Les 293 preguntes del tema 6

Llei 5/1994 de bombers i Llei 4/1997 de protecció civil. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

1. Quines dues normes integren el tema 6 del temari?

   La Llei 5/1994, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, i la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya

   Són la Llei 5/1994, de 4 de maig, i la Llei 4/1997, de 20 de maig. La primera regula el servei i el cos; la segona, l'emergència.

2. Quina data porta la Llei 5/1994?

   4 de maig de 1994

   És de 4 de maig de 1994. Es va publicar al DOGC 1898, el 18 de maig de 1994.

3. Quina data porta la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya?

   20 de maig de 1997

   És de 20 de maig de 1997, publicada al DOGC 2401 del 29 de maig de 1997.

4. Quants articles vigents té la Llei 5/1994?

   Setanta

   Té 70 articles vigents: 67 numerats més els tres bis (17 bis, 18 bis i 20 bis). L'articulat arriba fins al 79 i dotze estan derogats.

5. Quants articles té la Llei 4/1997 i quants són vigents?

   Setanta-set, i tots són vigents

   La Llei 4/1997 té 77 articles i tots són vigents. Els dotze derogats són de la Llei 5/1994.

6. Quins articles de la Llei 5/1994 estan derogats?

   El 55, el 56, el 70 i del 71 al 79

   Són dotze: el 55, el 56, el 70 i del 71 al 79. Dos els va derogar la llei de l'Institut de Seguretat Pública i la resta, lleis de mesures fiscals i de taxes.

7. Quants títols té la Llei 5/1994?

   Set

   Set títols: disposicions generals, el Cos de Bombers, serveis municipals, bombers voluntaris, bombers d'empresa, l'Escola de Bombers i el finançament.

8. Què regulava el bloc de nou articles de la Llei 5/1994 que la llei de taxes i preus públics del 1997 va derogar sencer?

   Les taxes de l'Escola de Bombers de Catalunya

   Eren les taxes de l'Escola de Bombers, que el títol del finançament regulava i que la llei de taxes i preus públics va buidar.

9. Quina de les dues lleis del tema 6 inclou un capítol propi d'infraccions i de sancions en la matèria de la seva competència?

   Només la Llei 4/1997, que tipifica infraccions molt greus, greus i lleus

   Només la Llei 4/1997 té un capítol d'infraccions i sancions. La Llei 5/1994 té règim disciplinari, que és una altra cosa: afecta el seu personal, no la ciutadania.

10. Quina norma va crear la via d'accés a l'escala de suport del Cos de Bombers i va modificar cinc preceptes més de la Llei 5/1994?

    El Decret llei 14/2025

    El Decret llei 14/2025 va modificar cinc articles de la Llei 5/1994 i hi va afegir el 17 bis, que regula l'accés a l'escala de suport.

11. Quina norma va modificar més recentment les dues lleis del tema?

    La Llei 11/2026, de 9 de juliol

    La Llei 11/2026, de 9 de juliol, va tocar totes dues. A la 5/1994, els articles 19 i 52; a la 4/1997, els articles 15, 17, 20, 41 i 46.

1. Quants objectes es proposa la Llei 5/1994, que ordena les accions i els serveis en matèria d'incendis i de salvaments a Catalunya?

   Tres

   Tres: l'ordenació general de les accions i els serveis, la fixació de l'estructura i el règim estatutari del Cos, i la regulació del finançament.

2. Quants principis ha de seguir el personal dels serveis de prevenció i extinció d'incendis en les seves relacions interadministratives, segons la Llei 5/1994?

   Nou

   Nou: cooperació, coordinació, col·laboració, solidaritat, assistència recíproca, responsabilitat, complementarietat, subsidiarietat i capacitat d'integració.

3. Quin principi afegeix la Llei 5/1994 a la llista de nou que ha de regir les relacions interadministratives dels serveis de prevenció i extinció d'incendis?

   El principi de lleialtat institucional

   El principi de lleialtat institucional, per tal que la celeritat en la informació i la transparència en la transmissió d'ordres afavoreixin la més prompta conclusió del sinistre.

4. En les relacions amb la comunitat, amb quines tres qualitats han d'actuar els serveis de prevenció i extinció d'incendis de Catalunya per aconseguir la màxima rapidesa en l'acció?

   Amb diligència, celeritat i decisió

   Diligència, celeritat i decisió per a la rapidesa; i proporcionalitat en la utilització dels mitjans. Són dues exigències diferents dins la mateixa lletra.

5. En supòsits de risc greu, de catàstrofe o de calamitat pública, les prestacions de caràcter personal que determini l'autoritat competent donen dret a indemnització?

   No, la Llei ho diu expressament

   L'article 3.2 diu literalment que aquestes prestacions no donen dret a indemnització. La requisa de béns de l'apartat 3, en canvi, sí que s'indemnitza.

6. En les situacions d'emergència previstes per la Llei 5/1994, quines de les càrregues que s'imposen a la ciutadania generen dret a indemnització?

   Les persones afectades per la requisa, la intervenció o l'ocupació transitòria de béns

   Només la requisa, la intervenció i l'ocupació de béns. La prestació personal és obligatòria i no s'indemnitza.

7. En quines tres coses es pot concretar l'obligació de la ciutadania de col·laborar amb els serveis de prevenció i extinció d'incendis, a requeriment de les autoritats competents?

   Complir mesures de prevenció i protecció, fer simulacres i intervenir operativament en situacions d'emergència

   Són les tres de l'article 3.1: mesures de prevenció i protecció, simulacres, i intervenció operativa en les situacions d'emergència en què es requereixi.

8. Les campanyes informatives i formatives que els poders públics han de dur a terme per sensibilitzar la ciutadania en matèria d'incendis, a quin col·lectiu s'han de dirigir especialment?

   Al conjunt de la comunitat educativa

   L'article 4 diu que les campanyes s'han de dirigir a sensibilitzar la ciutadania, i especialment el conjunt de la comunitat educativa.

1. Quants col·lectius diferents integren els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya?

   Cinc

   Cinc: el Cos de Bombers de la Generalitat, el personal de les entitats locals, els bombers voluntaris, els bombers d'empresa i el personal de la disposició addicional tercera.

2. Quina naturalesa té el personal de què es poden dotar els serveis de prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat, al marge del Cos de Bombers i dels bombers voluntaris?

   Personal tècnic especialitzat de caràcter laboral, destinat a tasques d'ajut al Cos

   És personal tècnic especialitzat de caràcter laboral, destinat a acomplir tasques d'ajut al Cos de Bombers, i ha de superar els cursos de capacitació que s'estableixin.

3. Quina condició té el personal professional dels serveis de prevenció i extinció d'incendis de les ENTITATS LOCALS?

   Funcionari integrat en l'escala d'administració especial, subescala de serveis especials

   L'article 7.2 és literal: escala d'administració especial, subescala de serveis especials. Els de la Generalitat, en canvi, integren el Cos.

4. Per a quins treballs poden contractar personal laboral les administracions titulars dels serveis professionals de prevenció i extinció d'incendis?

   Per a treballs de caràcter estacional o eventual

   Només per a treballs de caràcter estacional o eventual. L'article no en permet d'altres.

5. Què té el bomber voluntari i què té el bomber d'empresa?

   El voluntari té un nomenament; el d'empresa, una habilitació

   L'article 8 parla de nomenament de bomber voluntari; l'article 9, d'habilitació expedida per l'Escola de Bombers. La llei fa servir les dues paraules a propòsit.

6. Dins el personal que integra els serveis de prevenció i extinció d'incendis de Catalunya, qui té la consideració d'agent de l'autoritat i en quines circumstàncies?

   Els membres del Cos de la Generalitat i els dels serveis de les entitats locals, en acte de servei

   Els professionals de la Generalitat i de les entitats locals, si estan en acte de servei. Els voluntaris i els bombers d'empresa no hi són.

7. Un bomber professional lliure de servei intervé en un sinistre. Es considera en acte de servei?

   Sí, sempre que hagi acreditat prèviament la seva condició

   L'article 10.2 ho permet, però amb una condició: haver acreditat prèviament la seva condició.

8. Amb quina finalitat literal, i no amb cap altra, atribueix la Llei 5/1994 la condició d'agent de l'autoritat?

   Als efectes de garantir la protecció de les persones i els béns en situacions de perill

   La finalitat és literal a l'article: garantir la protecció de les persones i els béns en situacions de perill.

1. Com són l'estructura i l'organització del Cos de Bombers de la Generalitat, que s'exerceixen per mitjà dels òrgans del Departament determinats per reglament?

   Jerarquitzades

   Diu que té una estructura i una organització jerarquitzades, per mitjà dels òrgans del Departament determinats per reglament. La mateixa paraula s'aplica als bombers voluntaris.

2. Sota quines condicions pot actuar el Cos de Bombers de la Generalitat fora del territori de Catalunya?

   En supòsits excepcionals o d'emergència, si la naturalesa del servei ho requereix i a petició de l'autoritat competent

   Són les tres condicions de l'article 12.2. Hi pot actuar, però no lliurement.

3. Quina funció atribueix la Llei 5/1994 al Cos de Bombers de la Generalitat en relació amb els sinistres en què ha intervingut per raó de la seva competència?

   Investigar-los i analitzar-los per informar sobre les causes, les conseqüències i els danys

   Ha d'investigar i analitzar els sinistres en què intervingui per raó de la seva competència, per tal d'informar sobre les causes i les conseqüències i sobre els danys produïts.

4. En quins municipis correspon al Cos de Bombers emetre informe previ sobre els projectes de nova construcció i de reforma?

   En els municipis mancats de serveis municipals de prevenció i extinció d'incendis

   L'article 13.b posa la condició: en els municipis mancats de servei municipal. No a tot arreu.

5. Entre les funcions del Cos de Bombers de la Generalitat, quina diferència hi ha entre el salvament marítim i el salvament fluvial i de muntanya?

   El salvament marítim és a requeriment de les autoritats competents; el fluvial i el de muntanya, no

   La lletra e, el salvament marítim, només a requeriment. La lletra f, el fluvial i el de muntanya, sense aquesta condició.

6. A qui atribueix literalment la Llei 5/1994 les funcions d'extinció d'incendis i de salvaments que corresponen a la Generalitat?

   Al Departament, per mitjà del Cos de Bombers de la Generalitat

   És una fórmula literal: corresponen al Departament, per mitjà del Cos de Bombers de la Generalitat. De tant en tant la pregunten.

7. Quina de les funcions del Cos de Bombers de la Generalitat és la que l'enllaça amb la Llei 4/1997 de protecció civil?

   Intervenir en operacions de protecció civil d'acord amb els plans territorials i especials

   És la funció d'intervenir en operacions de protecció civil d'acord amb les previsions dels plans territorials i dels plans especials, i d'elaborar els plans d'actuació dels serveis d'extinció.

1. Qui exerceix el comandament i la direcció superior del Cos de Bombers de la Generalitat?

   La persona titular del Departament

   L'article 14.1 ho atribueix a la persona titular del Departament, el conseller o consellera. No el director general.

2. En l'extinció d'incendis i en qualsevol sinistre, qui és la màxima autoritat als efectes de la coordinació de les actuacions?

   El Cos de Bombers de la Generalitat, pel seu comandament màxim que hi intervingui

   L'article 14.4. Però amb una reserva literal: sens perjudici del que estableixin, si s'escau, els plans d'emergència corresponents.

3. Quina reserva acompanya l'atribució al Cos de Bombers de la Generalitat de la màxima autoritat als efectes de la coordinació de les actuacions en un sinistre?

   Sens perjudici del que estableixin, si s'escau, els plans d'emergència corresponents

   És la reserva que connecta amb la Llei 4/1997: si hi ha un pla activat, qui mana és el director del pla.

4. Quantes escales té el Cos de Bombers de la Generalitat?

   Quatre

   Quatre, segons l'article 15: superior, executiva, tècnica i de suport.

5. Quines categories comprèn l'escala tècnica?

   Oficial, sergent, caporal i bomber de primera

   Quatre: oficial, sergent, caporal i bomber de primera. La superior té inspector i l'executiva, sotsinspector.

6. Quina categoria comprèn l'escala executiva del Cos de Bombers de la Generalitat?

   Sotsinspector

   Només una: sotsinspector. L'escala superior també en té una de sola, inspector.

7. Quines quatre categories comprèn l'escala de suport?

   TECOR, TEOV, EPAF i TELOG

   Tècnic gestor de sala de coordinació, tècnic especialista d'operacions de vol, auxiliar tècnic d'equip de prevenció activa forestal, i tècnic de gestió logística.

8. Què vol dir la sigla EPAF a l'escala de suport?

   Auxiliar tècnic d'equip de prevenció activa forestal

   Auxiliar tècnic d'equip de prevenció activa forestal. És l'única categoria de l'escala de suport del grup C2.

9. Quines funcions corresponen a l'escala superior que no corresponen a l'executiva?

   L'orientació d'unitats tècniques

   La superior dirigeix, coordina i ORIENTA unitats tècniques i operatives de nivell superior. L'executiva coordina i comanda, de nivell intermedi, però no orienta.

10. Com tanca la Llei 5/1994 la distribució de funcions entre les diferents escales del Cos de Bombers de la Generalitat?

    Amb una clàusula general: han d'acomplir les tasques necessàries per a l'execució dels serveis encomanats

    És una clàusula general que es sobreposa a la distribució per escales.

1. Quina titulació s'exigeix per ingressar a l'escala tècnica del Cos de Bombers?

   La del grup C1

   L'article 17.2: escala superior grup A, executiva grup B, tècnica grup C1. És el grup de bomber de primera.

2. Quina categoria de l'escala de suport exigeix titulació del grup C2?

   L'EPAF

   Només l'EPAF va al grup C2. El TECOR, el TEOV i el TELOG van al C1.

3. Què estableixen les bases de cada convocatòria d'accés a les categories del Cos de Bombers de la Generalitat sobre l'edat màxima d'ingrés?

   Que en cap cas no es pot establir una limitació diferent de la genèrica de la funció pública

   És una prohibició literal: no hi pot haver una edat màxima especial per a bombers, diferent de la de la funció pública en general.

4. Quina consideració tenen les persones aspirants durant la realització del curs selectiu?

   De personal funcionari en pràctiques

   L'article 17.5: durant la realització del curs selectiu tenen la consideració de personal funcionari en pràctiques.

5. Quins tipus de proves poden incloure les proves selectives d'accés al Cos?

   De capacitat física, mèdiques, psicotècniques i de coneixement

   Les quatre de l'article 17.6. I el verb és PODEN incloure: no diu que les hagin d'incloure totes.

6. Quin sistema d'accés estableix la Llei 5/1994 per a les categories respectives de l'escala de suport del Cos de Bombers de la Generalitat?

   Concurs oposició, en convocatòria lliure

   Concurs oposició en convocatòria lliure, amb curs selectiu a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i un període de pràctiques.

7. Es pot accedir per promoció interna des de l'escala de suport a la resta d'escales del Cos?

   No, l'article 17 bis.3 ho prohibeix expressament

   L'article 17 bis.3 diu que des de l'escala de suport no es pot accedir per promoció interna a la resta d'escales d'aquest Cos. És una via tancada.

8. Per quin sistema s'accedeix a la categoria de bomber de primera en convocatòria lliure?

   Per oposició o per concurs oposició

   L'article 18.1 preveu les dues possibilitats, i a més un curs selectiu a l'Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya.

9. Per quin sistema pot accedir a bomber de primera un membre d'un cos de bombers d'entitat local de la mateixa categoria?

   Pel sistema de concurs, després d'haver superat un curs selectiu

   L'article 18.2: pel sistema de concurs, no de concurs oposició, i després d'haver superat un curs selectiu.

10. Què pot determinar l'Administració de la Generalitat que es valori en la fase de concurs de les convocatòries d'accés a la categoria de bomber de primera?

    El temps prestat com a bomber voluntari de la Generalitat

    El temps prestat com a bomber voluntari de la Generalitat puntua a la fase de concurs.

1. Quina antiguitat mínima s'exigeix per accedir per promoció interna a la categoria de sergent?

   Dos anys a la categoria immediatament inferior

   Dos anys, segons l'article 20. El mateix que per a oficial, segons l'article 20 bis.

2. Quina antiguitat s'exigeix per accedir a caporal per promoció interna?

   Quatre anys com a bomber de primera, o dos si s'hi ha accedit des de l'escala bàsica

   L'article 19, modificat per la Llei 11/2026, preveu les dues alternatives: quatre anys en general, o dos si s'hi ha accedit des de la categoria de bomber de l'escala bàsica.

3. Quina antiguitat permet accedir a bomber de primera per promoció interna sense disposar de la titulació requerida?

   Deu anys a l'escala bàsica, o cinc si s'ha superat el curs de formació ampliat

   L'article 18 bis.2: deu anys, o cinc si ha superat un curs de formació que pot constituir-se com una ampliació del curs específic.

4. On resta destinat el personal funcionari que accedeix a bomber de primera per promoció interna?

   De manera definitiva al mateix lloc de treball que ocupava

   L'article 18 bis.3: resta destinat de manera definitiva al mateix lloc de treball que ocupava, si compleix els requisits.

5. Quin sistema s'aplica a la promoció interna a caporal, sergent i oficial?

   Concurs oposició, amb curs de capacitació de caràcter selectiu

   El sistema no canvia mai: concurs oposició amb curs de capacitació selectiu. El que canvia entre categories és l'antiguitat exigida.

6. On s'ha de superar el curs selectiu que inclou el concurs oposició de promoció interna a la categoria de caporal o caporala del Cos de Bombers?

   A l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya

   L'article 19, en la redacció vigent, remet a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

1. Per quin sistema s'accedeix a les categories de sotsinspector i d'inspector?

   Per concurs oposició lliure

   L'article 21.1: concurs oposició lliure, amb curs selectiu de capacitació a l'Escola de Bombers, que per al personal aliè al Cos inclou un període de pràctiques.

2. Quin percentatge màxim de places es pot reservar a promoció interna a les convocatòries de sotsinspector i inspector?

   Fins a un seixanta-cinc per cent

   L'article 21.1 permet reservar fins a un 65 % de les places de cada convocatòria.

3. Quina antiguitat s'exigeix per a la promoció interna reservada a sotsinspector i inspector?

   Tres anys de servei en actiu a la categoria immediatament inferior respectiva

   Tres anys. Els dos anys són per a sergent i oficial; no els barregis.

4. Què no poden fer les persones aspirants a sotsinspector o inspector que no procedeixen del Cos, durant el període de pràctiques?

   Exercir el càrrec de comandament en tasques operatives

   L'article 21.3 és literal: durant aquest període no poden exercir el càrrec de comandament en tasques operatives.

5. A quines categories del Cos de Bombers de la Generalitat pot accedir, pel torn de promoció interna, el personal professional dels serveis locals d'extinció d'incendis?

   A caporal, a sergent, a sotsinspector i a inspector

   Hi poden participar pel torn de promoció interna, sempre que compleixin els requisits que les convocatòries corresponents estableixen.

6. Un funcionari d'un servei local de categoria idèntica a la convocada, en un concurs oposició, què ha de superar?

   Tan sols la fase de concurs

   L'article 23.2: si el sistema és concurs oposició, el personal local de categoria idèntica tan sols ha de superar la fase de concurs.

7. Quins llocs de treball poden ocupar els membres del Cos de Bombers de la Generalitat dels grups A i B, d'acord amb la titulació per la qual hi han accedit?

   Llocs del Cos de Titulats Superiors i del Cos de Diplomats de la Generalitat

   D'acord amb la titulació per la qual hagin accedit i segons el que estableixi la relació de llocs de treball.

1. Com s'organitza territorialment el Cos de Bombers de la Generalitat?

   En parcs, zones i brigades

   L'article 24: en parcs, zones i brigades, de menor a major.

2. Dins l'organització territorial del Cos de Bombers de la Generalitat, com defineix la Llei 5/1994 el parc?

   El conjunt de mitjans personals i materials, amb organització pròpia, situat en un municipi i amb un àmbit territorial d'intervenció funcional concret

   Quatre elements: mitjans personals i materials, organització pròpia, situat en un municipi, i àmbit territorial d'intervenció funcional concret.

3. Quin àmbit té una zona?

   Comarcal, i excepcionalment intercomarcal

   L'article 25.2: la zona és un conjunt de parcs amb unitat de coordinació i àmbit comarcal, i excepcionalment hi poden haver zones d'àmbit intercomarcal.

4. Què agrupa una brigada?

   Diverses zones, i vetlla per llur coordinació operativa i funcional

   L'article 25.3: la brigada és una unitat territorial d'àmbit superior que agrupa diverses zones. La cadena és parc, zona, brigada.

5. Per quines normes, i en quin ordre de prelació, es regeix el personal del Cos de Bombers de la Generalitat?

   Per aquesta Llei, per les normes que la desenvolupen, i per la resta de normes del règim estatutari del personal funcionari de la Generalitat

   L'ordre importa: primer aquesta Llei, després les que la desenvolupen, i després la normativa general de funció pública. Marca que la Llei de bombers és especial.

1. Quantes obligacions imposa la Llei 5/1994 a la Generalitat respecte dels membres del Cos de Bombers, i quines són?

   Tres: protegir-los, vetllar per llur aptitud i proporcionar-los mitjans

   Protegir-los en l'exercici de llurs funcions, vetllar per llur aptitud física i professional, i proporcionar-los els mitjans per a una prestació adequada en condicions de seguretat i eficàcia.

2. Quins conceptes s'han de valorar perquè els membres del Cos de Bombers de la Generalitat tinguin la remuneració justa a què tenen dret?

   Perillositat, penositat, dificultat tècnica, grau de dedicació, incompatibilitat i responsabilitat

   Són els sis conceptes de l'article 28.1, i es tenen en compte per al complement específic, per si sols o acumulativament.

3. Quina estructura i quina quantia tenen les retribucions bàsiques dels membres del Cos?

   La mateixa estructura i una quantia idèntica que les de la resta del personal funcionari de la Generalitat

   L'article 28.2 és literal. L'especificitat de bombers es reflecteix en les complementàries, no en les bàsiques.

4. Quins tres tipus de formació continuada té dret a rebre el personal del Cos de Bombers de la Generalitat com a dret estatutari propi?

   Teòrica, pràctica i física

   Formació teòrica, pràctica i física continuada. I s'han de promoure els estudis d'aprofundiment en el coneixement de la llengua catalana.

5. Quins riscos cobreix, com a dret estatutari, l'assegurança de què gaudeixen els membres del Cos de Bombers de la Generalitat?

   La mort o la invalidesa total o parcial en l'exercici de la professió per causa d'accident

   Mort o invalidesa total o parcial, per causa d'accident. Cobreix els membres del Cos i el personal de la disposició addicional tercera.

6. En quines causes judicials ha de garantir la Generalitat la defensa jurídica necessària dels membres del Cos de Bombers de la Generalitat?

   En les que se segueixin CONTRA ells per actuacions dutes a terme en l'exercici de les seves funcions

   L'article 32 diu: en les causes judicials que se segueixin contra aquests. És la defensa quan els acusen a ells.

7. On han de constar les distincions i les recompenses dels membres del Cos?

   En llurs expedients personals

   L'article 34.2: totes les distincions i les recompenses han de constar en llurs expedients personals.

8. Quin òrgan s'ha de constituir en el Cos de Bombers de la Generalitat, amb les funcions i la composició que s'han d'establir per reglament?

   Un Comitè de Salut i Seguretat Laboral

   Un Comitè de Salut i Seguretat Laboral, amb funcions i composició que s'han d'establir per reglament.

9. Quins estudis, més enllà de la formació estrictament professional, s'han de fomentar i promoure entre els membres del Cos de Bombers de la Generalitat?

   Els estudis d'aprofundiment en el coneixement de la llengua catalana

   L'article 29.2 cita expressament els estudis d'aprofundiment en el coneixement de la llengua catalana, al costat dels útils per a la promoció.

1. En cada intervenció operativa, i dins l'estructura jerarquitzada del Cos de Bombers de la Generalitat, què no pot emparar en cap cas l'obediència deguda?

   Ordres que comportin actes que constitueixin manifestament delicte o siguin contraris a la Constitució, a l'Estatut o a les lleis

   Són les dues coses de l'article 37, i fixa't en l'adverbi: MANIFESTAMENT delicte.

2. Quants deures específics, a més dels que els pertoquen com a personal funcionari, enumera la Llei 5/1994 per als membres del Cos de Bombers?

   Vuit

   Vuit lletres, de la a a la h. La lletra h la va afegir el Decret llei 14/2025.

3. En quins casos han de romandre en servei els membres del Cos un cop finalitzat l'horari ordinari, després d'haver actuat en un sinistre?

   Mentre no hagin estat rellevats, o quan la gravetat del sinistre ho requereixi

   L'article 38.1.f preveu dues condicions alternatives: mentre no hagin estat rellevats, o quan la gravetat del sinistre ho requereixi.

4. Quin deure específic del personal del Cos de Bombers de la Generalitat va afegir el Decret llei 14/2025 a la llista de la Llei 5/1994?

   Subjectar-se al règim d'incompatibilitats del personal al servei de la Generalitat

   És la lletra h, amb les especialitats que estableixin aquesta Llei i la normativa que la desplega. Si el teu material no la porta, és antic.

5. Quin deure específic tenen els membres del Cos de Bombers de la Generalitat respecte de les instal·lacions i els materials afectes al servei?

   Mantenir-los en condicions correctes d'ús

   El deure és mantenir en condicions correctes d'ús les instal·lacions i els materials afectes al servei. No és inventariar-los ni respondre'n patrimonialment.

6. En situacions de risc o d'emergència, i al marge del règim general de jornada del personal del Cos de Bombers de la Generalitat, què pot exigir el Departament?

   L'execució de tasques fora de l'horari ordinari

   La lletra d regula el deure de complir jornada i horari, i hi afegeix aquesta excepció.

7. On s'han de determinar els deures específics durant la permanència en els parcs i durant les guàrdies?

   Per via reglamentària

   L'article 38.2 remet a la via reglamentària.

1. Quina és la causa del pas a la situació de segona activitat?

   Tenir disminuïda la capacitat per complir el servei ordinari, segons dictamen mèdic

   L'article 39.1: capacitat disminuïda per al servei ordinari, segons dictamen mèdic.

2. Què passa si del dictamen mèdic es desprèn una situació d'invalidesa absoluta o de gran invalidesa?

   No hi ha segona activitat: s'ha de trametre l'informe al departament competent en matèria de sanitat

   És l'excepció de l'article 39.1: s'ha de trametre l'informe a sanitat, per tal que segueixi la tramitació de la legislació laboral vigent.

3. On s'ha de desenvolupar la segona activitat, com a regla general?

   Dins el mateix cos, amb altres funcions més adequades i d'acord amb la seva categoria

   L'article 39.2: dins el mateix cos i d'acord amb la seva categoria. Només si no és possible es va a altres llocs.

4. Per quines dues causes es pot sortir del cos en segona activitat i passar a altres llocs de treball?

   Per manca de places o per motiu d'incapacitat pròpia

   Les dues de l'article 39.2. I aquests llocs han d'ésser, sempre que sigui possible, dins la mateixa localitat.

5. Per quants metges està compost el tribunal que ha d'emetre el dictamen mèdic previ al pas a la segona activitat d'un membre del Cos?

   Tres

   Tres metges: un designat pel Departament, un designat per l'interessat i un escollit per sorteig del Servei Català de la Salut.

6. Com s'escull el tercer metge del tribunal que ha d'emetre el dictamen mèdic per al pas a la segona activitat, un cop designats els altres dos?

   Per sorteig entre els facultatius del Servei Català de la Salut amb coneixements idonis sobre l'afecció

   Per sorteig, i amb els coneixements idonis en relació amb el tipus d'afecció o de malaltia que pateix l'interessat.

7. Fins a quin grau de parentiu es pot recusar un membre del tribunal mèdic?

   Fins al quart grau de consanguinitat o el segon grau d'afinitat

   Quart de consanguinitat, segon d'afinitat. Les altres dues causes són amistat íntima o enemistat manifesta, i falta d'idoneïtat.

8. Com emet el seu dictamen el tribunal mèdic que ha de valorar el pas a la segona activitat d'un membre del Cos de Bombers de la Generalitat?

   Per majoria, i l'eleva acompanyat del parer del facultatiu que en discrepi

   Per majoria, amb el vot particular del discrepant adjunt, a l'òrgan competent per tal que adopti la resolució pertinent.

1. Com es relaciona el règim disciplinari de la Llei 5/1994 amb el de la funció pública?

   Les faltes d'aquesta Llei s'afegeixen a les tipificades en la legislació general de la funció pública

   L'article 41 parla de tipificacions peculiars, i cada article comença amb la fórmula A MÉS DE les tipificades en la legislació general.

2. Quantes faltes molt greus tipifica, a més de les de la legislació general de funció pública, el règim disciplinari del Cos de Bombers de la Generalitat?

   Set

   Set lletres, de la a a la g, a més de les de la legislació general de la funció pública.

3. Quantes faltes greus tipifica, a més de les de la legislació general de funció pública, el règim disciplinari del Cos de Bombers de la Generalitat?

   Set

   També set. Les dotze són les infraccions greus de la Llei 4/1997; no les confonguis.

4. Com qualifica la Llei 5/1994 el fet d'embriagar-se de manera que pugui repercutir en el servei?

   Falta molt greu

   És l'article 42.a, falta molt greu. I no cal repercussió efectiva: n'hi ha prou que pugui repercutir.

5. Com qualifica la Llei 5/1994 el consum de begudes alcohòliques estant de servei?

   Falta greu

   És l'article 43.e, falta greu. Embriagar-se és molt greu; consumir alcohol estant de servei, greu. Aquesta parella és la que més es confon.

6. Com es qualifica el fet de no acudir a les crides de sinistres estant de servei?

   Falta molt greu

   Article 42.c, molt greu. No comparèixer estant LLIURE de servei havent rebut l'ordre és greu, segons l'article 43.f.

7. Com es qualifica el fet de no comparèixer a prestar auxili estant lliure de servei, havent rebut l'ordre?

   Falta greu

   Article 43.f, greu. És la bessona de la lletra c de les molt greus, que és per a qui està de servei.

8. Quina clàusula acompanya la falta greu d'abús d'atribucions en perjudici de la ciutadania?

   Sempre que el fet no constitueixi una falta molt greu

   L'article 43.c porta aquesta clàusula, que és la frontera amb el maltractament greu de l'article 42.d.

9. Quina de les conductes següents és falta molt greu del personal del Cos de Bombers de la Generalitat, a més de les tipificades per la legislació general?

   La sostracció de material del servei o dels efectes de l'equip personal

   És la lletra f de les molt greus. Les altres tres són faltes greus de l'article 43.

1. Quantes faltes lleus tipifica, a més de les de la legislació general de funció pública, el règim disciplinari del Cos de Bombers de la Generalitat?

   Tres

   Tres: la descurança en la presentació personal, no presentar-se amb l'uniforme degut al relleu de torn, i la clàusula de tancament.

2. Quina és la clàusula de tancament de la llista de faltes lleus del règim disciplinari del Cos de Bombers de la Generalitat?

   L'incompliment de qualsevol de les funcions bàsiques, si no és qualificat com a falta greu o molt greu

   És la lletra c, i fa que tot incompliment que no arribi a greu o molt greu caigui aquí.

3. A qui correspon la incoació dels expedients disciplinaris al Cos de Bombers?

   A la persona titular de la direcció general competent, en tots els casos

   L'article 45.1: la incoació de tots els expedients correspon a la direcció general, també la de les molt greus.

4. A qui correspon la imposició de sancions per faltes molt greus?

   A la persona titular del Departament

   L'article 45.2. Les lleus i les greus les sanciona la direcció general, que a més incoa tots els expedients.

5. Per quina normativa es regeix el règim disciplinari dels membres del Cos de Bombers de la Generalitat, i què hi afegeix la Llei 5/1994?

   Per la legislació de funció pública de la Generalitat, amb les tipificacions peculiars derivades de l'especificitat del servei

   Es regeix per la legislació de la funció pública de la Generalitat i per les disposicions que la desenvolupen, amb les tipificacions peculiars que conté la secció del règim disciplinari.

1. A partir de quina població constitueix servei mínim la prevenció i l'extinció d'incendis, segons la Llei 5/1994?

   Més de vint mil habitants

   L'article 47.1, que remet a l'article 64 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya.

2. Què passa en els municipis de menys de vint mil habitants que no presten el servei?

   El servei l'ha d'establir la Generalitat, sens perjudici de la competència municipal per prestar-lo

   L'article 46. La Generalitat el posa, però el municipi conserva la competència per prestar-lo.

3. Què ha de constar en l'acord del Govern que concedeix la dispensa de prestació del servei a un municipi?

   Que la Generalitat assumeix el servei, les circumstàncies de l'assumpció i l'aportació econòmica municipal

   Les tres coses de l'article 47.3. El municipi dispensat no se'n desentén: paga.

4. Què passa si un municipi de més de vint mil habitants no presta el servei i no s'acull a la dispensa ni a cap altra fórmula?

   Els serveis de la Generalitat executen subsidiàriament la competència local, i el Govern determina l'aportació econòmica municipal

   L'article 47.5, amb audiència prèvia de l'ajuntament afectat.

5. Quin òrgan és l'òrgan permanent de col·laboració entre la Generalitat i les administracions locals en matèria de bombers?

   La Comissió de Govern Local de Catalunya

   L'article 48.1. I el Govern ha de crear per decret, dins la Comissió, una subcomissió amb tres funcions.

6. Quantes funcions té la subcomissió que el Govern ha de crear dins la Comissió de Govern Local de Catalunya?

   Tres

   Tres, segons l'article 48.2: emetre informe sobre projectes de disposicions generals, proposar criteris per a la dispensa i per a les aportacions, i elaborar estudis i informes per a la reforma de la normativa.

7. De què han d'ésser informats els alcaldes dels municipis afectats en relació amb el Cos de Bombers de la Generalitat?

   Del desplegament del Cos de Bombers i de les actuacions que porti a terme dins el terme municipal

   L'article 49 és curt i literal: del desplegament del Cos i de les seves actuacions dins el terme municipal respectiu.

8. En quins termes ha d'assessorar el Departament els municipis sobre les funcions, les activitats i els mitjans tècnics i operatius dels serveis municipals?

   Ha d'assessorar els municipis que li ho demanin

   A petició, no d'ofici: els municipis que li ho demanin, en relació amb les funcions, les activitats i els mitjans tècnics i operatius.

1. Quina consideració tenen, pel que fa al seu vincle amb l'Administració, els bombers voluntaris que presten serveis d'una manera altruista?

   No tenen la consideració de personal funcionari ni de personal laboral

   L'article 51.1 és exprés: ni funcionaris ni laborals. Es regeixen per la normativa que s'estableixi per reglament.

2. Amb quines paraules defineix la Llei 5/1994 la condició de bomber voluntari dins l'estructura dels serveis de prevenció i extinció d'incendis?

   Per llur vocació benèfico-social, presten serveis d'una manera altruista

   Vocació benèfico-social i manera altruista. Són les paraules literals de la Llei.

3. Qui exerceix el comandament superior dels bombers voluntaris de la Generalitat?

   La persona titular del Departament

   L'article 51.2, igual que per al Cos: la persona titular del Departament. I també tenen una estructura i organització jerarquitzades.

4. A qui correspon la formació, el perfeccionament i la capacitació dels bombers voluntaris?

   A l'Escola de Bombers de Catalunya

   L'article 51.4 ho atribueix a l'Escola de Bombers de Catalunya.

5. Quina naturalesa tenen les aportacions de l'Administració al pla d'estalvi dels bombers voluntaris?

   Estrictament indemnitzadora

   L'article 52.1 bis, afegit per la Llei 11/2026, precisa que és estrictament indemnitzadora, en el marc del reconeixement de l'activitat d'aquest voluntariat.

6. A quina quantia equival l'aportació dinerària per seqüeles permanents d'un bomber voluntari?

   A la que en circumstàncies idèntiques percebi el personal funcionari del Cos amb incapacitat permanent total o absoluta o gran invalidesa

   L'article 52.2 bis estableix aquesta regla d'equivalència, i precisa que té caràcter exclusivament indemnitzador.

7. Sota la coordinació i la direcció de qui actuen els bombers d'empresa en l'exercici de les funcions que els són pròpies?

   Del Cos de la Generalitat si hi intervé; en cas contrari, del cos municipal de bombers

   L'article 54.1: si l'abast del sinistre ho requereix i hi intervé el Cos de la Generalitat, sota la seva coordinació i direcció; en cas contrari, sota la del cos municipal.

8. Quines condicions determina el Departament per al personal amb funcions de prevenció i extinció d'incendis a les empreses?

   Les de formació, especialització i perícia

   L'article 53: formació, especialització i perícia. I d'acord amb aquestes normes, l'Escola expedeix l'habilitació acreditativa.

1. De què ha de disposar l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya per desenvolupar les funcions que la Llei 5/1994 li atribueix en matèria de bombers?

   Dels mitjans econòmics, tècnics i personals necessaris

   Ha de disposar dels mitjans econòmics, tècnics i personals necessaris per a desenvolupar les funcions que la Llei li encomana.

2. Quin ajuntament, al costat de la Generalitat, nomena expressament la Llei 5/1994 en atribuir a l'Institut els cursos selectius i de capacitació dels cossos de bombers?

   L'Ajuntament de Barcelona

   L'Ajuntament de Barcelona, i surt dues vegades: a la lletra a, per al curs selectiu d'ingrés, i a la lletra b, per als cursos de capacitació.

3. Quines dues funcions distintes i consecutives atribueix la Llei 5/1994 a l'Institut en relació amb els bombers d'empresa?

   Expedir l'habilitació acreditativa i homologar els cursos d'accés a la condició

   Expedir i homologar no són el mateix: expedeix l'habilitació acreditativa per exercir la funció, i homologa els cursos que s'imparteixin per accedir-hi.

4. Quina de les funcions que la Llei 5/1994 atribueix a l'Institut és la que l'enllaça amb la Llei 4/1997 de protecció civil?

   Col·laborar en la formació, el perfeccionament i la capacitació del voluntariat de protecció civil

   És la lletra j. El voluntariat de protecció civil és figura de la Llei 4/1997.

5. Què és la carrera horitzontal dels membres del Cos de Bombers de la Generalitat dins el seu pla de carrera professional?

   El reconeixement individualitzat del desenvolupament professional, amb nivells d'expertesa en el mateix lloc de treball

   Progressar sense canviar de lloc de treball. El sistema d'itineraris s'estableix per ordre del conseller.

6. Qui ha d'elaborar el pla formatiu del pla de carrera professional del Cos?

   L'Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, en col·laboració amb la direcció general competent

   L'article 58.3 ho atribueix a l'Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya.

7. Quants recursos de finançament pot tenir el servei d'extinció d'incendis i de salvaments de la Generalitat segons la Llei 5/1994?

   Vuit

   Vuit, des de les dotacions pressupostàries fins a la clàusula dels altres recursos que els puguin correspondre.

8. Qui paga la contribució especial que la Llei 5/1994 crea dins l'àmbit territorial de Catalunya en matèria d'incendis i de salvaments?

   Les persones beneficiades per l'establiment, la millora o l'ampliació del servei

   És una contribució especial per a l'establiment, la millora i l'ampliació dels serveis. L'última opció és el gravamen de la Llei 4/1997.

1. A quina edat es produeix la jubilació forçosa del personal del Cos de Bombers de la Generalitat?

   Als seixanta-cinc anys, i es produeix d'ofici

   La disposició addicional setena: d'ofici en complir els seixanta-cinc anys. No cal demanar-la, i no és a cap article.

2. Quines funcions exerceixen el cos d'agents rurals de la Generalitat i les agrupacions de defensa forestal, d'acord amb la seva pròpia normativa i la Llei 5/1994?

   Les de prevenció d'incendis dels béns forestals i del patrimoni natural, en col·laboració amb els serveis de bombers

   Prevenció, no extinció. I en col·laboració amb els serveis municipals de bombers i amb el Cos de la Generalitat.

3. Quin règim transitori estableix la Llei 5/1994 per a la categoria de bomber del Cos i per al personal que ja la tenia?

   Que la categoria de bomber de l'escala bàsica està en extinció, i qui hi era manté tots els drets com a funcionari de carrera

   Per això l'escala bàsica no surt a l'article 15 però sí als articles 19 i 18 bis. La data de referència és l'1 de gener de 2024.

4. Quina disposició de la Llei 5/1994 regula la cobertura d'accidents personals amb un mateix import per a tothom qui faci tasques operatives directes?

   La disposició addicional onzena, afegida pel Decret llei 14/2025

   La DA 11a: totes les persones adscrites a la direcció general que participin en l'execució directa de tasques operatives han de tenir garantit un mateix import de capital.

5. Què estableix la Llei 5/1994 sobre el paper del Consell General d'Aran en els serveis de prevenció i extinció d'incendis del seu territori?

   Que prestarà en el seu territori els serveis que la Generalitat presta a la resta, quan es facin efectives les transferències

   Es refereix als serveis de l'article 46, i queda condicionada a les transferències de la Llei del règim especial de la Vall d'Aran.

6. Per a què serveix la taula de correspondències entre els membres del Cos de Bombers de la Generalitat i el personal funcionari dels serveis municipals?

   Per a la mobilitat entre les categories del Cos i el personal funcionari dels serveis municipals

   És la taula que fa possible la mobilitat dels articles 22 i 23.

1. Davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques, què protegeixen les accions que comprèn la protecció civil a Catalunya?

   Les persones, els béns i el medi ambient

   Tres objectes de protecció. I tres situacions: greu risc col·lectiu, catàstrofes i calamitats públiques.

2. Quina reserva conté la Llei 4/1997 en declarar-se aplicable a tot el territori de Catalunya i a totes les situacions d'emergència?

   Sens perjudici del que estableix la legislació de l'Estat per a les emergències declarades d'interès nacional

   La reserva de les emergències d'interès nacional és de l'Estat. Torna a sortir als articles 40 i 43.

3. Quants principis inspiren la protecció civil a Catalunya, segons els principis generals que enuncia la Llei 4/1997?

   Quatre

   Quatre: solidaritat, responsabilitat pública i autoprotecció, proximitat i immediatesa, i integració de plans i recursos.

4. Com defineix la Llei 4/1997 la finalitat d'intervenció de l'acció pública en matèria de protecció civil?

   Anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les catàstrofes i les calamitats públiques

   La intervenció és anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les catàstrofes i les calamitats públiques.

5. Quin dels principis següents és d'INSPIRACIÓ de la protecció civil, i no d'organització i actuació?

   La solidaritat en l'assumpció de riscs i danys

   La solidaritat és de l'apartat 1. Les altres tres són de la llista de vuit de l'apartat 2.

6. Quantes finalitats bàsiques assigna la Llei 4/1997 a l'acció pública en matèria de protecció civil a Catalunya?

   Set

   Set: previsió, prevenció, planificació, intervenció, rehabilitació, preparació dels grups d'intervenció, i informació i formació.

7. Com defineix la Llei 4/1997 la previsió?

   Com l'anàlisi objectiva dels riscs greus i llur localització en el territori

   Article 3.a. La prevenció, en canvi, és disminuir el risc i detectar-lo per vigilància.

8. Com defineix la Llei 4/1997 la prevenció?

   Com el conjunt d'actuacions encaminades tant a la disminució dels riscs com a llur detecció immediata, mitjançant la vigilància

   Article 3.b. Previsió és saber on és el risc; prevenció, que no passi o veure-ho a temps.

9. A quina de les finalitats bàsiques de l'acció pública de protecció civil correspon el restabliment dels serveis essencials i la confecció de plans de recuperació de la normalitat?

   A la rehabilitació

   És la lletra e. Cada finalitat es correspon amb una secció del capítol tercer.

1. Com ha de ser la informació que reben les persones que es poden veure afectades per situacions de risc greu?

   Àmplia, precisa i eficaç

   Article 4.2: de manera àmplia, precisa i eficaç. Els tres adjectius són literals.

2. A través de què es fa la col·laboració REGULAR de la ciutadania amb les autoritats de protecció civil?

   Per mitjà de les associacions del voluntariat definides per l'article 55

   Article 6.1. La col·laboració regular va per associacions, i només se'n pot reconèixer una per municipi.

3. A més de les tasques previstes pels plans, a què s'estén el deure de col·laboració de la ciutadania en matèria de protecció civil?

   Als simulacres

   L'apartat 3 ho diu en una frase curta: el deure de col·laboració s'estén als simulacres.

4. Davant les situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofe o de calamitat pública, qui està obligat per la Llei 4/1997 a l'autoprotecció?

   Els qui fan activitats que poden generar el risc, i els centres i instal·lacions que poden resultar-ne afectats de manera especialment greu

   Dos grups: uns generen el risc i els altres el pateixen de manera especialment greu. Tots dos estan obligats.

5. A què estan obligats els subjectes inclosos en el Catàleg d'activitats i en els tipus de centres que el Govern ha de determinar per reglament?

   A adoptar mesures d'autoprotecció i a mantenir els mitjans personals i materials necessaris

   Les dues coses de l'article 7.1.

6. Qui determina el Catàleg d'activitats i els tipus de centres afectats per l'obligació d'autoprotecció?

   El Govern, per reglament, amb audiència de les persones, entitats i centres afectats

   Article 7.2. I en el procediment d'elaboració s'han d'escoltar els afectats.

7. Quina exempció de l'obligació d'autoprotecció va introduir a la Llei 4/1997 el decret llei de mesures urgents del 2022?

   Els espais provisionals o desmuntables i les instal·lacions usades d'urgència per emergència declarada, inclosos els centres d'acollida de població

   I la mateixa exempció es repeteix literalment a l'article 19.7, el dels plans d'autoprotecció. Surt dues vegades a la llei.

1. Quan neix l'obligació de la ciutadania de seguir les instruccions i de complir les ordres emanades de l'autoritat del pla de protecció civil?

   Un cop declarada l'activació d'un pla de protecció civil

   El pressupòsit de l'article 8.1 és l'activació declarada del pla.

2. Quin verb fa servir la Llei 4/1997 per al confinament de persones en els domicilis?

   Recomanar

   L'article 9.b diu RECOMANAR el confinament. L'evacuació de la lletra a, en canvi, s'ordena. És una pregunta de les fines.

3. Quantes mesures d'emergència per a la població pot acordar l'autoritat de protecció civil segons la Llei 4/1997?

   Cinc

   Cinc lletres, i l'última és la clàusula oberta d'acord amb el pla aplicable.

4. Quins límits imposa la Llei 4/1997 a les mesures restrictives i a les que imposen càrregues personals a la ciutadania?

   Han de tenir vigència durant el temps estrictament necessari i ser proporcionals a la situació d'emergència

   Temps estrictament necessari i proporcionalitat. Dos límits.

5. Un cop activat un pla de protecció civil, les prestacions de serveis que l'autoritat competent pot ordenar a les persones donen lloc a indemnització?

   No: la Llei diu que són obligatòries i no donen lloc a indemnització per aquesta causa

   Igual que a l'article 3 de la Llei 5/1994. La requisa de béns, en canvi, s'indemnitza.

6. Qui declara la situació d'emergència en els municipis que no disposen de pla de protecció civil?

   L'alcalde, que pot adoptar les mesures dels articles 8, 9, 10 i 11

   L'article 10.3. Sense pla, l'alcalde declara l'emergència igualment i pot aplicar els quatre articles.

7. Com han de transmetre els mitjans de comunicació els avisos de les autoritats de protecció civil?

   De manera prioritària, immediata i gratuïta

   Els tres adverbis de l'article 11. I sempre indicant l'autoritat que genera el comunicat.

8. Quins mitjans de comunicació estan obligats a col·laborar amb les autoritats de protecció civil?

   Els de titularitat pública i els de titularitat privada

   L'article 11: els de titularitat pública i privada, tots dos obligats.

1. Què és el Mapa de protecció civil de Catalunya?

   El conjunt de mapes temàtics en què es posen de manifest les zones territorials on és present cada risc

   L'article 12.1: un conjunt de mapes temàtics, en plural. Un per risc.

2. En quin termini havia d'elaborar i aprovar el Govern el Mapa de protecció civil?

   En dos anys des de l'entrada en vigor de la Llei

   Dos anys, segons l'article 12.1.

3. Quines dues obligacions anuals davant el Parlament estableix la Llei 4/1997?

   Informar del Mapa de protecció civil i de la gestió del Pla de protecció civil de Catalunya

   L'article 12.3 per al Mapa i l'article 16.3 per al Pla de Catalunya. Són les dues úniques.

4. Què han de tenir en compte la legislació urbanística i de planificació territorial i la sectorial que afecta les activitats de risc?

   Les necessitats de protecció civil, i establir si escau mesures de prevenció de riscs

   I ho fa d'acord amb el Catàleg de l'article 7 i el Mapa de l'article 12, que és on l'article lliga les dues eines.

5. Quines classes de plans de protecció civil preveu la Llei 4/1997, que han d'ésser aprovats i homologats d'acord amb la legislació vigent?

   Territorials, especials i d'autoprotecció

   Tres classes. El pla específic municipal i el pla d'actuació municipal existeixen, però no són classes de pla a aquest efecte.

6. Quants continguts ha d'incorporar un pla de protecció civil per ser homologat, a més del requisit relatiu a qui l'elabora?

   Sis

   Sis: l'estructura dels continguts mínims, els riscos segons el Mapa, les emergències, els avisos a les autoritats, els procediments de resposta i les dades de contacte.

7. Quin contingut nou va afegir la reforma del 2026 als requisits d'homologació d'un pla de protecció civil?

   Les dades de contacte en cas d'emergència

   Les dades de contacte en cas d'emergència. Si el teu material no les porta, està desfasat.

1. Qui aprova el Pla de protecció civil de Catalunya?

   El Govern, a proposta del conseller i amb informe previ de la Comissió de Protecció Civil

   Tres intervinents: el conseller proposa, la Comissió informa, el Govern aprova.

2. Quants continguts ha de contenir el Pla de protecció civil de Catalunya, a més d'integrar els diversos plans territorials i especials?

   Quatre

   Quatre: integrar els plans territorials i especials, la previsió d'emergències, el catàleg de recursos i protocols, i les directrius per restablir els serveis.

3. Quins són els nivells bàsics de la planificació territorial de protecció civil, al marge dels plans d'àmbit supramunicipal?

   El conjunt de Catalunya i els municipis

   Dos nivells bàsics. I excepcionalment hi pot haver plans d'àmbit supramunicipal.

4. Quins municipis han d'elaborar i aprovar pla bàsic d'emergència municipal?

   Els de més de vint mil habitants i els obligats a pla d'actuació municipal per riscos especials

   Els dos supòsits de l'article 17.2.

5. Qui aprova i qui homologa els plans bàsics d'emergència municipal?

   Els aprova el ple de l'ajuntament i els homologa la Comissió de Protecció Civil de Catalunya

   Dos actes i dos òrgans. Aprovació i homologació no són el mateix.

6. Quin procediment segueix un municipi no obligat que elabora voluntàriament un pla bàsic d'emergència municipal?

   El mateix d'elaboració, aprovació i homologació que els municipis obligats

   L'article 17.3: el mateix procediment. El model simplificat de l'article 20.3 és de contingut, no d'aprovació.

7. Qui ha de prestar suport i assistència tècnica a la planificació municipal de protecció civil?

   El Govern, les comarques i la resta d'entitats supramunicipals

   L'article 17.4.

1. Quants riscos concrets, en els àmbits territorials que ho requereixin, són objecte de plans especials de protecció civil segons la Llei 4/1997?

   Sis, i els altres que determini el Govern

   Inundacions, sísmics, químics, transport de mercaderies perilloses, incendis forestals i volcànics.

2. Quin dels riscos següents NO figura entre els que la Llei 4/1997 declara objecte de pla especial de protecció civil?

   El risc nuclear

   El risc nuclear no hi és: la disposició addicional segona l'exclou de l'àmbit de la Llei, perquè és emergència d'interès nacional.

3. Què estableix la Llei 4/1997 sobre l'interès de Catalunya dels plans especials?

   Que es declaren d'interès de Catalunya, per llei i sense declaració cas per cas

   L'article 18.2 ho diu en una frase curta: els plans especials es declaren d'interès de Catalunya.

4. Què passa amb un pla específic municipal quan el Govern aprova un pla especial sobre la mateixa matèria?

   Queda integrat en el pla especial i passa a ésser pla d'actuació municipal

   L'article 18.5. El pla específic s'hi integra i canvia de nom.

5. Qui homologa els plans d'autoprotecció?

   La Comissió de Protecció Civil de Catalunya, amb informe previ favorable de l'ajuntament

   Sempre la Comissió, i l'informe de l'ajuntament ha de ser FAVORABLE. Aquest adjectiu és el que cau.

6. Què pot ordenar l'autoritat si, passat el termini, no s'ha atès el requeriment sobre un pla d'autoprotecció?

   L'aplicació de les mesures a costa del subjecte obligat, el cessament de l'activitat o la clausura, sens perjudici de la sanció

   Una de les tres, i a més la sanció. Les dues coses alhora.

7. Qui aprova els plans d'autoprotecció que afronten emergències provinents de l'exterior?

   L'administració competent en la planificació del risc considerat

   Article 19.6. Els de risc propi els aprova l'òrgan competent en la matèria; però tots dos els homologa la Comissió.

1. Quin model de planificació s'ha de determinar per reglament per als municipis de menys de vint mil habitants, segons la Llei 4/1997?

   Un model simplificat, tant pel que fa al pla territorial com als plans d'actuació per riscos especials

   S'ha de determinar per reglament un model de planificació simplificat, pel que fa tant al pla territorial com als plans d'actuació per riscos especials.

2. Qui integra el comitè d'emergència d'un pla de protecció civil?

   El director o directora del pla, el consell assessor i el gabinet d'informació

   Tres peces, segons l'article 20.1.d.

3. Qui ha d'ocupar, com a regla general, la direcció d'un pla de protecció civil dins el comitè d'emergència que el contingut dels plans preveu?

   L'autoritat corresponent de protecció civil, llevat dels plans d'autoprotecció

   L'excepció dels plans d'autoprotecció és pregunta: allà el director no és l'autoritat de protecció civil.

4. En quins grups s'organitzen, com a mínim, els serveis operatius d'un pla?

   D'intervenció, d'ordre, sanitari i logístic

   Els quatre de l'article 20.1.e. És una de les llistes més preguntades de la Llei.

5. Quines infraestructures operatives ha d'incloure com a mínim el contingut homogeni d'un pla de protecció civil?

   Un centre receptor d'alarmes, un centre de coordinació operativa i els centres de comandament avançat

   Les tres de l'article 20.1.g.

6. Quins nivells d'aplicació ha de preveure un pla de protecció civil?

   Alerta i emergència

   Dos, segons l'article 20.1.h, amb les mesures associades a cada un dels nivells.

7. A quin criteri ha de donar preferència el procediment de mobilització de mitjans d'un pla?

   Als recursos de titularitat pública

   L'article 20.1.f: en tot cas ha de donar preferència als recursos de titularitat pública.

8. Quins continguts no cal que incloguin, amb caràcter general, els plans d'autoprotecció?

   Els serveis operatius, les mesures d'informació i protecció de la població, i el centre de coordinació operativa i els centres de comandament avançat

   L'article 20.2 exclou la lletra e, la lletra k, i part de la lletra g.

1. Què passa amb els recursos locals incorporats a un pla municipal quan aquest s'integra en un pla d'àmbit superior?

   Queden assignats directament als plans d'àmbit superior en els quals s'integri

   Els apartats 6 i 7 de l'article 21 són la regla d'arrossegament: l'assignació puja sola cap amunt.

2. Què es declara respecte de les instal·lacions de la xarxa general d'alarmes i comunicacions de protecció civil?

   La seva utilitat pública

   L'article 22 declara la utilitat pública, i per això l'expropiació i les servituds van per la legislació d'expropiació forçosa.

3. Qui ha de realitzar i mantenir en estat operatiu les infraestructures necessàries per aplicar un pla?

   L'administració o entitat que aprova el pla

   Qui aprova, manté. I si no ho fa, el Govern pot executar per substitució les obres, al càrrec del responsable, i a més sancionar.

4. Cada quant temps han d'ésser revisats els plans de protecció civil?

   Cada quatre anys

   L'article 24.2. I la revisió s'aprova i s'homologa pel mateix procediment que l'inicial.

5. En què consisteix la inspecció que les autoritats de protecció civil poden fer dels recursos associats a plans d'àmbit INFERIOR assignats també als superiors?

   En una sol·licitud d'informació sobre l'estat operatiu i, si escau, un requeriment per corregir els defectes

   Cap avall no és presencial: es demana informació a l'òrgan superior i es requereix que es corregeixi.

6. A quin personal s'ha de destinar preferentment l'exercici de les funcions d'inspecció dels serveis i els recursos associats als plans?

   Al personal de protecció civil que és en segona activitat, amb formació específica prèvia

   L'article 25.3. És la primera de les dues vegades que la segona activitat apareix com a destí preferent en aquesta llei; l'altra és l'article 38.

7. Quin caràcter té el Registre de Plans de Protecció Civil, adscrit a la unitat directiva de protecció civil del Departament?

   Públic

   Caràcter públic, i s'adscriu a la unitat directiva de protecció civil del Departament.

8. On ha d'haver-hi a disposició del públic un exemplar dels plans aprovats que afecten el territori de la comarca?

   A la seu del consell comarcal

   L'article 26.3. I cada municipi ha de disposar d'un exemplar dels plans que l'afecten i de les seves modificacions.

1. Qui declara formalment l'activació d'un pla de protecció civil?

   El director o directora del pla

   L'article 27.1: el director del pla, formalment i pel procediment establert pel mateix pla.

2. Qui declara l'activació si el director del pla està impedit o hi ha urgència extrema?

   Les persones assenyalades subsidiàriament pel pla, en l'ordre indicat; i si hi manquen, l'autoritat del pla d'àmbit superior

   L'article 27.2 estableix aquesta cadena de tres graons.

3. Quina de les conseqüències següents comporta sempre la declaració d'activació d'un pla?

   La comunicació de l'activació al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya

   La lletra d de l'article 27.3 no porta la clàusula si escau: activar un pla implica comunicar-ho al Cecat. La b i la c sí que porten si escau.

4. Per quins supòsits nous pot activar el seu pla el director del pla bàsic d'emergència municipal, encara que no hi siguin previstos?

   Per crisis migratòries, de refugi o de manca de subministrament de serveis bàsics

   L'apartat 1 bis de l'article 27, i el detall que importa és que no cal que estiguin previstes al pla.

5. Com s'ha de declarar la desactivació d'un pla de protecció civil?

   Formalment pels directors, seguint el mateix procediment de l'activació

   L'article 27.4: mateix procediment per entrar i per sortir.

6. Quan s'HA de declarar una emergència d'interès de Catalunya, i no només es pot?

   Quan, per les dimensions efectives o previsibles, requereix una direcció d'àmbit de Catalunya de les administracions implicades

   L'article 29.1 té dos supòsits: al primer POT declarar-la; al segon, S'HA de declarar. Aquesta diferència de verb és el que busquen.

7. Qui fa la declaració d'interès de Catalunya d'una emergència?

   El conseller o consellera competent

   L'article 29.3.

8. Què comporta l'activació d'un pla d'àmbit superior sobre el pla d'àmbit inferior?

   La integració del pla inferior i la transferència del comandament a l'autoritat del pla superior, que pot delegar funcions

   L'article 29.2. Integració i comandament amunt, amb possibilitat de delegar cap avall.

9. Què han de comunicar immediatament a l'autoritat de protecció civil els directors dels plans d'autoprotecció o les persones assenyalades subsidiàriament?

   L'activació del pla i qualsevol sinistre o fet que provoqui o pugui provocar situacions de risc del pla, o alarma social

   L'incís d'alarma social hi és i de vegades el pregunten.

1. Qui aprova el pla de recuperació si s'han activat exclusivament plans municipals?

   Els plens de les corporacions locals

   L'article 31.1, i fixa't en el condicionant: EXCLUSIVAMENT plans municipals. En la resta de supòsits, els consells comarcals o el Govern.

2. Quants continguts ha de tenir el pla de recuperació de la normalitat?

   Tres

   Tres: la identificació i avaluació dels danys, les mesures de l'administració que l'aprova amb programació temporal, i la proposta de mesures per a altres administracions.

3. Qui disposa les mesures per al restabliment immediat dels serveis essencials afectats?

   El director o directora del pla activat

   L'article 32.1. Durant l'emergència, és el director del pla qui ho disposa.

4. Què poden incloure els convenis que les autoritats concerten amb les empreses per a situacions d'emergència?

   Les tarifes de preus

   L'article 32.2: el marc general de les condicions de contractació d'obres, serveis i subministraments, incloses les tarifes de preus. Es poden pactar per endavant.

5. Per qui està integrada la Comissió de Recuperació?

   Per representants de l'Administració de l'Estat, de la Generalitat i de l'Administració local

   Les tres administracions, igual que la Comissió de Protecció Civil. Però una homologa plans i l'altra coordina la recuperació.

6. Qui estableix els estàndards que han de complir els projectes de restauració d'infraestructures?

   La Comissió de Protecció Civil de Catalunya

   L'article 34.3, i amb una finalitat concreta: garantir la reducció del risc que les ha malmès anteriorment.

1. Amb quina periodicitat s'ha de fer un simulacre d'evacuació als centres escolars?

   Almenys una vegada l'any

   L'article 36: almenys una vegada l'any, d'acord amb les previsions del pla d'autoprotecció corresponent.

2. En matèria de preparació de la població, quin contrast de verbs estableix la Llei 4/1997 sobre els simulacres de protecció civil?

   Amb caràcter general les autoritats els poden fer; a les zones i centres de risc especial s'han de fer periòdicament

   Poden, amb caràcter general. S'han de fer i periòdicament, a les zones i centres afectats per riscs especials segons el Catàleg de l'article 7.

3. Qui està obligat a col·laborar amb l'Administració en les activitats de preparació de la població davant situacions de risc col·lectiu greu?

   Totes les organitzacions, entitats i empreses privades les activitats de les quals puguin ser generadores de risc

   No és voluntari per a qui genera risc: ha de col·laborar.

4. Per mitjà de quines escoles s'ha de fer la formació especialitzada de protecció civil?

   L'Escola d'Administració Pública, l'Escola de Policia i l'Escola de Bombers de Catalunya

   Les tres de l'article 38.2, i els altres centres que determini el conseller. No és només l'Escola de Bombers.

5. Quina formació específica han d'incloure els programes de capacitació del personal dels serveis públics inclosos en els plans de protecció civil?

   La formació específica en atenció sanitària immediata

   Atenció sanitària immediata. És recent i és concret.

6. Tres col·lectius han de rebre informació i formació específiques en matèria de protecció civil. Quins són?

   El personal dels serveis públics inclosos en els plans, el voluntariat de les associacions de protecció civil i el personal dels serveis d'autoprotecció obligatoris

   Els tres de l'article 38.1.

1. Per quins tres elements està integrada l'estructura de la protecció civil a Catalunya?

   Les administracions públiques, els serveis d'autoprotecció i el voluntariat de protecció civil

   L'article 39, i el capítol quart dedica una secció a cadascuna.

2. Qui són les autoritats de protecció civil a Catalunya, que actuen com a directores dels plans dels seus àmbits territorials respectius?

   L'alcalde, en l'àmbit municipal, i el conseller competent, en l'àmbit de Catalunya

   Només dues. El Govern té competències però no és autoritat de protecció civil en aquest sentit.

3. Quina reserva acompanya la condició del conseller com a autoritat de protecció civil en l'àmbit de Catalunya?

   Sens perjudici de les funcions del president de la Generalitat en cas de delegació en emergències declarades d'interès nacional

   Article 40.1.b. La reserva de l'interès nacional torna a sortir aquí.

4. En qui pot encomanar l'alcalde les funcions de direcció dels plans municipals?

   En els tinents d'alcalde i, si hi manquen, en els altres regidors

   L'article 40.3, i l'ordre hi és: primer els tinents d'alcalde; només si no n'hi ha, els altres regidors.

5. En qui pot delegar el conseller les funcions directives de protecció civil?

   En els delegats territorials del Govern i en els alcaldes

   L'article 40.4.

6. Quina obligació imposa la Llei 4/1997 a les unitats directives dels departaments del Govern amb funcions relacionades amb el Catàleg d'activitats de risc?

   Disposar d'una anàlisi de risc d'aquella activitat

   Article 41.3, en relació amb les activitats de l'article 7.

7. Què han de fer els departaments, a més de participar en l'elaboració dels plans i integrar-hi els recursos propis?

   Formar part dels òrgans de coordinació i assessorament quan els mateixos plans ho estableixin

   És el final de la lletra b de l'article 41.2, i és fàcil de perdre.

8. Què pot crear el Govern, atès que la protecció civil incumbeix a tots els departaments en el seu àmbit sectorial d'actuació?

   Els òrgans i els instruments adequats per assegurar la coordinació dels departaments

   Article 41.4.

1. Què és el Govern de la Generalitat en matèria de protecció civil?

   L'òrgan col·legiat superior de direcció i coordinació

   L'article 42.1. Retén l'adjectiu col·legiat, perquè es contrasta amb el conseller.

2. Què és el conseller o consellera competent en matèria de protecció civil?

   L'autoritat superior de protecció civil de Catalunya

   L'article 43.1. Les dues frases porten la paraula superior, però no diuen el mateix.

3. Quina funció correspon al conseller competent respecte del Cecat, en l'àmbit de la protecció civil de Catalunya?

   Exercir-ne la direcció superior i inspeccionar-ne, si escau, les seus territorials i les associades

   Li correspon exercir la direcció superior del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i inspeccionar-ne, si escau, les seus territorials i les associades.

4. A qui, i sobre què, ha d'elevar un informe el conseller competent en matèria de protecció civil?

   Al Govern, sobre l'aplicació dels plans de protecció civil

   Entre les seves funcions hi ha elevar al Govern l'informe sobre l'aplicació dels plans de protecció civil. Al Parlament hi informa el Govern, i de la gestió del Pla.

5. Qui presideix la Comissió de Protecció Civil de Catalunya?

   El conseller o consellera competent

   És la lletra h de l'article 43.2. I la lletra i li atribueix la direcció superior del Cecat.

6. Quina de les competències següents correspon al Govern i no al conseller?

   Aprovar el Reglament d'organització i funcionament de la Comissió de Protecció Civil

   L'aprovació del Reglament de la Comissió és de l'article 42.2. Les altres tres són del conseller, article 43.2.

7. Amb quin requisit aprova el Govern els reglaments generals de desenvolupament i execució de la Llei 4/1997?

   Amb l'informe previ de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya

   Article 42.2. Els elabora i sotmet el conseller, segons l'article 43.2.b.

1. Què és el Departament competent en matèria de protecció civil, pel que fa a la direcció, la vigilància, la supervisió i la coordinació dels òrgans que en depenen?

   L'òrgan responsable de la programació

   L'òrgan responsable de la programació, i li correspon la direcció, la vigilància, la supervisió i la coordinació dels òrgans que en depenen.

2. Què és el Cecat?

   El centre superior de coordinació i informació de l'estructura de protecció civil de Catalunya

   Article 45.1. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya.

3. Quina naturalesa jurídica té el Cecat?

   Òrgan administratiu, sense personalitat jurídica pròpia, adscrit al Departament

   L'article 45.2. Sense personalitat jurídica pròpia: aquesta és la dada.

4. Quins quatre adjectius defineixen la Comissió de Protecció Civil de Catalunya?

   Consultiu, deliberant, coordinador i homologador

   L'article 46.1. La comissió municipal només té els tres primers: no homologa.

5. Per quines administracions està composta la Comissió de Protecció Civil de Catalunya?

   Per l'Administració de la Generalitat, l'Administració de l'Estat a Catalunya i l'Administració local de Catalunya

   Les tres administracions, article 46.2.

6. Quantes funcions atribueix la Llei 4/1997 a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya?

   Set

   Set lletres, de la a a la g, i l'última és la clàusula de les altres que li atribueixi la normativa vigent.

7. Quins plans de protecció civil homologa la Comissió de Protecció Civil, com a òrgan homologador superior en la matèria a Catalunya?

   Els plans d'autoprotecció i els plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal

   Els d'autoprotecció i els d'àmbit municipal i supramunicipal que li corresponguin. El Pla de Catalunya i els especials els informa, no els homologa.

1. Què són els municipis en matèria de protecció civil a Catalunya, dins l'estructura integrada que configura la Llei 4/1997?

   Les entitats bàsiques de la protecció civil a Catalunya, amb capacitat general d'actuació i de planificació

   Entitats bàsiques i capacitat general. És una frase que cau.

2. Què correspon als plens dels ajuntaments en matèria de protecció civil, dins les funcions que la Llei 4/1997 atribueix als municipis?

   Aprovar els plans municipals i crear la Comissió Municipal de Protecció Civil

   El ple aprova els plans i crea la comissió municipal. L'activació la declara l'alcalde.

3. Què és l'alcalde en matèria de protecció civil?

   L'autoritat local superior de protecció civil

   L'article 48.1, sens perjudici de les funcions del conseller en cas d'activació d'un pla de la Generalitat.

4. De quin centre exerceix la direcció superior l'alcalde, dins les competències que la Llei 4/1997 li atribueix en matèria de protecció civil?

   Del Centre de Coordinació Operativa Local

   Li correspon exercir la direcció superior del Centre de Coordinació Operativa Local. El de Catalunya és del conseller o consellera, i la Comissió Municipal la presideix, no la dirigeix.

5. Quin instrument ha d'elaborar i mantenir l'alcalde per tenir localitzats els mitjans disponibles per a la protecció civil al municipi?

   El catàleg de recursos i serveis mobilitzables

   Li correspon elaborar i mantenir el catàleg de recursos i serveis mobilitzables per a la protecció civil en el municipi.

6. A través de quin òrgan comunica l'alcalde al conseller l'activació i la desactivació dels plans municipals?

   Mitjançant el Cecat

   L'article 48.2.d: comunicar al conseller l'activació i la desactivació, mitjançant el Cecat.

7. Quin paral·lelisme hi ha entre l'alcalde i el conseller en matèria de plans?

   L'alcalde elabora i el ple aprova, igual que el conseller elabora i el Govern aprova

   L'estructura és bessona un pis més avall: elaborar i sotmetre a aprovació.

1. Quins ajuntaments han de crear i mantenir centres de coordinació operativa?

   Els que per llei són obligats a adoptar plans de protecció civil

   L'article 49, i en tot cas han d'actuar en coordinació amb el Cecat.

2. Mitjançant què poden crear els consells comarcals un centre de coordinació d'emergències comarcals?

   Per delegació expressa dels municipis interessats

   L'article 50: per delegació expressa dels municipis interessats.

3. Qui homologa els plans d'assistència i suport que elaboren els consells comarcals?

   La Comissió de Protecció Civil de Catalunya

   L'article 50. I aquests plans han de respectar els plans municipals.

4. A partir de quina població és obligatòria la creació d'una comissió municipal de protecció civil?

   Més de cinquanta mil habitants

   L'article 51.1. No la confonguis amb els vint mil, que és el pla bàsic d'emergència municipal.

5. Quins altres municipis, a més dels de més de cinquanta mil habitants, han de crear comissió municipal de protecció civil?

   Els que tenen al terme obligats a pla d'autoprotecció, i els municipis de caràcter especial que tipifica la Llei

   Els tres supòsits de l'article 51.1. A la resta, la creació és facultativa i ho decideix el ple.

6. Qui presideix la Comissió Municipal de Protecció Civil?

   L'alcalde

   L'article 51.2. I és una de les competències delegables de l'alcalde, la lletra f de l'article 48.2.

7. Quin caràcter tenen les comissions comarcals de protecció civil que poden crear els consells comarcals?

   Consultiu, deliberant i coordinador, i d'assistència i cooperació per als municipis

   I les creen els consells comarcals, de manera facultativa. El Govern n'ha de determinar les funcions per reglament.

1. Quina consideració tenen els serveis de vigilància, protecció i lluita contra incendis de les empreses, segons la Llei 4/1997?

   Col·laboradors en la protecció civil, a tots els efectes

   Articles 52 i 53: es consideren, a tots els efectes, col·laboradors en la protecció civil.

2. Amb quines condicions es poden mobilitzar els serveis d'autoprotecció d'una empresa en activar-se un pla?

   Sempre que no vagi en detriment del seu pla d'autoprotecció i que quedi un mínim de mitjans i de personal d'intervenció a l'empresa

   Les dues condicions de l'article 53.

3. Quantes associacions de voluntaris de protecció civil pot reconèixer un pla per municipi?

   Una

   L'article 55: només una per municipi, i correspon a l'ajuntament determinar quina.

4. On s'han d'inscriure les associacions de voluntaris de protecció civil?

   En un registre especial del Departament

   L'article 55: un registre especial del Departament.

5. Quina excepció té l'obligació del voluntari d'acudir a la crida de les autoritats?

   Els casos en què li pugui ocasionar problemes de caràcter laboral o professional, degudament justificats

   L'article 56. No és un deure absolut, i això enllaça amb el règim sancionador: no acudir a la mobilització és infracció greu, però no si hi ha aquesta causa justificada.

6. Quants drets i quantes obligacions reconeix als seus membres l'Estatut del voluntariat de protecció civil de Catalunya?

   Tres drets i tres obligacions

   Tres i tres. Els drets: el nom, les insígnies i els reconeixements.

7. A qui han de reconèixer les distincions i els honors que el Govern ha d'establir en matèria de protecció civil?

   A les persones físiques o jurídiques que es distingeixin en la tasca de protecció, en l'aspecte preventiu i en l'operatiu

   Persones físiques O JURÍDIQUES, i tant en l'aspecte preventiu com en l'operatiu.

1. Quantes conductes tipifica la Llei 4/1997 com a infraccions molt greus en matèria de protecció civil?

   Set

   Set lletres, de la a a la g.

2. En quin termini la reincidència converteix una infracció greu en molt greu?

   Si la persona ha estat sancionada en els dos anys anteriors per una greu o més d'una

   L'article 72.2: dos anys.

3. Quines dues condicions han de concórrer perquè una infracció greu de protecció civil tingui la consideració d'infracció molt greu?

   Haver-se comès durant l'activació d'un pla i haver posat en perill la vida o augmentat el risc o les conseqüències

   Són acumulatives: durant l'activació, i amb aquell resultat.

1. Quantes conductes tipifica la Llei 4/1997 com a infraccions greus en matèria de protecció civil?

   Dotze

   Dotze lletres, de la a a la l.

2. Com es qualifica el fet d'impedir la requisició i l'ocupació temporal de béns?

   Infracció molt greu

   Article 72.d, molt greu. Obstaculitzar-la sense arribar a impedir-la és greu, article 73.l.

3. Com es qualifica el fet d'obstaculitzar, sense arribar a impedir-ho, la requisició de béns?

   Infracció greu

   Article 73.l, greu. Impedir i obstaculitzar no són el mateix.

4. Com es qualifica el fet d'impedir i obstaculitzar la inspecció dels recursos i serveis afectes als plans?

   Infracció molt greu, en tots dos casos

   L'article 72.c inclou totes dues conductes entre les molt greus. A la inspecció no hi ha la gradació que sí que hi ha a la requisició.

5. Com es qualifica el fet de no acudir a l'ordre de mobilització en cas de SIMULACRE?

   Infracció lleu

   Article 74. No acudir a una mobilització real és greu, article 73.e; a la d'un simulacre, lleu.

6. Quina conducta relativa a les insígnies i els distintius del voluntariat de protecció civil tipifica la Llei 4/1997 com a infracció lleu?

   Portar-les en els casos i les condicions en què no en sigui autoritzat l'ús

   És infracció lleu que els voluntaris i voluntàries portin les insígnies i els distintius establerts per reglament en els casos i les condicions en què no en sigui autoritzat l'ús.

7. Quina conseqüència afegida pot comportar una infracció greu comesa per un membre d'una associació de voluntaris?

   La baixa forçosa de l'associació

   L'article 73 ho preveu, a més de la sanció corresponent.

8. Quina multa màxima preveu la Llei 4/1997 per a les infraccions molt greus en matèria de protecció civil?

   Fins a cent milions de pessetes

   El text consolidat té les quanties en pessetes, perquè mai no s'han convertit a euros.

9. Quina mesura addicional es pot ordenar per a les infraccions molt greus, a més de la multa?

   La clausura temporal del local, el centre o la instal·lació, o la suspensió temporal de les activitats de risc

   Article 75. I només el conseller i el Govern poden ordenar-la, segons l'article 76.5.

1. Quin és el criteri de repartiment de la potestat sancionadora entre municipis i Generalitat?

   L'àmbit del pla afectat per la conducta constitutiva d'infracció

   L'article 76.1: d'acord amb l'àmbit del pla afectat.

2. Fins a quin límit poden sancionar els alcaldes dels municipis de MENYS de vint mil habitants?

   Dos milions de pessetes

   L'article 76.2, i aquest límit és el de les infraccions molt greus.

3. Fins a quin límit pot imposar sancions per infraccions molt greus de protecció civil el conseller competent?

   Vint-i-cinc milions de pessetes

   Els quatre esglaons són: 2, 10, 25 i 100 milions de pessetes.

4. A què es refereixen els límits que la Llei 4/1997 assigna a cada òrgan amb potestat sancionadora en matèria de protecció civil?

   A les quanties màximes per sancionar infraccions MOLT GREUS

   L'article 76.3. És el que més es falla: la taula no és la de totes les sancions.

5. Quin percentatge del seu límit per molt greus pot imposar cada òrgan per a les infraccions greus i per a les lleus?

   El cinquanta per cent per a les greus i el deu per cent per a les lleus

   L'article 76.3. Un alcalde amb límit de 2 milions pot sancionar les greus fins a 1 milió i les lleus fins a 200.000 pessetes.

6. En quins casos pot exercir el conseller o el Govern la potestat sancionadora que correspondria a l'alcalde?

   Si la infracció greu o molt greu ha causat un risc especial o alarma social, amb audiència prèvia de l'alcalde

   L'article 76.4: a sol·licitud de l'alcalde o per iniciativa pròpia, i amb audiència prèvia de l'alcalde sempre.

7. Qui pot ordenar la clausura temporal d'un centre o la suspensió temporal d'una activitat?

   Només el conseller i el Govern

   L'article 76.5. L'alcalde pot multar, però no tancar.

8. Quin règim s'aplica a la tramitació de les sancions de la Llei 4/1997?

   El règim sancionador general de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

   L'article 77, que és l'últim de la Llei i té una sola frase.

1. A proposta de quants departaments ha d'aprovar el Govern el Pla de salvament marítim de Catalunya?

   De tres: Governació, Política Territorial i Obres Públiques, i Medi Ambient

   La disposició addicional primera. I el seu contingut ha de permetre'n la integració en els plans d'àmbit extracomunitari.

2. Quants objectius ha de tenir el Pla de salvament marítim de Catalunya?

   Dos

   Dos: coordinar l'actuació dels mitjans de recerca, salvament de vides i lluita contra la contaminació marina; i potenciar aquests mitjans i formar personal especialitzat.

3. Quin doble tractament dona la Llei 4/1997 a les centrals nuclears de potència situades al territori de Catalunya?

   L'emergència per risc de radioactivitat resta exclosa de la Llei, però les centrals resten subjectes al gravamen que regula

   Fora per a l'emergència, dins per al tribut. Si una pregunta diu que queden totalment fora, és falsa.

4. Per què resten subjectes al gravamen les centrals nuclears de potència?

   Perquè tenen elements patrimonials a Catalunya afectes a activitats que poden originar l'activació de plans, i això comporta incorporar mitjans de la Generalitat

   És la justificació literal de la DA 2a.2, en relació amb l'article 58.1.

5. Quants plans municipals han de tenir els municipis afectats per risc nuclear i per altres riscs que comportin l'aprovació de plans?

   Un de sol, que coordini i unifiqui totes les actuacions derivades dels diferents riscs

   La disposició addicional tercera: un únic pla municipal. És una regla clara i la pregunten.

6. Quin límit posa la Llei 4/1997 a les facultats atorgades a les autoritats de protecció civil pel que fa als plans d'autoprotecció?

   Que les facultats de les autoritats de protecció civil s'entenen sens perjudici de les dels altres departaments de la Generalitat, segons la legislació sectorial

   Que l'autoritat de protecció civil tingui facultats sobre un pla d'autoprotecció no desplaça les competències sectorials d'altres departaments.

7. Què s'ha de constituir, nodrit amb el producte del gravamen que estableix la Llei 4/1997, per contribuir a finançar les activitats de protecció civil?

   Un fons de seguretat

   S'ha de constituir un fons de seguretat, que s'ha de nodrir amb el producte del gravamen, sens perjudici d'altres aportacions públiques i privades.

8. Quants deures recíprocs imposa la Llei 4/1997 a les administracions en les seves relacions interadministratives de protecció civil?

   Set

   Set: col·laboració, intercanvi d'informació, assistència i auxili, audiència prèvia, convenis, coordinació i substitució.

Continua pel temari

Àudio, làmines i test del tema 6 · Tots els temes · Generador de tests