Les 450 preguntes del tema 7

Decret 276/2016, de les funcions de guàrdia i del sistema de comandament. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Primera part · Decret 276/2016, de les funcions de guàrdia

1. El tema 7 es prepara amb dues normes i l'ordre no és indiferent: la primera regula el servei de guàrdia i la segona dona l'organigrama on encaixen les posicions. Quina és la primera?

   El Decret 276/2016, de les funcions de guàrdia i del sistema de comandament

   El tema 7 són dos decrets. El 276/2016 regula la guàrdia; el 12/2023 és l'organigrama del Departament i va a la segona part.

2. Quantes vegades s'ha modificat el Decret 276/2016 des de l'entrada en vigor?

   Cap

   Cap. És íntegrament el text original de 2016, a diferència del decret de l'organigrama, que s'ha modificat quatre vegades.

1. Quina finalitat tanca l'objecte del decret, després d'estructurar els centres de guàrdia i el sistema de comandament?

   Garantir la resolució de l'emergència

   Article 1.1, final: tot l'objecte del decret va «a l'efecte de garantir la resolució de l'emergència».

2. Un opositor obre el decret de la guàrdia per la primera pàgina i vol saber fins on arriba el que regula abans d'entrar en les posicions. Què té per objecte el decret?

   Determinar l'estructuració dels centres i posicions de guàrdia i l'organització del sistema de comandament

   Article 1.1: les dues coses. Estructurar els centres i posicions de guàrdia i determinar l'organització del sistema de comandament adequat a cada servei.

3. El decret de la guàrdia fa servir dos termes que es confonen amb facilitat: un designa un lloc i l'altre, l'activitat que s'hi exerceix. Quina definició dona del «centre de guàrdia»?

   L'espai físic on els comandaments del cos exerceixen les posicions de guàrdia

   Article 1.2: el centre és l'ESPAI FÍSIC. La posició és l'EXERCICI de les funcions. És la parella que més es creua.

4. Les dues nocions que obren el decret de la guàrdia es creuen sovint: una és un espai i l'altra, un exercici. Com defineix la «posició de guàrdia»?

   L'exercici de funcions de guàrdia, en l'àmbit operatiu, de coordinació o de suport, dins l'estructura dels comandaments del cos

   Article 1.2. La posició és l'exercici de les funcions; el centre, l'espai físic on s'exerceixen.

5. Un comandament habilitat pot fer guàrdia des de llocs diferents i amb feines diferents. En quants àmbits pot exercir-se una posició de guàrdia?

   Tres: operatiu, de coordinació i de suport

   Operatiu, de coordinació i de suport, que són els tres àmbits que desenvolupa l'article 3.

1. El decret obre amb una definició de la guàrdia que té tres trets que es repeteixen després a tot el text. Com la defineix?

   La situació de disponibilitat permanent dels serveis que, sota un comandament únic i organitzada en torns successius i ininterromputs, garanteix la resposta urgent i coordinada

   Article 2.1. Les paraules clau: disponibilitat permanent, comandament únic, torns successius i ininterromputs. La tercera opció és el sistema de comandament de l'article 20 i la quarta, el relleu de l'article 5.

2. A més de la resposta a les emergències, què més comporta la guàrdia segons el decret que la regula?

   L'assistència amb caràcter preventiu a altres serveis previstos a la carta de serveis vigent i la participació en altres activitats complementàries

   Article 2.1, final: assistència preventiva prevista a la carta de serveis i participació en activitats complementàries.

3. Quants objectes té assignats la gestió de la guàrdia?

   Quatre

   Quatre: mobilització de recursos per resoldre el sinistre; mobilització selectiva i estratègica per equilibrar el territori; disponibilitat de suport logístic o operatiu als equips actuants; i garantir el nivell de comandament adequat.

4. La gestió de la guàrdia persegueix quatre objectes alhora: tres miren el sinistre concret i un mira el conjunt del país. Quin busca una disponibilitat de recursos equilibrada a tot el territori?

   La mobilització selectiva i estratègica dels recursos disponibles

   Article 2.2.b: la selectiva i estratègica és la que garanteix, en tot moment, una disponibilitat equilibrada en tot el territori.

1. Les funcions de guàrdia no es fan totes des del mateix lloc ni amb la mateixa feina: el decret les reparteix en àmbits i cada posició pertany a un de sol. Quins són?

   Operatiu, de coordinació i de suport

   Article 3: operatiu, de coordinació i de suport.

2. Quin àmbit de la guàrdia assumeix el comandament en el territori i garanteix la cadena de comandament en la intervenció?

   L'àmbit operatiu

   Article 3.a. L'operatiu mana al territori; el de coordinació planifica i gestiona recursos; el de suport assessora.

3. Quin àmbit assumeix la planificació i gestió dels recursos humans i materials desplegats a tot el territori?

   L'àmbit de coordinació

   Article 3.b, i ho fa d'acord amb una planificació basada en una anàlisi del risc potencial de tots els elements del territori.

4. L'àmbit de coordinació no reparteix els recursos a ull: el decret li imposa una base objectiva per planificar-los a tot el territori. En què es basa aquesta planificació?

   En una anàlisi del risc potencial de tots els elements del territori

   Article 3.b: anàlisi del risc potencial de tots els elements del territori.

5. Quin àmbit assumeix l'anàlisi i el suport tècnic o logístic i forma part del dispositiu d'assessorament al comandament?

   L'àmbit de suport

   Article 3.c: el de suport assessora els àmbits de coordinació i operatiu.

1. Quantes modalitats d'exercici de les funcions de guàrdia preveu el decret que les regula?

   Dues

   Dues: disponibilitat immediata amb presència física al lloc de treball, i disponibilitat de localització i mobilització immediata.

2. A la modalitat de guàrdia que no exigeix presència física al lloc de treball, a què queda obligat el comandament durant tot el temps de guàrdia?

   La localització permanent durant el temps de guàrdia, amb obligació d'incorporar-se presencialment en el temps i el lloc que es determinin

   Article 4.1.b. No cal ser-hi, però cal ser localitzable de forma permanent i incorporar-se quan toqui.

3. El decret no fixa la freqüència de la guàrdia de presència física: remet a un instrument que també ha d'establir els sistemes de compensació horària. Quin és?

   Una resolució del director general competent

   Article 4.2: resolució del director general. Compara-ho amb l'habilitació (ordre del conseller), el relleu (instrucció) i el sistema de comandament (circular).

1. En acabar un torn, el comandament que entra i el que surt fan un acte formal que el decret regula com una de les peces de la continuïtat del servei. Què és el relleu de la guàrdia?

   L'acte mitjançant el qual es dóna continuïtat al servei de la guàrdia i es transmet la responsabilitat del seu comandament

   Article 5.1, i es fa sobre la base de la informació de la situació operativa dels recursos i dels serveis en curs o situacions de risc.

2. El relleu no es fa amb una conversa informal: el decret diu sobre quina informació s'ha d'efectuar perquè el comandament entrant sàpiga on és el servei. Sobre quina base es fa?

   Sobre la informació de la situació operativa dels recursos humans i materials i dels serveis en curs o les situacions de risc

   Article 5.1.

3. Perquè el relleu no deixi cap dotació descoberta, el decret encarrega a un instrument que fixi els criteris i els sistemes que n'asseguren la continuïtat. Quin instrument és?

   Una instrucció del director general competent

   Article 5.2: instrucció del director general.

1. La direcció del servei de guàrdia té un responsable màxim que ho és dels tres àmbits alhora, que ha de ser inspector del cos i que fa de cap de bombers. Qui és aquest responsable?

   El subdirector general competent en l'àmbit operatiu

   Article 6.1. És el cap de bombers i té categoria d'inspector del cos.

2. Quina categoria del cos té el subdirector general competent en l'àmbit operatiu?

   Inspector

   Article 6.1: categoria d'inspector del cos de Bombers, i actua com a cap de bombers.

3. El decret fixa al subdirector general competent en l'àmbit operatiu una modalitat pròpia de disponibilitat, diferent de la que imposa al cap de sortida. Quina ha de mantenir?

   Disponibilitat permanent per a localització i mobilització immediata

   Article 6.1, segon paràgraf: permanentment disponible per a localització i mobilització immediata.

4. Si el cap de bombers no hi és, la direcció de la guàrdia no pot quedar sense titular, i el decret diu qui el supleix i amb quins requisits. Qui supleix el subdirector general operatiu?

   El comandament amb categoria d'inspector que ell mateix determini, habilitat per exercir funcions de cap operatiu

   Article 6.2: el designa ell mateix, ha de ser inspector, ha d'estar habilitat com a cap operatiu segons l'article 8.2 i, preferentment, ha de tenir nivell de subdirector general.

5. De les tres condicions que el decret posa a qui supleix el cap de bombers, només dues són obligatòries. Quin requisit hi és PREFERENT i no obligatori?

   Tenir nivell de subdirector general

   Article 6.2: inspector i habilitat són obligatoris; el nivell de subdirector general és «preferentment».

1. L'àmbit operatiu de la guàrdia s'estructura en quatre posicions ordenades de més a menys responsabilitat, i dues posicions que s'hi assemblen molt pertanyen en realitat a la coordinació. Quines són les quatre?

   Cap operatiu, cap territorial, sotscap territorial i cap de sortida

   Article 7.2, en ordre descendent. El cap de torn i el cap de coordinació territorial són de l'àmbit de COORDINACIÓ, no de l'operatiu.

2. El decret parteix l'àmbit operatiu en quatre posicions amb un doble criteri. Segons quins criteris s'estructura?

   Segons el nivell de responsabilitat i l'àmbit d'actuació

   Article 7.2: en funció del respectiu nivell de responsabilitat i àmbit d'actuació. La mateixa fórmula que fa servir l'article 12.2 per a l'àmbit de coordinació.

1. Qui és el màxim comandament operatiu en l'àmbit territorial que tingui assignat en el seu torn de guàrdia?

   El cap operatiu

   Article 8.1, sens perjudici del que determina l'article 6 sobre el subdirector general.

2. L'àmbit territorial del cap operatiu no surt al decret sinó en un instrument intern. Mitjançant quin instrument s'assigna?

   Una ordre interna del subdirector general competent en l'àmbit operatiu

   Article 8.1: ordre interna del subdirector general. L'ordre interna del subdirector assigna àmbits i determina llocs; l'ordre del conseller fixa el procediment d'habilitació.

3. Quina categoria del cos es requereix per entrar al torn rotatori de la guàrdia de cap operatiu?

   Inspector

   Article 8.2: torn rotatori entre membres de la categoria d'INSPECTOR que hagin superat el procés d'habilitació.

4. El decret no dona la mateixa llibertat de modalitat a les quatre posicions operatives: a dues els permet qualsevol de les dues i a dues els n'imposa una. Quina modalitat pot tenir la guàrdia de cap operatiu?

   Pot ser de localització i mobilització immediata o de disponibilitat immediata al lloc que es determini

   Article 8.3: qualsevol de les dues. El cap operatiu i el cap territorial poden tenir-les totes dues; el sotscap i el cap de sortida, només la immediata.

5. Quantes funcions té assignades el cap operatiu?

   Nou

   Nou funcions, de la a) a la i), article 8.4.

6. Respecte de les intervencions que no requereixen el seu nivell de comandament, què fa el cap operatiu?

   En fa el seguiment, si escau

   Article 8.4.d: SEGUIMENT. El cap territorial les SUPERVISA (9.4.d) i el sotscap en fa el SEGUIMENT (10.4.d). És un creuament típic.

7. El Pla d'actuació del grup d'intervenció no és funció de les quatre posicions operatives de la guàrdia. Quines l'han de garantir i supervisar-ne el compliment?

   El cap operatiu i el cap territorial

   Articles 8.4.e i 9.4.e. El sotscap territorial i el cap de sortida no tenen el PAGI entre les seves funcions.

8. Quines posicions de l'àmbit operatiu participen i col·laboren en els brífings diaris de la Sala Central de Bombers?

   El cap operatiu i el cap territorial

   Articles 8.4.f i 9.4.f. El sotscap territorial i el cap de sortida no hi participen.

1. El decret posa una etiqueta de nivell a cada posició operativa de la guàrdia, i les quatre es creuen amb facilitat a l'hora d'estudiar-les. Com qualifica el cap territorial?

   Un alt comandament operatiu

   Article 9.1: ALT comandament operatiu. El cap operatiu és el MÀXIM, el sotscap és l'INTERMEDI i el cap de sortida, el BÀSIC. Les quatre etiquetes cauen creuades.

2. La guàrdia de cap territorial admet dues categories del cos, una de cada escala. Quines categories la poden fer?

   Inspector de l'escala superior o sotsinspector de l'escala executiva

   Article 9.2: inspector de l'escala superior o sotsinspector de l'escala executiva, amb habilitació superada.

3. Quantes funcions té assignades el cap territorial?

   Onze

   Onze, de la a) a la k). És la posició de l'àmbit operatiu amb més funcions.

4. Quina posició de l'àmbit operatiu SUPERVISA la recollida de dades de les actuacions per confeccionar el comunicat d'actuació?

   El cap territorial

   L'escala de les dades: el cap de sortida les RECULL (11.4.c), el sotscap territorial GARANTEIX que es recullin (10.4.e) i el cap territorial SUPERVISA la recollida (9.4.g). El cap operatiu no hi surt.

5. Les activitats d'avaluació, simulacres, formació i pràctiques no les tria el cap territorial: algú les hi ha d'encomanar. Qui les hi encomana?

   El cap de coordinació territorial

   Article 9.4.j, i el mateix per al sotscap territorial (10.4.h). L'article 16.4.n ho diu des de l'altra banda: el cap de coordinació territorial encomana aquestes activitats als caps i sotscaps territorials.

1. Les quatre etiquetes de nivell de les posicions operatives cauen creuades un examen rere l'altre. Com qualifica el decret el sotscap territorial?

   Un comandament operatiu intermedi

   Article 10.1: comandament operatiu INTERMEDI.

2. A diferència del cap operatiu, que exigeix una sola categoria, la guàrdia de sotscap territorial admet diverses categories del cos, i és la posició operativa amb més candidats possibles. Quines la poden fer?

   Sotsinspector de l'escala executiva, o oficial o sergent de l'escala tècnica

   Article 10.2. És l'única posició que barreja escala executiva i escala tècnica: sotsinspector (executiva) o oficial o sergent (tècnica).

3. El decret deixa triar entre les dues modalitats a les posicions operatives de dalt, però a les altres els imposa una de sola. Quina modalitat té la guàrdia de sotscap territorial?

   Només de disponibilitat immediata al lloc que es determini

   Article 10.3: NOMÉS disponibilitat immediata al lloc que es determini per ordre interna del subdirector general. Aquí el decret no dóna opció, a diferència del cap operatiu i el cap territorial.

4. Quantes funcions té assignades el sotscap territorial?

   Nou

   Nou, de la a) a la i).

5. Quina posició GARANTEIX la recollida de les dades de les actuacions operatives per confeccionar el comunicat d'actuació?

   El sotscap territorial

   Article 10.4.e: el sotscap GARANTEIX. El cap de sortida RECULL i el cap territorial SUPERVISA.

6. A diferència del cap operatiu i del cap territorial, què NO inclou la llista de funcions del sotscap territorial?

   Garantir l'aplicació del PAGI i participar en els brífings diaris de la SCB

   El PAGI i els brífings diaris de la Sala Central de Bombers només els tenen el cap operatiu i el cap territorial.

1. El decret posa quatre etiquetes de nivell a les posicions operatives i la que mana al parc de bombers no és la que sembla. Com qualifica el cap de sortida?

   El comandament operatiu bàsic sobre el territori

   Article 11.1: el comandament operatiu BÀSIC sobre el territori. El màxim responsable de la guàrdia al parc és el cap de torn, que és de l'àmbit de coordinació.

2. La guàrdia de cap de sortida és l'única posició operativa que no exigeix habilitació. Quines categories la poden fer?

   Sergent, caporal o bomber de primera de l'escala tècnica

   Article 11.2: sergent, caporal o bomber de primera de l'escala tècnica, els tres al mateix nivell. L'opció amb «excepcionalment» és el CAP DE TORN de l'article 18.2, que sí que ordena les categories.

3. Quina posició de l'àmbit operatiu NO requereix haver superat un procés d'habilitació?

   El cap de sortida

   De les quatre posicions operatives, tres exigeixen habilitació i el cap de sortida no. És la pregunta més rendible de l'article 11.

4. El decret no organitza la guàrdia de cap de sortida amb un torn rotatori entre habilitats, com fa amb les posicions de dalt, sinó d'una altra manera i en unes dependències concretes. On s'organitza?

   Entre els membres assignats a torns de treball als respectius parcs de bombers o als grups especials

   Article 11.2: als parcs de bombers o als GRUPS ESPECIALS. I fixa't que aquí el decret no parla de «torn rotatori», que és la fórmula de les posicions amb habilitació.

5. El decret fixa la modalitat de guàrdia de cada posició operativa i no sempre amb les mateixes paraules, cosa que fa que les quatre es creuin. Quina és la del cap de sortida?

   Disponibilitat immediata als respectius parcs de bombers o, si escau, altres dependències de la direcció general

   Article 11.3. És l'única posició on el decret concreta «parcs de bombers»; a les altres parla del «lloc que es determini».

6. Quantes funcions té assignades el cap de sortida?

   Set

   Set, de la a) a la g). És la posició operativa amb menys funcions.

7. Al parc, el cap de sortida assumeix el comandament del torn de sortida, i el decret resol el cas en què dues posicions coincideixin en la mateixa persona. De qui rep els encàrrecs?

   Del cap de torn o, si aquest coincideix amb el cap de sortida, del cap de coordinació territorial

   Article 11.4.a. La clàusula de la coincidència és la que es pregunta: si el cap de torn i el cap de sortida són la mateixa persona, els encàrrecs venen del cap de coordinació territorial.

8. Quina posició RECULL les dades de les actuacions operatives per confeccionar el comunicat d'actuació?

   El cap de sortida

   Article 11.4.c. L'escala sencera: recull el cap de sortida, garanteix el sotscap territorial, supervisa el cap territorial.

1. Quina de les quatre posicions operatives pot tenir les dues modalitats de guàrdia i exigeix categoria d'inspector?

   El cap operatiu

   El cap operatiu: inspector, habilitació i qualsevol de les dues modalitats. El cap territorial també té les dues modalitats, però admet inspector o sotsinspector.

2. L'escala de les posicions operatives es llegeix de dalt a baix i, llegida del revés, és la dels nivells de comandament que tanquen el decret. Ordenades de més a menys responsabilitat, quin és l'ordre?

   Cap operatiu, cap territorial, sotscap territorial, cap de sortida

   Article 7.2. Llegit de baix a dalt, és l'escala dels nivells de comandament de l'article 21.

3. Quantes de les quatre posicions de l'àmbit operatiu exigeixen procés d'habilitació?

   Tres

   Tres: cap operatiu, cap territorial i sotscap territorial. El cap de sortida, no.

1. Quins centres i quines posicions integren l'àmbit de coordinació de la guàrdia, que en té tres de cada?

   La Sala Central de Bombers amb el seu cap de coordinació, les sales de control territorial amb els seus caps de coordinació territorial, i els parcs de bombers amb els seus caps de torn

   Article 12.2: tres centres, cadascun amb la seva posició. El parc de bombers és un centre de l'àmbit de COORDINACIÓ, no de l'operatiu.

2. A quin àmbit pertany el parc de bombers com a centre, encara que hi treballin els caps de sortida?

   A l'àmbit de coordinació

   Article 12.2.c. És de les que més cauen: el parc és un centre de l'àmbit de coordinació, encara que hi treballin els caps de sortida.

1. Què és la Sala Central de Bombers dins l'estructura de la guàrdia, segons el decret que la regula?

   El centre superior de l'àmbit de coordinació de la guàrdia

   Article 13.1. El CECAT és el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i és de protecció civil; el CCB és l'eina al lloc del sinistre.

2. Qui és el responsable màxim de la guàrdia a la Sala Central de Bombers, que no és qui hi és present de manera permanent?

   El subdirector general competent en l'àmbit operatiu

   Article 13.2: el responsable MÀXIM és el subdirector general. La guàrdia s'hi garanteix amb la presència PERMANENT del cap de coordinació de la SCB, que és cosa diferent.

3. De quina eina de coordinació al lloc del sinistre disposa la Sala Central de Bombers quan la situació ho requereix?

   El Centre de Comandament de Bombers (CCB)

   Article 13.2: el CCB. La TRI és un document i el CECAT és de protecció civil.

4. Quantes funcions té assignades la Sala Central de Bombers?

   Quinze

   Quinze, de la a) a la o).

5. Cada dia, la guàrdia de Catalunya acaba amb un document que diu com queden repartits els recursos operatius, i que no s'ha de confondre amb l'anàlisi del risc del matí. Què és la TRI?

   El document que recull la distribució final de recursos operatius de la guàrdia de Catalunya

   Article 13.3.f: la TRI l'elabora i la dóna a conèixer diàriament la Sala Central de Bombers, i el seu cap de coordinació en supervisa l'elaboració (14.4.g).

6. Les funcions de la Sala Central i les del seu cap de coordinació són llistes diferents. Qui elabora i dona a conèixer diàriament la TRI?

   La Sala Central de Bombers

   Article 13.3.f: l'elabora la SALA. El seu cap de coordinació només en SUPERVISA l'elaboració (14.4.g). Funcions de la sala i funcions del seu cap són llistes diferents.

7. A qui ha d'informar directament la Sala Central de Bombers de tots els serveis que puguin afectar la protecció civil?

   Al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)

   Article 13.3.l, especialment d'aquells que impliquin l'activació de plans d'emergència de protecció civil.

8. Qui analitza diàriament la situació general del risc i la distribució inicial de recursos del servei de guàrdia, i no només ha de disposar de la informació?

   La Sala Central de Bombers

   Article 13.3.d: ho fa la SALA. El seu cap ha de DISPOSAR de la informació sobre aquesta anàlisi (14.4.e). Verb diferent, posició diferent.

9. Els brífings diaris dels comandaments de la guàrdia tenen qui els fa possibles i qui els mana, i el decret reparteix les dues feines en dues llistes diferents. Qui els facilita i qui els dirigeix?

   Els facilita la Sala Central de Bombers i els dirigeix el seu cap de coordinació

   Els FACILITA la Sala (13.3.e) i els DIRIGEIX el cap de coordinació de la SCB (14.4.f).

1. De què és responsable el cap de coordinació de la Sala Central de Bombers, a tot Catalunya?

   De l'àmbit de coordinació de la guàrdia de Catalunya

   Article 14.1: responsable de l'àmbit de coordinació de la guàrdia de CATALUNYA, sens perjudici de l'article 6, i assumeix el dispositiu de la guàrdia que depèn de la SCB.

2. Quina categoria es requereix per fer la guàrdia de cap de coordinació de la Sala Central de Bombers?

   Inspector

   Article 14.2: inspector, amb habilitació. Compara-ho amb el cap de coordinació TERRITORIAL, que admet inspector o sotsinspector (16.2).

3. Tres posicions de la coordinació comparteixen la mateixa modalitat de guàrdia. Quina té el cap de coordinació de la Sala Central de Bombers?

   Disponibilitat immediata al lloc de treball

   Article 14.3: disponibilitat immediata al LLOC DE TREBALL. Igual que el cap de coordinació territorial (16.3) i que el cap de torn (18.3).

4. Quantes funcions té assignades el cap de coordinació de la Sala Central de Bombers?

   Disset

   Disset, de la a) a la q). És la posició amb més funcions de tot el decret.

5. Qui pot determinar l'activació dels recursos humans lliures de servei amb motiu d'una crida de reforç a l'àmbit de la Sala Central de Bombers?

   El cap de coordinació de la Sala Central de Bombers

   Article 14.4.i. A l'àmbit territorial, qui MOBILITZA el personal operatiu lliure de servei per reforç és el cap de coordinació territorial (16.4.f).

6. Qui activa el Centre de Comandament de Bombers en les situacions que ho requereixin, i no només el constitueix?

   El cap de coordinació de la Sala Central de Bombers

   Article 14.4.k: l'ACTIVA el cap de coordinació de la SCB. La Sala en GARANTEIX la constitució (13.3.g). Els dos verbs es creuen.

7. A qui ha d'informar el cap de coordinació de la Sala Central de Bombers de les incidències i actuacions rellevants, sobretot si condicionen la resposta operativa?

   Al subdirector general competent en l'àmbit operatiu, al cap operatiu corresponent i, si escau, als efectius que correspongui

   Article 14.4.n, especialment d'aquelles incidències que condicionin la resposta operativa de la guàrdia.

8. Què fa el cap de coordinació de la Sala Central de Bombers respecte dels informes de les actuacions en què hagi intervingut?

   Hi col·labora, en l'elaboració

   Article 14.4.p: COL·LABORA en l'elaboració. El mateix verb que el cap de coordinació territorial (16.4.o). Les posicions operatives ELABOREN els informes i el cap de torn en SUPERVISA l'elaboració.

1. Les sales de control territorial tenen dues dependències, una operativa i una funcional, i invertir-les és l'error típic. De qui depenen operativament i funcionalment?

   Operativament de la Sala Central de Bombers i funcionalment de la Divisió de la Sala Central de Bombers

   Article 15.2. Operativament de la SALA; funcionalment de la DIVISIÓ. Invertir-ho és l'error típic.

2. Qui assigna a cada sala de control territorial l'àmbit de gestió operativa que li correspon dins el territori?

   Una ordre interna del subdirector general en l'àmbit operatiu

   Article 15.1: ordre interna del subdirector general.

3. Quantes funcions tenen assignades les sales de control territorial?

   Nou

   Nou, de la a) a la i). La Sala Central de Bombers en té quinze.

4. Quina funció tenen les sales de control territorial que NO té la Sala Central de Bombers?

   Rebre i atendre les peticions d'atenció a situacions d'emergència del seu àmbit territorial

   Article 15.3.d. La SCB atén peticions d'ALTRES CENTRES, òrgans o organismes (13.3.i) i dóna suport a les sales territorials (13.3.h); rebre les peticions d'emergència del territori és de la sala territorial.

5. A qui informen les sales de control territorial dels serveis i de les incidències rellevants del seu àmbit?

   Al cap territorial i a la Sala Central de Bombers

   Article 15.3.g: al cap territorial i a la Sala Central de Bombers.

6. Un opositor busca al decret de la guàrdia quantes sales de control territorial hi ha i no ho troba enlloc. Què diu el decret sobre el nombre de sales?

   El Decret 276/2016 no en diu el nombre: remet a una ordre posterior

   El decret de la guàrdia no diu quantes n'hi ha: la disposició final primera remet el nombre i l'àmbit a una ordre del departament, en el termini màxim de dos anys. La xifra viu al decret de l'organigrama, que és la segona part del tema.

1. Cada sala de control territorial té un responsable de la guàrdia que no respon de tot Catalunya, a diferència del cap de coordinació de la Sala Central. De què és responsable el cap de coordinació territorial?

   De la gestió i coordinació del dispositiu de la guàrdia que depèn de la respectiva sala de control territorial

   Article 16.1.

2. A diferència del cap territorial, el decret no hi especifica escala. Quines categories poden fer la guàrdia de cap de coordinació territorial?

   Inspector o sotsinspector

   Article 16.2: inspector o sotsinspector, amb habilitació. El decret no hi especifica escala, a diferència del cap territorial.

3. Quantes funcions té assignades el cap de coordinació territorial?

   Setze

   Setze, de la a) a la p). El cap de coordinació de la SCB en té disset.

4. Qui pot mobilitzar el personal operatiu lliure de servei amb motiu d'una activació de reforç a l'àmbit territorial?

   El cap de coordinació territorial

   Article 16.4.f, d'acord amb les instruccions establertes.

5. Al lloc del sinistre, el cap d'intervenció necessita informació operativa i tècnica que no pot anar a buscar ell mateix. Qui li facilita tota la informació necessària per resoldre l'emergència?

   El cap de coordinació territorial

   Article 16.4.j.

6. Per què participa el cap de coordinació territorial en els brífings diaris de la Sala Central, si no li toca dirigir-los?

   Per adaptar prèviament la resposta operativa a la situació de risc

   Article 16.4.g: per ADAPTAR prèviament la resposta. El cap operatiu i el cap territorial hi participen per CONÈIXER-LA (8.4.f i 9.4.f), i el cap de coordinació de la SCB els DIRIGEIX.

1. El decret dona al parc de bombers una definició pròpia als efectes de la guàrdia, que no és la d'espai físic. Com el defineix?

   La unitat territorial bàsica que garanteix l'atenció i la resposta operativa a les emergències del seu àmbit territorial d'intervenció

   Article 17.1: unitat territorial BÀSICA.

2. Al parc de bombers la guàrdia no es fa amb un torn rotatori entre habilitats, com a les posicions de dalt, i la modalitat tampoc no és de localització. Com s'organitza la guàrdia al parc?

   En torns de treball, successius i planificats, de disponibilitat immediata al lloc de treball

   Article 17.2: torns de treball successius i planificats, de disponibilitat immediata al lloc de treball.

1. Qui és el màxim responsable de la guàrdia al parc de bombers, tot i ser una posició de coordinació?

   El cap de torn

   Article 18.1. I és una posició de l'àmbit de COORDINACIÓ, no de l'operatiu.

2. El cap de torn és una posició de coordinació al parc i té una dependència funcional per a tot el que afecti el desenvolupament de la guàrdia. De qui depèn funcionalment?

   Del cap de coordinació territorial

   Article 18.1: depèn funcionalment del cap de coordinació territorial en tot el que correspongui al desenvolupament de la guàrdia.

3. Entre quines categories del cos s'organitza la guàrdia de cap de torn al parc de bombers?

   Sergent i, si no n'hi ha, caporal; excepcionalment, bomber de primera

   Article 18.2: hi ha ordre. Primer sergent; si no n'hi ha, caporal; i EXCEPCIONALMENT, en defecte d'aquestes categories, bomber de primera. El cap de SORTIDA sí que posa les tres categories al mateix nivell.

4. Si en un mateix torn de guàrdia del parc concorren dos sergents, el decret resol la concurrència amb un criteri objectiu i no amb una designació. Qui fa de cap de torn?

   El de més antiguitat a la categoria

   Article 18.2: el de més antiguitat A LA CATEGORIA, no al cos.

5. Quantes funcions té assignades el cap de torn?

   Vuit

   Vuit, de la a) a la h).

6. Qui dirigeix a l'inici de la guàrdia la reunió informativa del funcionament ordinari del torn?

   El cap de torn

   Article 18.4.d. No confonguis aquesta reunió del parc amb els brífings diaris de la Sala Central de Bombers.

7. Què fa el cap de torn amb els informes d'actuació del torn en què hagi intervingut?

   En supervisa l'elaboració

   Article 18.4.f: SUPERVISA l'elaboració dels informes d'actuació en què hagi intervingut el corresponent torn del parc.

8. El cap de torn depèn funcionalment d'una posició, però les incidències que afecten l'operativitat del torn les ha de comunicar a un altre lloc. A qui les comunica?

   A la sala de control territorial corresponent

   Article 18.4.b: a la SALA de control territorial. Fixa't que depèn funcionalment del cap de coordinació territorial (18.1), però comunica les incidències a la sala.

1. L'àmbit de suport no mana ni reparteix recursos: el decret el configura d'una altra manera i després diu amb quins mitjans propis es desplega. Com es configura a Catalunya?

   Com una estructura d'assessorament i suport al comandament en els àmbits de coordinació i operatiu

   Article 19.1, i es desplega mitjançant les especialitats i el suport logístic.

2. L'àmbit de suport no té centres propis com els altres dos àmbits de la guàrdia: es desplega amb dos instruments. Mitjançant què es desplega?

   Les especialitats i el suport logístic

   Article 19.1.

3. La funció d'assessorament de l'àmbit de suport no la fan només els qui estan de guàrdia: el decret obre la porta a un altre col·lectiu, amb l'abast que fixi una instrucció. Qui més la pot exercir?

   Personal tècnic adscrit a la unitat competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments

   Article 19.1: personal tècnic adscrit a la unitat competent, amb independència de les posicions de guàrdia. L'abast es determina per instrucció del director general.

4. Les posicions de l'àmbit de suport no surten desenvolupades al decret, que remet a un instrument. Mitjançant quin instrument s'han de desenvolupar?

   Una instrucció del director general competent

   Article 19.2: instrucció del director general. La CIRCULAR del director general és la de l'article 23, per al sistema de comandament.

5. L'activació de les posicions de l'àmbit de suport la demana un i la fa un altre, i el decret separa les dues coses amb cura. A qui correspon fer l'activació?

   A la Sala Central de Bombers

   Article 19.3: l'activa la SALA CENTRAL DE BOMBERS, a petició del cap d'intervenció, del cap de coordinació de la sala de control territorial o del cap de coordinació de la Sala Central de Bombers.

6. L'activació de les posicions de l'àmbit de suport la fa la Sala Central, però sempre a petició d'algú altre. Qui la pot DEMANAR, segons el decret?

   El cap d'intervenció, el cap de coordinació de la sala de control territorial corresponent o el cap de coordinació de la Sala Central de Bombers

   Article 19.3: tres peticionaris, i l'activació la fa la Sala Central de Bombers.

7. El decret tanca l'àmbit de suport dient quina modalitat pot tenir-hi la guàrdia, i hi fa el mateix que al capdamunt de les posicions operatives. Quina modalitat pot tenir?

   Pot ser de disponibilitat immediata o de localització i mobilització immediata

   Article 19.5: les dues.

8. Quantes funcions té assignades l'àmbit de suport?

   Onze

   Onze, de la a) a la k).

9. Entre les funcions de l'àmbit de suport n'hi ha una que no mira el present del servei sinó com evolucionarà, i el decret la nomena amb una expressió literal que cau sovint. Quina funció és?

   Elaborar el pronòstic avançat de la possible evolució del servei

   Article 19.6.e: el PRONÒSTIC AVANÇAT. És una expressió literal que cau.

10. Quan participa l'àmbit de suport en el brífing diari de la Sala Central, segons el decret?

    Quan sigui requerit

    Article 19.6.h: «quan sigui requerit». Les altres posicions que hi van, hi van sempre.

1. El decret tanca amb un model organitzatiu que no s'ha de confondre amb la guàrdia. Com es defineix el sistema de comandament?

   El model organitzatiu integrat pel conjunt de persones, procediments, instal·lacions i equipaments que formen una estructura jeràrquica i comuna per a tots els agents intervinents

   Article 20.1. Les quatre peces: persones, procediments, instal·lacions i equipaments. La primera opció és la guàrdia de l'article 2.

2. Davant d'una emergència que creix, el sistema de comandament ha de poder créixer amb ella sense trencar la cadena de comandament. En què es basa per donar resposta a cada situació d'emergència?

   En una organització modular i escalable, sota un únic comandament

   Article 20.1: únic comandament, organització modular i escalable.

3. Quan hi ha una emergència, el decret imposa que tots els serveis estiguin sota una sola figura, que no és la que en fixa el nivell des de la sala. Qui ha de comandar tots els serveis?

   Un cap d'intervenció

   Article 20.2: un cap d'intervenció, que és el màxim comandament de la guàrdia PRESENT AL LLOC del sinistre.

4. Qui és el cap d'intervenció, la figura que determina i dirigeix les accions operatives per resoldre l'emergència?

   El màxim comandament de la guàrdia present al lloc del sinistre

   Article 20.2, i determina i dirigeix les accions operatives per resoldre l'emergència o minimitzar-ne les conseqüències.

1. En quants nivells s'estructura el sistema de comandament?

   Cinc

   Article 21.1: cinc nivells, ordenats de menys a més gravetat o risc potencial.

2. El decret fixa cinc nivells de comandament i l'ordre importa a l'hora d'estudiar-los. Com s'ordenen aquests nivells?

   De menys a més gravetat o risc potencial del servei

   Article 21.1: de MENYS a MÉS. El nivell 1 és el més baix.

3. Quina posició assumeix el nivell de comandament 2?

   Sotscap territorial

   Article 21.2.b. L'escala sencera: 1 cap de sortida, 2 sotscap territorial, 3 cap territorial, 4 cap operatiu i 5 subdirector general competent en l'àmbit operatiu.

4. Quina posició de la guàrdia assumeix el nivell de comandament 4 dels cinc que fixa el decret?

   Cap operatiu

   Article 21.2.d. El subdirector general és el nivell 5.

5. Quin és l'únic nivell de comandament que no es correspon amb una de les quatre posicions de l'àmbit operatiu?

   El nivell 5

   El nivell 5 és el subdirector general competent en l'àmbit operatiu, que no és una de les quatre posicions de l'article 7: els cinc nivells són les quatre posicions llegides de baix a dalt més el subdirector.

6. Quines posicions de la guàrdia poden assumir la funció de cap d'intervenció, segons els cinc nivells?

   Les posicions de comandament de l'àmbit operatiu de la guàrdia

   Article 21.2: la funció de cap d'intervenció l'assumeixen les posicions de comandament de l'ÀMBIT OPERATIU, segons els cinc nivells. El cap de torn i els caps de coordinació no són cap d'intervenció.

1. Qui determina el nivell de comandament d'un servei davant d'una situació d'emergència concreta?

   El cap de coordinació territorial corresponent

   Article 22: el determina el cap de coordinació TERRITORIAL, en funció de la informació rebuda i de l'escenari. És una de les preguntes més repetides del decret.

2. En funció de què determina el nivell de comandament el cap de coordinació territorial de la sala?

   De la informació rebuda i de l'escenari de la situació d'emergència

   Article 22, i si escau d'acord amb les instruccions establertes.

3. A petició de qui, o per decisió de qui, pot variar el nivell de comandament d'un servei ja iniciat?

   A petició del cap d'intervenció o del cap de coordinació territorial, o per decisió del subdirector general competent en l'àmbit operatiu a través del cap de coordinació de la Sala Central de Bombers

   Article 22: tres vies. Dues són a petició (cap d'intervenció i cap de coordinació territorial) i una és per decisió del subdirector general, sempre a través del cap de coordinació de la SCB.

4. Mitjançant quin instrument s'han de desenvolupar les posicions i l'estructura del comandament que el decret dibuixa al seu últim capítol?

   Una circular del director general competent

   Article 23: CIRCULAR del director general. És l'únic lloc de tot el decret on apareix una circular.

5. Dels quatre instruments normatius que el decret de la guàrdia fa servir per remetre el desenvolupament de les seves peces, un hi surt una sola vegada. Quin és?

   La circular del director general

   La circular, a l'article 23, per desenvolupar el sistema de comandament.

1. Què estableix el decret de la guàrdia sobre les denominacions de persones, càrrecs i funcions que fa servir?

   Que el masculí té valor genèric en les referències a col·lectius

   Disposició addicional primera, tractament de gènere en les denominacions referides a persones.

2. Per al membre del cos, fer funcions de guàrdia té dues conseqüències que el decret enuncia juntes i que li condicionen l'activitat fora del servei. Quines són?

   La plena disponibilitat i la incompatibilitat amb qualsevol activitat privada

   DA segona, apartat 1, d'acord amb el marc de l'article 38.d de la Llei 5/1994. La incompatibilitat admet supòsits motivats autoritzats pels òrgans competents.

3. Quina llei fixa el marc de la plena disponibilitat a què remet el decret de la guàrdia?

   La Llei 5/1994, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis

   La disposició addicional segona remet al marc de la Llei 5/1994, que és la llei dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments de Catalunya.

4. Com es computa i com es retribueix, segons el decret, la realització de les funcions de guàrdia?

   Dins del còmput de la jornada anual de treball, i la retribució dins del complement específic, sense cap altra remuneració addicional

   DA segona, apartat 1. «Sense que hi pugui haver cap altra remuneració addicional per aquest concepte» és la frase que cau.

5. Un comandament de guàrdia es pregunta si pot cobrar res més pel lloc que ocupa, a banda del seu règim retributiu, quan fa tasques inherents a la seva posició. Què estableix el decret sobre altres ingressos?

   Que només es poden percebre les remuneracions del règim retributiu del lloc de treball que s'ocupa

   DA segona, apartat 2: cap altra retribució o ingrés de qualsevol naturalesa com a contraprestació per les tasques inherents al lloc.

6. Si un membre del cos fa guàrdia en una localitat diferent d'on fa el treball de gestió, què preveu el decret?

   Que només es podran derivar indemnitzacions per despeses de viatge si no és possible facilitar un vehicle de servei, i sense que el temps de desplaçament sigui computable com a serveis extraordinaris

   DA tercera. Les dues condicions: indemnització només si no hi ha vehicle de servei, i el temps de desplaçament no compta com a serveis extraordinaris.

1. A quina norma remet el decret de la guàrdia per a les funcions de la Sala Central de Bombers?

   A l'article 87.1 del Decret 243/2007

   DA quarta: apartats a), c), d) i e) de l'article 87.1 del Decret 243/2007, relatiu a la Divisió de Sala Central de Bombers. ATENCIÓ: aquell decret va quedar derogat pel Decret 12/2023, però la remissió segueix escrita.

2. Què passa amb les funcions de la sala central del cos que el decret de la guàrdia no recull?

   Es mantenen les que li atribuïa el decret d'estructura anterior del Departament

   La quarta de les disposicions addicionals manté vigents les funcions que el decret d'estructura anterior ja atribuïa al centre superior de coordinació.

3. Quina categoria permet el decret, com a excepció, que exerceixi de cap de coordinació de la Sala Central?

   Sotsinspector

   DA cinquena: sotsinspectors que a l'entrada en vigor exercissin de cap de guàrdia a la SCB o de cap operatiu, o ocupessin llocs de cap de regió d'emergències. L'article 14.2 reserva la posició als inspectors.

4. Tres posicions de guàrdia exigeixen habilitació, i el decret diu quins requisits mínims demana amb caràcter general el procediment, tots tres a la mateixa disposició. Quins són?

   Un curs específic a l'Escola de Bombers de l'ISPC, unes pràctiques i una avaluació final

   DA sisena: curs a l'Escola de Bombers de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, pràctiques i avaluació final.

5. Mitjançant quin instrument s'ha d'establir el procediment d'habilitació de les posicions de guàrdia?

   Una ordre del conseller del departament competent

   DA sisena i tot l'articulat: ORDRE DEL CONSELLER. És l'instrument que apareix a totes les posicions amb habilitació.

6. El decret tanca el procediment d'habilitació amb una clàusula final que obre la porta a excepcions per circumstàncies concretes, i és la que cau a l'examen. Es poden deixar de complir els requisits?

   Sí, per raons d'urgència o per les circumstàncies concretes, en els termes que expressi l'ordre del conseller

   DA sisena, clàusula final: «sens perjudici que per raons d'urgència o per les circumstàncies concretes es justifiqui la possibilitat de no complir alguns d'aquests requisits».

1. Fins quan poden exercir de cap operatiu els sotsinspectors que ja ho feien a l'entrada en vigor del decret?

   Mentre ocupin el seu lloc de treball i, en tot cas, fins a l'habilitació dels inspectors que hagin superat el primer procés selectiu de la categoria d'inspector posterior a l'entrada en vigor

   Disposició transitòria primera, que també abasta els qui ocupin el lloc de cap de regió d'emergències.

2. Què ha de quedar garantit en el relleu del cap d'intervenció mentre un sotsinspector exerceixi funcions de cap operatiu?

   La jerarquia de comandament

   Disposició transitòria primera: en aquests casos el relleu del cap d'intervenció s'ha de fer garantint la jerarquia de comandament.

3. Què permet transitòriament el decret de la guàrdia, mentre no es determini per ordre el nombre i l'àmbit de les sales de control territorial?

   Que un mateix comandament exerceixi simultàniament les posicions de cap de coordinació territorial i de cap territorial

   DT segona.

4. Quina condició imposa el decret a la simultaneïtat de les dues posicions de comandament territorial?

   Que quedi garantida la possibilitat de cobrir ambdues posicions amb comandaments diferents per als sinistres que exigeixin un comandament de nivell 3 o superior

   DT segona: la garantia s'activa al NIVELL 3 o superior, que és el cap territorial.

5. Fins quan poden continuar exercint posicions de les sales de control territorial els efectius que ja les exercien per necessitats del servei?

   Fins que es resolgui el primer procés de selecció per a l'ingrés a la categoria corresponent

   Disposició transitòria tercera, apartat 2: i sempre que compleixin els requisits d'habilitació del decret.

6. Per a quines posicions es consideren habilitats els qui disposen de la capacitació de «cap de guàrdia»?

   Cap territorial i cap de coordinació territorial

   Regla tercera. La capacitació de cap de guàrdia habilita per a cap territorial i cap de coordinació territorial; la de cap de guàrdia DE LA SALA CENTRAL habilita per a cap de coordinació de la SCB (regla segona).

7. Les regles transitòries reparteixen les capacitacions antigues entre les posicions noves, una per posició. Qui es considera habilitat per exercir la de sotscap territorial?

   Els qui disposin de la capacitació de sotscap de guàrdia

   Regla quarta: capacitació de SOTSCAP de guàrdia.

8. Qui es considera habilitat per exercir les posicions de cap operatiu i de cap de coordinació de la Sala Central?

   Els qui realitzen o han realitzat funcions de cap operatiu, i els qui ocupen el lloc de cap de regió d'emergències amb capacitació de cap de guàrdia

   Regla primera de la DT tercera.

1. Quina data d'entrada en vigor té el Decret 276/2016?

   L'1 d'octubre de 2016

   L'1 d'octubre de 2016, per disposició final cinquena. Data concreta, no els vint dies habituals: per això cau. El 21 de juliol de 2016 és la publicació al DOGC i el 19 de juliol, la data del decret.

2. El decret de la guàrdia no neix del buit: ve a substituir la norma que regulava les guàrdies des dels anys noranta, i la treu de l'ordenament de manera expressa. Quin decret deroga?

   El Decret 103/1998, d'estructura de la DGESC i de regulació de les funcions de guàrdia

   Disposició derogatòria, lletra a). És el decret que el 276/2016 ve a substituir.

3. A més del decret de les funcions de guàrdia de 1998, quina altra norma deroga parcialment el decret de la guàrdia?

   El Decret 243/2007, d'estructura del Departament

   La disposició derogatòria treu del tot el Decret 103/1998 i, en part, el decret d'estructura del Departament de 2007.

4. El decret no diu quantes sales de control territorial hi ha, però sí en quin termini màxim s'havia de determinar el nombre i l'àmbit territorial per ordre. En quin termini?

   Dos anys des de l'entrada en vigor

   Disposició final primera: termini màxim de DOS anys, mitjançant una ordre del departament competent.

5. Quantes regions d'emergències pot arribar a gestionar una mateixa sala de control territorial?

   Una o més

   Disposició final primera, última frase: «poden gestionar els serveis d'emergència d'una o més regions d'emergències».

6. L'ordre que havia de fixar el nombre i l'àmbit de les sales de control territorial també havia de determinar una altra cosa. A més de les sales, què havia de determinar?

   Les unitats de Sala de Control de la Regió

   Disposició final primera: el nombre i l'àmbit territorial de les sales de control territorial I de les unitats de Sala de Control de la Regió.

7. En quin termini s'havien d'adaptar els distintius a les figures de la guàrdia?

   Un any

   Disposició final segona: termini màxim d'UN any. El de les sales és de dos. Es creuen.

8. A quina norma remet el decret de la guàrdia per als distintius de les posicions de guàrdia?

   A l'annex 2 del Decret 216/1995, de regulació d'uniformes, distintius i carnet d'identificació professional

   Hi remet la segona de les disposicions finals: l'annex 2 del Decret 216/1995, de 25 de juliol.

9. Mitjançant quin instrument es determina la correspondència entre les posicions de guàrdia i els llocs de treball de l'estructura?

   Una resolució del titular de la direcció general

   Disposició final tercera: resolució del TITULAR de la DG, que n'ha d'especificar la correspondència amb els llocs de treball.

10. El decret deixa oberta la porta a tocar les guàrdies que fixa la norma de jornada i horaris, però només en un sentit i amb una condició prèvia. Què es pot fer amb la resolució que preveu?

    Reduir el nombre i la durada de les guàrdies que fixa el Decret 74/2014 i introduir sistemes de compensació horària

    Disposició final quarta, prèvia negociació col·lectiva: només REDUIR, i «en qualsevol cas, no es modificarà el còmput horari anual».

11. Quin requisit previ exigeix el decret abans de reduir el nombre i la durada de les guàrdies que fixa la norma de jornada?

    La negociació col·lectiva prèvia

    Disposició final quarta: «prèvia negociació col·lectiva i en funció de les necessitats específiques del servei».

12. Què no es pot modificar amb la resolució que redueix el nombre i la durada de les guàrdies?

    El còmput horari anual del personal

    Disposició final quarta: «en qualsevol cas, no es modificarà el còmput horari anual».

1. Les posicions de guàrdia que exigeixen habilitació remeten totes al mateix instrument normatiu, i el decret el repeteix a sis llocs diferents. Quin instrument fixa el procediment d'habilitació?

   Una ordre del conseller del departament competent

   Ordre del CONSELLER, als articles 8.2, 9.2, 10.2, 14.2, 16.2 i 19.4 i a la DA sisena.

2. El decret reparteix quatre instruments entre les seves remissions i cadascun hi fa una feina. Quin estableix els criteris i sistemes del relleu de la guàrdia?

   Una instrucció del director general

   Article 5.2: instrucció. El mapa complet: ordre del conseller per a l'habilitació, resolució del DG per a freqüència i compensació horària, instrucció del DG per al relleu i l'àmbit de suport, i circular del DG per al sistema de comandament.

3. Tres posicions de la guàrdia han de ser al seu lloc de treball durant tot el torn, i no coincideixen amb les que manen al territori. Quines tenen la modalitat de disponibilitat immediata al LLOC DE TREBALL?

   El cap de coordinació de la Sala Central de Bombers, el cap de coordinació territorial i el cap de torn

   Articles 14.3, 16.3 i 18.3: les tres posicions de l'àmbit de coordinació tenen disponibilitat immediata al lloc de treball.

4. Quines posicions de guàrdia poden exercir-la en qualsevol de les dues modalitats que preveu el decret?

   El cap operatiu, el cap territorial i l'àmbit de suport

   Articles 8.3, 9.3 i 19.5. El sotscap territorial i el cap de sortida, només disponibilitat immediata; les tres posicions de coordinació, només al lloc de treball.

5. Quina categoria mínima apareix a tot el decret com a més baixa per exercir una posició de guàrdia?

   Bomber de primera

   Bomber de primera, que pot ser cap de sortida (11.2) i, excepcionalment, cap de torn (18.2).

6. Quines dues posicions de guàrdia pot arribar a exercir un bomber o bombera de primera?

   Cap de sortida i cap de torn

   Cap de sortida (11.2, al mateix nivell que sergent i caporal) i cap de torn (18.2, només excepcionalment i en defecte de sergent i caporal).

7. Quina posició de guàrdia NO és ni de l'àmbit operatiu ni comanda al territori, però és el màxim responsable de la guàrdia al seu centre?

   El cap de torn

   El cap de torn: màxim responsable de la guàrdia al parc de bombers (18.1), que és un centre de l'àmbit de coordinació.

8. El decret separa qui pot demanar un canvi de nivell de comandament i qui el pot decidir sense que ningú l'hi demani, i fixa la via de comunicació entre tots dos. Qui el pot decidir?

   El subdirector general competent en l'àmbit operatiu

   Article 22: el cap d'intervenció i el cap de coordinació territorial ho DEMANEN; el subdirector general ho DECIDEIX, a través del cap de coordinació de la SCB.

9. Quina posició del decret és alhora peticionària de l'activació de l'àmbit de suport i receptora de la informació operativa per resoldre l'emergència?

   El cap d'intervenció

   El cap d'intervenció: pot demanar l'activació de l'àmbit de suport (19.3) i el cap de coordinació territorial li facilita tota la informació operativa i tècnica (16.4.j).

10. Quina posició de la guàrdia supervisa el nivell de comandament i el dimensionament dels recursos assignats a les actuacions realitzades a tot Catalunya?

    El cap de coordinació de la Sala Central de Bombers

    Article 14.4.b: supervisa el nivell de comandament i el dimensionament dels recursos assignats a les actuacions realitzades A CATALUNYA.

11. Cada dia la guàrdia es tanca amb un instrument que diu com queden repartits finalment els mitjans operatius del país. Quin és?

    La Taula de recursos d'intervenció (TRI)

    Article 13.3.f. «Distribució FINAL» és la paraula que la distingeix de l'anàlisi de la distribució INICIAL de l'apartat d).

12. La Sala Central fa cada dia dues coses que es confonen entre elles: una anàlisi i un document, totes dues diàries i totes dues seves. Quina diferència hi ha entre l'anàlisi i la TRI?

    L'anàlisi és de la distribució INICIAL de recursos i la TRI recull la distribució FINAL

    Article 13.3.d i 13.3.f. Inicial contra final: les dues són diàries i les dues les fa la Sala.

1. Quantes vegades s'ha modificat el decret de l'organigrama del Departament des que va entrar en vigor el 2023?

   Quatre

   Quatre vegades, l'última pel Decret 16/2026. El decret de la guàrdia, en canvi, no s'ha modificat mai: és íntegrament el text de 2016.

2. El tema 7 continua amb una segona norma que no regula la guàrdia sinó l'organigrama del Departament, i que és la que diu quantes sales de control hi ha. Quin decret n'és la segona part?

   El Decret 12/2023, de reestructuració del Departament d'Interior

   El Decret 12/2023 és l'organigrama del Departament, i és el que diu quantes regions d'emergències i quantes sales de control territorial hi ha.

Segona part · Decret 12/2023, de reestructuració · l'organigrama

1. Quantes regions d'emergències hi ha segons la redacció vigent?

   Vuit

   Vuit, des que el Decret 16/2026 hi afegeix la Regió d'Emergències Pirineus.

2. Quantes unitats de sala territorial hi ha per a les vuit regions?

   Sis

   Sis: Terres de l'Ebre rep el suport de Tarragona i Pirineus, el de Lleida.

3. La Subdirecció General Operativa és l'òrgan de dalt de l'estructura del cos, i el decret diu qui n'ha de ser titular amb una expressió que no repeteix en cap altre òrgan. Qui n'és la persona titular?

   L'inspector o inspectora en cap del Cos de Bombers

   L'article 38.3 diu que n'és titular l'inspector o inspectora en cap del cos.

4. Quantes vegades s'ha modificat el Decret 12/2023 des que va entrar en vigor?

   Quatre

   Els decrets 41/2024, 213/2025, 239/2025 i 16/2026.

5. Per què el tema s'ha d'estudiar amb les dues versions de l'organigrama a la vista?

   Perquè el text consolidat no ha incorporat la reforma del 2026 a uns quants preceptes

   El text consolidat del Portal Jurídic manté la redacció anterior en uns quants preceptes, de manera que les dues versions conviuen.

1. En quants òrgans s'estructura el Departament d'Interior i Seguretat Pública?

   Set

   Set: la Secretaria General i sis direccions generals.

2. L'estructura del Departament d'Interior s'obre amb una llista d'unitats directives i la Direcció General de bombers hi ocupa un lloc fix. Quin lloc ocupa dins de la llista?

   La primera de les direccions generals, després de la Secretaria General

   Va a la lletra b, just després de la Secretaria General.

3. Quin és el nom exacte d'una de les direccions generals del Departament, tal com l'escriu el decret?

   Direcció General d'Administració de Seguretat

   És «d'Administració de Seguretat», sense article. I «de les Policies Locals», en plural.

4. Quants organismes resten adscrits al Departament?

   Tres

   Tres: el Servei Català de Trànsit, l'ISPC i el 112. No formen part de l'estructura.

5. On se situa l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya dins l'estructura del Departament d'Interior?

   És un organisme adscrit, fora de l'estructura

   És adscrit. Hi ha l'Escola de Bombers, que habilita per a les posicions de guàrdia.

6. Quants òrgans depenen de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments?

   Sis

   Sis: cinc subdireccions generals i l'Àrea de Comunicació i Premsa.

1. El decret distingeix entre l'òrgan, que executa les missions, i la persona que el dirigeix, i el comandament del cos recau en una de les dues. A qui correspon?

   Al director o directora general

   L'article 36.2 l'atribueix a la persona titular. L'òrgan executa i compleix.

2. Quantes funcions té assignades la Direcció General de bombers?

   Tretze

   Tretze, l'última la clàusula de naturalesa anàloga.

3. A la llista de funcions de la Direcció General de bombers hi ha una funció que ajunta dues matèries de naturalesa ben diferent. Quines dues són?

   Salvament marítim i emergències nuclears

   Les dues van juntes en una mateixa funció de la Direcció General, tot i que una és marítima i l'altra, nuclear.

4. Entre les funcions del cos hi ha la vigilància per evitar la producció d'incendis, i el decret hi afegeix una reserva expressa a favor d'un altre departament. Com s'exerceix aquesta vigilància?

   sens perjudici de les pròpies del departament competent en matèria de boscos

   La lletra c hi posa expressament aquesta reserva.

5. Quantes vegades apareix la clàusula de naturalesa anàloga dins del que s'estudia?

   Cinquanta-sis

   Cinquanta-sis. És l'última lletra de tots els òrgans que llisten funcions.

6. Quins preceptes del tema no porten la clàusula de les funcions de naturalesa anàloga que tanca cada llista?

   Els articles 1 i 37, que són estructura pura

   No la porten els que no llisten funcions, i els que la reforma va deixar sense contingut.

1. Els nivells dels òrgans centrals del cos van aparellats amb els territorials, un a un. Quins són els quatre centrals, en ordre descendent?

   Divisió, àrea central, unitat central i grup

   I els territorials, aparellats: regió, àrea regional, unitat regional i parc.

2. Quina mena de direcció correspon al nivell d'àrea dins l'estructura del cos?

   Tàctica

   Divisió i regió: estratègica. Àrea: tàctica. Unitat: operativa.

3. L'estructura central del cos té quatre nivells i tres d'ells dirigeixen, cadascun en el seu grau; l'últim no dirigeix sinó que fa una altra cosa. Què correspon al grup?

   La supervisió i execució directa de les tasques

   El grup no dirigeix: supervisa i executa.

4. Com es creen, es modifiquen o se suprimeixen els grups i els parcs del cos?

   Per ordre del conseller o consellera

   Article 37.7: per ordre del conseller competent en la matèria.

5. A què equival la regió d'emergències, segons la Llei 5/1994?

   A la brigada

   La regió és la brigada i l'àrea regional és la zona. Es pregunten creuades.

6. Qui estableix quines comarques i quins municipis comprèn cada regió d'emergències?

   Una ordre del conseller o consellera

   Les regions les crea el decret; què hi ha dins de cadascuna, una ordre.

1. El decret dibuixa una escala de tres graons per sobre del cos i cada graó té un nom propi que a l'examen cau creuat amb els altres. Com es diu l'escala de comandament, de baix a dalt?

   Comandament operatiu, comandament superior i autoritat superior

   Operatiu a la SG Operativa, superior al director general, autoritat superior al conseller.

2. La Subdirecció General Operativa no mana només sobre els funcionaris del cos: el decret hi suma dos col·lectius més, que apareixen junts a tot el text. Sobre quins col·lectius té el comandament operatiu?

   Sobre el cos, el personal tècnic especialitzat i els bombers voluntaris

   Els tres col·lectius, que apareixen junts tot el decret.

3. Quantes funcions té la Subdirecció General Operativa segons la redacció vigent?

   Setze

   Setze. El text consolidat encara en llista tretze: és un dels tres punts divergents.

4. Què fa la Subdirecció General Operativa amb la distribució dels recursos humans i materials?

   La planifica i la proposa

   Lletra e: planificar i PROPOSAR. No els distribueix ella.

5. Les dues subdireccions generals del cos es toquen expressament en una sola funció de la llista. En quina funció es toquen la SG Operativa i la SG Tècnica?

   En la prevenció operativa de les regions d'emergències

   Lletra g: impulsar-la en coordinació amb la Subdirecció General Tècnica.

6. Què fa la Subdirecció General Operativa amb la formació que necessita el personal del cos?

   La detecta i la identifica

   Lletra j: detectar i identificar la formació necessària. No la imparteix.

1. Quants òrgans depenen de la Subdirecció General Operativa?

   Cinc

   Quatre divisions i les regions d'emergències, totes cinc al mateix nivell.

2. A l'organigrama del cos, les regions d'emergències tenen una dependència que sorprèn qui l'estudia per primera vegada. De qui depenen?

   Directament de la Subdirecció General Operativa

   No pengen de cap divisió: van al mateix graó, com diu l'article 37.

3. El text de 2023 i el vigent donen noms diferents al mateix òrgan, i la primera part del tema cita el nom antic. Com es deia, al de 2023?

   Divisió de Sala Central de Bombers

   És el nom amb què la cita el Decret 276/2016, que no s'ha modificat.

4. Quin òrgan dirigeix l'elaboració de la documentació de la campanya forestal per al Parlament?

   La Divisió de Planificació i Gestió

   Lletra b de l'article 39.1: va al Parlament de Catalunya.

5. Què fa la Divisió de Planificació i Gestió en els processos de selecció?

   Hi col·labora

   Lletra f: col·laborar. Convocar és d'una altra subdirecció.

6. Quin òrgan de l'organigrama elabora les directrius d'organització de l'activitat de guàrdia?

   La Divisió de Planificació i Gestió

   Lletra d de l'article 39.1. És el pont amb el Decret 276/2016.

1. Qui dirigeix el funcionament dels centres logístics de la Direcció General?

   La Divisió de Planificació i Gestió

   La divisió els DIRIGEIX; l'Àrea de Logística en CONTROLA el funcionament.

2. Què planifica la Divisió de Planificació i Gestió sobre els vehicles del cos?

   La incorporació i la renovació

   Incorporar i renovar és comprar i substituir. Distribuir i rotar és d'una àrea.

3. Quants òrgans depenen de la Divisió de Planificació i Gestió?

   Tres

   Tres àrees: Planificació de Recursos, Bombers Voluntaris i Logística.

4. Si una pregunta cita la Unitat de Suport a la Gestió, de quina redacció del decret parla?

   De la de 2023

   Avui és l'Àrea de Planificació de Recursos. La unitat es va suprimir el 2026.

5. Quina de les tres àrees de la Divisió de Planificació i Gestió es crea de zero el 2026?

   L'Àrea de Logística

   Les altres dues venien d'unitats; la de Logística no existia en absolut.

1. Dins l'organigrama del cos, quin òrgan té com a funció nucli planificar el desplegament dels recursos humans i materials al territori?

   L'Àrea de Planificació de Recursos

   És la funció nucli de l'article 40, lletra a.

2. Què planifica l'Àrea de Planificació de Recursos sobre els vehicles i els materials del cos?

   La distribució i la rotació

   La divisió planifica la incorporació i la renovació; l'àrea, la distribució i la rotació.

3. L'arxiu de documentació de la Subdirecció General Operativa té un òrgan que el coordina i un altre que el manté, i el decret reparteix els dos verbs. Qui el manté?

   L'Àrea de Planificació de Recursos

   La divisió el COORDINA i l'àrea el MANTÉ. Coordinar a dalt, mantenir a baix.

4. Quants òrgans depenen de l'Àrea de Planificació de Recursos?

   Dos

   Les unitats de Planificació i Gestió de Personal i de Vehicles i Materials.

1. Qui dona suport material al Servei de Convocatòries en les proves dels processos selectius del cos?

   La Unitat de Planificació i Gestió de Personal

   La divisió col·labora, l'àrea coordina el suport i la unitat el dóna.

2. L'assaig i el disseny de nous equips, vehicles i instal·lacions és matèria tècnica, i de tota la subdirecció operativa només hi entra una funció. Quina funció hi entra?

   Una de la Unitat de Planificació i Gestió de Vehicles i Materials

   És l'única de tota la SG Operativa que hi entra, i hi entra donant suport a la SG Tècnica.

3. Què fa la Unitat de Vehicles i Materials amb la distribució i rotació?

   La proposa

   Proposar a la unitat, planificar a l'àrea i a la divisió. De baix a dalt.

1. Quin òrgan dirigeix i coordina les actuacions sobre les tasques dels bombers voluntaris?

   L'Àrea de Bombers Voluntaris

   Lletra a de l'article 41. On la unitat col·laborava, l'àrea dirigeix.

2. Què fa l'Àrea de Bombers Voluntaris amb la formació del col·lectiu de voluntaris?

   Supervisa processos que la incentiven

   Qui forma és l'ISPC, a través de l'Escola de Bombers.

3. En quants òrgans del decret viuen els bombers voluntaris de la Subdirecció General Operativa?

   En dos

   La Divisió de Planificació i Gestió i l'Àrea de Bombers Voluntaris. Enlloc més.

1. Quina paraula apareix tres vegades en les nou funcions de l'Àrea de Logística?

   Traçabilitat

   A les lletres f, g i h. És la paraula d'aquesta àrea.

2. Amb qui es coordina l'Àrea de Logística per controlar els centres logístics, si la divisió es coordina amb les regions?

   Amb les àrees de gestió de les regions

   La divisió es coordina amb les regions; l'àrea, amb les seves àrees de gestió.

3. L'Àrea de Logística penja de la subdirecció operativa, però el decret li dona un àmbit de treball més ampli que el del seu òrgan superior. Quin és el seu àmbit?

   Tota la Direcció General

   Penja de la subdirecció operativa però treballa per a la Direcció General sencera.

4. Com es fa la identificació i la traçabilitat dels equips, materials i vestuari del cos?

   De cada element individual

   Lletra g: peça per peça, i conjuntament amb el personal logístic de les regions.

1. Quin medi aquàtic entra en l'àmbit d'intervenció de la divisió climàtica i dels GOE?

   Les aigües interiors

   El mar entra per la lletra b, i a requeriment de les autoritats competents.

2. El salvament marítim no és competència pròpia del cos, que hi aporta capacitat operativa. Com hi participa el cos?

   A requeriment de les autoritats competents

   El salvament marítim no és competència seva: hi aporta capacitat operativa.

3. Quina d'aquestes NO és una de les cinc aportacions al salvament marítim?

   Senyalització de la zona de navegació

   Les cinc són extinció, recerca i salvament, contaminació marina, suport sanitari i a les tripulacions.

4. Com es deia, al text original de 2023, la divisió que més endavant va incorporar les emergències climàtiques al seu nom?

   Divisió de Grups Operatius Especials

   Les emergències climàtiques li entren al nom amb el Decret 16/2026.

1. Quants òrgans depenen de la Divisió d'Emergències Climàtiques i Grups Operatius Especials?

   Cinc

   Quatre àrees i una unitat, i la unitat és el Grup d'Emergències Mèdiques.

2. Quin dels òrgans de la divisió dels GOE és avui una unitat i no una àrea?

   El Grup d'Emergències Mèdiques

   El Grup d'Actuacions Especials era unitat el 2023, però avui és àrea.

3. A qui proposa la divisió dels GOE la implantació de noves tècniques i tecnologies al cos?

   A l'Àrea de Tecnologia

   Lletra e de l'article 42.1. L'Àrea de Tecnologia és de la Subdirecció General Tècnica.

4. Quins sinistres investiga la divisió de les emergències climàtiques i dels GOE?

   Només aquells en què ha intervingut

   I sempre en col·laboració amb la Divisió d'Operacions, que és l'amo de la investigació.

1. Dins la divisió dels GOE, quin òrgan gestiona l'acció preventiva de riscos laborals del personal que els integra?

   L'Àrea de Gestió dels Grups Operatius Especials

   Lletra e de l'article 42 bis, per a tot el personal dels grups operatius especials.

2. Quina expressió apareix quatre vegades en les vuit funcions de l'Àrea d'Emergències Meteorològiques del cos?

   Emergències de fenòmens meteorològics extrems

   Si una pregunta porta aquesta expressió, pensa primer en aquesta àrea.

3. Què fa l'Àrea d'Emergències Meteorològiques amb l'estratègia d'intervenció?

   La proposa

   Proposa; qui decideix és el cap de la intervenció.

4. Amb quin òrgan es coordina expressament l'Àrea d'Emergències Meteorològiques per assessorar i formar, en l'únic lloc on apareixen juntes?

   Amb l'Àrea del Grup d'Actuació Forestal

   Lletra b: és l'únic lloc on aquestes dues àrees apareixen coordinades.

1. Quina expressió fa servir el decret per anomenar el risc que té assignat el GRAF?

   Incendis de vegetació

   «Incendis forestals» és l'expressió de l'article 42, quan parla de la divisió.

2. L'Àrea del Grup d'Actuacions Especials no fa les sortides amb les seves mans: les fan les seves dues unitats. Què fa, doncs, amb les sortides?

   Les dirigeix i les coordina

   Qui les realitza són les seves dues unitats: muntanya i aquàtica.

3. Quina funció del GRAF no apareix entre les de l'Àrea d'Emergències Meteorològiques?

   Desenvolupar maniobres específiques

   L'àrea del clima no té cap funció de maniobres. El GRAF sí.

4. El decret defineix cada grup especial per la seva matèria. Quina és la definició funcional de l'Àrea del Grup d'Actuacions Especials?

   Les eines o mitjans altament especialitzats

   És l'expressió de la lletra a de l'article 44, i convé guardar-la sencera.

1. Quants grups GRAE hi ha dins la divisió dels GOE?

   Tres

   GRAE Muntanya i GRAE Caní de Recerca, a muntanya; GRAE Subaquàtic, a aquàtica.

2. L'Àrea del Grup d'Actuacions Especials té dues unitats i els tres GRAE es reparteixen entre elles, dos a una banda i un a l'altra. De quina unitat penja el GRAE Caní de Recerca?

   De la Unitat de Recerques i de Rescat de Muntanya

   Muntanya en té dos: el GRAE Muntanya i el Caní de Recerca.

3. Quina funció de la divisió dels GOE entra a dir alguna cosa dins dels parcs de bombers?

   Definir directrius als parcs amb embarcacions, de la Unitat Aquàtica

   Lletra d de l'article 44 ter: és l'única de tota la divisió que hi entra.

4. En què impulsa l'acció preventiva de riscos laborals la Unitat Aquàtica i d'Incidents Marítims?

   En el GRAE Subaquàtic i en les operacions de rescat aquàtic i salvament marítim

   La de muntanya ho fa només en els seus dos GRAE.

1. El decret fa servir dues fórmules per als òrgans amb personal laboral. Quin està configurat com a «unitat laboral»?

   La Unitat del Grup d'Emergències Mèdiques

   L'Àrea de Comunicació i Premsa és «unitat amb vinculació laboral». Són dues fórmules.

2. El Grup d'Emergències Mèdiques dona dues menes d'assistència i no tenen el mateix destinatari: la sanitària va més enllà que la psicològica. A qui presta assistència psicològica?

   Només al personal operatiu de la Direcció General

   I només la derivada d'haver participat en una intervenció. La sanitària sí que és per als dos.

3. Quants òrgans té la divisió dels grups especials si s'hi compten les dues unitats del GEA?

   Set

   Quatre àrees i tres unitats. Cinc si només es compten els de l'article 42.2.

4. Si et donen una divisió de grups especials amb tres òrgans, de quina redacció parlen?

   De la de 2023

   Al 2023: GRAF (àrea), GEA (unitat) i GEM (unitat). Avui en són cinc.

1. Quantes funcions té assignades la Divisió d'Operacions?

   Setze

   Setze: és la divisió amb més funcions de les quatre.

2. Quines divisions col·laboren amb Operacions a establir les instruccions, guies i manuals d'actuació?

   Coordinació d'Emergències i Emergències Climàtiques i Grups Operatius Especials

   Llista tancada de dues. La de Planificació i Gestió no hi és.

3. El sistema de comandament ve del decret de la guàrdia, i a l'organigrama hi ha un òrgan que el desenvolupa en la resposta operativa. Quin òrgan el desenvolupa?

   La Divisió d'Operacions

   Lletra b de l'article 46.1. És el pont amb els cinc nivells del Decret 276/2016.

4. De quants àmbits de la guàrdia elabora els criteris de funcionament la Divisió d'Operacions?

   De dos: l'operatiu i el de suport

   Elabora els criteris de dos, però coordina el funcionament de tots tres.

5. L'afirmació «la Divisió d'Operacions elabora els criteris de la guàrdia de l'àmbit de coordinació» és certa o falsa, si es compara amb els tres àmbits de la guàrdia?

   Falsa: en coordina el funcionament, i prou

   Elabora els criteris de l'operatiu i el de suport; coordina el funcionament dels tres.

1. La guàrdia de suport es reparteix per àmbits entre divisions. En quins àmbits de la guàrdia de suport participa la Divisió d'Operacions?

   Col·lapses estructurals i riscos tecnològics

   El medi natural i el clima són de l'altra divisió.

2. El decret situa les capacitats de resposta i de recuperació del cos dins d'un marc que no és ni català ni estatal. Segons quin marc desplega la Divisió d'Operacions aquestes capacitats?

   El Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea

   Lletra e. I fixa't en el parell de substantius: resposta i recuperació.

3. Què proposa la Divisió d'Operacions sobre els vehicles que fa servir el cos al territori?

   La tipologia

   Tipologia a Operacions, incorporació a Planificació i Gestió, distribució a Planificació de Recursos.

1. Quin òrgan de l'organigrama organitza i du a terme la investigació dels sinistres?

   La Divisió d'Operacions

   És l'amo de la investigació. A la seva llista de coordinació hi són les regions.

2. Quines divisions participen en les campanyes de divulgació i de conscienciació a la població?

   Operacions i Planificació i Gestió

   Totes dues, amb les mateixes paraules. Les altres dues no hi participen.

3. Què fa la Divisió d'Operacions amb el Servei d'Organització i Dades en els indicadors?

   Li dóna suport

   Planificació i Gestió hi COL·LABORA; Operacions li DÓNA SUPORT. Mateixa cosa, verb diferent.

4. De quins plans de protecció civil elabora la Divisió d'Operacions els plans d'actuació derivats?

   Del PROCICAT i dels plans especials

   Lletra k: el Pla de protecció civil de Catalunya i els plans especials.

1. Quants òrgans depenen de la Divisió d'Operacions?

   Tres

   Dues àrees i una unitat: Innovació, Àrea Tècnica d'Emergències i Prevenció Operativa.

2. De les cinc unitats que tenia la Divisió d'Operacions el 2023, quina continua penjant-ne directament?

   La de Prevenció Operativa

   Les tres tècniques pengen avui de l'Àrea Tècnica d'Emergències.

3. Quants òrgans té la Divisió d'Operacions comptant-s'hi ella mateixa?

   Nou

   Una divisió, dues àrees i sis unitats.

1. Amb la reforma, la innovació puja de nivell i la unitat es queda amb una part del nom antic. Com es diu avui aquella unitat?

   Unitat de Desenvolupament Operatiu

   La innovació puja a l'àrea i la unitat es queda amb el desenvolupament.

2. Qui proposa les instruccions, les guies i els manuals d'actuació del cos?

   La Unitat de Desenvolupament Operatiu

   Els proposa la unitat i els estableix la divisió.

3. Els processos d'entrenament, habilitació i acollida tenen un òrgan que els dissenya i un altre que els coordina, i el decret reparteix els dos verbs. Qui els dissenya?

   La Unitat de Desenvolupament Operatiu

   La unitat els dissenya i l'àrea els coordina. Dissenyar a baix, coordinar a dalt.

4. Sobre què han de ser homogènies les actuacions d'innovació i desenvolupament operatiu, segons el decret?

   Sobre tot el territori

   Lletra e: garantir-ne l'aplicació homogènia a tot el territori.

1. Els desplegaments del cos fora de Catalunya no els decideix el cos: la unitat que se n'ocupa els executa quan es compleix una condició. Quan els executa?

   Quan siguin requerits

   Lletra c: els bombers no s'autodesplacen a l'exterior.

2. Qui coordina els processos d'acreditació de les capacitats operatives del cos davant l'exterior?

   La Unitat de Relacions i Desplegaments en Emergències Exteriors

   L'àrea impulsa el DESENVOLUPAMENT de les capacitats; la unitat coordina l'ACREDITACIÓ.

1. Quantes unitats té l'Àrea Tècnica d'Emergències?

   Tres

   Riscos Tecnològics, Col·lapses Estructurals i Incendis Estructurals.

2. Quants àmbits coordina i supervisa l'Àrea Tècnica d'Emergències?

   Quatre

   El quart és els rescats en accidents de mobilitat, que no té unitat pròpia.

3. Existeix al decret vigent una Unitat de Rescats en Accidents de Mobilitat dins de l'Àrea Tècnica?

   No: aquell àmbit se'l queda l'àrea directament

   Si te la posen com a opció, és falsa.

4. Quina fórmula fa servir el decret per presentar els òrgans que integren l'Àrea Tècnica d'Emergències?

   «s'estructura en les unitats següents»

   És l'única àrea d'aquest bloc que fa servir aquesta fórmula.

1. Quina de les tres unitats tècniques té cinc funcions en lloc de les set de les altres dues?

   La d'Incendis Estructurals

   Li falten dissenyar i gestionar la guàrdia de suport i donar assistència tècnica.

2. Per què la Unitat d'Incendis Estructurals no dissenya la guàrdia de suport del seu àmbit?

   Perquè aquell àmbit no té guàrdia de suport

   La divisió hi participa en col·lapses estructurals i riscos tecnològics. Els incendis estructurals no hi són.

3. Quina funció comparteixen les unitats de Riscos Tecnològics i de Col·lapses Estructurals i no apareix a la d'Incendis Estructurals?

   Donar assistència tècnica als comandaments en sinistre

   És la lletra b de les dues germanes, i una de les dues que li falten.

1. Quins criteris defineix la Unitat de Prevenció Operativa sobre els serveis de rereguarda?

   Els de participació

   La divisió defineix els de disseny i execució; la unitat, els de participació.

2. Quin òrgan estableix els criteris per elaborar les fitxes operatives d'elements de risc?

   La Unitat de Prevenció Operativa

   Lletra d de l'article 51. Les quatre funcions de la unitat són de criteris.

3. On van les visites de coneixement a instal·lacions, edificis i infraestructures de risc, dins l'organigrama?

   A la Unitat de Prevenció Operativa

   Lletra c: n'elabora els criteris.

1. Quin àmbit de la guàrdia executa i supervisa la Divisió de Coordinació d'Emergències?

   El de coordinació

   I en coordinació amb la Divisió d'Operacions, que n'elabora els criteris dels altres dos.

2. Quina divisió NO participa a la guàrdia de suport?

   Planificació i Gestió

   Les altres tres hi participen, cadascuna en el seu àmbit.

3. Segons els criteris de qui gestiona la mobilització de recursos la Divisió de Coordinació d'Emergències del cos?

   De la persona titular de la Subdirecció General Operativa

   És a dir, de l'inspector o inspectora en cap del cos.

4. Els criteris de les sales es reparteixen en dos nivells: els generals a dalt i els de les unitats de sala a sota. Quin òrgan estableix els criteris generals de funcionament?

   La Divisió de Coordinació d'Emergències

   Els generals a la divisió; els de les unitats de sala, a l'àrea.

1. Quina de les tres unitats que el text de 2023 donava a la divisió de les sales continua sent unitat?

   La de Suport Operatiu

   Mitjans Aeris i Coordinació de Sales de Control pugen a àrea.

2. Les bases dels mitjans aeris estan repartides pel territori, però el decret no en fa dependre l'àmbit d'actuació del lloc on són. Quin és el seu àmbit territorial?

   General per a tot Catalunya

   L'article 53 ho diu a les lletres a i c: d'àmbit territorial general per a tot Catalunya.

3. Què fa avui l'Àrea de Mitjans Aeris amb la gestió operativa dels mitjans aeris?

   La coordina

   Al 2023 la unitat la FEIA; l'àrea la COORDINA.

1. La informació de la sala territorial segueix la línia de l'organigrama de la seva pròpia regió i no salta cap graó. A qui informa periòdicament la Unitat de Sala Territorial?

   Al responsable de l'Àrea d'Operacions de la seva regió

   La línia d'informació de la sala territorial puja per l'Àrea d'Operacions.

2. Quin òrgan de la divisió de les sales desplega els centres de comandament avançat?

   La Unitat de Suport Operatiu

   I vetlla per la plena operativitat del Central en actuacions de simultaneïtat de grans emergències.

3. Quina expressió, molt reconeixible, apareix una sola vegada a les funcions de la Unitat de Suport Operatiu?

   Actuacions de simultaneïtat de grans emergències

   És molt reconeixible i només surt aquí.

1. Quantes àrees regionals té cada regió d'emergències?

   Dues

   L'Àrea d'Operacions i l'Àrea de Gestió.

2. Per què el decret diu «si s'escau» quan atribueix a la regió d'emergències la seva sala territorial?

   Perquè hi ha dues regions que no tenen sala pròpia

   Terres de l'Ebre i Pirineus no tenen sala pròpia.

3. Què fa la regió d'emergències amb la incorporació de recursos humans i materials?

   La proposa

   Lletra f: proposar, i cap a dalt. La regió no incorpora ningú.

4. Quin verb fa servir el decret per a l'acció preventiva de riscos laborals de la regió?

   Dirigir

   La regió els DIRIGEIX; l'Àrea de Gestió els GESTIONA, llevat dels parcs.

1. Dins de cada regió hi ha tres menes d'òrgans territorials i el decret els posa tots tres al mateix nivell, sense que cap pengi de l'altre. Què en depèn?

   Les unitats territorials, la sala territorial i els parcs de bombers

   Els tres al mateix nivell. Els parcs no pengen de les unitats territorials.

2. Quantes àrees d'operacions hi ha a tot Catalunya?

   Vuit

   L'article 57.3 n'adscriu una a cada regió d'emergències.

3. L'àrea regional que dirigeix i inspecciona els parcs no ho fa amb criteris propis, sinó amb les directrius d'una altra figura. De qui són les directrius que segueix?

   Del cap o la cap de regió

   És la figura que apareix a la lletra a de l'article 57.

4. Qui implanta als parcs els procediments de treball i les guies d'actuació del cos?

   L'Àrea d'Operacions i les unitats territorials

   És literalment la mateixa funció als dos òrgans: article 57.1 c) i 58.1 b).

1. Quantes unitats territorials hi ha a tot Catalunya?

   Dinou

   Cinc regions amb dues i tres regions amb tres: deu i nou.

2. De les vuit regions, tres tenen una unitat territorial més que la resta. Quines en tenen tres?

   Metropolitana Nord, Metropolitana Sud i Girona

   Les altres cinc en tenen dues.

3. Els parcs no pengen de les unitats territorials, però les unitats hi tenen dues funcions sobre els que es determinin. Què fan amb els parcs de bombers?

   Els inspeccionen i, si s'escau, els coordinen

   I no tots: els que es determinin. Els parcs pengen de l'Àrea d'Operacions.

4. El decret fixa dinou unitats territorials i diu també com es pot tocar la xifra sense haver de canviar el decret. Com es pot modificar?

   Per ordre del conseller o consellera

   L'article 58.2 ho diu expressament.

1. Quantes unitats de Sala Territorial de Coordinació d'Emergències hi ha?

   Sis

   Una per regió, excepte Terres de l'Ebre i Pirineus.

2. Quina regió dóna suport a Terres de l'Ebre en matèria de sala territorial?

   Tarragona

   I Lleida és qui dóna suport a Pirineus.

3. Què fa la Unitat de Sala Territorial amb els procediments de treball de la guàrdia?

   Els implanta

   L'Àrea de la Sala Central els DEFINEIX; la unitat territorial els IMPLANTA.

1. Quantes funcions té assignades el parc de bombers?

   Tretze

   És l'òrgan amb més funcions de tota la part territorial.

2. La línia d'informació del territori té tres graons i el parc no salta cap. A qui comunica el parc de bombers les incidències del servei?

   A la Unitat de Sala Territorial de la seva regió

   Parc, sala territorial, Àrea d'Operacions. En aquest ordre.

3. Cada parc de bombers ha de mantenir actualitzat un catàleg de la seva àrea territorial d'actuació en primera sortida. Quin catàleg manté actualitzat?

   El d'ubicació, tipològic i d'intensitat del risc

   De la seva àrea territorial d'actuació en primera sortida.

4. Un parc de bombers surt al seu àmbit territorial, però el decret li obre una segona via de sortida fora d'aquell àmbit. Quantes fonts de sortida té?

   Dues: el seu àmbit i les que li assigni la regió

   Un parc pot sortir fora del seu àmbit si la regió l'hi assigna.

5. Qui determina el nombre de parcs de bombers i la seva delimitació operativa i administrativa?

   Una ordre del conseller o consellera

   El decret no ho estableix. I la delimitació és operativa i administrativa.

1. Quin personal de la regió queda fora de la gestió de riscos laborals de l'Àrea de Gestió?

   El dels parcs de bombers

   Cada parc els gestiona en el seu àmbit. L'àrea tramet les directrius als caps de parc.

2. Les funcions de l'Àrea de Gestió són curtes, i una d'elles és la més curta de tot el decret, amb quatre paraules. Quina és?

   «Donar suport a la Subdirecció General Tècnica»

   Lletra e de l'article 61: quatre paraules.

3. Qui implanta a la regió les directrius de recursos humans de la Divisió de Planificació i Gestió?

   L'Àrea de Gestió de la regió

   Lletra d de l'article 61: donar suport i implantar-les.

1. Quina subdirecció general del cos té atribuïda la prevenció d'incendis?

   La Tècnica

   És la confusió més fàcil del tema: la prevenció no és de l'Operativa.

2. Quantes funcions té la Subdirecció General Tècnica?

   Setze

   Setze, de la lletra a a la p.

3. La coordinació de les inspeccions a establiments i locals de concurrència pública no té un abast limitat a una part del país, segons el decret. On es fan?

   A tot Catalunya

   Lletra b de l'article 62.1: la coordinació és per a tot Catalunya.

4. Quins quatre objectes avalua periòdicament la Subdirecció General Tècnica, un per àrea?

   Materials, equips, vehicles i infraestructures

   Són quatre, i es corresponen amb quatre de les cinc àrees de la subdirecció.

1. Una sola funció del bloc tècnic parla de perspectiva de gènere, i ho fa sobre equipaments, eines tecnològiques i materials específics. De quin òrgan és?

   Una de la Subdirecció General Tècnica

   Lletra o de l'article 62.1, sobre equipaments, eines tecnològiques i materials específics.

2. La necessitat de material neix a l'Operativa i la contractació es fa en una altra subdirecció; al mig hi ha la planificació anual d'adquisicions. A qui la proposa la Subdirecció General Tècnica?

   A la Subdirecció General de Contractació i Pressupost

   Necessitat a l'Operativa, planificació anual a la Tècnica, contractació a Contractació i Pressupost.

3. Quantes àrees depenen de la Subdirecció General Tècnica?

   Cinc

   Cinc àrees i cap unitat directa.

4. Cap de les cinc àrees de la Subdirecció General Tècnica no es diu «de vehicles», però una porta els vehicles. Com es diu?

   Àrea de Mobilitat Operativa

   Cap de les cinc àrees es diu «de vehicles» ni «d'edificis».

1. Quins tres articles no ha actualitzat el text consolidat del Portal Jurídic?

   37.8, 38.4 i 62.2

   Les regions, les funcions de la SG Operativa i les àrees de la SG Tècnica.

2. Quantes àrees de la Subdirecció General Tècnica llista el text consolidat?

   Quatre

   Hi falta l'Àrea de Prevenció i Inspecció d'Incendis, però l'article 67 li dedica un article sencer.

1. El nom de la Subdirecció General Tècnica és un viatge d'anada i tornada: el d'avui és també el d'abans del 2023. Com es deia al text original de 2023?

   Subdirecció General de Suport Tècnic, Avaluació i Prevenció

   És un viatge d'anada i tornada: el nom d'avui és també el d'abans del 2023.

2. Quantes àrees tenia la Subdirecció General Tècnica al text de 2023?

   Dues

   L'Àrea d'Equipaments Operatius i Tecnologia i l'Àrea de Prevenció.

3. Quines tres àrees del bloc tècnic comparteixen la frase del control de qualitat dels materials?

   Equipaments Operatius, Mobilitat Operativa i Infraestructures i Sostenibilitat

   I també la de les mesures correctores de riscos laborals i la de coordinació amb les divisions.

4. La Subdirecció General de Prevenció de Riscos i Salut Laboral apareix tres vegades al bloc tècnic, però no és un òrgan del cos. De quin òrgan depèn?

   Del Departament, dins la Direcció de Serveis

   No és de bombers: les tres àrees hi coordinen les mesures correctores.

5. Quantes unitats depenen de l'Àrea d'Equipaments Operatius?

   Dues

   La Unitat d'Equips i Materials Operatius i la Unitat de Vestuari, totes dues noves del 2026.

1. Quin tipus d'auditories fa la Unitat de Vestuari?

   De valoració

   La d'equips fa auditories de funcionament. Una peça de roba no funciona: es valora.

2. Què fa la Unitat de Vestuari amb el catàleg del seu àmbit, si la d'equips el redacta i el manté?

   Només el manté actualitzat

   La d'equips el REDACTA i el manté; la de vestuari només el manté.

3. La Unitat d'Equips i Materials té nou funcions i la de Vestuari, vuit, i la diferència és una funció concreta. Quina funció té la primera i no té la segona?

   Dissenyar els procediments i sistemes d'utilització

   Per això en té nou i la de vestuari, vuit.

4. Amb quina divisió determinen l'equipament necessari la Unitat d'Equips i Materials i la de Vestuari?

   Amb la d'Operacions

   La lletra a de totes dues cita la Divisió d'Operacions.

1. L'encapçalament de les funcions de l'àrea que porta la informàtica del cos duu una clàusula que no té cap altre òrgan i que les afecta totes. Quina clàusula és?

   «en coordinació amb la Secretaria General»

   Afecta TOTES les funcions de l'Àrea de Tecnologia. És única al decret.

2. Les incidències informàtiques ordinàries dels usuaris no són de l'Àrea de Tecnologia del cos. En quines incidències dona suport als usuaris?

   En les incidències d'alta complexitat

   Lletra g. Les incidències ordinàries no són seves.

3. Una de les àrees que apareixen al bloc tècnic no és del cos sinó del Departament, i la del cos s'hi coordina per al manteniment i la millora. Quina àrea és?

   L'Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

   La de bombers es coordina amb la del Departament per al manteniment i la millora.

4. Amb el suport de qui gestiona els sistemes d'informació geogràfica l'Àrea de Tecnologia?

   De les regions d'emergències

   Lletra k de l'article 65.

1. Les barques i els helicòpters també són de l'àrea que porta els vehicles, i per això una tríada de paraules hi apareix vuit vegades. Quina tríada és?

   Vehicles, embarcacions i aeronaus

   Les barques i els helicòpters també són d'aquesta àrea.

2. Amb quin òrgan es coordina Mobilitat Operativa per al manteniment de les aeronaus?

   Amb l'Àrea de Mitjans Aeris

   És l'únic pont directe entre la Tècnica i l'Operativa en matèria de manteniment.

3. Quins dos verbs fa servir el decret per al manteniment dels vehicles i de les embarcacions del cos?

   Gestionar i supervisar

   Per a les aeronaus només diu gestionar, i en coordinació amb Mitjans Aeris.

4. La informàtica i les comunicacions són d'una àrea, però els requeriments tecnològics dels vehicles, embarcacions i aeronaus són d'una altra. Qui els defineix?

   L'Àrea de Mobilitat Operativa

   Lletra l. L'Àrea de Tecnologia porta la informàtica i les comunicacions.

1. Quin document amb nom propi publica i revisa l'Àrea d'Infraestructures i Sostenibilitat?

   La Guia de les directrius tècniques de les infraestructures de la Direcció General

   És l'únic document amb nom propi de tot el bloc de la Subdirecció General Tècnica.

2. Qui dissenya i implanta les zones i les infraestructures auxiliars de pràctiques operatives del cos?

   L'Àrea d'Infraestructures i Sostenibilitat

   Lletra k, en coordinació amb les divisions corresponents.

3. L'execució dels contractes de manteniment arriba a tots els òrgans de la direcció, però la supervisió de la gestió del manteniment no hi arriba. Quin abast té?

   Només les infraestructures dels òrgans centrals

   En canvi, l'execució dels contractes de manteniment sí que és de tota la Direcció General.

4. Els equips d'intervenció són d'una àrea i el mobiliari dels edificis, d'una altra, i les dues es confonen. De quin òrgan és el mobiliari?

   De l'Àrea d'Infraestructures i Sostenibilitat

   Equipaments Operatius porta els equips d'intervenció; aquesta, el mobiliari dels edificis.

1. Una sola funció de tot el decret esmenta un règim sancionador, i el proposa sense sancionar. De quin òrgan és?

   Una de l'Àrea de Prevenció i Inspecció d'Incendis

   Lletra e de l'article 67.1, i el PROPOSA: no sanciona.

2. Un quartet de paraules es repeteix tres vegades al bloc de prevenció: dues a l'àrea i una a la unitat tècnica. Quin quartet és?

   Establiments, activitats, infraestructures i edificis

   Surt tres vegades: dues a l'àrea i una a la Unitat de Prevenció Tècnica.

3. Quin òrgan del bloc de prevenció gestiona el registre documental de les instal·lacions?

   L'Àrea de Prevenció i Inspecció d'Incendis

   Lletra h de l'article 67.1. Curta i molt preguntable.

4. Quants òrgans depenen de l'Àrea de Prevenció i Inspecció d'Incendis?

   Dos

   La Unitat de Prevenció Tècnica i les unitats territorials de prevenció. Al 2023 n'eren tres.

1. Què fa la Unitat de Prevenció Tècnica amb la revisió de projectes, si l'àrea la supervisa i la controla?

   En controla la revisió

   L'àrea la supervisa i la controla; la unitat només la controla.

2. A qui informa dels criteris d'interpretació normativa la Unitat de Prevenció Tècnica, de la qual a més en fa el seguiment?

   A les regions d'emergències i altres entitats afectades

   Lletra d, i a més en fa el seguiment de l'aplicació.

3. L'àrea de prevenció només PROPOSA l'elaboració de disposicions legals i la unitat tècnica les ESTUDIA. Quin òrgan les ELABORA?

   La Subdirecció General Tècnica

   L'àrea només en PROPOSA l'elaboració i la unitat les ESTUDIA i hi dóna suport.

1. Quantes unitats territorials de prevenció hi ha?

   Set

   Una per regió, excepte Pirineus, que rep el suport de Lleida.

2. Quina regió té unitat territorial de prevenció però no sala territorial?

   Terres de l'Ebre

   Pirineus no en té cap de les dues. Sis sales i set unitats de prevenció.

3. Les unitats territorials de prevenció són l'únic òrgan del decret amb doble dependència: orgànica per una banda i funcional per l'altra. De qui depenen funcionalment?

   De les regions d'emergències

   Orgànicament pengen de l'Àrea de Prevenció. És l'únic òrgan amb doble dependència.

4. Les unitats territorials de prevenció no actuen a tots els municipis, perquè n'hi ha que tenen cos de bombers propi. En quins municipis fan els informes preceptius i les inspeccions?

   En els que no disposen de servei de prevenció i extinció propi

   Barcelona té cos de bombers municipal: allà no hi actuen.

5. Un precepte del bloc de prevenció ha quedat suprimit i sense contingut, i les seves funcions són avui dues lletres de l'àrea. Quin òrgan regulava?

   La Unitat d'Entitats Col·laboradores

   Les seves funcions són avui les lletres g i j de l'article 67.

1. Quantes subdireccions generals tenia la Direcció General al text de 2023?

   Tres

   Operativa; Suport Tècnic, Avaluació i Prevenció; i Administració i Recursos. Avui en són cinc.

2. Quin òrgan del Departament marca les directrius en matèria de contractació i patrimoni?

   La Direcció de Serveis

   Apareix dues vegades a l'article 71: a les lletres b i g.

3. Com anomena el decret l'òrgan que demana una compra i del qual s'han de validar les propostes?

   Unitat promotora

   Lletra d de l'article 71.1: validar les propostes de les unitats promotores.

4. Quants serveis depenen de la Subdirecció General de Contractació i Pressupost?

   Dos

   El de Contractació i Patrimoni i el de Gestió Econòmica i Pressupostària.

1. El precepte del servei que porta el patrimoni i les compres té tretze apartats però només dotze funcions diferents. Què hi passa?

   Dues de les seves lletres diuen el mateix

   Les lletres d i j són idèntiques: tretze apartats, dotze funcions diferents.

2. Quin òrgan del bloc de contractació forma part de les meses de contractació del Departament?

   El Servei de Contractació i Patrimoni

   Lletra l: la funció més curta i la més preguntable de l'article.

3. L'inventari dels béns no s'ha de confondre amb els catàlegs d'equips i de vestuari, que són d'altres òrgans. Qui gestiona l'inventari dels béns?

   El Servei de Contractació i Patrimoni

   No el confonguis amb els catàlegs d'equips i de vestuari.

1. Quina d'aquestes expressions NO és del Servei de Gestió Econòmica i Pressupostària?

   Manual d'organització

   El manual d'organització és del Servei de Persones, Cura i Talent.

2. Els informes tècnics de sinistres que demanen els organismes oficials acaben en reclamacions i assegurances, i per això els tramet un òrgan que sembla fora de lloc. Qui els tramet?

   El Servei de Gestió Econòmica i Pressupostària

   Sembla fora de lloc, però aquests informes acaben en reclamacions i assegurances.

3. Les subvencions apareixen una sola vegada a tot el decret, i el seu control de tramitació és d'un òrgan concret. Qui el porta?

   El Servei de Gestió Econòmica i Pressupostària

   És l'únic lloc del decret on apareixen les subvencions.

1. Amb quins dos verbs comença la definició de la Subdirecció General de Persones i Organització?

   Liderar i acompanyar

   Són verbs inusuals en un decret d'estructura, i per això es poden preguntar.

2. Quantes funcions té la Subdirecció General de Persones i Organització?

   Disset

   De la lletra a a la q.

3. La divisió que planifica i gestiona només DONA SUPORT al sistema de relacions laborals. Qui el DIRIGEIX?

   La Subdirecció General de Persones i Organització

   La Divisió de Planificació i Gestió hi DÓNA SUPORT; aquesta subdirecció el DIRIGEIX.

1. Quina d'aquestes expressions fa servir el decret per a la cura de les persones del cos?

   Estrès operatiu

   Benestar, cura i salut psicofísica, riscos psicosocials, estrès operatiu i impacte emocional.

2. La subdirecció tècnica entra als plans d'igualtat només pels equipaments i materials específics, de manera que la direcció i l'execució són d'un altre òrgan. Qui els dirigeix i els executa?

   La Subdirecció General de Persones i Organització

   La Tècnica hi entra només pels equipaments i materials específics.

3. Quants serveis depenen de la Subdirecció General de Persones i Organització?

   Cinc

   És la llista de dependents més llarga del decret, i tots cinc són serveis.

4. Quin òrgan coordina els programes i la proposta d'atorgament de distincions, condecoracions i medalles?

   La Subdirecció General de Persones i Organització

   Lletra p de l'article 74.2: en coordina els programes i la proposta d'atorgament.

1. Amb quin òrgan de fora del cos prepara el Servei de Convocatòries l'oferta d'ocupació pública?

   Amb el Servei de Planificació de Recursos Humans de la Direcció de Serveis

   Lletra b de l'article 75.

2. Qui estableix els calendaris dels cursos de formació de les convocatòries de la campanya forestal?

   El Servei de Convocatòries, conjuntament amb l'ISPC

   Lletra i de l'article 75, en l'àmbit de la campanya forestal.

3. Qui defineix els mètodes d'avaluació psicològica dels processos de selecció i en supervisa la implementació?

   El Servei de Convocatòries

   Lletra h de l'article 75, i en supervisa la implementació.

4. Els concursos específics i la lliure designació són d'un altre servei. Quins concursos planifica i organitza el Servei de Convocatòries?

   Els generals de mèrits i capacitats

   Els específics i la lliure designació són del Servei de Persones, Cura i Talent.

1. Quin document amb nom propi gestiona el Servei de Persones, Cura i Talent?

   El manual d'organització

   Lletra c de l'article 76, i només apareix aquí.

2. El servei que porta l'economia segueix el pressupost sencer; el de persones, només una part. Quin capítol del pressupost segueix?

   El capítol I, el de personal

   Aquell servei porta el pressupost sencer; aquest, el capítol de personal.

3. Quin òrgan gestiona els expedients d'incompatibilitat, la segona activitat i les jubilacions del personal?

   El Servei de Persones, Cura i Talent

   Lletra h de l'article 76, amb les jubilacions.

4. En què ha de vetllar el servei que coordina les propostes de bases de les convocatòries del cos?

   En la incorporació de la perspectiva de gènere al seu disseny

   Lletra d de l'article 75: coordina les propostes de bases d'accés, promoció i provisió «vetllant per la incorporació de la perspectiva de gènere en el seu disseny».

1. On apareix, una sola vegada, la paraula «interseccional» dins del decret?

   Al Servei de Persones, Cura i Talent

   Lletra k de l'article 76, als informes d'aptitud psicofísica. Hi surt una sola vegada.

2. Quin òrgan coordina el Registre especial d'associacions de bombers voluntaris de Catalunya?

   El Servei de Persones, Cura i Talent

   Lletra n de l'article 76. Nom llarg i molt preguntable.

3. El Servei de Salut Laboral apareix al bloc de persones, però no és un òrgan del cos ni de la seva direcció. De qui depèn?

   De la Subdirecció General de Prevenció de Riscos i Salut Laboral

   I aquella subdirecció és de la Direcció de Serveis: tres nivells de fora de bombers.

4. La formació dels bombers la determina Operacions i la imparteix l'ISPC, de manera que el pla de formació del Servei de Persones, Cura i Talent és d'un altre personal. De quin personal és?

   Del personal administratiu i tècnic i del personal laboral

   La formació dels bombers la determina Operacions i la imparteix l'ISPC.

1. Els informes d'actuació que demanen els organismes oficials són del servei econòmic central; els que demanen terceres persones, d'un altre. Quin òrgan els tramita?

   El Servei d'Administració de la Regió d'Emergències

   Els requerits per organismes oficials són del servei econòmic central.

2. Què és el parc mòbil que ha de gestionar cada regió d'emergències, que no s'ha de confondre amb un parc de bombers?

   La flota de vehicles

   Parc mòbil no és parc de bombers.

3. Quins tres verbs fa servir el decret per a l'arxiu de la documentació de la regió d'emergències?

   Arxivar, custodiar i registrar

   Les unitats territorials de prevenció el custodien i el mantenen; la divisió el coordina.

1. Quants serveis d'administració de les regions d'emergències hi ha?

   Vuit

   Un per regió i cap excepció. Pirineus hi és amb nom i cognoms.

2. De quina subdirecció depenen orgànicament els serveis d'administració de les regions?

   De Persones i Organització

   Orgànicament i funcionalment, llevat de cinc funcions.

3. Quantes funcions del Servei d'Administració de la Regió depenen de la Subdirecció General Tècnica?

   Tres

   Les lletres b, g i i: contractes de subministraments, edificis i parc mòbil.

4. La logística operativa no segueix la dependència general dels serveis d'administració de les regions. De quina subdirecció depèn la funció del magatzem territorial?

   De l'Operativa

   La lletra h. La logística operativa va a l'Operativa.

5. A quantes subdireccions respon el Servei d'Administració de la Regió?

   A quatre

   Només l'escapa la Subdirecció General d'Assumptes Jurídics i Institucionals.

1. Quin és l'àmbit del Servei d'Administració Central?

   Funcional

   Allà on l'article 77 diu territorial, el 78 diu funcional.

2. De quines subdireccions és el personal del qual coordina els expedients el Servei d'Administració Central?

   De l'Operativa i la Tècnica

   La lletra a les cita amb nom i cognoms.

3. A les regions, l'arxiu s'arxiva, es custodia i es registra; al servei central, no. Què fa el Servei d'Administració Central amb l'arxiu de la seva documentació?

   Supervisa l'arxivament, la custòdia i el registre

   I de la documentació del servei, no de la regió. Fer-ho allà, supervisar-ho aquí.

1. Qui manté actualitzats el mapa i el catàleg dels processos de treball, el cinquè document amb nom propi del tema?

   El Servei d'Organització i Dades

   Lletra a de l'article 79. És el cinquè document del tema.

2. Qui estableix els indicadors de planificació i avaluació del servei, si cada òrgan hi aporta un verb de col·laboració?

   Cap d'ells sol: les tres funcions són de col·laboració

   Planificació i Gestió col·labora, Operacions dóna suport i el servei col·labora en el disseny.

3. Qui supervisa la definició dels requeriments funcionals de les tecnologies de la informació?

   El Servei d'Organització i Dades

   Requeriments funcionals aquí; el desenvolupament, a l'Àrea de Tecnologia.

1. La subdirecció operativa coordina els continguts digitals, la divisió hi participa i Assumptes Jurídics hi fa el filtre jurídic. Quin òrgan gestiona els continguts de la intranet i del web?

   El Servei d'Organització i Dades

   La SG Operativa coordina, la divisió participa i Assumptes Jurídics fa el filtre jurídic.

2. Quina és l'última expressió exclusiva del servei que porta l'organització i les dades dins la seva llista de funcions?

   Cicle de vida de les dades

   L'última expressió exclusiva d'aquest servei.

3. Qui genera les estadístiques dels serveis prestats en matèria d'emergències i atén les sol·licituds de petició de dades?

   El Servei d'Organització i Dades

   Lletra h, i atén les sol·licituds de petició de dades.

1. Què era, al text de 2023, l'actual Subdirecció General d'Assumptes Jurídics i Institucionals?

   Un servei que penjava del director general

   El Servei d'Assessorament Jurídic de l'article 82, avui suprimit.

2. Dos òrgans jurídics de fora del cos apareixen junts en dues lletres seguides del bloc d'Assumptes Jurídics. Quins dos col·laboren en els procediments judicials?

   L'Assessoria Jurídica del Departament i el Gabinet Jurídic de la Generalitat

   Apareixen junts a les lletres f i g de l'article 80.1.

3. Qui gestiona les citacions judicials dels bombers per la seva intervenció operativa i els dona assistència jurídica?

   La Subdirecció General d'Assumptes Jurídics i Institucionals

   Lletra g de l'article 80.1, amb l'assistència jurídica.

4. El bloc d'Assumptes Jurídics té una lletra que enumera quatre figures jurídiques de les quals el mateix òrgan elabora la proposta de resolució. Quines quatre figures són?

   Recursos, responsabilitat patrimonial, revisió d'ofici i dret de petició

   I n'elabora la proposta de resolució.

1. La inspecció dels edificis i la dels parcs són d'altres òrgans; la de les PERSONES del cos, d'un de sol. Quin òrgan dirigeix i controla la funció inspectora del personal?

   La Subdirecció General d'Assumptes Jurídics i Institucionals

   La inspecció de les PERSONES és d'aquí. Les altres inspeccionen parcs o edificis.

2. Dins del bloc disciplinari d'Assumptes Jurídics hi ha una expressió que no surt enlloc més del decret. Quina expressió és?

   Informació reservada prèvia

   Si la veus, és aquesta lletra.

3. Quan assessora en dret, la subdirecció jurídica del cos no actua lliurement: se subjecta a les directrius d'una figura única al decret. De qui?

   De l'advocat o advocada en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament

   L'apartat 2 de l'article 80, i és una figura única en tot el decret.

4. Qui coordina la memòria anual de la Direcció General, juntament amb la planificació estratègica?

   La Subdirecció General d'Assumptes Jurídics i Institucionals

   Lletra k, amb la planificació estratègica.

1. De qui penja l'Àrea de Comunicació i Premsa, l'única àrea que està al mateix nivell que les subdireccions?

   Directament del director o directora general

   És l'única àrea del decret que penja del director general, al mateix nivell que les subdireccions.

2. El decret fa servir dues fórmules per als òrgans amb personal laboral i les reparteix entre dos òrgans. Com està configurada l'Àrea de Comunicació i Premsa?

   Com a unitat amb vinculació laboral

   El Grup d'Emergències Mèdiques és «unitat laboral». Dues fórmules, dos òrgans.

3. Amb quin òrgan de fora del cos es coordina l'Àrea de Comunicació i Premsa, en dues de les seves lletres?

   Amb l'Oficina de Comunicació del Departament

   A les lletres b i d. És un òrgan de fora de bombers.

4. L'Àrea d'Auditoria de Serveis ja no existeix, però una funció seva es reprodueix paraula per paraula en un altre òrgan. On han anat a parar les seves funcions?

   Al Servei d'Organització i Dades

   La lletra a de l'article 79 reprodueix la seva primera funció paraula per paraula.

1. Quantes disposicions té en total el Decret 12/2023?

   Disset

   Set addicionals, cinc transitòries, dues derogatòries i tres finals.

2. Quants òrgans de la Direcció General de bombers suprimeix el Decret 12/2023 en entrar en vigor?

   Setze

   Setze. Els vint-i-quatre són els que suprimeix el Decret 16/2026.

3. Si una pregunta cita el «Servei Tècnic» o la «Secció de Parc Mòbil», de què parla?

   D'òrgans suprimits ja pel Decret 12/2023

   Són noms d'abans del 2023: la DA 1a els va suprimir.

1. Quants canvis de nom d'òrgans fa el Decret 12/2023?

   Dinou

   De la lletra a a la essa. Setze són de la direcció general de bombers.

2. Quantes àrees regionals passen a dir-se «Àrea de Gestió» amb el Decret 12/2023?

   Set

   Set, que eren totes les que hi havia: Pirineus encara no existia.

3. Què perden del nom les àrees regionals que passen a dir-se «Àrea de Gestió»?

   La prevenció

   Eren àrees de Prevenció i Gestió. La prevenció se'n va cap a la subdirecció tècnica.

4. El Servei de Convocatòries no es crea de zero: la llista de canvis de nom del 2023 diu de quin servei ve. D'on surt el seu nom?

   Abans era el Servei de Planificació i Selecció de Recursos Humans

   Ho diu la disposició addicional segona del Decret 12/2023.

1. Com s'han d'entendre les referències que la normativa vigent fa al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació?

   Fetes al Departament d'Interior, en el que afecti les seves competències

   Disposició addicional cinquena del Decret 12/2023, primera frase.

2. Com s'han d'entendre les referències que fa la resta de la normativa als òrgans que el decret de reestructuració ha suprimit?

   Fetes als òrgans que n'assumeixen les funcions o l'estructura

   És la segona meitat de la disposició addicional cinquena.

1. Un decret de reestructuració no es desplega el mateix dia que entra en vigor, i mentrestant ni els òrgans ni les persones queden en l'aire. Què passa mentre no es desplegui l'estructura?

   Els òrgans anteriors segueixen exercint les competències que tenien

   Disposició transitòria segona. I les persones segueixen a les seves funcions.

2. Quin nivell administratiu subsisteix transitòriament amb el decret de reestructuració?

   Els negociats

   És un nivell que el decret no regula però que existeix i sobreviu.

3. Una reorganització d'òrgans no toca el sou del personal afectat fins que es compleix una condició pressupostària. Què passa amb les retribucions del personal afectat per les modificacions orgàniques?

   Es mantenen fins a les disposicions pressupostàries

   Disposició transitòria tercera: una reorganització no toca el sou fins que hi ha pressupost.

1. Quin decret d'estructura immediatament anterior deroga el Decret 12/2023?

   El Decret 255/2021

   El 255/2021, de reestructuració del Departament d'Interior.

2. Quina de les disposicions que tanquen el decret explica per què hi surt tantes vegades «per ordre del conseller»?

   La final segona

   Autoritza el conseller a dictar les disposicions de desplegament, eficàcia i execució.

3. Quan va entrar en vigor el Decret 12/2023?

   El 27 de gener de 2023

   L'endemà de publicar-se al DOGC 8841, del 26 de gener.

4. El decret de reestructuració aprofita per modificar el reglament d'un altre cos de la Generalitat, que no és el de bombers. Quin reglament modifica?

   El del Cos d'Agents Rurals

   Els articles 29, 30, 31 i 40 del Decret 266/2007.

1. Quants òrgans suprimeix el Decret 16/2026, el de la darrera reforma?

   Vint-i-quatre

   De la lletra a a la lletra ics.

2. Suprimir un òrgan i canviar-li el nom són dues operacions diferents, i el decret les posa en dues llistes diferents. Tècnicament, què va passar amb la Unitat de Suport a la Gestió?

   Es va suprimir, i es va crear una àrea que n'ocupa el lloc

   Suprimir i canviar de nom són dues operacions diferents i van en dues llistes diferents.

3. De les vint-i-quatre unitats que la reforma suprimeix, una desapareix sense que es creï cap òrgan nou que n'ocupi el lloc, perquè les seves funcions van a una àrea que ja existia. Quina és?

   La Unitat d'Entitats Col·laboradores

   Les seves funcions se les queda l'Àrea de Prevenció i Inspecció d'Incendis, que ja existia.

4. Quantes seccions territorials d'Administració i Recursos Materials suprimeix el Decret 16/2026?

   Set

   Set, una per cada regió de les que hi havia. Pirineus encara no existia.

1. Quants canvis de nom d'òrgans fa el Decret 16/2026?

   Nou

   Una subdirecció, dues divisions, tres àrees i tres unitats.

2. Per què l'Àrea d'Equipaments Operatius i Tecnologia perd la tecnologia del nom amb la reforma del 2026?

   Perquè la tecnologia se'n va a una àrea nova i independent

   És la lletra d de la disposició addicional segona del Decret 16/2026.

3. Quan va entrar en vigor el Decret 16/2026?

   El 6 de febrer de 2026

   L'endemà de publicar-se al DOGC 9598, del 5 de febrer.

4. A quants consellers autoritza el Decret 16/2026 a dictar les disposicions de desplegament?

   A dos

   El d'Interior per desplegar-lo i el d'Economia i Finances per a les adaptacions pressupostàries.

1. Quin òrgan de l'organigrama fa de cinquè nivell de comandament del decret de la guàrdia, i és el pont entre les dues normes del tema?

   La persona titular de la Subdirecció General Operativa

   És el pont entre els dos decrets del tema.

2. L'habilitació per a les posicions de guàrdia es fa en un centre que no forma part de l'estructura del Departament, sinó que hi està adscrit. On s'habilita el personal?

   A l'Escola de Bombers de l'ISPC

   I l'ISPC no forma part de l'estructura del Departament: hi està adscrit.

1. Quina divisió NO té cap àrea penjant-ne directament?

   Cap: totes quatre en tenen

   Totes quatre tenen àrees. El que varia és quantes i quines unitats hi pengen a sota.

2. Quants òrgans depenen de la Divisió de Coordinació d'Emergències?

   Tres

   Mitjans Aeris, Sala Central de Coordinació d'Emergències i Suport Operatiu.

1. Regions, àrees d'operacions, serveis d'administració, unitats, unitats de prevenció i sales: quina seqüència de números resumeix el territori?

   Vuit, vuit, vuit, dinou, set, sis

   Regions, àrees d'operacions, serveis d'administració, unitats territorials, unitats de prevenció i sales.

2. Quina regió no té ni sala territorial ni unitat territorial de prevenció pròpies?

   Pirineus

   Lleida li dóna suport en totes dues coses.

1. El règim sancionador en matèria d'incendis el PROPOSA l'òrgan que inspecciona, però no és ell qui en supervisa l'aplicació. Qui la supervisa?

   La Subdirecció General d'Assumptes Jurídics i Institucionals

   L'Àrea de Prevenció el PROPOSA; Assumptes Jurídics en SUPERVISA l'aplicació.

2. Les auditories de funcionament són de la unitat d'equips. Quin òrgan porta les auditories de valoració?

   La Unitat de Vestuari

   Les de funcionament són de la unitat d'equips.

1. Quants òrgans depenien de la Direcció General al text de 2023?

   Sis

   Sis en totes dues versions: al 2023, tres subdireccions, un servei i dues àrees.

2. La reforma del 2026 no només canvia noms: a una divisió hi afegeix un nivell sencer, i això la fa passar de dos nivells a tres. Quin és el canvi estructural més gran del decret?

   El pas de la Divisió d'Operacions de cinc unitats planes a dues àrees i sis unitats

   Passa de dos nivells a tres.

3. Quantes funcions de la Subdirecció General Operativa llista el text consolidat?

   Tretze

   A la redacció del Diari Oficial en són setze. És el segon dels tres punts divergents.

1. Què distingeix dues opcions que tenen el mateix objecte dins del decret de reestructuració?

   El verb

   Proposar, establir, coordinar la implantació, implantar. És on es decideix la pregunta.

Continua pel temari

Àudio, làmines i test del tema 7 · Tots els temes · Generador de tests