Les 188 preguntes del tema 30

Intervenció bàsica en estructures col·lapsades. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 30

Introducció i equips especialitzats (GREC, INSARAG, USAR)

29 preguntes

En quin any es va constituir oficialment el GREC?
2021
El Grup de Recolzament en Estructures Col·lapsades es va constituir el 2021 com a subàmbit de la guàrdia de suport, tot i que el Cos sempre havia tingut experts en valoració d'estructures.
En quantes categories estan classificats els equips USAR segons la seva capacitat operativa?
Tres: lleugers, mitjans i pesats
Lleugers, mitjans i pesats. Aquesta classificació permet que el país afectat sàpiga exactament quina capacitat aporta cada equip que arriba.
Després del terratrèmol d'Haití del 2010, quants equips USAR hi van treballar de manera conjunta sota el sistema INSARAG?
Més de quaranta
Després del terratrèmol d'Haití del 2010, més de quaranta equips USAR de diferents països van treballar conjuntament coordinats sota el sistema INSARAG.
De quines dues maneres pot oferir el seu suport el GREC?
Tant a distància com presencialment
El GREC pot oferir suport tant a distància com presencialment.
Un bloc de pisos ha quedat amb part del forjat caigut després d'una explosió. Quina és la funció del GREC en una intervenció com aquesta?
Aportar coneixement tècnic per ajudar el comandament en la presa de decisions i en la definició de la resposta tècnica
El formen bombers amb titulacions tècniques i actuen en intervencions amb patologies, afectacions i col·lapses estructurals, i afectacions per incendis. Poden oferir suport tant a distància com presencialment.
En una catàstrofe amb ensorraments greus hi arriben equips de rescat de diversos països. Què és l'INSARAG?
Una xarxa de Nacions Unides que coordina la resposta internacional en ensorraments greus
International Search and Rescue Advisory Group. Estableix protocols i guies per als equips USAR, millora la interoperabilitat entre països, valida equips mitjançant classificació internacional i promou un sistema modular, escalable i autosuficient.
L'objectiu principal de la formació en estructures col·lapsades és dotar els intervinents de coneixements tècnics i pràctics bàsics. Per actuar com, en escenaris complexos?
Amb seguretat, eficiència i coordinació
L'objectiu principal és dotar els intervinents de coneixements tècnics i pràctics bàsics que permetin actuar amb seguretat, eficiència i coordinació en escenaris complexos.
Les tècniques d'intervenció en estructures col·lapsades s'apliquen a uns escenaris complexos ben delimitats. Quins són?
Ensorraments d'edificis, esllavissades i col·lapses per incendis, explosions o fenòmens naturals
L'àmbit d'aplicació són els ensorraments d'edificis, les esllavissades i els col·lapses estructurals derivats d'incendis, explosions o fenòmens naturals.
Un dels objectius específics de la formació en estructures col·lapsades mira cap enfora del cos, cap als estàndards internacionals. Quin és?
Fomentar una resposta organitzada i compatible amb INSARAG i USAR
Entre els objectius específics hi ha fomentar una resposta organitzada i compatible amb els estàndards internacionals INSARAG i USAR.
L'esfondrament d'un edifici a Badalona l'any 2024 va requerir activar un pla concret. Quin?
El PROCICAT
L'esfondrament d'un edifici a Badalona el 2024 va activar el PROCICAT i va requerir una intervenció multiagència coordinada que va permetre controlar l'escenari en poques hores.
Als anys vuitanta els equips de rescat arribaven als terratrèmols pel seu compte, sense coordinació ni protocols compartits. Quins problemes generava aquell model?
Duplicació d'esforços, conflictes logístics, barreres idiomàtiques i càrrega al país afectat
Aquell model improvisat generava duplicació d'esforços, conflictes logístics, barreres idiomàtiques i fins i tot una càrrega addicional per al país afectat, que ja es trobava col·lapsat.
Quines tres necessitats va identificar la comunitat internacional en els equips que acudien a ajudar?
Coordinació, estandardització i autosuficiència operativa
La comunitat internacional va entendre la necessitat de coordinació, estandardització i autosuficiència operativa en els equips que acudien a ajudar.
Sota quin paraigua institucional es va crear el Grup Assessor Internacional de Recerca i Rescat, i a partir de quina dècada va establir les seves guies?
Sota Nacions Unides, i les va establir a partir dels anys noranta
L'INSARAG es va crear sota el paraigua de Nacions Unides i, des dels anys noranta, va establir guies operatives, criteris de classificació i estàndards mínims per als equips USAR.
Hi ha un tret dels equips certificats sota l'INSARAG que evita que siguin una càrrega per al país afectat. Quin és?
Que actuen sense dependre de recursos locals
Els equips certificats sota l'INSARAG actuen de forma autònoma, sense dependre de recursos locals, de manera que la seva presència és un suport i no una càrrega.
Què vol dir la sigla GREC, i dins de quina estructura del cos es va constituir?
Grup de recolzament en estructures col·lapsades, subàmbit de la guàrdia de suport
El GREC és el Grup de recolzament en estructures col·lapsades, constituït com un subàmbit de la guàrdia de suport.
Quina característica han de tenir els bombers que formen el GREC?
Tenir titulacions tècniques que aportin coneixement
El GREC està format per bombers amb titulacions tècniques que aporten el seu coneixement per ajudar el comandament.
En quins tipus d'intervenció aporta el GREC la seva resposta tècnica?
Amb patologies, afectacions i col·lapses estructurals, i afectacions per incendis
El GREC aporta coneixement en intervencions amb patologies, afectacions i col·lapses estructurals, i en afectacions d'estructures per incendis.
Entre els objectius de l'INSARAG n'hi ha un de control sobre els equips mateixos. Quin?
Validar els equips USAR mitjançant classificació internacional
Entre els objectius de l'INSARAG hi ha validar els equips USAR mitjançant processos de classificació internacional.
Els principis de l'INSARAG no s'apliquen només en operacions internacionals. On més, i per a què?
A escala nacional i regional, per coordinar bombers, protecció civil i serveis mèdics
Els principis INSARAG són d'aplicació també a escala nacional i regional per millorar la coordinació entre bombers, protecció civil i serveis mèdics.
A Catalunya, quines unitats i serveis formen part dels equips USAR?
Bombers de la Generalitat, grups de la UME, serveis municipals i equips amb gossos de recerca i personal mèdic
A Catalunya formen part dels equips USAR unitats dels Bombers de la Generalitat, grups especialitzats de la UME, serveis municipals i equips de suport amb gossos de recerca i personal mèdic.
A través de quin sistema es coordinen sobre el terreny els equips certificats per l'INSARAG?
L'OSOCC (On-Site Operations Coordination Centre)
L'OSOCC és el centre de coordinació d'operacions sobre el terreny liderat per Nacions Unides. Els equips certificats actuen de forma autònoma, sense dependre de recursos locals, i amb protocols compartits.
Dos dels objectius específics de la formació tenen a veure amb l'edifici mateix abans que amb la víctima. Quins són?
Conèixer la naturalesa i les causes dels col·lapses, i l'estructura dels edificis i les patologies
Dos dels objectius específics són conèixer la naturalesa i les causes dels col·lapses estructurals, i entendre l'estructura bàsica dels edificis i les seves patologies.
Quins cossos i serveis van intervenir en l'esfondrament de l'edifici de Badalona del 2024?
Bombers, Mossos d'Esquadra, SEM i tècnics municipals
A Badalona hi van intervenir Bombers, Mossos d'Esquadra, SEM i tècnics municipals; la coordinació dels recursos va permetre controlar l'escenari en poques hores.
Quins dos sismes van fer veure a la comunitat internacional que calia canviar el model de resposta?
El de Ciutat de Mèxic del 1985 i el d'Armènia del 1988
A partir de casos greus com el terratrèmol de Ciutat de Mèxic del 1985 o el sisme d'Armènia del 1988, la comunitat internacional va replantejar a fons el model de resposta.
Quins tres àmbits cobreixen els protocols compartits dels equips certificats sota l'INSARAG?
El comandament, la comunicació i l'actuació
Els equips certificats sota l'INSARAG tenen protocols compartits de comandament, comunicació i actuació.
Entre les actuacions destacades del GREC hi ha una intervenció fora de Catalunya. Quina, i en quin marc?
Afectacions estructurals a Armènia per inundacions, dins del Mecanisme Europeu de Protecció Civil
Entre les actuacions destacades del GREC hi ha la valoració d'afectacions estructurals a Armènia per inundacions el 2024, dins del Mecanisme Europeu de Protecció Civil.
Quines dues actuacions del GREC a Catalunya es destaquen des de la seva creació?
La nau incendiada i col·lapsada de Badalona (2020) i la urbanització de Pont de Vilomara (2022)
Entre les actuacions destacades del GREC hi ha la valoració de la nau incendiada i col·lapsada a Badalona amb persones a l'interior el 2020 i la valoració de l'afectació de la urbanització en l'incendi de Pont de Vilomara el 2022.
L'any 2025 el GREC va començar una certificació per poder ser activat en emergències internacionals. Com a quin tipus d'equip?
Com a equip STRAC
El 2025 el GREC va començar la seva certificació com a equip STRAC per formar part dels recursos activables pel Mecanisme Europeu de Protecció Civil.
Quines tres qualitats ha de tenir el sistema que promou l'INSARAG per a les operacions en entorns col·lapsats?
Ha de ser modular, escalable i autosuficient
L'INSARAG promou l'aplicació d'un sistema modular, escalable i autosuficient per a operacions en entorns col·lapsats.

Valoració del col·lapse i tipus de col·lapses

27 preguntes

Quan un element estructural supera el seu límit resistent o elàstic, què deixa de complir?
La seva funció portadora
L'element que supera el seu límit resistent o elàstic deixa de complir la seva funció portadora.
En l'àmbit de Bombers, en quins tres grans tipus es classifiquen habitualment els col·lapses estructurals?
Total, parcial i secundari
Els col·lapses estructurals es classifiquen habitualment en tres grans tipus: col·lapse total, col·lapse parcial i col·lapse secundari.
De quines dues formes es pot produir un col·lapse total?
De forma sobtada o diferida
Els col·lapses totals es poden produir de forma sobtada o diferida.
Davant d'un edifici amb un forjat caigut, cal saber identificar el fenomen que s'hi ha produït. En què consisteix un col·lapse estructural?
La fallida sobtada o progressiva d'una construcció quan un element estructural supera el seu límit resistent
La fallida pot ser sobtada o progressiva, i es produeix quan l'element deixa de complir la seva funció portadora.
En un edifici on ha cedit un mur de la planta superior mentre la resta es manté en peu, per què és especialment perillós un col·lapse parcial?
Perquè pot passar desapercebut en una primera valoració mentre la resta de l'edificació sembla estable
La resta de l'edificació roman aparentment estable, i per això el col·lapse parcial pot passar desapercebut.
El guaita vigila l'estructura mentre l'equip treballa dins la zona calenta. Quins són els signes premonitoris d'un col·lapse secundari?
Caiguda de pols, sorolls secs, moviments de runa o canvis en les esquerdes
Són els indicadors que anuncien que l'estructura restant es mou i que cal vigilar molt de prop.
Un col·lapse estructural es produeix quan algun de quatre elements de la construcció supera el seu límit resistent o elàstic. Quins són aquests elements?
Forjats, murs, pilars o cobertes
Un col·lapse estructural es produeix quan algun dels elements estructurals —forjats, murs, pilars o cobertes— supera el seu límit resistent o elàstic.
Fins a quin punt pot arribar l'afectació d'un col·lapse, i què pot venir després?
Des d'una petita part fins a la totalitat, i pot seguir-ne col·lapses secundaris
El col·lapse pot afectar des d'una petita part de l'edificació fins a la seva totalitat, i pot anar seguit de col·lapses secundaris que agreugen la situació inicial.
Davant d'un edifici col·lapsat, el comandament ha de distingir les causes humanes de les naturals. Quines són les humanes?
Reformes mal fetes, falta de manteniment, incendis, explosions o negligències
Les causes humanes poden ser reformes mal executades, falta de manteniment, incendis, explosions o negligències constructives.
Quines causes naturals poden conduir un edifici al col·lapse estructural?
Terratrèmols, aiguats, nevades, esllavissades o vents intensos
Les causes naturals poden ser terratrèmols, aiguats, nevades, esllavissades o vents intensos.
Quan s'analitza l'origen d'un col·lapse, les causes humanes i les naturals no sempre actuen per separat. Què passa en molts casos?
Que una combinació de diversos factors condueix al col·lapse
En molts casos, una combinació de diversos factors pot conduir al col·lapse.
Els col·lapses no es presenten sempre de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat. Per què és essencial entendre com es manifesta cadascun?
Per valorar l'escenari, identificar-ne els riscos i decidir les mesures
Entendre com es manifesta un col·lapse és essencial per valorar correctament l'escenari, identificar els riscos associats i prendre decisions operatives adequades.
Un comandament ha de qualificar el tipus de col·lapse abans de dimensionar el dispositiu de recerca. Quan es parla pròpiament de col·lapse total?
Quan la fallida afecta tot l'edifici o l'estructura principal
Hi ha col·lapse total quan la fallida estructural afecta la totalitat de l'edifici o de la seva estructura principal, i provoca un ensorrament generalitzat.
Com es descriu el paisatge que queda després d'un col·lapse total?
Caòtic, amb acumulació massiva de materials i elevada probabilitat d'atrapament
En un col·lapse total gran part de l'estructura queda reduïda a runa i el paisatge és generalment caòtic, amb acumulació massiva de materials despresos i una elevada probabilitat d'atrapament de persones.
A quines situacions d'alta intensitat solen estar associats els col·lapses totals?
A incendis prolongats, explosions, sobrecàrregues, fallades greus o catàstrofes naturals
Els col·lapses totals solen estar associats a situacions d'alta intensitat com incendis prolongats, explosions, sobrecàrregues, fallades estructurals greus o catàstrofes naturals com terratrèmols.
En un col·lapse total cal preveure sempre la possibilitat de col·lapses secundaris. Durant quines tasques, especialment?
Durant el desenrunament o el rescat
Cal preveure sempre la possibilitat que es desencadenin col·lapses secundaris, especialment durant les tasques de desenrunament o rescat.
En arribar a l'escenari, l'equip ha de distingir si el que té davant és un col·lapse total o un col·lapse parcial. Com es defineix exactament el parcial?
Cedeix només una part i la resta roman aparentment estable
Un col·lapse parcial es produeix quan només una part de l'estructura cedeix —un mur, una coberta, un forjat o un altre element— mentre la resta de l'edificació roman aparentment estable.
Quines causes múltiples pot tenir un col·lapse parcial?
Obres al costat, degradació per humitats, impactes, incendis o fallades de materials
Les causes d'un col·lapse parcial poden ser obres al costat de l'estructura, degradació per humitats, impactes, incendis o fallades puntuals de materials.
En un col·lapse parcial l'afectació no és generalitzada, però el risc de col·lapse secundari és alt. En quin cas, sobretot?
Si els elements restants han quedat inestables o deformats
Tot i que l'afectació no és generalitzada, el risc d'un col·lapse secundari és alt, sobretot si els elements restants han quedat inestables o deformats.
Quines tres decisions ha de permetre prendre l'observació acurada d'un col·lapse parcial?
Si es pot iniciar el rescat, si cal apuntalar o si s'ha de desallotjar
Aquesta informació és essencial per decidir si es poden iniciar tasques de rescat, si cal apuntalar o si s'ha de desallotjar amb urgència.
Com es defineix un col·lapse secundari, i de quina manera es desencadena?
El que es produeix després d'un primer col·lapse per la inestabilitat generada, sovint sobtat
El col·lapse secundari és el que es produeix després d'un primer col·lapse, com a conseqüència directa de la inestabilitat generada a l'estructura restant, i sovint es desencadena de forma sobtada i imprevisible.
En quin tipus d'edificacions és especialment habitual el col·lapse secundari?
En edificacions antigues amb sistemes constructius tradicionals: murs de càrrega, bigues de fusta
Pot estar condicionat per la disposició de la runa, les càrregues acumulades, els moviments estructurals o l'evolució de les esquerdes.
La classificació en tres tipus de col·lapse no només descriu l'estat de l'edificació. Sobre quatre coses més orienta?
La probabilitat de nous ensorraments, la disposició de la runa, les maniobres i els apuntalaments
La classificació orienta sobre les probabilitats de nous ensorraments, la disposició de la runa, la viabilitat de les maniobres de rescat i la necessitat d'apuntalaments específics.
En un edifici que ha patit un ensorrament generalitzat, els equips han d'assumir un risc extrem abans d'entrar-hi. Per quines dues raons, concretament?
Per la dificultat de trobar espais vitals i per la inestabilitat de la runa
El col·lapse total comporta un risc extrem tant per la dificultat en la identificació d'espais vitals com per l'elevada inestabilitat de la runa.
Detectar un col·lapse parcial exigeix una observació acurada de tot l'escenari. A banda del conjunt, quins tres aspectes cal observar amb cura?
L'estat dels elements no col·lapsats, la runa i les esquerdes
Detectar un col·lapse parcial requereix una observació acurada de l'escenari, de l'estat dels elements no col·lapsats, de la disposició de la runa i de les esquerdes visibles.
Després d'un primer ensorrament, l'equip ha de vigilar un conjunt concret de variables de l'escenari per anticipar-ne un segon. Quines quatre?
La disposició de la runa, les càrregues, els moviments estructurals i les esquerdes
El col·lapse secundari pot estar condicionat per factors com la disposició de la runa, les càrregues acumulades, els moviments estructurals o l'evolució de les esquerdes.
Davant del risc de col·lapse secundari, quines dues coses són clau, i amb quines tres accions concretes es materialitzen?
La detecció precoç i la prevenció: revisar els punts crítics, sanejar elements inestables i apuntalar
La detecció precoç i la prevenció són claus: revisar els punts crítics, sanejar elements inestables i executar apuntalaments adequats pot marcar la diferència entre un escenari estable i un desastre en cadena.

Recerca física i crida i escolta

18 preguntes

Entre els objectius de la valoració tècnica inicial n'hi ha un que condiciona tots els altres, perquè si la resposta és que no, no s'hi entra. Quin és?
Saber si és segur accedir a l'estructura o a la zona col·lapsada
Un dels objectius de la valoració és determinar si és segur accedir a l'estructura o zona col·lapsada.
La recerca física és la primera fase operativa en la localització de víctimes sota la runa. En què es basa aquesta maniobra?
Exclusivament en els sentits dels bombers, vista i oïda, sense equipament especialitzat
No requereix equipament especialitzat: es fa amb la vista i l'oïda dels bombers.
Quins patrons sistemàtics es poden seguir en la recerca física?
Avanç en línia, cercles concèntrics o patró en habitacions múltiples
Es tria segons la configuració de l'espai i l'abast del col·lapse. Cal mantenir el màxim silenci, reduir el nombre d'intervinents dins la zona calenta, evitar moure la runa innecessàriament i vigilar els col·lapses secundaris.
Durant les primeres fases de la recerca física s'aplica una maniobra per detectar senyals auditius de vida sota la runa. En què consisteix la crida i escolta?
A aturar l'activitat, fer silenci absolut, emetre una crida clara i esperar en silenci
Cal eliminar qualsevol soroll ambiental (ràdios, eines, moviment de persones o runa), fer una crida breu i clara del tipus "Hi ha algú? Si em sents, pica o crida!" i repetir el cicle tantes vegades com calgui.
La crida i escolta té un moment òptim dins del conjunt de tècniques de localització de víctimes. Quan és especialment útil?
Immediatament després del col·lapse, quan les víctimes poden respondre activament
És el moment en què les víctimes encara poden respondre activament a la crida.
Abans de qualsevol intervenció operativa sobre una estructura col·lapsada cal una valoració tècnica inicial. Què ha de permetre determinar?
L'estabilitat, els riscos imminents i les mesures de seguretat
La valoració tècnica inicial ha de permetre determinar l'estabilitat de l'estructura, identificar els riscos més imminents i establir les primeres mesures de seguretat.
La valoració tècnica inicial es fa amb l'estructura encara inestable i amb pressió per entrar-hi. Com ha de ser el procés?
Sistemàtic, progressiu i subordinat a la seguretat dels intervinents
El procés de valoració ha de ser sistemàtic, progressiu i sempre subordinat a la seguretat dels intervinents.
Quins tres elements del desplegament cal planificar com a objectiu de la valoració?
Els punts d'entrada, les rutes i les zones d'evacuació
Entre els objectius de la valoració hi ha planificar punts d'entrada, rutes de treball i zones d'evacuació.
La valoració prèvia a l'accés ha d'identificar els riscos immediats que poden comprometre l'operació. En quines dues famílies els agrupa?
En riscos estructurals i riscos ambientals
La valoració ha d'identificar els riscos estructurals o ambientals immediats que poden comprometre l'operació.
En quin moment és especialment efectiva la recerca física, i per què?
Durant els primers minuts post col·lapse, quan el temps és determinant
La recerca física és una maniobra ràpida, immediata i molt efectiva durant els primers minuts post col·lapse, quan el factor temps pot ser determinant per a la supervivència.
La recerca física és la primera fase operativa en la localització de víctimes atrapades. Quin és el seu objectiu concret?
Les víctimes en superfície o parcialment atrapades i alliberables
L'objectiu de la recerca física és identificar víctimes en superfície o parcialment atrapades que puguin ser alliberades amb facilitat.
Per garantir l'eficàcia de la recerca física cal mantenir una condició ambiental i reduir una altra cosa. Quines?
Mantenir el màxim silenci i reduir els intervinents a la zona calenta
Per garantir l'eficàcia de la recerca física cal mantenir el màxim silenci possible i reduir el nombre d'intervinents dins de la zona calenta.
Quines dues precaucions més exigeix la recerca física, a banda del silenci i de limitar el personal?
Evitar moure la runa sense necessitat i vigilar els col·lapses secundaris
Cal evitar moure la runa de forma innecessària i actuar amb vigilància constant de possibles col·lapses secundaris.
Un cop completada la recerca física, amb quines tècniques es pot continuar?
Amb la recerca instrumentalitzada o la canina, partint d'aquesta base
Un cop completada la recerca física es pot continuar amb tècniques més profundes com la recerca instrumentalitzada o canina, però sempre partint d'aquesta base inicial indispensable.
Quins sorolls ambientals cal eliminar perquè la crida i escolta sigui efectiva?
Les ràdios, les eines i el moviment de persones o de runa
Perquè la crida i escolta sigui efectiva cal eliminar qualsevol soroll ambiental: ràdios, eines, moviment de persones o de runa.
Com ha de ser la crida, i què cal fer immediatament després d'emetre-la?
Breu i clara, i després esperar uns segons en silenci
Cal fer una crida breu i clara, esperar uns segons en silenci per escoltar respostes i repetir el cicle tantes vegades com calgui.
Entre els objectius de la valoració hi ha establir dos tipus de zones de signe oposat dins del mateix escenari. Quines?
Les que cal evitar i les que poden ser refugis segurs
La valoració ha d'establir les zones que cal evitar i les que es poden considerar com a potencials espais segurs o refugis.
A banda del moment immediatament posterior al col·lapse, en quins dos casos és especialment útil la crida i escolta?
En zones amb possibles espais vitals i dins de la recerca sistemàtica
La crida i escolta és especialment útil immediatament després del col·lapse, en zones on poden haver-hi espais vitals sota la runa, i com a part de la recerca sistemàtica amb patró d'avanç.

Recerca instrumentalitzada i canina

13 preguntes

El gos de recerca no sempre treballa trepitjant la runa. Des d'on es pot fer el venteig, a banda del nivell superficial?
Des de punts elevats com finestres, balcons o teulades
El venteig pot fer-se a nivell superficial o des de punts elevats com finestres, balcons o teulades.
Dins de la recerca instrumentalitzada, els geòfons són una de les dues eines tecnològiques de què disposa l'equip. Què detecten?
Les vibracions o sorolls provocats per les víctimes, com cops o moviments
Detecten les vibracions o sorolls que provoquen les víctimes, com ara cops o moviments.
Per a què serveixen les càmeres de visualització en la recerca instrumentalitzada?
Per introduir-les per forats o esquerdes i localitzar visualment les persones atrapades
Permeten localitzar visualment les persones atrapades i valorar-ne la posició i l'estat.
Durant la recerca canina, el gos fa una maniobra pròpia mentre tothom es manté immòbil i en silenci. Què és el venteig?
La maniobra pròpia del gos, en què rastreja l'aire buscant partícules d'olor corporal
És la maniobra pròpia del gos, en què rastreja l'aire buscant partícules d'olor corporal.
En quin moment s'utilitza la recerca instrumentalitzada, i en quines condicions?
Un cop completada la recerca física superficial, en silenci i amb estabilitat
La recerca instrumentalitzada s'utilitza un cop completada la recerca física superficial i sempre en condicions de silenci i estabilitat estructural.
Perquè els geòfons siguin efectius cal una condició de l'entorn. Quina, i per què?
Sense sorolls externs, que interferirien en la detecció
Els geòfons necessiten un entorn sense sorolls externs, ja que qualsevol vibració aliena pot interferir en la detecció.
Què han de fer els equips d'intervenció mentre s'utilitzen els geòfons?
Retirar-se del perímetre i aturar qualsevol activitat
Els equips d'intervenció s'han de retirar del perímetre immediat i aturar qualsevol activitat durant la utilització dels geòfons.
Per on s'introdueixen les càmeres de visualització, i què permeten valorar de la víctima?
Per forats a la runa o esquerdes, i en valoren la posició i l'estat
Les càmeres s'introdueixen a través de forats a la runa o entre esquerdes per localitzar visualment persones atrapades i valorar-ne la posició i l'estat.
En quins escenaris pot ser decisiva la recerca instrumentalitzada?
En escenaris on les víctimes no responen ni són visibles
La recerca instrumentalitzada complementa les fases prèvies i pot ser decisiva en escenaris complexos on les víctimes no són visibles ni poden respondre a la crida.
Quan la recerca física i la instrumentalitzada no han localitzat la víctima, entra en joc la unitat canina. En què es basa la recerca canina?
En l'olfacte d'alt rendiment de gossos ensinistrats, seguint l'olor humana
La recerca canina es basa en l'olfacte d'alt rendiment dels gossos ensinistrats, que treballen seguint l'olor humana emesa des de sota la runa o altres estructures col·lapsades.
Quines tres condicions cal garantir perquè el venteig sigui efectiu?
Aturar l'activitat, retirar els equips de la zona calenta i coordinar-se amb el guia caní
Per garantir l'efectivitat del venteig cal aturar tota activitat mentre el gos treballa, retirar els equips d'intervenció de la zona calenta per evitar interferències i coordinar estretament amb el guia caní.
Les càmeres de visualització aporten informació directa de sota la runa. Quines dues coses poden facilitar les imatges que s'obtenen?
Un pla d'extracció o un apuntalament de fortuna
Les imatges de les càmeres poden facilitar l'establiment d'un pla d'extracció o la planificació d'un apuntalament de fortuna.
Dos equips amb el mateix gos poden obtenir resultats molt diferents segons com sigui l'escenari. De quins dos factors depèn el venteig?
Del moviment natural de l'aire i de la configuració de l'escenari
El venteig depèn del moviment natural de l'aire i de la configuració de l'escenari.

Apuntalaments: criteris bàsics i verticals

19 preguntes

Quina és la distància màxima admesa entre puntals?
1 metre
La distància entre puntals no pot superar el metre. És un dels criteris bàsics que aplica Bombers de la Generalitat en qualsevol apuntalament.
Quina resistència màxima es considera per a un puntal?
1.000 kg
Es considera que un puntal té una resistència màxima de 1.000 kg. És la xifra que permet calcular quants puntals calen per a una càrrega determinada.
Segons quin criteri es distingeixen els tres grans grups d'apuntalaments?
Segons la direcció de la càrrega que suporten
Es distingeixen tres grans grups d'apuntalaments segons la direcció de la càrrega que suporten: verticals, horitzontals i inclinats.
Quina és la funció del jaç de taulons en un apuntalament vertical?
Distribuir el pes al terra o a l'estructura inferior
El jaç de taulons són els taulons situats a la base que distribueixen el pes al terra o a l'estructura inferior.
De quins tres elements consta un apuntalament vertical bàsic?
Sotapont, puntals i jaç de taulons
Són els tres elements d'un apuntalament vertical bàsic, de dalt a baix.
Quina és la funció del sotapont en un apuntalament vertical?
Recollir i repartir la càrrega de l'element danyat
És el tauló de fusta situat a la part superior, en contacte amb l'element danyat.
Què són els apuntalaments en una intervenció en estructures col·lapsades?
Estructures provisionals que asseguren elements inestables d'un edifici malmès
Els apuntalaments són estructures provisionals que permeten assegurar elements inestables en una construcció col·lapsada o malmesa.
Els apuntalaments esdevenen una eina fonamental per estabilitzar l'escenari d'intervenció. Quin és el seu objectiu principal en les actuacions dels bombers?
Garantir la seguretat dels equips i evitar nous ensorraments durant l'extracció
L'objectiu principal dels apuntalaments és garantir la seguretat dels equips de rescat i evitar nous ensorraments durant les tasques d'exploració, recerca i extracció de víctimes.
Un dels criteris bàsics d'apuntalament té a veure amb la fixació del conjunt. Com s'enuncia?
Ha de quedar ben alineat i fixat al sotapont i al jaç, amb falques si cal
L'apuntalament ha de quedar ben alineat i fermament fixat al sotapont i al jaç de taulons, utilitzant falques si cal.
Quines dues precaucions s'han de tenir en el moment de posar un apuntalament en càrrega?
Evitar vibracions i entrar els puntals en càrrega uniformement
Cal evitar les vibracions i els puntals s'han d'entrar en càrrega de manera uniforme.
Entre els criteris bàsics d'apuntalament n'hi ha un que no parla de l'estructura sinó de la sortida dels intervinents. Quin és?
Mantenir una via d'escapament neta d'obstacles
Entre els criteris bàsics hi ha mantenir una via d'escapament neta d'obstacles.
Quin criteri regula la presència de persones dins de la zona afectada durant un apuntalament?
Que s'hi estigui el temps i amb el personal imprescindible
Dins la zona afectada s'hi estarà el temps i amb el personal imprescindible.
Els apuntalaments verticals són els més habituals i utilitzats en les intervencions dels bombers en col·lapses estructurals. Quina és la seva funció principal?
Sostenir forjats, sostres o bigues, o reforçar murs verticals debilitats
Els apuntalaments verticals tenen com a funció principal sostenir elements horitzontals com forjats, sostres o bigues, o bé reforçar murs verticals debilitats.
En un forjat que ha cedit parcialment i que cal sostenir des de la planta inferior, des d'on es fa l'apuntalament vertical i cap on transmet les càrregues?
Des del terra en vertical, cap als punts de suport resistents o cap al sòl
L'apuntalament vertical es fa des del terra en direcció vertical, transmetent les càrregues cap als punts de suport resistents o cap al sòl.
Què són els puntals dins d'un apuntalament vertical bàsic?
Elements d'acer o de fusta regulables que traslladen la càrrega avall
Els puntals són elements metàl·lics, o de fusta, regulables, que transfereixen la càrrega cap avall.
Un equip ha d'apuntalar un forjat que ha cedit parcialment en un edifici d'habitatges. Quin d'aquests criteris bàsics d'apuntalament s'ha d'aplicar?
No intentar restituir la posició de l'element danyat
També: evitar vibracions, entrar els puntals en càrrega de manera uniforme, mantenir una via d'escapament neta d'obstacles, estar dins la zona el temps i amb el personal imprescindible, i generar un pla de descàrrega estable.
Un apuntalament no és la suma de puntals aïllats sinó un conjunt que treballa alhora. Què ha de generar aquest conjunt, i en quina direcció ha de repartir la càrrega?
Un pla de descàrrega estable, repartint la càrrega cap avall
El conjunt ha de generar un pla de descàrrega estable, repartint la càrrega cap avall de forma segura.
Dins d'un apuntalament, cada part té assignada una funció diferent dins de la cadena que porta l'esforç fins al terra. Quina part el trasllada?
El puntal, o el tornapuntes si l'apuntalament és obliquo
La funció de traslladar la càrrega la fa el puntal, que en un apuntalament obliquo rep el nom de tornapuntes.
El puntal és la peça central d'un apuntalament vertical bàsic. De quin material és habitualment, i com se'n regula la longitud?
És un element d'acer regulable per una rosca, o bé un o diversos taulons de fusta
El puntal és un element d'acer regulable per una rosca, tot i que també pot ser resolt amb un o diversos taulons de fusta.

Apuntalaments horitzontals i inclinats

17 preguntes

Com s'anomenen els elements oblics que fan de puntal inclinat?
Tornapuntes
És el nom que rep l'element oblic que fa la funció de puntal en un apuntalament inclinat.
Quin angle òptim amb el terra ha de formar un apuntalament inclinat?
Entre 45º i 60º
Per sota o per sobre d'aquesta forquilla, el conjunt perd estabilitat o capacitat de càrrega.
Un mur de tanca ha quedat desplomat cap a l'exterior i s'hi col·loquen apuntalaments horitzontals per contenir-lo. Com treballen aquests sistemes?
En empenta lateral, oferint resistència a pressions o desplaçaments horitzontals
Treballen en empenta lateral i ofereixen resistència a pressions o desplaçaments horitzontals.
En una intervenció on cal entrar sota un mur que ha perdut part de la seva resistència, què aporten els apuntalaments horitzontals a banda de resistir pressions i desplaçaments?
Seguretat i estabilitat a l'equip i a l'estructura afectada
Els apuntalaments horitzontals aporten seguretat i estabilitat a l'equip de rescat i a l'estructura afectada.
En quina situació s'utilitzen els apuntalaments horitzontals per protegir una estructura de les conseqüències d'un ensorrament veí?
Per assegurar murs mitgers afectats per col·lapses veïns
Una de les tres situacions habituals dels apuntalaments horitzontals és assegurar murs mitgers afectats per col·lapses veïns.
Quina condició han de complir els elements horitzontals respecte dels punts de suport?
Han de tenir contacte ferm amb els suports, amb falques si cal
Els elements horitzontals han de tenir contacte ferm amb els punts de suport, amb falques o lligams si cal.
En una rasa amb persones atrapades, com es van col·locant els apuntalaments horitzontals?
De forma successiva a mesura que s'aprofundeix el desenrunament
En rases o excavacions profundes és habitual fer apuntalaments horitzontals successius a mesura que s'aprofundeix el desenrunament, per evitar que la terra o les parets cedeixin.
Quin és l'altre nom dels apuntalaments inclinats, i en quina posició s'instal·len?
Apuntalaments oblics, i s'instal·len en diagonal
Els apuntalaments inclinats, també coneguts com apuntalaments oblics, s'instal·len en posició diagonal per fer de suport lateral o de substitució parcial d'un element estructural.
A diferència dels verticals, que transmeten càrregues cap avall, com treballen els apuntalaments oblics?
En tracció i compressió diagonal
Els oblics treballen en tracció i compressió diagonal, i ajuden a contrarestar el desplaçament o enfonsament d'un mur o estructura que ha perdut estabilitat.
Un apuntalament inclinat s'ha de fixar bé al terreny o a un element resistent. A banda dels elements oblics, quins dos components necessita?
Punts d'ancoratge ferms a la base i a la part superior, i falques si cal
Els components principals de l'apuntalament inclinat són els elements oblics, els punts d'ancoratge ferms tant a la base com a la zona superior, i les falques i reforços addicionals si cal.
Per què es fixa un angle òptim amb el terra en un apuntalament inclinat?
Per equilibrar l'estabilitat i la capacitat de càrrega
L'apuntalament inclinat ha de formar un angle òptim amb el terra per equilibrar l'estabilitat i la capacitat de càrrega.
Quan és especialment útil un apuntalament inclinat respecte dels altres dos tipus?
Quan l'element no es pot apuntalar en vertical ni en horitzontal
Els apuntalaments inclinats ofereixen una solució flexible i eficaç per assegurar elements que no es poden apuntalar ni verticalment ni horitzontalment.
En quina d'aquestes situacions s'utilitzen habitualment els apuntalaments horitzontals?
Per reforçar parets laterals en excavacions o rases i evitar enfonsaments
Les tres situacions habituals són: estabilitzar murs que poden desplomar-se cap a l'exterior, reforçar parets laterals en excavacions o rases, i assegurar murs mitgers afectats per col·lapses veïns.
A diferència dels verticals, els apuntalaments horitzontals no traslladen càrregues cap avall. Per a què es dissenyen, segons si actuen des de fora o des de dins?
Per estampar o sostenir murs des de fora, i assegurar parets i excavacions des de dins
Els apuntalaments horitzontals estan dissenyats per estampar o sostenir murs que han perdut part de la seva resistència des de l'exterior, o per assegurar parets de contenció i excavacions des de l'interior.
En quines dues circumstàncies és especialment important revisar de forma constant l'estabilitat d'un apuntalament horitzontal?
Quan es desenruna a prop i quan hi ha risc d'ensorrament per les terres
És important revisar de forma constant l'estabilitat del sistema, especialment quan s'està desenrunant a prop o hi ha risc d'ensorrament per la pressió de terres.
Un apuntalament inclinat pot servir de suport temporal mentre l'equip treballa sota l'element afectat. Durant quines tres operacions pot actuar com a sistema de reforç?
Durant una extracció, una estabilització o un enderroc controlat
L'apuntalament inclinat pot actuar com a suport temporal o com a sistema de reforç mentre es duu a terme una extracció, una estabilització o un enderroc controlat.
Entre les aplicacions habituals dels apuntalaments inclinats n'hi ha una que els fa servir en comptes d'un element portant. Quina?
La substitució puntual de murs de càrrega en escenaris d'emergència
Entre les aplicacions habituals dels apuntalaments inclinats hi ha la substitució puntual de murs de càrrega en escenaris d'emergència.

Senyalització de seguretat i de víctimes

12 preguntes

Amb quin símbol i quina mida es marca el punt on s'ha detectat una víctima?
Una V d'uns 50 cm
Es pinta sobre la runa o sobre l'estructura visible, al punt on s'ha detectat la víctima.
Amb quins mitjans es poden marcar les rutes segures i les zones de perill d'un escenari col·lapsat?
Amb pintura, cintes o sticks lluminosos
Mitjançant pintura, cintes o sticks lluminosos es poden marcar rutes segures i zones de perill.
Quins colors s'utilitzen en la senyalització de seguretat d'un escenari col·lapsat?
Vermell per a perill, verd per a rutes transitables i una X per prohibir el pas
Es marquen amb pintura, cintes o sticks lluminosos. És un sistema visual ràpid que facilita l'orientació i redueix riscos durant les operacions.
Per què s'utilitza una nomenclatura i una simbologia internacionalment establerta en un escenari col·lapsat?
Per evitar confusions i tenir un llenguatge comú entre unitats diverses
S'utilitza una nomenclatura i simbologia internacionalment establerta per evitar confusions i assegurar un llenguatge comú entre unitats d'orígens diversos.
En un escenari amb unitats de procedències diferents treballant alhora, quines quatre coses permet identificar ràpidament el sistema de senyalització?
L'estat de les edificacions, els riscos, les àrees d'intervenció i les víctimes
El sistema permet identificar de manera ràpida l'estat de les edificacions, els riscos existents, les àrees d'intervenció i la presència de víctimes.
De quines tres maneres es pot haver detectat una víctima perquè calgui marcar-ne el punt?
De forma visual, auditiva o mitjançant eines tècniques
Quan es detecta una víctima —ja sigui de forma visual, auditiva o mitjançant eines tècniques— cal marcar el punt.
Què indica exactament el símbol que es pinta sobre la runa quan es detecta una víctima?
Una víctima potencial, tant viva com morta, encara sense confirmar
El símbol indica la presència d'una víctima potencial, tant viva com morta, encara sense confirmar.
Com s'actualitza el marcatge quan es rescata una de les dues víctimes vives que hi havia anotades?
Es ratlla la línia anterior i s'hi escriu el nombre que queda
El marcatge s'ha d'actualitzar a mesura que avança el rescat: es ratlla la línia anterior i s'escriu la nova amb el nombre de víctimes que hi queden.
L'equip ja ha confirmat quantes persones hi ha en un punt marcat sobre la runa. Què s'anota sota la V en el marcatge de víctimes?
L - n per al nombre de víctimes vives confirmades i D - n per a les mortes confirmades
Són les dues anotacions que es fan sota la V un cop confirmada la situació de cada víctima.
Què indica que una zona ha quedat revisada i sense víctimes ni indicis?
Que totes les línies L o D han estat ratllades: Clear
Mentre quedi una línia sense ratllar, hi ha una víctima detectada pendent d'evacuar.
Al marcatge de víctimes s'hi pot afegir un element gràfic que no és obligatori. Quin és, i per a què serveix?
Una fletxa, per aclarir la situació exacta de la víctima
Al marcatge s'hi pot afegir una fletxa opcional per aclarir la situació exacta de la víctima.
En un escenari on el rescat s'allarga diversos dies i hi ha canvis de torn, quines dues funcions compleix el sistema de marcatge més enllà de localitzar la víctima?
Facilita el pas d'informació entre torns i especialitats i permet supervisar-ho
Aquest sistema facilita la transmissió d'informació entre equips de diferents torns o especialitats —recerca, rescat, sanitari— i permet una supervisió àgil de l'evolució del dispositiu.

Mesures de seguretat: vehicles, població i EPI

26 preguntes

Les dotacions han d'estacionar en un carrer amb un pendent pronunciat i amb materials despresos que poden lliscar. On s'han de situar els vehicles?
Per sobre de l'edificació afectada
Per sobre, per evitar quedar atrapats en cas de despreniment o de fluxos imprevistos de runa i materials.
Amb quins mitjans es delimita el perímetre de seguretat per a la població afectada?
Amb tanques, cinta o vehicles
El perímetre de seguretat és la delimitació amb tanques, cinta o vehicles d'una zona d'accés restringit.
A quina distància s'haurien de col·locar, com a norma general, els vehicles d'intervenció?
A una distància mínima de dues edificacions no afectades respecte del lloc del col·lapse
Aquesta separació evita riscos derivats d'un col·lapse secundari i facilita establir zones segures.
Mentre els equips treballen sota una estructura inestable, una persona del dispositiu té una única tasca de vigilància. Quina és la funció del guaita?
Vigilar contínuament l'estructura i la runa i avisar de qualsevol canvi perillós
Ha de tenir accés a senyals acústics de seguretat (tocs, xiulets o missatges de ràdio codificats) i estar en comunicació directa amb el comandament.
Quina protecció respiratòria mínima exigeix la pols en suspensió d'un escenari col·lapsat?
Una mascareta FFP3, reforçada amb ERA si hi ha risc d'amiant o partícules tòxiques
La pols en suspensió obliga a la mascareta; l'amiant i les partícules tòxiques, a l'ERA.
Una correcta disposició dels vehicles és un dels primers passos per garantir la seguretat de l'escenari. Quins dos objectius ha de tenir en compte el seu emplaçament inicial?
La protecció del personal i la preservació de la capacitat de maniobra
L'emplaçament inicial dels vehicles ha de fer-se tenint en compte tant la protecció del personal com la preservació de la capacitat de maniobra dels equips.
Els primers minuts després d'un col·lapse són caòtics i l'escenari pot evolucionar de forma sobtada. Quins dos beneficis té separar els vehicles del lloc del col·lapse?
Evita riscos d'un col·lapse secundari i facilita establir zones segures
Aquesta separació permet evitar riscos derivats d'un col·lapse secundari i facilita l'establiment de zones segures.
Per què la primera actuació en un col·lapse ha d'anar enfocada al control estricte dels accessos?
Perquè l'escenari és altament dinàmic i inestable
L'escenari d'un col·lapse és altament dinàmic i inestable, i per tant la primera actuació ha d'anar enfocada a establir un control estricte dels accessos.
Quines dues condicions han de complir els equips que penetrin a la zona calenta?
Registre de presència i comunicació amb el comandament
Només han de penetrar a la zona calenta els equips estrictament necessaris, amb registre de presència i comunicació constant amb el comandament.
A banda dels riscos principals, quins altres riscos potencials cal considerar en un escenari col·lapsat?
Matèries tòxiques, aigües residuals, terreny inestable i perill elèctric
També cal considerar altres riscos potencials com la presència de matèries tòxiques en suspensió, aigües residuals, inestabilitat del terreny o perill elèctric.
A quins mitjans ha de tenir accés el guaita, i amb qui ha de mantenir comunicació directa?
Als senyals acústics de seguretat, i al comandament
El guaita ha de tenir accés a senyals acústics de seguretat —tocs, xiulets o missatges de ràdio codificats— i estar en comunicació directa amb el comandament.
Dins del control d'accessos a la zona calenta només hi penetren els equips estrictament necessaris. Per a quina eventualitat s'estableix, a més, un equip SOS?
Per si algun membre queda atrapat o hi ha un incident a la zona calenta
Cal establir un equip SOS preparat per intervenir en cas que algun membre de l'equip quedi atrapat o es produeixi un incident dins la zona calenta.
A banda d'estar degudament equipat, què més ha de tenir l'equip SOS?
Accés ràpid a eines de rescat i coneixement de les rutes
L'equip SOS ha d'estar degudament equipat, amb accés ràpid a eines de rescat i coneixement de les rutes d'evacuació.
La bona pràctica en l'emplaçament i la previsió de riscos marca la diferència entre una intervenció segura i una que empitjora la situació. On comença, doncs, la seguretat?
Molt abans d'entrar-hi: en com s'arriba, es desplega i es llegeix l'escenari
La seguretat no comença quan s'entra a l'edifici, sinó molt abans: amb la forma com s'arriba, es desplega el dispositiu i es llegeix l'escenari.
Quins edificis cal desallotjar preventivament, i per quin motiu?
Els adjacents que puguin veure's afectats per col·lapse en cadena o dominó
El desallotjament preventiu és l'evacuació d'edificis adjacents que puguin veure's afectats per col·lapse en cadena o efecte dominó.
En què consisteix la mesura de control de circulació dins dels protocols per a la població afectada per un col·lapse?
En el tall de carrers, els desviaments i les restriccions de circulació
El control de circulació consisteix en el tall de carrers, els desviaments i les restriccions per evitar riscos secundaris.
Entre les mesures bàsiques per a la població afectada per un col·lapse hi ha l'atenció psicosocial. Què inclou, i quins organismes la presten?
Suport emocional i informació clara, de Protecció Civil i la Creu Roja
L'atenció psicosocial inclou suport emocional i informació clara a les persones afectades, a càrrec de Protecció Civil, la Creu Roja i organismes equivalents.
Com es descriu la funció de l'EPI respecte de l'entorn de treball?
Forma una barrera vital entre el bomber i l'entorn
L'EPI forma una barrera vital entre el bomber i l'entorn hostil, i ha de garantir la seva seguretat en totes les fases de l'actuació.
A banda de protegir el cap davant d'impactes, què incorpora el casc en aquest tipus d'intervenció?
Visera i llanterna, per veure-hi en entorns foscos
El casc protegeix el cap davant d'impactes i incorpora visera i llanterna per a la visibilitat en entorns foscos o confinats.
En un escenari col·lapsat la runa deixa cantells vius a tot arreu i hi pot haver focus encara actius. Quines lesions eviten les ulleres, els guants i la roba ignífuga?
Lesions per contacte amb materials trencats, flames o irritants
Les ulleres, els guants i la roba ignífuga eviten lesions per contacte amb materials trencats, flames o substàncies irritants.
Quines dues característiques han de tenir les botes en una intervenció en estructures col·lapsades, i per què?
Protecció davantera i sola antiperforació, perquè el terra té fragments tallants
Són imprescindibles les botes amb protecció davantera i sola antiperforació, ja que el terra pot estar cobert de fragments tallants, punxants o inestables.
Abans d'autoritzar l'entrada dels equips de recerca a la zona calenta, el comandament designa un equip SOS. Quina condició ha de complir?
No tenir cap altra funció operativa mentre estigui assignat com a equip de suport d'emergència
És la condició que el distingeix de qualsevol altre equip present a l'escenari.
En l'emplaçament segur dels vehicles, quina distància mínima respecte del lloc del col·lapse fixa el manual com a norma general?
Dues edificacions no afectades
Com a norma general, el manual col·loca els vehicles a una distància mínima de dues edificacions no afectades respecte del lloc del col·lapse.
En arribar a un escenari col·lapsat, abans de qualsevol maniobra, quins tres riscos principals cal identificar d'entrada i què cal aplicar-hi?
Fuites de gas, incendi i col·lapse secundari, amb contenció immediata
Cal identificar fuites de gas, risc d'incendi o de col·lapse secundari, i aplicar-hi mesures de contenció immediata.
En quin succés es va activar l'equip d'atenció psicosocial per atendre veïns desallotjats i familiars de víctimes?
En l'explosió d'un bloc de pisos a Torroella de Montgrí el 2021
En l'explosió d'un bloc de pisos a Torroella de Montgrí el 2021 es va activar l'equip d'atenció psicosocial per atendre veïns desallotjats i familiars de víctimes.
Per quins quatre tipus de risc l'ús de l'EPI en estructures col·lapsades és una obligació operativa i no una recomanació?
Lesions per caiguda d'elements, atmosferes tòxiques, col·lapses secundaris i agents físics
El risc de patir lesions per caiguda d'elements, atmosferes tòxiques, col·lapses secundaris o agents físics com pols, calor o materials tallants és elevat i sovint imprevisible.

LACES, senyals acústics, riscos i repàs final

27 preguntes

Què signifiquen tres tocs curts en els senyals acústics de seguretat?
Evacuació immediata de la zona per perill imminent
És el senyal d'evacuació: qui el senti ha de sortir de la zona sense esperar confirmació.
Un bomber ha quedat atrapat sota la runa i ha de demanar ajuda amb el primer mitjà sonor que tingui a mà. Quin senyal acústic indica socors?
Tocs curts repetitius
És el senyal que identifica una petició d'ajuda d'un intervinent.
Un equip treballa dins de la zona calenta i el guaita emet un toc llarg. Què ha de fer l'equip a partir d'aquell moment?
Aturar el que està fent i mantenir la posició on és
Un toc llarg ordena l'aturada de totes les operacions, mantenint posicions.
D'on pot provenir el so dels senyals acústics de seguretat?
D'un xiulet, una sirena, un martell metàl·lic o qualsevol mitjà clar
El so pot provenir d'un xiulet, una sirena, un martell metàl·lic o qualsevol mitjà que garanteixi l'abast i la claredat.
El protocol de seguretat més reconegut en entorns inestables com les estructures col·lapsades s'identifica amb cinc lletres. Què significa LACES?
Look (guaita), Ancoratge, Comunicacions, Escapament i Seguretat (refugi)
És l'acrònim de les cinc mesures preventives que donen nom al protocol.
Es produeix un moviment sobtat de l'estructura i cal reorganitzar la resposta sense evacuar tot l'escenari. Què és la zona de refugi dins del protocol LACES?
Un espai estable dins la zona calenta, accessible en pocs segons, on protegir-se
És un espai prèviament avaluat, dins la zona calenta però relativament estable.
Quantes mesures preventives defineix el protocol LACES, i en quin moment s'han d'implementar?
Cinc, i s'implementen abans i durant qualsevol intervenció
LACES és un acrònim que defineix cinc mesures preventives bàsiques que s'han d'implementar abans i durant qualsevol intervenció.
Dins del protocol LACES, què ha de detectar la persona o equip encarregat de la vigilància?
Qualsevol canvi, moviment estructural, risc imminent o senyal de perill
La mesura Look consisteix a designar una persona o equip que mantingui la vigilància constant i detecti qualsevol canvi, moviment estructural, risc imminent o senyal de perill.
Com s'ha de considerar qualsevol trencament de les comunicacions dins del protocol LACES?
Com un factor de risc greu
Cal mantenir sistemes actius i continus de comunicació entre tots els equips i el centre de comandament, i qualsevol trencament en les comunicacions ha de ser considerat un factor de risc greu.
La mesura d'escapament del protocol LACES obliga a planificar i senyalitzar rutes des de qualsevol punt de la zona calenta. Com han de ser, i quan s'han de conèixer?
Ràpides, clares i lliures d'obstacles, i tothom les ha de conèixer d'entrada
Les rutes d'evacuació han de ser ràpides, clares i lliures d'obstacles, i tothom ha de conèixer-les abans de començar les tasques de rescat.
La zona de refugi no substitueix l'evacuació. Què permet, llavors?
Guanyar temps i evitar l'exposició mentre es reorganitza
La zona de refugi no substitueix l'evacuació, però permet guanyar temps i evitar l'exposició directa al perill mentre es reorganitza la resposta o es fa una extracció controlada.
Quins tres tipus d'incident redueix dràsticament l'aplicació estructurada del protocol LACES?
La pèrdua de contacte, els atrapaments sobtats i la descoordinació
Aquest enfocament estructurat redueix dràsticament incidents com la pèrdua de contacte, els atrapaments sobtats o els accidents per descoordinació.
Amb quins sistemes s'han de delimitar les zones perilloses dins de l'escenari, i què evita aquest abalisament?
Amb cordes, tanques i cintes, i evita l'accés a zones inestables
Les zones perilloses han d'estar delimitades amb sistemes visibles i robustos —cordes, tanques, cintes reflectants— i aquest abalisament evita l'accés incontrolat a zones inestables o en risc de col·lapse secundari.
Quines vibracions poden provocar un col·lapse secundari durant la intervenció?
Les d'eines, passos, maquinària pesada o del moviment de runa
El col·lapse secundari pot ser causat per vibracions procedents d'eines, passos, maquinària pesada o fins i tot pel moviment no controlat de runa.
De què ha d'anar precedida cada acció dins de la zona calenta?
D'una valoració estructural i d'un apuntalament si cal
Cada acció dins la zona calenta ha de ser precedida d'una valoració estructural i d'un apuntalament si cal.
Quins gasos tòxics poden contaminar l'ambient d'una estructura col·lapsada?
CO, CO₂ i metà
L'ambient pot estar contaminat per gasos tòxics com el monòxid de carboni, el diòxid de carboni o el metà, ser deficient en oxigen o estar carregat de pols i partícules nocives com l'amiant.
Les condicions atmosfèriques d'un col·lapse poden no ser perceptibles a simple vista. Què és imprescindible fer-hi?
Monitorar l'aire amb detectors de gasos abans d'entrar
És imprescindible monitorar l'aire amb detectors de gasos abans d'entrar i, si cal, fer servir equip de respiració autònoma.
En quines edificacions poden quedar cables amb tensió actius després d'un col·lapse, i què cal fer-hi?
En habitatges o naus industrials, i cal confirmar la desconnexió i usar eines aïllades
En moltes estructures, especialment habitatges o naus industrials, poden quedar cables amb tensió actius: cal confirmar la desconnexió dels subministraments elèctrics i fer servir eines aïllades si hi ha dubte.
Quins problemes de seguretat genera l'acumulació d'aigua en una estructura col·lapsada?
Afebleix els fonaments, provoca nous enfonsaments i dificulta la mobilitat
L'acumulació d'aigua afebleix els fonaments, pot provocar nous enfonsaments i dificulta la mobilitat dels equips de rescat.
Un incendi pot declarar-se just en el moment en què es retiren elements de la runa. On es poden amagar els incendis latents en una estructura col·lapsada?
En punts calents sota la runa, en fuites de gas o en combustibles sense oxigen
Pot haver-hi punts calents sota les runes, fuites de gas no visibles o combustibles atrapats en zones sense oxigen que poden inflamar-se quan es retirin elements.
Un col·lapse secundari no sempre l'origina el que fan els equips sobre la runa. Quin factor ambiental el pot desencadenar?
La pluja, que afebleix els materials o altera l'estabilitat de murs o fonaments
L'aigua afebleix els materials i altera l'estabilitat de murs i fonaments.
Dins del protocol LACES, la segona de les cinc mesures preventives s'aplica just a l'inici de qualsevol accés a la runa. Què és l'ancoratge, i per a què serveix?
Un punt d'entrada controlat i identificable que dona traçabilitat i registra qui entra
L'ancoratge és establir un punt d'entrada controlat i identificable, que serveix de referència per a la traçabilitat de l'equip i per assegurar que tothom que entra a la zona perillosa està registrat i en contacte amb el comandament.
Dins la zona calenta cal identificar zones de refugi prèviament avaluades que ofereixin una protecció mínima en cas d'emergència sobtada. Quins espais poden fer aquesta funció?
Espais apuntalats, racons protegits per murs intactes o vehicles blindats
Les zones de refugi poden ser espais reforçats amb apuntalaments previs, racons protegits per murs estructurals intactes o vehicles blindats estacionats estratègicament.
Després d'una aturada per un moviment estructural detectat pel guaita, quin senyal acústic indica que es reprenen les operacions perquè la situació s'ha estabilitzat?
Un toc llarg seguit d'un toc curt
Un toc llarg més un toc curt indica que es reprenen les operacions perquè la situació està estabilitzada.
On són habituals les caigudes a diferent nivell en un escenari col·lapsat, i què cal fer per evitar-les?
Sobre forjats danyats, cobertes enfonsades o entre nivells: comprovar el pla i usar línies de vida
Les caigudes a diferent nivell són habituals quan es treballa sobre forjats danyats, cobertes parcialment enfonsades o entre nivells de planta: cal comprovar sempre la resistència del pla on es treballa i utilitzar línies de vida o arnesos anticaiguda.
A banda de les relliscades i l'electrocució, quin altre perill comporta l'aigua present en un escenari col·lapsat?
Que estigui contaminada amb productes químics o residuals i afecti la salut
Cal contemplar la possible presència d'aigua contaminada amb productes químics o residuals, que pot afectar la salut dels intervinents i de les víctimes.
Davant d'un risc d'incendi latent en una estructura col·lapsada, abans de retirar qualsevol element, quines tres mesures són vitals?
Fer detecció tèrmica prèvia, controlar atmosferes i tenir extintors a punt
És vital fer una detecció tèrmica prèvia, controlar les atmosferes i treballar amb extintors i línies de seguretat preparades.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 29 Preguntes del tema 31 →

Àudio, làmines i test del tema 30 · Tots els temes · Generador de tests