Les 554 preguntes del tema 8

Teoria del foc i agents extintors. Totes les preguntes del banc amb la resposta correcta i per què ho és, ordenades com el temari. Cada una enllaça al minut de l'àudio on es respon.

Àudio i test del tema 8

Oxidació i tipus de combustió

29 preguntes

La reacció de termita no produeix una flama visible i persistent i, tanmateix, és de les oxidacions més energètiques que hi ha. Quina temperatura arriba a superar?
Els 2.500 ºC.
La reacció de termita genera una temperatura que supera els 2.500 ºC.
Quina aplicació pràctica té la reacció de termita?
La soldadura de vies de tren.
Com a exemple de reacció de termita hi ha la soldadura de vies de tren.
La definició química de la combustió la qualifica d'exotèrmica, i és aquesta propietat la que explica que un foc escalfi tot el que l'envolta. Què vol dir que la combustió sigui exotèrmica?
Que allibera calor.
Que la combustió sigui exotèrmica vol dir que allibera calor.
Quins d'aquests són exemples característics de combustió lenta?
Una soca en brasa i una cigarreta.
Com a exemple de combustió lenta hi ha la combustió d'una soca en brasa i la d'una cigarreta.
Què és una reacció d'oxidació?
Un procés químic on una substància es combina amb un agent oxidant.
Una reacció d'oxidació és un procés químic on una substància es combina amb un agent oxidant, generalment oxigen.
Una oxidació pot ser tan imperceptible com la d'una peça metàl·lica exposada a la intempèrie o tan violenta com la que fon metall en segons. Segons quins dos criteris es classifiquen les reaccions d'oxidació?
Per la seva rapidesa i pel seu alliberament d'energia.
Les reaccions d'oxidació es poden classificar per la seva rapidesa i el seu alliberament d'energia.
A quines velocitats i a quines temperatures té lloc una oxidació lenta?
A velocitats molt baixes i a temperatures properes a l'ambient.
L'oxidació lenta és una reacció que té lloc a velocitats molt baixes i a temperatures properes a l'ambient.
En una oxidació lenta l'energia s'allibera de manera tan gradual que l'observador no detecta dues coses. Quines són?
L'augment de temperatura i l'aparició de flama.
En l'oxidació lenta l'energia s'allibera de forma tan gradual que no es percep un augment de temperatura ni apareix flama.
L'oxidació lenta és un procés continu i sense flama que pot allargar-se durant anys sobre el mateix material. Quines dues condicions requereixen aquests processos?
Presència d'oxigen i, sovint, humitat.
Els processos d'oxidació lenta són continus i requereixen presència d'oxigen i, sovint, humitat.
Quin d'aquests processos és un exemple clàssic d'oxidació lenta?
El rovell del ferro.
El rovell del ferro —quan el ferro reacciona amb l'oxigen de l'aire i l'aigua— és un exemple clàssic d'oxidació lenta, com també ho són la descomposició d'alguns aliments o els processos metabòlics de les cèl·lules.
Quina és la característica distintiva de la combustió dins del conjunt de les reaccions d'oxidació?
L'alliberament important de calor i llum, sovint amb aparició de flama.
La característica distintiva de la combustió és l'alliberament important de calor i llum, sovint amb l'aparició de flama.
La combustió és una reacció molt ràpida i energètica, però no arrenca pel seu compte només perquè hi hagi combustible i aire en contacte. Què necessita una combustió per iniciar-se?
Una energia d'activació inicial, com una espurna o una font de calor.
Perquè s'iniciï una combustió cal una energia d'activació inicial, com una espurna o una font de calor.
Quin combustible i quin comburent intervenen típicament en una reacció de termita?
Pols d'alumini com a combustible i un òxid metàl·lic com a comburent.
La reacció de termita involucra típicament la pols d'alumini com a combustible reaccionant amb un òxid metàl·lic, com l'òxid de ferro, com a comburent.
Com es defineix la combustió a nivell químic?
Com una reacció d'oxidació molt ràpida i exotèrmica entre un combustible i un comburent.
A nivell químic, una combustió és una reacció d'oxidació, molt ràpida i exotèrmica, que es produeix entre una substància combustible i un comburent.
Al llenguatge corrent «foc» i «combustió» es fan servir indistintament, però en la teoria del foc no són sinònims. Quina relació hi ha exactament entre el foc i la combustió?
Que el foc és la manifestació perceptible d'una combustió.
El foc és la manifestació perceptible d'una combustió.
Quan arribeu a un habitatge en flames, el que es veu i se sent des del carrer ja és la descripció que fa la teoria d'allò que anomenem foc. Per quins productes es caracteritza el foc?
Per la producció de calor i llum, acompanyada de flama, fum i gasos.
El foc es caracteritza per la producció de calor i llum, acompanyada de flama, fum i gasos.
De quins tres factors depèn la classificació de les reaccions de combustió?
De la velocitat de propagació de la flama, de la quantitat de comburent i de la presència o absència de flama.
La classificació de les combustions depèn de diversos factors, com la velocitat de propagació de la flama, la quantitat de comburent disponible i la presència o absència de flama visible.
Una soca que es va consumint hores després d'haver apagat la foguera és l'exemple típic de combustió lenta. Quines tres característiques la defineixen?
Sense flama visible, despreniment de calor molt gradual i velocitat de propagació molt baixa.
La combustió lenta es produeix sense flama visible, amb un despreniment de calor molt gradual i una velocitat de propagació molt baixa.
A què correspon la combustió ràpida en el llenguatge corrent, i com es propaga?
Al que coneixem com a foc, i es propaga a una velocitat moderada.
La combustió ràpida és el que coneixem com a foc, caracteritzat per la presència de flama, calor i llum intenses, i es propaga a una velocitat moderada.
L'explosió és una combustió extremadament ràpida, i el que la fa destructiva no és la calor que desprèn sinó tres augments bruscos i simultanis. Quins són?
De temperatura, de volum i de pressió.
L'explosió és una combustió extremadament ràpida que genera un augment brusc de temperatura, volum i pressió.
La deflagració i la detonació són totes dues explosions i totes dues generen sobrepressió, de manera que no es distingeixen per això. Segons quin criteri es diferencien principalment?
Per la velocitat de propagació del seu front de reacció.
Les explosions es diferencien principalment per la velocitat de propagació del seu front de reacció, en deflagració i detonació.
Entre quins dos valors es propaga la combustió en una deflagració?
Per sobre d'un metre per segon i per sota de la velocitat del so en el medi.
En una deflagració la combustió es propaga a una velocitat superior a 1 m/s però inferior a la velocitat del so en el medi, és a dir, subsònica.
A quina velocitat es propaga la combustió en una detonació, i què hi crea?
A velocitat supersònica, i hi crea una potent i destructiva ona de xoc.
En la detonació la combustió es propaga a una velocitat supersònica, superior a la velocitat del so en el medi, creant una potent i destructiva ona de xoc.
Un company dedueix que tota reacció que allibera calor o llum és una combustió. Per què no és cert?
Que no totes les oxidacions són combustions, perquè la velocitat i la calor alliberada varien enormement.
L'oxidació pot anar acompanyada d'un alliberament d'energia en forma de calor o llum, però no totes les reaccions d'oxidació són combustions, ja que la velocitat i la quantitat de calor alliberada poden variar enormement.
Si la termita no fa flama visible, com es manifesta la seva energia?
El material incandescent emet una llum intensa similar a la d'una soldadura.
La reacció de termita genera una temperatura tan elevada que el material incandescent emet una llum intensa molt similar a la d'una soldadura, i es produeixen metalls fosos.
En una reacció de termita no hi ha aire que alimenti el procés i, tot i així, la reacció es completa i arriba a fondre metall. D'on prové l'oxigen?
De la molècula de l'òxid, i no de l'aire.
En la reacció de termita l'oxigen prové de la molècula de l'òxid i no de l'aire.
Hi ha combustions sense flama visible. Com es manifesta en aquests casos l'emissió de calor i llum?
En forma d'incandescència, amb presència de fums.
També podem trobar combustions sense flama, on l'emissió de calor i llum es manifesta en forma d'incandescència, amb presència de fums, però sense flama visible.
Hi ha una explosió que genera pressió notable però no una ona de xoc d'alta energia. De quina es tracta i per què?
De la deflagració, perquè la pressió prové de l'expansió ràpida dels gasos calents.
En la deflagració es produeix una pressió notable a causa de l'expansió ràpida dels gasos calents, però sense generar una ona de xoc d'alta energia.
En una detonació el front de reacció avança per sobre de la velocitat del so en el medi. Què passa amb la massa de combustible, a diferència de la deflagració?
Que entra gairebé instantàniament en combustió.
En la detonació tota la massa del combustible entra gairebé instantàniament en combustió.

Combustió completa/incompleta i tetraedre del foc

37 preguntes

Quin combustible s'utilitza habitualment com a exemple per explicar la combustió completa i la incompleta?
El metà.
Es fa servir la combustió del metà (CH4), el principal component del gas natural, com a exemple.
De quin gas és el metà el principal component?
Del gas natural.
El metà és el principal component del gas natural.
A la pràctica industrial la combustió completa es coneix també amb un segon nom, pres directament de la química. Amb quin altre nom es designa la combustió completa?
Estequiomètrica.
La combustió completa també s'anomena estequiomètrica.
En la reacció de combustió completa del metà, quantes molècules d'oxigen intervenen per cada molècula de metà?
Dues.
La reacció del metà en combustió completa és CH4 + 2·O2 → CO2 + 2·H2O.
En la combustió completa del metà, quantes molècules d'aigua es produeixen per cada molècula de metà?
Dues.
En la combustió completa del metà es produeixen dues molècules d'aigua i una de diòxid de carboni per cada molècula de metà.
Quin gas altament tòxic és un dels productes habituals d'una combustió incompleta?
El monòxid de carboni.
Els productes d'una combustió incompleta solen incloure monòxid de carboni (CO), un gas altament tòxic.
Dels tres vèrtexs del triangle del foc, el combustible és el que sol semblar més evident i el que més s'infravalora en una inspecció. Com es defineix el combustible dins del triangle del foc?
Qualsevol material que pot cremar.
El combustible és qualsevol material que pot cremar: fusta, paper, gasolina...
Quin percentatge mínim d'oxigen a l'atmosfera necessiten la majoria de focs per mantenir-se?
El 16 %.
La majoria de focs necessiten almenys un 16 % d'oxigen a l'atmosfera per mantenir-se.
El tercer vèrtex del triangle del foc és l'energia inicial que cal per engegar la reacció, i rep un segon nom que descriu precisament aquesta funció. Amb quin altre nom es designa la calor dins del triangle del foc?
Energia d'activació.
El tercer vèrtex del triangle és la calor, o energia d'activació: l'energia inicial necessària per iniciar la reacció.
El quart element del tetraedre és el que manté la flama activa sense que calgui tornar a aportar energia des de fora. Com s'anomena aquest quart element del tetraedre del foc?
Reacció en cadena.
El quart element del tetraedre del foc és la reacció en cadena.
La quantitat de comburent disponible respecte al combustible no és un detall menor: en determina tres coses. Quines són?
L'eficiència, l'energia obtinguda i els productes resultants.
La quantitat de comburent disponible respecte al combustible és determinant per a l'eficiència de la combustió, l'energia obtinguda i els productes resultants.
Perquè tot el combustible d'una barreja arribi a reaccionar fins al final no n'hi ha prou que hi hagi oxigen: n'hi ha d'haver una certa quantitat respecte del combustible. Quan es produeix una combustió completa?
Quan hi ha una quantitat suficient o excessiva d'oxigen perquè tot el combustible reaccioni.
La combustió completa es produeix quan hi ha una quantitat suficient o excessiva d'oxigen perquè tot el combustible reaccioni completament.
Quan el combustible s'oxida del tot, els productes que en surten són pocs i previsibles, i és justament això el que es busca en una instal·lació ben regulada. Quins són els productes principals d'una combustió completa?
Diòxid de carboni i aigua.
En una combustió completa els productes són principalment diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O).
Quina alliberació d'energia té una combustió completa respecte de les altres?
La màxima.
La combustió completa es produeix amb una màxima alliberació d'energia.
A què es refereix la mescla estequiomètrica?
A la proporció exacta de combustible i comburent perquè la combustió sigui completa.
La mescla estequiomètrica es refereix a la proporció exacta de combustible i comburent necessària perquè la combustió sigui completa, sense que hi hagi excés significatiu ni d'un ni de l'altre.
En un incendi d'interior la combustió gairebé no arriba a ser completa, i el motiu no sempre és el mateix. En quins dos supòsits es produeix una combustió incompleta?
Quan no hi ha prou oxigen o quan la barreja de combustible i oxigen no és l'adequada.
La combustió incompleta es produeix quan no hi ha prou oxigen per a la combustió completa del combustible, o quan la barreja de combustible i oxigen no és l'adequada.
Com es qualifiquen els subproductes que genera una combustió incompleta?
De perillosos, tòxics o menys eficients energèticament.
En la combustió incompleta el combustible no s'oxida totalment i es generen subproductes que poden ser perillosos, tòxics o menys eficients energèticament.
El monòxid de carboni és el gas que més intoxicacions causa en els incendis, i tres de les seves propietats expliquen per què la víctima no se n'adona. Quines són?
Altament tòxic, incolor i inodor.
El monòxid de carboni (CO) és un gas altament tòxic, incolor i inodor.
En quina forma apareix el carboni pur entre els productes d'una combustió incompleta?
Com a sutge, en partícules de fum negre.
Entre els productes de la combustió incompleta hi ha carboni pur, o sutge, en forma de partícules de fum negre.
Quanta energia allibera una combustió incompleta en comparació amb la completa?
Menys.
La combustió incompleta allibera menys energia que la completa.
En quins tres àmbits és un problema greu la combustió incompleta?
En incendis, motors i sistemes de calefacció.
La combustió incompleta és un problema greu en incendis, motors i sistemes de calefacció, ja que genera gasos perillosos i sutge que s'acumula.
Tradicionalment la teoria del foc s'ha explicat amb una figura de tres costats, de la qual surt directament la idea que retirant-ne un costat el foc s'atura. Què representa el triangle del foc?
Els tres components essencials per a l'inici d'un foc.
El triangle del foc representa els tres components essencials per a l'inici d'un foc: combustible, comburent i calor.
El segon vèrtex del triangle del foc és el que intentem retirar quan confinem un local o tapem un recipient encès. Què és el comburent dins del triangle del foc?
L'oxidant necessari per a la combustió.
El comburent és l'oxidant necessari per a la combustió, generalment l'oxigen de l'aire.
Què passa amb la combustió si falta qualsevol dels tres elements del triangle del foc?
No pot iniciar-se o s'apagarà.
Si manca qualsevol dels tres elements del triangle, la combustió no pot iniciar-se o s'apagarà.
El triangle del foc explica per què un foc comença, però es queda curt per explicar per què continua, i d'aquí surt el tetraedre. Quina relació hi ha entre el tetraedre del foc i el triangle?
El tetraedre és una evolució del triangle que hi afegeix un quart element.
El tetraedre del foc és una evolució del triangle del foc que afegeix un quart element.
Quina d'aquestes expressions descriu la funció de la reacció en cadena dins del foc?
El motor del foc.
La reacció en cadena és el motor del foc.
Quins productes de la reacció són els protagonistes de la reacció en cadena?
Els radicals lliures.
A la reacció en cadena, els productes d'una reacció anterior —especialment els radicals lliures— actuen com a reactius per a les reaccions posteriors.
El tetraedre del foc no és només una millora teòrica del triangle: té una conseqüència directa en la manera de treballar dels equips d'extinció. En què rau la seva importància?
En la seva aplicació pràctica per a l'extinció.
La importància del tetraedre del foc rau en la seva aplicació pràctica per a l'extinció.
Per a quines dues coses és ideal la proporció estequiomètrica?
Per a l'eficiència energètica i per a la menor generació de productes no desitjats.
La proporció estequiomètrica és la ideal per a l'eficiència energètica i per la menor generació de productes no desitjats.
En quines instal·lacions es busca la combustió completa, i amb quina doble finalitat?
En calderes o motors, per maximitzar el rendiment energètic i minimitzar la contaminació.
Aquest tipus de combustió es busca en calderes o motors per maximitzar el rendiment energètic i minimitzar la contaminació.
Obriu la cambra de combustió d'una caldera de gas en una revisió rutinària i hi veieu la flama blava i estable. Què indica aquest aspecte de la flama?
Que la combustió és completa.
En la combustió completa la flama sol ser blava i estable.
En quina proporció apareixen el diòxid de carboni i l'aigua en una combustió incompleta?
En menor proporció que en una combustió completa.
En la combustió incompleta també hi ha diòxid de carboni i aigua, però en menor proporció que en una combustió completa.
En un escenari d'incendi observeu flames taronges i grogues amb molt fum negre. Què indica?
Que la combustió és incompleta.
La combustió incompleta es pot observar en flames taronges o grogues, sovint acompanyades de la producció de molt fum negre i calor.
Un company afirma que el comburent és sempre l'oxigen de l'aire. Quin matís hi falta?
Que en certs casos pot ser una substància diferent, o l'oxigen pot venir d'un compost que el cedeix.
En certes situacions o tipus de materials, el comburent pot ser una substància diferent de l'oxigen atmosfèric, o l'oxigen pot provenir d'un compost químic que el cedeix durant la reacció, com és el cas de la reacció termita.
Quin aspecte del foc explica el quart element del tetraedre, que el triangle no explicava?
Com es manté i s'autoalimenta.
El tetraedre afegeix un quart element necessari per explicar com el foc es manté i s'autoalimenta.
En què consisteix el procés químic autosostingut de la reacció en cadena?
Els productes d'una reacció anterior actuen com a reactius per a les posteriors.
La reacció en cadena és el procés químic autosostingut on els productes d'una reacció anterior, especialment els radicals lliures, actuen com a reactius per a les reaccions posteriors, mantenint la flama activa.
Què passaria amb un foc sense reacció en cadena, un cop retirada la font de calor inicial?
No es podria autoalimentar i s'extingiria.
Sense la reacció en cadena, el foc no es pot autoalimentar i s'extingiria un cop retirada la font de calor inicial.

Classificació dels combustibles

29 preguntes

De tots els elements que han de coincidir perquè hi hagi foc, n'hi ha un que és el que acaba desapareixent en el procés. Què és el combustible en una reacció de combustió?
El material que s'oxida i crema.
El combustible és el material que s'oxida i crema en una reacció de combustió.
Com s'anomena la descomposició tèrmica per la qual la calor trenca les molècules d'un sòlid i en surten gasos combustibles?
Piròlisi.
La piròlisi és la descomposició tèrmica en què per acció de la calor es trenquen les molècules i els productes resultants són gasos combustibles que poden cremar.
Quins d'aquests són combustibles sòlids que cremen per piròlisi?
La fusta, el paper i el carbó.
Com a exemples de sòlids que requereixen piròlisi hi ha la fusta, el paper i el carbó.
Quins d'aquests són exemples característics de material inflamable?
L'alcohol i l'acetona.
Com a exemples de materials inflamables hi ha l'alcohol i l'acetona.
Amb quin nom comercial es coneix el poliestirè expandit, que es compta entre els materials molt inflamables?
Porexpan.
Es compta el poliestirè expandit, o porexpan, entre els materials molt inflamables.
Com s'anomena la classificació de reacció al foc que s'utilitza en el sector de la construcció?
Les Euroclasses.
En el sector de la construcció es parla de les Euroclasses, recollides a la norma EN 13501-1.
En quines condicions es classifiquen els combustibles segons el seu estat físic?
A temperatura i pressió ambient.
Els combustibles es classifiquen tradicionalment segons el seu estat físic a temperatura i pressió ambient.
Per què poden iniciar la reacció de combustió immediatament els combustibles gasosos?
Perquè ja es troben en fase gasosa i no necessiten cap transformació prèvia.
Els combustibles gasosos ja es troben en la fase gasosa a temperatura ambient, no necessiten cap transformació prèvia per barrejar-se amb el comburent i iniciar la reacció de combustió immediatament quan hi ha una font d'ignició.
Teniu un bassal de gasoil encès i observeu que la flama no toca el líquid, sinó que es manté una mica per damunt de la superfície. En un combustible líquid, què crema exactament?
Els vapors que es desprenen de la seva superfície.
En els combustibles líquids el que crema són els vapors del líquid que es desprenen de la seva superfície.
Quina diferència hi ha entre uns combustibles líquids i uns altres pel que fa a la generació de vapors?
Que uns ja en generen prou a temperatura ambient i altres requereixen ser escalfats.
Hi ha líquids que a temperatura ambient ja generen prou quantitat de gasos inflamables, i n'hi ha que requereixen ser escalfats prèviament.
Quin dels tres estats físics requereix el procés més complex per alliberar els vapors inflamables?
El sòlid.
Els combustibles sòlids són els que requereixen el procés més complex per alliberar els vapors inflamables.
Hi ha sòlids que en escalfar-se primer es fonen i només després emeten vapors inflamables. Quins d'aquests en són exemple?
La cera de les espelmes i la majoria de plàstics.
Hi ha materials sòlids que en elevar la temperatura primer es fonen i seguidament emeten vapors inflamables, com la cera de les espelmes o la majoria de plàstics.
Un material pot resistir el foc molt bé i, tot i així, alimentar-lo mentre dura, i per això es distingeixen dues coses diferents: la resistència al foc i la reacció al foc. A què es refereix la reacció al foc d'un material?
A la seva contribució al desenvolupament d'un incendi quan s'exposa a calor o flama.
La reacció al foc d'un material es refereix a la seva contribució al desenvolupament d'un incendi quan s'exposa a una font de calor o flama.
Què caracteritza els materials no combustibles?
Que no s'encenen ni contribueixen al creixement del foc.
Els materials no combustibles o incombustibles són aquells que no s'encenen ni contribueixen al creixement del foc: bàsicament, no cremen.
Què requereixen els materials de la categoria «combustibles» per iniciar la combustió?
Una aportació d'energia considerable o condicions específiques.
Els materials combustibles, tot i ser capaços de cremar, requereixen una aportació d'energia considerable o condicions específiques per iniciar la combustió.
Com és la ignició dels materials de la categoria «combustibles» a temperatura ambient?
Que no és immediata.
La ignició dels materials combustibles no és immediata a temperatura ambient.
Quin d'aquests materials pertany a la categoria «combustibles», i no a la d'inflamables?
El cartró.
El cartró és un material combustible: requereix una aportació d'energia considerable per encendre's. L'acetona i l'alcohol etílic són inflamables, i la gasolina, molt inflamable.
Què caracteritza els materials inflamables respecte dels simplement combustibles?
Que s'encenen amb facilitat amb una font d'ignició, fins i tot a temperatura ambient.
Els materials inflamables s'encenen amb facilitat en presència d'una font d'ignició, fins i tot a temperatures ambientals.
Quines tres característiques defineixen els materials molt inflamables?
S'encenen amb extrema facilitat, amb fonts d'ignició mínimes, i propaguen el foc molt ràpidament.
Els materials molt inflamables s'encenen amb extrema facilitat, amb fonts d'ignició mínimes, i propaguen el foc de manera molt ràpida.
Quin nivell de risc representen els materials molt inflamables dins de la classificació per reacció al foc?
El més alt.
Els materials molt inflamables representen el risc més alt.
Una pilota de ping-pong és un exemple de material molt inflamable. De quin material és feta?
De cel·luloide.
Entre els materials molt inflamables hi ha la pilota de ping-pong, que és de cel·luloide.
Alguns sòlids en pols es compten entre els materials molt inflamables. Quins d'aquests en són exemple?
La farina i el sucre glaç.
Entre els materials molt inflamables hi ha alguns sòlids en pols, com la farina i el sucre glaç.
Les Euroclasses del sector de la construcció estan recollides en una norma europea que les identifica amb un codi concret. A quina norma corresponen les Euroclasses?
A l'EN 13501-1.
Les Euroclasses estan recollides a la norma EN 13501-1.
Parlem de combustibles sòlids, líquids i gasosos, però en tots els casos crema sempre la mateixa cosa. Què és?
Els gasos o vapors inflamables que es desprenen del material.
Tot i que parlem de combustibles sòlids, líquids i gasosos, el que realment crema són els gasos o vapors inflamables que es desprenen d'aquests materials.
Què té de diferent cada estat físic pel que fa a la combustió?
El mecanisme per generar els vapors que alimenten la flama.
Cadascun dels estats físics presenta un mecanisme diferent per generar els vapors que alimenten la flama.
Els combustibles gasosos poden estar íntimament barrejats amb l'oxigen de l'aire. Quines dues conseqüències té això?
Que les velocitats de propagació poden ser molt altes i el risc d'explosió elevat.
Per la seva naturalesa els gasos poden estar íntimament barrejats amb l'oxigen de l'aire, i això fa que les velocitats de propagació puguin ser molt altes i el risc d'explosió elevat.
Els metalls es compten entre els materials no combustibles, però amb una precisió que importa. Quina?
En massa.
Com a exemples de materials no combustibles hi ha la roca, el vidre, la ceràmica i els metalls en massa.
Entre els materials inflamables i els simplement combustibles, la diferència no és la quantitat d'energia que alliberen en cremar. En què rau la perillositat dels materials inflamables?
En la rapidesa amb què poden generar una flama.
La perillositat dels materials inflamables rau en la rapidesa amb què poden generar una flama.
A més de la contribució al foc, quins tres factors consideren les Euroclasses?
La seguretat de les persones, la dels serveis d'emergència i la integritat dels edificis.
Les Euroclasses estableixen una classificació que, a més de la contribució al foc, considera altres factors importants per la seguretat de les persones, dels serveis d'emergència i la integritat dels edificis.

Punts d'inflamació, combustió i autoignició

30 preguntes

A les fitxes de seguretat dels productes, el punt d'inflamació apareix sovint amb la seva denominació anglesa i no amb la catalana. Com es coneix en anglès el punt d'inflamació?
Flash point.
El punt d'inflamació també s'anomena flash point.
El punt de combustió i el punt d'inflamació es confonen amb facilitat, i en anglès tenen dues denominacions que també s'assemblen entre elles. Com es coneix en anglès el punt de combustió?
Fire point.
El punt de combustió també s'anomena fire point.
La temperatura a la qual un combustible s'encén tot sol, sense que hi intervingui cap guspira ni cap flama, es designa amb dos noms equivalents. Amb quin altre nom es coneix el punt d'autoignició?
Punt d'autoinflamació.
El punt d'autoignició també s'anomena punt d'autoinflamació.
La fusta de pi és el sòlid de referència de la taula de riscos d'incendi, amb el punt d'inflamació i el d'autoinflamació relativament propers entre ells. Quin punt d'inflamació té la fusta de pi?
225 ºC.
La fusta de pi té un punt d'inflamació de 225 ºC i un punt d'autoinflamació de 280 ºC.
Quin punt d'autoinflamació té la fusta de pi?
280 ºC.
La fusta de pi té un punt d'autoinflamació de 280 ºC.
L'alcohol etílic ja emet prou vapors inflamables a una temperatura que es pot assolir qualsevol dia d'estiu dins d'un magatzem. Quin punt d'inflamació té l'alcohol etílic?
12 ºC.
L'alcohol etílic té un punt d'inflamació de 12 ºC i un punt d'autoinflamació de 370 ºC.
Quin punt d'inflamació té l'acetona?
−19 ºC.
L'acetona té un punt d'inflamació de −19 ºC i un punt d'autoinflamació de 465 ºC.
El gasoil, a diferència de la gasolina, necessita escalfament previ per emetre prou vapors, i el seu punt d'inflamació queda per damunt de la temperatura ambient habitual. Quin punt d'inflamació té el gasoil?
60 ºC.
El gasoil té un punt d'inflamació de 60 ºC i un punt d'autoinflamació d'entre 220 i 300 ºC.
Quin punt d'inflamació té l'aiguarràs?
35 ºC.
L'aiguarràs té un punt d'inflamació de 35 ºC i un punt d'autoinflamació de 253 ºC.
El metà no té punt d'inflamació perquè ja és un gas a temperatura ambient, però sí que té temperatura d'autoinflamació, i és la més alta dels hidrocarburs de la taula. Quina temperatura d'autoinflamació té el metà?
540 ºC.
El metà té una temperatura d'autoinflamació de 540 ºC.
Quina temperatura d'autoinflamació té l'hidrogen?
560 ºC.
L'hidrogen té una temperatura d'autoinflamació de 560 ºC.
Quina temperatura d'autoinflamació té l'acetilè?
350 ºC.
L'acetilè té una temperatura d'autoinflamació de 350 ºC.
Quina temperatura d'autoinflamació té l'etilè?
425 ºC.
L'etilè té una temperatura d'autoinflamació de 425 ºC.
Per a què serveixen les propietats fisicoquímiques d'un combustible relacionades amb el foc?
Per predir com es comportarà davant d'una font de calor o d'ignició.
Algunes propietats ajuden a predir com es comportarà un combustible davant una font de calor o ignició.
De les tres temperatures característiques d'un combustible, la primera que s'assoleix en escalfar-lo progressivament és el punt d'inflamació. Què és el punt d'inflamació d'un combustible?
La temperatura mínima a la qual emet prou vapors per formar una barreja inflamable amb l'aire.
El punt d'inflamació és la temperatura mínima a la qual un combustible emet prou vapors per formar una barreja inflamable amb l'aire.
Quina font d'ignició externa cal perquè s'encengui la barreja al punt d'inflamació?
Una flama o una guspira.
Al punt d'inflamació la barreja pot encendre's en presència d'una font d'ignició externa, com una flama o una guspira.
Un líquid encès amb una guspira pot apagar-se tot sol o pot seguir cremant, i el que marca la diferència és haver superat o no el punt de combustió. Què és el punt de combustió d'un combustible?
La temperatura mínima a la qual emet prou vapors per mantenir la flama de forma continuada.
El punt de combustió és la temperatura mínima a la qual un combustible emet prou vapors per mantenir la combustió de forma continuada, un cop s'ha encès amb una font d'ignició externa.
Quina relació hi ha entre el punt de combustió i el punt d'inflamació d'una mateixa substància?
El de combustió és sempre lleugerament superior.
El punt de combustió és sempre lleugerament superior al punt d'inflamació, normalment uns pocs graus més alt.
Entre el punt d'inflamació i el punt de combustió d'una mateixa substància la diferència és prou petita perquè a la pràctica totes dues temperatures es considerin molt properes. Quants graus els separen habitualment?
Uns pocs.
El punt de combustió és normalment uns pocs graus més alt que el punt d'inflamació.
Un material pot arribar a encendre's dins d'un local tancat sense que hi hagi cap flama ni cap guspira a prop, només per la temperatura que hi fa. Què és el punt d'autoignició?
La temperatura a la qual un combustible s'encén espontàniament sense font d'ignició externa.
El punt d'autoinflamació o autoignició és la temperatura a la qual un combustible s'encén espontàniament sense necessitat de cap font d'ignició externa.
Com és la temperatura d'autoignició respecte de la de combustió?
Molt més elevada.
La temperatura d'autoignició és molt més elevada que la de combustió.
A quins estats físics s'apliquen els punts d'inflamació i de combustió?
Només als sòlids i als líquids.
Els punts d'inflamació i combustió només apliquen a combustibles sòlids i líquids.
A quins estats físics té aplicació la temperatura d'autoinflamació?
A sòlids, líquids i gasos.
La temperatura d'autoinflamació té aplicació a sòlids, líquids i gasos.
De tots els líquids de la taula de riscos d'incendi, la gasolina és la que emet vapors inflamables a la temperatura més baixa, molt per sota de la d'un dia d'hivern. Quin punt d'inflamació té la gasolina?
Inferior a −20 ºC.
La gasolina té un punt d'inflamació inferior a −20 ºC i un punt d'autoinflamació d'uns 220 ºC.
Escalfeu un líquid fins al seu punt d'inflamació i hi acosteu una guspira. Què passa amb la flama?
S'encén momentàniament i s'apaga, perquè no es manté de forma continuada.
A la temperatura del punt d'inflamació la barreja pot encendre's momentàniament en presència d'una font d'ignició externa, però la flama no es manté de forma continuada i s'apaga.
Per què el punt de combustió ha de ser superior al d'inflamació?
Perquè mantenir la flama activa requereix una generació de vapors més sostinguda.
El punt de combustió és superior al d'inflamació perquè requereix una generació de vapors més sostinguda per mantenir la flama activa.
Un company busca el punt d'inflamació del metà i no el troba enlloc. Per quin motiu no en té?
Perquè ja es troba en fase de vapor a temperatura ambient.
Els punts d'inflamació i combustió no tenen sentit per als gasos, que ja es troben en fase de vapor a temperatura ambient.
Dos líquids tenen punts d'inflamació de 12 ºC i de 60 ºC. Quin dels dos presenta més risc d'incendi, i per què?
El de 12 ºC, perquè com més baixes són aquestes temperatures més fàcilment inflamable és la substància.
Com més baixes són aquestes temperatures, més fàcilment inflamable és la substància i més gran és el risc d'incendi.
Entre el metà, el propà i el butà, quin té la temperatura d'autoinflamació més baixa?
El butà, amb 360 ºC.
El metà té 540 ºC, el propà 465 ºC i el butà 360 ºC: el butà és el que l'exigeix més baixa.
El poliestirè té un punt d'inflamació de 345 ºC i un d'autoinflamació de 490 ºC. Què indica aquesta separació tan gran comparada amb la del polietilè, que els té a 340 i 350?
Que el poliestirè necessita molta més temperatura per encendre's sense font d'ignició.
El poliestirè té un punt d'inflamació de 345 ºC i un d'autoinflamació de 490 ºC, mentre que el polietilè els té a 340 i 350: la separació indica que el poliestirè necessita molta més temperatura per encendre's espontàniament.

Límits d'inflamabilitat, densitat i poder calorífic

44 preguntes

L'hidrogen és el gas de la taula amb el rang d'inflamabilitat més ample, i ja pot cremar amb una proporció molt petita de gas a l'aire. Quin límit inferior d'inflamabilitat té l'hidrogen?
El 4 %.
L'hidrogen té un LII del 4 % i un LSI del 75 %, amb un rang d'inflamabilitat del 71 %.
Quin límit superior d'inflamabilitat té l'hidrogen?
El 75 %.
L'hidrogen té un LSI del 75 %.
Una fuita de gas natural en una cuina pot quedar per sota o per damunt de la franja en què la barreja crema, i entremig hi ha només deu punts percentuals. Entre quins dos valors és inflamable el metà?
Entre el 5 % i el 15 %.
El metà té un LII del 5 % i un LSI del 15 %: un rang d'inflamabilitat del 10 %.
Quin límit inferior d'inflamabilitat té el propà?
El 2,1 %.
El propà té un LII del 2,1 % i un LSI del 9,5 %.
Quin límit inferior d'inflamabilitat té la gasolina?
El 1,4 %.
La gasolina té un LII del 1,4 % i un LSI del 7,6 %.
La densitat de vapor d'una substància no es dona en unitats absolutes sinó comparada amb una altra, i d'aquí ve que es parli de densitat relativa. Quin valor es pren com a referència?
La densitat de l'aire, amb valor 1.
La densitat de l'aire es pren com a referència, amb valor 1.
Una fuita de gas natural en un local tendeix a acumular-se a la part alta precisament pel valor que té la seva densitat de vapor. Quina densitat de vapor té el metà?
Aproximadament 0,55.
El metà té una densitat de vapor d'aproximadament 0,55.
Quina densitat de vapor té l'hidrogen?
Aproximadament 0,07.
L'hidrogen té una densitat de vapor d'aproximadament 0,07.
Els vapors de gasolina són dels més pesants de la taula i poden recórrer distàncies considerables ran de terra abans de trobar on encendre's. Quina densitat de vapor tenen els vapors de gasolina?
Entre 3 i 4.
Els vapors de gasolina tenen una densitat d'aproximadament 3 a 4.
Com s'anomena el procés pel qual tots els gasos i vapors acaben barrejant-se amb l'aire amb el temps?
Difusió.
Tots els gasos i vapors, amb el temps, s'acaben barrejant amb l'aire per un procés anomenat difusió.
L'hidrogen encapçala la taula de poders calorífics amb un valor que més que dobla el del metà i que no s'acosta a cap altre combustible de la llista. Quin poder calorífic inferior té l'hidrogen?
120 MJ/kg.
L'hidrogen té un poder calorífic inferior de 120 MJ/kg, el més alt de la taula.
Quin poder calorífic inferior té el metà?
50 MJ/kg.
El metà té un poder calorífic inferior de 50 MJ/kg.
Quin poder calorífic inferior té la fusta de pi seca?
18,5 MJ/kg.
La fusta de pi seca té un poder calorífic inferior de 18,5 MJ/kg.
Com es qualifica una barreja que queda fora del rang d'inflamabilitat?
Massa pobra o massa rica en combustible per poder cremar.
Fora del rang d'inflamabilitat la barreja és massa «pobra» o massa «rica» en combustible per poder cremar.
Un detector de gasos en una fuita de butà marca una concentració molt per sota del valor a partir del qual la barreja es pot encendre. Què és el límit inferior d'inflamabilitat?
La concentració mínima de vapor o gas combustible a l'aire per sota de la qual la barreja no s'encén.
El límit inferior d'inflamabilitat (LII) és la concentració mínima de vapor o gas combustible a l'aire, expressada en percentatge en volum, per sota de la qual la barreja és massa pobra per encendre's.
Els límits d'inflamabilitat d'un gas es donen sempre amb la mateixa unitat, i confondre-la amb una altra fa que els valors de taula no es puguin interpretar. En quina unitat s'expressen els límits d'inflamabilitat?
En percentatge en volum.
Els límits d'inflamabilitat s'expressen en percentatge en volum.
Per què no s'encén una barreja que està per sota del límit inferior d'inflamabilitat?
Perquè està massa diluïda: no hi ha prou combustible.
Per sota de l'LII la barreja és massa pobra o diluïda, és a dir, no hi ha prou combustible, i no crema ni explota.
Dins d'un dipòsit de combustible tancat la concentració de vapors pot ser tan alta que la barreja no s'encengui ni acostant-hi una guspira. Què és el límit superior d'inflamabilitat?
La concentració màxima de vapor o gas combustible per sobre de la qual la barreja no s'encén.
El límit superior d'inflamabilitat (LSI) és la concentració màxima de vapor o gas combustible a l'aire per sobre de la qual la barreja és massa rica per encendre's.
Els dos límits d'inflamabilitat d'un gas no s'utilitzen per separat: el que interessa operativament és el que queda entre tots dos. Què és el rang d'inflamabilitat d'una substància?
L'interval de concentracions entre el seu LII i el seu LSI.
El rang d'inflamabilitat és l'interval de concentracions entre l'LII i l'LSI.
Què pot passar amb qualsevol barreja de gas o vapor combustible que es trobi dins del rang d'inflamabilitat i trobi una font d'ignició?
Que s'encengui i cremi o exploti.
Qualsevol barreja dins del rang d'inflamabilitat és susceptible d'encendre's i cremar o explotar en presència d'una font d'ignició.
Quin rang d'inflamabilitat té el monòxid de carboni?
El 61,5 %.
El monòxid de carboni té un LII del 12,5 % i un LSI del 74 %, cosa que dona un rang d'inflamabilitat del 61,5 %.
A banda dels límits d'inflamabilitat, els vapors de combustible tancats en un recinte tenen dos valors més que acoten un comportament diferent del de cremar. Què defineixen els valors de l'LIE i de l'LSE?
Els valors mínim i màxim de mescla combustible-oxigen que pot arribar a explotar.
L'LIE i l'LSE, límits inferior i superior d'explosió, són els valors mínim i màxim de mescla combustible gas-oxigen atmosfèric que pot arribar a explotar.
Quina relació tenen els valors de l'LIE i l'LSE amb els de l'LII i l'LSI?
Són molt semblants i en molts casos idèntics.
Els valors de l'LIE i l'LSE són molt semblants als dels LII i LSI i en molts casos idèntics.
On s'ha de trobar un vapor de combustible per poder arribar a explotar, a banda d'estar dins del seu rang?
En un lloc tancat.
Els vapors de combustible poden arribar a explotar si es troben en un lloc tancat, depenent del punt del rang on ens trobem.
Saber si un vapor combustible pujarà cap amunt o s'arrossegarà pel terra depèn d'una sola propietat, que es dona com una xifra sense unitats. Què mesura la densitat relativa de vapors d'una substància?
La relació entre la massa d'un volum de vapor i la del mateix volum d'aire.
La densitat de vapor relativa a l'aire és la relació entre la massa d'un volum determinat de gas o vapor i la massa del mateix volum d'aire a la mateixa temperatura i pressió.
Com es comporten els vapors amb densitat relativa propera a 1?
Es barregen fàcilment amb l'aire i es poden estendre per tot l'espai.
Els vapors amb densitat propera a 1 es barregen fàcilment amb l'aire per difusió i convecció, formant una barreja potencialment inflamable que es pot estendre per tot l'espai.
Quin gas té una densitat de vapor pràcticament igual a la de l'aire?
El monòxid de carboni, amb 0,97.
El monòxid de carboni té una densitat de vapor d'aproximadament 0,97, molt propera a la de l'aire.
Com es qualifiquen els vapors amb densitat relativa superior a 1?
Particularment perillosos.
Els vapors més pesats que l'aire són particularment perillosos.
Per saber si un magatzem cremarà amb virulència no n'hi ha prou amb saber què hi ha emmagatzemat: cal saber quanta energia pot donar cada quilo d'aquell material. Què és el poder calorífic d'una substància?
L'energia que s'allibera per la combustió completa d'una unitat de massa o volum.
El poder calorífic és la quantitat d'energia que s'allibera per la combustió completa d'una unitat de massa o volum d'una substància.
De què dona una idea ràpida el poder calorífic d'un combustible?
De la virulència potencial que pot desenvolupar un incendi.
El poder calorífic ens dona ràpidament una idea de la virulència potencial que pot desenvolupar un incendi.
Què permet quantificar el poder calorífic a escala d'un espai o d'un edifici?
La càrrega de foc.
El poder calorífic permet quantificar la càrrega de foc d'un espai o edifici.
Què representa la càrrega de foc d'un espai?
L'energia tèrmica total que pot alliberar-se durant un incendi en aquell lloc.
La càrrega de foc representa la quantitat total d'energia tèrmica potencial que pot alliberar-se durant un incendi en aquell lloc.
Hi ha vapors de combustible i hi ha una font d'ignició, i tanmateix la barreja no s'encén. Quina condició més cal perquè s'encengui i es mantingui la flama?
Que la concentració de vapors a l'aire estigui dins d'un rang específic.
No n'hi ha prou amb la presència de vapors i una font d'ignició: la concentració d'aquests vapors a l'aire ha d'estar dins d'un rang molt específic, conegut com els límits d'inflamabilitat.
Per què no s'encén una barreja que està per sobre del límit superior d'inflamabilitat?
Perquè hi ha massa combustible i no hi ha prou oxigen.
Per sobre de l'LSI la barreja és massa rica —hi ha massa combustible i no hi ha prou oxigen— i tampoc crema ni explota.
Dos gasos tenen rangs d'inflamabilitat del 10 % i del 71 %. Quin dels dos presenta més risc, i per què?
El de 71 %, perquè com més ample és el rang més fàcil és que formi una barreja perillosa.
Com més ampli és el rang d'inflamabilitat, més gran és el risc que la substància formi una barreja perillosa amb capacitat d'encendre's.
Els valors de la taula de límits d'inflamabilitat porten una nota sobre en quines condicions s'han mesurat. Quines són?
A temperatura ambient i amb oxigen ambient.
La taula adverteix que són valors típics a temperatura ambient, amb oxigen ambient.
A quina velocitat de propagació es refereix l'explosió que acoten l'LIE i l'LSE?
A una deflagració més ràpida d'un metre per segon.
L'LIE i l'LSE acoten la mescla que pot arribar a explotar, entenent per explosió una deflagració més ràpida d'1 m/s.
Per a què serveix operativament conèixer la densitat de vapor d'un combustible?
Per saber com es comporten els vapors a l'ambient i on es poden acumular.
La densitat de vapor permet entendre com els vapors combustibles es comporten en l'ambient i on es poden acumular.
On s'acumulen els vapors amb densitat relativa inferior a 1, i on rau el seu perill?
A les zones superiors del recinte, on poden formar capes explosives.
Els vapors més lleugers que l'aire tendeixen a pujar i acumular-se a les zones superiors d'un recinte o a dispersar-se ràpidament a l'aire lliure, i el perill rau en l'acumulació en espais elevats o tancats a dalt, on poden formar capes explosives.
Hi ha una fuita de propà en un pàrquing soterrat. On heu d'esperar trobar-ne l'acumulació?
A prop del terra, en zones baixes, fosses i depressions.
Els vapors més pesats que l'aire, com el propà amb densitat 1,55, tendeixen a baixar i acumular-se a prop del terra, en zones baixes, fosses, depressions o soterranis.
Quins tres perills afegits presenten els vapors més pesats que l'aire?
Desplacen l'oxigen, formen «llacs» invisibles i viatgen al llarg del terra fins a una font d'ignició.
Els vapors més pesats poden desplaçar l'oxigen, crear «llacs» invisibles de vapor inflamable i viatjar distàncies considerables al llarg del terra fins a trobar una font d'ignició.
En quines dues condicions una gran diferència de densitat altera més la rapidesa amb què el vapor acaba barrejant-se homogèniament amb l'aire?
Amb aire tranquil o amb grans fuites.
Una gran diferència de densitat pot alentir o alterar significativament la rapidesa i la manera en què es produeix la barreja homogènia, especialment en condicions d'aire tranquil o amb grans fuites.
Quines tres conseqüències té un poder calorífic elevat sobre el comportament d'un incendi?
Més intensitat, augment ràpid de la temperatura i més capacitat de propagació.
Un poder calorífic elevat indica que el combustible alliberarà molta energia, contribuint a una major intensitat, a un augment ràpid de la temperatura i a una major capacitat de propagació del foc.
Entre el gasoil, el polietilè i la fusta de pi seca, quina diferència de poder calorífic hi ha?
El gasoil i el polietilè tenen tots dos 43 MJ/kg, i la fusta només 18,5.
El gasoil i el polietilè tenen tots dos un PCI de 43 MJ/kg, mentre que la fusta de pi seca es queda en 18,5 MJ/kg.

Comburents i fonts d'ignició

36 preguntes

En la gran majoria dels focs en què intervenim el comburent és sempre el mateix, i per això rep el nom de comburent per excel·lència. De quin comburent es tracta?
L'oxigen atmosfèric.
L'oxigen atmosfèric és el comburent per excel·lència, present en la gran majoria dels focs que coneixem.
L'oxigen atmosfèric és el comburent de pràcticament tots els incendis en què intervenim, i hi arriba sempre en la mateixa proporció. Quin percentatge de l'aire que respirem representa aproximadament?
El 21 %.
L'oxigen atmosfèric és aproximadament el 21 % de l'aire que respirem.
Per sota d'una certa concentració d'oxigen la flama ja no es pot mantenir, encara que quedi combustible de sobra al recinte. Quin percentatge mínim d'oxigen necessiten la majoria de materials per mantenir una flama?
El 16 %.
La majoria de materials necessiten almenys un 16 % d'oxigen per poder mantenir una flama.
Entre les substàncies que cedeixen oxigen hi ha els peròxids, dels quals n'hi ha un de venda corrent a qualsevol farmàcia. Quin peròxid és l'exemple característic d'agent oxidant potent?
L'aigua oxigenada.
Els peròxids, com l'aigua oxigenada, són agents oxidants potents.
Amb quin nom es coneix l'efecte pel qual la radiació solar concentrada pot iniciar un incendi?
Efecte lupa.
La radiació solar concentrada actua per efecte lupa.
Dels dos reactius que han d'estar presents en tota combustió, un és el que crema i l'altre el que fa possible que cremi. Què és un comburent?
Una substància capaç de provocar o afavorir la combustió en reaccionar amb un combustible.
Un comburent és una substància capaç de provocar o afavorir la combustió en reaccionar amb un combustible, i és imprescindible per a l'existència del foc.
Quin paper té el comburent respecte de l'existència del foc?
És imprescindible.
El comburent és imprescindible per a l'existència del foc.
En quines dues circumstàncies poden actuar com a comburents substàncies diferents de l'oxigen atmosfèric, més enllà dels focs que veiem habitualment?
En condicions específiques o amb materials altament reactius.
Hi ha altres substàncies que poden actuar com a comburents, especialment en condicions específiques o quan es tracta de materials altament reactius.
De quins materials del càtode poden alliberar oxigen les bateries de ió liti?
D'òxids de cobalt, manganès o níquel.
Les bateries de ió liti poden alliberar oxigen a partir dels materials del càtode, com òxids de cobalt, manganès o níquel.
En quin producte d'ús agrícola es troba el nitrat d'amoni, i com es qualifica aquesta substància?
En fertilitzants, i el qualifica de potent oxidant que pot ser explosiu.
Els nitrats són presents en fertilitzants, com el nitrat d'amoni, que és un potent oxidant i pot ser explosiu.
Els clorats, com els nitrats, són agents oxidants capaços de reaccionar violentament amb un combustible, i es comercialitzen per a un ús agrícola concret. En quin ús habitual es troben els clorats?
Com a herbicides.
Els clorats s'usen com a herbicides i també són agents oxidants que poden reaccionar violentament amb combustibles.
Encara que sigui poc habitual, en quins contextos poden actuar certs gasos com a comburents?
En processos industrials o experiments.
Si bé és poc habitual, diferents gasos poden actuar com a comburents amb certs materials en processos industrials o experiments.
Hi ha gasos que, en processos industrials, poden fer de comburent en lloc de l'oxigen, i amb els hidrocarburs n'hi ha un que ho fa de manera coneguda. En quina atmosfera poden cremar els hidrocarburs, a banda de l'aire?
En una atmosfera de clor.
Els hidrocarburs poden cremar en una atmosfera de clor (Cl2).
Quins dos metalls poden cremar en una atmosfera de nitrogen, tot i que no hi hagi oxigen que faci de comburent?
L'alumini i el magnesi.
L'alumini o el magnesi poden cremar en una atmosfera de nitrogen (N2).
Abans que hi hagi flama, alguna cosa ha d'elevar el combustible fins al seu punt d'ignició i desencadenar les primeres reaccions. Quina funció té la calor, o energia d'activació, en la reacció de combustió?
Iniciar-la, elevant el combustible fins al seu punt d'ignició.
La calor, o energia d'activació, és el factor que inicia la reacció de combustió, elevant la temperatura del combustible fins al seu punt d'ignició i desencadenant les primeres reaccions.
Per a què serveix classificar les fonts d'ignició?
Per entendre els orígens dels incendis.
Les fonts d'ignició són nombroses i variades, i la seva classificació ens ajuda a entendre els orígens dels incendis.
Dins de les fonts tèrmiques, en quin grup se situen els llumins, els encenedors i les espelmes?
A les flames obertes.
Dins de les fonts tèrmiques, les flames obertes inclouen llumins, encenedors, espelmes i fogueres, entre altres.
En quin grup de fonts tèrmiques entren les brases, les xemeneies i els tubs d'escapament?
Als materials incandescents.
Els materials incandescents inclouen les brases, les xemeneies i els tubs d'escapament, entre altres.
Quin exemple de maquinària amb parts sobreescalfades s'inclou dins de les superfícies calentes?
Motors, rodaments i canonades.
Entre les superfícies calentes hi ha les estufes, els radiadors, les bombetes elèctriques, les planxes i la maquinària amb parts sobreescalfades, com motors, rodaments o canonades.
La soldadura i l'oxitall exigeixen permís de foc en qualsevol instal·lació industrial, i no només per la flama del bufador. Què generen aquests processos que els converteix en font d'ignició?
Calor intensa i projecció de partícules incandescents.
La soldadura i l'oxitall són processos que generen calor intensa i projecció de partícules incandescents.
Quins dos fenòmens naturals figuren entre les fonts d'ignició tèrmiques?
La radiació solar concentrada i els llamps.
Entre els fenòmens naturals hi ha la radiació solar concentrada, per efecte lupa, i els llamps d'una tempesta elèctrica.
Quins són els exemples característics de fricció com a font d'ignició?
El fregament de rodaments o corretges en maquinària i els frens sobreescalfats.
Com a exemples de fricció hi ha el fregament de rodaments o corretges en maquinària i els frens sobreescalfats.
Dins de les fonts mecàniques, al costat de la fricció, hi ha un segon mecanisme que no necessita contacte continuat sinó un sol cop sec. Com es generen les guspires mecàniques?
Per l'impacte o xoc de materials, especialment metalls o pedres.
Les guspires mecàniques es generen per l'impacte o xoc de materials, especialment metalls o pedres, entre ells.
Quina maquinària agrícola genera guspires mecàniques en el seu ús normal?
Segadores i desbrossadores.
Entre la maquinària agrícola hi ha les segadores i les desbrossadores com a generadores de guspires mecàniques.
Quina d'aquestes és una causa d'arcs voltaics i de guspires elèctriques?
Les descàrregues d'electricitat estàtica.
Les guspires elèctriques i els arcs voltaics es generen per soldadura elèctrica, connexions defectuoses, curtcircuits o descàrregues d'electricitat estàtica.
Hi ha productes químics que no cremen per si mateixos però que, en entrar en contacte amb un altre, es converteixen en l'origen d'un incendi. Com poden actuar de font d'ignició algunes reaccions químiques exotèrmiques?
Alliberant en barrejar-se prou calor per encendre materials combustibles propers.
Alguns productes químics, en barrejar-se, reaccionen alliberant una gran quantitat de calor, que pot ser suficient per encendre materials combustibles propers.
Per quins dos processos generen calor lentament els materials de combustió espontània?
Per oxidació o per processos bacterians.
Certs materials orgànics poden generar calor lentament a través de processos d'oxidació o bacterians.
Quin d'aquests materials és susceptible de combustió espontània?
Les teles impregnades d'oli.
Són materials susceptibles de combustió espontània les teles impregnades d'oli, el fenc, les piles de matèria orgànica i els encenalls de fusta emmagatzemats incorrectament.
Les fonts d'ignició es compten per desenes i es reparteixen en quatre famílies, i la raó per la qual se n'estudia el detall és molt concreta. Per a què és fonamental entendre les fonts d'ignició?
Per a la prevenció d'incendis, identificant i controlant els riscos potencials.
Entendre aquestes fonts és fonamental per a la prevenció d'incendis, ja que permet identificar i controlar els riscos potencials en qualsevol entorn.
Alguns materials poden cremar sense oxigen extern de l'aire. Com s'explica?
Perquè tenen oxigen integrat en la seva estructura química i l'alliberen durant la reacció.
Alguns materials tenen oxigen integrat en la seva pròpia estructura química, el qual alliberen durant la reacció de combustió, i així poden cremar sense necessitat d'oxigen extern de l'aire.
Interveniu en un incendi de bateries de ió liti en Thermal Runaway i un company proposa confinar la zona per asfixiar el foc. Per què no n'hi ha prou?
Perquè les bateries alliberen oxigen del càtode i mantenen la combustió sense aire exterior.
Les bateries de ió liti, en cas de Thermal Runaway, poden alliberar oxigen a partir dels materials del càtode, mantenint la combustió fins i tot sense aire exterior.
Què exigeix la presència de comburents concentrats o que s'alliberen internament?
Mesures de seguretat i tècniques d'extinció específiques.
La presència de comburents concentrats o que s'alliberen internament, fins i tot en absència d'oxigen de l'aire, representa un risc significatiu i requereix mesures de seguretat i tècniques d'extinció específiques.
La fricció és la primera de les fonts d'ignició mecàniques i no necessita ni flama ni guspira per acabar encenent un material proper. Com genera calor la fricció, i en quina condició arriba a encendre un material?
Per fregament continuat entre dues superfícies, i si la calor s'acumula.
La fricció genera calor pel fregament continuat entre dues superfícies, i si aquesta calor s'acumula pot ser suficient per encendre un material proper.
Què són exactament les guspires mecàniques, i per què poden iniciar un incendi?
Petites partícules incandescents amb prou energia per iniciar una combustió.
Les guspires mecàniques són petites partícules incandescents amb prou energia per iniciar una combustió.
Dins de les fonts elèctriques d'ignició, les sobrecàrregues i els curtcircuits comparteixen el mateix mecanisme bàsic sobre la instal·lació. Què provoca una sobrecàrrega elèctrica, i amb quina conseqüència?
Un corrent excessiu que supera la capacitat dels conductors i sobreescalfa els aïllants.
Les sobrecàrregues i els curtcircuits són un corrent excessiu que supera la capacitat dels conductors i provoca sobreescalfament dels materials aïllants.
En els materials que generen calor lentament per si sols, què ha de passar amb aquesta calor perquè s'arribi a la combustió espontània?
Que no es dissipi i s'acumuli fins al punt d'ignició.
Si la calor no es dissipa i s'acumula, la temperatura pot augmentar fins al punt d'ignició sense una font de calor externa.

Oxigen, superfície de contacte i humitat

33 preguntes

Amb una concentració del 24 % d'oxigen, com varia la velocitat de combustió respecte de l'aire normal?
Es duplica.
Amb una concentració del 24 % d'oxigen, la velocitat de la combustió es duplica respecte a l'aire normal.
Amb una concentració del 40 % d'oxigen, per quant es multiplica la velocitat de combustió?
Per quatre.
Amb un 40 % d'oxigen la velocitat de la combustió es multiplica per 4.
Per sota de quina concentració d'oxigen s'extingeix la flama en la majoria de combustibles?
Per sota del 14 % aproximadament.
Per a la majoria de combustibles, per sota d'un 14 % d'oxigen aproximadament, la flama s'extingeix.
Com s'anomena la combustió que continua sense flama, en forma de brases, quan falta oxigen?
Foc latent.
Encara que la flama s'hagi extingit per manca d'oxigen, els materials poden continuar cremant sense flama: és el foc latent, en forma de brases.
Amb quines concentracions d'oxigen tan baixes pot mantenir-se encara el foc latent?
Del 5 al 8 %.
Els materials poden continuar cremant sense flama, en forma de brases, fins i tot amb concentracions d'oxigen tan baixes com el 5-8 %.
Com s'anomena l'energia que consumeix l'evaporació de l'aigua continguda en un combustible?
Calor latent de vaporització.
El procés d'evaporació consumeix una quantitat considerable d'energia, la calor latent de vaporització.
L'oxigen és el comburent de la pràctica totalitat dels incendis en què intervenim, i la seva concentració no es manté constant al llarg d'un incendi d'interior. Quin efecte té sobre un incendi una variació en la concentració d'oxigen?
N'altera dràsticament el comportament.
L'oxigen és el comburent essencial per a la majoria de les combustions, i una variació en la seva concentració altera dràsticament el comportament d'un incendi.
Tot i que és difícil trobar concentracions d'oxigen superiors a les de l'aire ambient, hi ha activitats que fan servir oxigen pur. En quins entorns es pot veure involucrat en un incendi?
En entorns industrials, laboratoris i centres hospitalaris.
En entorns industrials, laboratoris i centres hospitalaris fan servir oxigen pur que es podria veure involucrat en un incendi.
Quins tres efectes té una major concentració d'oxigen sobre la combustió?
Accelera la velocitat, augmenta la intensitat de les flames i augmenta la temperatura.
Una major concentració d'oxigen accelera la velocitat de combustió, augmenta la intensitat de les flames i la temperatura.
Quins dos materials, que a l'aire ambient només s'oxiden lentament i no arriben a cremar, s'encenen vivament en una atmosfera rica en oxigen?
La llana d'acer i la pols d'alumini.
Com a exemples hi ha la llana d'acer i la pols d'alumini.
Quina de les dues situacions —excés o defecte d'oxigen— és molt més habitual en incendis, i on?
El defecte, especialment en espais tancats o amb ventilació deficient.
La disminució de la concentració d'oxigen és una situació molt més habitual en incendis, especialment en espais tancats o amb ventilació deficient.
Quatre coses li passen a un foc a mesura que es consumeix l'oxigen sense aportació d'aire fresc. Quina d'aquestes hi figura?
La velocitat de propagació es frena.
A mesura que l'oxigen es consumeix, si no hi ha aportació d'aire fresc, la intensitat del foc disminueix, les flames es fan més petites, es redueix l'alliberament de calor i la velocitat de propagació es frena.
Què pot desencadenar una entrada sobtada d'aire en un espai amb foc latent i gasos combustibles acumulats?
Una reignició violenta, o backdraft.
Si posteriorment es produeix una entrada sobtada d'aire per ventilació, es pot desencadenar una reignició violenta, un backdraft.
Quina influència té la superfície de contacte entre combustible i comburent sobre la combustió?
Una influència notable, i sovint espectacular, sobre la velocitat de combustió.
Per una mateixa substància combustible, sòlida o líquida, la superfície de contacte amb el comburent té una influència notable, i sovint espectacular, en la velocitat de combustió.
En sòlids i líquids, què passa com més gran és la superfície de contacte o com més fines són les partícules?
Més facilitat per generar vapors i més oxigen pot interactuar-hi.
En combustibles sòlids i líquids, com més gran és la superfície de contacte, o com més fines les partícules, més facilitat per generar vapors i més oxigen pot interactuar amb aquests.
Què pot provocar un núvol de pols combustible dispersa a l'aire si hi arriba una font d'ignició?
Una explosió de pols extremadament violenta.
Si la pols es dispersa a l'aire pot formar un núvol de partícules combustibles que, en presència d'una font d'ignició, pot provocar una explosió de pols extremadament violenta.
Quines dues característiques té una explosió de pols?
Alliberació de calor rapidíssima i gran pressió.
L'explosió de pols és extremadament violenta, amb una alliberació de calor rapidíssima i una gran pressió.
En quin entorn industrial la pols del material que s'hi treballa genera risc d'explosió?
Les serradores, per la pols de fusta.
Entre les pols combustibles hi ha la pols de fusta en serradores, la pols de farina, el sucre glaç i la pols de cereals en sitges.
Què ha de passar amb l'aigua present en un combustible abans que aquest pugui cremar eficaçment?
Ha d'evaporar-se.
L'aigua ha d'evaporar-se abans que el combustible pugui començar a cremar o continuar cremant eficaçment.
L'aigua que conté un combustible s'ha d'evaporar abans que el material pugui cremar amb eficàcia, i això té conseqüències mesurables sobre el foc. Quins dos efectes té una humitat elevada sobre la combustió?
Retarda significativament la ignició i disminueix la velocitat de combustió.
Una humitat elevada retarda significativament la ignició i disminueix la velocitat de combustió.
En un incendi forestal la vegetació verda crema amb dificultat, però si el contingut d'aigua és prou alt el comportament canvia de manera qualitativa. Què pot arribar a passar si la humitat del combustible és excessiva?
Que impedeixi la combustió.
En alguns casos, una humitat excessiva pot fins i tot impedir la combustió.
A banda de l'oxigen pur emmagatzemat, com es pot arribar a una concentració d'oxigen superior a la de l'aire?
Per substàncies comburents que alliberen oxigen en descompondre's.
També es poden trobar concentracions superiors d'oxigen en presència de substàncies comburents que alliberen oxigen en descompondre's, com el nitrat d'amoni utilitzat com a fertilitzant.
Què els passa en una atmosfera altament rica en oxigen als materials que a l'aire ambient només s'oxiden lentament?
S'encenen vivament.
Materials que en l'aire ambient no poden entrar en combustió, perquè només s'oxiden lentament, en atmosferes altament riques en oxigen s'encenen vivament.
Quin efecte té l'excés d'oxigen sobre el rang d'inflamabilitat, i sobre quin límit actua particularment?
L'amplia, i actua particularment sobre el límit superior.
Una concentració alta d'oxigen amplia el rang d'inflamabilitat, augmentant particularment el límit superior d'inflamabilitat (LSI).
Què significa en la pràctica que l'excés d'oxigen ampliï el límit superior d'inflamabilitat?
Que poden cremar barreges que en condicions habituals serien massa riques.
Això significa que la barreja pot cremar en un ventall més ampli de proporcions, incloent barreges que amb la concentració normal d'oxigen a l'aire serien massa riques per cremar.
Un company dona un foc per apagat perquè l'oxigen del recinte ha baixat i ja no hi ha flama. Quina advertència cal fer-li sobre aquesta conclusió?
Que una baixa concentració d'oxigen no garanteix l'extinció del foc.
En molts casos, una baixa concentració d'oxigen no garanteix l'extinció del foc.
Per què és extremadament perillós el foc latent en espais confinats?
Perquè els combustibles segueixen pirolitzant i generant gasos combustibles.
És extremadament perillós en espais confinats perquè els combustibles poden seguir pirolitzant i generant gasos combustibles.
Un bassal de gasolina crema i propaga gradualment. Com crema la mateixa gasolina polvoritzada en boira fina?
Gairebé instantàniament i explosivament.
La gasolina polvoritzada, en forma de boira fina, pot cremar gairebé instantàniament i explosivament, a diferència d'un bassal que crema i propaga gradualment.
Què li passa a la superfície de contacte d'un sòlid quan se'n redueix la mida de partícula fins a convertir-lo en pols?
Augmenta de manera exponencial.
En reduir la mida de partícula d'un sòlid fins a convertir-lo en pols, la seva superfície de contacte amb l'aire augmenta de manera exponencial.
En els combustibles gasosos no es pot parlar de mida de partícula. Quin és l'efecte equivalent a la superfície de contacte?
Tenir una barreja molt homogènia del gas combustible amb l'oxigen.
En els combustibles gasosos el mateix efecte és aplicable a tenir una barreja molt homogènia del gas combustible amb l'oxigen.
Per què una barreja homogènia de gas i oxigen fa la reacció més ràpida i eficient?
Perquè les molècules de combustible i comburent estan més ben distribuïdes per interaccionar.
En una barreja homogènia les molècules de combustible i comburent estan més ben distribuïdes per interaccionar, i això permet que la reacció es produeixi de manera més ràpida i eficient.
A què es dedicaria la calor que absorbeix l'evaporació de l'aigua, si el combustible fos sec?
A escalfar i, eventualment, pirolitzar el combustible.
L'evaporació absorbeix calor que d'altra manera s'utilitzaria per escalfar i, eventualment, pirolitzar el combustible.
Quin paper fan els combustibles vegetals amb alt contingut d'humitat en un incendi forestal?
El d'un fre natural a la propagació del foc.
En incendis forestals, els combustibles vegetals amb alt contingut d'humitat actuen com un fre natural a la propagació del foc.

Ventilació (ILC i ILV) i temperatura

22 preguntes

Als informes d'intervenció els incendis d'interior es classifiquen amb dues sigles, segons què en limiti el desenvolupament. Què vol dir la sigla ILC?
Incendi limitat pel combustible.
ILC correspon a incendi limitat pel combustible.
L'altra de les dues sigles amb què es classifica un incendi d'interior descriu la situació més habitual en espais tancats i mal ventilats. Què vol dir la sigla ILV?
Incendi limitat per la ventilació.
ILV correspon a incendi limitat per la ventilació.
Quins motors necessiten sistemes complementaris per preescalfar?
Alguns motors dièsel.
Alguns motors dièsel necessiten sistemes complementaris per preescalfar.
En un incendi d'interior la ventilació és el condicionant que decideix si el foc es desenvoluparà lliurement o quedarà ofegat, i el terme té un significat precís. A què fa referència la ventilació en relació amb un incendi?
Al moviment de l'aire cap a la zona de combustió i des d'ella.
La ventilació fa referència al moviment de l'aire cap i des de la zona de combustió.
Quines dues coses afecta directament la ventilació d'un incendi?
El subministrament d'oxigen i l'evacuació dels productes de la combustió.
La ventilació afecta directament el subministrament d'oxigen i l'evacuació dels productes de la combustió.
En un incendi amb aire fresc entrant de manera continuada el foc crema amb intensitat i va evacuant els seus propis fums. Per què està governat un incendi limitat pel combustible?
Per la disponibilitat de combustible.
En un incendi limitat pel combustible, el foc està governat per la disponibilitat de combustible.
Per què està governat un incendi limitat per la ventilació?
Per la disponibilitat d'oxigen.
En un incendi limitat per la ventilació, el foc està governat per la disponibilitat d'oxigen.
Quin tipus de combustió afavoreix una ventilació adequada amb aire fresc entrant?
Una combustió completa i intensa.
Amb una ventilació adequada s'assegura un subministrament continu d'oxigen al foc, la qual cosa afavoreix una combustió completa i intensa.
Quines dues conseqüències té una ventilació limitada en un espai tancat?
Una ràpida consumició d'oxigen i l'acumulació de fums i gasos combustibles sense cremar.
Amb una ventilació limitada pot produir-se una ràpida consumició d'oxigen i l'acumulació de fums i gasos combustibles sense cremar.
A quina fase pot portar el foc una ventilació molt limitada?
A una fase latent, on la combustió de flama s'atura per manca d'oxigen.
La ventilació limitada pot reduir la intensitat del foc o fins i tot portar-lo a una fase latent, on la combustió de flama s'atura per manca d'oxigen.
Entre les causes d'una aportació d'aire sobtada i no controlada en un incendi confinat, quina hi figura al costat del trencament d'una finestra?
El col·lapse d'un sostre.
Una aportació d'aire sobtada i no controlada pot venir del trencament d'una finestra, de l'obertura d'una porta o del col·lapse d'un sostre.
Què pot desencadenar una aportació d'aire sobtada i no controlada en un incendi limitat per la ventilació?
Un canvi radical del comportament del foc i una reignició violenta.
Una aportació d'aire sobtada i no controlada pot canviar radicalment el comportament del foc i desencadenar una reignició violenta.
En quines dues coses influeix directament la temperatura a la qual es troba el combustible abans de la ignició?
En la facilitat amb què s'encendrà i en la velocitat de propagació del foc.
La temperatura a la qual es troba el combustible abans de la ignició influeix directament en la facilitat amb què s'encendrà i en la velocitat amb què es propagarà el foc.
Com més alta és la temperatura prèvia del combustible, què li passa a l'energia externa necessària per encendre'l?
En cal menys.
Com més alta és la temperatura a la qual es troba el combustible, menys energia externa serà necessària per escalfar-lo fins a la seva temperatura d'ignició.
Quin exemple domèstic il·lustra l'efecte de la temperatura prèvia del combustible sobre la facilitat d'ignició?
Encendre una fusta a la temperatura exterior a l'hivern o una de preescalfada al costat de l'estufa.
Es compara intentar encendre una fusta que està a la temperatura exterior a l'hivern amb una que ja està preescalfada al costat de l'estufa.
Quina conseqüència té que la vegetació estigui preescalfada quan el front de flama hi arriba?
Que la propagació és ràpida.
Quan el front de flama arriba a la vegetació preescalfada, la propagació és ràpida.
Quin exemple mecànic il·lustra la dificultat d'ignició amb el combustible fred?
Els motors de combustió interna, que en climes molt freds poden costar d'arrancar.
En els motors de combustió interna, en climes molt freds el motor pot tenir dificultats per arrancar.
A banda d'aportar oxigen, què més ajuda a fer una ventilació adequada?
Evacuar els fums calents i tòxics, evitant l'acumulació de gasos no cremats.
La ventilació adequada també ajuda a evacuar els fums calents i tòxics, evitant que s'acumulin gasos no cremats i permetent que el foc es desenvolupi lliurement.
Un incendi en espai tancat ha perdut la flama i no hi ha altes temperatures. Què continuen fent els materials?
Pirolitzant i generant gasos combustibles.
Malgrat no tenir un foc que es pugui desenvolupar lliurement ni molt altes temperatures, els materials poden continuar pirolitzant i generant gasos combustibles.
De quines dues fonts pot venir l'energia externa que acaba d'escalfar el combustible fins al seu punt d'ignició?
De la font d'ignició o de la calor d'altres zones del foc.
L'energia externa pot provenir de la font d'ignició o de la calor d'altres zones del foc.
Què fa la calor radiant del foc principal amb la vegetació circumdant en un incendi forestal?
La preescalfa, l'asseca i n'augmenta la temperatura.
En un incendi forestal la calor radiant del foc principal preescalfa la vegetació circumdant, assecant-la i augmentant-ne la temperatura.
Entreu en un local tancat on el foc ha perdut la flama però hi ha fum dens i calent acumulat. Quin tipus d'incendi teniu davant, i què heu de preveure?
Un incendi limitat per la ventilació, i cal preveure una reignició violenta si entra aire de cop.
És un incendi limitat per la ventilació: els materials continuen pirolitzant i generant gasos combustibles, i una aportació d'aire sobtada pot desencadenar una reignició violenta.

Transmissió de la calor i propagació

35 preguntes

La propagació d'un incendi depèn de com la calor arriba al combustible que encara no crema, i això passa sempre per un nombre limitat de vies físiques. Quins són els tres mecanismes principals de transmissió de la calor?
Conducció, convecció i radiació.
Hi ha tres mecanismes principals de transmissió de la calor: conducció, convecció i radiació.
El tercer mecanisme de transmissió és el que permet notar la calor d'una façana en flames des de l'altra banda del carrer. En quina forma es transfereix la calor per radiació?
En forma d'ones electromagnètiques.
La radiació és la transferència de calor en forma d'ones electromagnètiques.
De què depèn directament la propagació d'un incendi?
De com la calor es transfereix d'un punt a un altre, escalfant el combustible adjacent.
La propagació d'un incendi depèn directament de com la calor es transfereix d'un punt a un altre, escalfant el combustible adjacent fins a la seva temperatura d'ignició.
Una biga metàl·lica que travessa un envà pot escalfar el material de l'altra banda sense que hi arribi ni flama ni fum. Com es transfereix la calor per conducció?
A través del contacte directe entre molècules.
La conducció és la transferència de calor a través del contacte directe entre molècules.
En quin estat de la matèria és la conducció el principal mecanisme de transmissió de calor?
En els sòlids.
La conducció és el principal mecanisme de transmissió de calor en sòlids.
Dos materials sotmesos a la mateixa diferència de temperatura no transmeten la calor a la mateixa velocitat, i la causa és una propietat pròpia de cada material. De què depèn la velocitat de conducció?
De la seva conductivitat tèrmica.
La velocitat de conducció depèn de la conductivitat tèrmica del material.
En un incendi la calor avança per conducció molt més de pressa per uns materials que per altres, i això condiciona per on es propaga. Quins materials són bons conductors i quins bons aïllants?
Els metalls són bons conductors; la fusta o l'aire són bons aïllants.
Els metalls són bons conductors, mentre que la fusta o l'aire són bons aïllants.
A través de quins elements d'un edifici es pot transmetre la calor per conducció durant un incendi?
Parets, estructures metàl·liques com bigues o conductes, i altres materials sòlids.
En els incendis la calor es pot transmetre per conducció a través de parets, estructures metàl·liques com bigues o conductes, o d'altres materials sòlids.
Quan els fums d'un incendi pugen per una escala i escalfen el replà de dalt, el responsable és un dels tres mecanismes de transmissió. Com es transfereix la calor per convecció?
Mitjançant el moviment d'un fluid, líquid o gas.
La convecció és la transferència de calor mitjançant el moviment d'un fluid, líquid o gas.
Què implica principalment la convecció en un incendi?
El moviment dels gasos calents i els fums.
En un incendi la convecció implica principalment el moviment dels gasos calents i fums.
Entreu en un habitatge amb un incendi declarat en una habitació i, en obrir la porta, la primera cosa que heu de situar és on s'ha acumulat la calor. On s'acumulen els gasos de combustió i els fums calents en un compartiment?
Al sostre, formant una capa de gasos calents.
En els incendis els gasos de combustió i els fums calents ascendeixen i s'acumulen al sostre d'un compartiment, formant una capa de gasos calents.
Per on es pot propagar a altres habitacions o pisos la capa de gasos calents?
Per portes, finestres, escales i conductes.
La capa de gasos calents pot estendre's horitzontalment i, si troba obertures com portes, finestres, escales o conductes, propagar-se a altres habitacions o pisos.
Quina importància té la convecció en la propagació d'incendis en edificis?
És un mecanisme important.
La convecció és un mecanisme important en la propagació d'incendis en edificis.
La calor del Sol ens arriba travessant l'espai, on no hi ha ni sòlid que la condueixi ni fluid que es desplaci. Quina particularitat té la radiació respecte dels altres dos mecanismes?
No requereix cap medi físic: pot viatjar pel buit.
La radiació no requereix un medi físic per transmetre's: pot viatjar pel buit, com la calor que ens arriba del Sol.
Un cop apagada la flama, encara es nota calor a la cara en acostar-se a les restes de l'incendi. Quins objectes emeten radiació tèrmica?
Tots els objectes calents.
Tots els objectes calents emeten radiació tèrmica, i com més alta és la temperatura de l'objecte, més energia radiant emet.
No tots els cossos calents radien igual: entre una paret tèbia molt extensa i una flama petita hi ha una diferència enorme d'energia radiant. De quins dos factors depèn la potència de la radiació emesa per un objecte?
De la seva superfície i, sobretot, de la seva temperatura.
La potència de la radiació depèn de la superfície de l'objecte i, sobretot, de la seva temperatura.
Per saber si una façana veïna rebrà prou calor per encendre's cal saber per on viatja la radiació que surt de les flames. Com es transmet la calor per radiació des de la font que la genera?
En línia recta i en totes direccions.
La transmissió de calor per radiació es transmet en línia recta des de la font que la genera i en totes direccions.
Com varia la intensitat de radiació que rebem en funció de la distància a la font?
És inversament proporcional al quadrat de la distància.
La intensitat de radiació emesa que rebem és inversament proporcional al quadrat de la distància.
Treballeu a prop d'un front de flames que radia amb intensitat i heu de protegir-vos i protegir les víctimes. Quines tres mesures s'han d'aplicar contra la radiació?
Anar degudament protegits, resguardar-se a l'ombra o allunyar-se de la font.
Per protegir-nos a nosaltres o a les víctimes cal anar degudament protegits, resguardar-se «a l'ombra» o allunyar-nos de la font, si és possible.
Un cop extingit el foc, què continuen fent els objectes calents?
Radiant calor.
Els objectes calents també generen radiació, encara que no tanta com les flames: un cop extingit el foc, segueixen radiant calor.
Què poden escalfar les flames per radiació sense cap contacte directe?
Els combustibles propers, fins a la seva temperatura d'ignició.
En els incendis les flames radien molta calor i escalfen combustibles propers, sense contacte directe, fins a la seva temperatura d'ignició.
Quina importància té la radiació en la propagació del foc?
És un dels mecanismes més importants.
La radiació és un dels mecanismes més importants per a la propagació del foc.
Un cop iniciat el foc, la seva extensió als materials veïns no és un salt sinó una seqüència que es repeteix sobre cada nou combustible. Quin cicle segueix la propagació del foc a nous combustibles propers?
Un cicle continu d'escalfament i ignició.
Un cop el foc s'ha iniciat, la seva propagació a nous combustibles propers segueix un cicle continu d'escalfament i ignició.
Què fa el combustible no cremat quan la calor rebuda n'eleva la temperatura?
Comença a alliberar vapors i gasos combustibles, per piròlisi o evaporació.
A mesura que el combustible s'escalfa, comença a alliberar vapors i gasos combustibles inflamables, per piròlisi o evaporació.
Per quines tres vies s'encenen els gasos i vapors alliberats pel combustible escalfat?
Per contacte directe amb la flama, per autoignició i per projecció de partícules enceses.
Els gasos i vapors s'encenen per contacte directe amb la flama del foc existent, per autoignició si assoleixen la seva temperatura d'autoignició abans que els arribi la flama, o per projecció de partícules enceses.
Quin d'aquests és un exemple de projecció de partícules enceses?
Les brases arrossegades pel vent en un incendi forestal.
Com a projecció de partícules enceses hi ha les brases arrossegades pel vent en un incendi forestal, el degoteig de materials fosos encesos i la caiguda de materials encesos col·lapsats.
La conducció és el mecanisme que actua quan dos cossos es toquen, i el seu funcionament s'explica a escala de molècules. Com es mou l'energia tèrmica en la conducció, i amb quina particularitat?
De les partícules més calentes a les més fredes, sense desplaçament significatiu de matèria.
En la conducció l'energia tèrmica es mou de les partícules més calentes a les més fredes mitjançant vibracions i col·lisions, sense un desplaçament significatiu de la matèria.
Quina importància relativa té la conducció com a mecanisme de transmissió en els incendis, comparada amb la convecció i la radiació?
No és el mecanisme de transmissió més important.
Cal tenir present que la conducció no és el mecanisme de transmissió més important.
En un compartiment en flames els gasos no es queden quiets: hi apareixen corrents que transporten l'energia tèrmica amunt i avall. Per què es formen els corrents de convecció?
Perquè els fluids calents es tornen menys densos i pugen, i els freds i densos baixen.
Els fluids calents es tornen menys densos i ascendeixen, mentre que els fluids més freds i densos baixen, creant corrents de convecció que transporten l'energia tèrmica.
A quina potència apareix la temperatura en el càlcul de la radiació emesa?
A la quarta.
La potència de la radiació depèn de la temperatura elevada a la quarta potència, i per això les altes temperatures, com les de les flames, són particularment perilloses.
Davant de dues exposicions, una a una gran superfície tèbia i una altra a una flama petita però molt calenta, de quina cal desconfiar especialment?
De la flama, perquè la temperatura pesa molt més que la superfície.
Cal anar amb compte amb l'exposició a grans superfícies, però especialment a altes temperatures com les flames, perquè la temperatura entra elevada a la quarta potència.
Què cal tenir en compte sobre la radiació dels fums i dels gasos calents?
Que radien molta calor a objectes amb què ni tan sols entren en contacte.
Fins i tot els fums i gasos calents radien molta calor a objectes amb els quals ni tan sols entren en contacte.
Per quins dos mecanismes arriba principalment la calor als combustibles adjacents al foc?
Per radiació i per convecció.
Els combustibles adjacents reben calor principalment per radiació, directament de les flames i els gasos calents, i per convecció, a través del contacte amb els gasos de combustió calents.
Per què la propagació és més senzilla i directa en els combustibles gasosos?
Perquè el combustible ja és en fase gasosa i la propagació es fa pel moviment del front de flama.
En els gasos combustibles, com que el combustible ja es troba en fase gasosa, la propagació es produeix pel moviment del front de flama a través de la barreja de gasos combustibles i oxigen.
Com s'encenen els gasos que encara no cremen, en una barreja gasosa en combustió?
Escalfats pel front de flama fins a la temperatura de combustió, i ràpidament per contacte amb la flama.
Els gasos que encara no cremen són escalfats pel front de flama fins a la seva temperatura de combustió i s'encenen ràpidament per contacte directe amb la flama.

Efectes de la calor en els materials

26 preguntes

Esteu fent el reconeixement d'un incendi en una nau amb estructura metàl·lica vista i heu de valorar el risc per als equips que hi entren. A partir de quina temperatura perd ràpidament l'acer la seva capacitat de càrrega?
A partir dels 300 ºC.
L'acer perd ràpidament la seva capacitat de càrrega a partir dels 300 ºC.
A partir de quines temperatures esdevé pràcticament inútil l'acer estructural?
Per sobre dels 550-600 ºC.
L'acer esdevé pràcticament inútil a temperatures superiors als 550-600 ºC.
Com s'anomena el despreniment de la capa superficial del formigó per efecte del foc?
Spalling.
El despreniment de la capa superficial del formigó per l'evaporació de l'aigua interna es coneix com a spalling.
A banda dels efectes dels mecanismes de propagació, quin altre efecte comporta la calor sobre els materials d'un incendi?
Un augment de temperatura important en tots els materials, també en els no combustibles.
La calor comporta un augment de temperatura important en tots els materials, i en els no combustibles pot tenir conseqüències negatives o no desitjades.
Un incendi no només degrada el que crema: la calor que allibera actua sobre tot el que hi ha al recinte, hi hagi flama o no. Per a què són fonamentals els efectes de la calor sobre els materials?
Per entendre el comportament de les estructures durant un incendi.
Aquests efectes són fonamentals per entendre el comportament de les estructures i els materials durant un incendi.
L'estructura d'un edifici incendiat pot quedar empenyuda i deformada sense que el foc hagi arribat a cremar-ne els elements portants, per efecte de la dilatació tèrmica. Què és la dilatació tèrmica?
L'augment de volum que experimenten els materials quan s'escalfen.
La dilatació tèrmica és l'augment de volum que experimenten els materials quan s'escalfen.
En quins materials es manifesta amb més força la dilatació tèrmica durant un incendi?
En els metalls, com l'acer de les bigues estructurals.
En un incendi la dilatació tèrmica es manifesta amb una força considerable en tot tipus de materials, especialment en metalls com l'acer de les bigues estructurals.
En un incendi d'una nau industrial, els perfils metàl·lics es dilaten i comencen a empènyer els elements que tenen al costat. Com es qualifica la força que exerceix un material en dilatar-se durant un incendi?
Pràcticament imparable.
La força de la dilatació es considera pràcticament imparable: els materials en dilatar-se poden exercir una pressió immensa sobre els elements adjacents.
Quins tres danys pot provocar la pressió de la dilatació sobre els elements adjacents?
Fissures, esquerdes i, en els casos greus, el col·lapse de murs o la ruptura d'unions.
La pressió de la dilatació pot provocar fissures, esquerdes i, en els casos més greus, el col·lapse de murs o la ruptura de les unions estructurals.
Heu donat per extingit un incendi en un habitatge i l'estructura ja ha tornat a la temperatura ambient. Què passa amb el material en aquesta fase de refredament?
Es produeix la contracció del material.
Un cop l'incendi és extingit i l'estructura es refreda, es produeix la contracció del material.
Els components d'una estructura no arriben a fondre's en un incendi corrent, però deixen de ser fiables molt abans. Quin efecte té l'increment de temperatura sobre la resistència mecànica dels materials?
La redueix dràsticament en molts d'ells.
L'increment de temperatura redueix dràsticament la resistència mecànica de molts materials.
En quins components és particularment crítica la pèrdua de resistència per temperatura?
En els components estructurals.
La pèrdua de resistència per temperatura és particularment crítica en els components estructurals.
Un projectista ha de justificar com es comportarà davant del foc l'estructura d'un edifici de nova planta. Què exigeixen les normatives de construcció modernes a les estructures pel que fa al foc?
Que estiguin dissenyades per resistir-ne l'acció durant un temps determinat en minuts.
Les normatives de construcció modernes exigeixen que les estructures siguin dissenyades per resistir l'acció del foc durant un temps determinat en minuts, sota condicions normalitzades.
A la memòria d'un projecte d'edificació hi trobeu l'estructura del sector d'incendi classificada com a R90. Què designen les sigles R30, R60, R90 o R120?
Els minuts que l'estructura ha de resistir l'acció del foc.
R30, R60, R90, R120 i similars indiquen el temps en minuts durant el qual l'estructura ha de resistir l'acció del foc en condicions normalitzades.
En quines condicions s'avalua el temps de resistència al foc que exigeix la normativa?
En condicions normalitzades.
La resistència al foc s'exigeix i s'avalua sota condicions normalitzades.
Quina seqüència provoca el debilitament tèrmic de l'acer en una estructura?
La seva deformació i, finalment, el col·lapse de l'estructura.
El debilitament de l'acer provoca la seva deformació i, finalment, el col·lapse de l'estructura.
En un mateix incendi conviuen elements d'acer i elements de formigó, i no es degraden al mateix ritme ni de la mateixa manera. Com es comporta el formigó davant del foc en comparació amb l'acer?
És un material més resistent al foc.
El formigó és un material més resistent al foc que l'acer, tot i que les altes temperatures també l'afecten.
El formigó porta aigua dins de la seva massa, i aquesta aigua no hi queda indiferent a les temperatures que assoleix un incendi. Què provoquen les altes temperatures sobre l'aigua interna del formigó?
La seva evaporació, que genera tensions dins del material.
Les altes temperatures poden provocar l'evaporació de l'aigua interna del formigó, generant tensions que causen el despreniment de la capa superficial.
Una biga de fusta exposada al foc es va cobrint d'una capa negra de material carbonitzat mentre crema. Quin paper fa aquesta capa carbonitzada que es forma a la superfície de la fusta?
Actua com a aïllant tèrmic i protegeix l'interior de la peça durant un temps.
La capa carbonitzada que es forma a la superfície de la fusta durant la combustió actua com a aïllant tèrmic, protegint l'interior de la peça durant un temps.
Un edifici ha patit un incendi i ja s'ha refredat. Per què no n'hi ha prou que l'estructura hagi recuperat la temperatura ambient?
Perquè la contracció pot no ser uniforme i deixar l'estructura deformada i inestable.
La contracció pot no ser uniforme, deixant l'estructura deformada, inestable i sense la seva integritat original.
Quina conseqüència pràctica té que la contracció deixi l'estructura sense la integritat original?
Que moltes estructures afectades no es poden recuperar i s'han d'enderrocar.
Per això, moltes estructures afectades per un incendi no poden ser recuperades i han de ser enderrocades.
Quin doble objectiu persegueix exigir un temps de resistència al foc a l'estructura?
Donar temps per a l'evacuació dels ocupants i per a l'actuació dels equips d'emergència.
L'objectiu és donar temps suficient per a l'evacuació segura dels ocupants i per a l'actuació dels equips d'emergència.
Per què l'spalling agreuja el comportament estructural del formigó armat?
Perquè deixa al descobert el ferro intern, que llavors perd resistència de forma accelerada.
L'spalling deixa al descobert el ferro intern, que aleshores perd resistència de forma accelerada.
Què es fa amb les estructures de fusta que no estan protegides amb altres materials?
Es sobredimensionen per compensar la pèrdua de secció per carbonització.
Quan les estructures de fusta no estan protegides amb altres materials, es sobredimensionen per compensar la pèrdua de secció que patiran per la carbonització.
Què assegura el sobredimensionament de les estructures de fusta?
Que mantinguin la capacitat de càrrega durant el temps de resistència al foc exigit.
El sobredimensionament assegura que les estructures de fusta mantinguin la seva capacitat de càrrega estructural durant el temps de resistència al foc exigit per la normativa.
Quina conclusió es treu dels efectes de la calor sobre els materials, a l'hora d'avaluar-los?
Que cal avaluar-ne el comportament tèrmic i no només la combustibilitat.
Aquests efectes ressalten la importància d'avaluar no només la combustibilitat d'un material, sinó també el seu comportament tèrmic per garantir la seguretat en un incendi.

Backdraft i flashover

26 preguntes

En el reconeixement exterior d'un local tancat, el color del fum que surt pels junts i les escletxes és una de les primeres dades que valoreu. De quin color és el fum que avisa d'un possible backdraft?
Marronós o groguenc.
L'acumulació de fum espès i sense moviment, de color marronós o groguenc, és un senyal de possible backdraft.
En quin tipus d'espais es donen especialment les condicions que porten als fenòmens extrems d'un incendi?
En espais tancats.
En el desenvolupament d'un incendi, especialment en espais tancats, es poden donar condicions que porten a fenòmens extrems i altament perillosos.
Quina relació hi ha entre el backdraft i el flashover?
Són fenòmens diferents impulsats per mecanismes diferents, tot i que sovint es confonen.
Tot i que sovint es confonen, el backdraft i el flashover són fenòmens diferents impulsats per mecanismes diferents.
Arribeu a un habitatge on el foc sembla aturat però el local continua carregat de fum calent, i el cap de dotació us recorda el risc que teniu al davant. Què és el backdraft?
Una reignició explosiva d'un incendi en fase de ventilació limitada.
El backdraft és una reignició explosiva d'un incendi que es troba en una fase de ventilació limitada.
Un incendi en una habitació sense obertures practicables ha anat cremant fins que la flama ha desaparegut del tot. En quina situació d'oxigen es troba aquest compartiment on es pot formar un backdraft?
L'incendi n'ha consumit gairebé tot el disponible.
El backdraft es produeix en un compartiment tancat on un incendi ha consumit gairebé tot l'oxigen disponible.
En quin estat es troba el foc en un compartiment amb condicions de backdraft?
«Dormit» o en fase latent, sense flama activa.
En les condicions de backdraft el foc es troba «dormit» o en fase latent, sense flama activa.
Quin comportament té el fum acumulat en un compartiment amb condicions de backdraft?
És espès i sense moviment.
El fum d'un compartiment amb condicions de backdraft és espès i sense moviment.
Quin senyal s'observa a les escletxes d'un compartiment amb risc de backdraft?
«Respiracions», és a dir, fum pulsant.
Les «respiracions» a les escletxes, és a dir el fum pulsant, són un senyal de la possible presència d'un backdraft.
Un local amb condicions de backdraft es pot mantenir estable durant minuts, i sovint és la maniobra dels equips la que el desencadena. Quin fet concret desencadena el mecanisme del backdraft?
Una entrada sobtada d'oxigen per una obertura.
Quan s'obre una porta o finestra, o qualsevol obertura que permeti l'entrada d'aire, es produeix una entrada sobtada d'oxigen a l'atmosfera carregada de gasos calents i combustibles.
Què passa quan l'oxigen entrant es barreja amb els gasos calents acumulats?
Es crea una barreja inflamable que s'encén de manera sobtada i explosiva.
L'oxigen es barreja ràpidament amb els gasos calents, creant una barreja inflamable que s'encén de manera sobtada i explosiva.
Un backdraft es pot produir en el moment en què una dotació acaba d'obrir la porta del local, amb els bombers situats a l'eix de l'accés. En què rau la perillositat del backdraft?
En la força explosiva que allibera i en la ràpida propagació cap a l'exterior.
La perillositat del backdraft rau en la força explosiva que allibera i en la ràpida propagació del foc per l'espai i cap a l'exterior.
Un incendi comença en un racó d'una sala amb molt de mobiliari i la temperatura del local no para de pujar durant uns minuts, fins que es produeix un flashover. Què és el flashover?
La transició ràpida d'un incendi localitzat a un de totalment desenvolupat.
El flashover és la transició ràpida d'un incendi localitzat a un incendi totalment desenvolupat en un espai.
Què els passa a les superfícies combustibles de l'espai durant un flashover?
S'encenen gairebé simultàniament.
En un flashover totes les superfícies combustibles de l'espai s'encenen gairebé simultàniament.
Abans que es produeixi un flashover, la calor que es concentra dins del recinte va escalfant gradualment totes les superfícies combustibles exposades. Fins a quin punt les escalfa?
Fins a la seva temperatura d'ignició.
La radiació escalfa gradualment totes les superfícies exposades fins a la seva temperatura d'ignició.
No tots els recintes evolucionen cap a un flashover amb la mateixa facilitat: hi ha condicions de partida del local que l'afavoreixen. Quines dues condicions afavoreixen el flashover?
Una càrrega de foc elevada i combustibles amb baix punt d'ignició.
El flashover es veu afavorit per una càrrega de foc elevada i per combustibles amb baix punt d'ignició.
En quant de temps queda tot l'espai en flames un cop es produeix el flashover?
En qüestió de segons.
Quan tots els materials arriben a la seva temperatura d'autoignició gairebé al mateix temps s'encenen de forma sobtada i generalitzada, i tot l'espai es troba en flames en qüestió de segons.
En quines tres coses rau la perillositat del flashover?
La implicació sobtada i completa de l'espai, les altíssimes temperatures i la ràpida destrucció.
La perillositat del flashover rau en la sobtada i completa implicació de l'espai en flames, les altíssimes temperatures assolides i la ràpida destrucció que provoca.
Si no hi ha flama activa, què continuen fent els materials combustibles del compartiment?
Pirolitzant-se per l'alta temperatura i omplint l'espai de gasos i vapors combustibles.
Els materials combustibles continuen pirolitzant-se a causa de l'alta temperatura, omplint l'espai de gasos i vapors altament combustibles, però sense suficient oxigen per cremar.
Cap on es propaga violentament la flama en un backdraft?
Cap a l'obertura per on ha entrat l'oxigen.
La flama es propaga violentament cap a l'obertura per on ha entrat l'oxigen, projectant flames i gasos calents cap a l'exterior.
Per quines dues vies arriba la calor que provoca un flashover a tots els materials de la sala?
Per convecció dels gasos calents acumulats al sostre i per radiació directa de les flames.
El flashover es produeix quan la calor generada pel foc, tant per convecció dels gasos calents acumulats al sostre com per radiació directa de les flames, irradia intensament sobre tots els materials combustibles de la sala.
Quina és la diferència de fons entre el mecanisme del flashover i el del backdraft?
El flashover és un fenomen tèrmic; el backdraft, de manca d'oxigen i posterior entrada d'aire.
A diferència del backdraft, que és un fenomen impulsat per la manca d'oxigen i la seva posterior entrada d'aire, el flashover és principalment un fenomen tèrmic, resultat de l'acumulació de calor i la radiació.
Un company afirma que el flashover només es pot produir en espais amb ventilació limitada. Què hi diu la teoria?
Que es pot produir tant amb bona ventilació com amb ventilació limitada.
Un flashover pot produir-se tant en espais amb bona ventilació, si el foc té prou combustible per generar la calor radiant necessària, com en espais amb ventilació limitada.
Què cal perquè es produeixi un flashover en un espai amb bona ventilació?
Que el foc tingui prou combustible per generar la calor radiant necessària.
En espais amb bona ventilació el flashover es produeix si el foc té prou combustible per generar la calor radiant necessària.
Quin paper pot fer una entrada sobtada d'aire en un espai amb ventilació limitada on ja s'està gestant un flashover?
El de detonant, accelerant el procés tèrmic que ja s'estava gestant.
En espais amb ventilació limitada una entrada sobtada d'aire pot actuar com a detonant, accelerant el procés tèrmic que ja s'estava gestant.
Arribeu a un local tancat amb fum marronós, espès, immòbil i pulsant a les escletxes de la porta. Quin fenomen heu de témer, i per què?
Un backdraft, perquè hi ha gasos combustibles acumulats sense oxigen per cremar.
El fum espès i sense moviment, de color marronós o groguenc, i les «respiracions» a les escletxes són senyals de la possible presència d'un backdraft: hi ha gasos i vapors altament combustibles acumulats sense suficient oxigen per cremar.
En un local ventilat amb molta càrrega de foc, la temperatura puja i les superfícies de tota la sala fumegen alhora. Quin fenomen s'està gestant?
Un flashover, perquè l'acumulació de calor i la radiació escalfen tota la sala.
Que totes les superfícies s'escalfin alhora en un espai ventilat és el procés tèrmic del flashover: la calor per convecció i radiació escalfa gradualment totes les superfícies exposades fins a la seva temperatura d'ignició.

Productes de la combustió

33 preguntes

En un incendi d'habitatge amb ventilació deficient, hi ha un gas de combustió que apareix pràcticament sempre i que és el que més morts provoca. Quin és el producte de combustió incompleta més comú i perillós?
El monòxid de carboni.
El monòxid de carboni (CO) és el producte de combustió incompleta més comú i perillós.
Quin gas extremadament tòxic genera la combustió del poliuretà?
El cianur d'hidrogen.
El cianur d'hidrogen (HCN) és un gas extremadament tòxic que es genera en la combustió de materials com el poliuretà.
El metà que crema amb oxigen suficient és l'exemple clàssic de combustió ideal, i el seu resultat és el punt de partida per entendre un incendi real. Què genera una combustió ideal com aquesta?
Només diòxid de carboni i aigua.
En una combustió ideal el combustible reacciona perfectament amb l'oxigen, generant només diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O).
Els productes que surten d'un incendi d'habitatge no s'assemblen als d'una reacció d'oxidació controlada de laboratori. Com és la combustió en la realitat d'un incendi, en comparació amb la ideal?
Gairebé sempre incompleta i molt més complexa.
La realitat dels incendis és molt diferent: la combustió és gairebé sempre incompleta i molt més complexa, produint una gran varietat de substàncies addicionals.
Per quins tres motius produeix un incendi real una gran varietat de substàncies?
Per la composició dels combustibles, per la combustió incompleta i per la descomposició tèrmica.
La varietat de substàncies prové de la composició dels combustibles, de la combustió incompleta i de la descomposició tèrmica.
Quan el combustible no troba prou oxigen per oxidar-se del tot, l'incendi genera productes que no apareixen en una reacció completa. Quins dos subproductes genera principalment la combustió incompleta?
Monòxid de carboni i partícules de sutge.
La combustió incompleta genera subproductes com el monòxid de carboni (CO), un gas letal inodor i incolor, i partícules de sutge, que és carboni sense cremar.
Entre els productes d'una combustió incompleta hi ha, a banda dels gasos, unes partícules sòlides que embruten i enfosqueixen totes les superfícies del recinte. Què és exactament el sutge?
Carboni sense cremar.
El sutge són partícules de carboni sense cremar.
Què provoca la descomposició tèrmica dels materials per acció de la calor?
Una multitud de gasos i vapors, combustibles i no combustibles.
Per acció de la calor i les altes temperatures, molts materials es descomponen, generant una multitud de gasos i vapors combustibles i no combustibles que s'afegeixen a la barreja de productes de l'incendi.
Quins quatre grups de productes resulten d'un incendi real?
Gasos, fum visible, flama i calor, i residus sòlids.
El resultat és una barreja de gasos, fum visible, flama i calor, i residus sòlids.
Com poden dispersar-se els residus sòlids d'un incendi un cop generats?
Pel vent o arrossegats per l'aigua d'extinció.
Els residus sòlids —cendres, sutge i restes cremades— poden ser dispersats pel vent o arrossegats per l'aigua d'extinció.
A l'hora de valorar el risc per a la vida en un incendi, els gasos que s'hi generen són un dels perills més grans de tota la intervenció. Quin paper tenen pel que fa a la mortalitat?
Són la causa principal de mortalitat.
Els gasos generats en un incendi són un dels perills més grans i la causa principal de mortalitat.
Una víctima pot acumular una dosi mortal de monòxid de carboni sense arribar a percebre en cap moment que l'està respirant. Quines tres propietats sensorials el fan indetectable?
És inodor, incolor i insípid.
El monòxid de carboni és inodor, incolor i insípid.
Quines dues mesures exigeix el risc de monòxid de carboni abans de permetre l'accés a un espai afectat?
Mesurar-ne la concentració amb detectors de gas i garantir una ventilació adequada.
És de vital importància mesurar la concentració de CO amb detectors de gas i garantir una ventilació adequada dels espais afectats abans de permetre-hi l'accés.
En quins objectes domèstics es troba el poliuretà que, en cremar, genera cianur d'hidrogen?
En sofàs, aïllaments i entapissats de mobles.
El poliuretà és present en sofàs, aïllaments i entapissats de mobles.
Entre les fonts comunes de gasos complexos en un incendi domèstic, quina s'hi cita a banda del poliuretà?
Les coles i resines dels mobles prefabricats.
Altres fonts comunes són les coles i resines de mobles prefabricats, els plàstics d'aparells domèstics i els interiors de cotxes moderns.
Les bateries de ió-liti són cada cop més presents als habitatges i als vehicles, i el seu incendi no es comporta com el d'un combustible convencional. Què generen aquests incendis pel que fa als gasos?
Una àmplia varietat i quantitat de gasos altament tòxics.
L'incendi de bateries de ió-liti, cada cop més presents en l'àmbit domèstic i en vehicles, genera una àmplia varietat i quantitat de gasos altament tòxics.
El diòxid de carboni es genera en grans quantitats en qualsevol incendi i, molt abans d'arribar a concentracions letals, ja pot ser lleugerament tòxic. Quins tres símptomes provoca en concentracions moderades?
Mal de cap, falta de concentració i somnolència.
El diòxid de carboni, en concentracions moderades, pot ser lleugerament tòxic, provocant mal de cap, falta de concentració o somnolència.
A què pot portar el desplaçament de l'oxigen per diòxid de carboni en un incendi?
A la pèrdua de consciència i a la mort per asfíxia.
El CO2 redueix la concentració d'oxigen per sota dels nivells necessaris per a la respiració, la qual cosa pot provocar pèrdua de consciència i la mort per asfíxia.
El fum que omple un recinte durant un incendi no és un gas únic, sinó una barreja de components de naturalesa i estat físic diferents. De què està format el fum d'un incendi?
Dels gasos de combustió, vapor d'aigua i partícules en suspensió.
El fum és la barreja dels gasos de combustió, vapor d'aigua i partícules en suspensió, com la cendra i el sutge.
El fum que surt per les obertures d'un edifici és la primera informació de què disposa una dotació abans d'entrar-hi. Quines tres característiques del fum donen informació sobre què i com està cremant?
El color, la densitat i el comportament.
El color, la densitat i el comportament del fum —quantitat, velocitat i turbulència— són fonts valuoses d'informació que poden donar pistes del què i el com està cremant.
Quins dos problemes operatius provoca la pèrdua de visibilitat pel fum?
Dificulta l'orientació i l'evacuació de persones, i la feina dels bombers.
Més enllà de la toxicitat dels gasos que conté, el fum pot reduir dràsticament la visibilitat, dificultant l'orientació i l'evacuació de persones i la feina dels bombers.
Quin dany concret provoca l'elevada temperatura del fum calent?
Cremades a les vies aèries.
L'elevada temperatura del fum calent pot provocar cremades a les vies aèries.
En una combustió hi ha una part que es veu a simple vista i una energia que no es veu, i tots dos elements són fonamentals per a la propagació. Què és la flama dins del procés de combustió?
La part visible: la regió de gasos incandescents on es produeix la reacció.
La flama és la part visible del procés de combustió, la regió de gasos incandescents on es produeix la reacció de combustió.
Com es comporten els tres materials de construcció principals davant de la calor d'un incendi?
L'acer es deforma i col·lapsa, el formigó es desprèn i la fusta es carbonitza.
Els materials de construcció perden resistència mecànica a altes temperatures: l'acer es deforma i col·lapsa, el formigó es desprèn i perd capacitat de càrrega, i la fusta es carbonitza.
Què aporten els materials quotidians com la fusta, els plàstics o els tèxtils als productes d'un incendi?
Una àmplia gamma d'elements químics que alliberen compostos més enllà del CO2 i l'aigua.
Els materials quotidians contenen una àmplia gamma d'elements químics que, en cremar, alliberen gasos i compostos que van més enllà del CO2 i l'aigua.
Per quins dos motius no s'oxida completament el combustible en un incendi?
Perquè no sempre hi ha prou oxigen, o perquè la reacció és tan ràpida que no hi ha temps.
En un incendi no sempre hi ha prou oxigen per cremar tot el combustible de manera eficient, o la reacció és tan ràpida que no hi ha temps per una oxidació completa.
Quina conseqüència inesperada té la descomposició tèrmica sobre els materials poc combustibles?
Que poden contribuir activament a l'incendi.
Fins i tot materials no combustibles o poc combustibles poden contribuir activament a l'incendi per descomposició tèrmica.
Com actua el monòxid de carboni dins de l'organisme?
S'uneix a l'hemoglobina amb molta més afinitat que l'oxigen i n'impedeix el transport.
El monòxid de carboni s'uneix a l'hemoglobina de la sang amb molta més afinitat que l'oxigen, impedint el seu transport i provocant ràpidament asfíxia cel·lular i la mort.
Què pot passar amb el monòxid de carboni en espais confinats un cop apagades les flames?
Que romangui a l'ambient molt temps després.
En espais confinats el CO pot romandre en l'ambient molt temps després que les flames s'hagin extingit.
En què rau la perillositat principal del diòxid de carboni en un incendi?
En la seva capacitat d'actuar com a asfixiant, desplaçant l'oxigen de l'aire.
En un incendi el CO2 es genera en grans quantitats i la seva perillositat principal rau en la capacitat d'actuar com a asfixiant, desplaçant l'oxigen de l'aire.
Quins tres aspectes inclou el «comportament» del fum com a font d'informació?
La quantitat, la velocitat i la turbulència.
El comportament del fum es llegeix en la quantitat, la velocitat i la turbulència.
Quin paper fa el fum en el desenvolupament de l'incendi, a banda de ser un perill per a les persones?
És un vector important de propagació.
El fum és un vector important de propagació.
Quina és la causa principal de mortalitat en la majoria d'incendis?
La inhalació de fum i gasos tòxics.
Tot i que l'alta temperatura i la radiació representen un risc elevadíssim, en la majoria d'incendis la causa principal de mortalitat no és directament la flama o la calor, sinó la inhalació de fum i gasos tòxics.

Residus post-incendi i tècniques d'extinció

28 preguntes

Tallar el subministrament d'una canonada encesa o apartar amb maquinària pesada una pila de deixalles del camí del foc són exemples de la mateixa tècnica. Amb quins dos noms es coneix aquesta tècnica d'extinció?
Inanició o separació.
L'eliminació del combustible es coneix com a inanició o separació.
Cobrir una paella encesa amb una tapa, llançar sorra sobre un foc o inundar un espai amb un gas no combustible busquen tots el mateix efecte. Com s'anomena aquesta tècnica d'extinció?
Sufocació.
L'eliminació del comburent es coneix com a sufocació.
Cada tècnica bàsica d'extinció actua sobre un costat diferent del tetraedre, però no totes es fan servir amb la mateixa freqüència en una intervenció. Quina és la tècnica d'extinció més comuna i eficaç?
El refredament.
L'eliminació de la calor, o refredament, és la tècnica més comuna i eficaç.
Hi ha una tècnica bàsica d'extinció que no actua ni sobre el combustible, ni sobre el comburent, ni sobre la calor, sinó sobre el procés químic que manté el foc. Amb quins dos noms es coneix?
Inhibició o interrupció química.
La ruptura de la reacció en cadena es coneix com a inhibició o interrupció química.
Quins dos tipus de desafiaments planteja el llegat material que deixa un incendi un cop extingit?
Operatius i ambientals.
Un cop extingit el foc, un incendi deixa un llegat material que planteja nous desafiaments, tant operatius com ambientals.
Un cop apagat el foc, el que queda al recinte no és només material consumit: el llegat sòlid de l'incendi té diversos components ben diferenciats. Quins tres residus sòlids genera un incendi?
Cendres, sutge adherit a les superfícies i restes de materials cremats.
Els residus sòlids generats inclouen cendres, sutge adherit a les superfícies i restes de materials totalment o parcialment cremats.
De què depèn que els residus d'un incendi continguin substàncies tòxiques i contaminants?
Del que hagi cremat.
Els residus, en funció del que hagi cremat, poden contenir una gran varietat de substàncies tòxiques i contaminants.
En un incendi d'una nau industrial es poden abocar desenes de milers de litres d'aigua sobre els materials que cremen. Què passa amb l'aigua que s'utilitza per extingir un incendi?
Bona part no s'evapora i es barreja amb els productes de la combustió.
No tota l'aigua utilitzada per extingir el foc s'evapora i desapareix: bona part es barreja amb els productes de la combustió.
En què es converteix l'aigua d'extinció un cop barrejada amb els productes de la combustió?
En un residu altament contaminant.
L'aigua d'extinció es converteix en un residu altament contaminant.
Quines tres operacions sobre l'aigua d'extinció són un repte logístic i ambiental important?
La seva recollida, el seu emmagatzematge i el seu tractament.
La recollida, l'emmagatzematge i el tractament de l'aigua d'extinció són un repte logístic i ambiental important en les fases d'incendi i post-incendi.
Un cop apagat l'incendi, el fum deixa de ser visible, però les partícules que transportava no desapareixen del recinte afectat. On s'assenten i s'adhereixen els residus sòlids i les partícules tòxiques?
A totes les superfícies de l'espai afectat.
Els residus sòlids i les partícules tòxiques s'assenten i s'adhereixen a totes les superfícies de l'espai afectat: habitatges, naus industrials, oficines.
A quins dos col·lectius suposa un risc continu la contaminació que queda al lloc d'un incendi?
A les persones que hi tornin a accedir i al personal de neteja i rehabilitació.
Aquesta contaminació pot suposar un risc continu per a la salut de les persones que tornin a accedir al lloc i per al personal encarregat de la neteja i rehabilitació.
Què cal abans que un espai contaminat per un incendi es pugui tornar a utilitzar amb seguretat?
Processos de descontaminació especialitzats i sovint costosos.
La contaminació del lloc requereix processos de descontaminació especialitzats i sovint costosos abans que els espais puguin ser utilitzats de nou amb seguretat.
En molts edificis anteriors a la prohibició de l'amiant encara queden elements de fibrociment, i cal saber on buscar-los en el reconeixement. En quins elements constructius es troba habitualment el fibrociment?
En cobertes, xemeneies i dipòsits.
El fibrociment es troba en cobertes, xemeneies, dipòsits i elements similars.
On van a parar les fibres d'amiant disgregades per la calor d'un incendi?
Es dispersen amb el fum, queden en suspensió o s'assenten en l'entorn.
Les fibres d'amiant es dispersen amb el fum, queden en suspensió o s'assenten en l'entorn.
Quines dues patologies provoquen les fibres d'amiant un cop inhalades?
Greus malalties pulmonars, com l'asbestosi, i càncer.
Les fibres d'amiant, un cop inhalades, són causa de greus malalties pulmonars, com l'asbestosi, i de càncer.
En què consisteix l'eliminació del combustible com a tècnica d'extinció?
A retirar o separar el material que crema o que podria cremar.
L'eliminació del combustible consisteix a retirar o separar el material que crema o que podria cremar: sense combustible, el foc no pot alimentar-se i s'extingeix.
Quina d'aquestes tècniques forestals elimina el combustible per aturar el foc?
Les cremes d'eixamplament.
Entre els exemples d'eliminació del combustible hi ha les cremes d'eixamplament en incendis forestals.
Un foc necessita generalment una concentració mínima d'oxigen a l'aire per mantenir-se, i la sufocació treballa justament sobre aquest llindar. Per sota de quin nivell d'oxigen busca baixar la sufocació?
Per sota del 16 % a l'aire.
La sufocació consisteix a eliminar o reduir la concentració d'oxigen per sota del 16 % que necessita generalment un foc per cremar, o del nivell que sigui crític per a un combustible particular.
Quins dos gasos no combustibles es posen com a exemple per inundar un espai i desplaçar-ne l'oxigen?
El diòxid de carboni i el nitrogen.
Es pot inundar un espai amb gasos no combustibles, com el diòxid de carboni (CO2) o el nitrogen, per desplaçar l'oxigen.
Fins a quin punt ha de baixar la temperatura del combustible perquè el refredament extingeixi el foc?
Per sota del seu punt d'ignició.
El refredament consisteix a reduir la temperatura del combustible per sota del seu punt d'ignició: sense prou calor, la reacció de combustió no es pot mantenir.
Quins dos tipus d'agents extintors actuen trencant la reacció en cadena?
Els substituts dels halons i algunes pols químiques.
Els agents que trenquen la reacció en cadena són els substituts dels halons i algunes pols químiques.
Cap a on pot fluir l'aigua d'extinció si no es gestiona adequadament?
Cap al sòl i els aqüífers, o cap a rius, rieres i la xarxa de clavegueram.
Si no es gestiona adequadament, l'aigua d'extinció pot fluir cap al sòl, infiltrar-se i contaminar aqüífers subterranis, o arribar a rius i rieres i a la xarxa de clavegueram.
Un company dedueix que el fibrociment no és un problema en un incendi perquè no crema. On falla el raonament?
Les altes temperatures en disgreguen les fibres d'amiant i les dispersen.
Si bé el fibrociment no és combustible, les altes temperatures d'un incendi poden disgregar les seves fibres d'amiant, convertint-les en partícules molt fines.
Davant d'una fuita de gas encesa, la dotació pot actuar sobre la clau de pas però no sobre la resta d'elements que mantenen el foc. Quants costats del tetraedre del foc cal eliminar per extingir un incendi?
Un de sol ja atura la reacció de combustió.
Per extingir un incendi hem d'eliminar un o més dels costats del tetraedre: no cal eliminar-los tots, només un perquè la reacció de combustió s'aturi.
En sufocar una paella encesa cobrint-la amb un drap humit, en quin estat ha d'estar el drap?
Que ha d'estar ben escorregut.
Entre els exemples de sufocació hi ha cobrir la paella amb una tapa o un drap humit, ben escorregut.
Quins tres efectes té aplicar aigua directament sobre el combustible, a banda d'absorbir-ne la calor?
Refreda materials propers, redueix l'emanació de gasos combustibles i evita la propagació.
Aplicar aigua sobre el combustible refreda materials propers, disminueix o elimina l'emanació de gasos combustibles i evita la propagació.
Alguns agents extintors actuen interferint directament amb la reacció química de la combustió. Com ho fan?
Alliberen productes que es combinen amb els radicals lliures de la flama.
Els agents extintors que actuen sobre la química de la flama alliberen productes que es combinen amb els radicals lliures i n'aturen el cicle.

Classes de foc (norma EN 2)

17 preguntes

L'aigua és l'agent més abundant i barat de què disposa un servei de bombers, però no és eficaç ni recomanable contra totes les classes de foc. En quina classe de foc és principalment eficaç l'aigua?
En els focs de classe A.
L'aigua és principalment eficaç en focs de classe A, de materials sòlids amb brases com la fusta, el paper o els teixits.
Per què és crucial triar bé l'agent extintor en una intervenció?
Perquè no tots són eficaços per a tots els tipus de foc i alguns poden ser perillosos si s'utilitzen incorrectament.
La tria de l'agent extintor adequat és crucial per a l'èxit de la intervenció, ja que no tots els agents són eficaços per a tots els tipus de foc, i alguns fins i tot poden ser perillosos si s'utilitzen incorrectament.
A l'hora de triar l'agent extintor, el primer pas és saber de quina classe de foc es tracta, i aquesta classificació no és arbitrària ni local. Quina norma europea classifica els focs segons el tipus de combustible que crema?
L'EN 2, adoptada a Espanya com a UNE-EN 2.
Segons la norma europea EN 2, adoptada a Espanya com a UNE-EN 2, els focs es classifiquen en diferents classes segons el tipus de combustible que crema.
Segons la classificació de la norma EN 2, quin tipus de combustible crema en un foc de classe A?
Materials sòlids que formen brases, generalment d'origen orgànic.
La classe A són focs de materials sòlids que formen brases, generalment d'origen orgànic, com la fusta, el paper, els teixits, la palla, el carbó o certs plàstics que cremen deixant brases.
En un foc de mobiliari de fusta, les brases que s'hi formen fan que el material no es comporti com un líquid que crema dins d'una safata. Què té de particular la manera com es produeix la combustió en un foc de classe A?
Es produeix en superfície i en profunditat.
En els focs de classe A, la combustió es produeix en superfície i en profunditat.
La gasolina, el gasoil, els dissolvents, els alcohols, les pintures, els vernissos, el quitrà i les ceres es classifiquen tots a la mateixa classe de foc. Quins combustibles cremen en un foc de classe B?
Líquids inflamables o sòlids liquables.
La classe B són focs de líquids inflamables o sòlids liquables: gasolina, gasoil, olis, dissolvents, alcohols, pintures, vernissos, quitrà o ceres.
Esteu davant d'un vessament de gasoil encès en una esplanada i heu de decidir on dirigir l'agent extintor. On es produeix principalment la combustió en un foc de classe B?
En superfície.
En els focs de classe B, la combustió es produeix principalment en superfície.
La classe dels focs d'olis i greixos de cuina és relativament recent a la norma europea, i en altres normes la mateixa classe duia una altra lletra. Amb quin nom es coneixia la classe F?
Classe K.
La classe F es coneixia abans com a classe K en altres normes.
Hi ha metalls que, finament dividits o en forma d'encenalls, cremen i constitueixen una classe de foc pròpia dins de la norma EN 2. Quins metalls combustibles es posen com a exemple de focs de classe D?
El magnesi, l'alumini, el sodi, el potassi, el titani o el zirconi.
La classe D són focs de metalls combustibles: magnesi, alumini, sodi, potassi, titani o zirconi.
Què són els agents escumògens i per a quines classes de foc s'utilitzen?
Concentrats que barrejats amb aigua i aire generen escuma per a la sufocació, en focs de classe B i A.
Els agents escumògens són els concentrats que, barrejats amb aigua i aire en proporcions específiques, generen escuma per a la sufocació, utilitzats en focs de classe B i A.
Un cuiner us diu que té un foc d'oli d'oliva en una paella. A quina classe pertany aquest foc i per què és un cas especial?
A la classe F, perquè els greixos d'origen animal o vegetal tenen un punt d'autoignició molt alt.
La classe F són focs derivats de l'ús d'olis i greixos d'origen animal o vegetal en aparells de cuina, i aquests greixos tenen un punt d'autoignició molt alt.
Per quin mecanisme han d'actuar els agents indicats per als focs de classe F?
Per saponificació, transformant el greix en sabó, que no crema.
Els focs de classe F requereixen agents que actuen per saponificació: transformen el greix en sabó, que no crema.
Un company afirma que els focs amb presència de corrent elèctric són de classe E. Per què s'equivoca?
Perquè no existeix una classe E: l'electricitat no crema i el foc segueix essent de classe A, B o C.
No existeix una classe E de focs elèctrics: l'electricitat no crema, el que sí que podem tenir són focs de classe A, B, C... amb presència d'electricitat.
Per a quines classes de foc estan dissenyades les escumes polivalents o multi-propòsit?
Per ser efectives tant en focs de classe A com en focs de classe B.
Les escumes polivalents o multi-propòsit estan dissenyades per ser efectives tant en focs de classe A, de materials sòlids amb brases, com en focs de classe B, de líquids inflamables.
En quina classe de foc s'apliquen principalment les escumes, i en quina altra també són efectives?
Principalment en classe B, i també són efectives en classe A.
Les escumes s'apliquen principalment en focs de classe B, de líquids inflamables, i també són efectives en focs de classe A, de sòlids amb brases, on poden penetrar i refredar.
Dels tipus de pols que hi ha al mercat, n'hi ha un que és el que es troba per defecte als extintors portàtils d'edificis i de vehicles. Quin tipus de pols química és el més comú i versàtil, i en quines classes de foc és efectiu?
La pols ABC o polivalent, efectiva en focs de classe A, B i C.
La pols ABC o polivalent és la més comuna i versàtil, i és efectiva en focs de classe A, de materials sòlids amb brases, B, de líquids inflamables, i C, de gasos inflamables.
Per a quins focs estan dissenyades les pols químiques especials?
Per a focs de metalls combustibles, de classe D.
Les pols químiques especials estan dissenyades específicament per a focs de metalls combustibles, de classe D.

L'aigua

29 preguntes

En quin tipus d'incendis es fa servir generalment el llançament d'aigua des de l'aire?
En incendis forestals.
Un cas particular, en incendis forestals generalment, és el llançament d'aigua des de l'aire amb mitjans aeris: avions i helicòpters.
Durant un incendi en un local comercial encara no s'ha pogut tallar el corrent del quadre general. Per quina propietat de l'aigua no s'ha d'utilitzar en presència de tensió elèctrica?
Perquè és conductora de l'electricitat.
L'aigua és conductora de l'electricitat, de manera que no s'ha d'utilitzar en presència de tensió elèctrica.
L'aigua s'utilitza per apagar focs des de temps immemorials i continua sent l'agent de referència de qualsevol servei de bombers. Per què es considera l'agent extintor per excel·lència?
Per la seva gran capacitat d'absorció de calor, a més de ser molt abundant i barata.
L'aigua és l'agent extintor per excel·lència: emprat des de temps immemorials, molt abundant i barat, la seva eficàcia rau especialment en la seva gran capacitat d'absorció de calor.
Esteu atacant un incendi de mobiliari en un habitatge amb una línia de 25 mm i el cap de dotació us pregunta per què l'aigua hi és tan eficaç. Quin és el mecanisme d'extinció principal de l'aigua i quin el secundari?
El refredament és el principal i la sufocació el secundari.
Els mecanismes d'extinció de l'aigua són el refredament, que n'és el principal, i la sufocació, que n'és el secundari.
A quines dues propietats de l'aigua s'atribueix la seva extraordinària capacitat d'absorbir calor?
A l'elevada calor específica i a l'elevat calor latent de vaporització.
La capacitat d'absorbir calor de l'aigua es deu principalment a la seva elevada calor específica i al seu elevat calor latent de vaporització.
A quina temperatura absorbeix l'aigua una gran quantitat de calor pel canvi de fase?
A 100 °C, en passar de líquid a vapor.
L'aigua absorbeix una gran quantitat de calor en el canvi de fase de líquid a vapor, a 100 °C.
Quin efecte té sobre el combustible l'energia que retira del foc cada litre d'aigua que es converteix en vapor?
Li redueix dràsticament la temperatura per sota del seu punt d'ignició.
Cada litre d'aigua que es converteix en vapor retira una energia considerable del foc, reduint dràsticament la temperatura del combustible per sota del seu punt d'ignició.
Quan l'aigua es vaporitza sobre un foc, el volum que ocupa es multiplica moltíssim, i això té conseqüències dins d'un recinte tancat. Quin volum de vapor genera aproximadament cada litre d'aigua que es vaporitza?
Uns 1.700 litres de vapor.
Quan l'aigua es vaporitza genera un gran volum de vapor, aproximadament 1.700 litres de vapor per cada litre d'aigua.
Com contribueix a l'extinció el gran volum de vapor que genera l'aigua en vaporitzar-se?
Desplaça l'oxigen que envolta el foc i contribueix a la sufocació.
El vapor que genera l'aigua pot desplaçar l'oxigen que envolta el foc i contribuir amb la sufocació.
Quina diferència hi ha entre aplicar l'aigua a raig compacte i aplicar-la atomitzada?
El raig compacte dona abast i penetració; l'atomitzat forma el con d'atac.
L'aigua pot aplicar-se a raig compacte, per abast i penetració, o atomitzat, formant el con d'atac.
Què pot passar si s'aplica aigua sobre un líquid inflamable més lleuger que ella?
El líquid surarà sobre l'aigua, que el pot dispersar i escampar, estenent el foc.
Si el líquid inflamable és més lleuger que l'aigua, surarà sobre ella, i l'aigua el pot dispersar i escampar, estenent el foc i empitjorant la situació.
En un foc d'hidrocarburs dins d'un recipient, on va a parar l'aigua d'extinció?
Al fons del recipient, per sota del combustible que crema.
En focs de líquids inflamables menys densos que l'aigua i continguts en recipients, com els hidrocarburs, l'aigua d'extinció va a parar al fons del recipient, per sota del combustible que crema.
En quins béns materials pot causar l'aigua danys significatius?
En equipament electrònic, biblioteques i obres d'art.
L'aigua pot causar danys significatius en béns materials sensibles a l'aigua, com l'equipament electrònic, les biblioteques o les obres d'art.
Quin efecte busquen els additius humectants o tensioactius quan s'afegeixen a l'aigua?
Reduir-ne la tensió superficial per penetrar millor en materials porosos i densos.
Els agents humectants o tensioactius redueixen la tensió superficial de l'aigua, permetent-li penetrar millor en materials porosos i densos, en focs de classe A.
Quina precaució cal prendre abans d'utilitzar operativament de manera generalitzada un additiu del mercat?
Conèixer-ne les propietats i assegurar-se del seu rendiment real i la seva compatibilitat.
Existeix una gran varietat d'additius al mercat i, si bé molts tenen eficàcia comprovada per a aplicacions específiques, és crucial conèixer les seves propietats i assegurar-se del seu rendiment real i la seva compatibilitat abans de la seva utilització operativa generalitzada.
Com es compara la capacitat de l'aigua d'absorbir calor en fase vapor amb la que té en fase líquida?
En fase vapor també n'absorbeix, però aproximadament la meitat.
L'aigua en fase líquida pot absorbir una gran quantitat de calor per augmentar la seva temperatura; en fase vapor també, però aproximadament la meitat.
Per què és més eficaç i eficient l'aigua com més petita és la partícula?
Perquè es vaporitza més quantitat d'aigua, cosa que millora el refredament i redueix danys.
Com més petita és la partícula d'aigua més eficaç i eficient: aconseguim vaporitzar més quantitat d'aigua, millorant la capacitat de refredament i reduint danys per aigua.
Un cap de dotació ordena muntar una cortina d'aigua en forma de ventall. Quina funció té aquesta aplicació?
Protegir els equips d'intervenció o les estructures adjacents absorbint la calor radiada.
La cortina d'aigua, o ventall de protecció, serveix de protecció als equips d'intervenció o a estructures i objectes adjacents, absorbint i aturant bona part de la calor transmesa per radiació.
Per què l'aigua no refreda prou eficaçment alguns líquids inflamables, tot i la seva capacitat d'absorbir calor?
Perquè si el líquid genera vapors per sota dels 100 °C, l'aigua no n'atura l'emissió.
La major part de la capacitat de refredament de l'aigua s'obté en vaporitzar a 100 °C; si el líquid inflamable genera vapors combustibles a una temperatura inferior, l'aigua no el refredarà prou eficaçment per aturar l'emissió de vapors.
Per què l'aigua acumulada al fons d'un recipient d'hidrocarburs pot passar dels 100 °C sense bullir?
Per la pressió que exerceix el combustible que té al damunt.
L'aigua del fons s'escalfa, fins i tot per sobre dels 100 °C, sense bullir a causa de la pressió exercida pel combustible que té al damunt.
Què desencadena el boil-over en un recipient amb hidrocarburs en flames?
La disminució de la pressió sobre l'aigua a mesura que es consumeix el combustible.
A mesura que el combustible es consumeix i la pressió que fa sobre la superfície de l'aigua disminueix, l'aigua sobreescalfada pot bullir de cop.
Com es manifesta el boil-over i per què és especialment perillós?
L'aigua bull de cop i massivament sense senyals d'avís, projectant el combustible en flames fora del recipient.
L'aigua sobreescalfada pot bullir de cop, massivament i sense senyals d'avís, projectant el combustible en flames fora del recipient: aquest fenomen es coneix com a boil-over.
Quin gas inflamable allibera la reacció de l'aigua amb el magnesi?
Hidrogen.
L'aigua reacciona violentament amb molts metalls combustibles, provocant explosions o alliberant gasos inflamables, com l'hidrogen amb el magnesi.
Un bomber ha d'aplicar aigua sobre un parament vertical i vol que n'hi quedi el màxim temps possible. Quin additiu li convé?
Un espesseïdor, que n'augmenta la viscositat i redueix el drenatge.
Els espesseïdors augmenten la viscositat de l'aigua, fent-la més adherent a les superfícies —especialment útil en estructures verticals— i reduint el drenatge.
Com actuen els agents encapsulants sobre la combustió?
Encapsulen les partícules de combustible i els vapors inflamables, i en redueixen la propagació.
Els agents encapsulants són additius més moderns que actuen encapsulant les partícules de combustible i els vapors inflamables, interferint amb la combustió i reduint la seva propagació. Per exemple, el F-500 o l'eFP-600.
Durant un incendi en un taller amb la instal·lació elèctrica encara en tensió, el cap de dotació descarta aplicar-hi escuma. Quina limitació comparteixen amb l'aigua la majoria d'escumes en presència de tensió?
Que són conductores de l'electricitat.
La majoria d'escumes basades en aigua són conductores de l'electricitat, amb les mateixes limitacions que l'aigua en presència de tensió.
Per a quins combustibles estan dissenyades les escumes resistents a alcohols (AR)?
Per a combustibles polars que, per la seva miscibilitat amb l'aigua, destruirien les escumes convencionals.
Les escumes resistents a alcohols (AR) estan dissenyades per a combustibles polars —com alcohols, cetones o èsters— que, per la seva miscibilitat amb l'aigua, destruirien les escumes convencionals.
Quines interferències poden degradar una capa d'escuma durant la intervenció?
El vent, els focs molt intensos i l'aplicació d'aigua a sobre un cop formada.
L'escuma pot ser arrossegada pel vent o desintegrar-se en contacte amb focs molt intensos, i es destrueix amb l'aplicació d'aigua a sobre un cop formada.
Un bomber vol fer servir la mateixa pols especial sobre un foc de magnesi i sobre un de sodi. Quina precaució ha de tenir en compte?
Que cada tipus de pols especial està formulada per a un metall o un grup de metalls concret.
Cada tipus de pols especial està formulada per a un metall o un grup de metalls concret.

L'escuma

39 preguntes

Esteu aplicant escuma sobre un vessament de gasoil encès i la capa de bombolles acaba cobrint tota la superfície del líquid. Quin és el mecanisme d'extinció principal de l'escuma?
La sufocació.
El mecanisme d'extinció principal de l'escuma és la sufocació.
L'escuma no és un agent independent de l'aigua: es genera a partir d'ella incorporant-hi dos components més al llarg de la instal·lació. Què és l'escuma com a agent extintor?
Un cas particular de l'aigua, a la qual s'afegeix escumogen i aire per formar una capa de bombolles lleugera.
L'escuma és un cas particular de l'aigua, a la qual li afegim escumogen i aire per formar una capa de bombolles lleugera.
Com sufoca el foc la capa d'escuma?
Forma una capa aïllant sobre la superfície del combustible, separant-lo de l'oxigen atmosfèric.
L'escuma forma una capa aïllant sobre la superfície del combustible, separant-lo de l'oxigen atmosfèric i evitant l'alliberament de vapors inflamables.
L'escuma sufoca el foc, però també li retira calor, i aquest efecte secundari no el produeix tota la mescla de bombolles per igual. Quin component de l'escuma contribueix a refredar el combustible?
L'aigua que hi és present.
L'aigua present a l'escuma contribueix a refredar el combustible.
En què consisteix la separació de vapors com a mecanisme d'extinció de l'escuma?
La capa d'escuma evita que els vapors combustibles s'alliberin de la superfície del líquid.
La capa d'escuma evita que els vapors combustibles s'alliberin de la superfície del líquid.
La classificació dels escumògens per composició química comença per la família més antiga, l'única que parteix d'una matèria primera d'origen natural. En què es basen les escumes proteíniques?
En proteïnes animals hidrolitzades.
Les escumes proteíniques (P) estan basades en proteïnes animals hidrolitzades.
A diferència de les proteíniques, que parteixen d'una matèria primera d'origen animal, les escumes sintètiques tenen un origen completament industrial. En què es basen les escumes sintètiques?
En tensioactius i altres polímers d'origen sintètic.
Les escumes sintètiques (S) estan basades en tensioactius i altres polímers d'origen sintètic.
Quin efecte sobre el foc proporciona la fina pel·lícula aquosa que formen les escumes AFFF?
Una ràpida extinció i supressió de vapors.
Les escumes AFFF es caracteritzen per la seva capacitat de formar una fina pel·lícula aquosa sobre la superfície del combustible, cosa que proporciona una ràpida extinció i supressió de vapors.
Els escumògens d'última generació han hagut de respondre a la regulació europea sobre compostos fluoroalquilats i s'han reformulat per complet. Què caracteritza les escumes lliures de fluor (3F o FFF)?
Són sintètiques per composició i no contenen compostos fluorats.
Les escumes lliures de fluor (3F o FFF, Fluorine-Free Foams) són sintètiques per composició i es caracteritzen per no contenir compostos fluorats (PFAS).
Quin paper tenen avui les escumes lliures de fluor dins del mercat d'escumògens?
Són la nova generació de productes i l'opció prioritària en l'actualitat.
Les escumes lliures de fluor són la nova generació de productes, dissenyats com a alternatives ecològiques i amb rendiments creixents, i són l'opció prioritària en l'actualitat.
Els noms comercials de les escumes es presten a confusió, i hi ha dues famílies amb un nom semblant que responen a criteris de classificació diferents. Amb quin tipus d'escuma no s'han de confondre les polivalents?
Amb les multi-expansió.
Les escumes polivalents o multi-propòsit no s'han de confondre amb les multi-expansió.
Les escumes es classifiquen per composició química, per propietats i per un tercer criteri de caràcter quantitatiu que en condiciona l'ús operatiu. Què expressa el coeficient d'expansió d'una escuma?
La relació entre el volum d'escuma generat i el volum de barreja aigua/escumogen.
El coeficient d'expansió és la relació entre el volum d'escuma generat i el volum de barreja aigua/escumogen.
Un escumogen aplicat amb una llança convencional dona una manta densa i amb molt abast, apta per atacar un vessament des de lluny. Fins a quin coeficient d'expansió es considera que una escuma és de baixa expansió?
Fins a 20:1.
La baixa expansió arriba fins a 20:1.
De les tres bandes de coeficient d'expansió, la més baixa és la que es fa servir habitualment amb llança d'escuma en focs de líquids inflamables. Quines prestacions té l'escuma de baixa expansió?
Gran projecció, bona penetració i adherència en superfícies verticals.
L'escuma de baixa expansió té gran projecció, bona penetració i adherència en superfícies verticals.
A l'hora de preparar la barreja d'aigua i escumogen cal ajustar la dosificació al tipus d'escuma i a l'aplicació prevista. Quines proporcions d'escumogen en aigua se solen fer servir?
L'1 %, el 3 % o el 6 %, segons el tipus d'escuma i l'aplicació.
La proporció d'escumogen en aigua sol ser de l'1 %, el 3 % o el 6 %, depenent del tipus d'escuma i l'aplicació.
Quines dues precaucions de compatibilitat cal observar amb els concentrats escumògens?
Assegurar la compatibilitat amb el combustible i evitar barrejar tipus d'escumes diferents.
És crucial assegurar la compatibilitat entre el concentrat escumogen i el tipus de combustible, així com evitar la barreja de diferents tipus d'escumes si no està expressament indicat pel fabricant.
L'aplicació efectiva d'escuma requereix barrejar tres elements en un ordre determinat, i la barreja intermèdia que se'n forma té un nom propi. Com s'anomena la solució d'aigua i escumogen abans que se li incorpori aire?
Escumant.
La solució d'aigua i escumogen, que anomenem escumant, es prepara habitualment mitjançant prebarrejadors en línia o sistemes de dosificació en bomba.
En quin punt del circuit s'incorpora l'aire a l'escumant en una aplicació convencional d'escuma?
A la llança d'escuma.
La solució d'aigua i escumogen es prepara mitjançant prebarrejadors en línia o sistemes de dosificació en bomba i, posteriorment, a la llança d'escuma, s'incorpora aire per formar les bombolles.
A partir de quina data està prohibida a la UE la comercialització i utilització d'escumes amb compostos fluoroalquilats?
A partir del 4 de juliol de 2025, amb algunes excepcions temporals.
A partir del 4 de juliol de 2025 està prohibida a la UE la comercialització i utilització, amb algunes excepcions temporals, d'escumes amb compostos fluoroalquilats (PFAS).
Quin efecte ha tingut la regulació dels PFAS sobre el mercat d'agents extintors?
Ha impulsat el desenvolupament i l'adopció d'alternatives lliures de PFAS.
Aquesta regulació ha impulsat el desenvolupament i l'adopció d'alternatives lliures de PFAS (Fluorine-Free Foams, FFF).
Entre les limitacions de l'escuma n'hi ha una que la descarta directament per a una de les classes de foc de la norma EN 2. Per què l'escuma no és apta per als focs de metalls combustibles?
Per la seva reactivitat amb els metalls.
Entre les limitacions de l'escuma hi ha la reactivitat amb metalls: no és apta per a focs de metalls combustibles.
Les escumes proteíniques continuen sent una referència per la qualitat de la manta que generen, però tenen una contrapartida clara en l'aplicació. Quin avantatge i quin inconvenient tenen?
Gran estabilitat i bona resistència a la calor, però una fluïdesa més lenta.
Les escumes proteíniques generen escuma de gran estabilitat i bona resistència a la calor, però amb una fluïdesa més lenta.
Què millora una escuma fluoro-proteínica (FP) respecte d'una proteínica?
La fluïdesa i la resistència a la reignició.
Les FP (Fluoroprotein) milloren la fluïdesa i la resistència a la reignició de les proteíniques.
Què aporten les escumes FFFP respecte de les FP, de les quals són una evolució?
Tensioactius fluorats que els donen també capacitat de formació de pel·lícula.
Les FFFP (Film-Forming Fluoroprotein) són una evolució de les FP que incorporen tensioactius fluorats per obtenir també capacitat de formació de pel·lícula.
De què depèn exclusivament la capacitat de les escumes AFFF de formar una pel·lícula aquosa?
De la presència de tensioactius fluorats.
Les escumes AFFF són sintètiques i depenen exclusivament de la presència de tensioactius fluorats (PFAS) per la seva capacitat de formar una pel·lícula aquosa.
Com aconsegueixen les escumes AR resistir els combustibles polars?
Contenen polímers que formen una barrera protectora entre l'escuma i el combustible.
Les escumes AR contenen polímers que formen una barrera protectora entre l'escuma i el combustible.
Cap a quines alternatives tendeix el mercat de les escumes resistents a alcohols amb la prohibició dels PFAS?
Cap a les AR-FFF, en lloc de les AR-AFFF que eren històricament habituals.
Històricament, moltes escumes AR eren versions AR-AFFF, però amb la prohibició dels PFAS el mercat tendeix ara cap a alternatives com les AR-FFF.
Què cal que posseeixi una escuma polivalent per ser efectiva també en dissolvents polars?
La característica AR.
Les escumes polivalents inclouen sovint tant hidrocarburs com, en alguns casos, dissolvents polars, si posseeixen també la característica AR.
Entre quins valors se situa el coeficient d'expansió de la mitjana expansió, i per a què s'utilitza?
De 20:1 a 200:1, per omplir volums mitjans i en focs amb vessaments.
La mitjana expansió va de 20:1 a 200:1 i s'utilitza per omplir volums mitjans i en focs amb vessaments.
Us envien a un incendi en un hangar i cal omplir-ne tot el volum interior. Quin coeficient d'expansió d'escuma correspon a aquesta finalitat?
L'alta expansió, de més de 200:1.
L'alta expansió, de més de 200:1, serveix per omplir grans espais tancats com hangars o magatzems, o per a focs tridimensionals, a causa del gran volum de bombolles generat.
Què permeten els concentrats escumògens dissenyats com a multi-expansió?
Generar escumes de baixa, mitjana o alta expansió segons el generador amb què es combinin.
Alguns concentrats escumògens estan dissenyats per generar escumes amb diferents coeficients d'expansió —baixa, mitjana o alta— en funció del tipus de generador d'escuma amb què es combinin, oferint flexibilitat amb un sol producte.
Quin avantatge busquen els escumògens concentrats cap als quals tendeixen els sistemes de dosificació moderns?
Obtenir més quantitat d'escuma per un mateix volum d'escumogen.
Amb els sistemes de dosificació moderns, que han millorat la precisió, la tendència és anar a escumògens concentrats, que permeten obtenir més quantitat d'escuma per un mateix volum d'escumogen.
Quin efecte poden tenir algunes pols químiques sobre una manta d'escuma ja formada?
Poden trencar-la, excepte les formulacions de pols compatibles amb escuma.
Algunes pols químiques poden trencar la manta d'escuma, excepte les formulacions de pols compatibles amb escuma.
Per què la producció d'escumes d'alta expansió requereix generadors especials amb ventiladors?
Per la gran quantitat d'aire que han de capturar per crear un gran volum de bombolles.
Per a la producció d'escumes d'alta expansió, donada la gran quantitat d'aire que han de capturar, es requereixen generadors d'escuma especials que utilitzen ventiladors per forçar l'entrada d'aire i crear un gran volum de bombolles.
En què es diferencia un sistema d'escuma d'aire comprimit (CAF) d'una aplicació convencional?
L'aire s'injecta a pressió directament a la línia de mànegues, abans de la llança.
En els sistemes d'escuma d'aire comprimit (CAF, Compressed Air Foam), l'aire s'injecta a pressió directament a la línia de mànegues, abans de la llança, juntament amb la barreja d'aigua/escumogen.
Què expressa la taxa d'aplicació mínima de l'escuma i què passa si no s'assoleix?
El volum d'escuma per unitat de temps i superfície; per sota, la capa es pot trencar i no ser efectiva.
La taxa d'aplicació és el volum d'escuma per unitat de temps i superfície, per exemple L/min·m²; per sota d'aquesta taxa mínima, la capa d'escuma es pot trencar i no ser efectiva.
Hi ha un vessament de líquid inflamable que encara no s'ha inflamat. Quin ús preventiu té l'escuma en aquesta situació?
Segellar el vessament cobrint-ne la superfície per suprimir l'emissió de vapors i evitar la ignició.
L'escuma també es fa servir preventivament per segellar vessaments de líquids inflamables, cobrint la superfície per suprimir l'emissió de vapors i evitar la ignició abans que es produeixi el foc, i la reignició un cop extingit.
Quines tres propietats dels PFAS justifiquen el seu alt impacte ambiental?
La persistència, la mobilitat i la bioacumulació en la cadena alimentària.
La prohibició és deguda a l'alt impacte ambiental dels PFAS —persistència, mobilitat i bioacumulació en la cadena alimentària— i als riscos per a la salut humana.
Quins halògens contenen els substituts dels halons, els agents nets de nova generació?
Fluor, però no brom ni clor.
Els substituts dels halons són compostos halogenats amb fluor, i no tenen ni brom ni clor, o bé altres substàncies químiques amb un perfil ambiental molt més favorable.

Pols química seca

17 preguntes

A diferència de l'aigua, de l'escuma i dels agents gasosos, la pols química seca és un agent extintor sòlid, i la seva composició n'explica el comportament. De què està composta la pols química seca?
De partícules molt fines de sals metàl·liques i altres substàncies químiques.
La pols química seca és un agent extintor sòlid, compost per partícules molt fines de sals metàl·liques i altres substàncies químiques.
En un extintor de pols, el grau de divisió del producte és el que li permet envoltar la flama i actuar-hi de manera pràcticament immediata. Quina mida tenen les partícules de la pols química seca?
Entre 10 i 20 micres.
La pols química seca està composta per partícules molt fines, d'entre 10 i 20 micres.
Per què és coneguda la pols química seca com a agent extintor?
Per la seva ràpida i eficaç capacitat d'extinció.
La pols química seca és coneguda per la seva ràpida i eficaç capacitat d'extinció.
La pols química seca apaga molt de pressa una flama de gas o de líquid tot i aportar molt poca massa i gens de capacitat de refrigeració. En què es basa l'acció principal de la pols química seca?
En la interrupció de la reacció en cadena del foc.
L'acció principal de la pols química seca és la inhibició: es basa en la interrupció de la reacció en cadena del foc.
Com actua la pols química seca com a mecanisme secundari d'extinció?
Per sufocació, creant una barrera entre el combustible i l'oxigen.
El mecanisme secundari de la pols química seca és la sufocació: crea una barrera entre el combustible i l'oxigen.
La pols química seca es formula de diverses maneres, i això n'eixampla el camp d'aplicació molt per sobre del de qualsevol altre agent. Per a quines classes de foc és apta la pols química seca?
Per a les classes A, B, C i D, depenent del tipus de pols.
La pols química seca és apta per a una àmplia gamma de focs: classes A, B, C i D, depenent del tipus de pols.
Quin efecte té la bona capacitat d'adherència de la pols sobre les superfícies sòlides?
Ajuda a evitar la reignició.
La pols química seca té una bona capacitat d'adherència sobre superfícies sòlides, la qual cosa ajuda a evitar la reignició.
Un quadre elèctric en tensió crema dins d'un local i l'únic mitjà que teniu a l'abast és un extintor de pols ABC. Quin comportament té la pols química seca davant del corrent elèctric?
És un agent no conductor de l'electricitat.
La pols química seca és un agent no conductor de l'electricitat.
De quin compost està composta principalment la pols ABC?
De fosfat monoamònic.
La pols ABC o polivalent està composta principalment per fosfat monoamònic.
En quins compostos sol estar basada la pols BC o convencional?
En bicarbonat de sodi o de potassi.
La pols BC o convencional sol estar basada en bicarbonat de sodi o de potassi.
Amb quins mitjans es pot aplicar la pols química seca?
Amb extintors portàtils i amb sistemes fixos d'inundació total o local.
La pols química seca es pot aplicar tant amb extintors portàtils com amb sistemes fixos, d'inundació total o local.
En una sala de servidors s'hi ha declarat un foc i l'únic mitjà d'extinció que teniu a mà és un extintor de pols. Per què la pols química seca no és adequada per a entorns amb equips electrònics delicats?
Perquè el residu de la pols pot comprometre'n la funcionalitat.
La pols química seca no és adequada per a entorns amb equips electrònics delicats, com ordinadors o sales de control, ja que el residu de la pols pot comprometre la seva funcionalitat.
Per què la pols química seca presenta risc de reignició?
Perquè no crea una atmosfera inerta duradora.
La pols química seca no crea una atmosfera inerta duradora, fet que pot provocar la reignició del foc si no s'actua amb rapidesa o no es combina amb altres mètodes.
Què cal fer per compensar el risc de reignició que presenta la pols química seca?
Actuar amb rapidesa o combinar-la amb altres mètodes.
La pols química seca pot provocar la reignició del foc si no s'actua amb rapidesa o no es combina amb altres mètodes.
L'ús d'un extintor de pols dins d'un local petit i tancat té conseqüències immediates sobre les condicions de treball de qui l'aplica. Quins dos efectes té l'ús de pols química seca en àrees confinades?
Pot reduir severament la visibilitat i augmentar el risc d'asfíxia o irritació respiratòria.
En àrees confinades, l'ús de pols pot reduir severament la visibilitat i augmentar el risc d'asfíxia o irritació respiratòria.
Quina mesura es recomana en fer servir pols química seca en espais tancats?
Prendre mesures per evitar la inhalació.
En l'ús de pols en espais tancats es recomana prendre mesures per evitar la inhalació.
Després d'un incendi apagat amb extintors de pols, el titular del local es queixa del cost de la neteja i del deteriorament de les superfícies. Quin tipus de pols fa especialment complexa la neteja posterior, i per què?
La pols ABC, perquè deixa una capa enganxosa i pot ser corrosiva.
La neteja posterior a l'ús de la pols química seca és complexa, especialment amb la pols ABC, que deixa una capa enganxosa i pot ser corrosiva.

Agents gasosos i repàs final

44 preguntes

Quina conseqüència pràctica té el fet que no existeixi una classe E de focs elèctrics?
Cal tenir present la presència d'electricitat a l'hora de triar el mètode i l'agent extintor.
Cal tenir present la presència d'electricitat a l'hora de triar el mètode i l'agent extintor.
Què distingeix operativament els focs de metalls combustibles?
Reaccionen de manera violenta amb agents extintors comuns com l'aigua.
Els focs de classe D reaccionen de manera violenta amb agents extintors comuns com l'aigua.
Els agents extintors gasosos formen una família que es fa servir sobretot en sistemes fixos de protecció de recintes tancats de gran valor. Mitjançant quins dos mecanismes actuen principalment?
La sufocació, reduint l'oxigen, o la inhibició química de la flama.
Els agents extintors gasosos són una família d'agents d'extinció que actuen principalment mitjançant la sufocació, per reducció d'oxigen, o la inhibició química de la flama.
Quina propietat dels agents gasosos els fa crucials per protegir equips delicats i actius de gran valor?
Que no deixen cap tipus de residu després de la descàrrega.
Els agents gasosos no deixen cap tipus de residu després de la descàrrega, cosa que els fa crucials per protegir equips delicats i actius de gran valor.
Per què els agents extintors gasosos són segurs a prop d'instal·lacions elèctriques sota tensió?
Perquè no són conductors de l'electricitat.
Els agents gasosos no són conductors de l'electricitat, de manera que són segurs per utilitzar en la proximitat d'equips i instal·lacions elèctriques sota tensió.
Quins espais protegeixen idealment els agents gasosos per la seva naturalesa neta i no conductora?
Equips electrònics, sales de control, centres de dades, arxius, museus i laboratoris.
La naturalesa neta i no conductora dels agents gasosos els fa ideals per a la protecció d'equips electrònics, sales de control, centres de dades, arxius, museus, laboratoris i altres espais on els danys per residus serien inacceptables.
Els agents gasosos s'instal·len sobretot en sistemes fixos, i el projectista ha de triar l'abast de la descàrrega segons el risc que vol protegir. De quines dues maneres s'apliquen els agents gasosos en sistemes fixos?
Per inundació total en espais tancats o per aplicació local sobre el punt de risc.
Els agents gasosos s'utilitzen en sistemes fixos, per inundació total en espais tancats o per aplicació local sobre el punt de risc.
Per què els sistemes gasosos d'inundació total requereixen alarmes de predescàrrega?
Per garantir l'evacuació segura de les persones.
Els sistemes d'inundació total requereixen alarmes de predescàrrega per garantir l'evacuació segura de les persones.
Els agents gasosos no es fan servir només en instal·lacions fixes: n'hi ha un que es troba habitualment en els aparells d'extinció penjats als passadissos dels edificis. Quin agent gasós es fa servir especialment en extintors portàtils?
El diòxid de carboni.
Els agents gasosos també es fan servir en extintors portàtils, especialment el CO₂.
Els agents gasosos es dilueixen amb l'ambient del recinte i actuen sobre la zona de reacció, de manera que no serveixen igual per a tots els combustibles. En quines classes de foc són molt eficaços?
En les classes B i C.
Els agents gasosos són molt eficaços en la supressió de focs de líquids inflamables, de classe B, i de gasos, de classe C.
Per què els agents gasosos no són eficaços en incendis de materials sòlids amb brases profundes?
Perquè no penetren en el material.
Els agents gasosos no són eficaços en incendis de materials sòlids amb brases profundes, de classe A, ja que no penetren en el material.
Un sistema de gas extintor descarrega sobre un foc en una sala tancada i l'apaga, però la font de calor que l'havia iniciat no s'ha refredat. Per què els agents gasosos presenten risc de reignició?
Perquè es dispersen un cop descarregats i no mantenen una atmosfera inerta duradora.
Donat que es dispersen una vegada descarregats, els agents gasosos no mantenen una atmosfera inerta de forma duradora, podent-se produir reignició si la font de calor no ha estat completament eliminada o refredada.
En quines condicions es redueix dràsticament l'eficàcia dels agents gasosos?
En exteriors o en àrees amb molta ventilació, perquè el gas es dilueix i desapareix ràpidament.
L'eficàcia dels agents gasosos es redueix dràsticament en exteriors o en àrees amb molta ventilació, ja que el gas es dilueix i desapareix ràpidament.
Els agents extintors gasosos es divideixen en dos grups segons el mecanisme, i el primer d'ells no interfereix químicament amb la flama. Com actuen els gasos extintors del grup de la sufocació?
Redueixen la concentració d'oxigen de l'ambient per sota del necessari per mantenir la combustió.
Els gasos que actuen per sufocació redueixen la concentració d'oxigen en l'ambient per sota del necessari per mantenir la combustió.
Quines propietats físiques caracteritzen el diòxid de carboni com a agent extintor?
És un gas incolor, inodor i més dens que l'aire, i s'emmagatzema a alta pressió.
El diòxid de carboni és un gas incolor, inodor i més dens que l'aire, que s'emmagatzema a alta pressió.
A les concentracions necessàries per extingir un foc, el CO₂ és ràpidament mortal per a qualsevol persona que es trobi dins del recinte protegit. Què exigeix l'ús de CO₂ en espais ocupats?
Estrictes protocols de seguretat.
A les concentracions extintores el CO₂ és extremadament perillós i ràpidament mortal, i per això el seu ús en espais ocupats requereix estrictes protocols de seguretat.
Més enllà del risc per a les persones, el CO₂ té una altra limitació que cal valorar quan es protegeixen aparells de precisió. Quina altra limitació presenta el CO₂ sobre els equips sensibles?
El possible xoc tèrmic.
Entre les altres limitacions del CO₂ hi ha el possible xoc tèrmic en equips sensibles.
Quins gasos i mescles s'inclouen entre els gasos inerts com a agents extintors?
El nitrogen, l'argó i mescles com l'IG-55 o l'IG-541.
Entre els gasos inerts hi ha el nitrogen, l'argó i mescles com l'IG-55 o l'IG-541: gasos fisiològicament inerts, incolors i inodors.
Un sistema de gas inert protegeix una sala d'arxiu i, en cas d'incendi, descarrega tot el seu contingut dins del recinte en pocs segons. De quina manera actuen els gasos inerts sobre el foc?
Exclusivament per sufocació, diluint la concentració d'oxigen.
Els gasos inerts actuen exclusivament per sufocació, diluint la concentració d'oxigen.
Què permet el nivell d'oxigen a què es dissenyen els sistemes de gasos inerts?
Una exposició humana curta i segura per a l'evacuació.
Els nivells d'oxigen a què es dissenyen els sistemes de gasos inerts permeten una exposició humana curta i segura per a l'evacuació, sense els efectes tòxics directes del CO₂.
Quin avantatge tenen els gasos inerts que el CO₂ no té?
No provoquen xoc tèrmic.
Entre els altres avantatges dels gasos inerts hi ha que no provoquen xoc tèrmic.
A diferència del CO₂, els gasos inerts no es troben en aparells d'extinció portàtils, sinó en instal·lacions calculades per a un recinte concret. En quin tipus de sistemes s'apliquen els gasos inerts?
En sistemes fixos d'inundació total.
Els gasos inerts s'apliquen en sistemes fixos d'inundació total.
El CO₂ apaga principalment per sufocació, però no és l'únic efecte que produeix sobre el foc en el moment de la descàrrega. Quin és el mecanisme d'extinció secundari del CO₂ i d'on prové?
El refredament, pel canvi de fase de líquid a gas.
Els mecanismes d'extinció del CO₂ són la sufocació, que n'és el principal, i el refredament, secundari, pel canvi de fase de líquid a gas.
Per quines dues raons és extremadament perillós el CO₂ a les concentracions extintores?
Per la seva toxicitat directa i pel desplaçament d'oxigen.
A les concentracions extintores, el CO₂ és extremadament perillós i ràpidament mortal per la seva toxicitat directa i pel desplaçament d'oxigen.
Quins efectes provoca la toxicitat directa del CO₂ sobre les persones?
Mal de cap, desorientació i pèrdua de consciència.
La toxicitat directa del CO₂ provoca mal de cap, desorientació i pèrdua de consciència; el desplaçament d'oxigen provoca la mort per asfíxia.
En què es diferencia l'acció dels gasos inerts sobre les persones respecte de la del CO₂?
Actuen només per reducció d'oxigen, sense els efectes tòxics directes del CO₂.
A diferència del CO₂, l'acció dels gasos inerts sobre les persones és només per reducció d'oxigen.
A quins nivells d'oxigen es dissenyen normalment els sistemes de gasos inerts?
Entre el 10 i el 12,5 %.
Els sistemes de gasos inerts es dissenyen per extingir el foc a nivells d'oxigen normalment entre el 10 i el 12,5 %, que permeten una exposició humana curta i segura per a l'evacuació.
En una sala de control amb personal i equips sensibles, per què es prefereixen els gasos inerts al CO₂?
Perquè s'hi evita el risc del CO₂ sobre les persones.
Els gasos inerts són preferits en espais ocupats amb equips sensibles, com sales de control o arxius, on no es vol el risc del CO₂.
Dins dels agents extintors gasosos, els anomenats agents nets formen un grup a part pel mecanisme amb què aturen el foc. Com actuen sobre la combustió els gasos extintors del grup dels agents nets?
Interfereixen directament amb la reacció en cadena de la combustió.
Els gasos que actuen per inhibició química, anomenats agents nets, interfereixen directament amb la reacció en cadena de la combustió.
Els halons van ser durant dècades l'agent extintor per inhibició de referència, fins que un acord internacional en va prohibir la producció. Quin tipus de compostos són els halons?
Hidrocarburs halogenats, amb brom, clor i fluor.
Els halons són hidrocarburs halogenats, amb brom, clor i fluor.
Abans de la seva prohibició, els halons es feien servir com a patró amb què es comparava qualsevol altre agent que actués sobre la reacció química. Com es valora l'eficàcia dels halons com a agents extintors per inhibició?
Van ser els agents per inhibició més eficaços, ràpids i nets, sense deixar residus.
Els halons van ser els agents per inhibició més eficaços, ràpids i nets, sense deixar residus, i eren ideals per a equips electrònics i aplicacions crítiques.
Per a quines aplicacions eren ideals els halons?
Per a equips electrònics i aplicacions crítiques.
Els halons eren ideals per a equips electrònics i aplicacions crítiques.
A partir de quin any estan prohibits la producció i l'ús dels halons?
A partir del 1994.
La producció i l'ús dels halons estan prohibits a partir del 1994, pel Protocol de Montreal.
La prohibició dels halons no va venir de la normativa d'incendis, sinó d'un acord internacional de protecció atmosfèrica. Quin acord internacional va prohibir la producció i l'ús dels halons?
El Protocol de Montreal.
La prohibició dels halons prové del Protocol de Montreal.
Quin motiu va portar a prohibir els halons?
El seu alt potencial de destrucció de la capa d'ozó.
Els halons es van prohibir a causa del seu alt potencial de destrucció de la capa d'ozó (ODP).
Un cop prohibits els halons, la indústria va desenvolupar una nova generació d'agents nets amb un perfil ambiental acceptable. Quins agents es posen com a exemple de substituts dels halons?
Els HFC i el FK-5-1-12.
Entre els substituts dels halons, agents nets de nova generació, hi ha els HFC i el FK-5-1-12.
Els substituts dels halons hereten dels halons la manera d'actuar sobre la flama, i hi sumen un efecte addicional que els halons gairebé no tenien. Quin és el seu mecanisme d'extinció principal, i quin el secundari?
La inhibició química és el principal i el refredament el secundari.
Els substituts dels halons actuen principalment per inhibició química, amb un efecte secundari de refredament.
Tot i la prohibició general, encara avui hi ha sistemes d'extinció amb haló en servei en alguns sectors molt concrets. En quines condicions es permeten encara els halons?
Només els recuperats i reciclats, per a un nombre molt limitat d'usos crítics.
Només es permeten els halons recuperats i reciclats per a un nombre molt limitat d'«usos crítics».
Quin criteri defineix els usos crítics en què encara es permeten els halons?
Que no s'hagin trobat alternatives viables amb els mateixos requisits de seguretat i rendiment.
Els halons recuperats i reciclats només es permeten en els casos en què no s'han trobat alternatives viables que compleixin els mateixos requisits de seguretat i rendiment.
Quins sectors es posen com a exemple d'usos crítics en què es permeten encara els halons?
L'aviació civil i les instal·lacions militars i nuclears.
Els usos crítics en què es permeten els halons recuperats i reciclats inclouen l'aviació civil i les instal·lacions militars i nuclears.
Quin perfil ambiental tenen els substituts dels halons?
Molt més favorable, amb un potencial de destrucció de l'ozó baix o nul i un escalfament global reduït.
Els substituts dels halons tenen un perfil ambiental molt més favorable, amb un potencial de destrucció de l'ozó (ODP) baix o nul i un potencial d'escalfament global (GWP) reduït.
Com es compara l'eficàcia extintora dels substituts dels halons amb la dels halons que reemplacen?
És similar, però generalment lleugerament inferior, i a vegades cal una concentració més alta.
Els substituts dels halons són molt eficaços, similars als halons però generalment amb una eficàcia extintora lleugerament inferior, i requereixen a vegades concentracions més altes.
Un sistema d'extinció amb agent net ha de poder descarregar en un recinte on hi pot haver persones i aparells de precisió alhora. Quins dos avantatges addicionals tenen els substituts dels halons?
No provoquen xoc tèrmic significatiu i són segurs per a les persones a les concentracions d'extinció.
Entre els altres avantatges dels substituts dels halons hi ha que no provoquen xoc tèrmic significatiu i que són segurs per a les persones a les concentracions d'extinció.
Un responsable de manteniment vol protegir un centre de dades ocupat i descarta el CO₂ pel risc per a les persones. Quins agents hi encaixen millor?
Els substituts dels halons, segurs per a les persones a les concentracions d'extinció.
Els substituts dels halons són molt eficaços, no provoquen xoc tèrmic significatiu i són segurs per a les persones a les concentracions d'extinció, a diferència del CO₂, que és extremadament perillós a les concentracions extintores.

Continua pel temari

← Preguntes del tema 7 Preguntes del tema 9 →

Àudio, làmines i test del tema 8 · Tots els temes · Generador de tests