Les 447 preguntes del tema 4

Igualtat de tracte (Llei 19/2020) i igualtat efectiva (Llei 17/2015), i el protocol d'assetjament. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 4

Presentació · les tres fonts del tema i el recorregut

10 preguntes

El tema 4 es construeix sobre tres fonts normatives. Quina de les tres NO és una llei?
El protocol d'assetjament, ratificat pel Govern per acord de 28 de març de 2023
El protocol d'assetjament no és una llei: el va ratificar el Govern per acord, i per això s'estructura en apartats i no en articles. Les altres dues sí són lleis.
Quina norma catalana regula el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per qualsevol motiu?
La Llei 19/2020, de 30 de desembre
És la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació. La 17/2015 regula la igualtat efectiva de dones i homes, que és una altra font del tema.
Quina de les dues lleis del tema protegeix davant la discriminació per qualsevol motiu —naixement, raça, edat, discapacitat, llengua— i no només per raó de sexe?
La Llei 19/2020, d'igualtat de tracte i no-discriminació
La Llei 19/2020 és la llei general: protegeix per qualsevol motiu. La Llei 17/2015 és específica de dones i homes.
La Llei 19/2020 enumera dotze motius de discriminació al seu primer article. Quina particularitat té el dotzè motiu?
Que és una clàusula oberta, i fa que la llista no sigui tancada
El dotzè motiu és una clàusula d'obertura: qualsevol altra característica, circumstància o manifestació de la condició humana reconeguda pels instruments de dret internacional. Per això els motius protegits no s'esgoten amb les dotze lletres.
La Mesa General de Negociació va aprovar el protocol d'assetjament el 9 de març de 2023. Qui el va ratificar després, i quan?
El Govern, mitjançant acord de 28 de març de 2023
El Govern el va ratificar el 28 de març de 2023, per acord de govern (annex 1). La Mesa General l'havia aprovat el 9 de març.
De la Llei 19/2020, quina matèria queda FORA del temari del tema 4?
El règim d'infraccions i de sancions administratives
Entren els títols I, II i III. Queden fora el títol IV (Oficina d'Igualtat de Tracte i altres organismes) i el títol V, que és el règim d'infraccions i sancions.
De la Llei 17/2015, quina matèria queda FORA del temari del tema 4?
El Síndic de Greuges, l'Observatori de la Igualtat de Gènere i el règim sancionador
Entren els capítols I, III i IV. Queden fora el capítol II (competències i organització) i el capítol V, que porta el Síndic, l'Observatori i el règim sancionador.
De les dues lleis del tema, quina és anterior en el temps?
La Llei 17/2015, d'igualtat efectiva, cinc anys anterior
La Llei 17/2015 és de 2015 i la Llei 19/2020 de 2020: la d'igualtat efectiva és cinc anys anterior a la d'igualtat de tracte.
Circulen dos protocols d'assetjament sexual de la Generalitat amb títols gairebé iguals. Com es reconeix, pel títol, el que ja NO és vigent?
Perquè hi parla d'«identitat sexual»
El vigent és el que el Govern va ratificar per acord de 28 de març de 2023. L'anterior, de la Direcció General de Funció Pública, parlava d'assetjament «per raó del sexe, de l'orientació sexual i/o de la identitat sexual»: el terme «identitat sexual» és la marca que delata el PDF antic.
Un opositor llegeix en una opció «segons l'article cinquè del protocol d'assetjament». Per què ja pot descartar-la?
Perquè el protocol no té articles, sinó apartats
El protocol no és una llei i no té articles: s'estructura en apartats. Qualsevol opció que li atribueixi un «article» és falsa de partida.

19/2020 · Objecte, els dotze motius i els principis d'actuació

13 preguntes

Segons la Llei 19/2020, amb quins tres verbs actuen els poders públics contra la discriminació?
Prevenir, eliminar i corregir
L'article 1.2 de la Llei 19/2020 encarrega als poders públics mesures destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació; els tres verbs van sempre junts en aquesta llei.
Un ajuntament denega una ajuda a una persona per la llengua que parla, sense cap empara normativa. Quin motiu de la Llei 19/2020 s'hi activa?
Llengua o identitat cultural
La lletra e de l'article 1.3 de la Llei 19/2020 protegeix la llengua o la identitat cultural com a motiu autònom de discriminació.
Segons la Llei 19/2020, dins de quin motiu de discriminació s'inclouen l'antisemitisme i l'antigitanisme com a formes de racisme?
Raça, origen ètnic o color de pell, i qualsevol forma de racisme
La lletra d de l'article 1.3 de la Llei 19/2020 situa l'antisemitisme i l'antigitanisme com a formes de racisme, lligades al motiu de raça, origen ètnic o color de pell.
Una campanya hostil ataca persones per les seves creences i incorpora islamofòbia i cristianofòbia. En quin motiu de la Llei 19/2020 encaixa?
Conviccions religioses, i qualsevol manifestació de judeofòbia
La lletra g de l'article 1.3 de la Llei 19/2020 recull les conviccions religioses i hi associa l'islamofòbia, la cristianofòbia i la judeofòbia.
La Llei 19/2020 vincula l'aporofòbia i l'odi a les persones sense llar a un motiu ampli. Quin dels següents també hi encaixa?
Condició social o econòmica
La lletra h de l'article 1.3 de la Llei 19/2020 agrupa la condició social o econòmica, la situació administrativa, la professió i la privació de llibertat, i hi associa l'aporofòbia i l'odi a les persones sense llar.
Quin motiu de discriminació de la Llei 19/2020 es refereix a l'aparença externa de la persona?
Aspecte físic o indumentària, pres com a pretext de discriminació
La lletra k de l'article 1.3 de la Llei 19/2020 protegeix l'aspecte físic o la indumentària com a motiu de discriminació.
Un opositor sosté que la llista de motius de discriminació de la Llei 19/2020 és taxativa i no admet cap motiu nou. Què s'ha de respondre?
No: la lletra l obre la llista a qualsevol altra característica reconeguda pels instruments de dret internacionals
La lletra l de l'article 1.3 de la Llei 19/2020 és una clàusula d'obertura: empara qualsevol altra característica de la condició humana, real o atribuïda, reconeguda pels instruments de dret internacionals, de manera que la llista no és tancada.
Segons la Llei 19/2020, una persona pot quedar protegida encara que no tingui realment la característica que se li imputa?
Sí, perquè la llei empara la manifestació de la condició humana, real o atribuïda
La lletra l de l'article 1.3 de la Llei 19/2020 inclou la condició humana «real o atribuïda», de manera que protegeix també la característica imputada que la persona no té.
La Llei 19/2020 delimita el seu àmbit. Les actuacions discriminatòries produïdes a les xarxes socials hi queden incloses?
Sí, les xarxes socials hi són incloses amb nom propi, i també els mitjans telemàtics
L'article 2 de la Llei 19/2020 inclou expressament l'actuació en l'entorn de les xarxes socials i per mitjans telemàtics, al costat de l'actuació personal, presencial i directa.
Un contingut discriminatori es difon amb destí a Catalunya però emès des de fora. La Llei 19/2020 s'hi pot aplicar?
Sí: n'hi ha prou que l'origen o el destí sigui a Catalunya
L'article 2 de la Llei 19/2020 fixa per als mitjans telemàtics un criteri d'origen o destí: n'hi ha prou que una de les dues puntes sigui a l'àmbit territorial de Catalunya.
Segons la Llei 19/2020, una sospita fonamentada, sense certesa, ja fa néixer el deure de comunicar?
Sí: amb la sospita fonamentada ja neix el deure
L'article 3.2 de la Llei 19/2020 fa néixer el deure de comunicació davant el coneixement d'una situació de risc o una sospita fonamentada de discriminació o violència, sense exigir certesa.
Segons la Llei 19/2020, a qui s'ha de comunicar una sospita fonamentada de discriminació?
Als cossos i forces de seguretat i a l'òrgan competent
L'article 3.2 de la Llei 19/2020 imposa comunicar-ho a dos destinataris alhora: als cossos i forces de seguretat i a l'òrgan competent.
Segons la Llei 19/2020, quina institució vetlla amb les administracions per la igualtat de tracte?
El Síndic de Greuges
L'article 3.1 de la Llei 19/2020 situa el Síndic de Greuges, al costat de les administracions públiques, amb el deure de vetllar per garantir el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació.

19/2020 · Definicions I · acció positiva i discriminació

13 preguntes

Segons la definició d'accions positives de la Llei 19/2020, durant quant de temps s'han d'aplicar aquestes diferències de tracte?
Mentre subsisteixin les situacions de discriminació social que les justifiquen
La lletra a de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix les accions positives com a diferències de tracte que s'han d'aplicar mentre subsisteixin les situacions de discriminació que les justifiquen; no són permanents.
Els ajustos raonables de la Llei 19/2020 es reserven a quin col·lectiu concret?
Les persones amb discapacitat
La lletra b de l'article 4 de la Llei 19/2020 reserva els ajustos raonables a les persones amb discapacitat, per garantir-los el gaudi o l'exercici dels drets en igualtat de condicions.
Una adaptació per a una persona amb discapacitat sembla una càrrega elevada, però queda prou compensada per mesures de la política de discapacitat. Segons la Llei 19/2020, es considera desproporcionada?
No: la càrrega no es pot considerar desproporcionada si és suficientment compensada per les mesures
La lletra b de l'article 4 de la Llei 19/2020 precisa que la càrrega no es pot considerar desproporcionada si és suficientment compensada per les mesures de la política a favor de les persones amb discapacitat.
Segons la Llei 19/2020, un comportament que crea un entorn hostil i humiliant però que no es basa en cap dels motius de l'article 1, és assetjament discriminatori?
No: sense un motiu de l'article 1 no hi ha assetjament discriminatori
La lletra e de l'article 4 de la Llei 19/2020 exigeix que el comportament es basi en algun dels motius de l'article 1; sense motiu no hi ha assetjament discriminatori, per hostil que sigui l'entorn.
La definició d'assetjament discriminatori de la Llei 19/2020 qualifica l'entorn que es crea a la víctima amb una sèrie d'adjectius. Quin dels següents NO hi figura?
Discriminatori o estigmatitzador
La lletra e de l'article 4 de la Llei 19/2020 no inclou ni «discriminatori» ni «estigmatitzador» entre els adjectius que qualifiquen l'entorn que es crea a la víctima; l'adjectiu és aliè a aquesta enumeració.
Segons la Llei 19/2020, quantes de les conductes «promoure, propagar, incitar o justificar» la intolerància calen perquè hi hagi conducta o discurs d'odi?
N'hi ha prou amb qualsevol de les quatre
La lletra i de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix la conducta o discurs d'odi amb quatre verbs alternatius, de manera que n'hi ha prou amb qualsevol d'ells.
La definició de discriminació de la Llei 19/2020 parteix de quatre conceptes. Quin n'és un?
Preferència
La lletra j de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix la discriminació com qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència basada en un motiu de l'article 1; la preferència n'és un dels quatre elements.
Una pràctica provoca un perjudici discriminatori, però qui la va adoptar no tenia cap intenció de discriminar. Segons la definició de discriminació de la Llei 19/2020, pot ser discriminació igualment?
Sí: la llei inclou la mesura que tingui «per objecte o per resultat» anul·lar o menyscabar drets
La lletra j de l'article 4 de la Llei 19/2020 abasta la mesura que tingui «per objecte o per resultat» anul·lar o menyscabar drets; n'hi ha prou amb el resultat, de manera que no cal intenció.
Segons la Llei 19/2020, una diferència de tracte basada en un motiu protegit no és discriminació si compleix una excepció. Quins elements exigeix aquesta excepció?
Una finalitat legítima i que els mitjans per a aconseguir-la siguin apropiats i necessaris
La lletra j de l'article 4 de la Llei 19/2020 salva la mesura objectivament justificada per una finalitat legítima quan els mitjans per aconseguir-la són apropiats i necessaris.
Una norma d'accés tracta una persona de manera menys favorable que una altra en situació anàloga, directament per la seva edat. Quina figura de la Llei 19/2020 descriu aquest cas?
Discriminació directa
La lletra l de l'article 4 de la Llei 19/2020 reserva el terme discriminació directa al tracte menys favorable que rep una persona respecte d'una altra en situació anàloga per un motiu protegit, com ara l'edat.
Un criteri d'accés formulat igual per a tothom acaba perjudicant especialment les persones d'un determinat origen. Quina figura de la Llei 19/2020 s'hi ajusta?
Discriminació indirecta
La lletra m de l'article 4 de la Llei 19/2020 qualifica de discriminació indirecta la disposició, el criteri o la pràctica pretesament neutres que són susceptibles de causar un perjudici major a una persona per un motiu protegit.
Segons la Llei 19/2020, la discriminació múltiple és simplement la suma de dues discriminacions que una persona pateix alhora?
No: és una forma agreujada i específica que neix de la interacció de diversos motius
La lletra n de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix la discriminació múltiple com una forma agreujada i específica que resulta de la concurrència o interacció de diversos motius, no com la mera suma de discriminacions.
Segons la Llei 19/2020, contra qui s'exerceix el maltractament en la discriminació de segon ordre?
Contra qui defensa persones o grups discriminats
La lletra k de l'article 4 de la Llei 19/2020 situa la víctima de la discriminació de segon ordre en qui pateix el maltractament pel fet de defensar persones o grups discriminats.

19/2020 · Definicions II · les fòbies i l'abast del dret

14 preguntes

Un treballador és discriminat per la seva relació amb un familiar d'una minoria ètnica, tot i que ell no en forma part. Quina figura de la Llei 19/2020 s'hi activa?
Discriminació per associació
La lletra o de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix la discriminació per associació com la que pateix una persona a conseqüència de la seva relació real amb una persona o grup afectat per un motiu protegit.
A una persona la discriminen perquè li atribueixen erròniament una religió que no professa, sense que tingui cap vincle amb aquell col·lectiu. Quina figura de la Llei 19/2020 descriu el cas?
Discriminació per error
La lletra p de l'article 4 de la Llei 19/2020 reserva la discriminació per error als casos en què s'atribueix erròniament a la persona una característica o condició que no té ni la relaciona amb el col·lectiu.
Segons la Llei 19/2020, què designa pròpiament l'«estigmatització»?
L'atribució de qualitats negatives i despectives a un grup de persones
La lletra t de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix l'estigmatització com l'atribució de qualitats negatives i despectives sobre un grup, que és tractat amb prejudicis.
La definició de discriminació per raó de gènere de la Llei 19/2020 empara la persona tractada de manera menys favorable, però també en quins altres supòsits temporals?
Quan ha estat o pot ésser tractada així
La lletra r de l'article 4 de la Llei 19/2020 empara la persona que «és, ha estat o pot ésser» tractada de manera menys favorable per raó de sexe, de manera que cobreix també el tracte passat i el futur.
Segons la Llei 19/2020, de qui ha de provenir una ordre o recomanació de discriminar?
D'una autoritat, un òrgan o un superior jeràrquic, per instrucció o conducta similar
La lletra w de l'article 4 de la Llei 19/2020 situa l'ordre, la inducció, la instrucció o la recomanació de discriminar en una autoritat, un òrgan o un superior jeràrquic.
Segons la definició de represàlia discriminatòria de la Llei 19/2020, de qui ha de provenir el tracte advers contra qui ha presentat una queixa o denúncia?
De l'Administració
La lletra y de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix la represàlia discriminatòria com un tracte advers de l'Administració contra qui ha presentat una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs.
La figura de la represàlia discriminatòria de la Llei 19/2020 queda exclosa en algun supòsit?
Sí: resten exclosos els supòsits que puguin ésser constitutius d'il·lícit penal
La lletra y de l'article 4 de la Llei 19/2020 exclou de la represàlia discriminatòria els supòsits que puguin ésser constitutius d'il·lícit penal, que van per la via penal.
Una víctima de discriminació pateix un mal addicional a causa de les duplicitats i fragmentacions de les intervencions dels organismes responsables. Quina figura de la Llei 19/2020 s'hi ajusta?
Victimització secundària
La lletra c' de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix la victimització secundària com el maltractament addicional derivat dels dèficits, les duplicitats o les fragmentacions de les intervencions dels organismes responsables.
Segons la Llei 19/2020, com es qualifiquen els assassinats masclistes?
Com la pràctica més extrema de les violències masclistes que pateixen les persones per raó de gènere
La lletra u de l'article 4 de la Llei 19/2020 afirma que els assassinats masclistes són la pràctica més extrema de les violències masclistes.
Segons la Llei 19/2020, la coeducació és l'acció educativa que potencia la igualtat d'oportunitats i l'eliminació de la discriminació per quins motius?
Orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere
La lletra h de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix la coeducació com l'acció educativa orientada a eliminar la discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
La definició de xenofòbia de la Llei 19/2020 abasta també el rebuig cap a qui no és estranger però ho sembla?
Sí: inclou qui és percebut com a estranger
La lletra d' de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix la xenofòbia com l'odi, l'hostilitat o el rebuig cap a persones d'origen estranger o percebudes com a estrangeres.
A diferència de les altres fòbies, la Llei 19/2020 defineix el racisme amb la mateixa estructura que la discriminació general. Quins conceptes hi inclou?
Distinció, exclusió, restricció o preferència per motius racials
La lletra x de l'article 4 de la Llei 19/2020 defineix el racisme com qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència per raó de raça, color de pell, llinatge o origen nacional o ètnic.
Una diferència de tracte afecta una persona per dos motius de discriminació alhora i només està justificada per un d'ells. Segons la Llei 19/2020, es considera justificada?
No: en la discriminació múltiple la justificació s'ha d'acomplir respecte de cada motiu
L'article 5.2 de la Llei 19/2020 exigeix que, en cas de discriminació múltiple, la justificació de la diferència de tracte s'acompleixi respecte de cadascun dels motius de discriminació.
Segons la Llei 19/2020, per quines vies són admeses i s'han de promoure les accions positives o diferències de tracte?
Una norma amb rang de llei o una decisió general de l'Administració per a grups vulnerables
L'article 5.3 de la Llei 19/2020 admet les accions positives per dues vies: que les autoritzi una norma amb rang de llei o que resultin de decisions generals de les administracions públiques destinades a protegir grups vulnerables.

19/2020 · Ocupació i funció pública, i negociació col·lectiva

12 preguntes

Les polítiques d'igualtat en el treball de la Llei 19/2020, a quin àmbit s'adrecen?
Tant a l'empresa privada com a la funció pública
L'article 6.1 de la Llei 19/2020 obliga a garantir la igualtat d'oportunitats en el treball tant en l'empresa privada com en la funció pública.
Segons la Llei 19/2020, quina expressió justifica l'aplicació de mesures d'acció positiva en l'accés a l'ocupació i la funció pública?
Col·lectius infrarepresentats en l'ocupació i en la funció pública
L'article 6.1 de la Llei 19/2020 situa els col·lectius infrarepresentats en l'ocupació i la funció pública com el supòsit que justifica les mesures d'acció positiva en l'accés.
La Llei 19/2020 encarrega al Govern garantir de manera real la no-discriminació per orientació o identitat de gènere del personal de la Generalitat. Per mitjà de quin instrument?
La Inspecció de Treball
L'article 6.2.a de la Llei 19/2020 fixa la Inspecció de Treball com a instrument per garantir de manera real i efectiva la no-discriminació en la contractació i les condicions de treball del personal de la Generalitat.
La mesura de la Llei 19/2020 sobre el personal de la Generalitat, a qui s'aplica?
Al personal de l'Administració de la Generalitat, tant funcionari com laboral
L'article 6.2.a de la Llei 19/2020 abasta el personal de l'Administració de la Generalitat tant funcionari com laboral.
La Llei 19/2020 preveu un distintiu per reconèixer empreses. Quin reconeixement atorga concretament aquest distintiu?
L'aplicació de polítiques d'igualtat i no-discriminació per part de les empreses que hi destaquin
L'article 6.2.b de la Llei 19/2020 crea un distintiu per reconèixer les empreses que destaquin per l'aplicació de polítiques d'igualtat i no-discriminació.
Entre les mesures de la Llei 19/2020 en matèria d'ocupació, quina s'adreça expressament a les condicions econòmiques del treball?
Evitar les desigualtats de sou i reduir la discriminació masclista
L'article 6.2.d de la Llei 19/2020 mana protegir les condicions laborals, evitar les desigualtats de sou i reduir la discriminació masclista.
La Llei 19/2020 mana vetllar perquè no hi hagi discriminació en el treball en tres moments. Quins són?
En l'accés al treball, en la formació i en la promoció
L'article 6.3 de la Llei 19/2020 assenyala l'accés al treball, la formació i la promoció com els moments en què s'ha d'evitar la discriminació directa o indirecta.
Segons la Llei 19/2020, en l'àmbit del diàleg social i la negociació col·lectiva, qui ha de complir la normativa d'igualtat de tracte?
Les administracions públiques, els sindicats i les patronals, en la regulació de les condicions de treball
L'article 7.1 de la Llei 19/2020 obliga les administracions públiques, els sindicats i les patronals a complir la normativa d'igualtat de tracte en la negociació col·lectiva.
La Llei 19/2020, en la negociació col·lectiva, mana fomentar el diàleg per establir determinats instruments. Quin dels següents hi figura?
Plans de gestió de la diversitat
L'article 7.1 de la Llei 19/2020 inclou els plans de gestió de la diversitat entre els instruments a establir en la negociació col·lectiva.
Segons la Llei 19/2020, quin paper tenen els representants dels treballadors en relació amb el dret a la igualtat de tracte?
Vetllar pel seu compliment i per l'aplicació de mesures d'acció positiva
L'article 7.2 de la Llei 19/2020 encarrega als representants dels treballadors vetllar pel compliment del dret a la igualtat de tracte i, en particular, per l'aplicació de mesures d'acció positiva.
La Llei 19/2020, en l'àmbit de l'ocupació, autoritza mesures proporcionades a les persones en situació de major vulnerabilitat per corregir situacions de quin caràcter?
De caràcter estructural
L'article 6.1 de la Llei 19/2020 preveu mesures de reversió, correcció, reparació i pal·liació de situacions de discriminació, desigualtat o minorització de caràcter estructural.
Segons la Llei 19/2020, a quins motius s'estén la prohibició en l'accés al treball?
A tots els motius de l'article 1
L'article 6.3 de la Llei 19/2020 exigeix que no hi hagi discriminació directa ni indirecta per cap dels motius de l'article 1, tant en l'empresa privada com en la funció pública.

19/2020 · Participació, educació, salut i serveis socials

13 preguntes

Les organitzacions polítiques, sindicals i empresarials, segons la Llei 19/2020, han de respectar la igualtat de tracte només en l'afiliació dels membres?
No: també en la participació dels membres en l'estructura orgànica i el funcionament de l'organització
L'article 8 de la Llei 19/2020 exigeix respectar la igualtat de tracte tant en l'adhesió, la inscripció o l'afiliació com en la participació dels membres en l'estructura orgànica i el funcionament de l'organització.
A més de les organitzacions sindicals i empresarials, quina entitat inclou la Llei 19/2020?
Els col·legis professionals i altres organitzacions d'interès social
L'article 8 de la Llei 19/2020 inclou els col·legis professionals i qualsevol altra organització d'interès social o econòmic entre les obligades a respectar la igualtat de tracte.
L'obligació de no-discriminació als centres educatius de la Llei 19/2020, a quins s'aplica?
A tots els centres educatius, independentment de la titularitat
L'article 10 de la Llei 19/2020 obliga els centres educatius independentment de la titularitat, és a dir, públics, concertats i privats.
Un centre concertat organitza l'alumnat segregant per sexes. Segons la Llei 19/2020, quina conseqüència té de cara al finançament públic?
No pot ésser beneficiari del concert educatiu ni de cap altra forma de finançament amb fons públics
L'article 10.6 de la Llei 19/2020 condiciona el concert educatiu i qualsevol altra forma de finançament públic al compliment dels criteris d'igualtat de tracte, inclosa la no segregació per sexes.
Una escola deixa de banda alumnes d'una minoria ètnica fins que abandonen els estudis. Quina mesura concreta exigeix la Llei 19/2020 per a aquest col·lectiu?
Mesures específiques per garantir la seva permanència en el sistema educatiu
L'article 10 de la Llei 19/2020 mana establir mesures específiques per garantir la permanència en el sistema educatiu dels menors pertanyents a minories ètniques.
Com ha de ser, segons la Llei 19/2020, la formació del professorat en igualtat de tracte?
Reglada, obligatòria i específica
L'article 10 de la Llei 19/2020 exigeix que la formació del professorat en aquesta matèria sigui reglada, obligatòria i específica.
Un centre sanitari vol denegar un tractament a un pacient per la seva edat avançada. Segons la Llei 19/2020, quina és l'única causa que permet excloure algú d'un tractament sanitari?
Que raons mèdiques ho justifiquin
L'article 11.2 de la Llei 19/2020 prohibeix excloure ningú d'un tractament sanitari per factors com l'edat i només admet una excepció: que raons mèdiques ho justifiquin.
La Llei 19/2020 mana evitar la discriminació per raó de sexe o gènere en l'atenció sanitària. En quins dos aspectes concrets ho assenyala?
En la prescripció de tractaments i en els temps d'espera
L'article 11.7 de la Llei 19/2020 mana assegurar que no hi hagi discriminació per raó de sexe o gènere ni en la prescripció de tractaments i medicaments ni en els temps d'espera.
L'obligació de no aplicar criteris discriminatoris en l'accés als serveis sanitaris que estableix la Llei 19/2020, a quins centres afecta?
Al departament competent en matèria de salut i als centres sanitaris, públics i privats
L'article 11.1 de la Llei 19/2020 vincula el departament competent en matèria de salut i els centres sanitaris tant públics com privats.
Quina expressió recull la Llei 19/2020 com a principi propi en què s'han de basar les polítiques dels serveis socials?
L'atenció centrada en la persona
L'article 12.2 de la Llei 19/2020 inclou l'atenció centrada en la persona entre els principis en què s'han de basar les polítiques i actuacions dels serveis socials.
Quin grup inclou amb nom propi l'àmbit d'atenció a col·lectius de la Llei 19/2020?
Els joves migrants sols
L'article 13 de la Llei 19/2020 esmenta expressament els joves migrants sols, al costat d'infants, adolescents, gent gran i persones amb discapacitat o trastorn mental.
Segons la Llei 19/2020, als col·lectius com infants, gent gran o joves migrants sols se'ls garanteix una vida digna, l'autonomia personal i què més?
No ésser subjectes de discriminació
L'article 13 de la Llei 19/2020 garanteix a aquests col·lectius una vida digna, l'autonomia personal i el dret a no ésser subjectes de discriminació.
Segons la Llei 19/2020, les administracions han de garantir en condicions d'igualtat l'accés a les formes de participació política, cívica i social i, a més, què?
L'ús dels mitjans de comunicació
L'article 9 de la Llei 19/2020 mana garantir en condicions d'igualtat i equitat l'accés a la participació política, cívica i social i l'ús dels mitjans de comunicació.

19/2020 · Habitatge, establiments, mitjans, esport i justícia

14 preguntes

Un intermediari immobiliari no vol ni començar a negociar el lloguer d'un pis amb una persona per la seva situació administrativa irregular. Segons la Llei 19/2020, aquesta conducta és lícita?
No: la llei prohibeix fins i tot refusar l'inici de les negociacions, no sols denegar
L'article 14.3 de la Llei 19/2020 prohibeix als prestadors de serveis immobiliaris refusar una oferta, refusar l'inici de les negociacions o denegar un habitatge per un motiu de discriminació, especialment per situació administrativa irregular.
En les operacions immobiliàries de venda o arrendament, a qui adreça la Llei 19/2020 la prohibició de discriminar?
Als prestadors de serveis immobiliaris, tant públics com privats
L'article 14.3 de la Llei 19/2020 adreça la prohibició als prestadors de serveis de venda, arrendament o intermediació immobiliària, tant públics com privats.
Davant d'una persona que violenta altres per un motiu de l'article 1 dins un local obert al públic, segons la Llei 19/2020 el titular té la facultat o l'obligació d'expulsar-la?
L'obligació d'impedir-li l'accés o expulsar-la, amb l'auxili dels cossos de seguretat
L'article 15.3 de la Llei 19/2020 imposa als titulars l'obligació —no una mera facultat— d'impedir l'accés o expulsar dels locals, amb l'auxili si cal dels cossos i forces de seguretat, qui violenti altres persones per un motiu de l'article 1.
Entre els qui el titular d'un local obert al públic ha d'expulsar segons la Llei 19/2020, hi ha qui violenta altres persones i, a més, qui fa què?
Qui duu o exhibeix símbols o objectes que incitin a la violència o la discriminació
L'article 15.3 de la Llei 19/2020 inclou entre els qui s'ha d'expulsar les persones que duguin o exhibeixin públicament símbols, indumentària o objectes que incitin a la violència o a la discriminació.
Quin document han de tenir a disposició els establiments comercials segons la Llei 19/2020?
Fulls de reclamació en lectura fàcil
L'article 15.4 de la Llei 19/2020 obliga els establiments comercials a posar a disposició de qualsevol persona que ho demani fulls de reclamació en lectura fàcil.
La Llei 19/2020 encarrega el seguiment dels continguts audiovisuals contraris a la llei i un informe periòdic. A quin òrgan, i a qui el lliura?
Al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que el lliura al Síndic de Greuges i el presenta al Parlament de Catalunya
L'article 16.5 de la Llei 19/2020 encarrega al Consell de l'Audiovisual de Catalunya fer el seguiment dels continguts contraris a la llei i elaborar un informe periòdic que ha de lliurar al Síndic de Greuges i presentar al Parlament de Catalunya.
L'obligació de respectar la igualtat de tracte en el tractament de la informació que imposa la Llei 19/2020, a quins mitjans de comunicació afecta?
A tots, públics i privats, sigui quin sigui el canal de difusió
L'article 16.1 de la Llei 19/2020 obliga els mitjans de comunicació social tant públics com privats, independentment del canal de difusió.
A diferència de la resta d'àmbits, la Llei 19/2020, en matèria d'esport, fa recaure l'obligació de respectar la igualtat de tracte sobre qui o què?
Sobre la pràctica esportiva mateixa
L'article 18.1 de la Llei 19/2020 estableix que tota pràctica esportiva ha de respectar la dignitat de les persones i el dret a la igualtat de tracte; l'obligació recau sobre la pràctica mateixa, no sobre l'Administració.
La Llei 19/2020 garanteix la llibertat religiosa a l'espai públic amb quins principis?
El respecte dels principis de pluralisme i d'igualtat de condicions
L'article 19.2 de la Llei 19/2020 mana garantir la llibertat religiosa en l'espai públic amb respecte dels principis de pluralisme i igualtat de condicions.
La Llei 19/2020 mana vetllar per la no-discriminació en l'ús d'indumentària d'identificació ètnica, cultural o religiosa. Quins àmbits cita com a exemples on es detecten més casos?
L'educatiu, el laboral i el sanitari
L'article 19.3 de la Llei 19/2020 cita, com a àmbits on es detecten més casos de discriminació per aquest motiu, l'educatiu, el laboral i el sanitari.
L'obligació de respectar la igualtat de tracte en l'Administració de justícia que recull la Llei 19/2020, en quin marc competencial opera?
En l'àmbit de les competències pròpies de la Generalitat o de les administracions locals
L'article 20 de la Llei 19/2020 limita l'obligació a les actuacions de l'Administració de justícia en l'àmbit de les competències pròpies de la Generalitat o, si s'escau, de les administracions locals.
Segons la Llei 19/2020, en quins moments de l'activitat cultural s'ha de garantir l'absència de discriminació?
En l'accés, la creació i el gaudi d'aquestes activitats
L'article 17.1 de la Llei 19/2020 mana garantir l'absència de qualsevol forma de discriminació en l'accés a la cultura i a la creació i en el gaudi d'aquestes activitats.
La prohibició de discriminació als establiments oberts al públic de la Llei 19/2020 es limita a l'accés al local?
No: comprèn l'accés, la permanència i l'ús i el gaudi dels serveis
L'article 15.2 de la Llei 19/2020 estableix que la prohibició comprèn tant les condicions d'accés com les de permanència i també l'ús i el gaudi dels serveis que s'hi presten.
En matèria d'habitatge, la Llei 19/2020 destaca un grup la situació de discriminació del qual està directament vinculada a la manca d'habitatge. Quin?
Les persones sense llar
L'article 14.1 de la Llei 19/2020 destaca les persones sense llar, la situació de discriminació de les quals està directament vinculada a la manca d'habitatge.

19/2020 · Cossos i forces de seguretat · i els setze àmbits

13 preguntes

A més dels Mossos i la policia local, a qui obliga la Llei 19/2020 en l'àmbit de la seguretat?
També els treballadors d'empreses de seguretat privada
L'article 21.1 de la Llei 19/2020 inclou els treballadors d'empreses de seguretat privada, al costat dels Mossos i la policia local. La seguretat privada hi queda dins.
Un agent atura una persona en un control d'identitat únicament pel seu color de pell. Quina conducta prohibida per la Llei 19/2020 comet?
L'ús de perfils racials basats en l'aspecte físic
L'article 21.4 de la Llei 19/2020 prohibeix l'ús de criteris racials basats en l'aspecte físic en els controls d'identitat, el que es coneix com els perfils racials.
En l'activitat de vigilància, quins dos tipus de centres destaca especialment la Llei 19/2020 en prohibir els perfils racials?
Els centres penitenciaris i els centres d'internament d'estrangers
L'article 21.4 de la Llei 19/2020 destaca especialment l'activitat de vigilància dels centres penitenciaris i dels centres d'internament d'estrangers.
Quins incidents ha de registrar el sistema de vigilància que mana la Llei 19/2020?
Incidents de caràcter racista, homofòbic i transfòbic
L'article 21.5 de la Llei 19/2020 mana registrar els incidents racistes, homofòbics i transfòbics.
A més dels incidents racistes, homofòbics i transfòbics, què més ha de recollir el registre de la Llei 19/2020?
També el grau en què són tractats judicialment
L'article 21.5 de la Llei 19/2020 inclou també el grau en què els incidents són tractats judicialment, no només els incidents en si.
La Llei 19/2020 fixa marcs d'actuació contra els delictes d'odi en l'àmbit local, regional i quin tercer?
Nacional
L'article 21.2 de la Llei 19/2020 estableix marcs d'actuació en l'àmbit local, regional i nacional.
Els funcionaris que apliquen la Llei 19/2020 han de protegir les víctimes garantint-los tres coses. Quina d'aquestes hi figura?
L'accés a la justícia
L'article 21.3 de la Llei 19/2020 garanteix la investigació de les denúncies, la informació dels drets i l'accés a la justícia.
Quants àmbits materials regula la Llei 19/2020, amb un article dedicat a cadascun?
Setze
El títol II de la Llei 19/2020 regula setze àmbits materials, amb un article per a cadascun.
Quins són els dos àmbits materials de la Llei 19/2020 que afecten més de prop un bomber, el primer i l'últim de la llista?
L'ocupació i la funció pública, i també els cossos i les forces de seguretat
A la Llei 19/2020 el primer àmbit material és l'ocupació i funció pública i l'últim és el de cossos i forces de seguretat, els dos que afecten un bomber.
En quin àmbit la Llei 19/2020 fa recaure l'obligació sobre particulars i no sobre l'Administració?
Els establiments oberts al públic
A la Llei 19/2020 l'obligació recau sobre particulars en els establiments oberts al públic, els prestadors immobiliaris i els mitjans de comunicació.
En quins procediments relatius a estrangers prohibeix el tracte discriminatori la Llei 19/2020?
Detenció, deportació i expulsió
L'article 21.4 de la Llei 19/2020 prohibeix el tracte discriminatori en els procediments de detenció, deportació i expulsió.
Un vigilant d'una empresa de seguretat privada fa un control d'identitat basant-se en el color de pell. Segons la Llei 19/2020, aquesta conducta...?
Queda prohibida, perquè la seguretat privada també hi està obligada
L'article 21.1 de la Llei 19/2020 obliga també els treballadors de seguretat privada, i l'article 21.4 els prohibeix l'ús de criteris racials.
Una comissaria registra una denúncia per agressió racista però no en fa constar el seguiment judicial. Quina obligació de la Llei 19/2020 incompleix?
La de registrar el grau en què els incidents són tractats judicialment
L'article 21.5 de la Llei 19/2020 exigeix registrar també el grau en què els incidents són tractats judicialment, no només l'incident.

19/2020 · Mesures de protecció i suport a les víctimes

11 preguntes

Segons la Llei 19/2020, en el procediment administratiu d'instrucció, un cop qui al·lega discriminació ha aportat els indicis que la llei li exigeix, a qui correspon provar que no hi ha hagut discriminació?
A la part que ha infligit la discriminació, que n'ha de provar el caràcter no discriminatori
L'article 22.4 de la Llei 19/2020 inverteix la càrrega: correspon a la part que ha infligit la discriminació provar que el seu comportament no ha estat discriminatori.
En quin tipus de procediment s'aplica la inversió de la càrrega de la prova de la Llei 19/2020?
En el procediment administratiu d'instrucció
L'article 22.4 de la Llei 19/2020 situa la inversió de la càrrega en el procediment administratiu d'instrucció d'un cas de discriminació.
L'instructor exigeix a qui denuncia una prova concloent de la discriminació abans de continuar. Per què vulnera la Llei 19/2020?
Perquè qui al·lega només ha d'aportar indicis racionals i fonamentats
L'article 22.4 de la Llei 19/2020 només exigeix a qui al·lega la discriminació indicis racionals i fonamentats, no una prova concloent.
Amb quins mitjans es poden provar els indicis de discriminació, segons la Llei 19/2020?
Amb qualsevol prova admesa en dret
L'article 22.5 de la Llei 19/2020 admet qualsevol prova admesa en dret; no hi ha prova taxada.
Respecte dels informes dels òrgans competents en igualtat, què pot fer l'òrgan sancionador segons la Llei 19/2020?
Pot sol·licitar informes o dictàmens, d'ofici o a instància de part
L'article 22.6 de la Llei 19/2020 diu que l'òrgan pot (no ha de) sol·licitar aquests informes, d'ofici o a instància de part.
Des de quina perspectiva aplica la Llei 19/2020 les mesures d'acció positiva per a la discriminació múltiple?
Des de la perspectiva de la interseccionalitat, atesa la concurrència de causes
L'article 22.2 de la Llei 19/2020 aplica aquestes mesures des de la perspectiva de la interseccionalitat.
Quin tipus de responsabilitat genera incomplir les obligacions de detecció i protecció de la Llei 19/2020?
Responsabilitats administratives
L'article 22.3 de la Llei 19/2020 estableix que aquest incompliment dona lloc a responsabilitats administratives.
Davant una situació discriminatòria, quina actuació imposa la Llei 19/2020 a les administracions públiques?
Detectar la situació i aplicar-ne el cessament
L'article 22.1 de la Llei 19/2020 obliga a detectar les situacions, protegir les víctimes i aplicar les mesures per al cessament.
Què comprèn l'atenció integral a les víctimes que regula la Llei 19/2020?
L'assistència, especialment la sanitària
L'article 23.1 de la Llei 19/2020 inclou l'assessorament, l'assistència (especialment la sanitària) i les mesures socials.
Quin instrument d'atenció a les víctimes mana posar en marxa la Llei 19/2020?
Un punt d'informació
L'article 23.2 de la Llei 19/2020 mana posar en marxa un punt d'informació per atendre les víctimes.
Una víctima rep agressions d'incitació a l'odi a través de les xarxes socials. Què preveu la Llei 19/2020 per a aquests casos?
Un tractament específic de l'atenció a la víctima
L'article 23.3 de la Llei 19/2020 exigeix un tractament específic per a l'atenció a les víctimes en l'àmbit de les noves tecnologies o les xarxes socials.

19/2020 · Tutela, nul·litat i qui pot defensar el dret

14 preguntes

Contravenir la Llei 19/2020 és causa de quina conseqüència sobre els actes i les clàusules afectats?
Nul·litat i responsabilitats
L'article 25.1 de la Llei 19/2020 estableix la nul·litat, no l'anul·labilitat, dels elements que la contravenen.
Quin d'aquests elements jurídics declara nuls la Llei 19/2020 per contravenció?
Les clàusules d'actes i negocis jurídics
L'article 25.1 de la Llei 19/2020 declara nul·les les disposicions, els actes i les clàusules dels negocis jurídics.
Quantes mesures ha de comprendre la tutela davant una vulneració del dret, segons la Llei 19/2020?
Cinc
L'article 24.1 de la Llei 19/2020 enumera cinc mesures de tutela davant una vulneració del dret a la igualtat de tracte.
La tutela de la Llei 19/2020 preveu la prevenció de quines violacions del dret?
De les violacions imminents o ulteriors del dret
L'article 24.1 de la Llei 19/2020 protegeix davant la prevenció de violacions imminents o ulteriors.
Quina mesura forma part de la tutela que regula la Llei 19/2020 davant una discriminació?
Les mesures necessàries pel cessament immediat
L'article 24.1 de la Llei 19/2020 inclou l'adopció de mesures adreçades al cessament immediat de la discriminació.
El mateix insult racista, dit en privat o difós per televisió, es valora diferent. Quin criteri de la Llei 19/2020 ho explica?
La difusió o l'audiència del mitjà emprat
L'article 24.2 de la Llei 19/2020 inclou, com a criteri de valoració del dany, la difusió o l'audiència del mitjà emprat.
Quin concepte inclou la Llei 19/2020 en el càlcul de la indemnització?
El dany moral
L'article 25.3 de la Llei 19/2020 ordena tenir en compte els danys i perjudicis causats, inclòs el dany moral.
Un empresari al·lega que no respon per una discriminació comesa a la seva empresa. Segons la Llei 19/2020, en quin cas SÍ que en respon?
Quan passa en el seu àmbit d'organització i no ha complert les obligacions de la llei
L'article 25.5 de la Llei 19/2020 exigeix dues condicions acumulatives: que la discriminació es produeixi en el seu àmbit d'organització o direcció i que no hagi complert les obligacions de la llei.
Com s'ha de pronunciar sobre la reparació la resolució de l'expedient, segons la Llei 19/2020?
De manera expressa
L'article 25.6 de la Llei 19/2020 exigeix que la resolució es pronunciï de manera expressa sobre la forma de reparar el dany.
Una autoritat pública no competent té coneixement d'un cas de discriminació en exercici de les seves funcions. Què ha de fer, segons la Llei 19/2020?
Comunicar els fets immediatament a l'Administració competent
L'article 26.1 de la Llei 19/2020 obliga, quan no es té la competència, a comunicar els fets de manera immediata a l'Administració competent.
A diferència del procediment administratiu, en els processos judicials la Llei 19/2020 afegeix un subjecte més entre els legitimats. Quin?
Els partits polítics
L'article 26.3 de la Llei 19/2020 inclou els partits polítics entre els legitimats en els processos judicials, mentre que en el procediment administratiu no hi figuren.
Quan no cal l'autorització de la persona afectada perquè una entitat sigui part interessada, segons la Llei 19/2020?
Quan les afectades són una pluralitat indeterminada
L'article 26.2 de la Llei 19/2020 eximeix de l'autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o de difícil determinació.
Quin requisit han de reunir les entitats per defensar el dret a la igualtat de tracte, segons la Llei 19/2020?
Desenvolupar llur activitat en territori català
L'article 26.4 de la Llei 19/2020 exigeix que l'entitat desenvolupi la seva activitat en territori català i estigui constituïda almenys dos anys abans.
Amb quina condició poden personar-se la Generalitat i les entitats locals en els procediments penals per odi, segons la Llei 19/2020?
Amb el consentiment de la víctima, sempre que sigui possible
L'article 26.5 de la Llei 19/2020 exigeix que la personació de les entitats públiques s'exerceixi amb el consentiment de la víctima, sempre que sigui possible.

19/2020 · Promoció, el Pla quadriennal i la col·laboració

13 preguntes

Quin caràcter temporal té el Pla per a la igualtat de tracte i la no-discriminació de la Llei 19/2020?
Quadriennal, amb avaluació al final de cada quadrienni
L'article 28.4 de la Llei 19/2020 atribueix al Pla caràcter quadriennal, amb avaluació a la finalització de cada quadrienni.
Com s'anomena l'instrument de planificació estratègica que preveu la Llei 19/2020?
El Pla per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, amb eixos i línies estratègiques
L'article 28.1 de la Llei 19/2020 crea el Pla per a la igualtat de tracte i la no-discriminació com a document de planificació estratègica.
A qui correspon aprovar el Pla d'igualtat de tracte, segons la Llei 19/2020?
Al Govern de la Generalitat, que és qui l'aprova
L'article 28.2 de la Llei 19/2020 reserva al Govern l'aprovació del Pla.
Quin òrgan fa l'anàlisi i la redacció del Pla d'igualtat de tracte, segons la Llei 19/2020?
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació
L'article 28.2 de la Llei 19/2020 atribueix a l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació l'anàlisi i la redacció del Pla.
Quines funcions sobre el Pla corresponen al departament competent en no-discriminació, segons la Llei 19/2020?
La preparació, el seguiment i l'avaluació, amb participació de les organitzacions
L'article 28.2 de la Llei 19/2020 encarrega al departament competent la preparació, el seguiment i l'avaluació del Pla.
La Llei 19/2020 condiciona l'inici dels treballs del Pla a una exigència que prové d'una altra llei. Quina és?
La paritat mínima que exigeix la Llei 17/2015
L'article 28.3 de la Llei 19/2020 exigeix garantir la paritat mínima de la Llei 17/2015 abans d'iniciar els treballs del Pla.
L'òrgan que ha d'elaborar el Pla de la Llei 19/2020 no està constituït de manera paritària. Què passa amb els treballs d'anàlisi i elaboració?
No es poden iniciar fins que no es compleixi aquesta paritat mínima
L'article 28.3 de la Llei 19/2020 prohibeix iniciar els treballs d'anàlisi i elaboració del Pla fins que no es compleixi la paritat mínima.
Quants continguts ha d'incorporar de manera prioritària el Pla de la Llei 19/2020?
Onze
L'article 28.5 de la Llei 19/2020 enumera onze continguts que el Pla ha d'incorporar de manera prioritària.
Quin contingut ha d'incorporar prioritàriament el Pla d'igualtat de tracte, segons la Llei 19/2020?
Una diagnosi del racisme, la islamofòbia i la xenofòbia
L'article 28.5 de la Llei 19/2020 inclou una diagnosi exhaustiva, municipal i comparada sobre el racisme, la islamofòbia, la xenofòbia i altres formes connexes.
Quins cossos de seguretat obliga la Llei 19/2020 a adoptar mesures d'acció positiva en la promoció del dret?
Els públics i els privats
L'article 27.1 de la Llei 19/2020 nomena els cossos i forces de seguretat públics i privats entre els obligats a adoptar mesures d'acció positiva.
Una empresa ha dut a terme accions de responsabilitat social en igualtat de tracte. Segons la Llei 19/2020, quin deure té respecte dels treballadors?
Informar-ne els representants dels treballadors
L'article 27.2 de la Llei 19/2020 imposa a aquestes organitzacions el deure d'informar els representants dels treballadors sobre les accions adoptades.
Amb quines institucions s'han de coordinar les administracions, segons la Llei 19/2020?
El Síndic de Greuges i la Fiscalia
L'article 29.2 de la Llei 19/2020 preveu la col·laboració i coordinació amb el Síndic de Greuges, la Fiscalia i altres institucions públiques.
En quina matèria han de ser coneixedors els especialistes que la Llei 19/2020 preveu per a la Generalitat?
Les evidències científiques internacionals sobre discriminació
L'article 29.3 de la Llei 19/2020 exigeix especialistes coneixedors de les evidències científiques internacionals en matèria de discriminació.

19/2020 · Estadístiques, contractació i formació

13 preguntes

A qui han de facilitar periòdicament els Mossos les dades del component discriminatori de les denúncies, segons la Llei 19/2020?
A la comissió de seguiment del compliment d'aquesta llei, periòdicament
L'article 30.3 de la Llei 19/2020 mana facilitar aquestes dades periòdicament a la comissió de seguiment del compliment de la llei.
Quina seqüència imposa la Llei 19/2020 amb les dades de les denúncies cursades?
Recopilar-les, processar-les en els sistemes estadístics i facilitar-les
L'article 30.3 de la Llei 19/2020 encadena tres verbs: recopilar les dades, processar-les en els sistemes estadístics i facilitar-les.
Per detectar si una comissaria aplica perfils racials, quina mesura estadística ordena la Llei 19/2020?
Recopilar dades sobre l'ús de perfils racials en les tasques d'investigació i vigilància policials
L'article 30.5 de la Llei 19/2020 mana recopilar dades per identificar els patrons de discriminació, en particular l'ús de perfils racials en la investigació i la vigilància.
Quin instrument internacional pren com a referència la Llei 19/2020 per als indicadors sobre discriminació racial?
L'Observació general 31 del Comitè per l'Eliminació de la Discriminació Racial
L'article 30.2 de la Llei 19/2020 pren com a referència l'Observació general 31 del Comitè per l'Eliminació de la Discriminació Racial.
Com queden protegides les dades personals obtingudes, segons la Llei 19/2020?
Pel secret estadístic i la protecció de dades
L'article 30.4 de la Llei 19/2020 protegeix aquestes dades pel secret estadístic i per la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
Una administració vol subvencionar una entitat que promou desigualtats per raó d'origen. Què estableix la Llei 19/2020?
No pot subvencionar-la ni contractar-hi
L'article 31.3 de la Llei 19/2020 prohibeix de manera taxativa contractar o subvencionar entitats que promoguin desigualtats pels motius de l'article 1.
Quin col·lectiu tenen en compte les clàusules socials dels contractes que regula la Llei 19/2020?
Les persones en risc d'exclusió social i les d'especial protecció
L'article 31.2 de la Llei 19/2020 fa tenir en compte les persones amb discapacitat o trastorn mental i les persones en risc d'exclusió social.
Quin col·lectiu rep una atenció especial en la formació obligatòria que preveu la Llei 19/2020?
La magistratura
L'article 32.2 de la Llei 19/2020 dona una atenció especial a la magistratura en la formació obligatòria del personal, al costat dels cossos i forces de seguretat i del personal docent.
A quants col·lectius dona atenció especial la Llei 19/2020 en la formació del personal?
Sis
L'article 32.2 de la Llei 19/2020 nomena sis col·lectius amb atenció especial en la formació obligatòria.
De quines dues menes és la formació obligatòria que garanteix la Llei 19/2020?
Inicial i continuada
L'article 32.1 de la Llei 19/2020 garanteix una formació obligatòria, inicial i continuada.
Un opositor es pregunta si les bases d'una convocatòria han de respectar la igualtat de tracte. Què exigeix la Llei 19/2020?
Han d'aplicar criteris respectuosos amb la igualtat de tracte
L'article 32.3 de la Llei 19/2020 obliga a aplicar criteris respectuosos amb la igualtat de tracte en les bases dels processos selectius d'accés a l'ocupació pública.
A més de recopilar dades, quina obligació imposa la Llei 19/2020 als Mossos i les policies locals en igualtat de tracte?
Fer formació específica en igualtat de tracte
L'article 30.3 de la Llei 19/2020 obliga els cossos de seguretat a fer formació específica en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació.
Per quins criteris, com a mínim, han d'estar segregades les dades de la Llei 19/2020?
Per sexe i edat
L'article 30.1 de la Llei 19/2020 exigeix dades segregades per sexe i edat, i, si s'escau, per discapacitat, orientació sexual, origen i creences religioses.

17/2015 · Objecte i les onze finalitats

12 preguntes

Segons la Llei 17/2015, en quin abast s'ha de fer efectiu el dret a la no-discriminació per raó de sexe?
En tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida, amb els mecanismes i els recursos de la llei
La Llei 17/2015 (art. 1.1) fa efectiu aquest dret en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida; el mot «etapes» és el que la projecta sobre tot el cicle vital.
Quantes finalitats enumera la Llei 17/2015 en la seva llista tancada?
Onze
La Llei 17/2015 (art. 1.2) enumera onze finalitats, de la lletra a a la lletra k. És una llista tancada i, per això, es pot comptar.
Dins la finalitat de garantir que actuïn les polítiques públiques, quantes garanties numera la Llei 17/2015?
Set
La Llei 17/2015 desglossa aquesta finalitat en set garanties numerades, des de remoure obstacles fins a integrar la perspectiva de gènere en tots els àmbits.
Segons la Llei 17/2015, la finalitat sobre la violència masclista protegeix qui?
Les dones i els infants
La Llei 17/2015 parla de violència masclista contra «dones i infants»; la menció expressa dels infants és el detall que la distingeix.
Una política pública vol reparar el dèficit històric de les dones en la redistribució de la riquesa. Quina finalitat de la Llei 17/2015 hi dona cobertura?
Combatre la feminització de la pobresa
La Llei 17/2015 impulsa polítiques per a reparar el dèficit històric en la redistribució de la riquesa i prioritza la lluita contra la feminització de la pobresa.
Segons la Llei 17/2015, quin objectiu té la finalitat de regular els permisos parentals?
Assegurar una distribució equitativa entre homes i dones de les responsabilitats amb relació als fills
La Llei 17/2015 regula els permisos parentals per a assegurar una distribució equitativa entre homes i dones de les responsabilitats amb relació als fills.
Segons la Llei 17/2015, la finalitat d'afavorir una distribució coresponsable del treball entre dones i homes s'emmarca en quin model?
En el marc d'un model de societat sostenible
La Llei 17/2015 (art. 1.2) situa la distribució coresponsable del treball de mercat i del treball domèstic i de cura de persones en el marc d'un model de societat sostenible.
Segons la Llei 17/2015, a què s'atribueix la discriminació històrica que han patit les dones?
El caràcter patriarcal de la societat
La Llei 17/2015 (finalitat a) atribueix les discriminacions, desigualtats i invisibilitat de les dones al caràcter patriarcal de la societat.
Segons la Llei 17/2015, quins treballs exercits tradicionalment per les dones es volen reconèixer pel seu paper social i econòmic?
Els treballs familiar, domèstic i de cura de persones
La Llei 17/2015 vol reconèixer el paper social i econòmic dels treballs familiar, domèstic i de cura de persones.
Quina finalitat de la Llei 17/2015 inclou els drets sexuals i reproductius de les dones?
Reconèixer el dret de les dones al propi cos
La Llei 17/2015 reconeix el dret de les dones al propi cos, el lliure desenvolupament de la identitat i l'orientació sexuals i els drets sexuals i reproductius.
Un pla de govern integra la perspectiva de gènere en tots els àmbits i remou els obstacles imposats per raó de sexe. Dins quina finalitat de la Llei 17/2015 s'emmarquen totes dues actuacions?
La de garantir que actuïn les polítiques públiques
Tant remoure els obstacles per raó de sexe com integrar la perspectiva de gènere en tots els àmbits són garanties numerades dins la finalitat de la Llei 17/2015 relativa a l'actuació de les polítiques públiques.
Segons la Llei 17/2015, per què inclou el suport a les famílies entre les seves finalitats?
Perquè són un instrument eficaç per a corregir desigualtats
La Llei 17/2015 dona suport a les famílies en la mesura que són un instrument eficaç per a corregir desigualtats.

17/2015 · Definicions · i les que no coincideixen amb la 19/2020

14 preguntes

Segons la Llei 17/2015, en la representació paritària cap sexe no pot superar ni baixar de quins percentatges?
No supera el 60% del conjunt ni és inferior al 40%
La Llei 17/2015 fixa que en la representació paritària cap sexe no supera el 60% del conjunt ni és inferior al 40%.
Segons la Llei 17/2015, cap a quin percentatge ha de tendir la representació paritària?
El 50% de cada sexe
La Llei 17/2015 diu que la representació paritària ha de tendir a assolir el 50% de persones de cada sexe.
La Llei 17/2015 distingeix la representació equilibrada de la paritària. Com defineix l'equilibrada?
La presència de les dones en una proporció adequada en cada circumstància
La Llei 17/2015 defineix la representació equilibrada com la presència de les dones en una proporció adequada en cada circumstància; és qualitativa i no porta cap xifra, a diferència de la paritària.
Segons la Llei 17/2015, quina naturalesa ha de tenir el comportament per a ser assetjament sexual?
Sexual, en comportament verbal o físic
La Llei 17/2015 defineix l'assetjament sexual com un comportament de naturalesa sexual; això el diferencia de l'assetjament per raó de sexe, que no cal que ho sigui.
Segons la Llei 17/2015, quin adjectiu de l'entorn apareix en l'assetjament per raó de sexe però no en el sexual?
Molest
En la Llei 17/2015 l'entorn de l'assetjament per raó de sexe pot ser intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest; l'assetjament sexual recull els mateixos adjectius menys «molest».
Un comandament assigna sistemàticament les pitjors tasques a les dones del torn pel fet de ser dones. Segons la Llei 17/2015, quina conducta és?
Assetjament per raó de sexe
La Llei 17/2015 qualifica d'assetjament per raó de sexe el comportament exercit per motiu del sexe de la persona; no cal que sigui de naturalesa sexual, n'hi ha prou que sigui pel fet de ser dona o home.
La Llei 17/2015 i la Llei 19/2020 defineixen la coeducació de manera diferent. Com l'anomena la Llei 17/2015?
L'acció educadora
La Llei 17/2015 defineix la coeducació com «l'acció educadora» que valora indistintament l'aportació de dones i homes; la Llei 19/2020 parla d'«acció educativa».
La discriminació indirecta de la Llei 17/2015 afegeix un quart element que la Llei 19/2020 no recull. Quin?
Una interpretació
La Llei 17/2015 hi suma «una interpretació» pretesament neutra, al costat de la disposició, el criteri i la pràctica; la Llei 19/2020 només en recull tres i no esmenta la interpretació.
Segons la Llei 17/2015, en quina situació s'ha de comparar el tracte per apreciar una discriminació directa?
En una situació anàloga
La Llei 17/2015 defineix la discriminació directa com el tracte menys favorable d'una persona respecte d'una altra en una situació anàloga.
La Llei 17/2015 exclou de la discriminació directa els tractaments amb justificació objectiva i raonable. Quin exemple en dona?
L'acció positiva per a les dones
La Llei 17/2015 posa com a exemple de justificació objectiva i raonable l'acció positiva per a les dones, al costat de la protecció per motius biològics i la promoció de la coresponsabilitat.
Segons la Llei 17/2015, qui pateix la discriminació múltiple?
Una dona
La Llei 17/2015, en ser una llei de dones i homes, refereix la discriminació múltiple a «una dona»; la Llei 19/2020 la refereix a qualsevol persona.
A diferència de la Llei 19/2020, què NO precisa la Llei 17/2015 en definir l'ordre de discriminar?
Qui dona la instrucció
La definició de la Llei 17/2015 no diu qui dona la instrucció; la Llei 19/2020 és més llarga i precisa que la pot donar una autoritat, un òrgan o un superior jeràrquic.
La Llei 17/2015 distingeix l'equitat de gènere de la igualtat de gènere. Com defineix l'equitat de gènere?
La distribució justa de drets, beneficis, obligacions, oportunitats i recursos
La Llei 17/2015 defineix l'equitat de gènere com la distribució justa dels drets, beneficis, obligacions, oportunitats i recursos sobre la base del reconeixement de la diferència entre dones i homes.
Segons la Llei 17/2015, a quina norma remeten les definicions d'assetjament sexual i per raó de sexe?
A la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista
Totes dues definicions de la Llei 17/2015 remeten a l'article 5 de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

17/2015 · Els vuit principis i les associacions de dones

12 preguntes

Segons la Llei 17/2015, en compliment de quin precepte s'estableixen els principis d'actuació dels poders públics?
El principi de perspectiva de gènere de l'article 41 de l'Estatut d'autonomia, per a assolir la igualtat efectiva
La Llei 17/2015 (art. 3) estableix els seus principis en compliment del principi de perspectiva de gènere de l'article 41 de l'Estatut d'autonomia.
Quants principis d'actuació recull la Llei 17/2015 en la seva llista tancada d'ordinals?
Vuit
La Llei 17/2015 (art. 3) enumera vuit principis d'actuació, del primer al vuitè; és una llista tancada i ordenada.
La Llei 17/2015 té dos principis amb noms gairebé iguals. Quin és el primer?
La transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d'igualtat de gènere
El primer principi de la Llei 17/2015 és la transversalitat de la perspectiva de gènere: obliga a incorporar-la a totes les polítiques i a tots els nivells. L'altre principi de nom semblant existeix, però no ocupa el primer lloc.
Quin principi de la Llei 17/2015 obliga a reconèixer les dones com a subjectes socials, econòmics i polítics?
La perspectiva de les dones en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat
El principi de perspectiva de les dones de la Llei 17/2015 obliga a fer valer les seves aportacions i a reconèixer-les com a subjectes socials, econòmics i polítics.
S'ha de compondre de manera paritària el tribunal de selecció d'una oposició de Bombers. Quin principi de la Llei 17/2015 empara la paritat als tribunals?
La democràcia paritària i participació paritària en els afers públics
El cinquè principi de la Llei 17/2015, democràcia paritària, inclou la representació paritària en els òrgans col·legiats i, expressament, en els tribunals, cosa que abasta els de selecció.
Quin principi d'actuació de la Llei 17/2015 és l'únic que imposa formar el personal?
L'ús no sexista ni estereotipat del llenguatge en tota la documentació
El vuitè principi de la Llei 17/2015, ús no sexista del llenguatge, és l'únic que imposa formar el personal en l'ús respectuós i inclusiu de la llengua.
El principi de justícia social de la Llei 17/2015 prioritza la lluita contra una situació concreta en la distribució de la riquesa. Quina?
La feminització de la pobresa en la distribució de la riquesa
El principi de justícia social de la Llei 17/2015 prioritza la lluita contra la feminització de la pobresa i protegeix principalment les dones amb fills a càrrec.
Quin principi de la Llei 17/2015 obliga a garantir la no-discriminació a causa d'embaràs o de maternitat?
L'equilibri entre el treball de mercat i el treball domèstic i de cura de persones
El segon principi de la Llei 17/2015, equilibri entre el treball de mercat i el domèstic i de cura, obliga a garantir la no-discriminació per embaràs o maternitat i a reconèixer la vàlua del treball de cura.
Segons la Llei 17/2015, com es consideren les associacions de defensa dels drets de les dones?
Persones interessades com a titulars d'interessos legítims col·lectius
La Llei 17/2015 (art. 4.1) les considera persones interessades com a titulars d'interessos legítims col·lectius en l'àmbit de les administracions públiques catalanes.
Segons la Llei 17/2015, a quina condició resta subjecte el reconeixement de l'associació com a part interessada?
Al consentiment de la persona interessada
La Llei 17/2015 (art. 4.2) subjecta el reconeixement com a part interessada al consentiment de la persona interessada.
Una associació de defensa dels drets de les dones vol personar-se en un procés penal a l'empara de la Llei 17/2015. En quins ordres li reconeix legitimació per a intervenir?
Civil, social i contenciós administratiu
La Llei 17/2015 (art. 4.3) reconeix a aquestes associacions legitimació per a intervenir en els processos civils, socials i contenciosos administratius; l'ordre penal no hi és previst.
Segons la Llei 17/2015, el consentiment opera sens perjudici d'una llei orgànica estatal en els litigis d'assetjament. Quina?
La Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes
La Llei 17/2015 fa la reserva a favor de la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en els litigis sobre assetjament sexual i per raó de sexe.

17/2015 · Contractació pública, ajuts i representació paritària

13 preguntes

Segons la Llei 17/2015, amb quina intensitat han d'incloure clàusules socials els poders adjudicadors?
Han de procurar d'incloure-les
La Llei 17/2015 (art. 10.1) diu que els poders adjudicadors «han de procurar» d'incloure clàusules socials; no és una obligació de resultat.
La Llei 17/2015 obliga a «procurar» clàusules socials, però la Llei 19/2020 és més taxativa. Què estableix la Llei 19/2020 en matèria de contractació?
Que les administracions no poden establir cap contracte amb entitats que no respectin la llei
La Llei 19/2020 imposa una prohibició: no es poden establir contractes amb entitats que no respectin la llei; la Llei 17/2015, en canvi, només obliga a «procurar».
Segons la Llei 17/2015, a quines empreses s'ha de preveure puntuació addicional per tenir un pla d'igualtat?
A les empreses que disposin de plans d'igualtat sense estar-hi obligades per llei
La Llei 17/2015 (art. 10.1.c) dona punts addicionals a les empreses que tenen pla d'igualtat sense estar-hi obligades; qui hi està obligat no puntua per complir la llei.
Quin distintiu d'igualtat dona puntuació addicional en la contractació, segons la Llei 17/2015?
El distintiu català d'excel·lència empresarial en matèria d'igualtat
La Llei 17/2015 (art. 10.1.c) esmenta el distintiu català d'excel·lència empresarial en matèria d'igualtat.
Segons la Llei 17/2015, quina font sobre les empreses han de consultar els poders adjudicadors?
El Registre Públic de Plans d'Igualtat, amb les empreses inscrites
La Llei 17/2015 (art. 10.2) obliga a consultar la informació de les empreses inscrites en el Registre Públic de Plans d'Igualtat.
Quina d'aquestes actuacions de contractació preveu la Llei 17/2015 amb finalitat d'igualtat?
Incorporar la perspectiva de gènere en les ofertes de contractació pública
La Llei 17/2015 (art. 10.1.a) preveu incorporar la perspectiva de gènere en les ofertes de contractació pública.
Segons la Llei 17/2015, a més d'exercir pràctiques discriminatòries, quina conducta pot motivar denegar un ajut?
Haver-les tolerat
La Llei 17/2015 (art. 11.1) denega l'ajut a qui ha exercit o tolerat pràctiques discriminatòries; no cal haver-les exercit, n'hi ha prou amb haver-les tolerat.
Una empresa condemnada per sentència ferma per tolerar pràctiques discriminatòries demana una subvenció. Què han de fer les administracions segons la Llei 17/2015?
Denegar l'ajut
La Llei 17/2015 (art. 11.1) imposa denegar l'ajut en aquest supòsit; és una obligació, no una facultat, de manera que l'Administració no el pot concedir, minorar ni ajornar.
Segons la Llei 17/2015, quina característica ha de tenir la sanció o condemna per a denegar un ajut?
Que sigui ferma, administrativa o judicial
La Llei 17/2015 (art. 11.1) exigeix que la sanció sigui per resolució administrativa ferma o la condemna per sentència judicial ferma; una resolució recorreguda no basta.
Segons la Llei 17/2015, quin document han d'aportar les empreses amb la sol·licitud d'un ajut públic?
Una declaració responsable de no haver tingut mai sancions ni sentències fermes
La Llei 17/2015 (art. 11.1) exigeix presentar una declaració responsable de no haver estat mai objecte de sancions administratives fermes ni de sentències fermes condemnatòries.
Segons la Llei 17/2015, quin dret tenen els beneficiaris de beques durant el permís de maternitat o paternitat?
Absentar-se sense perdre la condició de beneficiari
La Llei 17/2015 (art. 11.3) reconeix el dret dels beneficiaris de beques a absentar-se durant el permís de maternitat o paternitat sense perdre la condició de persona beneficiària.
Un consell constituït per a promoure els drets d'un dels dos sexes no s'ha de compondre de manera paritària. Com ho justifica la Llei 17/2015?
Perquè les mesures de representació paritària no hi tenen efecte
La Llei 17/2015 (art. 12.2) estableix que les mesures de representació paritària no tenen efecte per als òrgans constituïts per a la promoció dels drets i interessos d'un dels dos sexes; és l'única excepció de l'article 12, perquè l'article 20.4 en fa una altra per a les entitats privades que promouen els drets d'un sol sexe.
Què s'entén per representació paritària a la Llei 17/2015?
Que cap sexe superi el 60% ni baixi del 40%, tendint al 50%
La representació paritària fixa que cap sexe superi el 60% ni baixi del 40%, tendint al 50%. La «proporció adequada en cada circumstància», sense número, és la representació equilibrada.

17/2015 · Plans d'igualtat · i el que nomena els bombers

11 preguntes

Segons la Llei 17/2015, quin dels plans d'igualtat que articulen les polítiques públiques va destinat al personal que presta serveis en el sector públic?
El pla d'igualtat destinat al personal que presta serveis en el sector públic de Catalunya
L'article 13 de la Llei 17/2015 reserva aquest pla al personal que presta serveis en el sector públic de Catalunya i en remet el règim a l'article 15.
Segons la Llei 17/2015, quin òrgan dissenya, coordina i impulsa el Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere?
L'Institut Català de les Dones
La Llei 17/2015 (art. 14.2) encarrega a l'Institut Català de les Dones dissenyar, coordinar i impulsar l'elaboració del Pla estratègic, i fer-ne el seguiment i l'avaluació.
Segons la Llei 17/2015, qui aprova el Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere?
El Govern, que aprova els plans
La Llei 17/2015 (art. 14.3) atribueix l'aprovació del Pla estratègic al Govern.
A diferència del pla de la Llei 19/2020, que és quadriennal, quina periodicitat fixa la Llei 17/2015 per al seu Pla estratègic?
No en fixa cap en la regulació del Pla estratègic
La Llei 17/2015 no atribueix cap periodicitat al Pla estratègic en la seva regulació; el caràcter quadriennal és del pla de la Llei 19/2020.
Quin col·lectiu nomena la Llei 17/2015 perquè els plans del sector públic hi incloguin mesures específiques?
Els bombers
La Llei 17/2015 (art. 15.4.c) nomena expressament els bombers, al costat del personal docent, sanitari, investigador i penitenciari, els agents rurals i els cossos i forces de seguretat.
Segons la Llei 17/2015, amb quina periodicitat ha de ser l'avaluació pròpia dels plans del sector públic?
Quadriennal
La Llei 17/2015 (art. 15.4.e) obliga a regular en l'articulat l'avaluació pròpia, que ha d'ésser quadriennal.
Segons la Llei 17/2015, com s'incorpora el pla d'igualtat del sector públic al conveni col·lectiu?
Com a annex del conveni col·lectiu o pacte de condicions
La Llei 17/2015 (art. 15.4.f) estableix que el pla ha de formar part com a annex del conveni col·lectiu o pacte de condicions corresponent.
Un organisme públic encara no ha aprovat el pla d'igualtat del seu personal passats dos anys de la vigència de la llei. Quin mandat de la Llei 17/2015 incompleix?
El termini de dos anys des de l'entrada en vigor
La Llei 17/2015 (art. 15.1) obliga a aprovar el pla en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor; passat aquest temps sense aprovar-lo, és el termini el que s'incompleix.
Segons la Llei 17/2015, sobre quin aspecte ha d'eliminar la discriminació per raó de sexe el pla del sector públic?
El salari
La Llei 17/2015 (art. 15.1) vol eliminar la discriminació per raó de sexe quant a l'accés al treball remunerat, el salari, la formació, la promoció professional i la resta de condicions de treball.
Segons la Llei 17/2015, quin pas previ exigeix per a fixar els objectius dels plans del sector públic?
Una diagnosi prèvia de la situació
La Llei 17/2015 (art. 15.4.a) exigeix fixar els objectius amb l'elaboració prèvia d'una diagnosi de la situació.
Segons la Llei 17/2015, quins ens locals han d'aprovar un pla d'igualtat per al seu personal?
Els que tenen òrgans específics de representació del personal
La Llei 17/2015 (art. 15.2) obliga els ens locals que tenen òrgans específics de representació del personal al seu servei.

17/2015 · Funció pública, bretxa salarial i pressupostos

11 preguntes

Segons la Llei 17/2015, quins òrgans fixen els criteris d'igualtat per a les bases de les convocatòries d'accés a l'ocupació pública?
El departament competent en funció pública i l'Institut Català de les Dones
La Llei 17/2015 (art. 16.1) encarrega aquests criteris al departament competent en funció pública, en col·laboració amb l'Institut Català de les Dones.
Segons la Llei 17/2015, què han d'impulsar les administracions en la composició dels tribunals de selecció?
La representació paritària de dones i homes als òrgans tècnics de selecció
La Llei 17/2015 (art. 16.2) obliga a impulsar la representació paritària de dones i homes en la composició dels tribunals o òrgans tècnics de selecció.
Que el contingut d'igualtat sigui al temari d'una oposició de Bombers no és decisió de qui fa la convocatòria. Què ho imposa, segons la Llei 17/2015?
Que els temaris han d'incloure continguts sobre igualtat i violència masclista
La Llei 17/2015 (art. 16.3) estableix que els temaris d'accés a l'ocupació pública han d'incloure els continguts sobre la normativa d'igualtat efectiva i de violència masclista; és un mandat de la llei.
La Llei 17/2015 qualifica amb tres adjectius la formació del personal en igualtat. Quins?
Bàsica, progressiva i permanent
La Llei 17/2015 (art. 16.4) qualifica la formació de bàsica, progressiva i permanent; els adjectius «obligatòria, inicial i continuada» són els de la Llei 19/2020.
Segons la Llei 17/2015, per qui ha de ser impartida la formació del personal en igualtat?
Per personal expert
La Llei 17/2015 (art. 16.4) exigeix que la formació sigui impartida per personal expert.
La Llei 17/2015 obliga a fer periòdicament una anàlisi de llocs de treball. Amb quina finalitat?
Valorar el grau de compliment de la igualtat de retribució i erradicar les diferències salarials
La Llei 17/2015 (art. 16.5) obliga a fer periòdicament una anàlisi de llocs de treball per a valorar el compliment de la igualtat de retribució i corregir les diferències salarials.
Segons la Llei 17/2015, a qui s'adreça la formació bàsica, progressiva i permanent en igualtat?
A tot el personal
La Llei 17/2015 (art. 16.4) adreça la formació a tot el personal.
Segons la Llei 17/2015, què han d'incorporar els departaments a les memòries dels programes pressupostaris?
Actuacions i indicadors associats per adequar la despesa a les necessitats específiques de dones i homes
La Llei 17/2015 (art. 17.1) obliga a incorporar a les memòries les actuacions i els indicadors per a adequar la despesa a les necessitats específiques de dones i homes.
Segons la Llei 17/2015, què han de fer visible els departaments sobre els pressupostos?
L'impacte diferenciat sobre homes i dones
La Llei 17/2015 (art. 17.1) exigeix fer visible l'impacte diferenciat dels pressupostos sobre els homes i les dones.
Segons la Llei 17/2015, quan s'han de fer les auditories de gènere sobre els pressupostos?
A la fi de cada exercici pressupostari
La Llei 17/2015 (art. 17.2) situa les auditories de gènere a la fi de cada exercici pressupostari.
A més dels departaments, quins ens han d'incorporar l'impacte de gènere a les memòries pressupostàries, segons la Llei 17/2015?
Els organismes autònoms, les societats i els organismes públics vinculats
La Llei 17/2015 (art. 17.1) estén l'obligació als organismes autònoms, les societats i els organismes públics vinculats o que depenen de la Generalitat.

17/2015 · Igualtat d'oportunitats en el treball

13 preguntes

Un ajuntament revisa els seus programes d'inserció laboral. La Llei 17/2015 mana als poders públics millorar l'ocupabilitat i l'ocupació de les dones. Respecte a quins quatre aspectes del treball ho han de fer?
L'accés, la presència, la permanència i condicions de treball de les dones
La Llei 17/2015 fixa que la millora de l'ocupabilitat de les dones s'ha de produir pel que fa a l'accés, la presència, la permanència i les condicions de treball. Els altres conceptes són eines de detall que la llei situa dins d'aquests quatre aspectes, no el marc general.
Segons la Llei 17/2015, amb quina periodicitat s'han d'elaborar els plans actius d'ocupació?
Biennals, per a incentivar l'ocupació estable i de qualitat
La Llei 17/2015 qualifica els plans actius d'ocupació de biennals. És una de les poques periodicitats de la secció de treball i no s'ha de confondre amb la del pla d'acció de suport a les empreses.
Segons la Llei 17/2015, a quin col·lectiu han de prestar una atenció especial els plans actius d'ocupació?
A l'atur femení de llarga durada, que requereix atenció especial
La Llei 17/2015 exigeix que els plans actius d'ocupació prestin una atenció especial a l'atur femení de llarga durada. Els altres col·lectius són objecte d'altres mesures de la llei, no d'aquests plans.
Una administració vol combatre la segregació horitzontal segons la Llei 17/2015 i només promou l'entrada de dones a sectors masculinitzats. Per què és incompleta aquesta actuació?
Perquè també ha de facilitar l'entrada dels homes als sectors feminitzats
La Llei 17/2015 configura la lluita contra la segregació horitzontal amb dues direccions: incorporar dones als sectors masculinitzats i també homes als feminitzats, revaloritzant aquests darrers. Limitar-la a una sola direcció la deixa incompleta.
Segons la Llei 17/2015, quins mecanismes han d'establir els poders públics perquè les empreses actuïn sobre la desigualtat salarial?
Mesures per a diagnosticar i eliminar la bretxa salarial
La Llei 17/2015 obliga a establir mecanismes perquè les empreses adoptin mesures per a diagnosticar i eliminar la bretxa salarial i fixin retribucions de manera transparent i amb perspectiva de gènere.
Segons la Llei 17/2015, què ha d'incentivar el pla adreçat a les empreses pel que fa als llocs de direcció i als consells d'administració?
La representació equilibrada de dones i homes
La Llei 17/2015 preveu un pla per a incentivar les empreses a garantir la representació equilibrada de dones i homes en els llocs de direcció i en els consells d'administració; parla d'equilibri, no de quota fixa ni de paritat estricta.
En la inversió de la càrrega de la prova per assetjament, exigir «indicis fonamentats» i una justificació objectiva i raonable, a quina llei correspon?
A la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes
És la formulació de la Llei 17/2015: indicis fonamentats per part de qui al·lega i una justificació objectiva i raonable per part de qui s'imputa l'assetjament. La Llei 19/2020 empra una redacció diferent, de manera que no són intercanviables.
En un cas d'assetjament sexual sota la Llei 17/2015, la treballadora aporta indicis fonamentats. Què ha d'aportar llavors la part a qui s'imputa l'assetjament?
Una justificació objectiva i raonable, suficientment provada
Sota la Llei 17/2015, un cop aportats els indicis fonamentats, correspon a qui s'imputa l'assetjament aportar una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de llur proporcionalitat.
Segons la Llei 17/2015, les recomanacions de quin òrgan es prenen com a referència per a establir els mecanismes de resposta a les denúncies per assetjament sexual o per raó de sexe?
La Comissió d'Igualtat i Temps de Treball del Consell de Relacions Laborals
La Llei 17/2015 pren com a referència les recomanacions de la Comissió d'Igualtat i Temps de Treball del Consell de Relacions Laborals per als mecanismes de resposta a les denúncies per assetjament.
Segons la Llei 17/2015, amb quin instrument es fa el seguiment i l'avaluació dels plans d'igualtat?
El Registre Públic de Plans d'Igualtat
La Llei 17/2015 encarrega el seguiment i l'avaluació dels plans d'igualtat al departament competent per mitjà del Registre Públic de Plans d'Igualtat i de les actuacions de l'autoritat laboral.
Segons la Llei 17/2015, quines discriminacions derivades de la maternitat s'han d'eliminar?
Les directes i les indirectes
La Llei 17/2015 mana adoptar les mesures necessàries per a eliminar totes les discriminacions directes i indirectes derivades de la maternitat, sense limitar-ho a cap de les dues menes.
Segons la Llei 17/2015, quina de les següents és una de les set mesures d'ocupabilitat que han d'adoptar els poders públics en l'àmbit laboral?
Fomentar la presència de dones en les carreres tècniques
Fomentar la presència de dones en les carreres tècniques és una de les set mesures d'ocupabilitat de la Llei 17/2015. Les altres opcions barregen conceptes d'altres articles o n'alteren la periodicitat.
Segons la Llei 17/2015, a més del Registre Públic, quin organisme fa el seguiment dels plans?
L'autoritat laboral competent
La Llei 17/2015 atribueix el seguiment dels plans d'igualtat, a més del Registre Públic, a les actuacions pertinents de l'autoritat laboral competent.

17/2015 · El que la llei ja no diu · tres articles derogats

12 preguntes

Un opositor llegeix en un temari que l'article 33 de la Llei 17/2015 regula la prevenció de l'assetjament a les empreses i el memoritza com a dret vigent. Quin error comet?
Que aquell article no és vigent sencer i no en queda cap apartat
L'article que duia la prevenció de l'assetjament a les empreses de la Llei 17/2015 ha quedat sense vigència en la seva totalitat: només en queda el títol, sense cap apartat vigent, de manera que no pot estudiar-se com a dret aplicable.
Quins tres articles de la secció de treball de la Llei 17/2015 estan sense vigència sencers?
El 33, el 40 i el 44, dins la secció de treball
A la secció de treball de la Llei 17/2015 els tres articles que han quedat sense cap contingut vigent són el 33, el 40 i el 44. Els articles 36, 39 i 41 només tenen alguns apartats sense vigència, no tot l'article.
L'article de la Llei 17/2015 que semblava el pont natural cap al protocol d'assetjament, però que ha quedat sense vigència sencer, de quina matèria duia el títol?
La prevenció de l'assetjament sexual i de l'assetjament per raó de sexe a les empreses
L'article sense vigència que enganya és el que duia per títol la prevenció de l'assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses: sembla el pont cap al protocol, però no té contingut vigent. Els altres títols corresponen a altres articles de la secció.
Quin era l'objecte de l'article 40 de la Llei 17/2015, avui sense vigència en la seva totalitat?
La presència de dones i homes en la negociació col·lectiva, de la secció de treball, ocupació i empresa
L'article 40 de la Llei 17/2015, sense vigència sencer, duia per títol la presència de dones i homes en la negociació col·lectiva. Els altres títols pertanyen a altres articles de la secció de treball.
Quin era l'objecte de l'article 44 de la Llei 17/2015, avui sense vigència sencer?
La prevenció de riscos laborals a l'empresa
L'article 44 de la Llei 17/2015, sense vigència sencer, duia per títol la prevenció de riscos laborals a l'empresa. No s'ha de confondre amb l'article de seguretat i salut laboral, que sí que continua vigent.
De l'article 36 de la Llei 17/2015, sobre plans d'igualtat a les empreses, quins continguts continuen vigents un cop alguns apartats han quedat sense vigència?
L'afavoriment de l'elaboració i la implantació de plans voluntaris i el Registre Públic de Plans d'Igualtat
De l'article 36 de la Llei 17/2015 queden vigents l'apartat que mana afavorir els plans d'igualtat de les empreses no obligades i el que regula el Registre Públic de Plans d'Igualtat. Els apartats que fixaven llindars de plantilla han quedat sense vigència.
Un temari antic atribueix a la Llei 17/2015 una xifra de treballadors a partir de la qual una empresa ha de tenir pla d'igualtat. Per què és incorrecte avui?
Perquè els apartats que fixaven aquells llindars no són vigents
Els apartats de la Llei 17/2015 que fixaven els llindars de plantilla per a l'obligació de tenir pla d'igualtat no són vigents, de manera que aquella xifra ja no és d'aquesta llei.
Segons l'apartat vigent de l'article 36 de la Llei 17/2015, a quin àmbit està adscrit el Registre Públic de Plans d'Igualtat?
Al departament competent en matèria laboral
La Llei 17/2015 adscriu el Registre Públic de Plans d'Igualtat al departament competent en matèria laboral.
De l'article 39 de la Llei 17/2015, sobre el responsable sindical d'igualtat, quin és l'únic contingut que resta vigent un cop la resta ha quedat sense vigència?
Facilitar programes de suport a la formació sindical per a la negociació col·lectiva amb perspectiva de gènere
De l'article 39 de la Llei 17/2015 només queda viu l'apartat que mana a l'Administració facilitar programes de suport a la formació sindical per a la negociació col·lectiva amb perspectiva de gènere.
De l'article 41 de la Llei 17/2015, sobre els expedients de regulació d'ocupació, què estableix l'únic apartat que continua vigent?
Vetllar pel respecte del dret a la igualtat i la no-discriminació per raó de sexe en els ERO
De l'article 41 de la Llei 17/2015 queda vigent l'apartat que mana a l'Administració vetllar pel respecte del dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en els expedients de regulació d'ocupació.
Sense vigència l'article 33, quina matèria sobre l'assetjament conserva la secció de treball de la Llei 17/2015?
Els mecanismes de resposta i la inversió de la càrrega de la prova de l'article 32
Dins la secció de treball, el que la Llei 17/2015 continua dient sobre l'assetjament són els mecanismes de resposta a les denúncies i la inversió de la càrrega de la prova de la lletra e de l'article 32. Fora d'aquesta secció, l'article 18.3 continua vigent i mana el protocol.
Tres articles de la secció de treball de la Llei 17/2015 estan sense vigència sencers. Quin d'aquests ho està?
L'article 33, de prevenció de l'assetjament a les empreses
Han quedat sense vigència sencers el 33 (prevenció de l'assetjament a les empreses), el 40 (presència en la negociació col·lectiva) i el 44 (prevenció de riscos a l'empresa). L'article 32 continua vigent.

17/2015 · Qualificacions, Inspecció, seguretat i salut

13 preguntes

Segons la Llei 17/2015, quines activitats s'han de reconèixer com a noves qualificacions?
Les que duen a terme de manera gairebé exclusiva les dones
La Llei 17/2015 mana vetllar perquè siguin incloses com a noves qualificacions professionals les activitats que duen a terme de manera gairebé exclusiva les dones, per tal de catalogar una feina fins ara no reconeguda.
Segons la Llei 17/2015, per mitjà de quina comissió s'analitzen els convenis col·lectius?
La Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya
La Llei 17/2015 atribueix l'anàlisi i l'avaluació dels convenis col·lectius al Consell de Relacions Laborals per mitjà de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya. La Comissió d'Igualtat i Temps de Treball té un altre comès dins la mateixa llei.
Una qüestió sobre la resposta a les denúncies d'assetjament s'atribueix a la Comissió de Convenis Col·lectius. Per què és un error segons la Llei 17/2015?
Perquè l'assetjament correspon a la Comissió d'Igualtat i Temps de Treball, que n'elabora les recomanacions
La Llei 17/2015 reparteix la feina entre dues comissions del Consell de Relacions Laborals: les recomanacions sobre assetjament són de la Comissió d'Igualtat i Temps de Treball, mentre que la de Convenis Col·lectius analitza els convenis.
Segons la Llei 17/2015, en quina planificació de la Inspecció s'inclou la vigilància de la igualtat?
En la planificació anual de les seves actuacions inspectores
La Llei 17/2015 exigeix que la planificació anual de les actuacions de la Inspecció de Treball incorpori com a objectius específics la vigilància de les normes sobre igualtat d'oportunitats en l'accés a l'ocupació i en el treball.
Segons la Llei 17/2015, quin d'aquests és un dels àmbits de control i seguiment que la Inspecció de Treball ha d'exercir amb els recursos que li dota la Generalitat?
El control i el seguiment de l'acompliment de les mesures per a una vida lliure de violència masclista en l'àmbit laboral
La Llei 17/2015 encarrega a la Inspecció de Treball el control i seguiment, entre altres, de l'acompliment de les mesures per a una vida lliure de violència masclista en l'àmbit laboral.
Segons la Llei 17/2015, quines característiques de les dones s'han de tenir en compte en el disseny de polítiques i programes de seguretat i salut laboral?
Les característiques anatòmiques, fisiològiques, culturals i psicosocials
La Llei 17/2015 enumera, en matèria de seguretat i salut laboral, les característiques anatòmiques, fisiològiques, culturals i psicosocials de les dones. Les altres sèries alteren algun dels quatre termes.
Segons la Llei 17/2015, com s'han de registrar els processos d'incapacitat temporal?
Desglossats per sexe, edat i ocupació
La Llei 17/2015 exigeix registrar els processos d'incapacitat temporal degudament desglossats per sexe, edat i ocupació.
Els departaments competents en matèria de salut i seguretat i de salut laboral han de dur el registre que preveu la Llei 17/2015. Quins processos d'incapacitat temporal s'han de registrar per a identificar les malalties que afecten les treballadores?
Tant els processos per contingències comunes com els processos per contingències professionals
La Llei 17/2015 inclou en el registre tant els processos d'incapacitat temporal per contingències comunes com els per contingències professionals.
Segons la Llei 17/2015, en quina eina s'integra la informació d'incapacitat temporal desglossada?
En la diagnosi necessària per a elaborar els plans d'igualtat
La Llei 17/2015 mana integrar la informació sobre la incapacitat temporal desglossada en la diagnosi necessària per a elaborar els plans d'igualtat.
Segons la Llei 17/2015, en l'impuls de l'economia social i el treball autònom, a quin col·lectiu s'ha de prestar una atenció especial?
A les treballadores autònomes econòmicament dependents
La Llei 17/2015 mana prestar una atenció especial a les treballadores autònomes econòmicament dependents en les polítiques de foment del treball autònom i de l'emprenedoria.
Segons la Llei 17/2015, quin instrument de finançament s'ha de crear per a projectes de dones emprenedores?
Programes de microcrèdits o altres instruments de finançament
La Llei 17/2015 mana crear programes de microcrèdits o altres instruments de finançament per a projectes de dones emprenedores.
Segons la Llei 17/2015, què han d'establir les societats de garantia recíproca que siguin beneficiàries d'ajuts públics?
Fons específics per a iniciatives empresarials promogudes per dones
La Llei 17/2015 mana fomentar que les societats de garantia recíproca beneficiàries d'ajuts públics estableixin fons específics per a afavorir iniciatives empresarials promogudes per dones.
Un servei de prevenció dissenya els equips de protecció pensant només en un cos masculí estàndard. Quin principi de la Llei 17/2015 en matèria de salut laboral incompleix?
Tenir en compte les característiques anatòmiques i fisiològiques de les dones
La Llei 17/2015 obliga a tenir en compte les necessitats específiques i les característiques anatòmiques, fisiològiques, culturals i psicosocials de les dones en el disseny de les polítiques de seguretat i salut, cosa que un equip pensat només per a un cos masculí ignora.

17/2015 · Participació política i social de les dones

11 preguntes

Segons la Llei 17/2015, a quin principi s'atén el nomenament dels titulars dels òrgans de direcció?
A la representació equilibrada de dones i homes als òrgans
Per als titulars dels òrgans de direcció, la Llei 17/2015 només demana procurar atenir-se al principi de representació equilibrada, que no imposa cap xifra fixa, a diferència de la paritària.
Per als òrgans col·legiats la Llei 17/2015 exigeix representació paritària, però per als titulars dels òrgans de direcció només demana procurar la representació equilibrada. Què implica aquesta diferència?
Que als titulars dels òrgans de direcció no se'ls exigeix el llindar del seixanta-quaranta
La representació equilibrada que la Llei 17/2015 demana per als titulars de direcció és una proporció adequada a cada circumstància, sense xifra, de manera que no se'ls aplica el llindar de la paritària.
Segons la Llei 17/2015, què caracteritza la representació equilibrada enfront de la representació paritària?
Una proporció adequada a cada circumstància, sense establir cap xifra
La Llei 17/2015 configura la representació equilibrada com una proporció adequada a cada circumstància, sense xifra fixa; la sèrie del seixanta-quaranta amb tendència al cinquanta és la definició de la paritària.
Segons la Llei 17/2015, en quin termini s'havia d'aprovar el protocol de prevenció de l'assetjament?
En el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor
La Llei 17/2015 fixa en dos anys des de l'entrada en vigor el termini per a aprovar el protocol de prevenció de l'assetjament, el mateix termini previst per als plans d'igualtat del sector públic.
Segons la Llei 17/2015, quin instrument han d'aprovar les institucions de la Generalitat, que constitueix l'origen legal del protocol d'assetjament que s'estudia al bloc següent?
L'aprovació d'un protocol de prevenció de l'assetjament sexual i de l'assetjament per raó de sexe
La Llei 17/2015 mana aprovar un protocol de prevenció de l'assetjament sexual i de l'assetjament per raó de sexe; d'aquest mandat neix el protocol que es veu més endavant.
Segons la Llei 17/2015, què han de respectar les candidatures que presenten els partits, les federacions, les coalicions i les agrupacions d'electors?
El que estableix l'article 56.3 de l'Estatut d'autonomia
La Llei 17/2015 remet, per a les candidatures electorals, al que estableix l'article 56.3 de l'Estatut d'autonomia.
Segons la Llei 17/2015, a quin principi s'atén el repartiment del poder polític?
A la presència paritària de dones i homes
En el repartiment del poder polític, la Llei 17/2015 mana procurar atenir-se al principi de presència paritària de dones i homes; l'equilibrada queda per als titulars dels òrgans de direcció.
Segons la Llei 17/2015, com han de ser les accions positives dels poders públics?
Específiques, temporals, raonables i proporcionades a l'objectiu perseguit
La Llei 17/2015 exigeix que les accions positives siguin específiques, temporals, raonables i proporcionades amb relació a l'objectiu perseguit en cada cas.
La Llei 17/2015 vol accions positives temporals i la Llei 19/2020 diu que s'apliquen «mentre subsisteixin les situacions de discriminació». Què tenen en comú totes dues formulacions?
Que l'acció positiva no té caràcter permanent
Tant la Llei 17/2015, quan diu que les accions positives han de ser temporals, com la Llei 19/2020, quan les lliga a la subsistència de la discriminació, coincideixen en una mateixa idea: l'acció positiva no és permanent.
Segons la Llei 17/2015, en quins àmbits s'impulsa la participació de dones en òrgans consultius?
Tant en l'àmbit autonòmic com en el local
La Llei 17/2015 mana impulsar la participació de les dones en els òrgans consultius tant en l'àmbit autonòmic com en el local.
Una administració local dissenya el seu pla de participació. Segons la Llei 17/2015, què han de fer les polítiques dels poders públics respecte als grups i entitats de defensa dels drets de les dones?
Fer-los visibles, reconèixer-los i impulsar-ne la participació en les polítiques públiques
La Llei 17/2015 mana fer visibles i reconèixer els grups i entitats de defensa dels drets de les dones, donar-los suport i impulsar-ne la participació en el disseny i l'avaluació de les polítiques públiques.

17/2015 · Coeducació, cultura, mitjans i esports

11 preguntes

Segons la Llei 17/2015, quin d'aquests és un supòsit pel qual s'ha de prohibir la comercialització de jocs i joguines?
Que facin un ús sexista del llenguatge als infants
La Llei 17/2015 mana prohibir la comercialització de jocs i joguines que facin un ús sexista del llenguatge, entre altres supòsits lligats a la dignitat de les dones i a la violència.
Segons la Llei 17/2015, per a quins menors s'apliquen mesures d'assistència als centres educatius?
Per als joves menors de setze anys, quotidianament
La Llei 17/2015 fixa en setze anys l'edat de referència de les mesures de les administracions locals perquè els joves assisteixin quotidianament als centres educatius, amb atenció especial a les adolescents amb risc d'abandonament.
Segons la Llei 17/2015, amb quin instrument es duen a terme les actuacions de coeducació?
El Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu, amb actuacions i activitats
La Llei 17/2015 encarrega les actuacions de coeducació al Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu, que figura entre els plans previstos per la llei.
Segons la Llei 17/2015, què ha d'acompanyar la sol·licitud d'acreditació dels graus i postgraus universitaris?
Un informe que detalli com s'ha incorporat la perspectiva de gènere en el pla d'estudis o el pla de millora previst
La Llei 17/2015 exigeix que la sol·licitud d'acreditació dels graus i postgraus s'acompanyi d'un informe que detalli com s'ha incorporat la perspectiva de gènere al pla d'estudis o, si no s'ha fet, del pla de millora previst.
Segons la Llei 17/2015, com han de ser considerades les dones en les manifestacions culturals?
Com a agents culturals
La Llei 17/2015 mana garantir el dret de les dones a la cultura i a ésser considerades agents culturals.
Segons la Llei 17/2015, què s'ha d'impulsar, amb la participació de les dones, en matèria de manifestacions culturals?
La recuperació de la memòria històrica de les dones i de llurs aportacions al patrimoni
La Llei 17/2015 mana impulsar la recuperació de la memòria històrica de les dones i promoure polítiques culturals que en facin visibles les aportacions al patrimoni i a la cultura de Catalunya.
Segons la Llei 17/2015, què ha de fer periòdicament la Generalitat sobre el treball domèstic?
Estimar-ne el valor econòmic i informar-ne la societat catalana
La Llei 17/2015 mana a la Generalitat fer periòdicament estimacions del valor econòmic del treball domèstic i de cura i informar-ne la societat catalana.
Segons la Llei 17/2015, què s'ha d'elaborar en l'àmbit esportiu davant la violència masclista?
Protocols i mecanismes de prevenció i actuació
La Llei 17/2015 mana elaborar protocols i mecanismes de prevenció i actuació davant de la violència masclista en la pràctica esportiva i en l'esport en general.
Segons la Llei 17/2015, amb quins cursos es garanteix la formació en coeducació en el lleure?
Els cursos de monitor i de director d'activitats de lleure
La Llei 17/2015 situa la formació en coeducació en el lleure en el programa de formació dels cursos de monitor i de director d'activitats de lleure.
Segons la Llei 17/2015, què s'ha de garantir en els projectes de tecnologies de la informació finançats totalment o parcialment amb fons públics?
Que el llenguatge i els continguts no siguin sexistes
La Llei 17/2015 exigeix que en els projectes de tecnologies finançats amb fons públics es garanteixi que el llenguatge i els continguts no siguin sexistes.
Una universitat presenta la sol·licitud d'acreditació d'un grau sense haver incorporat la perspectiva de gènere al pla d'estudis. Què exigeix la Llei 17/2015 en aquest cas?
Que adjunti el pla de millora previst per a incorporar-la
La Llei 17/2015 preveu que, si la perspectiva de gènere no s'ha incorporat al pla d'estudis, la sol·licitud d'acreditació s'acompanyi del pla de millora previst per a fer-ho possible.

17/2015 · Polítiques socials · temps, salut, món rural i tràfic

13 preguntes

Segons la Llei 17/2015, sobre quin fenomen han de garantir les administracions que es facin investigacions científiques en l'àmbit de la salut?
La morbiditat diferencial de les dones i dels homes
La Llei 17/2015 mana garantir investigacions científiques sobre la morbiditat diferencial entre dones i homes, aplicant criteris i paràmetres no androcèntrics.
Segons la Llei 17/2015, quina diferència hi ha entre les malalties que «afecten especialment les dones» i les que «tenen un impacte diferencial»?
Les primeres afecten sobretot les dones; les segones afecten tothom amb un impacte diferent
La Llei 17/2015 distingeix dos supòsits: les malalties que afecten especialment les dones i les que tenen un impacte diferencial, que afecten tothom però de manera diferent en les dones; són mandats separats i no equivalents.
Segons la Llei 17/2015, quin és un objectiu dels programes per a víctimes de tràfic o explotació sexual?
Reforçar la persecució del proxenetisme i del tràfic sexual
La Llei 17/2015 fixa, entre els objectius dels programes per a víctimes de tràfic o explotació sexual, reforçar la persecució del proxenetisme.
Segons la Llei 17/2015, quins anuncis de contactes en els mitjans de comunicació es consideren il·lícits?
Els missatges i els anuncis que promoguin la discriminació de les dones o la situació de domini sexual
La Llei 17/2015 considera il·lícits els missatges i anuncis de contactes que promoguin la discriminació de les dones, la situació de domini en l'àmbit sexual o conductes humiliants.
Segons la Llei 17/2015, a qui es dirigeixen expressament les polítiques sobre els usos del temps?
Als homes
La Llei 17/2015 preveu una línia de polítiques de sensibilització, coresponsabilitat i capacitació destinades expressament als homes en matèria d'usos del temps.
Segons la Llei 17/2015, quins horaris s'han de poder implantar en els usos del temps?
Horaris més personalitzats i flexibles
La Llei 17/2015 mana aplicar polítiques que permetin implantar horaris de treball més personalitzats i flexibles.
Segons la Llei 17/2015, en els programes de cohesió social, de quin col·lectiu s'ha de vetllar perquè els mitjans de comunicació no en difonguin imatges estereotipades?
Les dones grans
La Llei 17/2015 destaca, entre d'altres, les dones grans en els programes de cohesió social, amb l'objectiu d'eliminar les discriminacions sexistes, protegir-les de la violència i promoure'n la participació social.
Segons la Llei 17/2015, la presa de decisions de les dones del món rural és una mesura per a lluitar contra quin d'aquests fenòmens?
La despoblació de l'àmbit rural
La Llei 17/2015 configura la presa de decisions de les dones del món rural com a mesura per a lluitar contra la despoblació, l'escassa presència de dones i l'empobriment de l'àmbit rural.
Segons la Llei 17/2015, quin paper ha de posar en valor l'Administració respecte a les dones del món rural?
El de les dones com a eix estratègic per al desenvolupament rural
La Llei 17/2015 mana posar en valor la funció de les dones com a eix estratègic per al desenvolupament rural.
Segons la Llei 17/2015, quina perspectiva han d'incorporar les polítiques de cooperació al desenvolupament i de foment de la pau?
La perspectiva integrada de gènere basada en els drets humans
La Llei 17/2015 exigeix que les polítiques de cooperació al desenvolupament incorporin la perspectiva integrada de gènere basada en els drets humans.
Segons la Llei 17/2015, des de quin nivell s'inclou la salut afectiva, sexual i reproductiva?
Des de primària
La Llei 17/2015 mana incloure en les polítiques educatives, des de primària, la difusió de continguts relatius a la salut afectiva, sexual i reproductiva.
Segons la Llei 17/2015, quina actuació en salut es mana davant la violència masclista, com a fenomen que afecta en gran mesura la salut de les dones?
Garantir-ne una detecció precoç
La Llei 17/2015 mana garantir una detecció precoç de les situacions de violència masclista com a fenomen que afecta en gran mesura la salut de les dones.
Un programa de cooperació de la Generalitat es dissenya sense cap actuació específica adreçada a l'apoderament de les dones. Què incompleix segons la Llei 17/2015?
L'obligació d'impulsar actuacions específiques i positives per a l'apoderament de les dones
La Llei 17/2015 exigeix que la cooperació al desenvolupament impulsi actuacions específiques i positives per a l'apoderament de les dones, de manera que un programa sense cap d'aquestes actuacions no la compleix.

17/2015 · Urbanisme, justícia, seguretat i estadístiques

12 preguntes

Segons la Llei 17/2015, en quin instrument d'anàlisi de seguretat entra la perspectiva de gènere?
En les enquestes de victimització i en les diagnosis
La Llei 17/2015 mana incloure la perspectiva de gènere en les enquestes de victimització, entre altres instruments d'anàlisi de la seguretat, tenint en compte la diferent percepció de la seguretat de dones i homes.
Segons la Llei 17/2015, quina obligació té el departament competent en matèria de seguretat respecte als homes?
Promoure el treball amb els homes perquè no exerceixin cap tipus de violència masclista envers les dones
La Llei 17/2015 encarrega al departament de seguretat promoure el treball amb els homes perquè no exerceixin cap tipus de violència masclista; és la segona vegada que la llei dirigeix una política expressament als homes.
Segons la Llei 17/2015, quin col·lectiu de dones internes rep una atenció especial?
Les dones embarassades que estan internes
La Llei 17/2015 preveu una atenció especial a quatre col·lectius de dones internes, entre els quals les dones embarassades, en els programes de tractament dels centres d'execució penal.
Segons la Llei 17/2015, per qui s'apliquen els programes de tractament de les dones internes?
Per equips d'intervenció professional qualificada, amb espais adaptats a les dones internes
La Llei 17/2015 exigeix que els programes de tractament per a les dones internes siguin aplicats per equips d'intervenció professional qualificada.
Segons la Llei 17/2015, en quines fases de l'actuació urbanística s'ha d'incorporar la perspectiva de gènere?
En totes les fases del disseny, la planificació, l'execució i l'avaluació urbanístics
La Llei 17/2015 mana incorporar la perspectiva de gènere en totes les fases del disseny, la planificació, l'execució i l'avaluació urbanístics.
Segons la Llei 17/2015, quin és el mandat principal de les administracions en matèria d'estadístiques i estudis?
Incloure sistemàticament la variable del sexe en totes les estadístiques, enquestes i recollides de dades
La Llei 17/2015 mana incloure sistemàticament la variable del sexe en totes les estadístiques, enquestes i recollides de dades que es duguin a terme.
El mandat d'incloure sistemàticament la variable sexe en TOTES les estadístiques és de la Llei 17/2015. Quin mandat estadístic correspon, en canvi, a la Llei 19/2020?
Introduir indicadors sobre les causes i els efectes de la discriminació, prenent com a referència Nacions Unides
La Llei 19/2020 orienta el mandat estadístic a introduir indicadors sobre les causes i els efectes de la discriminació, mentre que la Llei 17/2015 mana desglossar sistemàticament per sexe; són mandats diferents de cada llei.
Segons la Llei 17/2015, què s'ha de fer amb la participació de les dones en el disseny urbanístic?
Promoure-la i fer-ne el corresponent retorn
La Llei 17/2015 mana promoure la participació ciutadana de les dones i de les associacions de defensa dels seus drets en els processos de disseny urbanístic, i fer-ne el corresponent retorn.
Segons el temari, quants dels seixanta-quatre articles de la Llei 17/2015 entren en aquest tema?
Cinquanta-un
Del total de seixanta-quatre articles de la Llei 17/2015, n'entren cinquanta-un: els quatre del capítol primer, els vuit del capítol tercer i els trenta-nou del capítol quart.
Segons el temari, quins capítols de la Llei 17/2015 queden fora del tema?
El de competències i el del Síndic, l'Observatori i el règim sancionador
De la Llei 17/2015 queden fora del tema el capítol de competències i el capítol del Síndic de Greuges, l'Observatori de la Igualtat de Gènere i el règim sancionador.
Segons la Llei 17/2015, què ha de promoure el departament d'urbanisme en matèria de seguretat?
Un model de seguretat que incorpori la perspectiva de les dones en el planejament
La Llei 17/2015 encarrega al departament d'urbanisme promoure un model de seguretat que incorpori la perspectiva de les dones en el planejament urbanístic, cosa que enllaça amb la planificació urbanística de la mateixa llei.
Un centre d'execució penal vol sensibilitzar la població reclusa sobre la igualtat segons la Llei 17/2015. A qui ha d'adreçar els programes formatius?
A homes i dones interns
La Llei 17/2015 mana desenvolupar programes formatius destinats a homes i dones interns per a sensibilitzar-los sobre la igualtat de dones i homes.

Protocol · Què és, d'on surt, objectiu i a qui s'aplica

14 preguntes

El protocol d'assetjament sexual no és una llei. Com s'estructura el seu text?
En apartats, i en té nou
El protocol no és una norma amb rang de llei, sinó l'annex I d'un acord de Govern; per això el seu text es divideix en apartats, i no en articles.
Qui va ratificar l'acord pel qual s'aprova el protocol d'assetjament sexual, i en quina data va quedar ratificat?
El Govern, en sessió del 28 de març de 2023
El Govern va ratificar l'acord el 28 de març de 2023; la Mesa General l'havia aprovat el 9 de març, però la ratificació que li dona validesa i eficàcia és la del Govern.
A la mateixa sessió de la Mesa General es van aprovar dos protocols. Quin és l'altre, a més del sexual?
El d'assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina
En aquella mateixa sessió es van aprovar dos protocols: aquest i el d'assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina; són protocols diferents.
Arriba a la unitat competent un cas d'assetjament psicològic laboral sense cap component sexual ni de gènere. Es tramita amb el protocol d'assetjament sexual de 28.03.2023?
No, correspon a l'altre protocol aprovat en aquella sessió; aquest abasta l'assetjament sexual i el de raó de sexe
L'assetjament psicològic laboral es regula en un protocol diferent, aprovat la mateixa sessió; el d'assetjament sexual només cobreix l'assetjament sexual i el de raó de sexe, orientació, identitat o expressió de gènere.
El protocol compleix un mandat de la Llei 17/2015 (article 18.3). Què exigia aquell mandat?
Aprovar, en el termini de dos anys, un protocol de prevenció de l'assetjament sexual i per raó de sexe
L'article 18.3 de la Llei 17/2015 manava a les institucions de la Generalitat aprovar, en el termini de dos anys, un protocol de prevenció de l'assetjament sexual i per raó de sexe; aquest protocol n'és el compliment.
El títol del protocol enuncia quatre accions. Quines són?
Prevenció, detecció, actuació i resolució
El títol del protocol nomena quatre accions: la prevenció, la detecció, l'actuació i la resolució de les situacions d'assetjament.
L'objectiu general del protocol defineix el marc d'actuació de la Generalitat a partir de dos eixos. Quins són?
La prevenció i la reparació
L'objectiu general del protocol s'articula sobre dos eixos: la prevenció i la reparació.
Entre els objectius específics del protocol, quin inclou adoptar mesures cautelars o depurar possibles responsabilitats disciplinàries?
Establir circuits d'intervenció ràpids i eficients davant una denúncia
L'objectiu d'establir circuits d'intervenció ràpids i eficients davant una denúncia inclou investigar-la, iniciar les actuacions administratives, adoptar mesures cautelars o depurar responsabilitats disciplinàries.
Què estableix el protocol sobre la relació entre la seva aplicació i l'exercici d'accions davant els tribunals?
No impedeix en cap cas utilitzar les accions legals que calguin
El protocol estableix que la seva aplicació no impedirà en cap cas que les persones afectades o la mateixa Administració utilitzin les accions legals que calguin.
L'àmbit d'aplicació del protocol inclou les persones que ocupen alts càrrecs. Qui queda comprès en aquest col·lectiu?
Els membres del Govern, el personal directiu i els càrrecs eventuals de designació
El col·lectiu d'alts càrrecs del protocol inclou expressament els membres del Govern, el personal directiu i els càrrecs eventuals de designació: el protocol s'aplica de dalt a baix.
El personal d'empreses externes contractades entra en l'àmbit del protocol?
Sí, siguin proveïdores, col·laboradores o contractistes
El cinquè col·lectiu de l'àmbit d'aplicació és el personal d'empreses externes a l'Administració, siguin proveïdores, col·laboradores o contractistes.
Un treballador d'una empresa externa assetja personal de la Generalitat. Quina institució és responsable d'investigar i, si escau, incoar el procediment sancionador?
La institució a què pertany el presumpte agressor
El criteri és el presumpte agressor: la institució a la qual pertany és la responsable d'activar el seu protocol, investigar els fets i, si hi ha indicis, incoar un procediment sancionador.
Una persona de la Generalitat és assetjada per algú totalment fora de l'àmbit del protocol. Què se li ofereix?
Les mesures d'acompanyament i protecció que estableix l'apartat 8
Si una persona de la Generalitat és víctima d'assetjament per part d'algú fora de l'àmbit del protocol, se li ofereixen igualment les mesures d'acompanyament i protecció previstes a l'apartat 8.
Quina matèria tracta el protocol immediatament després de la «Definició de conceptes»?
Els tipus d'assetjament
Després de la «Definició de conceptes» (apartat quart) el protocol tracta els tipus d'assetjament (apartat cinquè).

Protocol · Definició de conceptes I

14 preguntes

Quin caràcter atribueix el protocol a les descripcions de l'apartat de definició de conceptes?
Genèric; no exclouen conductes no incloses específicament
El protocol diu que les descripcions tenen caràcter genèric i no exclouen conductes o actuacions no incloses de manera específica; la llista, doncs, no és tancada.
Quin adjectiu de l'entorn de l'assetjament sexual del protocol el distingeix de la definició de la Llei 17/2015?
El «molest»
El protocol descriu l'assetjament sexual amb un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest; l'adjectiu «molest» no figurava en la definició d'assetjament sexual de la Llei 17/2015.
Com defineix el protocol la forma del comportament d'assetjament sexual?
Comportament verbal, no verbal o físic d'índole sexual, no desitjat, que atempti contra la dignitat de la persona
El protocol defineix l'assetjament sexual com qualsevol comportament verbal, no verbal o físic d'índole sexual, no desitjat, que atempti contra la dignitat o creï un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.
El protocol diu que l'assetjament sexual s'exerceix des d'una percepció de poder. Què hi afegeix sobre la superioritat jeràrquica?
Que hi pot haver, o no, superioritat jeràrquica
El protocol precisa que l'assetjament sexual és una forma de violència exercida des d'una percepció de poder respecte de la víctima, i que hi pot haver, o no, superioritat jeràrquica.
Un comandament fa a una subordinada un únic comentari sexual summament ofensiu que no es repeteix. Pot ser assetjament sexual segons el protocol?
Sí; un sol fet prou greu pot constituir-lo per si sol
El protocol estableix que un sol fet, pel seu caràcter presumptament delictiu o summament ofensiu, pot constituir per si sol un cas d'assetjament; no cal reiteració.
A qui correspon decidir que una conducta és sexualment no desitjada?
Sempre a la persona afectada
El protocol estableix que decidir que una conducta és sexualment no desitjada correspon sempre a la persona afectada; el criteri és de la víctima.
El protocol cobreix l'assetjament sexual amb independència de quins trets?
La identitat de gènere o l'orientació sexual de la víctima i de l'agressor
El protocol cobreix totes les situacions d'assetjament sexual amb independència de la identitat de gènere o l'orientació sexual de la persona que el pateix i de l'agressor.
La definició d'assetjament per raó de sexe del protocol lliga la conducta a unes situacions laborals concretes. Quines?
Accés al treball remunerat, promoció en el lloc de treball, ocupació o formació
El protocol lliga l'assetjament per raó de sexe a l'accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l'ocupació o la formació; a la Llei 17/2015 la definició era genèrica, «per motiu del sexe d'una persona».
En la definició d'assetjament per raó de sexe del protocol, l'entorn hostil es descriu amb cinc adjectius. Quin NO hi apareix, a diferència de l'assetjament sexual?
Molest
En l'assetjament per raó de sexe el protocol descriu un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu —cinc adjectius—; «molest», que sí consta en l'assetjament sexual, no hi figura.
L'assetjament per raó de l'orientació sexual, la identitat o l'expressió de gènere, què protegeix que el distingeix de l'assetjament sexual del protocol?
També la integritat física o psíquica, no només la dignitat
A diferència dels altres dos tipus, aquest assetjament protegeix, segons el protocol, també la integritat física o psíquica de la persona, i no només la seva dignitat.
El protocol defineix la discriminació directa per uns motius concrets. Quins són, a diferència de la Llei 17/2015, que la referia al sexe o la condició biològica?
L'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere
El protocol defineix la discriminació directa per raó de l'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere; la Llei 17/2015 la referia al sexe o a circumstàncies relacionades amb la condició biològica.
En la definició de discriminació múltiple, qui pateix les formes agreujades segons el protocol, a diferència de la Llei 17/2015?
Una persona
El protocol situa la discriminació múltiple en «una persona» que pateix formes agreujades per pertànyer a més d'un grup discriminat; la Llei 17/2015 la referia a «una dona».
La discriminació per embaràs o maternitat del protocol abasta situacions de quina mena?
Existents o potencials
El protocol defineix la discriminació per embaràs o maternitat sobre situacions «existents o potencials»; protegeix, doncs, també l'embaràs que encara no s'ha produït.
Una pràctica aparentment neutra perjudica més les persones trans que la resta de la plantilla. Quin tipus de discriminació del protocol s'hi ajusta?
Discriminació indirecta
El protocol defineix la discriminació indirecta com la situació creada per una disposició, un criteri, una interpretació o una pràctica pretesament neutres que causen un desavantatge particular a les persones LGBTI respecte de qui no ho és.

Protocol · Definició de conceptes II · i els tipus d'assetjament

14 preguntes

El protocol precisa quan una conducta és «no desitjada». Què exigeix perquè ho sigui?
Que la persona no busqui aquesta acció i, a més, consideri aquest fet com a no desitjat
El protocol entén per conducta no desitjada aquella en què la persona no busca l'acció i, a més, considera el fet com a no desitjat; calen les dues coses.
Les conductes amb connotacions sexuals o LGBTI-fòbiques, només es poden produir de manera presencial segons el protocol?
No; també de manera no presencial, per altres mitjans digitals o a distància
El protocol estableix que aquestes conductes, verbals, no verbals o físiques, es poden produir de manera presencial o per altres mitjans, digitals o a distància.
Quin abast de gravetat atribueix el protocol a les conductes amb connotacions sexuals o sexistes?
Des d'accions aparentment inofensives fins a accions greus que poden ser delicte penal
El protocol inclou un ventall ampli, des d'accions aparentment inofensives com bromes o comentaris sobre l'aparença física, fins a accions greus que poden arribar al delicte penal, com les agressions sexuals.
Una invitació extralaboral no sol·licitada amb possible finalitat sexual, quan constitueix assetjament segons el protocol?
Quan aquesta invitació no sol·licitada sigui reiterada i no desitjada
El protocol considera assetjament les invitacions extralaborals no sol·licitades amb fins de caràcter sexual quan la invitació sigui reiterada i no desitjada.
En un parc de bombers s'assignen les tasques segons prejudicis sobre el sexe del personal. A quin exemple de conducta no admissible del protocol respon?
Assignacions de tasques basant-se en prejudicis sexistes o LGBTI-fòbics
El protocol recull, entre les conductes no admissibles, les assignacions de tasques basant-se en prejudicis sexistes o LGBTI-fòbics.
Quina d'aquestes conductes recull el protocol com a exemple no admissible en relació amb les persones trans?
Negar-se a anomenar les persones trans amb el seu nom sentit i amb els pronoms amb què s'identifiquin
El protocol inclou entre les conductes no admissibles les negatives a anomenar les persones trans amb el seu nom sentit i amb els pronoms amb què s'identifiquin.
Com defineix el protocol la «prevenció» entre els conceptes que guien l'actuació?
Accions per evitar o reduir la incidència reduint els factors de risc i impedint-ne la normalització
El protocol defineix la prevenció com el conjunt d'accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica mitjançant la reducció dels factors de risc, i a impedir-ne així la normalització.
Quin concepte del protocol consisteix a restablir tots els àmbits danyats per la situació viscuda i garantir l'acompanyament i l'assessorament?
La reparació
El protocol defineix la reparació com el conjunt de mesures que contribueixen al restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda i que garanteixen l'acompanyament i l'assessorament necessaris.
La diligència deguda obliga els poders públics a actuar amb cinc finalitats sobre els actes de violència sexual. Quines?
Prevenir, investigar, perseguir, castigar i reparar
El protocol enumera cinc verbs en la diligència deguda: prevenir, investigar, perseguir, castigar i reparar adequadament els actes de violència sexual, i protegir-ne les víctimes.
El protocol defineix la victimització secundària pels dèficits de quina mena en les intervencions, a diferència de la Llei 19/2020?
Dèficits quantitatius i qualitatius
El protocol atribueix la victimització secundària als dèficits quantitatius i qualitatius de les intervencions i a actuacions desencertades o negligents; la Llei 19/2020 parlava de «dèficits, duplicitats o fragmentacions».
El maltractament contra qui dona suport a les víctimes rep, al protocol, un nom diferent del de la Llei 19/2020. Quin terme fa servir el protocol?
Violència de segon ordre
El protocol anomena «violència de segon ordre» la violència, les represàlies, les humiliacions i la persecució contra qui dona suport a les víctimes; la Llei 19/2020 ho anomenava «discriminació de segon ordre».
Un grup de treballadors pressiona i assetja el seu cap. Quin tipus d'assetjament del protocol és?
Assetjament vertical ascendent
El protocol defineix l'assetjament vertical ascendent com la pressió que exerceixen una persona o un grup de persones sobre una altra amb superioritat jeràrquica.
Com defineix el protocol l'assetjament horitzontal?
Pressió sobre una persona de la mateixa categoria o grup de treball
El protocol defineix l'assetjament horitzontal com la pressió que exerceixen una persona o un grup de persones sobre una altra persona de la mateixa categoria o grup de treball.
Un fet d'assetjament passa fora del centre i fora de l'horari laboral. Segons el protocol, quin és el criteri perquè quedi cobert?
Que tingui relació amb la feina
El protocol estableix que les conductes poden produir-se dins del centre i la jornada o fora si tenen relació amb la feina; el criteri és la relació amb la feina, no el lloc ni l'hora.

Protocol · Principis generals i confidencialitat

13 preguntes

Què exigeix el principi de celeritat i diligència deguda del protocol en la tramitació de les intervencions?
Tramitar amb la màxima celeritat possible, sense demores indegudes, incloent-hi l'adopció de mesures cautelars, garantint la no-repetició i la no-revictimització
El principi de celeritat i diligència deguda obliga a tramitar les intervencions amb la màxima celeritat, sense demores indegudes, incloent-hi les mesures cautelars, i garantint la no-repetició i la no-revictimització.
La protecció de la intimitat i la dignitat que estableix el protocol, a qui empara a més de la persona afectada?
També les persones denunciades
El protocol estén la protecció de la intimitat i la dignitat a totes les persones implicades, incloses les persones denunciades.
El principi d'indemnitat protegeix contra represàlies i violència de segon ordre. A quines persones, a més de qui denuncia?
Els testimonis o qui participa en la investigació i qui dona suport a la víctima
El principi d'indemnitat protegeix qui denunciï o comuniqui la situació —n'hi sigui afectada o testimoni—, qui participi en la investigació i qui doni suport a les víctimes.
En què consisteix el principi de voluntarietat que recull el protocol?
En l'elecció del procés d'activació previst en el protocol
El protocol recull el principi de voluntarietat en l'elecció del procés d'activació del protocol.
Quins tres principis recull el protocol agrupats en un sol punt?
Eficàcia, coordinació i participació
El protocol agrupa en un sol punt els principis d'eficàcia, de coordinació i de participació.
Segons el principi de confidencialitat, qui pot accedir a la informació generada en les actuacions del protocol?
Només les persones que intervinguin directament en la tramitació, perquè la informació té caràcter reservat
El protocol estableix que la informació té caràcter reservat i només hi poden accedir les persones que intervinguin directament en la tramitació.
Un instructor d'un procediment disciplinari demana l'expedient derivat del protocol. A què pot accedir, com a regla general?
Només a l'informe resultant de les actuacions d'investigació
El protocol limita l'accés de l'instructor disciplinari a l'informe resultant de les actuacions d'investigació, llevat que consti per escrit el consentiment de les persones afectades per incorporar-hi altra documentació.
Durant la instrucció d'un expedient, a quin règim queden subjectes les dades de vigilància de la salut i la informació mèdica en les actuacions del protocol?
Al règim especial de la llei de prevenció de riscos laborals i de la llei de protecció de dades
El protocol subjecta les dades de vigilància de la salut i la informació mèdica al règim especial de l'article 22 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, i de la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades.
Qualsevol empleat públic que conegui una conducta objecte del protocol, què n'ha de fer, i davant de qui?
Posar-la en coneixement dels superiors jeràrquics
El protocol imposa a qualsevol empleat públic l'obligació de posar en coneixement dels superiors jeràrquics les conductes de què tingui coneixement.
El deure de comunicar als superiors jeràrquics les conductes del protocol, a qui afecta?
A qualsevol empleat públic, tingui o no comandament
El protocol configura la comunicació com una obligació de qualsevol empleat públic, tingui o no comandament, i no com una simple facultat.
Una persona denuncia verbalment uns fets d'assetjament. Quina obligació té l'Administració segons el protocol?
Deixar-ne constància per escrit, i també de tots els passos del procés
El protocol obliga l'Administració a deixar constància per escrit de la sol·licitud, fins i tot quan els fets s'hagin denunciat verbalment, i de tots els passos del procés.
Què ha de fer qualsevol responsable públic amb les denúncies o sol·licituds d'intervenció que rebi?
Tramitar-les en l'àmbit de la seva competència
El protocol estableix que qualsevol responsable públic té l'obligació de tramitar les denúncies o sol·licituds d'intervenció que rebi sobre conductes objecte del protocol, en l'àmbit de la seva competència.
Quin règim s'aplica a qui tingui un motiu que li impedeixi intervenir de manera imparcial en un cas del protocol?
El d'abstenció i recusació de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic
El protocol remet als motius d'abstenció i de recusació dels articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic; qui tingui un motiu d'abstenció no pot intervenir en el cas.

Protocol · Competències i responsabilitats · qui fa què

13 preguntes

La víctima i la persona presumptament assetjadora estan en departaments diferents. Com s'apliquen les competències del protocol?
En tots dos departaments, i les competències i les responsabilitats s'hi apliquen sota la coordinació de la subdirecció general competent en el protocol
El protocol estableix que, si la víctima i la persona presumptament assetjadora estan adscrites a departaments diferents, les competències s'apliquen en tots dos departaments, sota la coordinació de la subdirecció general competent en matèria del protocol.
Quin òrgan rep les sol·licituds d'intervenció i obre el procés d'investigació en el protocol?
La subdirecció general competent en matèria del protocol
La subdirecció general competent en matèria del protocol és qui rep les sol·licituds d'intervenció, les codifica i obre el procés d'investigació en rebre la denúncia o la sol·licitud.
A qui correspon proposar les mesures cautelars i les mesures correctores en el protocol?
A la subdirecció general del protocol, de la Secretaria d'Administració i Funció Pública
La subdirecció general competent en matèria del protocol proposa les mesures cautelars i les mesures correctores, i emet l'informe valoratiu de la sol·licitud.
La subdirecció general proposa unes mesures cautelars. Quin òrgan les executa, segons el protocol?
La secretaria general del departament
El protocol distingeix que la subdirecció general proposa les mesures i les secretaries generals dels departaments les executen; són aquestes les que executen les mesures cautelars o correctores que escaiguin.
Quines dues funcions té la subdirecció general competent en polítiques socials en el protocol?
Informar l'OPPI i proposar i aplicar mesures i campanyes de prevenció i sensibilització
La subdirecció general competent en polítiques socials fa dues coses: informa l'Òrgan Paritari de Polítiques d'Igualtat (OPPI) i proposa i aplica mesures i campanyes de prevenció i sensibilització per a tots els departaments.
A quina subdirecció general corresponen les campanyes de prevenció i sensibilització, i no la investigació dels casos?
A la competent en polítiques socials
Les campanyes de prevenció i sensibilització corresponen a la subdirecció general competent en polítiques socials; la investigació i les mesures van a càrrec de la competent en matèria del protocol.
Què fan les secretaries generals dels departaments en qualsevol moment, encara que no s'hagi rebut cap sol·licitud?
Vetllen pel compliment del protocol i per reduir i eliminar els factors de risc que generen situacions d'assetjament
En qualsevol moment, les secretaries generals vetllen pel compliment del protocol, per la millora de les condicions de treball amb perspectiva de gènere, perquè s'informi el personal dels seus drets i per reduir i eliminar els factors de risc.
A quin òrgan trameten les secretaries generals la informació periòdica sobre el seguiment dels casos denunciats?
Al Comitè de Seguretat i Salut, a través de la seva secretaria
Les secretaries generals dels departaments trameten informació periòdica sobre el seguiment dels casos denunciats al Comitè de Seguretat i Salut, a través de la secretaria del Comitè.
Els delegats de prevenció poden acompanyar i assessorar els testimonis d'un cas. En quines condicions?
Només si els testimonis ho sol·liciten
Els delegats de prevenció poden acompanyar i assessorar les persones implicades durant tot el procés, però els testimonis només si aquests ho sol·liciten.
Quina obligació formal imposa el protocol als comitès de seguretat i salut en les seves reunions?
Incloure a l'ordre del dia de cada reunió un punt per tractar el seguiment dels casos
El protocol estableix que en l'ordre del dia de cada reunió dels comitès de seguretat i salut hi haurà d'haver un punt per tractar el seguiment dels casos.
A quin òrgan correspon fer el seguiment i l'avaluació de l'aplicació del protocol?
A l'Òrgan Paritari de Polítiques d'Igualtat (OPPI)
L'Òrgan Paritari de Polítiques d'Igualtat (OPPI) rep informació periòdica dels casos i del seguiment i fa el seguiment i l'avaluació de l'aplicació del protocol.
A quin òrgan prepara la subdirecció general la informació estadística que n'ha de lliurar?
A la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals
La subdirecció general competent en matèria del protocol prepara la informació estadística que cal lliurar a la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals.
Una persona assetjada necessita atenció especialitzada en violències masclistes. A quins serveis la deriva el protocol?
A la xarxa pública especialitzada en l'atenció a les violències masclistes i LGBTI-fòbiques
El protocol preveu la derivació a la xarxa pública especialitzada en l'atenció a les violències masclistes i LGBTI-fòbiques quan la persona assetjada necessita atenció especialitzada.

Protocol · Actuacions I · prevenció i com es comunica

14 preguntes

El protocol estructura les actuacions preventives en quatre grups abans d'arribar a la intervenció. Quin dels següents NO hi figura com a grup de prevenció?
Reparació de la persona afectada
La reparació i l'acompanyament de la víctima s'enquadren en les actuacions d'intervenció del protocol, no en les preventives; els grups de prevenció són sensibilització i informació, detecció, formació i persones trans.
Dins les mesures de sensibilització, el protocol preveu incorporar una clàusula específica sobre l'assetjament a dos tipus de documents. Quins?
Als plecs de prescripcions tècniques dels contractes administratius i als convenis de pràctiques de la Generalitat
El protocol incorpora la clàusula específica relativa a aquestes conductes als plecs de prescripcions tècniques dels contractes administratius i als convenis de pràctiques.
El protocol preveu establir un sistema per fer consultes i rebre assessorament sobre assetjament de manera anònima. Quins mitjans en menciona?
Bústia, correu electrònic o telèfon
El protocol estableix un sistema —bústia, correu electrònic o telèfon— on es poden fer consultes i rebre assessorament sobre assetjament de manera anònima.
On ha d'establir el protocol un apartat de preguntes freqüents sobre les conductes d'assetjament?
Al web de Funció Pública de la Generalitat
El protocol concreta que l'apartat de preguntes freqüents s'ha d'establir al web de Funció Pública.
En la fase de prevenció, abans que hi hagi cap comunicació, entre els senyals que el protocol cita, com a exemple, per fer estudis de clima laboral i detectar les conductes d'assetjament, quin dels següents hi apareix?
L'augment de les sol·licituds de canvi de lloc de treball, com a possible senyal de la incidència d'aquestes conductes
Entre els indicadors de clima laboral, el protocol inclou l'augment de les sol·licituds de canvi de lloc de treball com a possible senyal indirecte d'aquestes conductes.
El protocol preveu dues formacions obligatòries en matèria d'assetjament. Com es diferencien?
Una de general sobre igualtat de gènere, diversitat sexual i no-discriminació i una d'especialitzada per a qui intervé en el protocol
El protocol preveu dues formacions obligatòries: una de general (igualtat de gènere, diversitat sexual i de gènere i no-discriminació, i prevenció i detecció de les conductes) i una d'especialitzada per a totes les persones que intervenen en la seva aplicació.
La formació obligatòria especialitzada que preveu el protocol s'adreça a qui intervé en la seva aplicació, amb especial atenció a un grup. Quin?
Totes les persones que participen en el procés d'investigació i la incoació d'expedients
La formació especialitzada del protocol posa especial atenció en les persones que participen en el procés d'investigació i la incoació d'expedients.
Quina mesura preventiva estableix el protocol específicament en relació amb les persones trans?
Vetllar per l'aplicació àgil del canvi de nom de les persones trans, assegurant que el nom sentit aparegui en tota la documentació
El protocol preveu vetllar per l'aplicació àgil del canvi de nom de les persones trans, assegurant que el seu nom sentit aparegui en tota la documentació i els processos que depenen de l'Administració de la Generalitat.
Com s'ha de presentar, per norma general, la sol·licitud d'intervenció del protocol?
Per mitjans electrònics, a través de l'eina de tramitació que garanteix la confidencialitat
La sol·licitud d'intervenció es presenta per mitjans electrònics, a través de l'eina de tramitació, que garanteix la confidencialitat de les dades i la documentació aportades.
Una persona externa a l'Administració vol iniciar una sol·licitud. Quina via li permet el protocol?
Registrar en paper el formulari i incloure la resta d'informació dins d'un sobre tancat
Les persones externes a l'Administració poden registrar en format paper el formulari i incloure dins d'un sobre tancat la resta d'informació i documentació annexa; en aquest cas s'assigna un codi a cada sol·licitud.
Segons el protocol, qui, a banda de la persona afectada i de les unitats administratives, pot presentar la sol·licitud d'intervenció?
Qualsevol persona que tingui coneixement d'una possible conducta recollida al protocol
El protocol permet que presenti la sol·licitud qualsevol persona que tingui coneixement d'una possible conducta recollida al protocol, sense que calgui cap acreditació prèvia.
Una sol·licitud la presenta un tercer i la persona afectada no dona el consentiment per a les actuacions del cas. Què fa la subdirecció general competent?
Du a terme igualment les diligències com a òrgan competent en funció pública
Si la persona afectada no dona el consentiment, la subdirecció general competent du a terme igualment les diligències i pren les mesures oportunes com a òrgan competent en matèria de funció pública: el consentiment condiciona el procediment del protocol, no la resposta de l'Administració.
Quan la sol·licitud d'intervenció no la presenta directament la persona afectada, què exigeix el protocol per iniciar les actuacions?
El consentiment exprés i informat de la persona afectada
Si la sol·licitud no la presenta la persona afectada, se n'ha d'incloure el consentiment exprés i informat per iniciar les actuacions, bé en presentar-la bé posteriorment a petició de la subdirecció general competent.
Just després de presentar-se una sol·licitud, la subdirecció general competent considera que cal aplicar mesures cautelars d'urgència. Com ha d'actuar?
Les notifica de forma motivada i immediata a la secretaria general de la presumpta víctima
Un cop presentada la sol·licitud, si cal aplicar mesures cautelars d'urgència, la subdirecció general competent les notifica de forma motivada i immediata a la secretaria general o l'òrgan competent al qual pertany la presumpta víctima.

Protocol · Actuacions II · la investigació i els terminis

16 preguntes

En quin termini màxim s'ha de posar en contacte la subdirecció general competent amb la persona afectada des que rep la sol·licitud d'intervenció?
Cinc dies hàbils
La subdirecció general competent, davant la sol·licitud d'intervenció, té un termini màxim de cinc dies hàbils per posar-se en contacte amb la persona afectada i iniciar la constatació d'indicis.
El protocol fixa un termini màxim per emetre l'informe de la investigació. Quin és?
Quinze dies hàbils
La subdirecció general competent ha d'emetre l'informe en el termini màxim de quinze dies hàbils des que es rep la sol·licitud d'intervenció.
La subdirecció fa la primera entrevista el dia 8 i acaba les proves el dia 12. Des de quin moment compta el termini màxim de quinze dies hàbils per a l'informe?
Des que es va rebre la sol·licitud d'intervenció
El termini de quinze dies hàbils per a l'informe es compta des que es rep la sol·licitud d'intervenció, no des de cap entrevista o diligència posterior.
El departament ha de comunicar a la subdirecció general competent la resolució i les mesures adoptades. En quin termini i des de quan?
Deu dies hàbils comptadors a partir de l'endemà del trasllat de l'informe
El departament disposa de deu dies hàbils comptadors a partir de l'endemà del trasllat de l'informe per comunicar la resolució i les mesures adoptades a la subdirecció general competent.
Un departament rep el trasllat de l'informe i decideix no incoar expedient disciplinari ni adoptar les mesures proposades. Què li exigeix el protocol?
Motivar aquesta decisió
Si el departament decideix no incoar expedient disciplinari o no adoptar les mesures proposades a l'informe, ha de motivar aquesta decisió; pot apartar-se de l'informe, però no en silenci.
Entre els qui poden assessorar la unitat en la investigació, el protocol cita personal tècnic d'una especialitat concreta de la prevenció de riscos. Quina?
Ergonomia i psicosociologia aplicada
El protocol esmenta el personal tècnic amb l'especialitat d'ergonomia i psicosociologia aplicada, o sanitari del servei de prevenció, amb formació especialitzada, com a possible assessor de la investigació.
Si la investigació requereix pèrits externs o altres especialistes, què aporten segons el protocol i què se'n fa?
Informes d'aproximació, amb caràcter confidencial, que trameten a l'òrgan instructor perquè els custodiï
Els pèrits externs o altres especialistes aporten informes d'aproximació, amb caràcter confidencial, que trameten a l'òrgan instructor perquè els custodiï.
Què ha d'incloure com a mínim la investigació segons el protocol?
Entrevistes a la part presumptament assetjadora i la presumptament assetjada i als testimonis
La investigació ha d'incloure, com a mínim, entrevistes a les persones afectades —la part presumptament assetjadora i la presumptament assetjada— i, si n'hi ha, als testimonis i a altre personal amb informació rellevant.
Com s'han de convocar els testimonis en la investigació, segons el protocol?
En dies o franges horàries diferents i en un espai adequat
El protocol estableix que els testimonis es convoquin en dies o en franges horàries diferents i en un espai adequat per garantir la confidencialitat necessària.
La part presumptament autora, degudament citada, decideix no comparèixer a l'entrevista sense causa justificada. Què passa amb la investigació?
Les actuacions d'investigació continuen igualment
Les actuacions d'investigació continuen en cas que la part presumptament autora, degudament citada, decideixi no comparèixer sense cap causa justificada.
Amb el procediment ja obert i la investigació en curs, quina possibilitat reconeix el protocol a la presumpta víctima en qualsevol moment abans de l'informe?
Aportar noves proves que no tenia a la seva disposició en presentar la sol·licitud
Abans de l'informe, la presumpta víctima pot aportar noves proves que no estiguessin a la seva disposició en el moment de presentar la sol·licitud d'intervenció.
L'informe de la investigació pot anar en quatre sentits possibles. Quin dels següents n'és un?
No constatar assetjament del protocol però sí indicis d'una altra falta disciplinària
Un dels quatre sentits de l'informe és no constatar indicis d'assetjament del protocol però constatar indicis que la situació pot constituir una altra falta disciplinària, i proposar l'establiment de mesures cautelars.
Si de la investigació no queden provats els fets denunciats, què estableix expressament el protocol?
Que els fets no provats no equivalen a denúncies falses
El protocol recorda expressament que els fets no provats no equivalen a denúncies falses; només si es constata que les dades aportades o els testimonis són falsos es pot incoar expedient disciplinari.
Quin d'aquests continguts ha d'incloure com a mínim l'informe de la investigació?
La metodologia emprada
La metodologia emprada és un dels continguts mínims que el protocol exigeix a l'informe de la investigació.
Un comandament pregunta en quant de temps ha de comunicar el departament la resolució d'un cas d'assetjament. Què diu el protocol?
Deu dies hàbils des de l'endemà del trasllat de l'informe
El departament comunica la resolució en deu dies hàbils, comptats des de l'endemà del trasllat de l'informe.
Una investigació del protocol no arriba a provar els fets d'assetjament denunciats. Què NO es pot concloure automàticament, segons el propi protocol?
Que la denúncia era falsa
El protocol ho diu expressament: els fets no provats no equivalen a denúncies falses.

Protocol · Actuacions III · mesures i accident laboral

14 preguntes

En quin moment del procediment es poden adoptar les mesures cautelars que preveu el protocol?
En qualsevol de les fases de la investigació, degudament motivades
Les mesures cautelars es poden adoptar en qualsevol de les fases de la investigació, per garantir la protecció suficient de la víctima i impedir la continuïtat de la presumpta situació d'assetjament.
Quin límit imposa el protocol a les mesures cautelars pel que fa a la resolució del cas?
Que les mesures adoptades no pressuposen en cap cas la resolució final del procediment
El protocol estableix que les mesures cautelars no pressuposen en cap cas la resolució final del procediment.
S'han adoptat mesures cautelars mentre dura la investigació. Quina cautela afegeix el protocol sobre els seus efectes en les persones afectades?
Que han d'evitar causar perjudicis de difícil o impossible reparació a les persones presumptament responsables dels fets
Les mesures cautelars han d'evitar causar perjudicis de difícil o impossible reparació a les persones presumptament responsables dels fets o a les persones interessades.
El protocol posa exemples de mesures cautelars, en una llista oberta. Quin dels següents hi apareix?
Prohibicions d'acostament i de comunicació, entre d'altres
El protocol cita les prohibicions d'acostament i de comunicació entre els exemples de mesures cautelars, en una enumeració que no és tancada.
Durant les actuacions, la persona implicada pot estar acompanyada per una persona de la seva confiança. Quina d'aquestes opcions preveu el protocol?
Una delegada o delegat de prevenció de riscos laborals de la seva confiança
El protocol admet que la persona de confiança sigui una delegada o delegat de prevenció de riscos laborals, entre altres opcions que també preveu.
De la investigació es conclou que hi ha hagut assetjament amb danys psíquics a la salut de la víctima. Com es qualifica aquesta situació?
Com un accident laboral
Quan de la investigació es conclou que hi ha hagut assetjament amb resultats de danys a la salut, tant físics com psíquics, es considerarà un accident laboral.
Un cop qualificat com a accident laboral el dany a la salut derivat de l'assetjament, on es tramita segons el protocol?
A la mútua d'accidents de treball i malalties professionals, per procedir al seu reconeixement
El dany a la salut qualificat com a accident laboral es tramita a la mútua d'accidents de treball i malalties professionals per procedir al seu reconeixement i atendre els danys físics o psíquics.
Quin dels següents NO és un dels drets que el protocol reconeix als empleats públics víctimes de violències sexuals?
La jubilació anticipada sense penalització
La jubilació anticipada no figura entre els drets del protocol; aquest en reconeix tres: la reducció o reordenació del temps de treball, la mobilitat geogràfica de centre de treball i l'excedència, en els termes que determini la legislació específica.
Un empleat públic s'absenta per la situació psicològica derivada de la violència sexual soferta. Quan es consideren justificades i remunerades aquestes absències?
Quan ho determinin els serveis socials d'atenció o els serveis de salut
Les absències motivades per la situació física o psicològica derivada de la violència sexual es consideren justificades i remunerades quan així ho determinin els serveis socials d'atenció o els serveis de salut, segons procedeixi.
Quina obligació manté la persona treballadora respecte de les absències justificades per violència sexual?
Comunicar-les com més aviat millor
El protocol estableix que aquestes absències es consideren justificades i remunerades sens perjudici que la persona treballadora les comuniqui com més aviat millor.
Un expedient disciplinari acaba amb sanció a l'assetjador i el departament vol reparar la víctima reincorporant-la al seu antic lloc. Com ha d'adoptar aquesta mesura?
Sempre d'acord amb la persona afectada
Les mesures de reparació s'adopten sempre d'acord amb la persona afectada, considerant els impactes causats pels fets i, eventualment, pels procediments posteriors.
Quin exemple de reparació de la persona afectada posa el protocol quan l'expedient acaba amb sanció?
La reinstauració al seu lloc de treball en cas d'haver-lo perdut
El protocol posa com a exemple de reparació la reinstauració al seu lloc de treball en cas d'haver-lo perdut, o altres formes de reparació simbòlica.
Quina mesura preveu el protocol respecte de les persones que han comès les conductes d'assetjament?
Oferir-los accés a recursos terapèutics o reeducatius per evitar que les reiterin
El protocol preveu oferir a les persones que han comès qualsevol de les conductes accés a recursos terapèutics o reeducatius, amb l'objectiu d'evitar que les reiterin.
Fins a quin moment s'ha de fer el seguiment de l'evolució del cas, segons el protocol?
Fins a la resolució definitiva
La subdirecció general competent ha de fer el seguiment de l'evolució del cas fins a la resolució definitiva.

Protocol · Seguiment · i les tres definicions, cara a cara

13 preguntes

Com es compon la comissió que constitueix l'OPPI per supervisar i avaluar l'aplicació del protocol?
Un membre de cada organització sindical que té representació en l'OPPI i el mateix nombre de membres en representació de l'Administració
La comissió està formada per un membre de cada organització sindical amb representació a l'OPPI i el mateix nombre de membres en representació de l'Administració de la Generalitat; és paritària en el sentit sindical.
Quina regla imposa el protocol als membres de la comissió en cas de malaltia o absència?
Que cap dels membres no podrà delegar el seu lloc en una altra persona
Pel caràcter de la informació que maneja, cap membre de la comissió no pot delegar el seu lloc en una altra persona en cas de malaltia o absència.
Quantes vegades l'any, com a mínim, s'ha de reunir la comissió de seguiment constituïda per l'OPPI?
Dues
La comissió es reunirà un mínim de dues vegades a l'any, sens perjudici que també es pugui reunir de manera extraordinària a petició de qualsevol de les parts.
Amb quina periodicitat mínima elabora la comissió un informe d'avaluació i seguiment que eleva al plenari de l'OPPI?
Un cop cada any
Un cop l'any, com a mínim, la comissió elabora un informe d'avaluació i seguiment de l'aplicació del protocol que s'eleva al plenari de l'OPPI.
Amb quina periodicitat mínima s'avalua el conjunt del protocol, segons el seu apartat de revisió?
Almenys cada tres anys, i sempre que el funcionament ho requereixi
El protocol serà objecte d'avaluació almenys cada tres anys, i es revisarà i modificarà quan el seu funcionament ho requereixi o per imperatiu legal o jurídic.
On s'incorporen els informes periòdics sobre el nombre d'intervencions del protocol?
A la diagnosi del Pla d'igualtat de la Generalitat de Catalunya
Els informes periòdics sobre el nombre d'intervencions i les seves conseqüències s'incorporen a la diagnosi del Pla d'igualtat de la Generalitat de Catalunya.
Segons el protocol, el comportament que constitueix assetjament sexual crea un entorn amb sis qualificatius. Quin hi afegeix respecte de la definició de la Llei 17/2015?
Molest
La definició d'assetjament sexual del protocol hi afegeix el qualificatiu «molest», de manera que en té sis, mentre que la definició d'assetjament sexual de la Llei 17/2015 no l'inclou.
Segons el protocol, l'assetjament per raó de sexe es vincula a quatre situacions laborals concretes. Quina d'aquestes hi figura?
L'accés al treball remunerat
El protocol vincula l'assetjament per raó de sexe a l'accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l'ocupació o la formació.
Una definició d'assetjament del tema inclou el terme «vexatori» entre els qualificatius de l'entorn. De quina de les tres fonts es tracta?
La Llei 19/2020, d'igualtat de tracte
El qualificatiu «vexatori» només apareix a la definició d'assetjament discriminatori de la Llei 19/2020, d'igualtat de tracte; és l'única de les tres fonts que l'empra.
Un enunciat descriu un comportament d'índole sexual que crea un entorn «molest». A quina de les tres fonts correspon aquesta combinació?
Al protocol d'assetjament
Quan «molest» acompanya un comportament d'índole sexual, la font és el protocol, l'única que afegeix «molest» a la definició d'assetjament sexual.
Si l'enunciat descriu un comportament «per motiu del sexe» d'una persona que crea un entorn «molest», de quina font parla?
De la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva
La combinació de «per motiu del sexe» amb el qualificatiu «molest» correspon a la definició d'assetjament per raó de sexe de la Llei 17/2015, que sí que inclou «molest».
Segons la Llei 17/2015, de quina naturalesa és el comportament que constitueix assetjament sexual?
De naturalesa sexual
La Llei 17/2015 defineix l'assetjament sexual com un comportament verbal, no verbal o físic de naturalesa sexual que atempta contra la dignitat de la persona.
Quina de les tres definicions del tema es construeix a partir d'algun dels dotze motius de discriminació de l'article primer?
L'assetjament discriminatori de la Llei 19/2020
L'assetjament discriminatori de la Llei 19/2020 és el que es basa en algun dels dotze motius de l'article primer d'aquesta llei.

Repàs final · xifres i diferències entre les tres fonts

11 preguntes

La inversió de la càrrega de la prova surt a les dues lleis del tema. Segons la Llei 19/2020, en el procediment administratiu d'instrucció, si qui al·lega haver patit discriminació aporta indicis racionals i fonamentats, què correspon a l'altra part?
Provar, la part que ha infligit la discriminació, que el seu comportament no ha estat discriminatori
A la Llei 19/2020 (art. 22.4) la part que ha infligit la discriminació ha de PROVAR que el seu comportament no ha estat discriminatori. L'opció de la justificació objectiva i raonable és la fórmula de la Llei 17/2015, no d'aquesta.
Segons la Llei 17/2015, davant d'indicis fonamentats d'assetjament sexual o per raó de sexe, com ha d'actuar la part demandada?
aportar una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de llur proporcionalitat
A la Llei 17/2015 (art. 32.2.e) la part demandada aporta una justificació objectiva i raonable, suficientment provada. «Provar que no ha estat discriminatori» és la fórmula de la Llei 19/2020.
En quina de les tres fonts del tema apareix el terme «vexatori», dins de la definició de l'assetjament discriminatori?
A la Llei 19/2020, la llei general
«Vexatori» només surt a la Llei 19/2020, a l'assetjament discriminatori. El terme «molest», en canvi, surt a l'assetjament per raó de sexe de la 17/2015 i al sexual del protocol.
La discriminació múltiple es defineix a les tres fonts, però no amb el mateix subjecte. De qui es predica segons la Llei 17/2015?
una dona de grups també discriminats
A la Llei 17/2015 la discriminació múltiple la pateix una dona pel fet de pertànyer a altres grups que també solen ésser discriminats. A la Llei 19/2020 i al protocol el subjecte és qualsevol persona, per la concurrència o la interacció de diversos motius.
La discriminació indirecta enumera tres elements a la Llei 19/2020 —disposició, criteri o pràctica. Quin element hi afegeixen la Llei 17/2015 i el protocol?
La interpretació
La Llei 17/2015 i el protocol afegeixen la interpretació als tres elements de la 19/2020 (disposició, criteri o pràctica).
La coeducació es defineix a les dues lleis i no igual. Segons la Llei 17/2015, en què consisteix?
A valorar indistintament l'aportació de dones i homes
A la Llei 17/2015 la coeducació consisteix a valorar indistintament l'experiència, les aptituds i l'aportació social i cultural de dones i homes. La fórmula de la Llei 19/2020 parla d'orientació sexual, identitat i expressió de gènere, que la 17/2015 també esmenta en altres definicions.
Com s'anomena, al protocol d'assetjament, la pressió o represàlia exercida contra qui dona suport a una persona víctima?
Violència de segon ordre
El protocol ho anomena «violència de segon ordre». La Llei 19/2020 anomena el mateix fenomen «discriminació de segon ordre».
Com ha de ser, segons la Llei 19/2020, la formació dels professionals que fan tasques de prevenció, detecció, atenció, assistència i recuperació?
obligatòria, inicial i continuada
La Llei 19/2020 la defineix com «obligatòria, inicial i continuada». La fórmula «bàsica, progressiva i permanent» és la de la Llei 17/2015.
Els plans d'igualtat de les dues lleis es diferencien en qui els redacta, però coincideixen en un sol pas. En quin?
Qui els aprova
L'únic que coincideix és qui els aprova: el Govern. El de la 19/2020 el redacta l'Oficina d'Igualtat de Tracte; el de la 17/2015 el dissenya l'Institut Català de les Dones.
Rebuda una sol·licitud d'intervenció per assetjament, de quant temps disposa la unitat competent per contactar amb la persona afectada, segons el protocol?
Cinc dies hàbils
El protocol dona cinc dies hàbils per contactar amb la persona afectada. Els altres terminis del procediment són quinze dies per l'informe i deu per la resolució.
De quant és el termini per emetre l'informe sobre una situació d'assetjament segons el protocol?
quinze dies hàbils des que es rep la sol·licitud
Són quinze dies hàbils, comptats des que es rep la sol·licitud d'intervenció. No confondre amb els cinc dies per contactar l'afectada ni amb els deu de la resolució.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 3 Preguntes del tema 5 →

Àudio, làmines i test del tema 4 · Tots els temes · Generador de tests