OpoCast / Bombers Generalitat 81/26 / T28 / Preguntes

Les 126 preguntes del tema 28

Intervenció bàsica en assistència sanitària. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 28

Presentació, assistència sanitària i marc legal

7 preguntes
  1. En quin d'aquests supòsits pot dur a terme el Cos de Bombers una assistència sanitària extrahospitalària?

    A la zona calenta del propi incident

    Un dels supòsits en què el Cos de Bombers duu a terme assistència sanitària extrahospitalària és la zona calenta del propi incident, on el personal sanitari no hi accedeix.

  2. Quina llei empara l'actuació sanitària del Cos de Bombers de la Generalitat?

    La Llei 5/1994

    La Llei 5/1994, reguladora dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvaments, dins de les funcions de protecció i salvament de persones.

  3. Com està formada la unitat GROS Índia?

    Per un bomber i un infermer

    El GROS Índia és una unitat específica mixta formada per un bomber i un infermer, que actua com a enllaç entre l'atenció tècnica i la sanitària.

  4. L'actuació sanitària de Bombers s'estableix en diversos instruments. En quin d'ells es descriuen les funcions principals del Cos i hi queda recollida l'assistència sanitària en el lloc del sinistre?

    A la carta de serveis

    La carta de serveis és el document on es descriuen les funcions principals del Cos de Bombers i on queda recollida l'assistència sanitària en el lloc del sinistre.

  5. Quina relació hi ha entre l'assistència sanitària immediata i bàsica que presta el Cos de Bombers al lloc del sinistre i la prestació sanitària professional del SEM?

    No la substitueix, però compleix una funció essencial de detecció, estabilització i suport vital bàsic fins a l'arribada dels equips mèdics

    L'assistència sanitària de Bombers no substitueix la prestació sanitària professional del SEM, però compleix una funció essencial de detecció, estabilització i suport vital bàsic (SVB) fins que arriben els equips mèdics.

  6. L'assistència sanitària en emergències consisteix a prestar atenció immediata d'urgència a persones que pateixen una situació crítica, amb risc vital o potencial compromís funcional. Quin n'és l'objectiu principal?

    Preservar la vida, estabilitzar les funcions vitals i facilitar la transferència segura del pacient fins a l'atenció definitiva

    L'objectiu principal de l'assistència sanitària en emergències és preservar la vida, estabilitzar les funcions vitals i facilitar la transferència segura del pacient fins a l'atenció definitiva.

  7. Durant l'extinció d'un incendi forestal, un bomber de la vostra dotació presenta mareig i mala coloració de la pell, i el SEM encara no ha arribat a l'àrea base. Li podeu aplicar l'assistència sanitària del Cos?

    Sí: aquesta assistència es pot donar tant a víctimes com a altres intervinents

    L'assistència sanitària que presta el Cos de Bombers es pot donar tant a les víctimes com a altres intervinents, i s'executa segons protocols interns i en coordinació estreta amb el SEM.

Cadena assistencial, GEM, GROS i principis d'actuació

7 preguntes
  1. En quines baules de la cadena de supervivència participen principalment els bombers?

    En les dues primeres

    Els Bombers participen principalment en les dues primeres baules, assumint també tasques de suport al trasllat i estabilització segons protocols SEM.

  2. Per quin personal està format el GEM?

    Per personal mèdic i d'infermeria

    El Grup d'Emergències Mèdiques es va consolidar als anys 90 i està format per personal mèdic i d'infermeria integrat en l'estructura operativa de guàrdia.

  3. Quin és l'ordre correcte dels esglaons de la cadena assistencial?

    Testimonis, serveis d'emergència, equips especialitzats i atenció hospitalària

    La cadena assistencial va dels testimonis o primers intervinents als serveis d'emergència, després als equips especialitzats i finalment a l'atenció hospitalària, amb l'objectiu del contínuum assistencial.

  4. La cadena assistencial d'una aturada cardiorespiratòria s'exemplifica en quatre baules consecutives. Què inclou la segona?

    Iniciar immediatament la reanimació cardiopulmonar i fer servir un DEA tan aviat com estigui disponible

    La segona baula és la RCP i la desfibril·lació precoces: iniciar immediatament les maniobres de reanimació i utilitzar un DEA tan aviat com estigui disponible, per mantenir la circulació sanguínia i afavorir la recuperació cerebral i cardíaca.

  5. Quina d'aquestes capacitats, en l'àmbit de l'atenció sanitària, correspon al Grup Operatiu de Suport (GROS)?

    Muntar zones de triatge, àrees de concentració de víctimes o punts d'assistència sanitària prehospitalària

    A l'àmbit sanitari el GROS pot muntar zones de triatge, àrees de concentració de víctimes o punts d'assistència sanitària prehospitalària, i instal·lar la logística que permeti treballar-hi el SEM o el GEM.

  6. Transferiu al SEM una víctima d'un atropellament que heu estabilitzat. Quina informació recollida per vosaltres en les fases prèvies és clau per garantir una continuïtat assistencial segura?

    L'hora de l'incident, el mecanisme de lesió i les actuacions que heu fet

    La informació recollida en les fases prèvies —hora de l'incident, mecanisme de lesió i actuacions fetes— és clau perquè l'atenció hospitalària, que és l'últim esglaó, pugui continuar sense interrupcions.

  7. Una víctima que en arribar estava desperta i orientada ara només obre els ulls quan li parleu. Quin dels principis d'actuació en emergències recull la necessitat de detectar aquest canvi?

    La revaloració contínua, perquè l'estat de la víctima pot evolucionar ràpidament

    La revaloració contínua és un dels principis d'actuació en emergències: l'estat de la víctima pot evolucionar ràpidament, i un canvi en la seva resposta obliga a tornar-la a valorar.

Terminologia: suport vital, urgència, signes i edats

7 preguntes
  1. En quin termini pot comportar complicacions una urgència si no és atesa?

    En 24-48 hores

    Una urgència és la condició que, si no és atesa en 24-48 hores, pot comportar complicacions, però sense risc vital imminent.

  2. Quin és l'objectiu del suport vital bàsic (SVB)?

    Mantenir les constants vitals per evitar l'aturada cardíaca

    L'objectiu del SVB és mantenir les constants vitals per evitar l'aturada cardíaca; si aquesta es produeix, s'inicia la maniobra de RCP.

  3. Quina diferència hi ha entre un signe i un símptoma?

    El signe és observable i mesurable; el símptoma és subjectiu

    Un signe és una manifestació observable i mesurable (pal·lidesa, febre, hemorràgia); un símptoma és una sensació subjectiva que expressa la víctima i no es pot mesurar (dolor, set, mareig).

  4. Quina franja d'edat correspon al lactant?

    De 0 a 12 mesos

    El lactant va fins a 1 any. El nen, d'1 a 12 anys; l'adolescent, de 13 a 18; i l'adult, a partir dels 18 anys o persona considerada adulta pel reanimador. El nadó és el nounat immediatament després del part.

  5. Una persona presenta febre, cefalea i dolor de faringe alhora, un conjunt que pot correspondre a un refredat, a una grip o a una amigdalitis, entre d'altres. Com s'anomena aquest conjunt?

    Una síndrome

    Una síndrome és un conjunt de signes i símptomes que poden indicar una patologia, però que no defineixen per si sols una malaltia concreta.

  6. Una dotació ventila la víctima amb material bàsic fins que arriba una unitat que continua les maniobres amb equipament avançat. Què determina que es parli de suport vital avançat i no de bàsic?

    Que les maniobres es realitzen amb equipament avançat

    El suport vital és el conjunt de maniobres i tècniques destinades a mantenir les funcions vitals d'una persona davant d'una situació de risc imminent de mort, i es parla de suport vital avançat quan aquestes maniobres es realitzen amb equipament avançat.

  7. Una persona s'ha fet un tall superficial en una mà cuinant: li fa mal, està angoixada i vol que l'atenguin de seguida, però no hi ha cap compromís de les funcions vitals. Com es qualifica aquesta situació?

    Com una urgència, perquè no suposa un risc vital imminent

    La urgència és la situació que la víctima percep com a necessitat d'atenció mèdica immediata però que no suposa un risc vital imminent. L'emergència implica risc real per a la vida o la salut, requereix actuació immediata al mateix lloc dels fets i condiciona directament el pronòstic vital.

Anatomia, postures i tipus d'intervencions

7 preguntes
  1. Quan parlem del costat dret o esquerre d'una lesió, a qui es refereix sempre?

    Al cos de la víctima

    Els termes dret i esquerre es refereixen sempre al cos de la víctima, no al de qui l'explora.

  2. En què consisteix la posició de Trendelemburg?

    Decúbit supí amb el cap més avall que els peus

    La Trendelemburg és el decúbit supí amb el cap més avall que els peus, per afavorir la circulació als òrgans principals.

  3. Quina finalitat té la posició de Fowler?

    Afavorir la respiració

    La posició de Fowler és el decúbit supí amb la part superior del cos a 30-90 graus, i serveix per afavorir la respiració.

  4. Quina víctima es classifica com a molt greu en situació de reanimació?

    La que no respon i no respira o no respira amb normalitat

    La categoria molt greu (reanimació) correspon a la persona que no respon i que no respira o no respira amb normalitat, amb risc vital imminent.

  5. Quina és la posició anatòmica estàndard, és a dir la posició de referència a partir de la qual es descriuen totes les localitzacions possibles del cos?

    Dret, mirant al front, amb els braços al costat del cos i els palmells cap endavant

    La posició anatòmica estàndard és dret, mirant al front, amb els braços al costat del cos i els palmells cap endavant; a partir d'aquesta posició es fa referència a totes les localitzacions possibles.

  6. Una víctima té una ferida al braç dret a l'alçada del colze i una segona ferida al canell del mateix braç. Amb els termes topogràfics, com es descriu la ferida del canell respecte de la del colze?

    Distal, perquè queda més lluny del tronc

    Proximal i distal indiquen, en les extremitats, més a prop o més lluny del tronc: el canell és distal respecte del colze. Com que les dues ferides són al mateix braç, també són homolaterals.

  7. En un accident de trànsit, mentre l'equip d'excarceració treballa, un bomber valora la víctima, en classifica la gravetat i li dona suport respiratori bàsic. De quin tipus d'intervenció sanitària es tracta?

    D'assistència sanitària en context de rescat

    L'assistència sanitària en context de rescat és la que es combina amb operacions tècniques de rescat: el bomber actua en paral·lel o immediatament després de l'extracció de la víctima i assumeix, entre altres tasques, la valoració i la classificació de la gravetat i el suport respiratori bàsic.

Valoració primària: XABCDE i hemorràgia massiva

7 preguntes
  1. Què significa la X de l'esquema XABCDE?

    eXsanguination, és a dir hemorràgia massiva

    La X correspon a eXsanguination: la detecció i el control immediat d'una hemorràgia massiva.

  2. A què correspon la D de l'esquema XABCDE?

    Disability, és a dir disfunció neurològica

    La D és de Disability: la valoració ràpida del nivell de consciència i de possibles alteracions neurològiques greus.

  3. Per què la X se situa abans de la A en la valoració primària?

    Perquè la pèrdua ràpida de sang pot matar en minuts, abans que un problema de via aèria

    La pèrdua ràpida de sang pot provocar la mort en qüestió de minuts, fins i tot abans que un problema de via aèria; per això el control de l'hemorràgia massiva és el primer pas.

  4. Què indica que la víctima parli i respongui a preguntes?

    Que la via aèria és probablement permeable

    Si la víctima parla i respon, la via aèria és probablement permeable. És la comprovació més ràpida de la A.

  5. Abans d'arribar a tocar la víctima ja es pot anticipar la gravetat. Com es fa i en què consisteix la primera impressió?

    Per observació global de la víctima i de l'entorn, sense contacte, abans de l'abordatge físic

    La primera impressió és l'observació global de la víctima i de l'entorn abans de l'abordatge físic: es fa sense contacte i permet anticipar la gravetat a partir de factors com el mecanisme de lesió, el comportament, la postura, la coloració o el moviment respiratori.

  6. Arribeu a un accident de motocicleta: la víctima està conscient i us parla, i té una ferida a la cuixa que sagna de manera pulsàtil i li impregna ràpidament la roba. Per on comença la valoració primària?

    Per la X, controlant de manera immediata el sagnat abans de continuar amb la resta de la seqüència

    Un sagnat abundant i actiu que impregna ràpidament la roba o el terra, o que surt pulsàtil, és el que es busca a la X i s'ha de controlar de manera immediata; un control efectiu augmenta de manera significativa la supervivència i permet continuar la resta de la seqüència de forma segura.

  7. Trobeu una persona inconscient al costat d'una piscina: no parla, no respon i té restes de vòmit a la boca. Què indica aquesta troballa en el pas A de la valoració primària?

    Que la via aèria pot estar obstruïda o que hi pot haver líquids a la via aèria superior

    A la A es busca la presència de sang, vòmits o cossos estranys visibles a la boca: si la víctima no parla, no respira o fa sorolls, la via aèria pot estar obstruïda o pot haver-hi líquids a la via aèria superior.

La B de respiració

7 preguntes
  1. Quina freqüència respiratòria es considera el veritable signe d'alerta en la valoració primària?

    Superior a 30 rpm

    Tot i que la normalitat és de 12 a 20 rpm, el signe d'alerta que requereix actuació immediata és una freqüència respiratòria superior a 30 rpm.

  2. A partir de quin valor de saturació d'oxigen parlem d'hipòxia greu?

    Per sota del 90 %

    La normalitat és del 95 al 100 %; la hipòxia lleu, del 90 al 94 %; i la hipòxia greu, per sota del 90 %.

  3. Quin so respiratori es produeix en la inspiració?

    L'estridor

    L'estridor són xiulets en la inspiració; les sibilàncies són xiulets en l'expiració.

  4. La respiració paradoxal és un tipus de respiració descompensada. Com es manifesta en els moviments de l'abdomen?

    En la inspiració l'abdomen es deprimeix i en l'expiració s'expandeix

    En la respiració paradoxal, en la inspiració l'abdomen es deprimeix i en l'expiració s'expandeix: és el signe que el diafragma no té la capacitat de contraure's.

  5. En la valoració de la respiració es comprova la simetria de l'expansió toràcica. Què pot suggerir que un costat del tòrax es mogui menys que l'altre?

    Un pneumotòrax, fractures de costelles o alteracions pulmonars

    Un tòrax que s'eleva i s'enfonsa de manera regular indica una respiració efectiva; si un costat es mou menys que l'altre, pot suggerir un pneumotòrax, fractures de costelles o alteracions pulmonars.

  6. Rescateu una persona d'un habitatge amb una caldera defectuosa: està desorientada i té la cara d'un color vermellós cirera. Què suggereix aquesta coloració de la pell?

    Una intoxicació per monòxid

    L'envermelliment de la pell, amb una coloració vermellosa cirera especialment a la cara, pot reflectir una intoxicació per monòxid. La cianosi, en canvi, és una coloració blavosa als llavis o als dits i reflecteix una mala oxigenació.

  7. Una persona amb dificultat per respirar fa servir els músculs del coll i de les espatlles, presenta aleteig nasal i no és capaç d'acabar una frase sencera. Com s'ha d'interpretar aquest quadre?

    Com un esforç extra per respirar i un signe de compromís respiratori greu

    L'ús de musculatura accessòria —músculs del coll, espatlles i intercostals— i l'aleteig nasal mostren que la víctima fa un esforç extra per respirar, cosa que és un signe de compromís respiratori greu; la incapacitat per parlar indica esgotament respiratori.

La C de circulació

7 preguntes
  1. Fins a quina pressió arterial es manté palpable el pols carotidi?

    Fins als 60 mmHg

    El pols carotidi és central i es manté fins i tot amb una pressió arterial molt baixa, de 60 mmHg. El pols radial indica una sistòlica mínima d'uns 80-90 mmHg.

  2. Quin temps d'ompliment capil·lar es considera dins la normalitat?

    Menys de 2 segons

    L'ompliment capil·lar normal és inferior a 2 segons; per sobre de 2 segons indica perfusió reduïda.

  3. Què cal fer davant d'una sospita d'inestabilitat pelviana?

    Col·locar un cinturó pelvià tan aviat com sigui possible

    Davant de qualsevol sospita d'inestabilitat pelviana cal col·locar un cinturó pelvià tan aviat com sigui possible, o limitar l'obertura de la pelvis amb contenció manual.

  4. En la valoració de la circulació es palpa el pols carotidi, situat al coll, al costat de la tràquea. Quina precaució cal respectar en aquesta palpació?

    Palpar sempre un sol costat del coll, per no comprometre el flux sanguini cerebral

    Cal palpar sempre un sol costat del coll per no comprometre el flux sanguini cerebral. En el pols s'observen la freqüència, el ritme i la força.

  5. Durant la C d'un politraumàtic, la palpació de l'abdomen el troba rígid, «en taula». Què pot indicar aquest signe?

    Una hemorràgia interna d'origen abdominal

    Per buscar una hemorràgia interna es palpa l'abdomen: un abdomen rígid o «en taula» pot indicar una hemorràgia abdominal. També es palpa la pelvis i es comprova l'alineació dels fèmurs.

  6. Prens el pols a una víctima ja estabilitzada i hi comptes 52 batecs per minut. Com es qualifica aquesta freqüència cardíaca?

    Com una bradicàrdia, perquè la normalitat comença als 60 batecs per minut

    La freqüència cardíaca normal d'un adult va de 60 a 100 bpm: per sota de 60 és bradicàrdia i per sobre de 100, taquicàrdia. La bradipnea, en canvi, és una freqüència respiratòria baixa.

  7. Una víctima conscient d'un atropellament presenta mareig i debilitat, pell suada i pàl·lida i un pols ràpid i dèbil. Com s'ha d'interpretar aquest conjunt de signes?

    Com un shock inicial, que obliga a revalorar la circulació i a buscar hemorràgies

    El mareig i la debilitat, la pell suada i pàl·lida i el pols ràpid i dèbil figuren entre els signes de shock inicial. Davant d'aquest quadre cal revalorar la circulació i buscar hemorràgies internes, externes o exterioritzades.

La D de disfunció i la E d'exposició

7 preguntes
  1. En l'escala AVDN, què indica la lletra D?

    Que el pacient respon a estímuls dolorosos

    La D indica que el pacient no respon a la veu però reacciona davant d'un estímul dolorós. És un signe de compromís neurològic important.

  2. Com s'anomena la situació en què una pupil·la és més gran que l'altra?

    Anisocòria

    L'anisocòria és la desigualtat de mida entre les pupil·les i pot indicar lesió intracranial, compressió del nervi oculomotor o efectes de substàncies.

  3. A partir de quina temperatura corporal parlem d'hipotèrmia?

    De 35 °C o menys

    La normalitat se situa entre 36 i 37,5 °C. Es considera hipertèrmia a partir de 38 °C i hipotèrmia a 35 °C o menys.

  4. Amb quina intoxicació s'associa típicament la miosi?

    Amb els opioides

    La miosi, és a dir les pupil·les massa contretes, pot indicar intoxicació per opioides com la morfina o l'heroïna, antipsicòtics, hemorràgia intracranial o alteracions metabòliques.

  5. Durant la D d'una víctima inconscient hi trobes les dues pupil·les molt dilatades. Quines situacions es relacionen amb aquesta midriasi?

    El traumatisme cranial greu, la hipòxia, les drogues estimulants o una parada cardiorespiratòria

    Les pupil·les massa dilatades (midriasi) poden aparèixer en casos de traumatisme cranial greu, hipòxia, consum de drogues estimulants o parada cardiorespiratòria.

  6. El pas E de la valoració primària obliga a descobrir el cos de la víctima. On s'ha de fer aquesta exploració sempre que sigui possible?

    En un espai que en preservi la intimitat, com una ambulància o una zona protegida

    Sempre que sigui possible, l'exploració i la retirada de roba s'han de fer en un espai que preservi la intimitat de la víctima: una ambulància, una zona protegida o darrere de pantalles o mantes tèrmiques.

  7. Una víctima rescatada d'un canal d'aigua freda presenta una temperatura corporal de 34 ºC. Quina lectura en fa el pas E de la valoració primària?

    Que està en hipotèrmia i que cal protegir-la del medi per evitar més pèrdua de calor

    El pas E inclou protegir la víctima del medi i valorar una possible hipotèrmia o hipertèrmia. Amb 34 ºC la víctima està en hipotèrmia i cal evitar-ne més pèrdua de calor mentre es descobreix el cos per buscar lesions ocultes.

Valoració secundària: SPUMA, constants i examen físic

7 preguntes
  1. Què recull la U de l'acrònim SPUMA?

    L'última ingesta

    La U és d'Última ingesta: saber quan i què ha menjat o begut per última vegada, útil davant d'hipoglucèmies, intoxicacions o risc d'aspiració.

  2. Quina informació recull la A de l'acrònim SPUMA?

    Les al·lèrgies

    La A és d'Al·lèrgies a medicaments, aliments o insectes, fonamental per evitar reaccions adverses i interpretar signes d'anafilaxi.

  3. Amb quina escala es valora la intensitat del dolor en la valoració secundària?

    Del 0 al 10

    La intensitat del dolor es valora amb una escala del 0 al 10, juntament amb la localització, el tipus de dolor i la seva evolució.

  4. Un cop assegurades les funcions vitals amb l'XABCDE, s'inicia la valoració secundària. Quin objectiu té aquesta segona valoració?

    Detectar altres lesions o patologies no immediatament evidents que poden comprometre el pronòstic

    La valoració secundària és un examen complet i detallat que busca altres lesions o patologies no immediatament evidents, però que poden comprometre el pronòstic si no s'identifiquen a temps.

  5. Amb material disponible, es prenen les constants vitals durant la valoració secundària. Quin d'aquests paràmetres hi forma part?

    L'estat de consciència, que es revalora repetint l'escala AVDN de la valoració primària

    La presa de constants de la valoració secundària inclou l'estat de consciència, repetint l'escala AVDN, a més de paràmetres fisiològics com la freqüència respiratòria o el pols.

  6. En la inspecció de la pell d'una víctima d'un accident laboral hi trobes un hematoma extens al flanc. Què indica aquest signe?

    Una hemorràgia interna, que és el que indica l'hematoma en la inspecció de la pell

    En la inspecció de la pell, l'hematoma indica hemorràgia interna, a diferència de la pal·lidesa o de la cianosi, que apunten a hipoperfusió i a manca d'oxigen.

  7. En l'examen físic sistemàtic de cap a peus d'un motorista caigut, arribes a l'esquena. Com s'ha d'inspeccionar aquesta zona?

    Només si és segur girar la víctima, i sempre mantenint el control cervical

    L'examen físic va de cap a peus i l'esquena s'inspecciona només si és segur girar la víctima, sempre amb control cervical.

L'escala de Glasgow i els signes de TCE

7 preguntes
  1. Entre quins valors es mou la puntuació total de l'escala de Glasgow?

    Entre 3 i 15 punts

    La suma final sempre va de 3 punts (coma profund) a 15 punts (estat normal), perquè cada paràmetre dona com a mínim 1 punt.

  2. Quina és la puntuació màxima de la resposta motora a l'escala de Glasgow?

    6 punts

    Els màxims són: resposta ocular 4, resposta verbal 5 i resposta motora 6. La suma màxima és de 15 punts.

  3. Quina puntuació de Glasgow correspon a un TCE greu?

    8 punts o menys

    TCE lleu és 13 punts o més; moderat, de 9 a 12 punts; i greu, 8 punts o menys, amb risc vital.

  4. Què pot suggerir l'hematoma periorbitari conegut com a ull de mapatxe?

    Una fractura de base de crani

    L'ull de mapatxe i l'hematoma retroauricular, juntament amb la sortida de sang o líquid transparent pel nas o les orelles, poden suggerir una fractura de base de crani.

  5. Davant d'un estímul dolorós, una víctima inconscient respon amb una extensió anormal de les extremitats. Com es denomina aquesta resposta i quants punts té a l'apartat motor?

    Descerebració, que puntua 2 punts a l'apartat motor de l'escala de Glasgow

    A l'apartat motor, l'extensió anormal es denomina descerebració i puntua 2 punts; la flexió anormal, anomenada decorticació, en puntua 3.

  6. Una víctima d'un accident de trànsit obre els ulls quan li parles, respon de manera confusa i desorientada i localitza el dolor. Quina puntuació total de l'escala de Glasgow li correspon?

    12 punts

    Obrir els ulls en resposta a estímuls verbals són 3 punts, la resposta verbal confusa o desorientada en són 4 i localitzar el dolor, 5. La suma dona 12 punts.

  7. Un treballador ha rebut un cop al cap, ha perdut el coneixement uns segons i ara vomita de manera projectiva sense nàusees prèvies. Com s'ha d'actuar?

    Evitar mobilitzacions innecessàries, mantenir alineada la columna cervical i revalorar l'XABCDE

    La pèrdua de consciència, encara que sigui breu, i els vòmits projectats sense nàusees prèvies són signes de TCE. Davant la mínima sospita cal evitar mobilitzacions innecessàries, mantenir alineada la columna cervical i assegurar una valoració XABCDE correcta.

Control d'hemorràgies i obertura de la via aèria

7 preguntes
  1. Què cal fer amb la primera gasa o drap aplicat sobre una ferida sagnant?

    No retirar-lo mai: s'hi afegeixen capes a sobre

    L'element en contacte amb la ferida no es retira: s'hi van afegint capes a sobre. A més, les capes saturades es guarden o es compten per valorar la pèrdua de sang.

  2. On s'ha d'aplicar el torniquet respecte de la lesió?

    De 5 a 7 cm per sobre de la lesió

    De 5 a 7 cm per sobre de la lesió, mai sobre una articulació —si cal, es farà per sobre de l'articulació— i cal registrar l'hora d'aplicació. La correcció oficial de 2026 canvia el criteri anterior, que deia d'aplicar-lo el més a prop possible de la ferida.

  3. Quina d'aquestes tècniques ja NO es considera prioritària en el control d'hemorràgies greus?

    L'elevació de l'extremitat i la compressió de l'artèria proximal

    L'elevació de l'extremitat i la compressió de l'artèria proximal, a l'húmer o l'engonal, ja no es consideren tècniques prioritàries en el control de les hemorràgies greus.

  4. Quina maniobra d'obertura de la via aèria està indicada en víctimes traumàtiques?

    La tracció mandibular

    En víctimes traumàtiques s'utilitza la tracció mandibular; la maniobra front-mentó es reserva per a víctimes inconscients no traumàtiques.

  5. Has aplicat pressió directa amb una gasa sobre una ferida que sagna abundantment i el sagnat continua. Quin és el pas següent del protocol de control d'hemorràgies?

    Fer un embenat estàndard directament sobre la ferida i exercir-hi una pressió manual ferma

    Després de la pressió directa amb la mà, el segon pas és un embenat estàndard directament sobre la ferida amb una pressió manual ferma i directa. L'embenat compressiu es fa un cop el sagnat ja està controlat.

  6. Abans de valorar la respiració d'un lactant inconscient cal assegurar-ne la via aèria. Quina particularitat hi tenen els lactants?

    Que ja tenen la via aèria oberta si se'ls manté el cap en posició neutra

    Els lactants, amb el cap en posició neutra, ja tenen la via aèria oberta. Als nens, en canvi, cal ajustar la posició del cap lleugerament estesa segons l'edat.

  7. Una víctima té una hemorràgia a l'avantbraç que posa en perill la vida i que no es controla amb pressió directa manual. Què indica el protocol en aquest cas?

    Col·locar un torniquet tan aviat com sigui possible i registrar l'hora en què s'ha aplicat

    Davant d'una hemorràgia a les extremitats que posi en perill la vida i que no es pugui controlar amb pressió directa manual, es col·loca un torniquet tan aviat com sigui possible, per sobre de la lesió i mai sobre una articulació, i cal registrar-ne l'hora d'aplicació.

Desobstrucció de la via aèria (OVACE)

7 preguntes
  1. Quina seqüència s'alterna en una OVACE en adult conscient que no pot estossegar?

    5 cops interescapulars i 5 compressions abdominals

    S'alternen 5 cops interescapulars amb 5 compressions abdominals (maniobra de Heimlich) fins que expulsi el cos estrany o perdi la consciència.

  2. Què NO s'ha de fer mai en una OVACE en un lactant?

    Fer compressions abdominals

    En lactants es combinen 5 copets interescapulars i 5 compressions toràciques; no es fan compressions abdominals.

  3. Com s'actua davant d'una OVACE en una dona embarassada?

    Amb compressions toràciques, abraçant el tòrax per darrere

    En dones embarassades la maniobra de Heimlich està desaconsellada: cal fer compressions toràciques abraçant el tòrax per darrere. La mateixa maniobra s'aplica a persones amb obesitat i a qui, per la seva constitució, no es pugui rodejar per darrere a l'alçada de l'abdomen.

  4. En les compressions abdominals de la maniobra de Heimlich en un adult conscient, on es col·loca el puny tancat i en quina direcció es comprimeix?

    Entre el melic i la part inferior de l'estèrnum, comprimint cap endins i cap amunt

    Cal col·locar-se darrere de la víctima i rodejar-la amb els braços, amb el puny tancat entre el melic i la part inferior de l'estèrnum, i fer compressions fortes cap endins i cap amunt.

  5. Un home que acaba d'empassar-se un tros de carn s'agafa el coll, però aconsegueix estossegar amb força i parlar entre tos i tos. Què s'ha de fer?

    Encoratjar-lo a seguir estossegant amb força, perquè l'obstrucció és parcial

    Si la persona pot estossegar, l'obstrucció és parcial i cal encoratjar-la a seguir fent-ho amb força. Els cops interescapulars s'inicien quan no pot estossegar o ho fa de manera molt dèbil.

  6. Durant les maniobres de desobstrucció, una víctima adulta perd la consciència i cau a terra. Què s'ha de fer immediatament?

    Iniciar la RCP i retirar els cossos estranys visibles amb pinces o aspiració

    En víctimes inconscients cal iniciar la RCP immediatament i retirar els possibles cossos estranys visibles amb pinces o aspiració. També es pot col·locar una cànula orofaríngia (Guedel) per mantenir la permeabilitat de la via aèria.

  7. Un nen de sis anys conscient s'ha obstruït la via aèria amb un fruit sec i no pot estossegar. Quin protocol de desobstrucció s'ha de seguir?

    El mateix que en els adults

    En nens se segueix el mateix protocol que en adults, i en cas d'haver d'iniciar la RCP es fa el protocol adaptat per a nens.

Ventilació, oxigenoteràpia i reanimació cardiopulmonar

7 preguntes
  1. Quina profunditat han de tenir les compressions toràciques en un adult?

    De 5 a 6 cm

    Les compressions toràciques en un adult han de tenir una profunditat de 5 a 6 cm: menys no genera prou flux i més augmenta el risc de lesió.

  2. Quina és la freqüència correcta de les compressions toràciques?

    De 100 a 120 per minut

    La freqüència és de 100 a 120 compressions per minut, permetent la reexpansió completa del tòrax i minimitzant les interrupcions.

  3. Com s'inicia la RCP en una víctima d'ofegament?

    Amb 5 ventilacions de rescat abans de les compressions

    En ofegats, pediatria i víctimes d'allaus s'inicia amb 5 ventilacions de rescat, perquè la causa de l'aturada sol ser respiratòria. A més, els ofegats es consideren víctimes traumàtiques.

  4. On s'han de fer les compressions toràciques en la RCP pediàtrica?

    Sobre la meitat inferior de l'estèrnum

    La correcció oficial de la Guia ho diu per a tota la RCP pediàtrica: «Les compressions toràciques s'han de fer sobre la meitat inferior de l'estèrnum», i tot seguit distingeix només la TÈCNICA —encerclament amb dos polzes en lactants, una o dues mans en infants de més d'1 any—, no la localització.

  5. Quina tècnica de compressions s'ha d'utilitzar preferentment en lactants?

    L'encerclament del tòrax amb dos polzes

    En lactants s'ha d'utilitzar preferentment la tècnica d'encerclament del tòrax amb dos polzes. Si amb l'encerclament no es poden fer compressions de qualitat, es pot passar a la tècnica d'una o dues mans.

  6. En la ventilació de suport, les tècniques varien segons el nivell de formació del col·lectiu que intervé: quin material correspon al personal sanitari?

    La cànula orofaríngia (Guedel) i el baló d'insuflació amb reservori connectat a l'ampolla d'oxigen

    Al personal sanitari li correspon la cànula orofaríngia (Guedel) i el baló d'insuflació amb reservori connectat a l'ampolla d'oxigen.

  7. Una víctima inconscient no respira amb normalitat i té restes a la boca. Abans de ventilar-la, què s'ha de fer amb aquestes restes?

    Retirar-ne només les que siguin visibles, per no empènyer-les cap endins

    Només s'han de retirar els cossos estranys visibles, per evitar empènyer-los cap endins. Garantir una via aèria permeable i una ventilació eficaç és imprescindible.

RCP amb DEA, posició lateral i presa de constants

7 preguntes
  1. Durant quant de temps s'ha de mantenir la RCP després d'una descàrrega del DEA?

    Aproximadament 2 minuts

    Després de la descàrrega es reprèn immediatament la RCP començant per les compressions, i es manté aproximadament 2 minuts o fins que el dispositiu indiqui una nova anàlisi.

  2. Sobre quin costat cal prioritzar la posició lateral de seguretat en una embarassada?

    Sobre el costat esquerre

    En víctimes embarassades cal prioritzar recolzar-les sobre el costat esquerre per afavorir la circulació de la sang.

  3. Quin aparell cal utilitzar si se sospita una intoxicació per monòxid de carboni?

    Un pulsicooxímetre

    La lectura del pulsioxímetre no és fiable en intoxicacions per CO: cal utilitzar un pulsicooxímetre per descartar-la.

  4. Quina precaució cal garantir en el moment en què el DEA analitza el ritme i administra la descàrrega elèctrica?

    Que ningú no toqui la víctima mentre el dispositiu fa aquestes dues accions

    Durant l'anàlisi i la descàrrega cal assegurar-se que ningú no toca la víctima.

  5. En víctimes pediàtriques, què cal tenir en compte a l'hora de prendre i interpretar les constants vitals?

    Que cal adaptar la tècnica de mesura i interpretar els valors segons l'edat

    En víctimes pediàtriques cal adaptar la tècnica de mesura i interpretar els valors segons l'edat, perquè les constants normals varien entre lactants, nens i adolescents.

  6. En una aturada cardiorespiratòria ja confirmada, mentre un segon intervinent col·loca els pegats del DEA, rasura la zona i eixuga el tòrax, què ha de fer qui està comprimint?

    Continuar les compressions, que no s'aturen en cap d'aquests tres moments

    No s'aturaran les compressions mentre es col·loquen els pegats, es rasura la zona o s'eixuga el tòrax.

  7. Una víctima d'un accident de trànsit està inconscient, respira amb normalitat i hi ha sospita de lesió vertebral. Es pot col·locar en posició lateral de seguretat?

    No, perquè la PLS exclou les víctimes amb sospita de traumatisme

    La PLS es reserva a víctimes inconscients amb respiració espontània adequada i sense sospita de traumatisme.

Ferides, cremades, picades i mossegades

7 preguntes
  1. Com es reconeix una cremada de segon grau?

    Per la presència de butllofes

    La cremada de segon grau es reconeix per les butllofes, que no s'han de rebentar perquè la pell que les cobreix protegeix de la infecció.

  2. Què s'ha de fer amb un cos estrany clavat profundament en una ferida?

    No retirar-lo: es protegeix i es fixa la zona

    Els cossos estranys clavats profundament no s'han de retirar: es protegeixen i es fixa la zona per evitar moviments.

  3. Com s'ha d'extreure una paparra?

    Amb pinces fines, fent tracció suau i contínua sense girar

    La paparra s'extreu amb pinces fines, fent tracció suau i contínua sense girar, i cal fer un seguiment de la ferida per si apareix eritema.

  4. En el tractament de ferides en entorns de risc i medi natural, quins aspectes s'han de valorar abans d'actuar sobre la ferida?

    La profunditat, l'extensió, el sagnat i la presència de cossos estranys

    De la ferida es valoren la profunditat, l'extensió, el sagnat i la presència de cossos estranys; després es neteja amb sèrum fisiològic o aigua neta i es cobreix.

  5. Quina actuació és comuna a totes les picades i mossegades, sigui quin sigui l'animal que les ha causat?

    Netejar abundantment la zona amb aigua i sabó, sense tallar, xuclar ni posar torniquets

    En tots els casos cal netejar abundantment la zona amb aigua i sabó, i no tallar, xuclar ni aplicar torniquets.

  6. Una víctima presenta en un avantbraç una cremada amb vermellor i dolor, sense butllofes ni pell carbonitzada. Quin tractament hi correspon?

    Refrescar-la amb aigua freda uns minuts i cobrir-la amb apòsits no adherents per a cremades

    Es refresca amb aigua freda uns minuts i es cobreix amb apòsits no adherents per a cremades. Cal evitar l'aigua excessivament freda, el gel i el refredament general de la víctima.

  7. Durant una intervenció al medi natural una persona rep la picada d'una vespa i li queda el fibló clavat a l'avantbraç. Com s'ha d'actuar?

    Retirar el fibló amb cura sense esprémer-lo, aplicar fred local i controlar els signes de xoc anafilàctic

    Si hi ha fibló, es retira amb cura sense esprémer-lo i s'aplica fred local per reduir la inflamació, controlant els signes de xoc anafilàctic.

Hipotèrmia i cop de calor

7 preguntes
  1. Per sota de quina temperatura corporal es considera que hi ha hipotèrmia?

    Per sota dels 35 ºC

    La hipotèrmia es produeix quan la temperatura corporal descendeix per sota dels 35 ºC, fet que pot comprometre la funció vital de diversos òrgans.

  2. Per què cal evitar les fonts de calor directes en una víctima hipotèrmica?

    Perquè poden causar vasodilatació brusca o col·lapse circulatori

    L'escalfament ha de ser progressiu, evitant fonts de calor directes que puguin causar vasodilatació brusca o col·lapse circulatori.

  3. Quin és el signe cutani característic del cop de calor?

    Pell calenta i seca

    En el cop de calor el pacient presenta pell calenta i seca, confusió i freqüència cardíaca i respiratòria accelerades; en el xoc, en canvi, la pell és suada i pàl·lida.

  4. On s'han de col·locar els draps freds en el refredament actiu d'un cop de calor?

    A les aixelles, els engonals i el coll

    El refredament actiu s'aplica amb aigua fresca, ventilació i draps freds a les zones d'alta vascularització: aixelles, engonals i coll.

  5. Per què cal minimitzar els moviments bruscos i mantenir la víctima hipotèrmica en posició horitzontal?

    Perquè els moviments poden desencadenar arítmies en hipotèrmies moderades o greus

    Cal minimitzar els moviments bruscos i mantenir la víctima en horitzontal, ja que es poden desencadenar arítmies en hipotèrmies moderades o greus.

  6. Un excursionista rescatat del fred està desorientat i respon amb dificultat. Un company li vol donar una beguda calenta. Què hi cal fer?

    No donar-l'hi: amb alteració de la consciència hi ha risc d'aspiració

    No s'han de donar begudes calentes a pacients amb alteració de consciència, pel risc d'aspiració.

  7. En un cop de calor, un cop iniciat el refredament actiu es valora el pols perifèric i es detecta hipotensió. Quina actuació hi correspon?

    Posar la víctima en Trendelemburg

    En el cop de calor cal valorar el pols perifèric i, en cas d'hipotensió, posar la víctima en Trendelemburg.

Mobilització, immobilització i transport manual

7 preguntes
  1. Quants rescatadors són necessaris per fer la maniobra del pont?

    Tres

    La maniobra del pont requereix tres rescatadors, més una altra persona que introdueix la fusta espinal per sota de la víctima.

  2. Quines tècniques i quins mitjans són propis del transport manual d'una víctima?

    Les càrregues a braços, a l'espatlla o en cadira improvisada, i mitjans auxiliars com lliteres, mantes o pals

    Es basa en tècniques de càrrega (a braços, espatlla, cadira improvisada) o amb mitjans auxiliars, i requereix coordinació entre efectius i adaptació constant al terreny.

  3. Quina tècnica de mobilització es recomana en víctimes traumàtiques amb sospita de lesió vertebral?

    El pont millorat

    El pont millorat, amb quatre rescatadors i els avantbraços paral·lels sota el pacient, és la tècnica recomanada en sospita de lesió vertebral.

  4. Quin avantatge principal té la llitera de cullera?

    Permet aixecar la víctima sense voltejar-la

    La llitera de cullera permet aixecar la víctima sense necessitat de voltejar-la, cosa que redueix el risc de moviment de la columna, i és ideal per a espais reduïts.

  5. Quin és l'objectiu del transport manual dins de les maniobres d'assistència sanitària?

    Desplaçar la víctima en trams curts o difícils fins a una zona segura o accessible per a l'evacuació

    El transport manual desplaça la víctima en trams curts o difícils fins a una zona segura o accessible per a l'evacuació.

  6. Quines accions acompanyen la immobilització d'una víctima, abans i després de la maniobra?

    Controlar les constants vitals i protegir-la de la pèrdua de calor

    Cal controlar les constants vitals abans i després de la maniobra, protegir la víctima de la pèrdua de calor i mantenir l'estabilitat emocional amb una comunicació tranquil·la i propera.

  7. En un espai on no és possible aixecar el pacient amb un pont, cal col·locar-li una superfície rígida al darrere. Quina tècnica s'ha d'utilitzar?

    El volteig en bloc, dirigit per l'intervinent situat al cap

    El volteig en bloc permet girar el pacient lateralment mantenint l'alineació de la columna i s'utilitza per accedir a l'esquena o col·locar una superfície rígida quan no és possible fer un pont.

La seguretat en l'assistència sanitària

7 preguntes
  1. Des de quin moment ha de ser permanent l'autoprotecció del personal intervinent?

    Des del moment en què es rep l'avís

    L'autoprotecció ha de ser permanent des del moment en què es rep l'avís fins al tancament de la intervenció.

  2. Què cal fer després de cada intervenció encara que s'hagin utilitzat guants?

    Fer higiene de mans

    Dins de la gestió del risc biològic, cal fer higiene de mans després de cada intervenció, encara que s'hagin usat guants.

  3. Quina afirmació resumeix la importància de l'autoprotecció?

    Un intervinent lesionat deixa d'ajudar i es converteix en una nova víctima

    El manual ho formula així: un intervinent lesionat deixa d'ajudar i es converteix en una nova víctima. La seguretat és la primera prioritat en qualsevol intervenció.

  4. Per què cal coordinar-se amb els altres cossos presents a l'escenari, com la policia, el SEM o altres bombers?

    Per evitar duplicitats o conflictes en l'actuació

    Organitzar i assegurar l'escenari inclou coordinar els altres cossos presents per evitar duplicitats o conflictes, i assegurar les vies d'entrada i sortida.

  5. Davant de situacions d'alt impacte emocional, com nens ferits, víctimes conegudes o múltiples morts, com s'ha d'actuar?

    Amb professionalitat, i demanant suport psicològic si cal

    Davant de situacions d'alt impacte emocional cal actuar amb professionalitat i demanar suport psicològic si cal.

  6. Dins de les mesures per protegir la víctima, què s'ha de fer un cop acabada la inspecció del cos durant la valoració?

    Cobrir-la, per evitar una exposició excessiva i preservar-ne la intimitat i la dignitat

    Cal evitar l'exposició excessiva durant la valoració o l'atenció: es cobreix el cos després d'inspeccionar-lo, preservant la intimitat i la dignitat.

  7. Un vehicle accidentat té a l'interior una víctima conscient; l'escenari encara no està assegurat i no s'ha valorat l'estat de la víctima. Què cal fer?

    Evitar moviments innecessaris i controlar l'entorn físic perquè la situació no empitjori

    Cal evitar moviments innecessaris mentre no s'hagi valorat correctament l'estat de la víctima, i controlar l'entorn físic per evitar que empitjori.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 27 Preguntes del tema 29 →

Àudio, làmines i test del tema 28 · Tots els temes · Generador de tests