantes xifres té el codi de perill de la placa taronja i què indica la primera?
Dos o tres números, i el primer de tots indica el perill principal
El codi de perill ocupa la part superior de la placa taronja i té dos o tres números: el primer és el perill principal, la repetició d'un número indica increment del perill i una X al davant indica reacció violenta amb l'aigua.
Quin codi de perill correspon a una matèria líquida pirofòrica?
333
El 333 és matèria líquida pirofòrica. El 323 és líquid inflamable que reacciona amb l'aigua i desprèn gasos inflamables; el X423, sòlid inflamable que hi reacciona violentament; i el 539, peròxid orgànic inflamable.
Què vol dir el codi de perill 44?
Sòlid inflamable que a temperatura elevada es troba en estat fos
El 44 és sòlid inflamable que a una temperatura elevada es troba en estat fos. La repetició del número és el que marca l'increment del perill d'inflamabilitat.
Quina diferència hi ha entre els codis de perill 90 i 99?
Tots dos són matèria perillosa diversa; el 99 va transportada en calent
Tots dos són matèria perillosa diversa, i el 99 afegeix que va transportada en calent. La matèria infecciosa és el 606.
A les etiquetes de perill en forma de rombe, quin número de classe correspon a un producte afavoridor de la combustió?
El 5
L'escala dels números de classe és: 0 risc simple, 2 emissió de gasos, 3 inflamabilitat de líquids, 4 inflamabilitat de sòlids, 5 afavoridor de la combustió, 6 toxicitat, 7 radioactivitat, 8 corrosivitat, 9 reacció violenta espontània i X reacció violenta amb l'aigua.
Quina diferència hi ha entre els números de classe 3 i 4?
El 3 és inflamabilitat de líquids i el 4, inflamabilitat de sòlids
El 3 correspon a inflamabilitat de líquids i el 4, a inflamabilitat de sòlids. L'emissió de gasos és el 2 i la reacció violenta espontània, el 9.
Un camió accidentat porta una placa taronja amb el codi 33 sobre el número 1203 i una etiqueta de classe 3. Què en podeu deduir?
Que transporta gasolina, que és una substància altament inflamable
El 1203 és el número ONU de la gasolina, i el 33, amb el número repetit, indica un increment del perill d'inflamabilitat. La reacció amb l'aigua la marcaria una X al davant del codi, que aquí no hi és.

Cisternes, contenidors i rombe NFPA 704

12 preguntes

Per a què s'utilitza una cisterna criogènica amb aïllament tèrmic?
Per a gasos liquats com el nitrogen o l'oxigen
La cisterna criogènica, amb aïllament tèrmic, s'utilitza per a gasos liquats com el nitrogen o l'oxigen.
Quan l'etiquetatge no és llegible, la forma del dipòsit ja dona indicis del producte que transporta. Quina geometria de cisterna correspon a productes a pressió com el GLP, l'amoníac o el clor?
Circular
La geometria circular resisteix millor la pressió interior i és la dels dipòsits amb productes a pressió. L'el·líptica correspon a líquids no pressuritzats.
A les indústries químiques, els dipòsits fixos poden portar el rombe de perill NFPA 704, dividit en quarts de colors diferents amb un número o un símbol a cada quart. Què indica el quart de color blau?
El risc per a la salut
Al rombe NFPA 704 el blau és el risc per a la salut, el vermell la inflamabilitat, el groc la reactivitat i el blanc el risc específic.
Al quart d'inflamabilitat del rombe NFPA 704, quin nivell correspon a un producte que s'inflama per sota de 37 °C?
El 3
L'escala d'inflamabilitat del rombe va de 0 a 4: el 4 és inflamació per sota de 25 °C, el 3 per sota de 37 °C, el 2 per sota de 93 °C, l'1 per sobre de 93 °C i el 0 vol dir que no s'inflama.
A Catalunya hi ha dues normatives per identificar els dipòsits fixos o mòbils de les indústries químiques que no s'han de transportar per carretera, i una és el rombe de perill. Quina limitació té el rombe NFPA 704 respecte del panell taronja ADR?
No identifica el producte pel seu estat d'agregació
El rombe NFPA sí que permet identificar la incompatibilitat amb l'aigua, però no identifica el producte pel seu estat d'agregació, cosa que sí que fa el panell taronja ADR.
Què es pot dir del contingut d'una cisterna de secció el·líptica?
Que no pot estar pressuritzada i que, per tant, transporta líquids
La geometria el·líptica fa abaixar el centre de gravetat i fa que la pressió interior sigui mínima: el dipòsit no pot estar pressuritzat i és el que tenen els que transporten líquids.
Per a quins productes és habitual una cuba d'acer inoxidable petita?
Per a productes corrosius o tòxics en quantitats moderades
La cuba d'acer inoxidable petita és habitual per a productes corrosius o tòxics en quantitats moderades. Els gasos liquats com el nitrogen o l'oxigen van en cisterna criogènica, amb aïllament tèrmic.
A banda de l'etiquetatge i de la forma de la cisterna, què més pot ajudar a identificar el risc d'un vehicle?
Les vàlvules, els sistemes de ventilació i els materials de fabricació
L'observació visual del vehicle, les vàlvules, els sistemes de ventilació i els materials de fabricació també poden ajudar a identificar el risc.
Quines dues normatives identifiquen a Catalunya els dipòsits fixos o mòbils que no s'han de transportar per carretera?
El rombe de perill NFPA 704 i el reglament REACH-CLP
Per als dipòsits fixos o mòbils que no han de ser transportats per carretera hi ha dues normatives: el rombe de perill NFPA 704 i el reglament REACH-CLP, que és el sistema de la Unió Europea.
Per què és especialment rellevant el rombe NFPA 704 en una intervenció amb aigua?
Perquè permet identificar si el producte és incompatible amb l'aigua
És rellevant el fet que el rombe permet identificar si el producte és incompatible amb l'aigua, cosa que cal tenir en compte en l'ús d'aigua en cas d'extinció o refredament.
En quin cas la identificació d'una instal·lació fixa pot coincidir amb el sistema de l'ADR?
En els embalums que es transporten de la indústria al destinatari
Les instal·lacions químiques tenen un sistema d'identificació que sovint és diferent del de l'ADR, però que hi pot coincidir en els embalums que es transporten des de la indústria química al seu destinatari, perquè aquests sí que circulen per carretera.
Un rombe NFPA 704 porta un 3 al quart blau, un 4 al vermell, un 3 al groc i el quart blanc buit. Què significa?
Molt perillós per a la salut, s'inflama per sota de 25 °C, pot explotar en cas de xoc o escalfament i cap risc específic
Al quart blau, el 3 és molt perillós; al vermell, el 4 és inflamació per sota de 25 °C; al groc, el 3 és que pot explotar en cas de xoc o escalfament; i el quart blanc buit vol dir que no hi ha cap risc específic, perquè és on es marquen l'oxidant, el corrosiu, el radioactiu, el «no usar aigua» i el risc biològic.

Sistemes de detecció i documentació complementària

11 preguntes

Què controla un dosímetre individual?
L'exposició acumulada del personal
El dosímetre individual controla l'exposició acumulada del personal; el radiòmetre mesura la radiació ambiental.
Quin aparell mesura el nivell de radiació ambiental?
El radiòmetre
El radiòmetre mesura el nivell de radiació ambiental, a diferència del dosímetre, que mesura l'exposició acumulada de la persona.
Quin document del producte implicat cal sol·licitar sempre com a documentació complementària?
La fitxa de seguretat (MSDS o FDS)
Entre la documentació complementària cal recollir la fitxa de seguretat (MSDS o FDS) del producte, els registres industrials, els plànols i els contactes tècnics.
Quin equip permet discriminar quin tipus de material radioactiu hi ha, com el cobalt-60 o el cesi-137?
El detector d'isòtops
El detector d'isòtops permet discriminar quin tipus de material radioactiu hi ha present.
Quan cal recórrer als sistemes de detecció in situ?
Quan l'etiquetatge no és clar o el contenidor ha estat destruït
Quan l'etiquetatge no és clar, o el contenidor ha estat destruït, cal utilitzar sistemes de detecció in situ.
Què mesura un detector amb sensors catalítics o electroquímics?
Gasos inflamables, oxigen, monòxid de carboni o sulfur d'hidrogen
El detector amb sensors catalítics i/o electroquímics mesura la presència de gasos inflamables, oxigen, CO, H₂S i altres. Les tires o reactius líquids de pH canvien de color davant de determinades substàncies.
Com identifiquen els compostos els espectròmetres portàtils Raman i FTIR?
Per anàlisi de l'espectre de la mostra
Els espectròmetres portàtils Raman i FTIR identifiquen compostos químics per anàlisi de l'espectre. El canvi de color és el principi de les tires reactives i dels tubs colorimètrics.
Quin detector químic, a més de canviar de color, pot determinar quantitats en ppm?
El tub colorimètric
Els tubs colorimètrics canvien de color en detectar alguns productes, i a més alguns poden determinar les quantitats en ppm.
Quins dos sistemes s'utilitzen en la detecció biològica?
Proves ràpides i sensors d'aire i superfície
La detecció biològica utilitza proves ràpides per identificar presència de microorganismes o toxines —tests d'antigen, PCR ràpides— i sensors d'aire i superfície per a entorns amb sospita de patògens.
A més de la fitxa de seguretat, quina documentació complementària cal recopilar d'una instal·lació afectada?
Registres industrials, plànols actualitzats i contactes tècnics de l'empresa
Cal recopilar la fitxa de seguretat del producte, els projectes o registres industrials amb dades de quantitats emmagatzemades o en procés, els plànols actualitzats de la instal·lació i els contactes tècnics de l'empresa o del personal responsable al lloc.
Arribeu a una planta química amb una fuita i el cap de torn de l'empresa es posa a la vostra disposició. Per què és prioritari parlar-hi de seguida?
Perquè pot aportar de primera mà dades que marquen la diferència entre una actuació segura i una amb risc afegit
És prioritari interrogar o coordinar-se amb el personal tècnic de l'empresa per obtenir les dades de primera mà, ja que poden marcar la diferència entre una actuació segura i una intervenció amb risc afegit. La direcció de l'emergència no és seva.

Valoració: Font, Flux i Diana

9 preguntes

La metodologia de valoració d'una emergència NRBQ fa servir dos ordres contraris segons si s'està reconeixent la situació o actuant-hi. Quins són?
En reconeixement, font, flux i diana; en acció, diana, flux i font
En el reconeixement s'analitza d'on surt el risc, cap on va i a qui pot afectar. En l'acció l'ordre s'inverteix perquè la primera prioritat operativa és protegir allò que es pot perdre, i l'actuació sobre l'origen és la part més tècnica i arriscada, que va l'última.
La valoració d'una emergència NRBQ es fa amb una eina conceptual de tres elements que permet estimar l'afectació de l'incident, tant l'actual com la potencial. Dins d'aquesta metodologia, què s'entén per flux?
La manera com el risc es propaga des de la font cap a l'entorn
El flux és la manera com el risc es propaga des de la font cap a l'entorn: un núvol que s'escampa, un vessament que corre o un camp de radiació.
Quin d'aquests pot constituir la font en una emergència NRBQ?
Una persona infectada en una zona pública
La font és l'origen del problema i pot ser un contenidor trencat, una fuita de gas, una font radioactiva desprotegida o una persona infectada en una zona pública.
Quines tres preguntes ha de permetre respondre la valoració inicial d'una emergència NRBQ?
Quina és la substància implicada, com s'està propagant i a qui o què està afectant
La valoració inicial ha de permetre entendre quina és la substància o agent implicat, com s'està propagant i a qui o què està afectant. Llegir amb cura el que està passant permet anticipar l'evolució de l'incident i establir prioritats amb criteris de seguretat i eficiència.
En qualsevol emergència NRBQ la valoració inicial és una etapa crítica i no un tràmit previ a l'actuació. Per què és tan important no respondre de manera impulsiva?
Perquè una resposta impulsiva pot agreujar encara més la situació
En qualsevol emergència NRBQ una resposta impulsiva pot agreujar la situació. Per això la valoració inicial és una etapa crítica i no un tràmit previ a l'actuació.
La font és l'origen del problema, el lloc on es genera el risc: un contenidor trencat, una fuita de gas, una font radioactiva desprotegida. Què vol dir avaluar-la?
Entendre el risc inicial, la seva mida, naturalesa, estat físic i evolució prevista
La font és l'origen del problema, el lloc on es genera el risc. Avaluar-la vol dir entendre quin és el risc inicial, la seva mida, naturalesa, estat físic i evolució prevista.
El flux és la manera com el risc es propaga des de la font cap a l'entorn, sigui un núvol, un vessament o un camp de radiació. Què implica analitzar-lo?
Identificar cap on va el perill i a quina velocitat ho fa
Analitzar el flux implica identificar cap on va el perill i a quina velocitat ho fa, i això és essencial per determinar les zones que seran afectades.
La metodologia de valoració identifica tres elements i l'objectiu principal és protegir-ne un abans que pateixi les conseqüències del perill. Quina d'aquestes NO és una diana?
El contenidor trencat per on s'escapa el producte
Les dianes són les víctimes directes o potencials del flux: persones exposades, altres instal·lacions o processos de la mateixa empresa, serveis d'emergència en accés a zona calenta, infraestructures sensibles i entorn natural. Un contenidor trencat és la font, no una diana.
Una canonada d'amoníac es trenca en una planta, el núvol avança amb el vent i hi ha un barri a sotavent. Com es reparteixen els tres elements de la metodologia?
El punt de fuita és la font, el núvol que avança és el flux i els veïns són les dianes
La font és el punt de fuita de la canonada; el flux és el núvol d'amoníac que avança segons la direcció del vent; i les dianes són els veïns del barri proper. El vent no és el flux: és el que el mou.

Metodologia inversa i avaluació dinàmica

8 preguntes

Quina és la primera prioritat operativa en la metodologia inversa?
Protegir les dianes
Invertint l'ordre natural de propagació, la intervenció se centra primer a protegir o rescatar les dianes, després a controlar el flux i finalment a actuar sobre la font.
Quina part de la intervenció és la més tècnica i arriscada?
L'actuació sobre la font
Actuar sobre la font és la part més tècnica i arriscada, i només s'ha de fer amb la situació controlada i amb informació, EPI i suport adequats.
L'escenari NRBQ és canviant: els canvis de vent, les reaccions químiques no previstes o l'aparició de noves víctimes obliguen a revaluar la situació constantment. Quina figura és fonamental per mantenir aquesta avaluació dinàmica?
La guàrdia de suport GRIT
La participació de la guàrdia de suport GRIT és una peça fonamental per mantenir la valoració dinàmica, que s'ha de revaluar constantment.
Un cop protegides les dianes, la intervenció passa a la segona prioritat de la metodologia inversa, amb accions com les barreres de contenció o el tall de canals de propagació. Quin n'és l'objectiu?
Aturar o reduir la propagació del risc cap a l'entorn
Després de protegir les dianes, la segona prioritat és contenir o alterar el flux, amb l'objectiu d'aturar o reduir la propagació del risc. Les accions típiques hi són l'abatiment de núvols, les barreres de contenció, la ventilació forçada i el tall de canals de propagació.
L'actuació sobre la font és la part més tècnica i arriscada de tota la intervenció. En quin moment s'ha de fer?
Quan la situació està controlada i els intervinents tenen informació, EPI i suport adequats
L'actuació sobre la font és la part més tècnica i arriscada, i s'ha de fer quan la situació està controlada i els intervinents disposen d'informació, EPI i suport adequat.
Un cop protegides les dianes i controlat el flux, arriba el torn d'actuar sobre l'origen del risc. Quines maniobres inclou aquesta tercera fase?
Embridament, taponament, tancament de vàlvules, transvasament i encapsulament
Actuar sobre la font inclou embridament, taponament, tancament de vàlvules, transvasament, encapsulament i retirada segura de la font. Les accions del segon bloc són les de contenir o alterar el flux, i les del tercer, les de protecció de dianes.
La metodologia de valoració serveix igual per a una fuita industrial, un vessament en carretera o una explosió amb dispersió química. En què rau la seva força?
En la seva simplicitat i capacitat d'adaptació
La seva força rau en la simplicitat i la capacitat d'adaptació: serveix igual per a una fuita en una indústria, un vessament en carretera o una explosió amb dispersió química, i permet ordenar la recollida d'informació i prioritzar l'actuació.
Durant una intervenció NRBQ el vent pot girar, poden aparèixer reaccions químiques no previstes i poden sortir noves víctimes. Per què l'avaluació no pot ser estàtica?
Perquè l'escenari és canviant: el vent gira i hi pot haver reaccions no previstes
L'escenari NRBQ és canviant, i per això s'ha de revaluar constantment: canvis de vent, reaccions químiques no previstes, noves víctimes. També cal un sistema de comunicació eficaç entre els comandaments, les unitats i l'entorn.

Maniobres de protecció i primeres de contenció

12 preguntes

A quina pressió solen treballar els coixins de taponament?
Per sota d'1,5 bar
Els coixins de taponament funcionen amb pressió d'aire, sovint per sota d'1,5 bar, i s'apliquen amb falques de fusta ajustades a l'esquerda.
En una emergència NRBQ les maniobres d'intervenció s'organitzen en dues grans categories, les defensives i les ofensives, i es combinen segons l'evolució de l'incident. Sobre qui actuen principalment les maniobres de protecció i seguretat?
Sobre les dianes
Les maniobres de protecció i seguretat són defensives i actuen principalment sobre les dianes; les de contenció i mitigació són ofensives i actuen sobre el flux o la font.
L'objectiu del confinament és reduir l'exposició de la població mantenint-la a l'interior dels edificis, amb portes i finestres tancades. En quins incidents és especialment efectiu el confinament?
En incidents amb núvols tòxics lleugers i temporals
El confinament és especialment efectiu en incidents amb núvols tòxics lleugers i temporals. Si el confinament no és segur o la situació és persistent i greu, s'evacua.
L'embridament és una maniobra ràpida de contenció, però requereix precisió i coneixement del sistema afectat, i es pot reforçar amb materials absorbents o impermeables. En què consisteix aquesta maniobra?
A aplicar mordasses, collarets o pinces sobre una canonada trencada
L'embridament consisteix a col·locar una mordassa, collaret o pinça sobre el punt de fuita d'una canonada o conducte per segellar temporalment el pas del producte.
Les maniobres d'intervenció NRBQ es poden combinar segons l'evolució de l'incident i les prioritats tàctiques que s'hagin establert. En quines dues grans categories s'organitzen?
Maniobres de protecció i seguretat, i maniobres de contenció i mitigació
Les maniobres s'organitzen en maniobres de protecció i seguretat, que són les defensives, i maniobres de contenció i mitigació, que són les ofensives. Es poden combinar segons l'evolució de l'incident i les prioritats tàctiques.
Les maniobres de contenció i mitigació es consideren ofensives. Sobre què actuen principalment?
Sobre el flux o bé sobre la font mateixa
Les maniobres de contenció i mitigació, les ofensives, actuen principalment sobre el flux o sobre la font. L'objectiu d'aquest grup és aturar, reduir o controlar el flux de la substància perillosa.
Les maniobres de protecció són les defensives i actuen principalment sobre les dianes. A quines persones protegeixen?
La població civil, els primers intervinents i el personal crític
Aquestes maniobres tenen com a finalitat protegir la vida i la salut de les persones implicades a l'emergència: població civil, primers intervinents i personal crític.
El confinament manté la població a l'interior d'edificis, amb les portes i les finestres tancades, i té un camp d'aplicació concret. Quan es duu a terme l'evacuació en lloc seu?
Quan el confinament no és segur o la situació és persistent i greu
L'evacuació trasllada la població fora de la zona de perill, habitualment cap a una zona de concentració segura, i es duu a terme quan el confinament no és segur o la situació és persistent i greu.
L'embridament és una maniobra ràpida, però requereix precisió i coneixement del sistema sobre el qual s'actua. Abans d'aplicar una mordassa sobre una canonada trencada, què cal fer?
Netejar i identificar el tipus de canonada i el producte implicat
Abans de l'aplicació cal netejar i identificar el tipus de canonada i el producte implicat, per escollir el sistema d'embridament més adequat. És una maniobra ràpida, però requereix precisió i coneixement del sistema.
Entre les maniobres de contenció n'hi ha una que s'aplica amb falques de fusta introduïdes amb maceta i amb coixins que funcionen amb pressió d'aire. Quin n'és l'objectiu?
Reduir o tallar la fuita d'un líquid que s'escapa per una esquerda
El taponament redueix o talla la fuita d'un líquid contingut a pressió atmosfèrica dins d'un recipient o cisterna que s'escapa per una esquerda. Segellar una canonada trencada és l'embridament.
En un taponament, la falca ha de fer la pressió justa que limiti la fuita i per introduir-la cal una maceta. Quina precaució concreta cal tenir en el moment de col·locar-la?
Que l'acció de falcar no arribi a engrandir l'esquerda
La falca ha de fer la pressió justa que limiti la fuita, i cal parar atenció que l'acció de falcar no engrandeixi l'esquerda. Per introduir-les cal una maceta, i es combinen amb coixins de taponament.
Una explosió en una empresa química deixa risc d'incendi i de dispersió de substàncies volàtils, amb un polígon i una escola al costat. Quina mesura de protecció correspon?
L'evacuació preventiva, perquè la situació és persistent i greu
El confinament és especialment efectiu en incidents amb núvols tòxics lleugers i temporals. Aquí hi ha risc d'incendi i dispersió sostinguda, de manera que la situació és persistent i greu i correspon l'evacuació preventiva.

Abatiment de núvol, supressió de vapors i tancament

7 preguntes

Una fuita d'amoníac en una cisterna genera un núvol que avança cap a una zona habitada i es munta una línia de mànegues amb acortinador. Quin és l'objectiu d'aquesta maniobra d'abatiment de núvol?
Reduir la dispersió d'un gas o vapor amb una cortina d'aigua polvoritzada
L'abatiment de núvol crea una cortina d'aigua polvoritzada o d'escumes per reduir la dispersió del gas, i és especialment útil amb gasos solubles en aigua com l'amoníac.
L'objectiu de la supressió de vapors és limitar l'emissió que produeix tota fuita de gas liquat o tot vessament de líquids volàtils, i es pot fer amb lones o amb escumes. Com ha de ser la cobertura en aquesta maniobra?
No estanca
Es cobreix el vessament amb una cobertura no estanca, amb lones o escumes, per frenar la producció de vapors sense segellar el producte.
En la reducció de la fuita d'un gas liquat, què es cobreix amb lones?
El recipient malmès
Es cobreix el recipient malmès per evitar que absorbeixi calor de l'ambient i mantenir la temperatura del producte interior.
El transvasament és una maniobra tècnica i de risc elevat que requereix coneixement del producte, sistemes de bombeig adequats i supervisió continuada. Quin n'és l'objectiu?
Eliminar el risc de la font transferint la substància a un contenidor segur
El transvasament transfereix la substància perillosa a un altre contenidor segur per eliminar el risc de la font. És una maniobra tècnica i de risc elevat que requereix coneixement del producte, sistemes de bombeig adequats i supervisió continuada.
La supressió de vapors cobreix el vessament amb una cobertura no estanca, que pot ser de lones o d'escumes. Quan s'opta per les escumes, segons quins dos criteris es tria l'escumogen?
La polaritat i la densitat respecte de l'aigua
Amb escumes cal seleccionar l'escumogen que més s'adeqüi al producte segons la polaritat i la densitat respecte de l'aigua. Per a la cobertura també es poden utilitzar lones.
Una cisterna d'acetona queda danyada després d'un incendi i encara conté producte. Quina maniobra sobre la font hi correspon i amb quina precaució?
El transvasament a un contenidor segur en zona segura, controlant atmosferes amb detectors
El transvasament trasllada el producte a un contenidor segur —per exemple un GRG, gran contenidor a granel— en zona segura, i exigeix controlar les atmosferes amb detectors perquè l'acetona és molt volàtil i inflamable.
En una fuita de gas liquat, quin efecte té el canvi d'estat de líquid a gas sobre la cisterna?
Un refredament natural que pot reduir la pressió interna i el cabal de la fuita
En els gasos liquats, el canvi d'estat de líquid a gas provoca un refredament natural de la cisterna o del punt de fuita, i això pot reduir parcialment la pressió interna i el cabal de la fuita.

Mitigació, ventilació, despressurització i contenció

15 preguntes

Davant d'un líquid contaminant dispers sobre una superfície, la maniobra més eficient sol ser l'absorció i no la dilució. Quins materials absorbents s'hi apliquen?
Terres i sepiolita
L'absorció aplica terres i sepiolita, que s'humitegen del líquid que cal recollir i en faciliten la retirada.
La dilució consisteix a aplicar aigua a un líquid perillós fins a concentracions considerades menys perilloses, i s'ha de fer sota la supervisió d'un expert. Per què són poc recomanables les maniobres de dilució?
Perquè requereixen grans quantitats d'aigua i generen més producte a gestionar
La dilució requereix grans quantitats d'aigua i genera més quantitat de producte a gestionar; per això és molt més eficient plantejar maniobres d'absorció.
En un vessament de líquid contaminant dispers sobre una superfície s'apliquen terres i sepiolita perquè s'humitegin del producte i en facilitin la recollida. Com s'ha de considerar el material absorbent un cop utilitzat?
Com a residu contaminat
El material absorbent utilitzat, com les terres o la sepiolita, s'ha de considerar un residu contaminat.
La ventilació genera un corrent d'aire controlat que renova l'atmosfera interior per reduir la concentració de contaminants en espais confinats, locals tancats o naus industrials. Quina ventilació es prioritza en ambients potencialment explosius?
La natural, obrint punts alts i baixos
L'ús de ventiladors no certificats ATEX pot generar ignició o premescles explosives, per això es prioritza la ventilació natural obrint punts alts i baixos.
Un dipòsit de gas liquat sotmès a un augment de temperatura pot arribar a la fallada mecànica del continent, i cal reduir-ne la pressió interior. Quina vàlvula s'obre de forma controlada per despressuritzar-lo?
Una vàlvula de fase gas
Per despressuritzar s'obre controladament una vàlvula de fase gas del dipòsit, per reduir la probabilitat de fallada mecànica del continent.
Les maniobres de contenció actuen sobre el flux i una d'elles és molt freqüent en sistemes industrials i en xarxes d'aigua o gas. En què consisteix el tancament i aïllament?
A tallar vàlvules, claus de pas o sistemes automàtics per aturar el flux
El tancament i aïllament talla vàlvules, claus de pas o sistemes automàtics per aturar el flux de la substància. És molt freqüent en sistemes industrials i xarxes d'aigua o gas.
La mitigació busca neutralitzar o estabilitzar la substància per reduir-ne la perillositat. Quines tres accions pot incloure?
Dilució amb aigua, neutralització àcid-base i aplicació d'agents absorbents o encapsuladors
La mitigació busca neutralitzar o estabilitzar la substància per reduir-ne la perillositat, i pot incloure dilució amb aigua, neutralització àcid-base i aplicació d'agents absorbents o encapsuladors.
La mitigació del risc és una de les maniobres més difícils i complexes de tot el catàleg d'intervenció NRBQ. Sota quina condició s'ha de fer sempre?
Sota la supervisió d'un expert
La mitigació del risc s'ha de realitzar sempre sota supervisió d'un expert, per la seva dificultat i complexitat.
Davant d'un vessament es planteja aplicar aigua abundant fins a arribar a una concentració menys perillosa. Quines dues condicions ha de complir el producte perquè la dilució sigui possible?
Que sigui soluble i que no reaccioni perillosament amb l'aigua
Diluir vol dir aplicar aigua a un líquid perillós fins a concentracions considerades menys perilloses, i això exigeix que el producte sigui soluble i no reaccioni perillosament amb l'aigua.
En un local amb vapors inflamables acumulats es planteja muntar-hi un ventilador per renovar l'atmosfera. Quin risc genera fer servir equips no certificats ATEX en un ambient com aquest?
Que provoquin ignició o premescles explosives
En ambients potencialment explosius, l'ús de ventiladors no certificats ATEX pot generar ignició o premescles explosives.
Un dipòsit de gas liquat està sotmès a un augment de temperatura i es decideix alliberar-ne de manera controlada la pressió interior. Quin és l'objectiu d'aquesta maniobra?
Reduir la probabilitat de fallada mecànica del continent
Despressuritzar redueix la pressió a l'interior del recipient i, amb això, la probabilitat de fallada mecànica del continent.
Un camió bolca i aboca un líquid perillós que comença a desplaçar-se pel paviment. Quin és l'objectiu de la contenció i reconducció?
Evitar que una substància vessada s'expandeixi fora de control
La contenció i reconducció evita que una substància vessada s'expandeixi fora de control, mitjançant barreres, dics, sorres o panells de contenció. És útil tant en vessaments líquids com en productes sòlids perillosos.
Una cisterna perd producte per una esquerda i encara trigarà a arribar-hi el material específic de contenció. Amb què es pot muntar un recipient de fortuna que reculli la fuita?
Amb basses ideades amb manegots i lones, o amb capses de plàstic
El recipient de fortuna conté la fuita d'un líquid que surt d'un envàs o d'una cisterna, i es pot muntar amb basses ideades amb manegots i lones o amb capses de plàstic.
Es detecta una fuita de propà a la instal·lació de calefacció d'un edifici i hi ha una atmosfera potencialment explosiva al local. Quines dues accions corresponen a la maniobra de tancament i aïllament?
Tancar el pas des de la vàlvula general exterior i tallar l'alimentació elèctrica
Es tanca el pas des de la vàlvula general exterior i es talla l'alimentació elèctrica per evitar ignició. Un ventilador no certificat en atmosfera potencialment explosiva seria precisament una font d'ignició.
Un líquid inflamable i pesant s'escampa cap a una reixa de clavegueram. Quina maniobra de contenció hi correspon i per què?
Un tap amb lones i sorra a sobre, perquè pot crear una atmosfera explosiva al subsòl
Davant de líquids contaminants o inflamables i pesants que poden crear una atmosfera explosiva en subsòl i soterranis, es crea un tap amb lones i sorra a sobre del punt de possible dispersió. Els dics s'utilitzen per aturar líquids que es desplacen en superfície.

Seguretat: la zonificació

13 preguntes

Una de les accions més eficients a nivell de seguretat és crear un zonatge que delimiti la zona de risc, limiti l'exposició de les persones al perill i organitzi els recursos operatius. On ha d'estar situat obligatòriament el punt de descontaminació (ABD)?
Dins de la zona calenta, com a pas de sortida a la tèbia
Entre les bones pràctiques de zonatge, l'ABD ha d'estar obligatòriament dins de la zona calenta, com a pas de sortida cap a la zona tèbia.
Quina afirmació sobre la zona freda és correcta?
És l'única zona on hi pot haver personal no operatiu o en reserva
La zona freda és l'àrea lliure de contaminació, on s'ubica el CCA, i és l'única zona on hi pot haver personal no operatiu o en reserva.
A la zona tèbia s'estableixen les àrees de preparació logística: muntatge d'equips, recanvi d'EPI, comandaments intermedis i equips de relleu. Amb quin nivell de protecció accedeix habitualment el personal autoritzat a la zona tèbia?
Amb EPI de nivell inferior o roba de suport
A la zona tèbia només accedeix personal autoritzat, habitualment amb EPI de nivell inferior, és a dir protecció lleugera, o roba de suport.
Quin d'aquests és un criteri per definir el zonatge?
La morfologia del focus: puntual, dispers o mòbil
El disseny de les zones té en compte la naturalesa del risc, la capacitat de detecció, les condicions ambientals, la tipologia d'espai i la morfologia del focus.
Què s'ha de complir per accedir a la zona calenta?
Anar-hi amb EPI complet i amb tasca assignada
Hi accedeixen només equips especialitzats, amb EPI complet i amb tasca assignada. Són les dues condicions alhora.
El zonatge s'estructura habitualment en tres àrees concèntriques o de proximitat funcional a la font del perill, per reduir l'exposició al risc i evitar la propagació de la contaminació. Quina d'aquestes definicions correspon a la zona tèbia?
Franja de zona segura i de transició entre la contaminació i la zona freda
La zona tèbia actua com a franja de zona segura i de transició entre la contaminació i la zona freda. S'hi estableixen les àrees de preparació logística —muntatge d'equips, recanvi d'EPI, comandaments intermedis, equips de relleu— i només hi accedeix personal autoritzat.
El zonatge delimita de manera clara i funcional les àrees de treball dins d'una emergència amb presència de risc NRBQ. Com s'estructura habitualment?
En tres àrees concèntriques o de proximitat funcional a la font del perill
El sistema es coneix com a zonatge i s'estructura habitualment en tres àrees concèntriques o de proximitat funcional a la font del perill.
Un cop decidit on van les tres zones, cal que tot l'operatiu les pugui reconèixer sobre el terreny. Amb quins elements materials es fa la delimitació?
Cintes d'abalisar, cons, vehicles i elements naturals
La delimitació es fa amb cintes d'abalisar, cons, vehicles i elements naturals; amb cartelleria clara per als accessos; i amb personal de control en punts clau, especialment al CACE i a la descontaminació.
Les bones pràctiques de zonatge protegeixen tant els intervinents com la resta de l'escenari. Quina d'aquestes n'és una?
No traslladar persones, equips o objectes directament de zona calenta a zona freda
No es poden traslladar persones, equips o objectes directament de zona calenta a zona freda sense passar per l'ABD o descontaminació. A més, tot intervinent ha de tenir clar el mapa de zonatge abans d'iniciar maniobres, i el zonatge s'ha de revisar i adaptar si canvien les condicions.
La zona freda és l'àrea lliure de contaminació de tot l'escenari d'una emergència NRBQ. Què s'hi ubica?
El Centre de Comandament Avançat i la coordinació amb els altres cossos
A la zona freda, que és àrea lliure de contaminació, s'hi ubica el Centre de Comandament Avançat (CCA), la coordinació amb altres cossos —policia, sanitat, protecció civil—, i la recepció d'informació, la presa de decisions tàctiques i les comunicacions.
En una intervenció amb risc NRBQ cal enfrontar-se a agents que poden ser invisibles, persistents o altament perillosos. Quins tres mecanismes garanteixen la seguretat de l'operatiu?
La zonificació de l'espai, la descontaminació de persones i equips, i l'ús correcte dels EPI
Davant d'agents invisibles, persistents o altament perillosos, cal establir des del primer moment mesures rigoroses: la zonificació de l'espai, la descontaminació adequada de persones i equips i la utilització correcta dels equips de protecció individual. La seguretat no és només una prioritat, sinó el fonament que sustenta tota l'operativa.
El zonatge limita l'exposició de les persones al perill i és una de les accions més eficients a nivell de seguretat. Quin d'aquests NO és un dels seus objectius?
Determinar quin pla d'emergència s'ha d'activar
Els objectius del zonatge són reduir l'exposició al risc, evitar la propagació de la contaminació, organitzar els recursos operatius de forma eficient i assegurar el pas obligat per a la descontaminació. L'activació d'un pla depèn de la naturalesa i l'abast de l'emergència, no del zonatge.
A mitja intervenció el vent gira i el núvol comença a desplaçar-se cap on hi ha muntat el comandament avançat. Què s'ha de fer?
Revisar i adaptar el zonatge, perquè les condicions han canviat
El zonatge s'ha de revisar i adaptar si canvien les condicions: vent, nous focus, dispersió. El disseny de les zones té en compte, entre altres criteris, les condicions ambientals, de manera que un canvi de vent obliga a redefinir-lo.

Descontaminació: principis, procediment i tipus

13 preguntes

Quin és el primer principi general de la descontaminació?
No sortir mai de la zona calenta sense passar per descontaminació
El primer principi és no sortir mai de la zona calenta sense passar per descontaminació; el segon, no permetre sortides sense control; el tercer, registrar el material contaminat.
Quina concentració d'hipoclorit sòdic és habitual per a contaminants biològics?
0,5 %
Per a contaminants biològics és habitual l'ús de solucions d'hipoclorit sòdic diluïdes al 0,5 %, eficaces contra la majoria de bacteris i microorganismes patògens.
La descontaminació amb aigua és la més habitual i versàtil, i permet eliminar una gran part de la contaminació química o biològica. Quina diferència hi ha entre la descontaminació amb aigua de baix i d'alt cabal?
En baix cabal cal recollir l'aigua contaminada
La descontaminació amb aigua és la més habitual i versàtil; es diferencia entre baix i alt cabal, i en baix cabal cal recollir l'aigua contaminada.
Què cal tenir present sobre la descontaminació per encapsulament?
Que no elimina el contaminant i cal neteja i tractament posteriors
L'encapsulament evita la dispersió i permet el transport segur, però no elimina el contaminant: després cal fer la neteja, el tractament i l'eliminació.
El muntatge del punt de descontaminació ha de ser una de les primeres accions de tota intervenció NRBQ. Per què és molt més que una tasca logística o de neteja?
Perquè és una acció crítica de control del risc que evita la propagació de la contaminació
És una acció crítica de control del risc perquè evita que la substància contamini persones, es propagui a vehicles, hospitals o infraestructures, generi un segon focus de risc a la zona tèbia, o faci perdre el control de l'escenari d'emergència.
Els principis generals de la descontaminació són tres i estan ordenats. El primer és no sortir mai de la zona calenta sense passar-hi. Quin és el segon?
No permetre la sortida d'equips, materials o persones contaminades sense control
Els tres principis generals són, per aquest ordre: no sortir mai de la zona calenta sense passar per descontaminació; no permetre la sortida d'equips, materials o persones contaminades sense control; i registrar i controlar el material contaminat i la generació de residus.
El procediment general de descontaminació comença sempre pel mateix pas, abans de tocar res ni de desvestir ningú. Què inclou aquesta avaluació inicial?
Identificar el tipus de contaminant, determinar-ne el nivell i seleccionar el tipus de descontaminació
L'avaluació inicial identifica el tipus de contaminant —químic, biològic, radioactiu—, determina el nivell de contaminació —lleu, moderat o greu— i selecciona el tipus de descontaminació: seca, amb aigua, química…
Tot el material reutilitzable que ha estat dins de la zona calenta ha de ser descontaminat o, si cal, aïllat i destruït. A més de les persones, quins elements han de passar control?
Els vehicles, especialment les rodes, les eines i els sistemes de comunicació
Tots els materials reutilitzables que han estat dins de la zona calenta han de ser descontaminats o, si cal, aïllats i destruïts. Els vehicles, especialment les rodes i els elements que hagin tingut exposició o contacte, i també les eines i els sistemes de comunicació, han de passar control.
La gestió dels residus generats durant la descontaminació té circuits propis i transportistes autoritzats. On es poden tractar les aigües residuals?
A les EDAR
Les aigües residuals es poden tractar a les EDAR, estacions depuradores d'aigües residuals, i els materials contaminats es recullen en contenidors específics i correctament identificats, classificats segons el Codi Europeu de Residus.
L'últim pas del procediment de descontaminació fa servir reactius, sensors o detecció de radiació per comprovar que ha estat efectiva. Què permet autoritzar aquesta verificació final?
L'accés a zona freda o als serveis mèdics, només si no hi ha contaminació
A la verificació final s'utilitzen sistemes de detecció —reactius, sensors, detecció de radiació— per assegurar que la descontaminació ha estat efectiva, i només en cas d'absència de contaminació es pot autoritzar l'accés a zona freda o a serveis mèdics.
Hi ha un tipus de descontaminació que es basa en l'airejament i la ventilació, natural o forçada, i que es considera passiva. Per a quines substàncies serveix?
Per a substàncies molt volàtils o gasos lleugers
La descontaminació a l'aire es basa en l'airejament i la ventilació natural o forçada, serveix per a substàncies molt volàtils o gasos lleugers i es considera passiva, tot i que pot ser efectiva en certes situacions, com en sortir d'entorns amb amoníac.
Quins productes s'utilitzen habitualment en la descontaminació química, i per què?
Solucions sabonoses o agents amfòters, perquè neutralitzen tant àcids com bases
La descontaminació química o biològica fa servir productes que neutralitzen, inactiven o encapsulen el contaminant. Habitualment s'utilitzen solucions sabonoses o agents amfòters, que permeten neutralitzar tant àcids com bases de manera segura i controlada.
Quan ha d'estar plenament operatiu el punt de descontaminació?
Abans que comencin les tasques dins la zona contaminada
El muntatge del punt de descontaminació ha de ser una de les primeres accions i estar plenament operatiu abans que comencin les tasques dins la zona contaminada. El primer equip que hi entri ha de tenir garantida la sortida amb seguretat.

L'ABD i els EPI específics

15 preguntes

Els vestits de protecció a líquids s'utilitzen sobre l'EPI habitual d'intervenció i donen una protecció afegida contra líquids inflamables o corrosius, però no tenen protecció tèrmica. Segons quina norma es classifiquen els vestits antiesquitxos de tipus 3 o 4?
EN 465
Els vestits de protecció a líquids són equips de protecció química de tipus 3 o 4 segons la norma EN 465. No són estancs al gas ni pressuritzats.
Amb què se senyalitza habitualment l'ABD?
Amb cons i cinta
Per tal d'encaminar els equips de treball, l'ABD està senyalitzada normalment amb cons i cinta, almenys marcant el límit entre les zones calenta i tèbia.
L'establiment de l'ABD és una de les primeres accions que s'han de portar a terme, i la seva rapidesa de muntatge i eficàcia d'ús són determinants per a la seguretat de tot l'operatiu. Què hi ha just davant de l'Àrea Bàsica de Descontaminació?
El control d'accessos i ERA, és a dir el CACE
L'ABD és la porta de sortida de la zona calenta cap a la tèbia, i just al davant s'hi fa el control d'accessos i ERA, conegut com a CACE.
Els vestits estancs a gasos ofereixen la màxima protecció individual i tots disposen de pressió positiva per evitar l'entrada de contaminants en cas de fissura o trencament del vestit. Quin vestit utilitzen específicament els equips d'emergència en contaminació greu?
El Tipus 1 ET segons la norma EN 943-2
Per als equips d'emergència s'utilitzen els vestits de Tipus 1 ET segons la norma europea EN 943-2, tots amb pressió positiva i unions hermètiques.
Alguns vestits de protecció total porten l'ERA a l'interior i altres el porten a fora, cosa que condiciona la mobilitat i l'autonomia de l'intervinent. Quin tipus de vestit permet canviar l'ERA sense haver de treure's el vestit?
El Tipus 1b
El Tipus 1b és el vestit no encapsulat, amb l'ERA a fora: permet canviar l'ERA sense treure's el vestit i ofereix més mobilitat, però l'ERA queda exposat.
L'ABD està senyalitzada almenys marcant el límit entre dues zones i just al davant s'hi fa el control d'accessos i ERA. Dins de quina àrea general se situa, i entre quines dues zones?
Dins de l'àrea general d'operacions, com a porta de sortida de la calenta cap a la tèbia
L'àrea bàsica de descontaminació és la porta de sortida de la zona calenta cap a la zona tèbia, dins de l'àrea general d'operacions (AGO), i està senyalitzada almenys marcant el límit entre les zones calenta i tèbia.
Els vestits de protecció a líquids o antiesquitxos proporcionen una protecció afegida contra líquids inflamables o corrosius. Sobre què es col·loquen?
Sobre l'EPI habitual d'intervenció
Aquest tipus de vestit s'utilitza sobre l'EPI habitual d'intervenció i proporciona una protecció afegida contra líquids inflamables o corrosius.
Per què un vestit antiesquitxos no es pot fer servir en atmosferes amb gasos tòxics concentrats?
Perquè no és estanc al gas ni pressuritzat
Els vestits antiesquitxos són equips de protecció química de tipus 3 o 4 i no són estancs al gas ni pressuritzats, i per això no es poden fer servir en atmosferes amb gasos tòxics concentrats. La manca de protecció tèrmica i la baixa transpirabilitat són limitacions diferents.
Els vestits NRBQ estancs a gasos ofereixen la màxima protecció individual en situacions de contaminació química, biològica o radiològica greu. Quina característica comparteixen tots?
La pressió positiva, amb costures i unions hermètiques
Tots disposen de pressió positiva per evitar l'entrada de contaminants en cas de fissura o trencament, i les costures i les unions són hermètiques. L'ERA a dins, la línia externa i la ventilació interior distingeixen els tipus 1a, 1b i 1c entre ells.
El vestit de Tipus 1a és totalment encapsulat, amb l'equip de respiració autònoma a dins, i protegeix tant l'usuari com l'ERA. Quin inconvenient té?
La limitació d'autonomia
El Tipus 1a és totalment encapsulat, amb l'ERA a dins: protegeix tant l'usuari com l'equip respiratori i és molt segur, però té limitació d'autonomia, i per això se solen utilitzar amb equips biampolla per prolongar el temps d'intervenció.
En les intervencions amb presència de substàncies químiques, biològiques o radioactives s'utilitzen sobretot dos tipus d'equip de protecció específics. Quins són?
Els vestits antiesquitxos i els equips de protecció NRBQ total
Els dos equips molt utilitzats en aquestes intervencions són els vestits antiesquitxos, que protegeixen de líquids i es porten sobre l'EPI habitual, i els equips de protecció NRBQ total, estancs a gasos.
Per què l'establiment de l'ABD és una de les primeres accions de la intervenció?
Perquè el primer equip que entri a zona calenta ha de tenir garantida la sortida amb seguretat
L'ABD és un element de seguretat per als primers intervinents: el primer equip que entri a una zona calenta ha de tenir garantida la sortida amb seguretat i, per tant, la descontaminació. La seva rapidesa de muntatge i eficàcia d'ús són determinants per a tot l'operatiu.
Els vestits antiesquitxos són equips de protecció química de tipus 3 o 4 i permeten treballar amb mobilitat i autonomia sense pressió positiva. Quina d'aquestes és una aplicació habitual?
La descontaminació de companys equipats amb vestits NRBQ complets
Les aplicacions habituals són les intervencions amb líquids químics corrosius i/o inflamables, la descontaminació de companys equipats amb vestits NRBQ complets, i els treballs on cal mobilitat i autonomia sense necessitat de pressió positiva.
El vestit de Tipus 1c porta una línia d'aire connectada a una font externa, ventilació interior i una vàlvula automàtica que canvia a l'ERA si cau la pressió. Quin és el seu desavantatge principal?
Que la línia d'aire limita el moviment de l'usuari
El Tipus 1c és encapsulat amb subministrament d'aire extern i incorpora ventilació interior que millora el confort i permet jornades més llargues, i una vàlvula automàtica que canvia a l'ERA si la pressió externa cau. El desavantatge principal és que la línia limita el moviment, cosa que pot ser un obstacle en entorns dinàmics.
Els vestits encapsulats de la norma EN 943-1 no són els dels equips de bombers. Per a qui són?
Per als treballadors de la indústria química
Al mercat hi ha equips encapsulats segons la norma europea EN 943-1 per als treballadors de la indústria química, però no per als equips de bombers. Per als equips d'emergència s'utilitzen específicament els vestits de Tipus 1 ET, segons la norma europea EN 943-2.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 26 Preguntes del tema 28 →

Àudio, làmines i test del tema 27 · Tots els temes · Generador de tests