Les 111 preguntes del tema 32

Intervenció bàsica en accidents de mobilitat viària. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 32

Introducció als accidents de mobilitat viària

7 preguntes

Quina mitjana anual d'accidents amb víctimes ha registrat Catalunya en el període 2014–2023?
Uns 22.000.
En els darrers deu anys (2014–2023) Catalunya ha registrat una mitjana d'uns 22.000 accidents amb víctimes cada any, tant en zones urbanes com en vies interurbanes.
En el període 2014–2023 a Catalunya, quin va ser l'any de més accidentalitat i quina xifra va superar?
El 2019, superant els 24.000 accidents amb víctimes.
L'any amb més accidentalitat va ser el 2019, superant els 24.000 accidents amb víctimes. El 2023 va tancar amb 23.591, una xifra lleugerament superior a la mitjana de la dècada.
La definició d'accident de mobilitat és deliberadament àmplia: no exigeix ni col·lisió ni víctimes. En quin estat poden trobar-se els vehicles implicats per entrar-hi?
Poden estar tant en moviment com aturats.
S'entén per accident de mobilitat qualsevol incident que implica un o més vehicles en moviment o aturats, que causa danys materials, ambientals i/o personals i que requereix una resposta dels serveis d'emergència. Que el vehicle estigui aturat no el treu de la definició.
Quins tres tipus de danys recull la definició d'accident de mobilitat?
Materials, ambientals i personals.
La definició recull danys materials (vehicles, infraestructures, càrregues), ambientals (vessaments, incendis, contaminació) i/o personals (ferits lleus, greus o víctimes mortals).
Per què es qualifiquen els accidents de tren d'alta complexitat?
Perquè poden afectar nombroses persones i danyar greument la infraestructura.
Els accidents de tren es qualifiquen d'alta complexitat perquè poden afectar nombroses persones i causar danys greus a la infraestructura i a l'entorn proper. També exigeixen coordinació amb els organismes de seguretat ferroviària i tècniques especialitzades de rescat i evacuació.
Què implica per al Cos de Bombers la coexistència de vehicles molt diversos a la xarxa viària catalana?
Una tipologia d'accidents cada cop més variada i complexa.
La xarxa viària catalana té una elevada densitat de trànsit i la coexistència de vehicles molt diversos —turismes, motocicletes, furgonetes, camions, autobusos, trens, metro, bicicletes i vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics—, i això fa que els serveis d'emergència s'enfrontin a una tipologia d'accidents cada cop més variada i complexa, amb risc afegit si hi ha substàncies perilloses o propulsions no convencionals.
Arribeu a un accident d'autocar de línia. Quin tret s'assenyala com a propi dels accidents amb vehicles col·lectius?
Múltiples víctimes i la necessitat d'una gestió ràpida i precisa.
Els accidents amb vehicles col·lectius impliquen múltiples víctimes i exigeixen una gestió ràpida i precisa. Els turismes són els més freqüents i solen implicar menys víctimes, tot i poder ser complexos d'excarcerar; la complexitat dels camions ve del pes, la mida i la possible càrrega perillosa; i l'afectació de la infraestructura és dels accidents ferroviaris.

Parts dels vehicles

10 preguntes

Com es denominen els muntants o columnes d'un vehicle?
Per ordre alfabètic a partir de la part davantera, en sentit de la marxa.
Els muntants es denominen per ordre alfabètic a partir de la part davantera del vehicle, segons pla horitzontal i en sentit de la marxa: muntant A dret, muntant A esquerre, muntant B dret, i així fins al muntant X esquerre.
Quins muntants tenen la majoria de turismes?
A, B i C, i en els models familiars sovint també el D.
La majoria de turismes tenen muntants A, B i C, tot i que molts, especialment els models familiars, tenen també muntant D. En vehicles especials o autocars se'n poden trobar més, però la sèrie base dels turismes és A, B i C.
Quina és la via preferent d'extracció d'un vehicle?
La porta posterior.
La porta posterior sol ser via preferent d'extracció. Les portes laterals i la posterior són vies d'accés, sortida, càrrega i descàrrega, i s'articulen gràcies a les frontisses.
Quins d'aquests elements del vehicle NO són estructurals?
El capó i els parafangs.
El capó i els parafangs no són elements estructurals. El sostre, els travessers, els muntants i el parabrisa sí que ho són: el parabrisa, actualment, pot considerar-se part estructural del vehicle.
Què són els travessers d'un vehicle?
Elements estructurals horitzontals.
Els travessers són elements estructurals horitzontals, longitudinals o transversals, que juntament amb els muntants conformen l'habitacle. Els estructurals verticals són els muntants, i els dels passos de roda, els parafangs.
Com treballen les frontisses de les portes laterals i les de la porta posterior, i amb quins elements s'articulen?
Verticalment amb els muntants, i horitzontalment amb el travesser.
En les portes laterals les frontisses treballen verticalment i s'articulen amb els muntants. En la porta posterior ho fan horitzontalment i amb el travesser transversal posterior del sostre.
Entre els tipus de vidre, quin s'utilitza habitualment en parabrises?
El laminat.
Els vidres laminats estan formats per dues capes de vidre unides per una làmina polimèrica; en trencar-se els fragments queden adherits i minimitzen el risc de lesions, i s'utilitzen habitualment en parabrises. Els temperats es fan servir en finestretes i llunes posteriors.
Un dels materials que es fan servir als vidres dels vehicles és difícil de trencar en cas de rescat. Quin és i què és?
El policarbonat, un termoplàstic molt resistent als impactes.
El policarbonat és un termoplàstic altament resistent als impactes, amb bones propietats òptiques. S'utilitza cada vegada més per la seva seguretat i resistència, i justament per això és difícil de trencar en cas de rescat.
Com és la safata posterior en un cotxe tipus berlina i com és en un model amb porta posterior?
Metàl·lica i fixa, i de fibra o plàstic i extraïble.
En els cotxes tipus berlina, sense porta posterior, la safata sol ser metàl·lica i fixa. En els models amb porta posterior sol ser de fibra o plàstic, i extraïble.
Arribeu a un turisme amb el parabrisa intacte i heu de decidir si el tracteu com a element estructural. Quin criteri s'aplica?
Els vidres, i especialment el parabrisa, poden considerar-se estructurals.
Actualment, i especialment el parabrisa, els vidres poden considerar-se part estructural del vehicle, perquè impedeixen la sortida dels ocupants, impedeixen la intrusió d'objectes i resisteixen la pressió dels coixins de seguretat. La composició —laminat al parabrisa, temperat a finestretes i llunes, policarbonat— classifica els vidres, però no és el que els fa estructurals.

Propulsió, moviments i seguretat dels vehicles

8 preguntes

Què són els vehicles bivalents dins de la classificació dels sistemes de propulsió?
Un motor de combustió adaptat a treballar amb GNC o GLP.
Els vehicles bivalents són un sistema de motor de combustió adaptat a treballar amb gas natural comprimit (GNC) o gas liquat del petroli (GLP). La combinació de combustió i elèctric són els híbrids.
Com generen electricitat els vehicles de pila de combustible d'hidrogen?
A partir d'una reacció química entre hidrogen i oxigen.
Els vehicles de pila de combustible d'hidrogen generen electricitat a partir d'una reacció química entre hidrogen i oxigen.
Què és la guinyada?
El moviment a dreta o esquerra sobre un eix vertical imaginari que passa pel centre del vehicle.
La guinyada és el moviment a dreta o esquerra sobre un eix vertical imaginari que passa pel centre del vehicle. Els altres tres són el capcineig (pivotant endavant i endarrere), el desplaçament longitudinal (horitzontal en el sentit de la marxa) i el balanceig (pivotant a dreta i esquerra).
Quin dels moviments possibles d'un vehicle en ordre de marxa pivota endavant i endarrere sense desplaçament longitudinal?
El capcineig.
El capcineig és el moviment pivotant endavant i endarrere sense desplaçament longitudinal. El balanceig pivota a dreta i esquerra, també sense desplaçament; la guinyada gira sobre un eix vertical pel centre del vehicle.
A banda dels quatre moviments simples d'un vehicle en ordre de marxa, quins moviments complexos es poden donar?
La bolcada lateral o total i la precipitació.
A més del desplaçament longitudinal, el balanceig, el capcineig i la guinyada, segons la posició del vehicle i l'entorn també es poden donar moviments complexos com la bolcada lateral o total i/o la precipitació.
La seguretat dels vehicles es classifica segons el moment en què actua. Quina és la finalitat de la seguretat primària o activa?
Prevenir que es produeixi l'accident.
La seguretat primària o activa són els sistemes que tenen com a finalitat prevenir la possibilitat que es produeixi un accident, i ajuden el conductor a mantenir el control del vehicle: l'ABS, l'ESP, l'ajuda a l'estacionament, els sensors de fatiga o els llums automàtics.
En la classificació de la seguretat dels vehicles segons el moment en què actua, quan actua la terciària?
Després de l'accident.
La seguretat terciària actua després de l'accident: són els sistemes que faciliten una resposta ràpida i eficaç dels serveis d'emergència i les mesures per evitar danys addicionals, com l'eCall, la facilitat d'accés per als equips de rescat, la identificació del tipus de vehicle o els dissenys que minimitzen riscos d'incendi o d'explosió.
En un mateix vehicle trobeu ABS, coixins de seguretat i sistema eCall. A quin tipus de seguretat correspon cadascun?
L'ABS a la primària o activa; els coixins, a la secundària o passiva; l'eCall, a la terciària.
Els sistemes de seguretat es classifiquen pel moment en què actuen: la primària o activa actua abans de l'accident, i l'ABS n'és un exemple; la secundària o passiva actua un cop l'accident ja s'ha produït, i els coixins de seguretat hi pertanyen; i la terciària actua després de l'accident, facilitant la resposta dels serveis d'emergència, que és on entra l'eCall.

Autobusos i autocars

10 preguntes

La normativa estableix uns límits generals de dimensions per als autobusos i autocars. Quina alçada màxima i quina amplada hi fixa?
4 metres d'alçada i fins a 2,55 metres d'amplada.
La normativa estableix una alçada màxima de 4 metres i una amplada de fins a 2,55 metres, que pot arribar a 2,60 m en casos especials.
Entre quins valors oscil·la la longitud d'un autobús o autocar, i quin pes màxim autoritzat pot assolir un autocar convencional de 55 places?
Entre 13,5 i 18,75 metres, i 18 tones.
La longitud oscil·la entre 13,5 i 18,75 metres, segons el nombre d'eixos o si és articulat. Pel que fa al pes, un autocar convencional de 55 places pot arribar a les 18 tones de pes màxim autoritzat (PMA).
Els autocars i els autobusos són els dos grans tipus de vehicle de transport col·lectiu. Per a quins recorreguts està concebut cadascun?
L'autocar per a recorreguts mitjans o llargs; l'autobús, per a curts.
Els autocars estan concebuts per a recorreguts mitjans o llargs i prioritzen la comoditat i la seguretat: els passatgers sempre viatgen asseguts, i habitualment disposen de bodegues per a l'equipatge. Els autobusos són habituals en àmbits urbans o interurbans de curt recorregut i estan dissenyats per facilitar l'entrada i sortida ràpida de passatgers, molts dels quals poden viatjar dempeus.
Els autobusos i autocars estan formats essencialment per dues parts estructurals. Què integra cadascuna?
El bastidor, els sistemes mecànics; la superestructura, l'habitacle de passatgers.
El bastidor és l'esquelet inferior del vehicle, on s'integren els sistemes mecànics com el motor, la suspensió i la transmissió. La superestructura és la part superior, on s'ubica l'habitacle de passatgers.
En què es basa la construcció de la superestructura d'un autobús?
En perfils rectangulars que formen anells rígids perpendiculars a l'eix.
La superestructura d'un autobús es construeix amb perfils rectangulars que formen anells rígids perpendiculars a l'eix del vehicle. Aquesta rigidesa és la que ha de preservar l'espai de supervivència en cas de bolcada.
Des de quin any està en vigor la normativa ECE R66, i què garanteix de la superestructura en cas de bolcada?
Des de 1994, i garanteix un espai de supervivència lliure de deformacions internes.
La normativa ECE R66, en vigor des de 1994, estableix els criteris mínims que ha de complir la superestructura en cas de bolcada, garantint la preservació d'un espai de supervivència lliure de deformacions internes.
Quines limitacions presenta l'assaig de la normativa ECE R66?
Es fa sense passatgers ni equipatge i no considera l'energia cinètica a alta velocitat.
L'assaig de l'ECE R66, en vigor des de 1994, fixa els criteris mínims de la superestructura en cas de bolcada i ha de preservar un espai de supervivència lliure de deformacions internes, però es realitza sense passatgers ni equipatge i no considera l'energia cinètica que es genera a altes velocitats, de manera que en accidents reals l'estructura pot fallar.
On es troben els accessos habituals d'un autobús o autocar, i amb quina configuració de portes?
A la banda dreta, amb dues portes i de vegades una tercera per a PMR.
Els accessos habituals es troben a la banda dreta, oposada al conductor, normalment amb dues portes principals i, en alguns casos, una tercera adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. En emergència, les finestres i claraboies també es poden fer servir com a vies d'accés o evacuació.
Arribeu a un accident d'autobús. Quins espais del disseny interior poden ser punts cecs per als equips de rescat?
El lavabo, el maleter i la cabina de descans del conductor.
El lavabo, el maleter i la cabina de descans del conductor poden ser punts cecs o tenir tancaments específics. Les claraboies també tenen sistemes de tancament propis, però no consten com a punts cecs.
Heu de desconnectar l'alimentació d'un autobús accidentat i no trobeu les bateries al lloc habitual. Quin altre element pot permetre aturar el motor?
Un polsador d'aturada del motor, al tauler o a la part posterior del vehicle.
Els sistemes elèctrics, com ara les bateries, poden variar de posició segons la configuració del model, i en alguns casos els vehicles disposen d'un polsador d'aturada del motor situat al tauler o a la part posterior del vehicle.

Camions i vehicles pesants

10 preguntes

A quina tensió funciona habitualment el sistema elèctric d'un camió, i amb quina configuració de bateries?
A 24 V, amb bateries dobles.
El sistema elèctric dels camions és sovint a 24 V, amb bateries dobles, i pot originar curtcircuits o espurnes.
Quin tipus de camió consta de dues parts diferenciades, el cap tractor i el semiremolc?
L'articulat o tràiler.
El camió articulat o tràiler consta de cap tractor —on hi ha el motor i la cabina— i semiremolc, que és la unitat de càrrega. El rígid té cabina i caixa en una sola unitat fixa, i el camió amb remolc afegeix una unitat de càrrega addicional darrere del primer conjunt.
Quina configuració d'eixos és molt comuna en transports mitjans i pesants?
3 eixos (6x2 o 6x4).
Els 3 eixos (6x2 o 6x4) són molt comuns en transports mitjans i pesants. Els 2 eixos (4x2) són habituals en vehicles de menor tonatge, i els de 4 o més es troben en tràilers llargs o vehicles especials.
On se situen normalment els dipòsits de combustible d'un camió, i quin risc hi va associat?
Entre eixos, i poden generar fuites importants.
Els dipòsits de combustible estan ubicats normalment entre eixos. Són de gran capacitat i poden generar fuites importants.
Què controla el sistema pneumàtic d'un camió i què pot provocar si es trenca?
Els frens i la suspensió, i en trencar-se pot afectar la mobilitat.
El sistema pneumàtic controla els frens i la suspensió. En trencar-se pot generar sorolls forts o afectar la mobilitat del vehicle.
Quin d'aquests NO és un dels riscos específics de la intervenció amb camions?
El risc biològic.
Els quatre riscos específics de les intervencions amb camions són la gran energia cinètica, la inestabilitat en bolcades, el risc químic i l'alliberament de càrrega. El risc biològic va lligat a l'atenció sanitària, no als riscos propis dels camions.
Un camió transporta un líquid que podria ser inflamable, tòxic o corrosiu. Quin tipus de camió és, segons la classificació per sistema de càrrega?
Un camió cisterna.
Els camions cisterna són els destinats a líquids o gasos, i poden ser molt perillosos si el contingut és inflamable, tòxic o corrosiu. Els frigorífics porten sistemes de refrigeració per a aliments o productes sensibles a la temperatura.
Quin avantatge i quin inconvenient s'atribueix al camió rígid i al camió articulat, respectivament?
El rígid, menys càrrega però més maniobrabilitat; l'articulat, grans volums però articulació central que complica l'estabilització.
El camió rígid és habitual en repartiment urbà o trajectes de mitjana distància: té menys capacitat de càrrega però més maniobrabilitat. L'articulat permet transportar grans volums, però comporta una articulació central que pot complicar l'estabilització en cas d'accident.
Arribeu a un accident amb un camió cisterna bolcat. Què cal fer per valorar el risc químic?
Identificar els pictogrames o consultar la documentació ADR.
Davant d'un camió cisterna, per valorar el risc químic cal identificar els pictogrames o consultar la documentació ADR. La inestabilitat en bolcades, a més, és especialment alta en semiremolcs i cisternes, i pot provocar desplaçaments perillosos durant la intervenció.
Un camió bolcat en una obra ha abocat part de la seva càrrega d'àrids sobre la calçada. De quin tipus de camió es tracta i quin sistema incorpora?
D'un camió amb bolquet, que disposa d'un sistema hidràulic per abocar la càrrega.
Els camions amb bolquet s'usen en construcció per transportar àrids i disposen d'un sistema hidràulic per abocar la càrrega. Els camions grua o ploma incorporen equips de càrrega i descàrrega propis, com grues articulades; els portacontenidors transporten contenidors normalitzats de tipus marítim; i els de caixa tancada protegeixen la càrrega de les inclemències i solen transportar productes generals.

Accidents ferroviaris

10 preguntes

A diferència dels vehicles de carretera, s'atribueixen als trens tres característiques estructurals. Quines són?
Estructura modular, circulació per vies rígides i frenada molt limitada.
A diferència dels vehicles de carretera, els trens tenen una estructura modular, circulen per vies rígides i tenen una capacitat de frenada molt limitada. Aquestes característiques impliquen riscos específics en cas d'accident o descarrilament.
En quines tres categories es classifiquen els trens de passatgers segons el seu servei?
Rodalies i regionals, mitjana i llarga distància, i alta velocitat.
Els trens de passatgers són els de rodalies i regionals, amb parades freqüents i recorreguts curts o mitjans; els de mitjana i llarga distància, que connecten ciutats amb menys parades; i els d'alta velocitat.
Quina velocitat poden assolir els trens d'alta velocitat?
Més de 300 km/h.
Els trens d'alta velocitat, com el TAV (AVE a Espanya), poden assolir més de 300 km/h i operen en infraestructures específiques.
Quantes rodes solidàries conté cada bogi d'un tren?
Dues.
Sota cada cotxe hi ha un o dos bogis: estructures metàl·liques que suporten el vehicle i li permeten girar. Cada bogi conté dues rodes solidàries, és a dir, un eix.
Quan es trenca una connexió o hi ha una emergència, què fan habitualment els frens d'un tren?
S'activen automàticament i paren el tren.
Quan es trenca una connexió o hi ha una emergència, els frens solen activar-se automàticament i paren el tren, però això pot implicar un bloqueig total de la via durant hores.
Què aporta la locomotora o cap de tren, i amb quines fonts d'energia pot funcionar?
La potència de tracció, i funciona amb electricitat o gasoil.
La locomotora o cap de tren és l'element que proporciona la potència de tracció. Pot estar situada en un extrem del tren o integrada dins les unitats motoritzades en els trens moderns, i pot funcionar amb electricitat —catenària o tercer rail— o amb gasoil.
Els marcs de portes, els bastidors i les estructures de sostre d'un tren són molt difícils de tallar amb cisalles hidràuliques. Quins equips especialitzats calen?
Serres de tall tèrmic o discos d'abrasió.
Molts trens tenen estructures metàl·liques especialment reforçades —marcs de portes, bastidors i estructures de sostre o sòl— molt difícils de tallar amb eines convencionals, i per a aquests casos calen serres de tall tèrmic o discos d'abrasió.
Quin d'aquests NO és un risc per als equips de rescat en una intervenció en un tren?
Les esllavissades al balast de la via.
Els riscos per als equips de rescat en una intervenció en un tren són tres: incendis pels sistemes elèctrics d'alta tensió, com el pantògraf o els transformadors sota el vagó; atrapaments a les zones entre vagons, interconnexions articulades o bogis; i materials perillosos en els trens de mercaderies. Les esllavissades al balast no hi figuren.
Abans de començar qualsevol intervenció a la via, amb qui cal coordinar-se, encara que el comboi sembli aturat i la zona segura?
Amb el centre de control ferroviari.
Cal coordinar-se amb el centre de control ferroviari. Cal obtenir-ne confirmació oficial que la circulació ha estat tallada i que la tracció elèctrica està desconnectada.
Un tren ha descarrilat i els cotxes han quedat tombats però amb els bogis encara adherits. Què és un bogi?
Una estructura metàl·lica que suporta el cotxe i li permet girar.
Sota cada cotxe hi ha un o dos bogis: estructures metàl·liques que suporten el vehicle i li permeten girar, i cada bogi conté dues rodes solidàries. Aquesta configuració fa que un tren descarrilat pugui presentar-se tombat o desplaçat, però amb els bogis encara adherits.

Valoració: riscos, impactes, posicions i atrapaments

10 preguntes

Quines tres posicions pot adoptar un vehicle després d'un accident?
Ordre de marxa, bolcada total i bolcada lateral.
Les tres posicions són l'ordre de marxa, quan el vehicle queda aturat sobre les quatre rodes; la bolcada total, sobre el sostre amb les quatre rodes enlaire; i la bolcada lateral, tombat sobre un dels costats.
Segons la denominació dels vehicles implicats en un accident, què distingeix un vehicle A d'un vehicle B?
L'A té víctimes a l'interior; el B, no.
El vehicle A és aquell en què hi ha víctimes a l'interior, i el vehicle B, aquell en què no n'hi ha. Si en un mateix accident hi ha més d'un vehicle de la mateixa lletra, cal afegir una referència al color o al model de cadascun.
Entre les actuacions del comandament de Bombers en arribar al lloc de l'accident, quina d'aquestes NO li correspon?
Assumir la direcció sanitària de l'escenari.
El comandament de Bombers ha de corroborar la informació rebuda, establir una àrea general d'operacions, coordinar-se amb els altres actuants, detectar els perills reals i potencials i adequar l'EPI dels intervinents. La direcció sanitària no li correspon: el Pla d'acció es valora conjuntament amb el responsable del servei sanitari.
Quin tipus d'impacte s'assenyala com el més sever pel que fa a les conseqüències, i quines lesions hi associa?
El xoc frontal, amb traumatisme cranioencefàlic i lesions a extremitats inferiors, tòrax, abdomen i columna.
El xoc frontal sol ser el més sever pel que fa a les conseqüències, i pot donar lloc a traumatisme cranioencefàlic i lesions a extremitats inferiors, tòrax, abdomen i columna, especialment a nivell cervical.
Quina lesió és característica del xoc posterior, i per quin mecanisme es produeix?
Lesions de columna cervical per fuetada, amb hiperextensió seguida d'hiperflexió.
El xoc posterior provoca lesions de columna cervical per fuetada, és a dir, una hiperextensió seguida d'hiperflexió. En el xoc lateral la columna també es pot afectar, però per fuetada lateral.
En un vehicle que ha quedat en bolcada lateral, a què cal prestar especial atenció?
A víctimes atrapades sota el propi vehicle.
En la bolcada lateral cal prestar especial atenció perquè pot haver-hi víctimes atrapades sota el propi vehicle, i a més dificulta l'accés a l'interior i compromet l'estabilitat. La possibilitat de víctimes projectades a l'exterior és l'advertiment propi de la bolcada total.
En quin tipus d'atrapament les víctimes estan enganxades entre la ferralla, de manera que cal desplaçar elements del vehicle per alliberar-les?
Atrapament físic 2.
En l'atrapament físic 2 hi ha atrapament estructural: les víctimes estan enganxades entre la ferralla i es fa imprescindible desplaçar elements del vehicle. En el físic 1 no hi ha atrapament estructural però les lesions obliguen a crear més espai, i en el mecànic la víctima està il·lesa o molt lleu i no pot sortir per les deformacions.
Entre els perills que el comandament ha de detectar en arribar hi ha els anomenats «coixins vius». Què són?
Coixins de seguretat que no s'han activat.
Entre els perills reals i potencials que cal detectar hi ha la presència de coixins de seguretat no activats, anomenats coixins vius. Els altres perills de la llista són les fuites de combustible, oli, refrigerants o líquids perillosos, la inestabilitat estructural dels vehicles, les fonts d'ignició, els punts calents, el risc d'explosió, el risc elèctric i les condicions ambientals.
En un accident hi ha dos vehicles: un turisme amb una persona atrapada a l'interior i una furgoneta buida. Com s'han de denominar?
El turisme és el vehicle A i la furgoneta el vehicle B.
El vehicle A és aquell en què hi ha víctimes a l'interior i el vehicle B, aquell en què no n'hi ha. Si hi hagués més d'un vehicle de la mateixa lletra, caldria afegir una referència al color o al model.
Una víctima d'un xoc lateral no presenta atrapament estructural, però moure-la per l'espai disponible agreujaria les seves lesions. Quin tipus d'atrapament és?
Atrapament físic 1.
És un atrapament físic 1: la víctima no està retinguda per l'estructura, però les seves lesions fan que l'espai disponible no permeti mobilitzar-la sense agreujar-les. Si la gravetat ho permet, cal evitar mobilitzacions innecessàries, perquè, tot i ser l'opció més fàcil, no solen ser les més adients.

Alliberament, biomecànica i Pla d'acció (PAI)

10 preguntes

Quins tres tipus d'alliberament de víctimes es distingeixen?
Controlat, immediat i d'emergència.
Es distingeixen tres tipus d'alliberament: el controlat, l'immediat i el d'emergència. El tipus d'alliberament necessari ha de determinar en gran mesura les maniobres a efectuar.
Quina maniobra s'acostuma a emprar, si és possible, en un alliberament d'emergència?
La maniobra de Rautek.
L'alliberament d'emergència és el cas extrem de l'immediat i s'aplica només en aturada cardíaca presenciada o incendi no controlable de forma immediata. En aquests casos, si és possible, s'acostuma a optar per la maniobra de Rautek.
Segons la fórmula de l'energia cinètica, quin és el factor més determinant de l'energia prèvia al xoc i per què?
La velocitat, perquè a la fórmula s'eleva al quadrat.
La fórmula és Ec = ½ m x V². Si bé la massa és important, el factor més determinant a l'hora de concretar la quantitat d'energia cinètica prèvia al xoc és la velocitat, perquè a la fórmula s'eleva al quadrat.
En un alliberament immediat, quan la vida de la víctima corre perill imminent, quina ha de ser la prioritat?
Treure la víctima en el menor temps possible.
En l'alliberament immediat la vida de les víctimes corre perill imminent, el factor temps passa a ser determinant i la prioritat és treure-les en el menor temps possible, amb les mínimes maniobres necessàries per assolir un espai d'extracció suficient. Assolir un ampli espai i evitar l'agreujament és la prioritat de l'alliberament controlat.
Entre els indicadors d'impacte d'alta energia, quines distàncies es fixen per al desplaçament del vehicle i per a la precipitació?
Desplaçament de més de 7 metres del lloc de l'impacte, i precipitació de més de 3 metres.
Els indicadors fixats són el desplaçament del vehicle a més de 7 metres del lloc de l'impacte i la precipitació de més de 3 metres. Altres indicadors són les deformacions evidents, l'activació dels coixins, la bolcada lateral o total, l'expulsió de víctimes, el traumatisme cranial sever i les fractures d'extremitats.
Quina correspondència entre mecanisme de lesió i tipus de fractura es dóna?
La flexió i l'extensió donen fractures transversals; la compressió, comminutes; la torsió, espiroides.
La flexió, força perpendicular a l'eix longitudinal, dóna fractures transversals; l'extensió, moviment contrari, dóna fractures transversals i luxacions; la tracció dóna estrips cutanis i musculars i luxacions; la compressió dóna fractures comminutes; i la torsió, força de rotació respecte a l'eix longitudinal, dóna fractures espiroides.
En el Pla d'acció de la intervenció, quan és prioritari el Pla A?
Quan la víctima està estable i hi ha temps per a una extracció tècnicament segura.
El Pla A és l'opció prioritària quan la víctima està estable i hi ha temps per a una extracció tècnicament segura, amb gran generació d'espais. El Pla B es preveu en paral·lel i s'activa si hi ha un agreujament sobtat o una situació sobrevinguda.
Per què és important per als equips d'intervenció l'estudi de la biomecànica de l'accident?
Perquè permet preveure les possibles lesions de les víctimes atenent al tipus d'impacte.
La biomecànica de l'accident de trànsit és la ciència que, basant-se en la física i la medicina, estudia els mecanismes lesius d'un accident. La seva importància es basa en el fet que permet preveure les possibles lesions de les víctimes atenent al tipus d'impacte.
Un turisme ha sortit de la via, ha quedat desplaçat uns deu metres del punt d'impacte, té els coixins de seguretat activats i una víctima ha sortit projectada. Com s'ha de valorar l'energia de l'impacte?
Com un impacte d'alta energia.
Entre els indicadors més freqüents d'impacte d'alta energia hi ha el desplaçament del vehicle a més de 7 metres del lloc de l'impacte, l'activació dels coixins de seguretat i l'expulsió de víctimes a l'exterior. Aquí n'hi concorren tres. Es tracta d'una llista d'indicadors, no de requisits que s'hagin de donar tots alhora.
Un turisme ha impactat a 35 km/h i cap ocupant no duia el cinturó posat. Es pot considerar un impacte d'alta energia pel criteri de velocitat?
Sí: el llindar és de més de 30 km/h sense cinturó ni SRI, i de més de 45 km/h amb cinturó o SRI.
Entre els indicadors més freqüents d'impacte d'alta energia hi ha l'impacte a més de 30 km/h sense cinturó de seguretat o SRI, o a més de 45 km/h amb cinturó o SRI. A 35 km/h sense cinturó es compleix el primer llindar. Els llindars no van permutats i cada indicador de la llista val per si sol: no s'han de donar dos indicadors alhora.

Maniobres d'estabilització

8 preguntes

Què s'entén per estabilització d'un vehicle i quins vehicles tenen preferència?
Immobilitzar-lo en la posició en què es troba a l'arribada, i els vehicles A tenen preferència sobre els B.
S'entén per estabilització la immobilització del vehicle o vehicles implicats de manera que quedin fixats en la posició en què es troben a l'arribada al sinistre, per evitar l'agreujament de les lesions i riscos per al personal. L'estabilització dels vehicles A és preferent respecte a la dels B, i cal preveure que els elements d'estabilització no dificultin l'accés ni l'extracció.
Amb quants bombers com a mínim es fa l'estabilització manual d'emergència?
Quatre.
L'estabilització manual d'emergència es fa només quan la víctima està inconscient i l'accés del sanitari és urgent, i consisteix a neutralitzar els amortidors actuant sobre els ponts de roda amb un mínim de 4 bombers.
En l'estabilització primària d'un vehicle en bolcada lateral, sota quin muntant és especialment important col·locar les falques?
Sota el muntant B.
En bolcada lateral les falques es col·loquen a la banda del sostre i sempre que es pugui sota els muntants, especialment del muntant B. La maniobra es pot completar amb cunyes a la banda de les rodes, sota les taloneres.
Quants punts d'estabilització tenen els nivells mínim, intermedi i complet de l'estabilització primària en ordre de marxa?
3, 4 i 5 punts.
L'estabilització mínima té 3 punts i normalment s'aplica sobre vehicles B. La intermèdia té 4 punts i és aplicable a cotxes B o A quan no es vol fer una extracció posterior. La completa té 5 punts, inclou la cinquena falca i és recomanable per a cotxes A amb extracció posterior de les víctimes.
On es col·loca la cinquena falca de l'estabilització completa, i en què s'ha d'evitar recolzar-la?
Als baixos de la part de darrere del vehicle, evitant recolzar-la en elements tous com els para-xocs.
La cinquena falca es posa als baixos de la part de darrere del vehicle, evitant recolzar-la en elements tous com els para-xocs. És la que distingeix l'estabilització completa, de 5 punts, i és recomanable per a cotxes A en casos d'extracció posterior.
En la definició d'estabilització secundària, quin d'aquests elements NO hi pertany?
Els tacs i les cunyes.
L'apartat d'estabilització secundària la defineix com la que fa servir elements que van més enllà dels tacs i les cunyes, com puntals, eslingues, coixins pneumàtics, pistons o tractel. Atenció: al capítol de seguretat, el manual escriu «cunyes, puntals, eslingues o coixins» en una mateixa llista, de manera que la distinció només val dins d'aquest apartat.
Per què en un vehicle en bolcada total sol ser suficient l'estabilització primària amb cunyes?
Perquè el propi pes del vehicle ja estabilitza la posició.
En bolcada total el propi pes del vehicle ja estabilitza la posició, de manera que sol bastar col·locar cunyes als travessers longitudinals i sota els muntants A. La bolcada lateral, en canvi, és una posició molt inestable i s'hi recomana anar a l'estabilització secundària.
Un turisme ha quedat en ordre de marxa amb una víctima atrapada a l'interior i es preveu una extracció posterior. Quin nivell d'estabilització primària és el recomanat?
L'estabilització completa.
L'estabilització completa és la recomanada per a cotxes A en casos d'extracció posterior de les víctimes. La intermèdia s'aplica a cotxes B, o a cotxes A quan no es vol fer extracció posterior.

Maniobres d'abordatge

6 preguntes

Quines són les quatre maniobres d'abordatge més habituals?
Gestió dels vidres, obertura de portes, desmunts laterals i desmunts de sostre.
Les maniobres d'abordatge tenen com a objectiu l'accés a la víctima i la creació d'espai, i les més habituals són la gestió dels vidres, l'obertura de portes laterals i del darrere, els desmunts laterals i els desmunts de sostre.
Què és fonamental identificar prèviament en la gestió dels vidres, i per a què?
El tipus de vidre i la seva fixació, per aplicar la tècnica adequada.
La gestió dels vidres consisteix en la retirada o el trencament dels vidres de les finestres, portes posteriors o parabrises, especialment quan bloquegen l'accés a les víctimes o interfereixen en les maniobres d'excarceració. És fonamental identificar prèviament el tipus de vidre i la seva fixació per aplicar la tècnica adequada.
Quan una porta no obre accionant el pany i cal forçar-la, per quina zona es fa habitualment i quina alternativa hi ha?
Per la zona del pany, i si cal també es pot actuar sobre la zona de les frontisses.
Quan les portes no obren accionant el pany cal forçar-les. Aquesta acció sol dur-se a terme per la zona del pany, però, si cal, també es pot fer actuant sobre la zona de les frontisses. Si no hi ha espai prou ampli per introduir les puntes del separador, la primera acció s'ha d'encaminar a obtenir aquest espai.
En què consisteix el desmunt lateral i quin és el seu objectiu?
A retirar els muntants i les portes d'un dels laterals, per generar una gran via d'accés lateral.
El desmunt lateral consisteix a retirar els muntants i les portes d'un dels laterals del vehicle, i té per objectiu generar una gran via d'accés lateral per facilitar la mobilització i extracció de víctimes des de qualsevol seient. És molt efectiva per accedir simultàniament a les places davanteres i posteriors. Sobre el nombre de portes, la redacció oficial corregida diu que pot aplicar-se en turismes «de cinc o tres portes», que és la denominació comercial i inclou el portó del darrere: la mateixa que fan servir les llegendes de les figures del manual. Compte amb l'altra manera de comptar-les, que també circula: un turisme de 5 portes té quatre portes laterals i un de 3 portes en té dues, de manera que «cinc o tres portes» i «quatre o dues portes» són els mateixos dos vehicles. Cap de les dues xifres és un error; la que val com a redacció oficial és la de cinc i tres.
Quin avantatge s'atribueix al desmunt parcial de sostre respecte del total?
Que és més ràpid i més segur, perquè minimitza els moviments incontrolats del sostre.
El desmunt parcial és més ràpid i més segur, perquè minimitza el risc de moviments incontrolats del propi sostre. El total, en canvi, obre completament l'espai superior, millora les condicions de treball i és útil en atrapaments complexos o extraccions en bloc.
En què es basa la maniobra de desmunt parcial de sostre coneguda com la «llauna de sardines»?
En dos talls propers i paral·lels als travessers longitudinals del sostre.
La «llauna de sardines» es basa en fer dos talls propers i paral·lels als travessers longitudinals del sostre, i pot fer-se aixecant el sostre cap a la part anterior o posterior. Les maniobres amb serra són sorolloses, vibren molt i generen cantells vius que s'han de protegir.

Excarceració i maniobres complementàries

7 preguntes

Per a quin tipus d'atrapament s'utilitzen les maniobres d'excarceració?
Per a l'atrapament físic tipus 2.
Les maniobres d'excarceració són les que s'utilitzen per aconseguir alliberar les víctimes en atrapaments físic 2, és a dir, quan hi ha atrapament estructural. En funció de la biomecànica del sinistre es poden combinar diverses maniobres.
Per a quin atrapament queda expressament exclòs el desplaçament de volant i columna de direcció?
El de les extremitats inferiors.
Aquesta maniobra permet separar el volant i la columna de direcció del tors de la víctima, però no és útil en casos d'atrapament de les extremitats inferiors. L'enunciat parla d'exclusió expressa perquè és l'únic cas descartat amb aquestes paraules.
Quin tipus d'atrapament pretén resoldre el desplaçament de davantal, especialment en col·lisions frontals d'alta energia?
El físic tipus 2 de les extremitats inferiors.
El desplaçament de davantal amplia l'espai de l'habitacle en casos d'atrapament físic tipus 2 de les extremitats inferiors en víctimes dels seients davanters, especialment en col·lisions frontals d'alta energia. Es fa de manera controlada amb pistons o eines hidràuliques.
En el desplaçament de muntant B, sobre quins punts s'ha de recolzar el pistó hidràulic?
Sobre punts sòlids, preferiblement el muntant B del costat oposat, la talonera contrària o el túnel central.
El desplaçament de muntant B consisteix a empènyer el muntant cap a la seva posició original amb un pistó hidràulic, i té per objectiu recuperar l'espai vital en impactes laterals amb col·lapse del muntant B, especialment amb atrapament físic tipus 2 de les extremitats superiors. El pistó s'ha de recolzar sobre punts sòlids del vehicle, preferiblement el muntant B del costat oposat, la talonera contrària o el túnel central.
Quin és l'objectiu de l'abatiment de seient com a maniobra complementària?
Generar espai útil a l'habitacle quan el respatller no pot abatre's de manera convencional.
L'abatiment de seient té per objectiu generar espai útil a l'habitacle per facilitar l'extracció de víctimes assegudes quan el respatller del seient no pot ser abatut de manera convencional, amb cisalla o separador. Els altres tres objectius corresponen al tall de volant, al desplaçament o tall del seient i a l'elevació de sostre amb separador.
Una víctima del seient del conductor té les extremitats inferiors atrapades per atrapament físic tipus 2, i no hi ha temps per a un desplaçament de davantal complet. Quina maniobra complementària és la indicada?
El desplaçament o tall del seient.
El desplaçament o tall del seient té per objectiu ampliar l'espai útil a la zona davantera del vehicle de manera ràpida, en atrapaments físics tipus 2 i quan no es disposa de temps per fer un desplaçament de davantal complet.
Un xoc lateral ha enfonsat el lateral d'un turisme a l'alçada del seient del conductor i la víctima té les extremitats superiors atrapades entre la ferralla. Quina maniobra d'excarceració correspon?
El desplaçament de muntant B.
El desplaçament de muntant B té per objectiu recuperar l'espai vital en impactes laterals amb col·lapse del muntant B, especialment quan hi ha atrapament físic tipus 2 de les extremitats superiors. Consisteix a empènyer el muntant cap a la seva posició original amb un pistó hidràulic, recolzat sobre punts sòlids del vehicle.

Seguretat: principis i riscos específics

12 preguntes

Quina ha de ser la primera actuació en qualsevol intervenció per accident de trànsit?
Delimitar físicament l'escenari.
La primera actuació ha de ser delimitar físicament l'escenari per protegir els intervinents i les víctimes, amb senyalització visual —cons, balises, llums rotatives, vehicles de protecció— i organitzat segons la zonificació operativa.
En quina zona de la zonificació operativa s'executen les maniobres de salvament i rescat?
A la zona calenta.
La zona calenta és on s'executen les maniobres de salvament i rescat, i per tant la que genera més risc: només hi poden accedir els cossos actuants que fan el rescat o l'atenció sanitària, degudament equipats. A la tèbia romanen els vehicles i mitjans, i a la freda, el personal aliè a la intervenció.
Qui pot accedir a la zona calenta d'un accident de trànsit?
Només els membres dels cossos actuants que fan el rescat o l'atenció sanitària, degudament equipats.
A la zona calenta només hi poden accedir els membres dels cossos actuants que fan el rescat i/o l'atenció sanitària de les víctimes, i que han d'anar degudament equipats.
Quines tres àrees es delimiten a la zona de transició entre la zona calenta i la tèbia?
Àrea d'eines, àrea per ferralla i àrea de relleu i SOS.
A la zona de transició entre la zona calenta i la tèbia es delimiten tres àrees: l'àrea d'eines, on es centralitzen totes les eines de rescat i materials que no s'estan utilitzant; l'àrea per ferralla, on es dipositen els elements retirats del vehicle accidentat (sostre, portes, vidres); i l'àrea de relleu i SOS, on s'ubica el personal de relleu i/o SOS en els serveis en què es consideri necessari.
Què s'exigeix abans d'obrir portes, trencar vidres o iniciar qualsevol maniobra amb eines?
Que el vehicle estigui completament immobilitzat.
Abans d'obrir portes, trencar vidres o iniciar qualsevol maniobra amb eines, el vehicle accidentat ha d'estar completament immobilitzat, amb cunyes, puntals, eslingues o coixins segons la posició i la massa. Evita moviments imprevistos que podrien posar en perill les víctimes o els bombers.
Entre les mesures preventives per al risc d'atropellament en l'accés a l'escenari, quina d'aquestes NO hi correspon?
El tall total de la circulació.
Les tres mesures preventives del risc d'atropellament en l'accés a l'escenari són l'estacionament estratègic dels vehicles de servei, la senyalització avançada (cons, triangles, rotatius) i l'ús d'armilles d'alta visibilitat amb vigilància del trànsit. El tall total de la circulació no hi figura com a mesura.
Quina d'aquestes NO és una mesura preventiva per al risc de fuites i incendi?
La retirada del dipòsit de combustible.
Les tres mesures preventives davant del risc de fuites i incendi són la inspecció visual i detecció de fuites, la preparació d'instal·lació d'extinció preventiva (mànega, escuma o extintors) i la desconnexió de bateries sempre que sigui possible. Retirar el dipòsit no hi apareix.
Quin EPI específic està indicat davant del risc de talls amb vidres, vores de carrosseria o restes metàl·liques?
Guants antitall, ulleres o pantalla facial i mascareta FFP3.
Davant del risc de vidres, xapes i talls cal usar proteccions toves i dures, gestionar de manera ordenada el trencament de vidres i portar l'EPI adequat: guants antitall, ulleres o pantalla facial i mascareta FFP3.
Quina d'aquestes NO és una mesura per al risc elèctric dels vehicles híbrids i elèctrics?
La posada a terra del xassís.
Les tres mesures davant del risc elèctric dels vehicles híbrids i elèctrics són la identificació de components d'alta tensió, l'ús de guants aïllants i la coordinació amb tècnics de les companyies si hi ha instal·lacions afectades. La posada a terra del xassís no hi figura.
Durant un desmunt total de sostre, un bomber pregunta on ha de deixar el sostre retirat i les portes. Què estableix la zonificació operativa de l'escenari?
A l'àrea per ferralla.
A l'àrea per ferralla s'hi dipositen tots els elements retirats del vehicle accidentat: sostre, portes, vidres i altres.
Heu de fer servir cisalles i separadors en un habitacle amb una víctima a l'interior. Quines mesures preventives es dóna per a la manipulació d'eines i equips de treball?
Entrenament continu, revisió prèvia de les eines, comunicació constant i senyalització de les zones d'acció.
L'ús de cisalles, separadors, coixins pneumàtics o talladores implica un alt risc si no es fa amb control i coordinació: són eines de gran força que poden provocar lesions per contacte o projeccions. Les mesures són entrenament i pràctica contínua en l'ús dels equips, revisió prèvia de les eines i comunicació constant entre els bombers, i senyalització clara de les zones d'acció per evitar interferències.
Un vehicle ha quedat encastat en una posició inestable i cal començar a treballar-hi. Quines dues mesures preventives corresponen a aquest risc?
Estabilització primària i secundària immediata, i control previ de càrrega i estructura.
Els vehicles accidentats poden estar bolcats, encastats o en posició inestable, i qualsevol moviment inesperat pot provocar desplaçaments sobtats, atrapaments o caigudes durant les maniobres. Les dues mesures d'aquest risc són l'aplicació immediata d'estabilització primària i secundària —cunyes, puntals, eslingues...— i el control previ de càrrega i estructura abans de manipular. L'estabilització manual d'emergència es reserva a la víctima inconscient amb accés sanitari urgent; la desconnexió de bateries és una mesura del risc de fuites i incendi; i l'estacionament estratègic i la senyalització avançada, del risc d'atropellament.

Factors ambientals, risc biològic i comunicació

3 preguntes

Què s'estableix sobre la higiene de mans en la gestió del risc biològic?
Cal fer-la després de cada intervenció, encara que s'hagin usat guants.
La higiene de mans es fa després de cada intervenció, encara que s'hagin usat guants: no va condicionada al tipus de contacte. Les altres mesures bàsiques del risc biològic són usar guants sempre que s'entri en contacte amb una víctima o el seu entorn, evitar punxades accidentals o contacte amb ferides obertes i eliminar el material usat de forma segura.
Com poden afectar la intervenció la pluja, el fred, el vent o la poca visibilitat?
Afavorint relliscades, afeblint la concentració o dificultant la comunicació.
Condicions com la pluja, el fred, el vent, la calor intensa o la poca visibilitat poden empitjorar les condicions de treball, afavorir relliscades, afeblir la concentració o dificultar la comunicació. Les mesures són adaptar els EPI i la il·luminació, avaluar contínuament l'entorn i rotar el personal per evitar la fatiga.
Interveniu en un accident amb diversos afectats i un menor ferit greu, i l'equip comença a mostrar tensió. Què s'estableix sobre la comunicació i el control emocional?
Mantenir la calma i comunicar-se amb claredat, seguir les prioritats assistencials i les ordres del comandament, i demanar suport psicològic si cal.
Cal mantenir la calma i comunicar-se amb claredat amb la víctima i l'equip, seguir les prioritats assistencials i les ordres del comandament, i demanar suport psicològic si cal davant de situacions d'alt impacte emocional.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 31 Preguntes del tema 33 →

Àudio, làmines i test del tema 32 · Tots els temes · Generador de tests