Les 147 preguntes del tema 5

Llei 1/1998, de política lingüística. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 5

Presentació i introducció

13 preguntes

Quina norma regula la política lingüística a Catalunya?
La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
És la Llei 1/1998, de 7 de gener, publicada al DOGC 2553 del 9 de gener de 1998.
Un tècnic prepara una nota sobre fonts normatives i ha de dir quin text queda substituït en matèria lingüística. Quina llei substitueix la Llei 1/1998?
La Llei 7/1983, de normalització lingüística a Catalunya
La disposició final tercera diu que la Llei 7/1983 és substituïda pels preceptes d'aquesta Llei, sens perjudici que passi a formar part de la tradició jurídica catalana.
Quin precepte desplega la Llei 1/1998?
L'article 3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
L'article 1.1 diu literalment que l'objecte és el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Què va comportar la Llei 7/1983?
La despenalització del català
El preàmbul diu que la Llei 7/1983, de normalització lingüística, va comportar la despenalització del català i que en catorze anys de vigència n'ha estès el coneixement a la gran majoria de la població.
Quin efecte històric atribueix la Llei 1/1998 a la Llei 7/1983?
La despenalització del català
El preàmbul diu que la Llei 7/1983 va comportar la despenalització del català i que en catorze anys de vigència n'ha estès el coneixement a la gran majoria de la població.
Un opositor repassa l'índex de la Llei 1/1998 i veu que d'un capítol sencer no ha pres cap nota. Quina matèria hi reuneix la toponímia i l'antroponímia?
L'onomàstica
El capítol II regula l'onomàstica, és a dir la toponímia i l'antroponímia. L'ensenyament és el III i l'activitat socioeconòmica el V.
Un formador compara l'índex de la Llei 1/1998 amb el del text de 1983. Quines dues matèries noves hi van rebre un bloc propi que la Llei de 1983 no tenia?
L'onomàstica i l'activitat socioeconòmica
El preàmbul diu que segueix l'estructura de la Llei 7/1983, a la qual s'addicionen els capítols destinats a l'onomàstica i a l'activitat socioeconòmica.
De què depèn que la Llei 1/1998 creï obligacions per a una empresa privada?
Del caràcter de servei públic de la seva activitat
La Llei només crea obligacions per a determinades empreses si el caràcter de servei públic de llur activitat i la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes ho fan aconsellable.
Un tècnic ha de citar la part final de la Llei 1/1998 en un informe i li cal el recompte de les dues sèries de normes que la tanquen. Quantes n'hi ha de cada una?
Tres de transitòries i tres de finals
Tres i tres, i no han variat des de 1998.
Quines dues normes determinen el marc jurídic de la llengua catalana?
La Constitució del 1978 i l'Estatut del 1979
El preàmbul ho diu així: el marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució espanyola del 1978 i per l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979.
Un opositor ha de situar la norma sobre la capacitació lingüística del personal al servei de les administracions dins de l'estructura de la Llei 1/1998. A quin bloc pertany i quina matèria abraça?
Al capítol I, que regula l'ús institucional
El capítol I es titula L'ús institucional i comprèn els articles 8 a 17, l'11 inclòs.
Un comerciant demana a l'oficina de garantia lingüística si la Llei de política lingüística li imposa obligacions pel fet de ser un particular.
Té caràcter indicatiu per als ciutadans i ciutadanes
La Llei té caràcter indicatiu per als ciutadans i ciutadanes.
Una opositora ha de localitzar en quin capítol de la Llei 1/1998 se situa l'impuls institucional de la llengua, que tanca l'articulat del text.
El capítol VI, l'últim dels set capítols de l'articulat, sobre l'impuls institucional
L'articulat es distribueix en set capítols i l'impuls institucional n'és el capítol VI.

Article 1 · L'objecte i els objectius

10 preguntes

Quins tres verbs aplica la Llei 1/1998 a l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits?
Emparar, fomentar i normalitzar
L'article 1.1 diu «per tal d'emparar, fomentar i normalitzar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits».
Una opositora fitxa el precepte que fixa l'objecte de la Llei 1/1998 abans del simulacre. Quin verb hi apareix referit conjuntament a les dues llengües oficials?
Garantir-ne l'ús normal i oficial
De les dues llengües juntes, la Llei fa servir «garantir-ne l'ús normal i oficial».
Un servei de normalització programa cursos oberts a tota la població per fer créixer el nombre de parlants. A quina finalitat de la Llei respon?
Assegurar l'extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i ciutadanes
La lletra d és la de l'extensió del coneixement; la a és emparar i fomentar, la b donar efectivitat i la c normalitzar i fomentar.
Un servei de normalització ha de llistar en un pla d'actuació els cinc àmbits on la Llei 1/1998 vol normalitzar l'ús del català. Quins són aquests àmbits?
Administració, ensenyament, mitjans de comunicació social, indústries culturals i món socioeconòmic
Són cinc àmbits, i coincideixen amb els capítols de la Llei.
Un opositor ha treballat les finalitats principals de la Llei 1/1998 i li queda per llegir el tram que tanca el seu primer precepte. Què hi afegeix aquell tram?
Un objectiu més: assolir la igualtat de drets i deures lingüístics
L'apartat 3 diu que és també un objectiu assolir la igualtat pel que fa als drets i els deures lingüístics dels ciutadans i ciutadanes.
Un ajuntament redacta un pla d'actuació lingüística. Com s'assoleix la igualtat de drets i deures lingüístics dels ciutadans segons la Llei 1/1998?
Amb la promoció de les accions necessàries i la remoció dels obstacles
Literal de l'article 1.3: promoció de les accions necessàries i remoció dels obstacles que avui la dificulten.
En definir-ne l'objecte, l'ús de l'aranès que empara la Llei 1/1998 és el de quin territori?
La Vall d'Aran
L'article 1.1 diu «l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran».
Un consorci cultural vol finançar una campanya per animar la població a fer servir el català. Quin dels objectius de la Llei 1/1998 hi dona cobertura?
Emparar i fomentar l'ús del català per tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya
La lletra a de l'article 1.2 fixa l'objectiu d'emparar i fomentar l'ús del català.
Un ajuntament vol justificar que els seus impresos valguin igual en les dues llengües que es parlen a Catalunya. A quina finalitat de la Llei 1/1998 s'empara?
Donar efectivitat a l'ús oficial del català i del castellà
La lletra b de l'article 1.2 vol donar efectivitat a l'ús oficial de les dues llengües.
Una tècnica lingüística ha de resumir en un informe els objectius que es proposa la Llei 1/1998 i té quatre frases apuntades. Quina ha de descartar?
Fomentar la comunicació entre els diferents territoris de parla catalana
Fomentar la comunicació entre els territoris de parla catalana és un deure de l'article 6.1, no un objectiu de l'article 1.

Article 2 · La llengua pròpia

11 preguntes

Què afirma la Llei 1/1998 del català, a més de ser la llengua pròpia de Catalunya?
La singularitza com a poble
Literal: «El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble».
En un informe, una secretària municipal cita el precepte que declara el català llengua pròpia. De quines institucions és, doncs, el català «la llengua»?
De totes les institucions de Catalunya
La lletra a diu «la llengua de totes les institucions de Catalunya», i després n'enumera set àmbits en especial.
Una oficina de l'Administració de l'Estat a Catalunya ha de redactar una instrucció interna d'usos lingüístics i el responsable vol transcriure-hi les paraules exactes de la Llei 1/1998. Quina fórmula fa servir la Llei quan es refereix a l'Administració de l'Estat a Catalunya?
La llengua preferentment emprada, en la forma que aquesta mateixa determini
La diferència amb la lletra a és exacta: les institucions de Catalunya, «la llengua de»; l'Administració de l'Estat, «la llengua preferentment emprada», i en la forma que ella mateixa determini.
Una tècnica revisa per a un informe els àmbits en què la Llei 1/1998 fa del català la llengua pròpia. Quin d'aquests àmbits NO hi apareix?
Els mitjans de comunicació privats
La lletra a parla dels mitjans de comunicació INSTITUCIONALS. Els privats no hi són.
Com a llengua pròpia, el català és també la llengua de quin element territorial?
La toponímia
La llista acaba amb «i de la toponímia».
A més de l'Administració de l'Estat, qui més queda sota la fórmula «preferentment emprada»?
Les altres institucions i les empreses i entitats que ofereixen serveis al públic
L'article 2.2.b inclou l'Administració de l'Estat, les altres institucions i, en general, les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic.
Un ajuntament aprova un pla d'actuació lingüística i el secretari n'ha de justificar la base jurídica a l'informe. Segons la Llei 1/1998, el compromís de les institucions de promoure la llengua pròpia depèn que el català sigui llengua oficial?
No: existeix amb independència del caràcter oficial del català i del castellà
L'article 2.3 ho diu literalment: el compromís existeix amb independència del caràcter oficial. Neix de la condició de llengua pròpia, no de la d'oficial.
Quin és el contingut del compromís especial que la Llei 1/1998 imposa a les institucions?
Promocionar el coneixement del català i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans
L'article 2.3 parla de promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús.
La ràdio municipal d'un poble del Vallès replanteja la llengua de les seves emissions. Quina ha d'emprar segons el règim que la Llei fixa per a les emissores públiques?
El català, perquè n'és la llengua com a mitjà de comunicació institucional
L'article 2.2.a inclou els mitjans de comunicació institucionals entre els àmbits on el català és la llengua.
Una empresa pública de transport de la Generalitat consulta si, en matèria de llengua, se li aplica la mateixa regla que a una entitat privada que atén el públic.
No: el català és la llengua de les empreses i els serveis públics de Catalunya
L'article 2.2.a esmenta les empreses i els serveis públics, a diferència de l'apartat 2.b.
Un informe municipal ha de citar la Llei 1/1998. Sota quin concepte jurídic atribueix al català la condició d'idioma de les institucions catalanes?
Com a llengua pròpia, segons l'enunciat de l'article 2.2
L'article 2.2 encapçala la llista amb «El català, com a llengua pròpia, és».

Articles 3 i 4 · Llengües oficials i drets lingüístics

12 preguntes

Segons la Llei 1/1998, com poden emprar els ciutadans les dues llengües oficials?
Indistintament, en totes les activitats públiques i privades, sense discriminació
Literal de l'article 3.2: indistintament, en totes les activitats públiques i privades, sense discriminació.
Quina eficàcia tenen els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials?
Plena validesa i eficàcia pel que fa a la llengua
L'article 3.2 diu que tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia. És el principi del qual pengen els articles del capítol I.
A qui reconeix la Llei 1/1998 els drets lingüístics?
A tothom a Catalunya
L'article 4.1 diu «a Catalunya tothom té dret a»: no exigeix veïnatge, residència ni nacionalitat.
Una oficina d'atenció al públic instrueix una reclamació d'una persona que diu que no se li ha respectat un dret lingüístic, i la instructora ha de comprovar al text de la Llei 1/1998 si el dret invocat hi està reconegut sense condicions. Quin dels cinc drets que la norma enumera porta una limitació expressa?
El dret a ésser atès, «en els termes que aquesta Llei estableix»
Només la lletra c porta el condicionant «en els termes que aquesta Llei estableix». Els altres quatre no el porten.
Qui compareix en un acte públic d'un ajuntament invoca la facultat que la Llei 1/1998 reconeix a tothom en les relacions i els actes públics i privats. Quina és?
El dret a expressar-se en qualsevol de les dues llengües, oralment i per escrit
La lletra b és la d'expressar-se, en les relacions i els actes públics i privats.
A qui es pot adreçar tothom segons la Llei 1/1998 per garantir els drets lingüístics?
A l'Administració de la Generalitat i al Síndic de Greuges
L'apartat 2 és la via judicial, jutjats i tribunals. L'apartat 3 és la via de garantia: Administració de la Generalitat i Síndic de Greuges.
Per a què es pot adreçar tothom als jutjats i als tribunals segons la Llei 1/1998?
Per obtenir la protecció judicial del dret a emprar la seva llengua
Literal de l'article 4.2: per a obtenir la protecció judicial del dret a emprar la seva llengua.
Un servei d'atenció ciutadana ha de redactar un full informatiu encapçalat pel marc en què la Llei 1/1998 situa els drets lingüístics, i el cap de servei en vol la citació exacta. En quin marc situa la norma la llista de drets lingüístics?
En el d'una política activa de la Generalitat per arribar a la igualtat plena
L'article 4.1 comença situant-se d'acord amb l'article 3 de l'Estatut i en el marc d'una política activa de la Generalitat per a crear les condicions de la igualtat plena.
Una persona nouvinguda pregunta a un servei d'acollida per l'aprenentatge dels idiomes del país. Quina de les cinc facultats lingüístiques de la Llei 1/1998 l'empara?
El dret a conèixer les dues llengües oficials de Catalunya
La lletra a de l'article 4.1 reconeix el dret a conèixer les dues llengües oficials.
Una assessora jurídica té quatre facultats apuntades. Quina figura entre els cinc drets lingüístics que la Llei 1/1998 reconeix a tothom a Catalunya?
Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits
La lletra d de l'article 4.1 reconeix el dret d'emprar lliurement les dues llengües en tots els àmbits.
Un aspirant considera que en un procés selectiu municipal se l'ha tractat pitjor per haver fet servir el castellà. Quin dret de la Llei 1/1998 pot invocar?
No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra
La lletra e de l'article 4.1 reconeix el dret a no ésser discriminat per raó de la llengua oficial emprada.
Un tècnic redacta una nota interna i ha de reproduir amb exactitud com declara la Llei 1/1998 l'oficialitat de les llengües a Catalunya. Com ho diu?
El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà
L'article 3.1 declara el català llengua oficial de Catalunya, «així com també ho és el castellà».

Articles 5, 6 i 7 · Principis rectors i unitat de la llengua

13 preguntes

Un ajuntament revisa amb el servei de personal el pla anual de formació. Què ha de garantir la Generalitat respecte del personal de les administracions?
La capacitació i l'habilitació lingüístiques
L'article 5.1 parla de «la capacitació i l'habilitació lingüístiques del personal al servei de les administracions». És una garantia de la Generalitat, no una obligació del personal: aquesta és l'article 11.
Quina d'aquestes NO és una garantia a càrrec de la Generalitat?
La projecció exterior de la llengua catalana
La projecció exterior és de l'article 6.1, no de l'article 5.1.
Quines actuacions ha de fer la Generalitat en matèria de llengua pròpia?
D'emparament, de protecció i de promoció i foment de l'ús del català
Literal de l'article 5.2, amb l'adopció de les mesures necessàries i la destinació dels recursos suficients.
Amb què ha de dur a terme la Generalitat les actuacions de foment del català?
Amb les mesures necessàries i els recursos suficients
L'article 5.2 acaba amb «l'adopció de les mesures necessàries i la destinació dels recursos suficients».
A qui correspon l'autoritat lingüística segons la Llei 1/1998?
A l'Institut d'Estudis Catalans
L'article 6.2 diu que, d'acord amb la legislació vigent, correspon a l'Institut d'Estudis Catalans l'autoritat lingüística.
Què ha de fer la Generalitat respecte de la unitat de la llengua segons la Llei 1/1998?
Vetllar per la protecció de la unitat del català
L'article 6.1 diu que la Generalitat ha de vetllar per la protecció de la unitat del català. Els acords amb altres territoris són de la disposició addicional segona.
Segons la Llei 1/1998, amb qui comparteix Catalunya el patrimoni de la llengua catalana?
Altres territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat lingüística
Literal de l'article 6.1.
Quin és l'estat actual del precepte de la Llei sobre l'aranès?
Derogat
Al text consolidat hi apareix el títol i, a sota, les paraules «no vigent».
Un tècnic actualitza una fitxa legislativa. Quina norma va deixar sense vigència l'únic precepte derogat del text de 1998?
La Llei 35/2010, de l'occità, aranès a l'Aran
La disposició derogatòria de la Llei 35/2010, d'1 d'octubre.
Una opositora consulta el text consolidat de la Llei 1/1998 i hi troba un precepte buit de contingut, amb el títol intacte. Quin era aquest títol?
Reconeixement i protecció de l'aranès
Al text consolidat el títol s'hi manté i el contingut hi és substituït per «no vigent».
Un servei lingüístic discuteix si la Llei 1/1998 atribueix ella mateixa l'autoritat lingüística o si ho fa per remissió. Què hi diu el text?
Ho fa d'acord amb la legislació vigent
L'article 6.2 encapçala l'atribució amb «d'acord amb la legislació vigent»: no és una atribució nua.
Un pla comarcal de política lingüística té quatre mesures apuntades. Quina figura entre les garanties que la Llei 1/1998 encarrega a la Generalitat?
La igualtat plena dels ciutadans i ciutadanes quant a drets i deures lingüístics
L'article 5.1 inclou entre les garanties la igualtat plena quant a drets i deures lingüístics, en tots els àmbits.
Una regidora d'educació vol saber què ha de garantir la Generalitat, segons la Llei 1/1998, respecte de l'aprenentatge dels idiomes oficials per part de tothom?
L'ensenyament de les dues llengües a tota la població
L'article 5.1 obliga la Generalitat a garantir l'ensenyament de les dues llengües a tota la població.

Articles 8 i 9 · Publicació de normes i llengua de les administracions

14 preguntes

Com es publiquen les lleis que aprova el Parlament de Catalunya?
En edicions simultànies en català i en castellà al DOGC
L'article 8.1 demana edicions simultànies al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Un servei jurídic ha de citar en castellà una llei catalana dins un escrit. A qui correspon fer la versió oficial castellana de les lleis del Parlament?
Al Parlament
L'article 8.1 ho diu literalment: «Correspon al Parlament de fer-ne la versió oficial castellana».
Un jurista compara com arriben al diari oficial les lleis del Parlament i les disposicions generals del Govern. Quin condicionant porta només el segon cas?
«Si escau»
Les lleis del Parlament es publiquen sempre en edicions simultànies; les disposicions generals i resolucions normatives, «si escau».
Un servei de publicacions classifica els textos del mes. A quines normes, a més de les lleis del Parlament, s'aplica l'edició simultània?
A les disposicions generals i resolucions normatives del Govern, de l'Administració i les institucions de la Generalitat i de les administracions locals
L'article 8.2 és més ampli que els decrets: inclou també les institucions de la Generalitat i les administracions locals.
Qui NO figura entre els obligats a emprar el català internament?
Les empreses privades que presten serveis al públic
L'article 9.1 obliga la Generalitat, les administracions locals, les altres corporacions públiques, les institucions i empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis. Les empreses privades no hi són.
Quina llengua han d'emprar les administracions en les actuacions internes i en la relació entre elles?
El català, sense cap matís
L'article 9.1 distingeix: «han d'emprar el català» cap endins i entre elles, i «l'han d'emprar normalment» en les comunicacions al ciutadà.
Una oficina d'atenció ciutadana posa en marxa el sistema de tramesa d'avisos i resolucions dels expedients que hi obren les persones que s'hi adrecen, i demana un informe escrit abans d'aprovar els models. Com s'ha d'emprar el català en les comunicacions i notificacions al ciutadà?
Normalment, amb dret del ciutadà a rebre-les en castellà si ho demana
L'adverbi «normalment» i la reserva «si ho demanen» són la clau de l'article 9.1. El ciutadà ho ha de demanar: no és automàtic.
Una oficina prepara la tramesa mensual d'un expedient sancionador. A quines persones es refereix la Llei 1/1998 en parlar de comunicacions i notificacions?
A les residents en l'àmbit lingüístic català
La Llei diu «residents en l'àmbit lingüístic català», que és més ampli que «residents a Catalunya».
Com ha de regular el Govern de la Generalitat l'ús del català en les activitats administratives?
Mitjançant disposicions reglamentàries
L'article 9.2 parla de disposicions reglamentàries, per a tots els òrgans de la seva competència.
Segons la Llei 1/1998, qui ha de regular l'ús del català en el seu propi àmbit?
Les corporacions locals, les universitats i les altres corporacions públiques
L'article 9.3 cita les corporacions locals i les universitats, i afegeix que també ho han de fer totes les altres corporacions públiques.
Un servei lingüístic revisa les normes internes d'una corporació. Quin termini màxim fixava la Llei 1/1998 per aprovar-ne les normes d'usos lingüístics?
Dos anys des de l'entrada en vigor
Ho estableix la disposició transitòria primera: termini màxim de dos anys.
L'empresa concessionària del servei municipal d'aigües sosté que la Llei no la vincula perquè és una societat privada amb accionistes particulars.
La vincula: l'article 9.1 hi inclou els concessionaris dels serveis de les administracions
L'article 9.1 esmenta els concessionaris dels serveis de les administracions i corporacions.
Una universitat pública prepara el seu reglament d'usos lingüístics i el vicerector pregunta a quin criteri s'ha d'ajustar la regulació que acabi aprovant.
A l'àmbit de les competències respectives i al que disposa l'article 9.1
L'article 9.3 mana regular l'ús del català en l'àmbit de les competències respectives, d'acord amb l'apartat 1.
Un secretari general vol saber sobre quins òrgans abasta la regulació de l'ús del català en les activitats administratives que ha d'aprovar el Govern.
Tots els òrgans de la competència del Govern de la Generalitat
L'article 9.2 abasta les activitats administratives de tots els òrgans de la competència del Govern.

Article 10 · Els procediments administratius

11 preguntes

Quina llengua s'ha d'emprar en els procediments administratius tramitats a Catalunya?
El català
L'article 10.1 diu que s'ha d'emprar el català, sens perjudici dels drets del ciutadà que el mateix apartat enumera.
Al taulell d'un organisme es recullen les peticions escrites d'una persona. Quin dels seus drets en el procediment administratiu exigeix que ho sol·liciti?
Rebre notificacions en castellà
El condicionant «si ho sol·liciten» només s'aplica a rebre notificacions. Presentar documents i fer manifestacions en castellà no cal sol·licitar-ho.
Què ha de lliurar l'Administració a qui ho sol·liciti segons la Llei 1/1998?
Una testimoniança traduïda d'allò que l'afecta
La paraula de la Llei és «testimoniança», i és d'allò que els afecta, no de tot l'expedient.
Al taulell d'un organisme, una persona amb un expedient d'ajuts obert hi presenta una petició escrita. Què NO pot comportar la sol·licitud de traducció segons la Llei 1/1998?
Perjudici o despesa al sol·licitant, retards, ni suspensió de la tramitació i els terminis
L'article 10.2 ho enumera: ni perjudici ni despesa al sol·licitant, ni retards en el procediment, ni suspendre'n la tramitació i els terminis establerts.
Quins òrgans tramiten els procediments en què s'ha d'emprar el català?
L'Administració de la Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions de Catalunya
L'Administració de l'Estat és l'article 12 i la justícia l'article 13.
En quina llengua s'ha de lliurar a la persona interessada la testimoniança traduïda?
En la llengua oficial demanada
L'article 10.2 diu «en la llengua oficial demanada».
En un expedient d'activitats la persona interessada aporta un escrit en castellà i el tècnic dubta si l'ha de retornar perquè el presenti en català.
L'ha d'admetre: l'article 10.1 reconeix el dret a presentar documents en castellà
L'article 10.1 salva el dret dels ciutadans a presentar documents en castellà.
En el tràmit d'audiència d'un expedient sancionador la persona interessada vol fer les seves manifestacions orals en castellà i l'instructor s'hi resisteix.
Les pot fer en castellà: l'article 10.1 n'hi reconeix el dret
L'article 10.1 salva el dret dels ciutadans a fer manifestacions en castellà.
Un veí que no és part en un expedient urbanístic municipal demana una còpia traduïda de tot el que hi consta i el tècnic ha de comprovar qui té dret a obtenir-la.
Qualsevol persona interessada en el procediment que ho sol·liciti
L'article 10.2 obliga a lliurar-la a les persones interessades que ho sol·licitin.
La persona interessada presenta tots els seus escrits en castellà i l'instructor es planteja si ha de continuar tramitant l'expedient en aquesta llengua.
No: el català s'ha d'emprar sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes
L'article 10.1 imposa el català en el procediment «sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes».
Una gestoria tramita expedients davant diversos organismes públics de Barcelona. A quin d'aquests no li és aplicable la regla del català en els procediments?
A l'Administració de l'Estat en les seves oficines de Catalunya
L'article 10.1 no inclou l'Administració de l'Estat entre les administracions que hi queden subjectes.

Article 11 · La capacitació lingüística del personal

12 preguntes

Quin nivell de coneixement ha de tenir el personal al servei de les administracions de Catalunya?
Adequat i suficient de les dues llengües oficials
L'article 11.1 exigeix un coneixement adequat i suficient de les DUES llengües oficials, tant oral com escrit.
Un tribunal de selecció redacta les bases d'una convocatòria de places d'auxiliar administratiu en una corporació pública i, abans de fixar com s'avaluarà la llengua, demana un informe sobre quin referent ha d'aplicar. Quin criteri fixa el nivell exigible segons la Llei 1/1998?
Que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball
El criteri és funcional: el que el faci apte per a les funcions pròpies del seu lloc de treball.
Un servei de formació programa els cursos de llengua. A quins col·lectius ha de garantir el Govern l'ensenyament del català segons la Llei 1/1998?
Administració de la Generalitat, corporacions locals, universitats públiques i Administració de justícia
Quatre col·lectius, i el de l'Administració de justícia de Catalunya és el que més s'oblida.
A més de garantir l'ensenyament del català al personal públic, què ha de fer el Govern?
Fomentar mesures de reciclatge
L'article 11.2 acaba amb «i fomentar mesures de reciclatge d'aquest personal».
Una aspirant revisa la documentació que ha d'aportar. De quin idioma s'ha d'acreditar el coneixement en el procés de selecció segons la Llei 1/1998?
Només de la llengua catalana
Aquest és el contrast del tema: l'exigència general de l'article 11.1 és de les dues llengües; l'acreditació en el procés de selecció, només del català.
Un servei de recursos humans prepara una convocatòria de contractes temporals. L'acreditació del coneixement del català afecta també qui no és funcionari?
Sí, l'article hi diu expressament «inclòs el personal laboral»
L'incís «inclòs el personal laboral» és literal de l'article 11.3.
A quina normativa remet la Llei 1/1998 per fixar els termes de l'acreditació del català?
A la legislació de la funció pública
La Llei no fixa cap nivell: remet «als termes establerts per la legislació de la funció pública».
A quines administracions es refereix l'acreditació en els processos de selecció?
A la Generalitat, l'Administració local i l'administració i els serveis de les universitats
La provisió de places de justícia remet a l'article 11, per la via de l'article 13.5.
En una unitat de personal es revisa el cas d'un empleat que ha fet servir una llengua diferent de la prevista en una comunicació oficial. Per quina via respon el personal de l'Administració que incompleix els manaments lingüístics?
Que els preceptes de la Llei el vinculen d'acord amb les normes de la funció pública
La Llei no estableix sancions per als ciutadans; per al personal, la via és la disciplinària de la funció pública.
Un ajuntament prepara les bases d'una plaça d'atenció al públic i discuteix si el nivell de llengua exigible es pot acreditar únicament per escrit.
No: el nivell exigible s'ha de tenir tant en l'expressió oral com en l'escrita
L'article 11.1 exigeix el nivell «tant en l'expressió oral com en l'escrita».
En un procés de selecció per a places de l'administració d'una universitat pública es discuteix amb quin criteri s'ha de fixar el nivell de català exigit.
S'ha d'acreditar en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti
L'article 11.3 exigeix l'acreditació en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti.
El personal d'un consorci públic adscrit a una diputació queda afectat de la mateixa manera per l'exigència de coneixement de les dues llengües oficials?
Sí: l'article 11.1 abasta les corporacions i les institucions públiques
L'article 11.1 abasta les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya.

Articles 12 i 13 · Administració de l'Estat i actuacions judicials

13 preguntes

Són vàlides les actuacions de l'Administració de l'Estat fetes a Catalunya en català?
Sí, orals i escrites, sense necessitat de traducció
L'article 12.1 ho diu per a les actuacions orals i escrites, i sense necessitat de traducció.
Es pot exigir una traducció a qui es relaciona amb l'Administració de l'Estat a Catalunya?
No se li pot exigir cap mena de traducció
L'article 12.2 acaba amb «i no se li pot exigir cap mena de traducció». L'article 13.2 ho repeteix per a l'Administració de justícia.
El servei d'assessorament lingüístic d'un col·legi professional de Barcelona rep la consulta d'un advocat que ha de presentar escrits en una de les dues llengües oficials en un procediment que es tramita fora de la jurisdicció ordinària, i cal delimitar l'extensió que la Llei fa d'aquest règim. A quins tribunals s'aplica aquesta extensió?
Als tribunals eclesiàstics i als arbitrals
L'article 13.4 cita els tribunals eclesiàstics i els arbitrals, i l'extensió no abasta tot l'article.
Un tribunal arbitral de Barcelona es pregunta per l'exigència de capacitació del personal que la Llei 1/1998 imposa a la justícia. També se li aplica?
No, només li arriben les normes de les actuacions
L'extensió de l'article 13.4 abasta els apartats 1, 2 i 3 —validesa, atenció i testimoniances—, no la provisió de places de l'apartat 5.
Què ha de rebre de l'Administració de justícia qui ho sol·liciti?
Les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que l'afecten
I sense retards de cap mena per raó de llengua.
Com pot relacionar-se tothom, segons la Llei 1/1998, amb l'Administració de l'Estat a Catalunya?
Oralment i per escrit, en la llengua oficial que esculli
L'article 12.2 reconeix a tothom el dret de relacionar-s'hi oralment i per escrit en la llengua oficial que esculli i d'ésser-hi atès, sense cap traducció.
Un sindicat revisa l'oferta de places de les oficines judicials de Tarragona. A quin personal de l'Administració de justícia s'exigeix el coneixement lingüístic?
Al dependent de la Generalitat
La limitació «dependent de la Generalitat» és literal i exclou la resta del personal judicial.
En quina llengua pot relacionar-se tothom amb l'Administració de justícia?
En la llengua oficial que esculli, i ha d'ésser atès
L'article 13.2, oralment i per escrit, sense que calgui aportar traducció.
Un advocat presenta una demanda redactada en català en un jutjat de Tarragona i la contrapart al·lega que cal aportar-ne una traducció al castellà.
Són vàlides les actuacions judicials fetes en qualsevol de les dues llengües oficials
L'article 13.1 declara vàlides les actuacions judicials fetes en qualsevol de les dues llengües oficials.
Un jutjat adverteix que atendre una petició de documentació en l'altra llengua oficial comportarà uns dies més de demora en el lliurament a la part.
S'ha de lliurar sense retards per raó de llengua
L'article 13.3 ho imposa «sense retards per raó de llengua».
En la provisió de places de personal de l'Administració de justícia es pregunta com s'ha de concretar l'exigència de capacitació lingüística que s'hi aplica.
D'acord amb la normativa específica i en els termes establerts per reglament
L'article 13.5 remet a la normativa específica corresponent i als termes establerts per reglament.
Un organisme autònom estatal amb seu a Girona sosté que la Llei només parla d'òrgans de l'Administració de l'Estat i que per tant a ell no se li aplica.
L'article 12.1 es refereix als òrgans i els ens de l'Administració de l'Estat
L'article 12.1 parla dels òrgans i els ens de l'Administració de l'Estat.
Una oficina estatal amb seu a Madrid rep un escrit en català d'una empresa catalana i la persona que l'ha de tramitar en dubta. Hi és aplicable la Llei 1/1998?
L'article 12 regula les actuacions administratives fetes a Catalunya
L'article 12.1 es refereix a les actuacions administratives fetes a Catalunya.

Article 14 · Els documents públics

13 preguntes

En quina llengua es redacta un document públic si hi ha un sol atorgant?
En la que ell esculli
L'article 14.2: en la llengua oficial que esculli l'atorgant.
Dos cohereus compareixen davant d'una notària de Figueres. En quina llengua es redacta un document públic si hi ha diversos atorgants i no hi ha acord?
En totes dues llengües oficials
L'article 14.2: si no hi ha acord pel que fa a la llengua, l'escriptura o el document s'han de redactar en totes dues llengües oficials.
A una notaria de Vic es formalitza una escriptura de poders. En quina llengua es redacta un document públic si no s'escull expressament la llengua?
En català
Aquesta és la parella que més es confon: sense ACORD entre atorgants, les dues llengües (14.2); sense TRIA expressa, el català (14.3).
Què s'ha de fer abans de redactar un document públic, segons la Llei 1/1998?
Preguntar explícitament als atorgants quina llengua escullen
I la tria, en cap cas, no ha de comportar retard en la redacció i l'autorització del document.
Pot la tria de llengua comportar un retard en l'autorització del document públic?
No, en cap cas
L'article 14.3 ho prohibeix expressament: «en cap cas».
Què han de lliurar els fedataris públics segons la Llei 1/1998?
Les còpies i les testimoniances en la llengua que sol·liciti la persona interessada
En castellà o en català, segons que ho sol·liciti la persona interessada.
Sota la responsabilitat de qui es fan les traduccions de còpies i matrius?
Dels fedataris públics mateixos
L'article 14.4 diu «sota llur responsabilitat», referit als fedataris.
En una notaria de Girona hi ha pendent la traducció al castellà d'una escriptura de compravenda ja autoritzada, que s'ha de presentar davant d'un organisme de fora de Catalunya. Cal protocol·litzar la traducció d'un document públic?
No, però ha de constar el fet de la traducció a la nota de la matriu i al peu de la còpia
L'article 14.4 ho diu literalment: ha de constar el fet de la traducció, «però no cal protocol·litzar-la».
Una notaria tanca l'expedient d'una escriptura que s'ha hagut de traduir. On ha de constar el fet de la traducció segons la Llei 1/1998?
A la nota de la matriu i al peu de la còpia
Els dos llocs, i és una pregunta de detall que cau sovint.
Quin coneixement ha de tenir el personal dels despatxos dels fedataris públics?
Adequat i suficient per exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball
L'article 14.5 fa servir la mateixa fórmula que l'article 11.1, aplicada aquí a un subjecte privat.
Són vàlids els documents públics atorgats en qualsevol de les dues llengües oficials?
Sí
L'article 14.1 ho estableix sense cap condició.
Dos germans que atorguen una escriptura de divisió d'una finca heretada manifesten al notari que tots dos volen que el document s'acabi redactant en castellà.
En la llengua oficial que acordin els atorgants
L'article 14.2 mana redactar el document en la llengua que acordin els atorgants.
En una notaria diuen a un client que avui només el poden atendre en català perquè la persona que parla castellà al taulell no hi és. Què exigeix la Llei?
Que els despatxos estiguin en condicions d'atendre en les dues llengües oficials
L'article 14.5 obliga els despatxos a estar en condicions d'atendre en qualsevol de les dues llengües oficials.

Articles 15 i 16 · Documents privats i convenis col·lectius

14 preguntes

Què estableix la Llei 1/1998 sobre la llengua dels documents privats?
Que no és requisit de forma
I per tant la validesa no depèn de l'idioma en què s'hagin redactat.
Una gestoria de Manresa arxiva un contracte de distribució entre dues empreses. En quines llengües són vàlids els documents privats segons la Llei 1/1998?
En qualsevol idioma
Qualsevol idioma, sens perjudici de les traduccions que exigeixin les lleis civils, mercantils o processals per executar-los si l'idioma no és oficial a Catalunya.
Quan exigeixen traducció les lleis civils, mercantils o processals segons la Llei 1/1998?
Per executar el document, si l'idioma no és oficial a Catalunya
La reserva de l'article 15.1 és exactament aquesta.
Els documents privats redactats en una de les dues llengües oficials requereixen traducció per exigir-ne el compliment?
No, ni judicialment ni extrajudicialment, dins de Catalunya
L'article 15.2 ho diu per a les dues vies, judicial i extrajudicial, en l'àmbit territorial de Catalunya.
Una asseguradora de Lleida formalitza una pòlissa amb un model ja imprès. Qui tria la llengua d'un contracte d'adhesió segons la Llei 1/1998?
Els consumidors i consumidores
En els contractes amb règim especial la tria és del consumidor; en la resta, l'acorden les parts.
El departament jurídic d'una companyia de subministrament energètic amb seu a Barcelona prepara la resposta a un requeriment de l'Agència Catalana del Consum i ha de classificar els models que fa servir amb la clientela domèstica. Quins quatre tipus de contracte porten el règim especial que fixa la Llei 1/1998?
D'adhesió, normats, amb clàusules tipus i amb condicions generals
Literal de l'article 15.3.
Una companyia d'assegurances amb oficines a Lleida renova la xarxa de punts d'atenció al públic i ha de deixar instruccions al personal de taulell sobre la documentació que ha de tenir preparada abans de signar pòlisses. Com han d'estar a disposició dels clients els contractes d'adhesió o normats?
De manera immediata, en exemplars separats en català i en castellà
L'expressió és «exemplars separats», no un document bilingüe.
Una empresa de Terrassa posa en circulació una nova emissió i el seu assessor jurídic en revisa el text. Què diu la Llei 1/1998 sobre la llengua d'un títol valor?
Són vàlids els de tota mena, inclosos els que representen accions de societats mercantils
Són vàlids redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.
Una caixa de Sabadell encarrega una nova remesa de talonaris. En quina llengua han d'estar els xecs, pagarés i talonaris de les entitats financeres?
Si més no, en català
L'article 15.5 imposa una presència mínima del català. Pot ser bilingüe, però el català no hi pot faltar.
Com es redacten els convenis col·lectius de treball si no hi ha acord entre les parts?
En les dues llengües oficials i en exemplars separats
L'article 16.2 resol el desacord igual que l'article 14.2: amb les dues llengües.
Són vàlids els convenis col·lectius redactats en qualsevol de les dues llengües oficials?
Sí
L'article 16.1 ho estableix sense condicions.
Dues empreses negocien un contracte de subministrament que no té clàusules tipus ni condicions generals i discuteixen a qui correspon triar la llengua del document.
L'han de redactar en la llengua oficial que les parts acordin
L'article 15.3 mana redactar aquests documents en la llengua oficial que les parts acordin.
Un gestor dubta sobre l'abast de la regla de validesa lingüística dels escrits entre particulars. Serveix només per als contractes o també per als altres papers?
Val per als documents privats, contractuals o no, qualsevol que en sigui la naturalesa
L'article 15.2 parla dels documents privats, contractuals o no, qualsevol que en sigui la naturalesa.
La representació de l'empresa i el comitè han pactat durant la negociació que el conveni col·lectiu de centre es redactarà en castellà i volen saber si és possible.
Sí: s'ha de redactar en la llengua oficial que acordin les parts negociadores
L'article 16.2 mana redactar el conveni en la llengua oficial que acordin les parts.

Article 17 · Els registres públics

11 preguntes

Són vàlids els assentaments registrals fets en qualsevol de les dues llengües oficials?
Sí
L'article 17.1 ho estableix amb caràcter general.
Un ajuntament inventaria els registres que gestiona abans d'una auditoria. Quins registres queden exceptuats de la regla sobre els assentaments?
Els que tenen només caràcter administratiu
L'excepció és literal: «llevat dels que tenen només caràcter administratiu».
En quin idioma s'ha de fer l'assentament registral segons la Llei 1/1998?
En la llengua oficial en què és redactat el document o en què es fa la manifestació
L'assentament segueix la llengua del document o de la manifestació, no la del registrador ni el català per defecte.
Al Registre de Reus, el registrador ha d'obrir un assentament. Si el document presentat al registre és bilingüe, en quina llengua es fa l'assentament?
En la llengua indicada per qui el presenta al registre
L'article 17.2 ho resol expressament: decideix qui el presenta.
En quina llengua lliuren els registradors les certificacions?
En la llengua oficial emprada en la petició
L'article 17.3: la llengua de la petició.
Amb quines dues condicions s'ha de garantir la interpretació i la traducció a l'oficina del registre?
Amb immediatesa i fiabilitat
L'article 17.5 diu «amb immediatesa i fiabilitat», oralment o per escrit. «Fidelitat i exactitud» és de la disposició addicional novena, sobre traduccions jurades.
Un registre mercantil renova el taulell d'atenció. En quina llengua han d'estar els formularis i impresos a disposició del públic als registres?
Almenys en català
L'article 17.6 imposa una presència mínima del català, igual que l'article 15.5 per als xecs i pagarés.
Quin coneixement ha de tenir el personal de les oficines dels registres?
Adequat i suficient que el faci apte per exercir les funcions del seu lloc de treball
És la tercera aparició de la fórmula «adequat i suficient»: articles 11.1, 14.5 i 17.4.
Un servei de recursos humans prepara les bases d'una convocatòria. A quants col·lectius de personal exigeix la Llei un «coneixement adequat i suficient»?
Tres: 11.1, 14.5 i 17.4
Personal de les administracions, personal dels despatxos dels fedataris i personal de les oficines dels registres.
Què s'ha de poder fer a l'oficina del registre segons la Llei 1/1998?
La interpretació i la traducció de qualsevol assentament a la llengua sol·licitada
Oralment o per escrit, i a la llengua oficial sol·licitada per la persona interessada.
A l'oficina d'un registre de la propietat diuen a una persona interessada que l'explicació d'un assentament en l'altra llengua oficial només es dona per escrit.
S'ha de poder fer oralment o per escrit, com disposa l'article 17.5
L'article 17.5 garanteix la interpretació i la traducció «oralment o per escrit».

Continua pel temari

← Preguntes del tema 4 Preguntes del tema 6 →

Àudio, làmines i test del tema 5 · Tots els temes · Generador de tests