Les 198 preguntes del tema 31

Intervenció bàsica en salvaments en el medi natural terrestre. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 31

Presentació, el salvament de muntanya i el marc legal

12 preguntes

Quins àmbits queden exclosos del salvament en el medi natural terrestre?
L'àmbit urbà i el medi aquàtic
El salvament en el medi natural terrestre inclou les intervencions fora de l'àmbit urbà i del medi aquàtic, sempre en terreny terrestre i no urbanitzat.
Quin pla especial s'activa en cas d'allaus?
ALLAUCAT
L'ALLAUCAT és el pla especial per a allaus; el NEUCAT, per a nevades. Tots dos s'apliquen quan afecten zones de muntanya.
Quina llei empara el rescat i salvament de muntanya a Catalunya?
La Llei 5/1994
La responsabilitat correspon al Cos de Bombers de la Generalitat segons la Llei 5/1994, reguladora dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvaments.
Davant d'un avís per accident a la muntanya, el dispositiu s'organitza de manera esglaonada. Qui assumeix el comandament operatiu al lloc dels fets?
Bombers
Dins de l'esquema del dispositiu de rescat, Bombers assumeix el comandament operatiu al lloc dels fets.
Quines quatre accions formen l'objectiu d'una intervenció al medi natural?
Localització, atenció, estabilització i evacuació
L'objectiu és garantir la localització, l'atenció, l'estabilització i l'evacuació de les persones afectades, minimitzant el risc per als intervinents.
El salvament de muntanya en el medi natural terrestre es defineix per quatre tipus d'actuació sobre persones en perill, ferides o en dificultat. Quines són?
Recerca, salvament, assistència i evacuació
El salvament de muntanya en el medi natural terrestre inclou les intervencions de recerca, salvament, assistència i evacuació de persones en perill, ferides o en situació de dificultat.
Més enllà de la muntanya pròpiament dita, quins altres entorns naturals inclou el salvament en el medi natural terrestre?
Boscos, zones rurals, espais agrícoles, camins forestals i àrees de difícil accés
A banda de l'orografia complicada, s'hi inclouen les actuacions en boscos, zones rurals, espais agrícoles, camins forestals o àrees de difícil accés, sempre en terreny terrestre i no urbanitzat.
Quins trets ha de tenir el terreny perquè una intervenció entri dins del salvament en el medi natural terrestre?
Ha de ser terreny terrestre i no urbanitzat
La condició és que sigui terreny terrestre i no urbanitzat: l'àmbit urbà i el medi aquàtic en queden fora.
Aquestes intervencions combinen tècniques de progressió per terrenys difícils amb quatre blocs de coneixement. Quins?
Primers auxilis, orientació, comunicació i treball en equip
Combinen tècniques de progressió per terrenys difícils amb coneixements de primers auxilis, orientació, comunicació i treball en equip.
Hi ha un pla especial d'actuació que s'activa en episodis de nevades i que empara també les actuacions de salvament. Quin és?
El NEUCAT
El NEUCAT és el pla especial d'actuació per nevades; l'ALLAUCAT ho és per allaus. Tots dos emparen el rescat i salvament de muntanya quan afecten zones de muntanya.
La coordinació amb el SEM, els Agents Rurals, els Mossos d'Esquadra o les policies locals no s'improvisa al terreny. Com es regula?
Mitjançant plans d'actuació i protocols conjunts de Protecció Civil
La coordinació amb altres cossos es regula a través de plans d'actuació i protocols conjunts de Protecció Civil.
L'alta especialització dels salvaments en el medi natural terrestre s'explica per cinc condicions extremes que s'hi donen sovint. Quines?
Mal temps, poca visibilitat, risc de caigudes, llargs temps d'accés i escassetat de mitjans
Sovint implica actuacions en condicions extremes: mal temps, poca visibilitat, risc de caigudes, llargs temps d'accés i escassetat de mitjans.

El dispositiu de rescat, el GRAE i el GRCR

17 preguntes

De la fusió de quins grups va néixer el GRAE?
Del GRM i el GRS
El GRAE va néixer el 1997 de la fusió del Grup de Rescat de Muntanya (GRM) i el Grup de Rescat i Salvaments Subaquàtics (GRS).
En quin any es va crear el GRAE?
1997
El GRAE, Grup de Recolzament d'Actuacions Especials, es va crear l'any 1997.
El GRAE de muntanya comparteix moltes operacions amb un servei concret del Cos. Amb quin?
Amb el servei d'helicòpters dels Bombers
Els GRAE de muntanya treballen estretament amb el servei d'helicòpters dels Bombers, amb qui comparteixen moltes operacions.
Quina sala fa la demanda de recursos especials?
La Sala de control territorial (SCT)
La Sala de control territorial rep l'avís, activa els recursos territorials i fa la demanda de recursos especials a la Sala Central de Bombers.
Quan es va consolidar el Grup caní de recerca amb seus fixes, i on?
El 2022, a Lleida i Vic
El GRCR va néixer el 2007 i l'especialització es va consolidar el 2022 amb la creació de dues seus fixes: Lleida i Vic.
Dins de les sales de coordinació, hi ha una que rep l'avís i activa els recursos territorials. Quina és?
La Sala de control territorial
La Sala de control territorial rep l'avís i activa els recursos territorials; la demanda de recursos especials la fa a la Sala Central de Bombers.
Els equips d'intervenció en rescat de muntanya es formen habitualment amb membres del GRAE acompanyats d'un altre grup. Quin, i de què s'encarrega?
El GEM, que es fa càrrec de la medicalització de l'assistència
Els equips d'intervenció els formen habitualment membres del GRAE juntament amb el GEM, el Grup d'Emergències Mèdiques, que es fa càrrec de la medicalització de l'assistència.
A banda dels equips d'intervenció i del comandament, l'esquema del dispositiu preveu altres suports. Quins?
Drons, unitats canines, logística de comunicacions i avituallament
Com a altres suports del dispositiu hi figuren els drons, les unitats canines, la logística de comunicacions i l'avituallament.
En entorns de difícil accés hi ha un recurs que sovint és el primer a arribar. Quin és, i quina és la seva primera tasca?
L'helicòpter dels Bombers, que avalua la situació abans de planificar l'accés de l'equip
En entorns de difícil accés l'helicòpter dels Bombers és sovint el primer recurs a arribar i avaluar la situació; després es planifica l'accés terrestre o aeri de l'equip necessari.
Què vol dir la sigla GRAE?
Grup de Recolzament d'Actuacions Especials
GRAE són les sigles de Grup de Recolzament d'Actuacions Especials.
El GRAE va néixer per cobrir una necessitat concreta del Cos de Bombers. Quina?
Un grup especialitzat en rescats tècnics en entorns complexos i d'alt risc o difícil accés
El GRAE respon a la necessitat d'un grup especialitzat encarregat dels rescats tècnics en entorns complexos: medi natural, muntanya, espais confinats, medi aquàtic i altres situacions d'alt risc o difícil accés.
La formació tècnica avançada d'un membre del GRAE cobreix quatre especialitats. Quines?
Escalada, espeleologia, progressió sobre neu i gel, i salvament aquàtic i subaquàtic
La formació tècnica avançada del GRAE inclou escalada, espeleologia, progressió sobre neu i gel, i salvament aquàtic i subaquàtic.
A banda de la formació tècnica i l'entrenament físic, hi ha una capacitat que es demana expressament als equips del GRAE. Quina?
L'autonomia en entorns hostils durant hores o jornades senceres
Entre les característiques de l'equip GRAE hi ha la capacitat d'autonomia en entorns hostils durant hores o jornades, a més de l'entrenament físic i les habilitats de navegació i orientació.
Amb quins mitjans treballen els equips del GRAE subaquàtic?
Amb barques i materials específics per al medi aquàtic
El GRAE subaquàtic treballa amb barques i materials específics per al medi aquàtic.
En quins escenaris és un recurs fonamental el Grup caní de recerca?
En recerques en grans àrees, estructures col·lapsades, allaus i esllavissades de terreny
El Grup caní de recerca és un recurs fonamental en les recerques de persones en grans àrees, estructures col·lapsades, allaus i esllavissades de terreny.
Quines són les seus del GRAE de muntanya?
Cerdanyola, Olot, la Seu d'Urgell i Valls
El GRAE de muntanya té seus a Cerdanyola, Olot, la Seu d'Urgell i Valls. Lleida i Vic són les seus del Grup caní de recerca (GRCR), que el manual presenta en un apartat propi i no com una especialitat del GRAE: les del GRAE són dues, muntanya i subaquàtic. ATENCIÓ a una incoherència del manual: al capítol de coordinació multidisciplinària hi escriu «unitats GRAE –grup caní de recerca, muntanya i subaquàtica-», que posaria el caní dins del GRAE i en faria tres. Val el que diuen els apartats dedicats, no l'enumeració de passada.
Entre les funcions principals del GRAE n'hi ha una que no és operativa sobre el terreny. Quina és?
Assessorar els comandaments i la sala de coordinació en situacions complexes
Les funcions del GRAE són localitzar i rescatar, participar en cerques, realitzar evacuacions amb mitjans aeris o tècnics especials i assessorar els comandaments i la sala de coordinació. L'assessorament és l'única que no s'executa sobre el terreny.

Les característiques del medi: l'orografia

8 preguntes

L'orografia abrupta de les zones de muntanya genera dificultats operatives concretes als equips d'intervenció. Quina d'aquestes dificultats deriva del relleu i afecta les comunicacions?
La baixa cobertura Tetra, de telefonia i de dades
Entre les dificultats derivades del relleu hi ha la comunicació limitada a les zones de baixa cobertura Tetra, de telefonia i de dades.
Segons el manual, quan cal valorar amb especial atenció el risc objectiu abans d'accedir a determinats punts del terreny?
Quan hi ha inestabilitat geològica o meteorologia adversa
El manual demana valorar sempre el risc objectiu que implica accedir a determinats punts, i hi posa dues condicions que l'agreugen: la inestabilitat geològica i la meteorologia adversa. El manual fa servir el terme però no el defineix enlloc, i per això no se'n pot preguntar la definició.
Entre els trets del terreny de muntanya n'hi ha un que dificulta la progressió tant a peu com amb vehicle. Quin és?
Els desnivells pronunciats i els pendents inestables
Els desnivells pronunciats i els pendents inestables poden dificultar la progressió a peu o amb vehicle.
Les cingleres, els barrancs i les crestes limiten l'accés directe a la persona atrapada. A què obliguen?
A buscar rutes alternatives o a fer aproximacions aèries
Les cingleres, barrancs i crestes poden limitar l'accés directe a la persona atrapada i obliguen a buscar rutes alternatives o a fer aproximacions aèries.
Quins tres riscos incrementa un terreny rocós, descompost o amb vegetació densa?
Les caigudes, les esllavissades i els despreniments
El terreny rocós, descompost o amb vegetació densa incrementa el risc de caigudes, esllavissades o despreniments.
L'orografia abrupta obliga els equips a una preparació tècnica concreta. Quina?
Coneixements i entrenament en tècniques d'escalada i progressió vertical
L'orografia obliga a disposar de coneixements i entrenament en tècniques d'escalada i progressió vertical, amb ús de cordes, ancoratges, politges i material equivalent.
Davant de la limitació de cobertura en zones de muntanya, quina mesura han de valorar els equips d'intervenció?
Desplegar recursos tecnològics per assegurar les comunicacions
Entre les obligacions que imposa l'orografia hi ha valorar el desplegament de recursos tecnològics per assegurar les comunicacions.
En l'entorn de muntanya hi ha tres capacitats que es consideren essencials per garantir una intervenció segura i eficaç. Quines?
El coneixement del medi físic, l'experiència en maniobres de muntanya i la capacitat d'adaptació i orientació
El coneixement del medi físic, l'experiència en maniobres de muntanya i la capacitat d'adaptació i orientació en la natura són essencials per garantir una intervenció segura i eficaç.

La meteorologia i l'accés

18 preguntes

Quin fenomen meteorològic pot fer caure arbres i impedir les operacions amb helicòpter?
El vent fort
El vent fort interfereix en la comunicació, pot fer caure arbres o branques i pot impedir o limitar les operacions amb helicòpter.
Quines fonts cal consultar en la fase inicial de planificació de l'accés?
Cartografia, ortofotomapes i eines de geolocalització
Cal consultar cartografia, ortofotomapes i eines de geolocalització, i sol·licitar informació prèvia a testimonis, serveis d'emergència o personal de la zona.
Un equip en aproximació a peu reconeix els signes previs d'una tempesta amb pedregada mentre travessa una zona de crestes. Quina conducta ha d'adoptar?
Protegir-se i buscar refugi evitant zones exposades o llits de torrents
És essencial reconèixer els signes previs d'una tempesta, protegir-se i buscar refugi evitant zones exposades o llits de torrents.
Durant una aproximació llarga el cel es tanca de cop i el vent bufa amb força creixent. En què consisteix la retirada tàctica que l'equip ha de tenir preparada?
La interrupció o el canvi de pla si el temps empitjora significativament
Els equips han d'estar preparats per a una retirada tàctica o un canvi de pla si el temps empitjora de forma significativa.
Quina és la característica de la meteorologia de muntanya que més condiciona les operacions?
La variabilitat sobtada del temps
Una de les característiques més rellevants d'aquests entorns és la variabilitat sobtada del temps, que pot transformar una situació aparentment controlada en una emergència complexa.
La boira densa redueix dràsticament la visibilitat. Quines dues decisions operatives pot obligar a prendre?
Fer pauses tàctiques o canviar la ruta d'accés
La boira densa dificulta l'orientació, la localització de víctimes i l'ús de mitjans aeris, i pot obligar a fer pauses tàctiques o a canviar la ruta d'accés.
A banda d'augmentar el risc de relliscades, esllavissades i despreniments, què pot fer la pluja intensa amb els camins?
Fer-los inaccessibles o convertir-los en torrents de difícil progressió
La pluja intensa pot fer inaccessibles certs camins o convertir-los en torrents de difícil progressió, i a més empitjora l'estat anímic i físic de les víctimes si no estan protegides.
En quin context i en quina època es generen habitualment les pedregades que afecten les operacions al medi natural?
En el marc de tempestes intenses, especialment a l'estiu
Les pedregades es generen en el marc de tempestes intenses, especialment a l'estiu, i poden malmetre equips, dificultar la visibilitat, causar lesions i generar situacions de pànic.
La calor extrema i la radiació solar incrementen dos riscos per a l'equip d'intervenció. Quins, i en quina circumstància s'agreugen?
Els cops de calor i la deshidratació, sobretot si l'accés és llarg i amb forta insolació
La calor extrema i la radiació solar incrementen el risc de cops de calor o deshidratació, especialment si l'accés és llarg i amb forta insolació, i també poden agreujar l'estat de les víctimes exposades.
Davant d'un escenari meteorològic canviant, què han de fer els equips amb la previsió del temps?
Consultar-la i monitoritzar-la abans i durant l'actuació
És imprescindible que els equips consultin i monitoritzin la previsió meteorològica abans i durant l'actuació, i que adaptin l'estratègia i l'equipament a les condicions.
En una aproximació a peu, què cal avaluar abans de començar a caminar?
El grau de dificultat del terreny, el temps estimat d'anada i tornada i les condicions físiques de l'equip
L'aproximació a peu implica carregar material i avaluar el grau de dificultat del terreny (pendent, obstacles, vegetació), el temps estimat d'anada i tornada i les condicions físiques de l'equip.
Hi ha una circumstància que fa que el retorn sigui més lent i difícil que l'anada. Quina?
Que s'hagi de fer amb la víctima immobilitzada o en llitera
El retorn pot ser més lent i difícil, sobretot si s'ha de fer amb la víctima immobilitzada o en llitera.
Durant la fase inicial d'anàlisi i planificació, quina previsió cal fer per si la via principal esdevé intransitable?
Definir diverses opcions d'accés i vies d'escapament
En la fase inicial d'anàlisi i planificació cal definir diverses opcions d'accés i vies d'escapament, en cas que la principal esdevingui intransitable.
Cal transportar molt material per un sender estret i llarg, i no hi ha mitjans aeris disponibles. Quina opció d'accés és la més adequada?
Mitjans especialitzats, com un quad, una moto de neu o animals de càrrega
En zones amb senders estrets o llargs recorreguts es poden considerar mitjans especialitzats (quad, moto de neu, animals de càrrega) per optimitzar el transport de material o l'accés ràpid.
La neu i el glaç dificulten la mobilitat, però hi ha dos perills concrets que cal tenir presents. Quins?
El perill d'allaus i el d'enfonsaments en cornises
Amb neu i glaç cal tenir en compte el perill d'allaus o d'enfonsaments en cornises.
Les condicions ambientals no només afecten els equips: també poden agreujar l'estat de la víctima. Amb quins quadres?
Hipotèrmia, insolació o ofegament per pluja
Cal tenir en compte que les víctimes poden veure agreujat el seu estat per les condicions ambientals: hipotèrmia, insolació o ofegament per pluja.
L'accés amb helicòpter és l'opció més ràpida, però hi ha un moment del dia a partir del qual deixa de ser viable. Quin parell de factors recull expressament aquesta limitació?
L'orto i l'ocàs
L'accés amb helicòpter està condicionat per la meteorologia, la disponibilitat de mitjans aeris, l'orto i l'ocàs, la visibilitat i la presència d'una zona segura per al vol estacionari o l'aterratge.
La logística d'accés i evacuació ha de ser una consideració prioritària des del primer moment perquè condiciona quatre coses. Quines?
Els temps d'arribada als punts clau, el material transportable, la capacitat d'evacuació i la possibilitat de relleus
La logística d'accés i evacuació condiciona els temps d'arribada als punts clau, el material que es pot transportar, la capacitat d'evacuació de la víctima i la possibilitat de relleus, avituallament i manteniment de l'operació.

Tipologia d'intervencions i tipus de rescats

17 preguntes

En quants grans tipus es classifiquen les intervencions al medi natural?
En quatre
Es classifiquen en quatre: rescats, evacuacions, guiatges i acompanyaments, i recerques de persones.
Què significa la sigla DVA?
Dispositiu Víctimes d'Allaus
El DVA és el Dispositiu Víctimes d'Allaus, que juntament amb sondes, pales i gossos de recerca permet localitzar víctimes en condicions hivernals.
Quina formació específica requereix el rescat en coves?
Espeleorescat i comunicacions alternatives
El rescat en coves requereix formació específica en espeleorescat, comunicacions alternatives i paciència operativa.
En un rescat en barrancs i rius de muntanya les dificultats orogràfiques s'hi sumen a una altra família de riscos. Quin risc s'afegeix respecte d'altres rescats verticals?
El risc hídric: aigua en moviment, arrossegament i hipotèrmia
Aquestes zones combinen dificultats orogràfiques amb riscos hídrics: aigua en moviment, amb risc d'arrossegament, hipotèrmia i complicació de les comunicacions.
Dins de la tipologia d'intervencions, en què consisteix un rescat?
En l'extracció i assistència a persones ferides, atrapades o en situació de risc
El rescat implica l'extracció i assistència a persones ferides, atrapades o en situació de risc, com la hipotèrmia o l'esgotament.
Quan es produeix una evacuació al medi natural?
Quan cal treure persones d'una zona amb risc abans que es produeixi l'emergència, o quan el perill ja és present o imminent
Les evacuacions es produeixen quan cal treure persones d'una zona amb risc —esllavissades, tempestes, incendis forestals— abans que es produeixi una situació d'emergència, o quan el perill ja és present o imminent.
A quines persones van dirigides les recerques al medi terrestre?
A persones desaparegudes, desorientades o que no han tornat en el termini previst, i amb qui no es pot establir comunicació
Les recerques són accions destinades a localitzar persones desaparegudes, desorientades o que no han tornat en el termini previst, i amb les quals no es pot establir comunicació.
Per què una persona pot no poder moure's per mitjans propis en un rescat accessible a peu o amb vehicle?
Per ferides, fatiga, indisposició o bloqueig pel terreny o la meteorologia
La persona no pot moure's per mitjans propis per ferides, fatiga, indisposició o bloqueig pel terreny o per meteorologia adversa.
L'aigua en moviment en un rescat en barranc no només arrossega i refreda: té un tercer efecte operatiu. Quin?
Complica la comunicació entre els intervinents
La presència d'aigua en moviment comporta arrossegament, risc d'hipotèrmia i complicació per a la comunicació.
Quines dues tècniques específiques exigeix el rescat en barrancs i rius de muntanya?
El barranquisme i l'assegurament aquàtic
El rescat en barrancs i rius de muntanya requereix coneixement de tècniques de barranquisme i assegurament aquàtic, i l'ús de vestimenta de protecció i neoprens.
Quines condicions ambientals constants caracteritzen el medi subterrani en un rescat en cova?
Absència de llum natural, temperatura constant baixa i alta humitat
El medi subterrani es caracteritza per l'absència de llum natural i orientació limitada, temperatura constant baixa i alta humitat, i estretors, pous verticals i inundacions puntuals.
Davant del risc d'allau en un rescat hivernal, quina capacitat es demana a l'intervinent?
Saber interpretar el mantell nival i valorar-ne l'estabilitat
En rescats en condicions hivernals cal saber interpretar el mantell nival i valorar-ne l'estabilitat.
A banda del dispositiu de víctimes d'allau, quins mitjans poden caldre per localitzar una víctima sota la neu?
Sondes, pales i gossos de recerca
La localització de víctimes en condicions hivernals pot requerir DVA, sondes, pales i gossos de recerca.
Un excursionista amb una cama trencada és localitzat a cinquanta metres d'una pista forestal transitable. Quin tipus d'intervenció és?
Un rescat accessible a peu o amb vehicle
Es dona quan la persona no es pot moure per mitjans propis, està localitzada prop de la xarxa de camins i carreteres, i l'accés i l'evacuació són possibles amb vehicle o a peu. No cal rescat tècnic.
En els rescats en parets i cingleres hi ha una operació que només s'activa si l'extracció vertical és inviable o massa lenta. Quina?
La coordinació amb helicòpter
Entre les operacions dels rescats en parets i cingleres hi ha l'ascens i descens vertical, l'assegurament de la víctima, les maniobres de politja i contrapesos, i la coordinació amb helicòpter si l'extracció vertical és inviable o massa lenta.
A banda de les estretors i els pous verticals, quin altre element complica la logística d'un rescat en cova?
Les inundacions puntuals
La logística específica del medi subterrani inclou estretors, pous verticals i inundacions puntuals.
En un rescat en condicions hivernals hi ha tres factors que poden arribar a ser límits operatius. Quins?
La temperatura, la visibilitat i el vent
En condicions extremes, la temperatura, la visibilitat i el vent poden ser límits operatius.

Evacuacions, guiatges i recerques

12 preguntes

Quina modalitat d'evacuació és la més ràpida i segura quan la situació ho permet?
L'evacuació autònoma o assistida
En l'evacuació autònoma o assistida la persona es desplaça pel seu propi peu o mitjà, amb o sense suport, i és la més ràpida i segura quan la situació ho permet.
Què requereix una evacuació amb vehicles terrestres?
Accés per pistes o camins transitables amb 4x4
L'evacuació amb vehicles terrestres requereix accés per pistes o camins transitables amb 4x4 o amb transport sanitari.
Un cop localitzada la persona en una recerca, amb quin tipus d'intervenció s'encadena sovint?
Amb un rescat
Sovint, un cop localitzada la persona, la recerca pot encadenar-se amb un rescat.
Quina diferència hi ha entre un guiatge i un acompanyament?
El guiatge és remot i l'acompanyament és presencial
En el guiatge la persona és adreçada per Bombers fins a un lloc segur de manera remota; en l'acompanyament s'activa un recurs de Bombers que la condueix presencialment.
Com es classifiquen les evacuacions segons el nombre de persones?
Una única persona, petits grups i col·lectius
Segons el nombre de persones, les evacuacions poden ser d'una única persona, de petits grups o col·lectives, aquestes últimes amb desenes de persones.
L'evacuació amb llitera s'utilitza quan la persona no pot desplaçar-se per ella mateixa. Què sol exigir aquesta modalitat?
Relleus de portadors i planificació logística
L'evacuació amb llitera sovint es combina amb cordes, politges o trams verticals, i pot requerir relleus de portadors i planificació logística.
En quins dos supòsits pot ser clau l'ús de l'helicòpter per a una evacuació?
En zones aïllades i quan el risc imminent impedeix una sortida segura per terra
L'ús d'helicòpters pot ser clau en evacuacions ràpides, especialment en zones aïllades o quan el risc imminent impedeix una sortida segura per terra.
Què implica una evacuació de tipus col·lectiu?
Desenes de persones, alta coordinació i suport logístic
Les evacuacions col·lectives impliquen desenes de persones i demanen una alta coordinació i suport logístic.
Què exigeix l'evacuació de petits grups de persones?
Control del grup, seguiment i un desplegament de recursos adequat a les condicions dels afectats
L'evacuació de petits grups requereix control del grup, un seguiment i un desplegament de recursos adequat a les condicions dels afectats.
L'acompanyament no exigeix maniobres tècniques de rescat, però sí tres capacitats. Quines?
Coneixement de l'entorn, capacitat de conducció segura i habilitats de comunicació
L'acompanyament requereix coneixement de l'entorn, capacitat de conducció segura i habilitats de comunicació per generar confiança i tranquil·litat.
Una persona il·lesa i desorientada contacta amb Bombers, que per telèfon l'adrecen fins a una pista coneguda sense desplaçar cap dotació. De què es tracta?
D'un guiatge
El guiatge es dona quan la persona perduda és adreçada per Bombers fins a un lloc conegut i segur de manera remota. Si s'hi desplacés una dotació, seria un acompanyament.
És habitual combinar diferents tipus d'evacuació en una mateixa intervenció. Quin exemple s'hi recull?
Iniciar el trasllat amb llitera fins a un punt accessible i completar-lo amb helicòpter
És habitual iniciar el trasllat amb llitera fins a un punt accessible i completar-lo amb helicòpter, o combinar un tram a peu assistit amb una evacuació final en vehicle tot terreny.

La valoració: avís, reconeixement i riscos

8 preguntes

Cal extreure la màxima informació possible per preparar la resposta. Quin element clau, a més de la ubicació i de l'estat de les víctimes, cal recollir en rebre un avís d'incident al medi natural?
El mecanisme de l'accident
Entre els elements clau hi ha la ubicació, el nombre i estat de víctimes, el mecanisme de l'accident, el mitjà de comunicació, la previsió meteorològica i l'horari i accessibilitat.
Quina d'aquestes accions enumera el manual com a part del reconeixement inicial d'una recerca?
Establir un interlocutor proper a la persona perduda
El reconeixement inicial pot incloure quatre coses: l'observació visual de l'escenari, la consulta de cartografia, el contacte amb persones coneixedores del terreny, i establir un interlocutor proper a la persona o persones perdudes. El manual l'enumera sense explicar-ne el contingut, i per això no se'n pot preguntar què vol dir.
La informació que es recull en rebre l'avís ha de permetre prendre les primeres decisions operatives. Quina és la principal?
L'activació dels recursos més adequats, com dotacions terrestres o especialistes del GRAE en helicòpter
La informació recollida en l'avís ha de permetre prendre les primeres decisions operatives, com ara l'activació dels recursos més adequats: dotacions terrestres o especialistes del GRAE en helicòpter.
Un cop mobilitzats, cal fer un reconeixement del terreny amb una finalitat doble. Quina?
Confirmar la informació inicial i ajustar l'estratègia
Un cop mobilitzats cal fer un reconeixement dinàmic del terreny per confirmar la informació inicial i ajustar l'estratègia.
Dins del reconeixement inicial, des d'on es pot fer l'observació visual de l'escenari?
Des de punts elevats o des de mitjans aeris
El reconeixement pot incloure l'observació visual des de punts elevats o des de mitjans aeris, consultes a mapes, GPS o cartografia digital, i el contacte amb persones coneixedores del terreny.
L'avaluació de riscos ha de permetre prendre mesures preventives. Quines quatre s'hi citen?
Reforçar l'equipament, adaptar la tàctica, reduir el personal exposat o suspendre temporalment l'actuació
L'avaluació ha de permetre reforçar l'equipament, adaptar la tàctica, reduir el personal exposat o suspendre temporalment l'actuació si hi ha risc greu.
L'avaluació contínua de riscos obliga a tenir previst un pla B per si les condicions canvien durant la intervenció. Què ha d'incloure aquesta decisió, a més de la ruta alternativa?
Punts de comunicació, zones segures i llocs d'atenció sanitària inicial
Cal disposar d'una ruta alternativa tant per a l'accés com per a l'evacuació, i aquesta decisió ha d'incloure també punts de comunicació, zones segures i llocs d'atenció sanitària inicial.
L'avaluació de riscos previa a intervenir ha de ser contínua i cobrir cinc factors. Quin d'aquests NO hi figura?
La disponibilitat de mitjans aeris en aquell moment
Els factors de l'avaluació de riscos són les condicions del terreny, la meteorologia, l'exposició, el temps estimat d'intervenció i de llum solar disponible, i la fatiga i condicions físiques dels equips.

Maniobres de rescat: progressió, ancoratges i cordes

16 preguntes

Quins són els dos tipus d'ancoratge?
Naturals i artificials
L'ancoratge pot ser de dos tipus: natural, si l'aporta el terreny, o artificial, si s'hi col·loca.
Un rescatador ha de baixar fins a una víctima situada al peu d'una paret i ha de poder controlar la velocitat del descens. En què consisteix el ràpel?
A baixar per una corda amb un dispositiu de frenada
El ràpel permet el descens controlat per terrenys verticals o inclinats baixant per una corda amb un dispositiu de frenada que controla la velocitat.
Quines ajudes materials es poden emprar en la progressió per terreny difícil?
Bastons, grampons, raquetes o esquís
En la progressió per terreny difícil es fan servir bastons, grampons, raquetes, esquís o altres ajudes.
Quin material forma el sistema d'ascens per corda fixa?
Bloquejadors (puny), pedal i arnès
L'ascens per corda fixa permet pujar per una corda prèviament instal·lada amb un sistema format per bloquejadors (puny), pedal i arnès. És habitual per sortir d'una zona fonda.
Abans de muntar cap maniobra amb corda, l'equip ha de salvar a peu tot el tram que el separa del lloc del rescat. Quin és l'objectiu de les tècniques de progressió en terreny difícil?
Permetre el desplaçament segur del personal d'intervenció per zones de difícil accés
L'objectiu de la progressió en terreny difícil és permetre el desplaçament segur del personal d'intervenció per zones de difícil accés.
Quines tres tècniques de desplaçament inclou la progressió en terreny difícil?
Marxa segura en pendents pronunciades, flanquejos sobre roca i travesses per neu i gel
La progressió en terreny difícil inclou tècniques de marxa segura en pendents pronunciades, flanquejos sobre roca i travesses per neu i gel.
Les maniobres amb corda permeten accedir a la víctima, assegurar-la i efectuar-ne l'extracció de manera controlada. Què és exactament un ancoratge dins d'un sistema de corda?
El punt de connexió entre la corda i l'entorn
L'ancoratge és el punt de connexió entre la corda i l'entorn.
Una instal·lació de descens haurà de suportar el pes del rescatador, de la víctima i del material que s'hi penja. Quines tres qualitats ha de reunir un ancoratge?
Ser robust, fiable i adequat al tipus de maniobra
L'ancoratge ha de ser robust, fiable i adequat al tipus de maniobra que s'hi fixa.
La instal·lació d'ancoratges fixa amb seguretat els sistemes de corda de descens, ascens, assegurament o evacuació. Quins elements del terreny mateix poden servir de punt de connexió?
Arbres, blocs de roca i formacions sòlides
Els ancoratges naturals són els arbres, els blocs de roca i les formacions sòlides del terreny.
El ràpel permet el descens controlat per terrenys verticals o inclinats. A qui serveix?
Tant als rescatadors com a l'evacuació de víctimes
L'objectiu del ràpel és permetre el descens controlat per terrenys verticals o inclinats, tant per a rescatadors com per a l'evacuació de víctimes.
A banda de la línia principal i dels punts d'ancoratge sòlids, quin element pot incloure el sistema de ràpel?
Una línia de seguretat o anticaigudes
El sistema de ràpel inclou punts d'ancoratge sòlids, una línia principal i, si escau, una línia de seguretat o anticaigudes.
Per quins terrenys està pensat l'ascens per corda fixa?
Per parets, pous o zones escarpades on no és possible grimpar o escalar amb seguretat
L'ascens per corda fixa permet la progressió vertical ascendent en terrenys on no és possible grimpar o escalar amb seguretat, com parets, pous o zones escarpades.
En quina situació és especialment habitual recórrer a l'ascens per corda fixa?
Per sortir d'una zona fonda
L'ascens per corda fixa és una maniobra habitual per sortir d'una zona fonda.
No es pot accedir per damunt del cingle per instal·lar una corda des de dalt. Quina maniobra d'ascens correspon?
L'ascens tipus escalada
L'ascens tipus escalada es fa servir precisament quan no és possible instal·lar una corda des de dalt: es progressa pel terreny assegurant-se des del peu de via o des de reunions intermèdies.
Entre els punts de connexió que s'aporten i es col·loquen al terreny, n'hi ha que es poden recuperar quan s'acaba la maniobra. Quins són?
Els friends i els tascons
Els ancoratges artificials poden ser pitons, parabolts, espits o ancoratges mòbils com els friends i els tascons.
En una paret on l'equip ha de guanyar alçada pel terreny natural, amb moviments d'escalada i amb la corda que va darrere seu, des d'on s'assegura qui progressa?
Des del peu de via o des de reunions intermèdies
L'ascens tipus escalada consisteix a progressar pel terreny natural mitjançant moviments d'escalada i assegurant-se amb corda des del peu de via o des de reunions intermèdies.

Tirolina, assegurament, polispast i passamans

18 preguntes

Què aconsegueix un sistema de politges o polispast?
Multiplicar la força aplicada per moure càrregues
Els sistemes de politges multipliquen la força aplicada i faciliten la tracció en situacions com l'evacuació d'una víctima pendent amunt o el rescat des d'una cinglera.
Quina alternativa a la llitera s'utilitza en la càrrega amb helicòpter?
El triangle d'evacuació
L'evacuació per aire inclou la preparació de la víctima amb llitera o triangle d'evacuació, la senyalització del punt d'extracció i la comunicació amb la tripulació.
Un equip ha de travessar una repisa exposada abans d'arribar al punt del rescat i cal assegurar-ne el pas. Quina és la funció del passamans?
Assegurar el desplaçament horitzontal del personal en zones exposades
Els passamans són cordes instal·lades entre dos punts fixos perquè els equips es desplacin amb seguretat; cada membre s'hi assegura amb mosquetons i bagues d'ancoratge.
L'equip ha de travessar un barranc per arribar al punt on es troba la víctima i no hi ha manera de progressar-hi a peu. Quin és l'objectiu de la tirolina?
Facilitar el transport horitzontal o amb pendent entre dos punts separats per obstacles
La tirolina facilita el transport horitzontal o amb pendent entre dos punts separats per obstacles com rius, barrancs o pendents pronunciats.
Un cop decidit el pas per l'aire sobre l'obstacle, cal muntar la instal·lació entre les dues vores. En què consisteix físicament una tirolina?
En una o més cordes fortament tensionades entre dos punts elevats, amb una politja que hi llisca
La tirolina consisteix en una o més cordes fortament tensionades entre dos punts elevats, sobre les quals llisca una politja que transporta persones, materials o víctimes.
A què es connecta la víctima quan se l'assegura amb cordes, arnesos i sistemes d'unió?
A un punt d'assegurament amb llitera o a un rescatador
L'assegurament consisteix a connectar la víctima mitjançant cordes, arnesos i sistemes d'unió segurs a un punt d'assegurament amb llitera o a un rescatador.
Cal remuntar una víctima en llitera des d'una cinglera i per fer-ho es munta un polispast. De quins quatre elements es componen els sistemes de politges emprats en rescat?
Cordes, politges, frens i punts d'ancoratge
Els sistemes de politges són configuracions de cordes, politges, frens i punts d'ancoratge, que poden formar sistemes simples o més complexos segons el pes i la distància.
Com s'assegura cada membre de l'equip a un passamans?
Mitjançant mosquetons i bagues d'ancoratge
Els passamans són cordes instal·lades entre dos punts fixos i cada membre de l'equip s'hi assegura mitjançant mosquetons i bagues d'ancoratge.
Fins on ha de garantir l'atenció i la mobilització segura de la persona accidentada la fase d'assistència i evacuació?
Fins a un punt de transferència mèdica
L'objectiu de l'assistència i evacuació és garantir l'atenció i la mobilització segura de la persona accidentada fins a un punt de transferència mèdica.
Què es prioritza en el primer contacte amb la víctima?
La comunicació tranquil·litzadora, la valoració de lesions i l'assegurament del pacient
En l'assistència es prioritza la comunicació tranquil·litzadora, la valoració de lesions i l'assegurament del pacient, a més de l'estabilització bàsica i la protecció tèrmica.
La valoració primària ha d'identificar lesions greus i aplicar les mesures immediates per evitar que s'agreugin. Quins cinc aspectes cobreix l'avaluació ràpida de l'estat general?
Nivell de consciència, via aèria, respiració, circulació i hemorràgies
La valoració primària fa una avaluació ràpida de l'estat general: nivell de consciència, via aèria, respiració, circulació i hemorràgies.
Quines tècniques d'immobilització s'apliquen després de la valoració primària?
Collaret cervical, fèrules o matalassos de buit
Després de la valoració primària s'apliquen tècniques d'immobilització com el collaret cervical, les fèrules o els matalassos de buit, segons el cas.
El trasllat exigeix coordinació entre efectius i adaptació constant al terreny. Quan es recorre al transport manual de la víctima en terreny irregular?
En trams curts o difícils on no és possible l'ús de mitjans mecànics
El transport manual serveix per desplaçar la víctima en trams curts o difícils on no és possible l'ús de mitjans mecànics.
Quines tècniques de càrrega s'empren en el transport manual en terreny irregular?
A braços, a l'espatlla o amb cadira improvisada
El transport manual es basa en tècniques de càrrega a braços, a l'espatlla o amb cadira improvisada, o amb mitjans auxiliars com lliteres, lliteres amb roda, mantes o pals.
Cal traslladar una víctima en llitera d'una banda a l'altra d'un barranc sense poder baixar-hi. Quina maniobra correspon?
Una tirolina
La tirolina és una o més cordes tensionades entre dos punts elevats sobre les quals llisca una politja que transporta persones, materials o víctimes. El passamans només assegura el desplaçament del personal.
La víctima connectada al sistema de corda queda protegida de caigudes i desplaçaments incontrolats. En quines tres fases de la intervenció protegeix la víctima la maniobra d'assegurament?
Durant l'estabilització, l'extracció i l'evacuació
L'assegurament de la víctima la protegeix de caigudes o desplaçaments incontrolats durant la seva estabilització, extracció o evacuació.
De què depèn que un sistema de politges sigui simple o més complex?
Del pes i de la distància
Els sistemes de politges poden ser simples o més complexos segons el pes i la distància.
Un helicòpter s'aproxima a la zona per evacuar la víctima i escurçar el temps de rescat. Quines tres actuacions inclou l'evacuació per aire en coordinació amb helicòpters?
La preparació de la víctima per a la càrrega, la senyalització del punt d'extracció i la comunicació estreta amb la tripulació
L'evacuació per aire inclou la preparació de la víctima per a la càrrega, la senyalització del punt d'extracció i la comunicació estreta amb la tripulació.

Les recerques: extensiva i intensiva

16 preguntes

Quins són els paràmetres de la recerca extensiva?
Baixa necessitat de personal, gran cobertura i velocitat
La recerca extensiva té una baixa necessitat de personal, però gran cobertura i velocitat d'execució. És la forma més habitual d'iniciar una recerca.
Quina hipòtesi assumeix la recerca extensiva?
Que la persona podria estar en moviment
La recerca extensiva és una primera batuda ràpida i àmplia per localitzar persones que podrien estar en moviment, aprofitant vies transitables.
Diversos equips escombren en línia àrees contigües d'una mateixa zona de recerca. Per què cal solapar els sectors en una recerca intensiva per sectors?
Per evitar zones fosques i garantir una cobertura completa
Cal solapar els sectors per evitar zones fosques i garantir una cobertura completa de l'àrea escombrada.
Quins paràmetres defineixen la recerca intensiva per sectors?
Molt personal, baixa velocitat i efectivitat, però minuciositat molt alta
Precisa d'una quantitat important de personal, té una baixa velocitat d'execució i efectivitat, però un grau de minuciositat molt alt.
Les característiques d'una recerca no es decideixen a l'atzar: venen definides per tres elements. Quins?
La vulnerabilitat de la víctima, les especificitats de l'escenari i les condicions meteorològiques
Les característiques de la recerca vénen definides per la vulnerabilitat de la víctima, les especificitats de l'escenari on s'ha de desenvolupar i les condicions meteorològiques.
Cal definir l'estratègia, els objectius tàctics i el seu ordre segons l'opció que es cregui més probable. Per què sovint cal treballar amb hipòtesis en una recerca?
Perquè la manca d'informació inicial obliga a ajustar els escenaris probables i a definir l'estratègia
La manca d'informació inicial porta a haver de fer hipòtesis de treball per ajustar els escenaris probables i definir l'estratègia i els objectius tàctics, així com el seu ordre.
Acaba d'arribar l'avís i encara no se sap per on pot haver anat la persona desapareguda. Quin és l'objectiu de la recerca extensiva?
Executar una primera batuda ràpida i àmplia aprofitant vies transitables
La recerca extensiva busca executar una primera batuda ràpida i àmplia per localitzar persones que podrien estar en moviment, aprofitant carreteres, pistes i camins.
En quin moment de la intervenció és més habitual iniciar una recerca extensiva, i com es cobreixen les distàncies?
En les primeres hores, cobrint grans distàncies a peu o amb vehicle
La recerca extensiva és la forma més habitual d'iniciar una recerca, especialment en les primeres hores, i es cobreixen grans distàncies principalment a peu o amb vehicle.
L'equip torna a passar a peu per recorreguts ja coberts, partint de la hipòtesi que la persona es troba estàtica. Quin és l'objectiu de la recerca intensiva per línies naturals?
Explorar minuciosament els vorals i les zones fosques dels recorreguts transitables
La recerca intensiva per línies naturals explora de manera minuciosa els vorals i les zones fosques dels recorreguts transitables: carreteres, pistes, camins, corriols, rieres o barrancs.
A quins elements del terreny es presta una atenció especial en la recerca intensiva per línies naturals?
Als vorals, als marges, a les zones ombrívoles i als elements propers als camins
La recerca per línies naturals es fa a peu i amb molta atenció als vorals, els marges, les zones ombrívoles i els elements del terreny propers als camins.
Quin és l'objectiu de la recerca intensiva per sectors?
Explorar de manera exhaustiva la totalitat de l'àrea del sector definit
La recerca intensiva per sectors explora de manera exhaustiva, fent una batuda per la totalitat de l'àrea del sector definit, partint de la hipòtesi que la persona es troba estàtica.
Com avança l'equip que escombra un sector en una recerca intensiva per sectors?
En paral·lel, alineats i separats de forma regular, marcant els extrems amb cintes visibles
La recerca intensiva per sectors consisteix a escombrar el sector assignat amb un equip que avança en paral·lel, alineat i separat de forma regular, marcant els extrems de la formació amb cintes visibles.
La recerca intensiva per sectors és lenta i exigeix molt de personal, però destaca per un tret. Quin?
Un grau de minuciositat molt alt
La recerca intensiva per sectors precisa d'una quantitat important de personal i té una baixa velocitat d'execució i efectivitat, però un grau de minuciositat molt alt.
Quina modalitat de recerca combina una alta necessitat de personal amb una alta velocitat d'execució?
La recerca intensiva per línies naturals
La intensiva per línies naturals requereix més personal però manté una alta velocitat i una alta efectivitat nocturna. L'extensiva és ràpida amb poc personal, i la de sectors necessita molt personal però és lenta.
La batuda s'allarga fins després de la posta de sol i l'equip continua recorrent les pistes amb els vehicles. De nit, la recerca extensiva incorpora un recurs que no s'utilitza de dia. Quin?
Elements visuals o acústics per atraure l'atenció de la persona perduda
De nit poden emprar-se elements visuals o acústics per atraure l'atenció de la persona perduda.
La recerca intensiva per línies naturals torna a passar per terreny que ja s'ha mirat. Amb quina diferència?
Que es revisen amb més precisió les zones ja explorades en recerca extensiva
Es parteix dels recorreguts naturals i es revisen amb més precisió les zones explorades prèviament en recerca extensiva.

Punts probables, contenció, mitjans aeris i gossos

16 preguntes

La zona on es creu que és la persona és petita i té límits naturals clars, com una riera i una pista forestal. Quan s'utilitza la recerca per contenció?
Quan es pot desplegar un gran volum de personal en poc temps
La contenció tanca progressivament l'àrea des del perímetre cap a l'interior i s'utilitza quan es pot desplegar un gran volum de personal en poc temps, com en la desaparició de nens petits.
Quin avantatge operatiu tenen els drons respecte de l'helicòpter en recerca?
Poden treballar de nit
El manual distingeix els dos mitjans per la llum: de l'helicòpter diu que la seva eficàcia depèn molt de la visibilitat i de les condicions de llum; dels drons, que poden anar equipats amb càmeres òptiques i tèrmiques i amb dispositius de localització de telèfons mòbils, i que poden treballar de nit. El manual no diu que l'helicòpter no hi pugui treballar: diu que el dron hi està indicat.
En quin tipus de recerca és més eficaç l'helicòpter?
En recerques extensives diürnes
L'helicòpter rastreja àrees obertes o corredors naturals, especialment en recerques extensives diürnes; en les intensives la seva eficàcia depèn molt de la visibilitat i la cobertura del terreny.
Què necessita la recerca canina per rastreig?
Una mostra d'olor de la persona i un UPA sense contaminar
En el rastreig el gos segueix el recorregut de la persona, i per això cal una mostra d'olor (roba o objectes personals) i preservar de contaminacions l'últim punt d'albirament.
Els antecedents del cas i l'experiència de recerques similars assenyalen uns pocs llocs de la zona. Quin és l'objectiu de la recerca de punts probables?
Revisar ubicacions concretes on és probable que la persona s'hi dirigeixi o hi romangui
La recerca de punts probables revisa ubicacions concretes on, per antecedents o condicions del cas, és probable que la persona perduda s'hi dirigeixi si està en moviment o hi romangui si està estàtica.
Quin és l'objectiu de la recerca per contenció?
Tancar progressivament una àrea per evitar que la persona en moviment en surti
La recerca per contenció tanca progressivament una àrea concreta per evitar que la persona en moviment en surti i facilitar-ne la localització.
Com s'executa materialment una recerca per contenció?
Es posicionen els equips al perímetre exterior i s'inicia un avanç cap a l'interior
En la recerca per contenció es posicionen els equips al perímetre exterior de la zona definida i s'inicia un avanç cap a l'interior.
La contenció tanca l'àrea des del perímetre cap endins i necessita molts efectius alhora. En quin cas concret s'utilitza la recerca per contenció?
En la desaparició de nens petits
La contenció s'utilitza quan es pot desplegar un gran volum de personal en poc temps, com en el cas de la desaparició de nens petits.
Quines tres funcions té la recerca amb mitjans aeris com a suport de la recerca terrestre?
L'observació des de l'aire, la detecció visual o tèrmica i l'accés ràpid a punts inaccessibles
La recerca amb mitjans aeris dona suport a la recerca terrestre mitjançant l'observació des de l'aire, la detecció visual o tèrmica i l'accés ràpid a punts inaccessibles.
Els drons són especialment indicats per a zones de difícil accés per terra, on no s'hi arriba a peu ni amb vehicle. Amb quins equipaments poden anar dotats els drons de recerca?
Càmeres òptiques i tèrmiques i dispositius de localització de telèfons mòbils
Els drons de recerca poden anar equipats amb càmeres òptiques i tèrmiques i amb dispositius de localització de telèfons mòbils, entre d'altres.
No es disposa de cap peça de roba ni objecte personal de la persona desapareguda. Quina metodologia canina és viable?
El venteig
El rastreig exigeix una mostra d'olor de la persona. Sense mostra queda el venteig, en què el gos detecta l'olor humana dispersa a l'aire dins d'un escenari determinat.
La hipòtesi de treball sobre si la persona es desplaça o no condiciona l'elecció de la metodologia. Quina modalitat de recerca s'aplica igual tant si la persona es mou com si està estàtica?
La recerca de punts probables
La recerca de punts probables revisa ubicacions on és probable que la persona s'hi dirigeixi, si està en moviment, o hi romangui, si està estàtica. Les altres parteixen d'una hipòtesi única.
El comandament ha de triar quines ubicacions es revisen primer en una zona amb poques edificacions disperses. Quins són exemples de punts probables, i com es detecten?
Masies, cases de colònies o punts habituals de fugida, detectats per experiència prèvia o històrics similars
La recerca de punts probables s'aplica quan es coneix l'existència de llocs habituals on les persones poden perdre's o refugiar-se —masies, cases de colònies, punts habituals de fugida— detectats per experiència prèvia o per històrics similars.
Quina modalitat de recerca combina una baixa necessitat de personal amb una velocitat d'execució mitjana i una alta efectivitat nocturna?
La recerca de punts probables
La recerca de punts probables té una baixa necessitat de personal, una velocitat d'execució mitjana i una efectivitat nocturna alta.
La contenció només té sentit si la persona es mou i no se li deixa cap escapatòria fora del terreny delimitat. Quines tres condicions exigeix la recerca per contenció per funcionar?
Una bona coordinació, una delimitació clara i reduïda del terreny i un tancament sincronitzat
La recerca per contenció requereix una bona coordinació, una delimitació clara i reduïda del terreny i un tancament sincronitzat de l'àrea per evitar escapaments.
La unitat canina arriba a una gran àrea oberta per fer-hi la batuda i cal preparar-ne les condicions de treball. Què és imprescindible per poder fer una recerca canina per venteig?
Tenir la zona de treball al més lliure possible de persones mentre el gos fa la batuda
En la recerca per venteig és imprescindible aconseguir tenir la zona de treball al més lliure possible de persones mentre el gos fa la batuda, per evitar interferències.

L'organització d'una recerca

15 preguntes

Què és l'UPA?
L'Últim Punt d'Albirament
L'UPA és l'Últim Punt d'Albirament: el darrer lloc on es té constància visual o confirmada de la persona desapareguda, com un vehicle, una cruïlla o un refugi.
On es centralitza el registre de recorreguts, incidències i decisions?
Al Centre de Comandament
La informació s'ha de centralitzar i registrar al Centre de Comandament, des d'on es fa el seguiment global i es planifiquen les accions següents.
Per què s'ha de protegir immediatament l'UPA?
Per evitar la contaminació del rastre
S'ha de localitzar i protegir de manera immediata per evitar la contaminació del rastre, especialment si s'ha d'intervenir amb unitats canines.
A partir de quin punt es determina l'àrea de la recerca?
A partir de l'UPA
L'àrea es determina a partir de l'UPA, tenint en compte les característiques de la persona, les condicions ambientals i les possibles direccions de desplaçament.
Un cop constituïts els equips de recerca i repartida la zona, cada un ha de sortir amb instruccions clares. Quina informació ha de rebre cada equip de recerca amb el seu sector?
Metodologia, sistema de marcatge, canals de comunicació i retorn d'informació
Cada equip rep un sector específic amb instruccions clares sobre la metodologia de recerca, el sistema de marcatge, els canals de comunicació i els procediments de retorn d'informació.
Quins són exemples d'últim punt d'albirament en una recerca?
Un vehicle, una cruïlla de camins o un refugi
L'últim punt d'albirament és el darrer lloc on es té constància visual o confirmada de la persona desapareguda, com pot ser un vehicle, una cruïlla de camins o un refugi.
A banda de protegir l'últim punt d'albirament, quines dues mesures cal prendre-hi immediatament?
Evitar el pas innecessari d'efectius per la zona i senyalitzar-la clarament
Cal evitar el pas innecessari d'efectius per la zona i senyalitzar-la clarament, perquè pot contenir elements olfactius o físics que permetin obtenir el rastre.
Quines tres funcions es centralitzen al Centre de Comandament d'una recerca?
La coordinació operativa, la gestió de la informació i la planificació estratègica
Al Centre de Comandament s'hi centralitzen la coordinació operativa, la gestió de la informació i la planificació estratègica.
De quins tres recursos ha de disposar el Centre de Comandament?
Espai físic adequat, cobertura de comunicacions i sistemes de registre
El Centre de Comandament ha de disposar d'espai físic adequat, cobertura de comunicacions i sistemes de registre per documentar les accions planificades, executades i pendents.
Com ha de ser la definició de l'àrea de recerca?
Operativa, flexible i revisable segons evolucioni la intervenció
La definició de l'àrea de recerca ha de ser operativa, flexible i revisable segons evolucioni la intervenció.
Segons què es distribueixen els recursos humans i materials entre els equips de recerca?
Segons la priorització dels sectors, les característiques del terreny i les capacitats dels equips
Els recursos humans i materials s'han de distribuir d'acord amb la priorització dels sectors de recerca, les característiques del terreny i les capacitats dels equips.
Per evitar duplicitats i contradiccions entre els cossos que intervenen en una recerca, què és fonamental?
Definir rols clars, establir un llenguatge operatiu comú i utilitzar protocols de comunicació consensuats
Per evitar duplicitats, contradiccions o pèrdues d'eficàcia és fonamental definir rols clars, establir un llenguatge operatiu comú i utilitzar protocols de comunicació consensuats.
S'organitza el dispositiu d'una recerca amb diversos equips i cal triar l'emplaçament des d'on es dirigirà tot. On s'ha de situar el Centre de Comandament?
Proper a la zona de recerca però allunyat de l'UPA
Ha de situar-se proper a la zona de recerca però allunyat de l'UPA: l'activitat que genera un centre de comandament contaminaria el rastre.
Un cop fixada l'àrea de recerca cal acotar fins on hauria pogut arribar la persona des que se'n va perdre el contacte. Quins tres factors determinen la distància que hauria pogut recórrer?
El temps transcorregut, la capacitat física i l'orografia
Cal considerar la distància recorreguda segons el temps transcorregut, la capacitat física de la persona i l'orografia del terreny.
L'àrea de recerca ja està delimitada i cal decidir per quins sectors es comença a treballar. Segons quins tres criteris s'estableixen els sectors prioritaris d'una recerca?
Cercles concèntrics, eixos de mobilitat o zones d'interès
Cal establir sectors prioritaris seguint cercles concèntrics, eixos de mobilitat o zones d'interès.

La seguretat en rescats i recerques

17 preguntes

Com es denominen les tres zones del zonatge d'intervenció?
Zona freda, zona tèbia i zona calenta
Cal delimitar clarament entre zona segura (freda), zona d'activitat (tèbia) i zona d'alt risc (calenta).
En la gestió de cordes i material durant una maniobra, quin tractament han de rebre la corda de treball i la corda de seguretat?
S'han de mantenir separades
En la gestió de cordes i material s'han de mantenir separades les cordes de treball i les de seguretat, i assegurar-se que no hi hagi nusos, talls ni abrasions.
Com han de ser els punts d'ancoratge segons els principis de seguretat?
Sòlids, redundants i testejats abans de ser utilitzats
Cal establir sistemes d'ancoratge certificats i verificats: punts sòlids, redundants i testejats abans de ser utilitzats.
Un comandament valora que una maniobra ja planificada ha deixat de ser segura. Quina actitud, al costat de l'adaptabilitat, forma part de la cultura de seguretat?
La capacitat de renunciar a una maniobra si el risc és massa alt
L'adaptabilitat i la capacitat de renunciar a una maniobra si el risc és massa alt formen part de la cultura de seguretat.
La seguretat s'ha d'integrar en totes les fases de l'actuació, des de la valoració inicial fins al tancament de l'operació. En quins tres fonaments es basa la seguretat operativa?
En la previsió, la formació i l'autoprotecció
Els fonaments de la seguretat operativa es basen en la previsió, la formació i l'autoprotecció.
En quines tres matèries han de tenir coneixement i entrenament suficient tots els membres de l'equip?
Tècniques de progressió, ús del material i reconeixement de situacions de risc
Tots els membres de l'equip han de tenir coneixement i entrenament suficient en tècniques de progressió, ús del material i reconeixement de situacions de risc.
Què cal que tingui el comandament perquè es consideri clar i funcional?
Responsabilitats definides i canals de comunicació eficaços
És important establir un comandament clar i funcional, amb responsabilitats definides i canals de comunicació eficaços.
L'equip ha de muntar una maniobra en un vessant exposat a despreniments i amb la visibilitat reduïda. Quins tres elements del terreny cal preveure abans d'iniciar una maniobra?
Punts de reunió segurs, zones d'espera i rutes d'escapament
Cal preveure punts de reunió segurs, zones d'espera i rutes d'escapament.
L'equip treballa dividit en dos trams d'una paret, sense visió directa entre ells i amb soroll de fons. En què consisteix el control visual i auditiu com a mesura de seguretat?
A establir punts de vigilància i reforçar la comunicació amb senyals visuals, vocals o electròniques
El control visual i auditiu consisteix a establir punts de vigilància i reforçar la comunicació entre membres amb senyals visuals, vocals o electròniques.
Quin estat han de presentar les cordes i el material abans de carregar el sistema en una maniobra?
Que no hi hagi nusos, talls ni abrasions
En la gestió de cordes i material cal assegurar-se que no hi hagi nusos, talls ni abrasions.
Què ha de conèixer tot l'equip abans de començar una maniobra?
Les maniobres previstes i els rols assignats
Cal que tot l'equip conegui les maniobres previstes i els rols assignats abans de començar.
L'ús correcte de l'equip de protecció individual és indispensable en qualsevol intervenció al medi natural terrestre. Quins elements el formen?
Casc, arnès complet, guants, botes adequades i roba de protecció, i si escau ulleres, frontal i ràdio personal
L'EPI individual el formen el casc, l'arnès complet, els guants, les botes adequades i la roba de protecció i, si escau, les ulleres, el frontal i la ràdio personal.
A nivell individual, què ha de conèixer cada bomber i què ha de fer si detecta una anomalia?
Ha de conèixer els límits del seu cos i del seu equipament, i ha d'alertar si detecta anomalies o signes de perill
Cada bomber ha de conèixer els límits del seu cos i del seu equipament, i ha d'alertar si detecta anomalies o signes de perill. També s'ha de fomentar l'autocontrol emocional en situacions de tensió.
Qui ha de revisar l'equip abans de començar l'activitat, i què ha de fer amb qualsevol anomalia?
Cada professional revisa el seu equip i notifica qualsevol anomalia
Cada professional ha de revisar el seu equip abans de començar l'activitat i notificar qualsevol anomalia.
Un equip treballa en una cinglera i hi ha trams de progressió entre maniobra i maniobra, no només el descens. Quan ha d'estar ancorat un intervinent?
En tot moment quan es troba en posició exposada o dins d'un sistema de corda
L'autoprotecció i ancoratge personal implica que tot intervinent ha d'estar ancorat en tot moment quan es troba en posició exposada o dins d'un sistema de corda, no només durant la maniobra.
L'actitud activa i conscient respecte de la pròpia seguretat i la dels companys es concreta en tres hàbits. Quins?
La revisió del material abans de cada maniobra, la comunicació constant i la presa de decisions prudents
Cal promoure una actitud activa i conscient respecte de la pròpia seguretat i la dels companys: revisió del material abans de cada maniobra, comunicació constant i presa de decisions prudents segons el context.
Les mesures de seguretat es reparteixen entre les que protegeixen el conjunt de l'equip i les que protegeixen cada intervinent. Quines són les mesures col·lectives de seguretat?
La planificació, la zonificació del lloc, els protocols de comunicació i l'ús de línies de vida, passamans i ancoratges redundants
Les mesures col·lectives inclouen la planificació de l'actuació, la zonificació del lloc d'intervenció, l'establiment de protocols de comunicació i l'ús de línies de vida, passamans i ancoratges redundants.

Fatiga, condicions ambientals i evacuació del propi equip

8 preguntes

En quin tipus d'intervencions és més present la fatiga física i mental com a factor de risc?
En les prolongades o especialment exigents
La fatiga física i mental és un factor de risc molt present en intervencions prolongades o especialment exigents.
Davant de l'evolució de les condicions meteorològiques i ambientals, quina obligació tenen els equips?
Disposar d'equipament adequat i actualitzar la valoració de riscos
Les condicions meteorològiques i ambientals poden afectar greument la seguretat, per això cal disposar d'equipament adequat i actualitzar la valoració de riscos segons l'evolució del temps.
Per a quins canvis han d'estar preparats els equips durant una maniobra?
Per canvis sobtats que obliguin a interrompre o modificar la maniobra
És important estar preparats per canvis sobtats que puguin obligar a interrompre o modificar la maniobra.
En quines dues circumstàncies s'activa el protocol d'evacuació d'emergència del propi equip?
Si un membre de l'equip resulta ferit o si es produeix una situació inesperada
Tot dispositiu ha de contemplar un pla d'evacuació d'emergència que es pugui activar ràpidament si un membre de l'equip resulta ferit o es produeix una situació inesperada.
Dins del protocol d'evacuació d'emergència del propi equip, a qui s'ha de comunicar la situació de manera immediata?
Al cap d'intervenció o al centre de coordinació, per sol·licitar suport
El protocol inclou la comunicació immediata amb el cap d'intervenció o amb el centre de coordinació per sol·licitar suport, incloent-hi mitjans aeris si cal.
Durant una maniobra en terreny exposat es produeix un accident entre els mateixos rescatadors. Quin d'aquests elements NO forma part del protocol d'evacuació d'emergència del propi equip?
La substitució immediata del comandament de la intervenció
El protocol inclou la identificació prèvia de punts segurs i rutes d'escapament, la comunicació immediata per sol·licitar suport, material per a una evacuació assistida i primers auxilis per estabilitzar el company. No contempla cap relleu del comandament.
Una recerca que s'allarga tota la nit desgasta físicament i mentalment els equips desplegats sobre el terreny. Quines quatre mesures s'han d'aplicar per evitar accidents per esgotament?
Gestionar els torns de treball, promoure pauses regulars, garantir hidratació i alimentació, i estar alerta als signes de cansament
Per evitar accidents per esgotament cal gestionar adequadament els torns de treball, promoure pauses regulars, garantir una hidratació i alimentació adequades i estar alerta als signes de cansament en els membres de l'equip.
Els rescats en zones de difícil accés impliquen riscos elevats pel terreny, la durada i l'exigència física. Com es relacionen la seguretat i l'operativitat en aquestes intervencions?
La seguretat no és un requisit paral·lel a l'operativitat: n'és la base indispensable
Una actuació segura no només evita accidents, sinó que permet centrar l'energia i l'atenció en el rescat de les víctimes: la seguretat no és un requisit paral·lel a l'operativitat, n'és la base indispensable.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 30 Preguntes del tema 32 →

Àudio, làmines i test del tema 31 · Tots els temes · Generador de tests